ESTEMA 2 – L’ELABORACIÓ DEL CONEIXEMENT:

L’APRENENTATGE I MEMÒRIA

1. APRENENTATGE

 El procés pel qual l’experiència o pràctica produeixen un canvi relativament permanent en la

conducta o el potencial de conducta
 L’aprenentatge sempre requereix experiència, és a dir, alguna interacció amb l’ambient
 No es pot parlar d’aprenentatge sinó tinguéssim la capacitat d’emmagatzemar-lo, l’aprenentatge
produeix canvis però durant un període de temps determinat
 L’aprenentatge pot produir canvis en la conducta o en potencial de la conducta
 Quan fem un aprenentatge, la nostra conducta (allò que fas) canvia però no sempre passa
o En aquests casos es modifica el potencial de conducta (allò que tens capacitat de fer) --
> Aprenentatge latent

2. CONDUCTA INNATA I CONDUCTA APRESA

 Conducta innata: els reflexos

o Un estímul provoca una resposta (E ---> R)
o EXEMPLE: Succió, reflex patel·lar (copet al tendó i provoca l’extensió de la cama)
 Conducta apresa
o APRENENTATGE NO ASSOCIATIU: intervé un únic element, l’estímul desencadenant una
resposta reflexa. Garanteix la experiència...
o HABITUACIÓ: La resposta no mantingui la seva intensitat, sinó que es vagi fent més dèbil (E
-----> r)
 EXEMPLE: Si anem a comprar al mateix supermercat, aquest de tant en tant va canviant. Això
es fa per una qüestió psicològica. La primera que hi vas has de mirar tot i estar molt atent, quan
ja vas molts cops ja saps com funciona tot, per tant has dut a terme el procés d’habituació.
o SENSIBILITZACIÓ: L’estímul cada vegada produeix una resposta més forta (E --- > R)
 EXEMPLE:
o Que el estímul sigui dèbil o fort depèn de que és més adaptatiu
 Aprenentatge associatiu (condicionament): No intervé un únic esdeveniment, és a dir un
estímul, sinó més. El que aprenem es a relacionar esdeveniments.
 Aprenentatge cognoscitiu:

CONDICIONAMENT

 Una forma bàsica o simple d’aprenentatge associatiu

 S’ha cregut que una de les formes a través de la qual adquirim coneixements és
l’associació
 Té dues modalitats:
o Condicionament clàssic o pavlovià: associació entre estímuls (E --> E). Un dia estudia
la salivació dels gossos, per saber si és un acte que aprenem o és innat, evidentment
innat. El primer estímul ens serveix per predir que hi haurà un segon.
 Exemple: Estudi de gossos de Pavlov
 Estímul condicionat: so de campana --> no provoca salivació (no
resposta)
 Estímul incondicionat: menjar --> salivació (resposta incondicionada)
 Es relacionen estímul condicionat amb l’incondicionat
 Durant el condicionament (fer una sèrie d’assaig on es presenta primer
EC i després EI) EC: Campana / EI: Menjar / RI: Salivació
 Es relaciona el so de la campana, seguit del menjar en repetides
ocasions
 Després del condicionament: la campana s’ha convertit en un indicador
de que arriba el menjar, per tant la salivació passa de ser R.
Incondicionada a Condicionada
 Estímul Innata: estímul i resposta incondicionats (campana)
 ALTRE EXEMPLE: Petit Albert
 S’intenta provocar un reflex de por (RI) al nen, més concretament un
soroll estrident d’una barra metàl·lica (EI), i després una rata de la qual
el nen no té cap connotació (EC). Fan 7 assaig de condicionament (li
ensenyen a l’Albert la rata blanca i després, sense que el nen ho vegi, el
soroll de la barra metàl·lica, que provoca la resposta de por, per tant el
nen acaba associant la por a la rata?
o Condicionament operant o instrumental: associació entre una resposta i els estímuls
que en són conseqüència (R ---> C). Si la resposta té unes conseqüències favorables, la
possibilitat de que es repeteixi serà favorable. Si és al contrari, la possibilitat de que es
repeteixi serà poc favorable.
o L’efecte de les conseqüències sobre la resposta pot ser:
 Reforçament: s’enforteix la conducta (més probable)
 Càstig: es debilita la conducta (menys probable)
o Ni el reforçament és desitjable ni el càstig indesitjable, simplement són respostes
diferents
o EXEMPLE: Quan fem una aposta (conducta) i guanyem (conseqüència) obtenim un
premi (estímul). Els estímuls poden ser: apetitius (agradables) i aversius (desagradables)
 o A vegades fem una conducta per obtenir un estímul (aposta) o per eliminar
conseqüència.
 Positiu: Es presenta la conseqüència, relació directe entre la conducta i
la conseq.
 Negatiu: No es presenta, s’elimina la conseqüència, relació inversa
o Tipus de reforçament:
 Positiu: Quan faig la conducta es presenta l’estímul (s’enforteix la
conducta). (EXEMPLE: Donar a un gos una galeta – apetitiu- quan ens
porta una pilota)
 Negatiu: No es presenta l’estímul (s’enforteix la conducta).
(EXEMPLE: Prendre una aspirina per fer marxar el mal de cap –
aversiu)
o Tipus de càstig:
 Positiu: la conducta disminueix la probabilitat, perquè es presenta un
estímul (EXEMPLE: Rebre una descàrrega – aversiu- quan fem una
reparació elèctrica)
 Negatiu: S’elimina un estímul apetitiu i això fa disminuir la conducta
(EXEMPLE: Perdre punts del carnet – apetitiu- per cometre una
infracció)

