Tema-6.

pdf

Anónimo

Personalidad y Diferencias Individuales

1º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 6- PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
Perspectiva de l’aprenentatge:
Premisses:
- L’experiència ens modifica, i ho fa d’acord amb lleis predictibles (processos d’aprenentatge són
“universals”).

- L’aprenentatge explica molta part de la nostra conducta.

- Els reforços modifiquen la nostra conducta, ja que creem una relació entre acció-reforçament (parlar
en públic-rebre un aplaudiment)

Personalitat:
- Conjunt de patrons de resposta apresos.

- Tendències apreses per l’individu en el transcurs de la seva experiència.

- Es desenvolupa a traves de l’aprenentatge.

Perspectiva de l’aprenentatge: B.F. Skinner

• Burrhus Frederic Skinner (1904-1990).
• Interès per la conducta manifesta i els estímuls externs que li donen forma. (conductisme
radical)
• Condicionament instrumental (la conducta està directament governada per les contingències
ambientals del reforç). És a dir, que es dona com conseqüència de la conducta.
• Entendre la relació entre accions i respostes
• Només estudiaran el que es pugui veure
• Reforç: qualsevol estímul ambiental que facilita que s’augmenti la conducta
• Càstig: qualsevol estímul ambiental que facilita que es disminueixi la conducta

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6126613
 Concepció de la psicologia:
- L’organisme humà és una caixa negra:

o Conductes encobertes (no observació directa)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
o No afegeixen res al coneixement de la conducta.
o Dificulten l’anàlisi científica de la conducta (perquè no es veuen)

- Estudis amb animals: rates i coloms a la caixa de Skinner. (tot el que estudiaven amb models
animals pensaven que podia traspassar-se directament a la ment humana, establint total relació).
Estudis com ensenyar a través d’aprenentatge i repeticions a una rata que si premia un botó quan
veiés només una llum vermella li cauria menjar.

- Estudis amb humans: cas únic.

- Skinner va reformular la llei de l’Efecte, el Condicionament Instrumental : “la modificació de la

probabilitat d’una conducta com a conseqüència dels canvis estimulars contingents a aquesta

Reservados todos los derechos.

conducta” . (la probabilitat de que jo parli en públic dependrà en gran part de les contingències que
jo tingui associades a aquesta conducta, com si es riuen de mi o si m’aplaudeixen)

- Skinner distingia entre dos tipus de conducta:

o Conducta operant: conducta emesa espontània o voluntàriament que opera en

l’ambient per canviar-lo. (anticipació de conseqüència positiva)
o Conducta responent: Hi ha un estímul condicionat i un estímul neutre (els gossos
saliven sense haver vist encara el menjar per el soroll d’una campana)

- Segons Skinner, la persona que controla els reforçadors controla la conducta dels subjectes. (Qui
controla quan se li dona menjar a la rata, controla com es comportarà aquesta)

- Skinner creia que la major part del comportament humà i animal s’aprèn mitjançant el
condicionament operant.

- La principal font de control de la conducta instrumental són les conseqüències.

- Diem que la conducta ha estat reforçada quan les conseqüències d’aquesta conducta fan que
aquesta augmenti la probabilitat d’emissió.

- El reforçament: fa referència al procés d’aprenentatge, això és, l’augment de la probabilitat de la

conducta com a conseqüència de la seva associació amb un canvi estimular. Sempre augmenta la
probabilitat de la conducta.

- Hi ha uns procediments mitjançant els quals, les conseqüències de la conducta produeixen un

determinat aprenentatge.

o Reforçament positiu: presentació d’estímuls apetitius o de valència positiva després

d’una conducta que es vol instaurar. (afegir algo que ens agrada)

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6126613
 o Reforçament negatiu: retirada d’estímuls aversius o de valència negativa després
d’una conducta que es vol instaurar. (treure drogues a adictes)
o Càstig negatiu: retirada d’estímuls apetitius o de valència positiva després d’una
conducta que es vol reduir o eliminar. (treure el mòbil després de mala conducta)
o Càstig positiu: presentació d’estímuls aversius o de valència negativa després d’una
conducta que es vol reduir o eliminar. (una descàrrega elèctrica)
o Extinció: no es presenta ni es retira cap estímul després d’una conducta que es vol
reduir o eliminar

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Reforçador: fa referència als estímuls que s’utilitzen per produir el reforçament. Poden ser
de molts tipus:
o Primaris o secundaris: segons la seva naturalesa incondicionada o condicionada
(condicionar un xiulet amb donar menjar).
o Positius o negatius: en funció de si presentem o retirem un estímul.
o Tangibles o intangibles

- Segons Skinner, cada persona té unes necessitats específiques. En conseqüència, és necessari

experimentar per saber quins reforçaments funcionaran i quins no amb una persona determinada.

Reservados todos los derechos.

Avaluació:
• No tenia interès per avaluar la personalitat, sí que avaluava la conducta.
• L’aproximació de Skinner a l’avaluació de la conducta s’anomena anàlisi funcional i implica
tres aspectes de la conducta:
o La freqüència de la conducta. (molt freqüentment el nen té rabietes)
o La situació en la que té lloc la conducta. (a casa, sempre que està el pare)
o El reforçament associat a la conducta. (cada vegada que el nen té rabietes el pare li
dona llaminadures)
• Mesures fisiològiques i observació directa de la conducta

APRENENTATGE-SOCIAL:

• Parteixen del conductisme.

