1.

PLANTEJAMENT D’UN ESTUDI D’OBSERVACIÓ

Fet: tot allò que se sap o es suposa que pertany a la naturalesa

Variable: propietats d’un fenomen que prenen diferents valors.

Fenomen: fet que coneixem, sabem les seves propietats.

FASES DEL MÈTODE CIENTIFIC:

a) Plantejament del problema

b) Formulació de la hipòtesi
Hipòtesi: suposició del que està passant, que posteriorment estudiaré. Més concreta que el problema. [Si X
aleshores Y]
c) Garantir que les dades son objectives i fiables
d) Generalització de resultats a la població.

Relacions entre fets: podem connectar: diferents propietats amb el mateix fenomen o una mateixa propietat amb
diferents fenòmens. Tipus de relacions:

- Causa
- Concomitància: relació que sembla que una variable prediu l’altre però no és una relació de causalitat.

Generalització empírica: extrapolar resultats de mostra a població.

e) Plantejament de nous problemes

ESQUEMA FASES DEL MÈTODE CIENTIFIC

El problema que plantegem marca l’estratègia que usarem.

Posen micro hipòtesi perquè hi ha autors que publiquen que

nomes es pot parlar d’hipòtesi a la via deductiva, i aquí també
volen referir-se a la inductiva.

ORGANITZACIÓ DE LA INVESTIGACIÓ OBSERVACIONAL

Com es portaria una investigació observacional adaptada al mètode científic?

- Plantejament del problema, objectius i / o hipòtesis. (normalment són interaccions entre persones)
- Operativització de les variables ( categorització de la conducta)
- Recollida de dades mitjançant tècniques d’observació sistemàtica (sistema de categories)
- Control de la qualitat de les dades
- Anàlisi de les dades amb la finalitat d’explorar relacions entre les variables.

Segons Wright, una observació és una practica científica que implica observar, registrar i analitzar els esdeveniments
espontanis. No s’usen instruments intermediaris, el registre es fa en viu. No hi ha res d’artificial, no es manipulen les
variables.

NIVELLS DE REPRESENTACIÓ EN L’OBSERVACIÓ

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 NIVELL DE NIVELL DE NIVELL DE
SELECCIÓ SELECCIÓ SELECCIÓ
PRIMÀRI SECUNDARI TERCIARI

sistema sistema
realitat sistema físic de convencional de
psicològic de
representació representació
representació

Realitat: segment de la realitat.

Sistema físic de representació: estats físics dels receptors sensorials, emmagatzemat del sistema perceptiu.
(signes)
Sistema psicològic de representació: sensacions i percepcions. (signes)
Sistema convencional de representació: números, lletres, paraules... codis. (signes convencionals)

La situació idea seria que per cada segment de realitat hi hagués un signe. Una representació ambigua de la realitat
succeeix quan un segment / signe s’associa a més d’un signe / segment.

TIPUS DE VARIABLES

Control intern: com menys hi ha, més hipòtesi trobem i viceversa.

Control extern: grau de sistematització, de rigor. Grau en el que puc garantir que les dades són objectives. Totes les
estratègies han de tenir control extern.

- Criteri metodològic:
o Experimental: control i provocació de les variables per part de l’experimentador. Com que tinc molt
control intern sobre la variable independent els resultats segur que són deguts al que crec. Hi ha
menys hipòtesis.
 Independent (x): la que modifico. Per exemple, aplico un fàrmac antidepressiu (v. Ind) però
els pacients ja estaven prenent altres fàrmacs. No puc saber si la cura (v. Dep) és pel primer
fàrmac i per la interacció entre els fàrmacs (v. Extr)
 Dependent: la que canvia si moc l’altre.
 Estranya: apareixen de forma concomitant amb la independent. Confonen.
o Ex. Post facto: després dels fets. S’observen les propietats dels fenomen després dels fets, no es
poden provocar. Entra la metodologia observacional i la recerca selectiva o d’enquestes.
- Criteri teòric – explicatiu: model de condicionament clàssic de Pavlov
o Estímul: es pot manipular i donen lloc a una resposta. (ex. La campana)
o Resposta: conseqüència de l’estímul
o Intermediàries: igual que l’estranya o contaminadora.
- Segons l’escala de mesura:
o Qualitatives: es valors són atributs. (ex. Gènere)
o quantitatives
- Criteri observacional:
o Segons la seva funció en les hipòtesis:
 Exògenes (x): predictora
 Endògenes (y): conseqüent
 Estranyes

*Una variable per si sola no és exògena o endògena, depèn de com plantegem la hipòtesi la mateixa variable pot ser
les dues coses en diferents casos.

o Segons l’escala de mesura:

 Qualitatives
 Quantitatives (ordinals, contínues)

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

 o Segons la seva relació amb el comportament:
 Ambientals: mesura de l’entorn físic o social relacionada amb conducta. (ex. Temperatura)
 Conductuals: propietats mesurables del comportament dels subjectes (ex. Tensió,
agressivitat)
 De subjecte: propietats mesurables no conductuals intrínseques a l’individu (gènere,
personalitat)