3. APRENENTATGE COGNOSCITIU

 Aprenentatge que no està lligat a l’experiència immediata amb esdeveniments

ambientals
 Depèn de processos mentals que no són directament observables, com l’atenció, la
memòria i el pensament
 APRENENTATGE LATENT: Es dona quan un aprenentatge no es reflecteix de
forma immediata en un canvi en la conducta observable. Es queda emmagatzemat i es
mostra més tard
o MAPES COGNOSCITIUS: imatge mental d’una representació espacial. No sabem
anar algun lloc en concret, ens ho expliquen i una vegada ja s’ha après, fem un mapa
cognoscitiu per la propera vegada.
o INSIGHT: es dona quan l’aprenentatge sembla tenir lloc de forma sobtada (no gradual)
, de manera que tots els elements d’una situació o problema encaixen i de cop l’entenem
o en trobem la situació. (EXEMPLE: ho tinc a la punta de la llengua --> és millor
 deixar-ho estar i de forma automàtica el cervell buscarà la informació i quan menys ho
esperem la tindrem)
o DISPOSICIONS PER APRENDRE: es refereixen a un increment en l’eficàcia de la
resolució d’un determinat tipus de situacions o problemes a través de l’experiència. A
través de les disposicions per a aprendre els organismes ¨aprenen a aprendre¨. Un
exemple és l’aprenentatge de llengües. Quan la persona l’aprenen, també aprèn unes
regles que li facilita aprendre d’altres.
o APRENENTATGE PER OBSERVACIÓ: La teoria de l’aprenentatge social (Albert
Bandura) emfatitza allò que aprenem a través de l’observació. L’aprenentatge per
observació o vicari té lloc quan observem la conducta d’una altra persona (model).
Segons quines siguin les conseqüències obtingudes pel model de la seva conducta,
augmentarà (reforçament vicari) o disminuirà (càstig vicari) la probabilitat que
executem aquesta mateixa conducta quan ens trobem en circumstàncies similars.
L’observador observa que el model fa unes conductes i obté unes conseqüències.
 EXEMPLE: No sé com funciona la maquina de cafè, ve una persona davant i es
demana el que jo vull, l’observo i aprenc el que fa. Aprenem per l’observació de
l’experiència d’un altre.
 La semblança percebuda entre l’observador i el model es un factor que en determina la
influència

4. MEMÒRIA

 La capacitat per a recordar allò que hem experimentat, après o imaginat

 La memòria no té limits
 Dona un sentit de continuïtat a la nostra vida: sense memòria viuríem en una mena d’etern
present
 Ens permet la identificació amb la consciència
 Si no tinguéssim memòria, sempre viuríem en el aquí i el ara
 La memòria s’analitza com una sèrie de fases en un model de processament de la informació a
través d’una sèrie de fases que expliquen el funcionament de la nostra memòria i
cronològicament estan en l’ordre com funciona el cervell, que es compara amb el funcionament
d’un ordinador
o Registre: procés psicològic pel qual registrem informació del medi (sensació).
o Codificació: aquest text és codificat
o Emmagatzematge: guardat en el disc dur de l’ordinador
o Recuperació: recuperar informació prèviament emmagatzemada
 En el cervell humà, en canvi:
o Sensació
 o Percepció: interpretació, codificació i processament de la informació
o Memòria
o Recordar
 Quan volem recordar alguna cosa hem de passar-ho de la memòria de llarg termini a la de curt
termini.

5. REGISTRES SENSORIALS

 Els registres sensorials constitueixen l’entrada i la primera parada per a la informació sensorial
bruta
 Cada òrgan sensorial disposa d’una memòria sensorial (p. Ex memòria icònica – visió –
memòria ecoica – audició) que permet captar una quantitat d’informació pràcticament
il·limitada, però que és manté durant un temps molt breu
 Tota aquesta informació que passa quan percebo un estímul no serà processada ni arribarà a la
consciencia, una gran part deixa una emparenta a la memòria sensorial, però la gran majoria
desapareix, i es converteix en informació no emmagatzemada i que mai tindrem
 La memòria sensorial és limitada, podem memoritzar tot sensorialment, però si no es processa i
deixa empremta dins de la consciència, només es manté durant un temps molt breu
 Si la informació no es refresca es queden sempre amb una imatge
 Ha incidit en un òrgan sensorial que té una memòria sensorial, durada breu. Si aquesta
informació que queda registrada i no es processa s’acaba oblidant. 

