TEMA 2: MODELS EN AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

❑ MODELS EN AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

En avaluació psicològica, s'han descrit un total de sis models diferents que resumeixen les diferents orientacions
teòric-pràctiques en aquesta disciplina.

➢ Model psicomètric
➢ Model dinàmic
➢ Model medic
➢ Model conductista
➢ Model cognitiu
➢ Model constructuvista

Com en la ciència en general, els models en avaluació psicològica es plantegen com a polaritats (o revolucions)
davant els models previs (Khun, 1962), a fi de superar les seues limitacions, ajustar-se a les necessitats d'una
societat canviant i plantejar nous reptes; temps després, les polaritats canvien i els models abans revolucionaris
queden novament obsolets.

Cadascun dels models psicològics en avaluació es caracteritzen i es diferencien dels altres per la seua
consideració cap als següents aspectes:

I. FORMULACIÓ TEÓRICA

L’avaluador condiciona tot el procés d'avaluació:

▪ la manera en la que entén quins són els determinants del comportament

▪ el objecte de l’avaluació
▪ les variables que va a avaluar durant el procés
▪ com pretén fer-ho

Una de les principals conseqüències de la formulació teòrica de l'avaluador són els supòsits sobre els
determinants de la conducta. Així, el comportament (C) s’entén, segons el diferents models, com una
conseqüència de:

▪ Variables psicològiques individuals, és a dir, trets personals (P) (variables endogenes)

▪ Variables físiques, biològiques o orgàniques (O) (variables endogenes)
▪ Variables situacionals o ambientals (A) (variables exogenes)

II. TIPUS DE VARIABLES

▪ Depenent de la formulació teòrica de la qual cada model parteix, s'interessarà per mesurar un tipus de
variables o unes altres.
▪ Aquestes variables constituiran l'objecte de l'avaluació psicològica (què es vol mesurar?).

III. METODOLOGIA

Forma en la qual es va a avaluar la variable objecte d'estudi o interés (com es vol mesurar la variable d’interès?).

Trobem:
 ▪ Mètode hipotètic-deductiu(Mètode científic) → Propose unes hipòtesis d'acord amb els meus models
teòrics i comprove si encaixen en la realitat. Trobem tecniques metodiques com: estratègies
correlacionals, factorització i equacions estructurals

▪ Mètode inductiu(mètode pseudocientífic) → Observe la realitat i després propose una teoria que
l'explique mitjançant l’observació clínica, el judici clínic, la inferència deductiva i l’associació lliure d’idees

IV. PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS

Procediments i instruments que utilitzarem per avaluar una variable(mitjançant quines estratègies s'avalua la
variable objecte d'estudi?). Son: tests psicomètrics, tècniques projectives,entrevista clínica, escales de
símptomes, proves psicofisiològiques, tècniques d’observació, anàlisi funcional conductual i l’autoinforme

V. INFERÈNCIA

Nivell d'elaboració de les conclusions que es poden extraure després de realitzar l'avaluació (Què signifiquen els
resultats de la meua avaluació).

▪ Nivell 1: Quan la conducta del subjecte és entesa com una mostra (directa i representativa) del
comportament que es vol avaluar

▪ Nivell 2: concloem que la conducta del subjecte correlaciona amb el comportament que es cerca avaluar

▪ Nivell 3: inferim que un conjunt de comportaments que covarien representen una dimensió psicològica
comuna

▪ Nivell 4: s'infereix tota una teoria psicològica completa i complexa a partir de trets o característiques del
comportament

VI. OBJECTIUS

Operacions bàsiques que qualsevol avaluador pot realitzar a partir de les dades arreplegades durant el procés
d'avaluació (Què pretenc aconseguir amb l'avaluació?):

▪ Descriure els fenòmens objecte d’estudi.

▪ Classificar als individus en funció de les seues característiques individuals.
▪ Predir el seu comportament futur.
▪ Explicar la natura del comportament.
▪ Diagnòstic psicològic.
▪ Orientació.
▪ Selecció.
▪ Modificació o canvi del comportament

VII. CONTEXT

Àmbits de la psicologia aplicada cap als quals es sol dirigir l'avaluació psicològica (en quin context es sol realitzar
l'avaluació?)