CLASSIFICACIÓ DEL COMPORTAMENT OBSERVABLE

- Conducta no verbal: moviments corporals, expressions motores que es poden produir en qualsevol part del
cos. Es considera que són indicadors vàlids dels processos psicològics. S’han estudiat com a mitjà de
comunicació. Normalment, acompanya a la conducta verbal.
o Expressions facials: manifesten estats emocionals.
o Intercanvis de mirada: es produeix en situacions / interaccions d’amistat. En casos de competició es
produeix contacte visual. No es pot registrar directament ( perquè hi hauria una tercera mirada),
s’ha de registrar sense estar present. (ex. Sala d’interrogarotis, registrar una conversa etc)
o Moviments corporals: tenen una gran influència cultural.
 Conducta gestual (dinàmica)
 Conducta postural (estàtica)
- Conducta espacial
o Íntima
o Personal
o Social: per exemple, el professor a classe.
o Pública: per exemple, en un debat.
- Conducta vocal o paralingüística: 3 dimensions
o Sonora: indicadors emocionals (intensitat, to, timbre)
o Temporal: s’usa el temps de reacció (temps que triga el subjecte B a parlar quan A deixa de parlar) i
el temps de latència ( temps que triga el subjecte A a tornar a parlar quan veu que B no respon)
o Continuïtat / interrupció: elements que alteren. S’usa la non ah radio ( nº d’expresion que no toquen
/ nº de paraules emeses)
- Conducta verbal o lingüística: té molta complexitat en les connotacions que pot tenir la mateixa frase (ex. Si
un amic li diu a un altre: “que pasa merluzo”)

TIPUS D’OBSERVACIÓ

- Passiva o pre-científica: fortuïta, hi ha una idea prèvia del que volem observar. No hi ha ni control intern ni
extern. Es detecta algun fet però no se sap perquè. Moltes vegades és l’inici d’una investigació científica. (ex.
Una mare mira al seu bebè i obre la boca i el nen també ho fa)
- Activa o científica: hi ha un objectiu. Existeix control intern. Hi ha una hipòtesi, una relació entre variables
exògenes i endògenes. Ha de ser objectiva, comprovable i replicable. Segons el grau de participació de
l’observador, trobem:
o Externa o no participant: observador i observat no tenen cap contacte ni coneixement previ.
o Interna o participant: existeix un cert grau de coneixement de la presencia de l’observador com a
finalitat de conèixer millor al subjecte estudiat. (ex. Etòlegs, sociòlegs, psicologia social – per estudiar
societats primitives o organitzacions complexes, moviments socials, partits polítics...)
Avantatges: l’observador, un cop integrat al grup, pot obtenir informació de conductes espontànies.
Inconvenients: subjectivitat del registre. Qualsevol situació nova provoca ansietat i el registre es pot
veure distorsionat fins l’adaptació de l’observador. Un altre inconvenient és que l’observador pot
acabar sentint-se part del grup i canviar la conducta. Per últim, aquest tipus d’estudis no són
replicables, són de cas únic.
Dintre de l’observació participant trobem:
 Participant passiva: observador està dins del grup però interacciona el mínim amb els
subjectes. Quant més passiu, menys afecta a la situació. Problema: és un paper molt difícil
per l’investigador. A l’inici poden aparèixer conductes d’hostilitat vers l’observador.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

  Participant activa: l’observador maximitza la seva participació en el grup per aconseguir
dades. Fa dos papers, d’observador i de membre del grup i per tant, no pot fer la recollida
d’informació a la vegada que interactua, fa una recollida de dades introspectiva i això
provoca que pugui haver pèrdua d’informació.
o Auto-observació: grau màxim de participació de l’observació. Prestem atenció de forma deliberada
de les pròpies conductes i fem un registre segons uns patrons inicialment establerts amb dos
objectius:
 Trobar base line d’una conducta problemàtica i aplicar un tractament per veure si es
soluciona.
 Factor instigador de canvi de conducta.
Serveix perquè hi ha conductes que no son observables per medis externs, el pacient fa auto-
observació per informar al psicòleg (ex. Sofrir una agressió/ conductes íntimes: pautes sexuals /
conductes encobertes: fantasies / conductes desencadenades per factors interns: fumar, menjar
compulsivament)
Requereix que pacient i psicòleg estableixin la conducta problema des de l’inici. S’ha de trobar un
aparell adequat per registrar la conducta (a vegades indiscret i a vegades amb una manifestació
exagerada)

També poden fer una altra distinció:

- Directa
- Indirecta: quan inferim en la conducta dels subjectes a partir de productes del subjecte (els seus dibuixos, els
seus escrits...) ex. Estudiem la prehistòria amb observacions indirectes del que utilitzaven o feien.

Todos los derechos reservados Unybook Worldwide S.L. © unybook.com

Powered by TCPDF (www.tcpdf.org)