6. CODIFICACIÓ

 L’atenció, quan escoltem o parlem es normal que certs estímuls ens descentrin.
 El procés psicològic de l’atenció selecciona una part, normalment molt reduïda, de la informació
que passa per la memòria sensorial. Aquesta informació llavors codificada (processada,
organitzada, interpretada) i ingressa a la memòria a curt termini, on es podrà fer conscient. (EL
TÀLEM ES RELACIONA AMB LA SELECCIÓ DE LA INFORMACIÓ)
 La informació és seleccionada a partir d’un filtre, tot i que no és immòbil, sinó que es un control
variable. Podem canviar la nostra atenció si captem alguna particularitat.
 La informació no atesa rep igualment un processament inicial, així podem canviar el nostre
enfocament de l’atenció a qualsevol element que ens resulti significatiu
 Quan aquesta percepció pren consciència s’emmagatzema en el segon magatzem de memòria
ingressa i entra en la memòria a curt termini.

EMMATZEMATGE: MEMÒRIA A CURT TERMINI

 La memòria a curt termini (MCT) conté la informació de què som conscients o que estem
pensant o recordant en un moment donat
  Quan prestem atenció en alguna cosa, aquesta informació està en la nostra ment a curt termini,
quan ens imaginem alguna cosa, quan som conscients d’alguna cosa. Tot acaba en aquest
magatzem d’allò que som conscients en aquell determinat moment
 També s’anomena memòria de treball
 És capaç de retenir entre 5/10 bits (elements, p. ex lletres o dígits) d’informació
 Si la memòria a curt termini no retingués aquestes 10 paraules com a màxim ens faria molt
difícil funcionar i seguir un discurs. 
 La capacitat de la MCT es pot augmentar a través de la segmentació: organitzar la informació en
unitats significatives (p. ex recordar el número de telèfon agrupant-ne els dígits)
 La informació es pot mantenir en la MCT durant un temps màxim d’entre 15 i 20 segons.
 La MCT és molt fràgil a qualsevol interferència (aquesta fa que marxi la informació i per tant,
deixa d’estar a la memòria a curt termini)
 El temps que la informació es manté a la MCT es pot prolongar si s’utilitza el repàs mecànic o
repàs de manteniment: repetir la informació una i altra vegada
 La memòria que passa a ser de curt termini pot ser emmagatzemada en un segon magatzem de
memòria, la memòria a llarg termini

EMMAGATZEMATGE : MEMÒRIA A LLARG TERMINI

 La MCT es pot convertir en memòria a llarg termini (MLT) a través del procés de consolidació
de la memòria
 La MLT conté tot allò que hem après
o CAPACITAT: no té un límit establert → El cervell té una gran capacitat de retenir informació,
el cervell té moltes neurones i fa connexions sinàptiques entre elles i transmeten informació, la
quantitat de bits es infinita.
o DURADA: pot emmagatzemar la informació durant molts anys (fins i tot tota la vida). Si no fem
ús de la informació es pot deteriorar i no recuperar-la
o Quantes més coses aprenem, més capacitat d’emmagatzemar tenim