▪ Investigació.
▪ Educació.
▪ Organitzacions.
▪ Clínic i de salut.
 ▪ Experimental o de laboratori

.1. MODEL PSICOMÈTRIC

TIPUS DE TÈCNIQUES
VARIABLES METODOLOGIA D’AVALUACIÓ INFERÈNCIA OBJECTIUS CONTEXT

Trets Estratègies Tests Nivell I Descripció Investigació

correlacionals psicomètrics
Factors Nivell II Predicció Educació
Factorització
Dimensions Nivell III Pseudoexplicació Organitzacions
Equacions
Característiques estructurals Clínic i de salut
personals

❑ Naix a partir de les primeres aportacions de Galton, Binet i Catell (pares de l'avaluació psicològica); per tant, naix
vinculat a l’estudi i al mesurament de les diferències individuals, i en especial a l’avaluació de la intel·ligència i de la
personalitat.

❑ El model psicomètric pateix d'importants alts i baixos:

1) Es desenvolupa de forma exponencial durant la primera i la segona guerra mundial.

2) Entra en crisi (tant interna com a externa) poc després.

3) Queda relegat a un segon pla durant l'imperi del conductisme.

4) Durant els últims anys, el model psicomètric recobra la seua importància.

❑ Defensa que la conducta va en funció de variables psicològiques individuals, a les quals se'ls atribueix les
característiques següents:

- No són variables observables o directament mesurables (variables latents) (l’extraversió, la intel·ligència, la

impulsivitat, etc).Aquestes variables latents s'expressen en major o menor mesura en tots els individus.

- Aquestes variables latents són ESTABLES (no varien al llarg del temps) i CONSISTENTS (no s’expressen de forma
diferencial en funció de la situació) i s’expressen mitjançant manifestacions fenotípiques (comportaments
concrets).

- Es basaven en la tautologia i aixi afirmaven:es defineix un constructe latent (p.e., la introversió), s’identifiquen
els comportaments observables per a mesurar-ho, es construeix un qüestionari per avaluar aquests
comportaments i les puntuacions en el mateix qüestionari s’utilitzen per a confirmar el constructe latent

Prompte es van adonar que predir el comportament huma en funció d’una sèrie de variables latents és ambiciós i
poc realista. Per això es planteja una formulació alternativa: Un determinat comportament depèn o correlaciona
amb un altre comportament de natura pareguda

❑ A través de l'aplicació de test psicomètrics:

- Es tipifica la variable objecte d'estudi

- Es calcula la distribució de puntuacions mostra

- S'avalua a l'individu i se li situa en aquesta distribució

 - S'emet una valoració després de comparar-ho amb persones de característiques similarS

❑ Crítiques al model

- Postulat d'estabilitat de la conducta: ignorar la influència de les variables situacionals i del potencial de canvi
personal

- Ús abusiu i indiscriminat dels tests.

- Problemes metodològics inherents a les fonts d'error en els tests (baixa capacitat predictiva).

Tanmateix, aquestes crítiques porten a una evolució i milora metodologica del model, que va revisar els conceptes
de fiabilitat i validesa i va incorporar tecniques d’analisis mes sofisticades (Anàlisi Factorial Confirmatori).

.2. MODEL DINAMIC

TIPUS DE TÉCNIQUES
VARIABLES METODOLOGIA D’AVALUACIÓ INFERENCIA OBJECTIUS CONTEXT

-Estructura del jo -Observació clínica Tècniques Nivell I Canvi Clínic i de

-Mecanismes de -Judici clínic projectives terapèutic salut
defensa -Inferència deductiva Nivell II
-Processos -Associació lliure Explicació
inconscients d’idees Nivell III
-Dinamismes
intrapsíquics Nivell IV

❑ Es sustenta en les principals teories psicoanalítiques propostes per Freud (1856-1939) i posteriorment
desenvolupades i modificades per altres grans referents d’aquest moviment (Breuer, Jung, Anna Freud, etc.).

❑ Aquest moviment encunya i explica la personalitat i el comportament humà a partir de tres grans teories o
paradigmes:

1. L'estructura de la ment.

• La major part dels processos psicològics passen inadvertits per a la persona (INSTRONSPECCIÒ)

• La psicopatologia és el resultat dels conflictes entre la ment conscient e inconscient.

• La ment s’estructura en tres nivells en continua interacció: superjo (Consciència, impulsat per principis morals),
el jo (pensament lògic-racional, impulsat per el principi de realitat) i el alló (Pensament primari, el que es
emocional, il·lògic, i irracional, impulsat per el principi de plaer)

2. Els mecanismes de defensa.

• Quan sorgeix un conflicte entre allò i el superjò, es genera malestar psicològic. En aqueix context, el jo intervé
per aplacar el conflicte mitjançant diferents mecanismes de defensa:

a) Repressió: moviment del malestar a un nivell inconscient

b) Negació: l'individu tracta factors obvis de la realitat com si no existiren
 c) Projecció: sentiments o idees dolorosos són projectats cap a altres persones o coses pròximes.
d) Regressió: retorn a estadis anteriors del desenvolupament.
e) Sublimació: l'energia psíquica associada a un desig o representació inacceptable es dirigeix cap a activitats no
censurables per la consciència moral.

