NF 2 La investigació social: detecció de

necessitats i diagnòstic
La investigació social
La​ investigació social ​consisteix en l’aplicació de tot un conjunt de tècniques, estratègies i recursos
destinats a l’estudi de la realitat social.

● Els seus resultats i conclusions facilitaran un ​diagnòstic social​, que guiarà el ​projecte
d’intervenció​.

Objecte de la investigació social

● La ​investigació:
● S’enfocarà segons la ​intencionalitat​ del projecte i els ​objectius​ que persegueix.
● Sol orientar-se en tres ​vies:
● L’anàlisi de les ​necessitats.
● L’anàlisi del ​context.
● L’anàlisi dels ​recursos.

La investigació social, un mètode científic

El ​mètode científic ​es basa en un procediment que concreta una sèrie de fses que han de seguir-se
sistemàticament per obtenir una informació vàlida.

● La seva aplicació permet que la ​informació recollida i les conclusions siguin el més
objectives, imparcials i fiables possibles:
● Requereix:
○ Primer, la selecció de les fonts d’informació.
○ Posteriorment, l’aplicació de les tècniques d’investigació.

Les fonts secundàries

Les ​fonts secundàries​, o fonts de segona mà, són informacions que ja estan elaborades i que es
poden consultar.

● Segons ​qui ​les hagi elaborat:

● Fonts ​internes.
● Fonts ​externes.
● Per abordar el seu estudi, utilitzarem la ​tècnica ​de la recopilació documental.

Les fonts primàries

Les ​fonts primàries, ​o de primera mà, són informacions noves, generades específicament per a la
investigació del projecte que s’està duent a terme.

➔ Les ​tècniques ​per obtenir ​informació​ de les fonts primàries poden utilitzar:
◆ Els ​mètodes interrogatius. ​Segons el tipus d’informació que recullen:
 ● Tècniques ​quantitatives​ (enquesta).
● Tècniques ​qualitatives​ (entrevista, tècniques de grup i històries de vida).
◆ Els ​mètodes observacionals​ (observació).

La recopilació documental
La ​recopilació documental ​consisteix a obtenir informació sobre diferents fets, situacions o relats
que ja estiguin recollits en algun tipus de document, és a dir, en fonts secundàries.

➔ Tipus de ​documents, ​segons el seu ​format:

◆ Documents ​escrits​.
◆ Documents ​estadístics o ​ ​numèrics.
◆ Documents ​audiovisuals i​ ​multimèdia​.
◆ Documents ​objecte.

Fases en la recopilació documental

➔​ ​Una vegada definit i delimitat l’objecte d’estudi:
◆​ ​El primer pas és la ​localització i accés a la informació.
◆​ ​Posteriorment, es realitza l’​anàlisi de la documentació.
➔​ ​Per conèixer la realitat en ​profunditat​, solament podrem obtenir la informació que ens
falta amb l’ús de ​fonts primàries​.

Recursos per a la recopilació documental amb les TIC[1]

➔ Tipologies d’informació ​a la qual podem accedir en ​la web​:
◆​ ​Accés restringit, ​mitjançant pagament o subscripció.
◆​ ​Accés lliure.
➔ La ​informació ​haurem de localitzar-la a través de:

◆​ ​Portals. ​Són llocs web que ofereixen serveis relacionats amb un tema concret.

◆​ ​Cercadors.

● Permeten localitzar tot tipus de ​documents​.

● Recursos de ​recerca​.

◆​ ​La ​sindicació de continguts RSS​.

L’enquesta
L’​enquesta​ és una tècnica de recollida d’informació estandaritzada sobre un grup d’individus.

➔ Permet obtenir informació d’una ​població​ a partir d’una ​mostra​ d’ella.

➔ Els ​resultats​ es poden ​extrapolar​ a tota la població objecte d’estudi, mitjançant ​eines
estadístiques.

➔ S’administra per mitjà d’un ​qüestionari​.

El ​qüestionari ​és un document format per un llistat de preguntes estructurades, amb unes
categories de resposta limitades, que ha de ser administrat amb la màxima neutralitat possible.
 ➔ La realització d’una enquesta es pot sistematitzar en ​quatre fases.​
➔ Els t​ emes​ que es poden investigar amb l’enquesta són molt ​variats​.

