Tema 2: Procés d’avaluació psicològica

Técnicas segons l’etapa del procés psicològic (Fernandez Ballesteros)

Tècniques d’ampli espectre (1r nivell) → Tècniques generals (2n nivell) → Codis d'observació sistemàtica (3r
nivell)
Forma d’embut: cada pis té uns forats on el de més amunt son mées grans perquè les técniques
utilitzades són més generals. Pero a mesura que el nivell d’especificitat augmenta, objectius són més
acotats, les tècniques són més específiques, més viables però també són més costoses.

FASES DEL PROCÉS D’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

Fase 1: Delimitació y anàlisi del problema (primera recollida d’infromació)

Quins són els objectius?

Objetivos: Recoger información sobre la demanda inicial del caso/ Recoger información relevante sobre
los problemas del sujeto y los factores que pueden estar influyendo en su mantenimiento.

Què cal explorar?

★ Contacte inicial i motiu de consulta
● Calificar el motiu de la consulta. Determinar quines són les conductes problemes i quins
problemes nous apareixen.
○ Què li passa?
○ Existeixen possibles problemes?
 ● Establir un bon rapport: crear un clima de confiança i respectuós perquè pa persona es
senti còmode per explicar que li passa.

ANÀLISI TOPOGRÀFIC
★ Especificitat del problema
● Conducta problema. Ex: conducta ansiosa
○ Component motor: marxar corrent,somrriure, combulsions
○ Component cognitiu: pensaments
○ Component somàtic: taquicàrdia, suor, augment de la pressió arteriañl, mareig
—> components fisiològics
○ Component emocional: sentiments experimentats

Una vegada hem definir el problema, hem de quantificar-ho.

Es dóna per excés o per defecte?—> LÍNIA BASE

ANÀLISI FUNCIONAL
★ Determinants i repercussions del problema
● Determinants del problema
○ Antecedents: coses que passen abans del problema però que influeixen en la
seva intensitat, aparició i duració.
○ Conseqüents: Estudiem les variables funcionals, que actuen activament
augmentant o disminuint una conducta, un pensament, una emoció...(Ex:
reforçament o càstig).
○ Variables personals del subjecte:
● Repercussions

★ Història del problema

● Factors predisponents
● Factors precipitants: fet que desencadena la malaltia
● Curs del problema: si la malaltia ha estat persistent, per etapes, etc.
● Factors de manteniment

★ Altres variables que cal recollir

● Tractaments previs i actuals
● Motivació, objectius i expectatives —> variables predictores del canvi (poden modular la
resposta)
● Recursos i limitacions: recursos de la pròpia persona.
● Àrees bàsiques de la vida: condiciones actuals comportamentals, socioambientals i
biològiques.
 ○ Característiques individuals

Amb què ho farem?

★ Técniques d’ampli espectre
● Entrevista
● Inventaris qüestionaris i escales generals de screening: actua de primer filtreja que ens
permeten classificar aquells casos que possiblement ens donaran aquell problema.
Sempre hi ha possibilitat d’error però ens permet detectar en primer moment els falsos
positius i els falsos negatius.
○ SCL-90: per adults
○ CBC: s’utilitza en nens i té l’enfoc multifont: obtenim la informació de moltes
fonts
● Altres tipus d’autoinformes
● Observació sistemàtica
● Escalesd’apreciació
● Dades d’arxiu

En clínica s'utilitza la història clínica i la anamnesis.

Com ho farem?
★ Anàlisi quantitatiu
○ Freqüencia
○ Duració
○ Intensitat
Tècniques d’autoavaluació: Autoregistres

★ Anàlisi qualitatiu
○ Relació entre variables
○ Establir l’ordre temporal-causal
Tècniques d’avaluació: Entrevista i autoregistres

Fase 2: Formulació d’hipòtesis (inducció) y enunciats fiables (deducció)

1. Formulació d'hipòtesis
Les hipòtesis han de ser contrastades

Tipus:
● H. De quantificació: constatar que un determinat fenòmen es dóna en una determinada
freqüència. → Quantificar
 ● H. De semblança: constar que les conductes que fa el subjecte les podem classificar dins d’una
altra categoria (comparar mb conductes d’altres subjecte → Etiquetar
● H. Associació predictiva: es basa en els coneixements que ja tenim des de la psicologia que ens
permet associar un fenomen amb un altre i predir la relació entre ambdós.
● H. De relació funcional: hipòtesis que es formulen després d’haver recollit informació sobre el
cas i després d’haver verificat els supòsits sobre la prova → explicar el cas

Hipòtesis segons l’objecte d’estudi:

● Diagnòstic: quantificar, semblança
● Orientació : cuantificació, associació preditiva
● Tractament: relació funcional

2. Enunciats verificables (procés deductiu)

● Selecció de variables a analitzar
● Selecció de tècniques d’avaluació a utilitzar