MANTENIMENT – COM ES CONSOLDA LA MLT

 REPÀS MECÀNIC
o Repetició sistemàtica --> útil per retenir informació sense sentit, si la intenció és aprendre un
material
o La repetició de la informació pot generar MLT
o Pot resultar útil per memoritzar material sense significat (p. ex l’alfabet, números de telèfon o
contrasenyes aleatòries d’ordinador)
o També és útil en l’aprenentatge d’habilitats (p. ex, aprenentatge a tocar un instrument musical o
ballar una coreografia). El repàs mecànic que implica repetir una acció molts cops pot consolidar
memòria a llarg termini
o LIMITACIONS: poc eficient, és eficaç en la mesura que existeix la intenció (motivació)
d’aprendre
 EXEMPLE: Heu vist moltes vegades una moneda d’un euro, però podríeu dibuixar de memòria
la ¨creu¨ d’una moneda d’un euro?
 REPÀS ELABORATIU
 És el procediment més eficaç per al record de material significatiu (p. ex, el contingut d’un
text)
 Consisteix en relacionar la informació amb informació prèviament emmagatzemada a la
memòria a llarg termini: s’extrau el significat de la nova informació i es vincula o s’associa amb
la màxima quantitat possible de coneixements ja existents
 ESQUEMA: Representació mental d’un event, objecte, situació, procés o relació que
s’emmagatzemen en la memòria i s’organitza d’alguna manera amb l’experiència
 COM ES CONSOLIDA LA MLT? ¨Quan dues coses han estat simultàniament apreses, si una
d’elles apareix, usualment evoca la representació de l’altra¨
 TIPUS DE MLT
o Memòria episòdica: records d’esdeveniments personals experimentats en un moment i lloc
específics (EXEMPLE: Que vas sopar ahir? Que vas fer l’estiu passat?). Està als lòbuls frontal
i temporal, però es relaciona amb estructures encefàliques diferents a la memòria semàntica).
o Memòria semàntica: records de fets i conceptes generals que no estan lligats a un moment i un
lloc particular. És com un diccionari o enciclopèdia, fets i conceptes aïllats, sense cap víncul en
cap moment particular. (EXEMPLE: Que significa ¨quotidià¨?, Quant són 3x5?). La memòria
semàntica a llarg termini es troba als lòbuls frontal i temporal.
o Memòria procedimental: habilitats perceptivomotrius. Hàbits i habilitats motores en si, saber
com fer alguna cosa. (EXEMPLE: Conduir un cotxe o una bicicleta, llegir i escriure, tocar un
instrument, ballar). Es troba en el cerebel i l’escorça motora
o Memòria emocional: respostes emocionals a estímuls (apreses a través del condicionament
clàssic). Comprèn les respostes emocionals apreses (amors, pors, odis)(EXEMPLE:
Experimentar ansietat al tornar a un lloc on vam viure una experiència desagradable, sentir
alegria al retrobar-nos amb un amic o amiga). Depèn de l’amigdala.
o Memòria explícita o declarativa: Inclou les memòries episòdica i semàntica. La memòria per
a la informació que podem expressar fàcilment en paraules i que som conscients de tenir
o Memòria implícita: Inclou les memòries procedimental i emocional. Memòria per a la
informació que no podem expressar fàcilment en paraules i a la qual no podem accedir de
forma conscient
o La memòria a curt termini a través de la codificació o repàs elaboratiu pot consolidar-se com a
memòria a llarg termini
o PODEM ACCEDIR DE FORMA CONSCIENT A LA MEMÒRIA DE LLARG TERMINI? No,
necessites alguna clau perquè la informació es faci conscient, passa a la memòria a curt termini i
recordaràs del que et demanen. 
RECUPERACIÓ

 Els records emmagatzemats a la MLT no són directament accessibles

 Recuperar un record implica transferir-lo de la MLT a la MCT, on es farà disponible per al seu
ús
 Aquest procés s’anomena referiment
 El procés de referiment precisa sempre de claus per a la recuperació
 EXEMPLE: El fenomen ¨ho tinc a la punta de la llengua¨
 Tu pots tenir records guardats a llarg termini però no els recordes tota la estona. 
 FACTOR SITUACIONAL: Potencien l’oblit (ex: el que olorem mentre estudiem alguna cosa,
ens ajuda a l’hora de reproduir el que hem estudiat). Quan guardem alguna cosa en la memòria,
també guardem aspectes del context on fem l’aprenentatge
 EXEMPLE: Els factors situacions com el record d’una informació és millor quan ens trobem en
el mateix ambient o en presència dels mateixos estímuls en què es va aprendre originalment la
informació
 o Tornem al poble dels avis després d’uns anys i comencem a recordar experiències que
hi vam viure, persones que vam conèixer i llocs que hi visitàvem
 MEMÒRIA DEPENENT DE L’ESTAT: La nostra capacitat de recordar es veu afectada per
senyals. Les persones aprenem un material en un estat fisiològic particular, i aquest pot actuar
com a senyal durant el record, és a dir, el fet de tornar a estar en aquest estat pot ajudar a plasmar
allò après.
 EXEMPLE: Memòria dependent de l’estat: el record de la informació és el millor quan ens
trobem en el mateix estat fisiològic o emocional en què es va aprendre una informació
o Quan ens sentim tristos/es, tendim a recordar fets o experiències tristes
 Recuperar els records no implica reproduir-los de manera fidel (com farien una càmera o una
gravadora), sinó que suposa reconstruir-los cada vegada que es recuperen
 Recordar sempre implica esforç, no es un procés automàtic
 Recordar significa pensar
 Recordar (tornar a pensar una cosa), pensar i percebre és tot el mateix
 Percebre es recordar, recordes informació i la projectes. Quan tu perceps estàs construint la
percepció, per tant, percebre o recordar es fa el mateix procés. 
 En aquest procés re constructiu, els records poden resultar alterats i, en endavant, passar a
incorporar les alteracions que s’hi han introduït