Fase I. L’elaboració del qüestionari

La redacció de les preguntes
➔ Preguntes segons la resposta que permeten:
◆​ ​Preguntes ​obertes​.
◆​ ​Preguntes ​tancades.
● De resposta ​alternativa dicotòmica ​(si o no).
● De resposta d’elecció ​múltiple.

Les preguntes d’una enquesta han d’estar formulades amb un llenguatge clar, comprensible i precís.

Obertes Tancades

Avantatges ➔ Proporciona una ➔ És fàcil respondre i codificar.

informació àmplia i
exacte.
➔ És fàcil de formular.
➔ Necessitem menys
espai en el qüestionari.
➔ Redueix l’ambigüitat de la
resposta.
➔ Afavoreix la comparativa de
respostes.
➔ Requereix menys esforç per
l’enquestat.

Inconvenients ➔ La codificació és més ➔ La redacció exigeix més esforç

complexa.
➔ Està més exposada a
errors de codificació.
➔ La resposta requereix
més esforç per part de
l’enquestat.
i coneixement del tema.
➔ Limita les respostes a opcions
(o categories) prèviament
acotades.
➔ Les respostes poden tenir
diferents interpretacions per
part dels enquestats/des.

Fase I. L’elaboració del qüestionari

Les opcions de resposta. Les escales d’actitud
➔ Les preguntes de ​resposta tancada​ han d’oferir o ​ pcions precises​ de resposta.
➔ Les ​escales d’actitud ​ofereixen diferents ​possibilitats ​d’articular aquestes respostes:
◆ Escales d’estimació. Escales de ​punts ​amb ​classificacions directes ​o
combinacions binàries​.
◆ Les escales d’​apreciació​.
◆ Les escales de ​distància social​.
◆ Les escales de ​diferencial semàntic​.

El nombre de preguntes i la seva freqüència

➔ Indicacions ​què és convenient tenir en compte:
 ◆ El nombre de preguntes ha de ser ampli, però no excessiu.
◆ El qüestionari ha d’iniciar-se amb preguntes d’introducció o contacte.
◆ Les preguntes substantives s’han de deixar per al segon terç de l’entrevista.
◆ El qüestionari ha d’estar ben estructurat.
◆ Les preguntes de cada apartat o bloc han de formular-se sobre temes concrets.
◆ ...

El testatge del qüestionari

➔ Per evitar possibles ​imprecisions​ en el qüestionari, abans del treball de camp és
necessari provar-ho en la ​fase pretest​ o ​prova​.

El ​pretest​ és una prova pilot necessària per validar que un qüestionari abans de llençar la definitiva.

Fase II. Determinació de la mostra

➔ Per poder aplicar el qüestionari i obtenir resultats que responguin a la ​realitat​, cal
seleccionar ​una mostra representativa​.
➔ La ​selecció​ de la mostra suposa ​dos processos​:
◆​ ​Determinar la ​grandària de la mostra.
◆​ ​Decidir el ​procediment mostral.

Fase III. L’administració del qüestionari

➔ Consisteix en determinar ​qui ​va a administrar els qüestionaris i ​com​.
➔ En les ​enquestes presencials​, un enquestador/a, amb la màxima ​neutralitat​ possible:
◆ Llegeix les ​preguntes​.
◆ Registra les ​respostes​.
➔ Les ​enquestes digitals:
◆ Han de ser molt ​intuïtives​ i senzilles de respondre.
◆ Solen ser ​més curtes.

Fase IV. El tractament i la interpretació de les dades

➔ Fases ​en les que es desenvolupa el ​mètode​ mitjançant el qual es processen les ​dades
recopilades:
◆​ ​La ​tabulació​ de les dades. Consisteix a traslladar la informació dels qüestionaris a
una taula.
◆​ ​La comprovació de la ​consistència​. Suposa descartar els qüestionaris que no
s’han emplenat correctament.
◆​ ​L’anàlisi de les ​dades​, utilitzant programes informàtics.
➔ Les conclusions extretes dels resultats de l’anàlisi es formalitzaran .

