4.

MEMÒRIA I APRENENTATGE
4.1. LA MEMÒRIA: TIPUS I ALTERACIONS
 La memòria és la capacitat d’adquirir,
emmagatzemar i recuperar la informació. Som
qui som gràcies a allò que aprenem i recordem.
Sense memòria seríem incapaços de percebre,
aprendre o pensar; no podríem expressar les
nostres idees ni tindríem identitat personal,
perquè sense records seria impossible saber qui
som i la nostra vida perdria sentit.
 La funció principal de la memòria és
proporcionar a l’ésser humà una base de
coneixements que ens permeti comprendre els
esdeveniments que vivim. La memòria conserva
i reelabora els records en funció del present i
actualitza les nostres idees, plans i habilitats en
un món canviant.
 Processos bàsics de la memòria

La memòria té tres funcions bàsiques:

 Codificació de la info: És la transformació dels
estímuls en una representació mental. En
aquesta fase, l’atenció és molt important per la
direcció (selectivitat) i la intensitat (esforç)
que es processen els estímuls.
 Emmagatzemament de la info: Consisteix a
retenir les dades en la memòria per a la seva
utilització posterior. L’organització de la
informació es fa mitjançant esquemes,
categories i relacions.
 Recuperació de la indo: És la forma en què les
persones accedeixen a la informació
emmagatzemada en la seva memòria.
 Estructura i funcionament de la
memòria
 Els psicòlegs Richard Atkinson i Richard
Shiffrin van desnvolupar la teoria
multimagatzem de la memòria, i van
reconèixer tres sistemes de memòria que
es comuniquen i interactuen entre si:
Memòria sensorial (només dura segons)
(MS)  Memòria a curt termini (MCT) 
Memòria a llarg termini (MLT)
 Memòria sensorial (MS) : Registra la informació
que prové de l’ambient extern (imatges, sons,
olors, sabors i tacte) durant un temps molt breu
(un segon), però el suficient perquè aquesta
informació sigui transmesa a la MCT.
 Memòria a curt termini (MCT): Desa la
informació que necessitem en el moment
present. La funció de la MCT és organitzar i
analitzar la informació, i interpretar les nostres
experiències. La capacitat
d’emmagatzemament és limitada (uns set
ítems) durant un temps breu (entre 18 i 20
segons). Ex. numero de telefon que et diuen x
marcar o apuntar
 Memòria a llarg termini (MLT): Conserva els nostres coneixements del
món per a la seva utilització posterior. Té una capacitat il·limitada i els
seus continguts es mantenen durant uns minuts, diversos anys o tota la
vida de l’individu.
Existeixen diversos tipus de memòria a llarg termini
(declarativa/procedimental, episòdica/semàntica, implícita/explícita).
 Tipus de memòries a llarg termini:
A. Memòria declarativa i procedimental
 Declarativa (saber què): Emmagatzema
informació i coneixements de fets i
esdeveniments.
 Procedimental (saber com): És la memòria
sobre habilitats o destreses i emmagatzema el
coneixement sobre “com fer les coses”. Aquest
coneixement s’adquireix per condicionament o
experiències repetides i, un cop consolidat, és
inconscient. Ex.escriure
B. Memòria episòdica i semàntica
 Memòria episòdica: És la memòria “autobiogràfica” o personal que ens
permet recordar dates, fets o episodis viscuts en un temps i lloc
determinats.
 Memòria semàntica: Emmagatzema el coneixement del llenguatge i del
món, independentment de les circumstàncies del seu aprenentatge.
 C. Memòria explícita i implícita
 Explícita:És intencional. Inclou aprenentatges
sobre persones, llocs i esdeveniments que
podem relatar verbalment i suposen un
coneixement conscient.
 Implícita: És incidental. Ens permet aprendre
coses sense adonar-nos-en i sense grans
esforços (ex. anar amb bicicleta, esquiar o
conduir un cotxe).Aquesta memòria inclou
aprenentatges complexos, que no podem
verbalitzar.
 Recuperació de la informació
 Recordem millor la informació quan és
significativa i està ben organitzada.
 Recordem millor allò que es relaciona amb
successos emocionalment significatius (ex. la
mort d’un ésser estimat).
 Lamemòria depèn del context. La recuperació
d’un record és més fàcil si succeeix en el
mateix context on va ocórrer l’aprenentatge.
 Lamemòria no processa igual tots els estímuls
sinó que enregistra millor l’interessant, la
novetat i l’emotiu.
 L’oblit