• Aproximació de l’aprenentatge social (es distancien del conductisme radical).
• Mantenen la metodologia rigorosa i científica del conductisme.
• Aquesta aproximació està representada pels treballs d’Albert Bandura i Julian Rotter. (pares
del cognitivisme)
• Es centren en la conducta manifesta (la que s’observa i es pot medir) però accepten les
variables cognoscitives internes que intervenen entre l’estímul i la resposta (que succeeix
entre l’estímul que ens arriba a la ment i la nostra resposta, encara que no sigui observable).
• Bandura i Rotter investiguen la conducta al laboratori, però també observen el comportament
en ambients socials.
• Bandura i Rotter coincideixen amb Skinner en que la conducta s’aprèn i que el reforçament
és decisiu per l’aprenentatge, però difereixen amb ell en la seva interpretació de la naturalesa
del reforçament.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6126613
 • Tots els principis de Bandura, Rotter i Skinner s’han aplicat a l’àmbit clínic.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• El treball de Bandura i Rotter reflexa i reforça el moviment cognoscitiu en la psicologia. A partir
d’aquests autors és quan es comença a parlar de l’aproximació cognitiva-conductual.

APRENENTATGE-SOCIAL: Albert Bandura (1925-2021)

• A diferència de Skinner, que contempla l’aprenentatge només a partir de l’experiència directa,

Bandura emfasitza el paper de l’aprenentatge observacional o vicari.
• També emfasitza la importància d’observar la conducta d’altres persones en el procés
d’aprenentatge.
• Segons Bandura, aprenem mitjançant reforçament vicari, a l’observar la conducta d’altres
persones i les seves conseqüències.
• Bandura coincideix amb Skinner en que la conducta s’aprèn.

Reservados todos los derechos.

• Bandura investiga com es forma i es modifica la conducta en un context social.
• Bandura destaca que pràcticament totes les formes de comportament es poden aprendre
sense experimentar de manera directa cap tipus de reforçament.
• Determinisme recíproc: jo modifico a l’entorn i l’entorn em modifica a mi

“El funcionament psicològic és una interacció recíproca i contínua entre determinants

personals, conductuals i ambientals”

• La idea bàsica de Bandura és que l’aprenentatge pot ocórrer mitjançant l’observació o

l’exemple i no únicament a partir del reforçament directe (l’experiència directa).
• Per Bandura, la major part del comportament s’aprèn mitjançant l’exemple, sigui de manera
intencional o accidental.
• Aprenentatge mitjançant un model:

Els estudis amb el ninot Bobo: tenim un ninot al que li donen cops i uns nens que són l’estudi
d’investigació. Hi ha dues variants de l’estudi:

1. Els nens no veure res, per tant es comportaran després normal amb el ninot
2. Que els nens vegin una dona de l’edat de la seva mare donar-li cops al ninot i si veuen
això, pot passar:
I) Que els experimentadors castiguin a la dona (els nens després no pegaran al
ninot quan es quedin sols)
II) Que la reforcin amb caramels (els nens repetiran la conducta)
III) Que ningú li digui res (els nens també repetiran la conducta)

• Bandura és un crític rotund del tipus de societat que ofereix als nens models erronis. (perquè
els nens son esponges i molt observadors, repetiran el que vegin en els seus referents)
• Per Skinner els reforçadors (motivacions posteriors) controlen la conducta, per Bandura són
els models els que controlen el comportament.

Els models són a qui tenim com a referent, algú a qui admirem, per exemple.

Avaluació:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6126613
 • Avalua tant variables conductuals com cognitives.
o Observació directa.
o Autorregistres.
o Autoinformes (autoeficàcia, inventaris de personalitat).
o Mesures fisiològiques.

Bàsicament, el que tu veus en els altres influirà en com et comportes (si renyen al teu germà per deixar
la roba tirada, tu aprens per observació i deixaràs de fer-ho perquè no et renyin a tu)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
APRENENTATGE-SOCIAL: Julian Rotter (1916-2014)

• Emfasitza el paper de les variables cognitives i socials per comprendre la personalitat.

• El reforçament extern és important (reforçadors socials), però l’efectivitat del reforçament
depèn de les nostres capacitats cognoscitives (caixa negra, no observable).
• Integra els conceptes d’expectativa (què passarà) i reforç.
• Rotter descriu la personalitat com “la interacció de l’individu i el seu ambient significatiu”
(1982).
• L’aportació més important d’aquest autor és el concepte de locus de control (lloc de control):
és una expectativa generalitzada per explicar les diferències de personalitat en les creences

Reservados todos los derechos.

de les persones en relació a la font de reforçament.
o Lloc de control extern: l’obtenció dels reforçadors depèn d’alguna cosa que està fora
d’ells mateixos, alguna cosa que està més enllà de les seves pròpies accions. (el profe
m’ha suspès perquè em té mania)
o Lloc de control intern: Creuen que el reforçament que reben està controlat per les
seves actituds i conductes. (he suspès perquè no vaig estudiar)

Avaluació:
• Instruments: Entrevistes, observació directa, inventaris i autoinformes.
• Va dissenyar tècniques específiques per avaluar conceptes del seu sistema.
• Avaluació del locus de control intern i extern: l’escala Intern-Extern (I-E) (Rotter, 1966)
o Extern: més ansietat, estrés

Locus de control intern Locus de control extern

Atribuir el fracàs a la falta de capacitat Atribuir el fracàs a la dificultat de les tasques o la
mala sort

Fer accions que els mantinguin en un bon estat Més ansietat, depressió, suïcidi, pessimisme...
de salut i optimisme

Dominar les situacions Vulnerabilitat a l’estrès

Exigir càstigs més durs per haver transgredit Utilitzar estratègies defensives per a explicar els
les normes de convivència propis errors

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6126613
 Tenir millors habilitats per resoldre problemes Tenir pitjors habilitats per a resoldre problemes

Assumir més responsabilitat Eludir responsabilitat

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6126613