L’entrevista[2]
Consta de:

➔ Buscar informació. Servirà per saber si s’ha realitzat abans o no i si ha funcionat o no.
Extreurem un model que hagi servit d’alguna cosa i puguem adaptar-lo o un model a
corregir.
➔ Plantejar els objectius. Han de ser clars, concisos i plausibles (sense apuntar massa alt). A
partir d’aquests es podrà treure una metodologia i un guió.
 ➔ [3] Pensar la metodologia i escriure el guió. Haurem de tenir en compte els objectius i 5
preguntes:
◆​ ​Que?
◆​ ​Qui?
◆​ ​Com?
◆​ ​Quan?
◆​ ​Perquè?
➔ [4] Conclusions, s’ha d’incloure el perquè si una de les cinc preguntes anteriors no s’ha
pogut respondre o un dels objectius no es pot complir.[5]

Entrevistes segons el grau d’estructuració

Entrevistes estructurades i entrevistes no estructurades
➔ Entrevistes estructurades. ​Segons el grau d’estructuració i ​neutralitat​:
◆​ ​Entrevista ​seqüenciada.
◆​ ​Entrevista ​no seqüenciada​.
➔ Entrevistes no estructurades:
◆​ ​Ha de basar-se en un ​guió​.
◆​ ​La ​persona​ que la condueix ha de ser capaç de:
● Controlar l’entrevista.
● Crear un ​entorn ​de comunicació ​fluït​.
➔ Processos ​que s’inclouen en aquesta fase:

◆​ ​La ​preparació organitzativa. ​Consisteix en totes les accions que es duen a terme
abans d’iniciar l’entrevista.

◆​ ​La ​preparació del contingut​, en la qual l’entrevistador/a, segons el ​tipus

d’entrevista​, realitzarà unes ​accions ​o unes altres.

En les ​estructurades​ les preguntes estan ​escrites​ i es ​divideixen per temes​, no pot sortir d’aquests
temes/preguntes donat que ​estan pactades​ i són ​objectives​.

Les ​no estructurades​ esta ​dividida en temes​ però ​no​ estan ​pactades les​ ​preguntes​, ​l’entrevistador
domina el tema​ i pot ​guiar les preguntes​ en funció del que l’interessa, són més ​subjectives​.

Fases de l’entrevista
Condicions que afavoreixin el desenvolupament adequat d’una entrevista
​ e l’entrevista:
➔ Condicions​ que facilitaran el correcte​ desenvolupament d
◆​ ​Ambient​ de l’entrevista.

◆​ ​Establiment del​ rapport​ o ​compassament ​adequat per aconseguir un clima de

confiança, credibilitat i interès.

◆​ ​Conducció​ de l’entrevista.

◆​ ​Formulació adequada de les ​preguntes​.

◆​ ​Anotació de les ​respostes​.

 ◆​ ​Que l’ambient de l’entrevista sigui agradable i acollidor, per facilitar la
comunicació. A més, ha de ser discret i privat.

◆​ ​Que la persona entrevistadora causi una bona impressió; educada, simpatica,

agradable, empàtica, …

◆​ ​Que la persona entrevistadora mantingui el grau d’interactivitat i directivitat

apropiat segons el tipus d’entrevista i que tingui un bon domini per conduir-la i
per formular les preguntes més adequades en cada moment.

◆​ ​Que la persona entrevistadora practiqui l’escolta activa i sàpiga crear i mantenir

certa tensió creativa entre les parts.

La finalització i el tancament
➔ Raons​ que han de marcar el final de l’entrevista:
◆​ ​La ​finalització del temps​ que disposava la persona entrevistada.
◆​ ​L’obtenció ​completa de la informació​ que es desitjava.
◆​ ​La ​constatació que no pot obtenir-se més informació rellevant.
➔ L’entrevista ha de concloure:
◆​ ​De ​manera cordial​.
◆​ ​Deixant la porta oberta a possibles ​trobades futures.

Qüestionari vs Entrevista
A favor del qüestionari En contra del qüestionari

➔ Implica menys cost i ➔ Es pot aplicar a persones amb dificultat per

exigència personal.
➔ Evita la influència de les
persones entrevistadores
a les respostes dels
entrevistats (desitjabilitat
social).
➔ Assegura el caràcter
anònim de les respostes.
llegir i/o escriure.
➔ Facilita la col·laboració de les persones
enquestades (molts qüestionaris queden amb
preguntes a omplir).
➔ La persona sol donar més importància a
l’entrevista que als qüestionaris simples.
➔ Permet aclarar les preguntes que no siguin
molt clares.
➔ Permet obtenir una informació més completa
i rica.