Les causes de l’oblit són molt diverses:

 Lesió o degeneració cerebral
 Repressió (oblit motivat): La persona oblida
perquè la informació és pertorbadora o
dolorosa.
 Interferència: Es produeix a causa de la
competència entre les experiències que una
persona viu.
 Falta de processament: La informació es pot
oblidar perquè mai no s’ha processat per
primera vegada, i els records es dissipen amb el
temps si no s’utilitzen.
 Alteracions de la memòria
L’amnèsia és la pèrdua total o parcial de la
memòria, originada per l’estat neurològic de la
persona o per causes psicològiques. Es poden
distingir diversos tipus d’amnèsies:
 Amnèsia anterògrada: És la incapacitat per a
adquirir nova informació i recordar els
successos produïts després d’una lesió cerebral
o un desordre degeneratiu, com ara la síndrome
de Korsakoff (d’alcohòlics crònics) o la malaltia
d’Alzheimer.
 Amnèsia retrògada: És la incapacitat de
recordar el passat, els esdeveniments que han
ocorregut abans de la lesió cerebral. Encara
que el pacient no recorda la seva vida abans de
la lesió, la seva memòria a curt termini
funciona i pot aprendre noves habilitats.
 Amnèsia psicògena: Provocades per
experiències traumàtiques com violacions o
tortures.
 Demència senil: És un declivi gradual de les
funcions intel·lectuals, i el primer símptoma
són els problemes de memòria, originats per un
trastorn degeneratiu del cervell.
 Amnèsies funcionals: La memòria d’una
persona pot veure’s afectada pel seu estil de
vida: l’estrès, l’ansietat i les emocions
negatives tenen una clara influència en els
processos de la memòria.
4.2. QUÈ VOL DIR APRENDRE?
 L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en el comportament,
que reflecteix una adquisió de coneixements o habilitats a través de
l’experiència i que inclou l’estudi, la instrucció, l’observació o la pràctica.
Els canvis en el comportament són raonablement objectius i, per tant,
poden ser mesurats.
4.3. CONDICIONAMENT
CLÀSSIC I OPERANT
Condicionament clàssic
 En el condicionament clàssic es produeix un aprenentatge de les
relacions entre estímuls. Permet tant als animals com als éssers humans
aprendre la seqüència ordenada dels successos ambientals; per exemple,
aproximar-se a senyals de menjar, reaccions de por o l’aversió a certs
sabors.
 Gran part de la conducta humana s’adquireix a través d’aquest
aprenentatge, encara que el subjecte no tingui intenció deliberada de
canviar la seva conducta. Quan una persona té una experiència aterridora
(ex. accident de cotxe), pot succeir que tornar a conduir li produeixi
temor. En aquest cas està implícit el principi d’associació: aquells
esdeveniments que es produeixen plegats o de forma seqüencial queden
associats en la ment.
 Els experiments de Pavlov
 Abans de presentar el menjar a un gos, Pavlov
feia sonar una campana. Al principi, el gos
només segregava sucs gàstrics en veure el
menjar. En repetir-se de forma constant la
seqüència “so de la campana-presentació del
menjar”, el gos va començar a segregar sucs
gàstrics en sentir la campana abans de veure el
menjar. Pavlov va demostrar que no tots els
reflexos són innats, sinó que mitjançant els
mecanismes d’associació es poden establir nous
reflexos als estímuls.
 El menjar és un Estímul Incondicionat (EI) perquè provoca salivació sense
un entrenament previ. El so de la campana al començament és un Estímul
Neutre (EN) perquè abans del condicionament no provoca salivació, però
un cop que l’associem amb el menjar (EI) es converteix en un Estímul
Condicionat (EC). La salivació produïda pel so de la campana és una
Resposta Condicionada (RC).
1. Abans del condicionament
 EI (menjar) - - - - - - - - - -  RI (salivació)
 EN (soroll) - - - - - - - - - -  No hi ha resposta
2. Assajos de condicionament