3. Les etapes del desenvolupament psicosexual.

• Si no rebem la recompensa apropiada durant cada etapa, o si una etapa específica deixa una impressió
particularment intensa (fixació), la personalitat de l'individu reflectirà aquesta etapa en la vida adulta.

• Durant el seu desenvolupament psicosexual, les persones passen per una serie de etapes que marquen la seua
personalitat i el seu funcionament intrapsíquic

I. Etapa oral.
II. Etapa anal
III. Etapa fàl·lica.
IV. Etapa de latència. (super yo → Valores sociales)
V. Etapa genital. (cambios biológicos, impulsos sexuales)

❑ El gran problema es que aquest model no es pot contrastar, per tant no pot ser inclos dins de la categoría de
coneixement científic

❑ Per la seua natura, formulación dels principis teorics que regixen el comportament i els processos que implica,
l’avaluació dinámica no segueix el model hipotetic-deductiu, per tant, el model es basa en l’avaluació qualitativa

❑ Les tècniques projectives estan dirigides al descobriment de les manifestacions simbòliques mitjançant la lliure
associació.Emfatitzen la llibertat de resposta: procediments no estructurats a través dels quals s'infereixen dades
relatives a conflictes conscients i inconscients. Son:

- Anàlisi dels somnis

- Associació lliure.
- Entrevista lliure.
- Test Rorschach o Test d’Apercepció Temàtica (TAT).
- Anàlisi d’autobiografies.
- Anàlisi del fenomen de transferència. Trasnferecia positiva / negativa/ Contratrasferencia

❑ Durant l'avaluació, les accions orientades a la recollida de la informació la cerca del canvi terapèutic (tractament) es
barregen. Així, l'avaluació es considera part del procés d’instrospecció i de teràpia (i per tant, de canvi), al contrari
que en altres models. Aço es dona per que a l’avaluació del model psicodinàmic tracta de deixar parlar al pacient,
aixi, mentre l’analitzem, ja va autonalitzant-se i sent conscient de lo inconscient

❑ Va ser criticat per el de provindre del psicoanalísi, una pseudociencia que sempre dependra de la interpretació de
l’avaluador (Avaluació: depèn de la interpretació de l'avaluador més que de l'instrument utilitzat)

❑ Les evolucions i millores que van mostrar van ser:

- Construccio d’una teoría general que intentava abordar la complexitat del esser huma
- Desenvolupament de diverses tecniques d’avaluació
- Esforços per millorar la fiabilitat de les tecniques projectives
 .3. MODEL MÉDIC

TIPUS DE TÈCNIQUES
VARIABLES METODOLOGIA D’AVALUACIÓ INFERÈNCIA OBJECTIUS CONTEXT

-Alteracions -Observació -Exàmens mèdics -Nivell I -Descripció Clínic i de salut

biològiques clínica -Entrevista clínica -Nivell II -Classificació
-Problemes -Judici clínic (SCID) -Nivell III -Predicció
neuronals -Estratègies -Escales de -Pronòstic
-Símptomes correlacionals símptomes -Explicació
-Entitats -Classificació -Proves -Rehabilitació
nosològiques nosològica psicofisiològiques
-Diagnòstics -Història clínica
DSM / CIE

❑ Va sorgir associat a la tradició clínica psiquiàtrica, però en l'actualitat s'alimenta dels avanços en el camp de la
psicologia clínica. Sorgeix de la praxi clínica en l'àmbit psiquiàtric, de manera que la seva fonamentació teòrica i
empírica inicial (a diferència de la de altres models com el psicomètric) no estava massa desenvolupada.