Estandardització: ​és segurament la diferència més important i clara entre el qüestionari i entrevista.
Mentre que les entrevistes possibiliten comprendre amb més profunditat, sense idees, ni categories
predeterminades, l’objecte d’estudi a partir de la reflexió i perspectiva de l’entrevistat, ​els
questionaris condicionen les respostes a uns esquemes preestablerts.

Comprensió davant documentació: ​el qüestionari és utilitzat com a instrument per a recollir
informació sobre les opinions, les característiques o els comportaments de les persones. En canvi,
l’entrevista, com a instrument d’investigació s’utilitza per a comprendre la realitat des de les
persones.

Mostreig:​[6] ​ ​quan s’utilitza l’entrevista, fins i tot sistematitzant la selacció de subjectes que cal
entrevistar, no es pretén fer un mostreig representatiu de la població, una cosa bastant més habitual
en la utilització del qüestionari.

Criteri centrat en el subjecte respecte a criteri centrat en les variables: ​en l’anàlisi de les dades
procedents de les entrevistes, l’objectiu principal no sol ser aïllar variables per estudiar les relacions
que s’estableixen entre elles, sinó​ reconstruir històries per a una comprensió millor de la realitat
des de la individualitat.

Metamodel del llenguatge i preguntes efectives

Percebem la realitat a través dels sentits i el pensament. Primer els sentits capten la informació,
desprès la interpretem i emetem la comunicació.

➔ Omissió: Eliminem informació que considerem rellevant mitjançant un filtratge.

➔ Distorsió:
➔ Generalització:

Historia del metamodel del llenguatge

Són patrons linguistics sistematitzats per Grinder i Blander, a partir de l’estudi i el modelatge dels
patrons dels llenguatge de tres dels més reconeguts psicoterapeutes del moment:

➔ Fritz Perls.
➔ Virginia Satyr.
➔ Milton Erikson.

Diferents formes en que omitem, distorsionem i generalitzem

En el pas de l’estructura profunda a la super

La informació incompleta
➔ Com que la informació que ens arriba amb el llenguatge no és completa, el millor que
podem fer és demanar el que falta o no entenem.
◆ Omissions. Amb la pregunta tractem de recuperar la informació omesa.
◆ Omissió comparativa. Comparada amb qui, és dificil?
◆ Verbs inespecifics.
◆ Nominalització. Es tracta de transformar en substantius els verbs o transformar
en successos el que són processos.
● Frustració: Com? Qui frustra a qui?
● Alegria: Qui està content, de què?
● Fiabilitat: Qui és fiable per a què?
● Llibertat: Qui està lliure de què, per a fer què?
● Relacions: Qui es relaciona amb què i com?
● Altres: Quantes dones coneixes que vagin a comprar?

És important integrar-ho al llenguatge per a que estigui adaptat i la persona no se

senti ofesa.
 ◆ Generalitzacions. Utilitzar un quantificador universal (tots, tot, sempre, ningú,
...) de forma indirecta o encoberta.

Les tècniques de grup en investigació social

Les ​tècniques de grup​, en el context de la investigació social, són una modalitat d’entrevistes
col·lectives destinades a la generació d’informació a partir de la conversa i discussió entre diverses
persones, coordinades o dirigides per una altra que actua com a moderador/a o entrevistador/a.

➔ La seva ​finalitat ​és maximitzar la recollida d’informació sobre el ​context social ​de les
persones.
➔ El ​moderador/a ​haurà de disposar de determinades ​habilitats​.
➔ Tècniques de grup més ​usuals:
◆ Els ​grups de discussió.
◆ Els ​grups focalitzats​.
◆ La ​tècnica Delphi.​
◆ La ​pluja d’idees​.
➔ El ​moderador/a, ​un cop seleccionades les persones, exposará les instruccions,
presentarà les qüestions que cal abordar, conduirà la reunió, moderarà les intervencions
i extraurà les conclusions. Per això ha de disposar de determinades habilitats enfocades
a:
◆ Crear un entorn propici per a la comunicació i l’intercanvi, en el qual totes les
persones se sentin aceptades, valorades i segures per expressar les seves
opinions.
◆ Gestionar la reunió i evitar que se li escapi de les mans i que derivi cap a temes
de poc interès per a l’objecte d’estudi.
◆ Saber concretar els punts d’interès clau en què les persones entrevistades
poden aportar informació significativa.
◆ Moderar les intervencions i regular la dinàmica de l’entrevista.