 EI (menjar) + EC (soroll) - - - - - - - -  RI (salivació)
3. Després del condicionament
 EC (soroll) - - - - - - - - - -  RC (salivació)
 Condicionament operant (o instrumental)
Primeres investigacions
 El psicòleg nordamericà Edward L. Thorndike va
ser un dels pioners de l’estudi del
condicionament operant. Introduïa gats en
caixes dissenyades per ell i col·locava un tros
de menjar fora. Les caixes tenien una porta
amb un pestell. Al principi, els gats produïen
respostes estereotipades, com olorar el menjar
a través dels barrots, colpejar les parets de la
gàbia, fins que accionaven el pestell i obrien la
porta que donava pas al menjar. A mesura que
feien nous assajos, el temps que tardaven entre
que entraven i sortien de la gàbia era més breu.
 Thorndike va establir un principi que va anomenar llei de l’efecte, i que
s’enuncia així:”Qualsevol conducta que en una situació produeix un
estímul satisfactori, es farà més probable en el futur”.
 Elements del condicionament operant
 Elcondicionament operant és l’aprenentatge en
què una resposta voluntària es reforça o
debilita, segons les seves conseqüències siguin
positives o negatives.
A diferència del condicionament clàssic, en què
els comportaments són les respostes biològiques
naturals a la presència d’estímuls com
l’aliment, l’aigua, el dolor, etc., en el
condicionament operant un organisme opera en
el seu ambient i dóna respostes voluntàries per
a produir un resultat desitjable.
 Un reforç és qualsevol estímul que augmenta la
probabilitat d’una conducta. Skinner distingeix
entre reforços primaris i secundaris:
 Reforços primaris: són estímuls biològicament
importants perquè són innats: menjar, aigua o
activitat sexual.
 Reforçossecundaris: són estímuls les
propietats reforçants dels quals es deuen a la
seva associació amb els reforços primaris; per
exemple: els diners, les notes escolars o les
medalles obtingudes en una competició.
 Procediments de condicionament
Hi ha quatre tipus de condicionament operant:
 Reforç positiu: És un objecte, esdeveniment o conducta que incrementa
la freqüència de la resposta. Exemples de reforços positius són el menjar i
els diners. És el mecanisme més efectiu per a fer que tant els animals com
els humans aprenguin.
 Reforç negatiu: Es produeix quan la realització d’una conducta elimina un
estímul aversiu o desagradable. Hi ha dos procediments.
- Condicionament d’escapament: Ex. prendre una aspirina per a no tenir
mal de cap.
- Condicionament d’evitació: Ex. fer servir crema protectora per a evitar
cremades de sol.
 Entrenament per omissió: La resposta
interromp o impedeix un estímul agradable.
Ex. Els pares deixen sense cotxe el seu fill
durant un cap de setmana
 Càstig: La resposta produeix un estímul aversiu
(indesitjable). El càstig fa que desaparegui
temporalment la conducta, però pot aparèixer
posteriorment. Les conseqüències secundàries
que genera (frustració, agressivitat,etc.) poden
fer que s’aturi el procés d’aprenentatge
 Programes de reforçament
Hi ha quatre programes bàsics de reforçament:
 Raó Fixa (RF) : Un reforç d’obté després d’un nombre fix de respostes.
Ex. Una costurera rep tants diners per cada deu camises que cus.
 Raó Variable (RV): El nombre de respostes necessàries per a obtenir un
reforçador varia aleatòriament. Ex. les màquines escurabutxaques
 Interval Fix (IF): El reforç es lliura al subjecte per la primera resposta que
dóna transcorregut un temps, que és constant d’una ocasió a la següent.
Ex. Salari setmanal d’un oficinista.
 Interval Variable (IV): El reforç està disponible després d’un temps que
varia aleaòriament. Ex. quan portem el cotxe al garatge,el mecànic ens
imposa un programa de raó variable, perquè no sap quant de temps
tardarà a arreglar-lo.