❑ La principal orientació del model mèdic no és l'avaluació psicològica, sinó el tractament i la intervenció: per tant,
l'avaluació es considera important tan sols com a pas previ al tractament mèdic dels pacients (que és el seu veritable
leitmotiv).En concret, l'avaluació és important tan sols en la mesura que permet classificar als pacients segons la seva
simptomatologia en les diferents síndromes i trastorns contemplats per les classificacions psiquiàtriques (hi ha uns
sistemes de classificació que ens diuen exactament les característiques que s’han de complir per donar-se un
transtorn o un altre:DSM-5 i CIE-10).Tradicionalment es volia saber si tots els transtorns tenien una causa física, amb
funcions biològiques internes

❑ En aquest model, comportament, que correspondria a una patología concreta d’acord amb una classificació
psiquiátrica, es pot explicar en funció de variables internes (endògenes) de carácter biològic: (Per a aquest model
Malalt mental = Malalt físic)

- Origen traumàtic (p.e., dany cerebral adquirit desprès d’un accident).

- Origen genètic (p.e., discapacitat intel·lectual).
- Origen funcional.
- Origen infecciós.
- Origen toxicològic (p.e., conseqüències d’un trastorn addictiu).

❑ Avui en día, sabem que no tots els transtorns mentals tenen una causa física detectable. Per tant, la solucióq ue s’ha
troabt es continua plantejant que a la base de la psicopatología es poden trovar, en la majoria dels transtrons
psiquiàtrics i psicològics, unes causes o al menys uns correlats biològics; tot i que l’evidencia actual no permet
identificar marcadors biològics efectius per al diagnòstic de les malalties mentals, s'ha de recórrer a l'expressió
conductual d'aquests trastorns per al seu diagnòstic (AVALUACIÓ INDIRECTA).

❑ Crítiques al model:

- Paper passiu que el concepte de malaltia assigna al pacient (concepte de la medicina clàssica).
- Utilització laxa d'etiquetes diagnòstiques per a classificar els pacients (estigmatització).

❑ Evolució i millores metodològiques del model:

- Model biopsicosocial: causalitat multifactorial i sistèmica.
 - Millora dels sistemes de classificació psiquiàtrics: A partir del DSM-III (1980) es superen, en part, els
problemes de fiabilitat.
- DSM-5: perspectiva categorial + dimensional.
- Avantatges dels sistemes de classificació: llenguatge comú, reconeixement de l'existència de covariacions de
resposta, anàlisi comparatiu de la salut mental i de l’ajust en diferent contextos i grups de població.

.4. MODEL CONDUCTISTA

TIPUS DE TÈCNIQUES
VARIABLES METODOLOGIA D’AVALUACIÓ INFERÈNCIA OBJECTIUS CONTEXT

-Comportaments -Observació -Tècniques -Nivell I -Descripció Clínic i de salut

motors -Experiments d’observació -Nivell II -Predicció Educació
-Comportaments conductuals -Anàlisi funcional -Nivell III -Explicació Organitzacions
cognitius -Estratègies conductual funcional Laboratori
-Comportaments correlacionals -Autoinforme -Control
fisiològics -Proves
-Variables psicofisiològiques
ambientals

❑ S’assenta sobre els pressupostos de les teories de l’aprenentatge, en concret en :

a) Teoria del condicionament clàssic de Pavlov (1849-1936):

- Estímul Incondicionat (EI): estímul que provoca de forma gairebé invariant una resposta (RI) en el subjecte.

- Estímul Neutre (EN): Estímul que no provoca cap tipus de resposta en el subjecte.

- Estímul Condicionat (EC): qualsevol estímul neutre que per associació amb l'EI, adquireix la propietat de
provocar una resposta (RC) molt semblant a la RI.

- Extincio i generalització

b) Watson (1878-1958) i l’aplicació dels fonaments de l’aprenentatge a la psicologia clínica.

- Cas d'Albert → experiment de laboratori en el qual es va generar temor fòbic a un xiquet per mitjà de
condicionament clàssic
- Contracondicionament

c) Wolpe i el desenvolupament dels primers tractaments basats en el fonaments de l’aprenentatge.

- Contracondicionament: emparellament d’estímuls amb estímuls incondicionats de signe contrari per
produir un canvi de resposta. → Resposta de relaxació

- Respostes incompatibles (mossegar les ungles mentre es porten guants).

- Dessensibilització sistemàtica: Exposició gradual del pacient a les situacions fòbiques en un estat emocional
incompatible amb l'ansietat (relaxació).

d) Skinner (1904-1990) i el condicionament operant:

- La probabilitat de que una determinada conducta es produïsca o no canvia en funció de les seues
conseqüències.

- La conducta positiva o negativament reforçada augmenta la seua probabilitat d’ocurrència.

