TEMA 2: CONCEPTES MOTIVACIONALS I

1.INSTINT

Va ser inventat per Darwin (1859): teoria de l’evolució.

William James (1895): definició d’instint

McDOUGALL (1908): definició d’instint

- ”.

2. ACTIVACIÓ

Experiment de Cannon i Wasburn (1912): amb persones se’ls posava una pilota d’aire per medir
contraccions estomacals. Cada cop que el subjecte polsava un botó cada cop que sentís el “mal de gana”,

Resultats: correspondència entre la sensació subjectiva de la gana i les contraccions estomacals.

Conclusió: l’estímul local genera l’impuls

2.1 CONCEPTE LOCAL DE L’IMPULS (CANNON)

Impuls com a estímul local

- Estímul interoceptiu  contraccions estomacals, sequera gola, vasocongestió genital = impuls que
genera  gana, set, sexe.

Critiques contra la concepció local de l’impuls de Cannon:

- Problemes metodològics experiments

- Posteriors experiments qüestionen la validesa dels resultats.

Solució: concepció central de l’impuls de Hull

2.2 CONCEPCIÓ CENTRAL DE L’IMPULS (HULL)

- “Un fenomen que succeeix a nivell del sistema nerviós centra, com conseqüència d’un desequilibri
biològic, que actua com activador i energitzador del comportament”
- Premisses:
o L’impuls activa la conducta.
o L’aprenentatge dirigeix la conducta
o L’impuls no és un estímul
o L’impuls no és observable directament: es dedueix de la conducta.
2.3 CONCEPTE ACTIVACIÓ

“Terme hipotètic que descriu processos que controlen l’alerta, la vigilància i l’activació (mecanismes
corticals, conductuals i autonòmics)”.

Impuls Activació
Té origen en el SNC Sí Sí
És energitzador de la conducta Sí Sí
Dirigeix la conducta a una meta No No
Depèn de l’homeòstasi Sí A vegades
El seu valor òptim és 0 Sí No

Llei de Yerkes – Dodson (1905)

- Relació entre la nostra activació i el nostre rendiment  s’ha d’arribar a un punt mig.
- Nivell màxim de rendiment: nivell òptim d’activació

Llei de Yerkes – Dodson modificada

- Interacció d’activació i dificultat de la tasca sobre el nivell de rendiment

- La relació no és igual en tasques simples i tasques complexes

2.4 NIVELLS OPTIMS D’ACTIVACIÓ

Cada organisme posseeix un nivell optim d’activacio (NOA)

El NOA depèn de les condicions ambientals a les que cada organisme s’ha adaptat

Cada individu intenta mantenir constant el seu NOA controlant el nivell d’estimulació.

Exemples d’activitats de control del NOA:

- Augmenta l’activació:
o Ingerir begudes estimulants
o Consumir drogues estimulants
o Practicar esports de risc, ballar, saltar, cridar, córrer
o Dutxar-se amb aigua freda
- Redueix l’activació
o Ingerir begudes sedants
o Consumir drogues sedants
o Practicar tècniques de relaxació
o Dutxa termal o sauna

2.6 ACTIVACIÓ I DIFERÈNCIES INDIVIDUALS: TEORIA D’EYSENCK

Els extravertits tenen el cervell poc estimulat i busquen estimulació

Els introvertits tenen el cervell molt estimulat i no necessiten buscar estimulació.

3. INCENTIU

Coses que esperem tenir del nostre comportament.

3.1 CRITERIS DE LA CLASSIFICACIÓ D’INCENTIUS

Origen:

- Primaris: aigua. És per tothom, relacionats amb la supervivència.

- Secundaris: diners. No és per tothom. Socials

Relació amb el subjecte:

- Directes
- Vicaris

València:

- Negatius
- Positius

3.2 RELACIÓ ENTRE CONDUCTA I INCENTIUS

Paradoxa:

- Un incentiu és una conseqüència de la conducta

- Un incentiu té un efecte motivador
- Un motivador és una causa de la conducta (paradoxa)

Solució: concepte d’expectativa  experimentar en el present una representació mental d’un incentiu
futur.