Grups de discussió
Els ​grups de discussió​ es concreten en una entrevista a un grup d’entre sis i deu persones perquè
discuteixin sobre un tema objecte o estudi.

➔ És fonamental el ​reclutament​ de les persones que componen el grup.

➔ El ​moderador/a ​tindrà una funció de ​conducció ​i ​facilitació​.
➔ L’entrevista és grabarà en ​vídeo​.
➔ El punt fort d’aquesta tècnica és la riquesa d’informació ​qualitativa​ que permeten
recollir.
➔ Aquesta tècnica s’utilitza tant en ​estudis de mercat​ com en projectes d’​investigació
social​.

Grups focalitzats
El ​grup focalitzat (grups de discussió)​ és un tipus d’entrevista en la qual un grup de persones
responen directament a unes preguntes centrades en un tema i discuteixen sobre elles.

➔ Respecte al ​grup de discussió​:

 ◆ Està més centrat en el ​tema objecte d’estudi​.
◆ No són persones expertes en la matèria.
◆ És una tècnica més ​estructurada​.
◆ El ​moderador/a​ dirigeix la discussió de manera més ​directiva ​i més ​activa​.

Tècnica Delphi
La ​tècnica Delphi​ consisteix a seleccionar a una sèrie de ​persones expertes en una matèria​ i
sol·licitar-los la seva opinió i valoració sobre certs temes (online), a partir de la seva experiència, de
manera anònima i en diferents tandes per aconseguir un consens.

➔ Procés ​que se segueix per a la seva aplicació:

◆ Primera fase: ​Definició del problema.
◆ Segona fase: ​Selecció del grup d’informants (experts).
◆ Tercera fase: ​Consultes a les persones informants.
◆ Quarta fase: ​Anàlisi de la informació.
➔ Consta de diferents rondes:
◆ Primera ronda: ​Els experts responen a les preguntes del qüestionari i ho
reenvíen als encarregats de l’anàlisi.

Les respostes s’analitzen i se n’extreuen mitjanes de resposta, punts en comú.

◆ Segona ronda: ​Preparació i enviament dels qüestionaris (ara amb preguntes més
específiques) per tal de donar a conèixer l’opinió general per cada pregunta.

Anàlisi de les respostes per poder extreure’n un consens.

Preparació de l’informe final i distribució entre els participants.

Les històries de vida

Les ​històries de vida​ són narracions biogràfiques d’una persona, que relata la seva pròpia vida tal
com la recorda o l’ha viscut.

➔ Característiques ​bàsiques:
◆ És un ​relat autobiogràfic i subjectiu.
◆ És un relat obtingut per ​mediació de la persona investigadora.
◆ Es duu a terme mitjançant ​entrevistes successives​.
➔ Per poder desenvolupar-les cal un treball previ de ​preparació​.
➔ Una vegada finalitzades les entrevistes, una ​anàlisi ​de la informació obtinguda permet
extreure les ​conclusions ​i formalitzar-les en un ​informe​.

L’observació
L’observació és una tècnica que consisteix en observar el que està passant en el moment que està
passant.

➔ Observar és tenir la capacitat de ​percebre ​els diferents ​fets​ o ​comportaments ​que

esdevenen en ​un context​ determinat.
 ◆ Permet registrar sistemàticament les activitats i la vida quotidiana de les
persones.
◆ Permet captar els processos grupals i els esdeveniments en el moment en què es
produeixen i en el seu context natural.
◆ No necessita d’altres suports més que la sensibilitat i la capacitat perceptiva de
la persona que investiga.