- La conducta ignorada (omissió ) o seguida d’una conseqüència negativa (càstig) disminueix la seua
probabilitat d’ocurrència.
❑ Sorgeix el conductisme radical, el qual plantejava que la conducta depenia únicament de les contingències
ambientals (negant qualsevol pes als determinants endògens). Cal destacar que els models posteriors defensen una
postura més oberta, on variables ambientals interaccionen amb variables psicològiques a l’hora de determinar el
comportament humà.

.5. MODEL COGNITIU

FORMULACIO TIPUS DE TÈCNIQUES

TEORICA VARIABLE D’AVALUACIÓ INFERÈNCIA OBJECTIUS METODOLOGIA CONTEXT

-Execució tasques
C=fP -Actituds cognitives Nivell I -Descripció -Estratègies Laboratori
(empíric) -Imatges -Registre de Nivell II -Predicció experimentals Educació
mentals pensaments Nivell III -Explicació -Estratègies Clínic i de
-Cognicions -Autoinforme -Control correlacionals salut
-Pensaments -Escales
automàtics estandarditzades

❑ Naix en gran part per la progressiva apertura del conductisme al reconeixement dels aspectes cognitius del
comportament.

❑ Per la seua dependència del seu predecessor (el model conductual), hi autors que no consideren l’existència d’un
model cognitiu independent (model cognitiu-conductual).

❑ Segons aquest model, el comportament estaría determinat pels elements cognitius i de processament de la
informació

.6. MODEL CONSTRUCTIVISTA

FORMULACIÓ TIPUS DE TECNIQUES

TEÒRICA VARIABLE METODOLOGIA D’AVALUACIÓ INFERÈNCIA OBJECTIUS CONTEXT

Coneixement Hermenèutica Tècniques -Nivell I -Descripció Clínic i de

C = f P (dinàmic) adquirit Estratègies narratives -Nivell II (realitat la salut
Constructors correlacionals Tècniques -Nivell III subjectiva)
personals autobiogràfiques -Nivell IV -Predicció
Expectatives i Tècniques -Explicació
motivacions subjectives

❑ La base que sustenta aquest model és que l'home es construeix a si mateix (la seua personalitat, les seues actituds i
motivacions, les seues metes i objectius, percepció de la realitat, activitat mental, etc.) en un procés de continu canvi
i creixement. Tmeb diu que existeixen tantes realitat com persones en tant en quant aquest procés és únic en cada
persona.

❑ Es basa en els següents suposats:

- El entorn social té un paper crucial en la construcció de la persona.

- Les persones són agents actius del seu propi desenvolupament.

- Les persones tenen un total potencial de canvi.

❑ El comportament depèn de com la persona ha seguit aquest procés de construcció personal i no es considera
estable, sinó que pot canviar amb el temps

2. POLÈMIQUES EN AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

AVALUACIÓ IDIOGRÀFICA VS NOMOTÈTICA

❑ Enfocament idiogràfic: te com a objectiu l’estudi dels fenòmens individuals

❑ Enfoament nomotètic: te com a objectiu l’estudi dels principis generals

❑ Psicologia: la psicologia (sobretot la científica) es considera una ciència nomotètica, ja que el seu objectiu és la
recerca dels principis generals aplicables a la conducta humana.

❑ Avaluació psicològica: subdisciplina de la psicologia l’objectiu de la qual és l'anàlisi de com es compleixen i

s'organitzen els principis i processos psicològics bàsics en un subjecte específic. Això implica:

- Utilitzar les normes generals del comportament com a referència del comportament individual (aproximació
nomotètica).

- Avaluar les idiosincràsies de cada cas concret (aproximació idiogràfica).

- En altres paraules, els principis generals de la psicologia permeten formular les nostres hipòtesis per a un cas
concret, però el nostre objectiu últim serà avaluar les particularitats de cada cas.

AVALUACIÓ QUALITATIVA VS QUANTITATIVA

❑ Qualitativa:
- Anàlisi global i comprehensiva del subjecte per avaluar.

- Èmfasi en la llibertat del judici professional (CRITERI CLÍNIC).

- Models psicodinàmic, mèdic i constructivista.

❑ Quantitativa:
- Mesura de les respostes en situacions estandarditzades.

- Puntuació normativa (TIPIFICACIÓ I COMPARACIÓ ENTRE GRUPS).

- Mesura objectiva: els resultats són observables i verificables per una altra persona

TRADICIONAL VS CONDUCTUAL

❑ Tradicional: Model psicomètric /Model mèdic/Model dinàmic /Model cognitiu pur/ Model constructivista.

❑ Avaluació conductual:Model conductista /Model cognitiu-conductual