Fase 3: Planificació de la recollida d'informació

Tècniques específiques
● Entrevistes específiques
● Escales, inventaris i qüestionaris
● Observació sistemàtica
● Autoregistres
● Test
● Escales d’apreciació
Hipòtesis més específiques en comparació al primer nivell

Criteris per decidir quines tècniques cal utilitzar:

➔ Utilitat
◆ Tipus de problema
◆ Subjecte a avaluar
◆ Tupus d’info que ens faciliten
◆ Coneixement per part de l'avaluador
◆ Moment o la fase del porcés d’avaluació
➔ Qualitat: (Fiables i vàlides = bones qualitats psicomètriques)
◆ Tècniques: Multimètode i multifont
➔ Economia:
◆ Econòmic
◆ Humà
◆ Temps
Fase 4: Obtenció de la informació
Administar proves: en quin ordre i de quina manera

Fase 5: Contrast d’hipòtesis

Contrast a priori: confirmar o refutar les hipòtesis amb els resultats obtinguts a les proves administrades
anteriorment.

Fase 6: Resultats
● Diagnòstic: amb els seus pros i contres
● Orientació
● Selecció

Fase 7: Elaboració i entrega dels resultats

Objectiu:
Comunicar de forma oral o escrit els resultats obtinguts durant el porcés d’avaluació

Què és?
- Informe científic: explicar de maner clara les diferents fases del procés de tal manera que sigui
replicable.
- Vehícle de comunicaci´ó dels resultats d’avaluació
- Pot ser considerat un document legal

Com ha de ser un informe?

- Llenguatge clar i comprensile
- Tenir en compte a les personnes a qui a dirigit
- Avaluació confidencial

Fase 8: Disseny de la intervenció

Enfoc experimental: Anàlisi funcional

Definició:
 ● Establir relacions entre les diferents variables d’un problema i/o els diferents problemes d’un
client.

● Identificar les relacions importants, controlables i casuals, aplicables a un específic grup de

conductes subjectives.
● Es formulen hipòtesis sobre l’origen i el desenvolupament del problema (hipòtesis) i el seu
manteniment

Dos nivells en funció d’on posem el focus d’atenció

● Macroanàlisis: relacions funcionals entre diferents problemes que pot patir el pacient. —>
Relacions entre els diferents problemes.
● Microanàlisis: anàlisi funcional dins d’un problema específic.

En resum, a l’anàisi funcional han de considerar-se:

● Variables que es manipularan durant el tractament
● Variables que poden influir en la intervenció

Fase 8: Diseny de la intervenció

1. Establir objectius de la intervenció
a. Ordenar problemes
■ Valors i preferencies del client
■ Valors i referencies del terapeuta
■ Gravetat del problema: més perill
■ Malestar del problema que provoca
■ Relació entre els problemes
■ Probabilitat d’èxit a curt/llarg termini
■ Cost: temps, esforç i diners
b. Establir objectius: generals i específics

Avantages d’establir objectius:

● Classificar expectatives no realistes
● Establir els criteris par avaluar el progrés del client durant la intervenció
● Facilitar-la seleció d’estrategies terapèutiques

Com han de ser els objectius?

● Ideogràficsacordats al client
● Realistesspecífics
● Suposar una resolució o millora sustancial
● Enfatitzar en el comportament eficaç del client
 2. Establir línies generals d’intervenció
a. Seleccionar variables a modificar
b. Seleccionar tècniques a utilitzar
■ Eficacia
■ Eficència
■ Efectes secundàris
■ Del Professional
■ Del client
■ Variables del medi

c. Decidir l’ordre temporal d’aplicació

■ Gravetat
■ Jerarquia de les habilitats
■ Adherencia

Explicar al client:
➔ En què consisteix el tractament
➔ La duració del mateix
➔ La probabilitat de l’èxit: vigilar amb el que diem per no generar falses expectatives de millora
➔ Enfatitzar el paper actiu del client
➔ Rol del terapeuta
➔ Que el progrès no serà lineal → fomentar expectaives no realistes
➔ Fomentar expectatives de millora realistes

Fase 9: Valoració de la intervenció

1. Durant la intervenció : avaluació continuada → per poder veure l’evolució
a. Tècniques d'avaluació
■ Instruments de l'avaluació inicial més important i més relacionades amb el
objecte a avaluar.
■ Mesures sensibles al canvi: aquella que detecta canvis m´ínims sobre aquella
variable que vull saber.
b. Després del tractament → mateixos instruments d’avaluació que en l’avaluació inicial
■ Per què és important? Nivell de canvi → Criteris
● Quantitatius: significació estadística
● Qualitatius: significació clínica-social
c. Seguiment → mantenir els canvis al llarg del temps
■ Recollir noves dades per comprovar el grau de manteniment del canvi
■ Últim seguiment: utilitzar els mateixos instruments d’avaluació que en
l’avaluació inicial per comparar-los al final.