“Tu ves pero no observas” Sherlock Holmes

Paul Eggman - vídeo de las emociones

Tipus d’observació
➔ Observació segons el grau de sistematització.
◆ Observació ​estructurada​.
● L’objecte d’observació és especificat prèviament.
● La seva organització inclou determinats ​aspectes.
◆ Observació ​no estructurada​.
● Consisteix a recollir els fets observats de l’esdevingut en ​la realitat
immediata.
● Presenta una sèrie d’inconvenients.
➔ Observació segons el nombre de subjectes observadors:
◆ Observació ​individual​.
◆ Observació ​col·lectiva. E​ s pot efectuar de diferents formes.
➔ Observació segons el grau de participació.
◆ Observació ​participant​.
● Participació ​natural​.
● Participació ​artificial​.
● Observació ​no participant ​o e ​ xterna
➔ Observació segons el lloc on es realitza.
◆ Observació de la ​vida real.
◆ Observació ​experimental ​o de ​laboratori​.

El registre de l’observació
Les dades que s’obtenen durant l’observació s’anoten en els denominats ​registres​.

➔ Existeixen diferents ​tipus d

​ e registres.
➔ L’elecció d’un o l’altre dependrà:
◆ De la ​situació ​observada.
◆ De l’objecte d’​investigació​.
➔ Segons el grau d’estructuració ​de la codificació, ​poden ser:
◆ Tancats ​o ​categorials​.
◆ Oberts. ​Es basen en el registre lliure dels fets esdevinguts o conductes
observades.

Els registres categorials

Els ​registres categorials​ responen a categories predeterminades per recollir els fenòmens observats,
en un període concret, a mesura que es produeixen.
 ➔ Es tracta de sistemes ​tancats​ que solament admeten registre de les categories llistades.
➔ Instruments​ de registre categorial:
◆ Les ​llistes de comprovació.
◆ Les ​escales d’estimació​: ​de grau, de freqüències ​i ​descriptives.​

Els registres descriptius

Els ​registres descriptius​ són registres oberts, però amb certa estructuració, doncs s’estableixen
prèviament algunes idees orientadores sobre els objectius de la investigació.

➔ Els ​anecdotaris:
◆ Són ​instruments​ de recollida descriptiva d’informació.
◆ Permeten anotar el que es veu o s’escolta, sense fer cap ​interpretació​.
◆ Requereixen:
● Un ​registre​ que permeti una ​descripció precisa, concreta i sistemàtica.
● Utilitzar un ​llenguatge​ precís i comprensible per redactar-los.
● Mantenir un ​ordre​ en la seqüència dels successos.

Els registres narratius

Els ​registres narratius​ són oberts, doncs no es preestableix cap idea ni estructuració prèvia.

➔ Instruments ​per a la recollida d’informació d’aquest tipus:

◆ Les ​notes de camp.​
◆ Els ​diaris.​

Les notes de camp

➔ Registren les ​observacions​ i ​apreciacions ​que la persona observadora capta i valora.
➔ Inclouen les ​impressions ​i ​interpretacions personals ​de qui observa.
➔ No precisen d’un ​format e​ specífic.
➔ Avantatges ​que ofereixen:
◆ Són fàcils d’elaborar.
◆ Ofereixen una informació contínua dels fets de primera mà
➔ Inconvenient​: cal dedicar-los molt temps.

Els diaris
El ​diari​ és un registre en primera persona en el qual es recull tota la informació que es va obtenint en
el transcurs de la investigació.

➔ En ells s’emmagatzemen qualsevol ​aspecte ​relacionat amb el tema investigat.

➔ Són i​ nformes personals ​elaborats per la mateixa persona:
◆ Amb absoluta ​llibertat.
◆ Sense estructuració.
➔ La ​informació ​que es recullen és ​subjectiva ​i​ qualitativa.

Documento pdf hasta 1.4.5

Responsabilitat metodològica: ètica i gènere
L’ètica professional
➔ Principis ​que ens apropen a l’equilibri entre el respecte dels ​drets​ de les persones i el
compliment dels requisits de la ​metodología científica​:
◆ El respecte als ​drets humans​.
◆ La ​privadesa ​i la ​confidencialitat.
◆ El ​consentiment de les i els participants.
◆ La ​previsió de l’impacte ​de la investigació i dels seus beneficis.
◆ L’establiment de ​relacions horitzontals ​entre les persones que duen a terme la
intervenció i les que participen en ella.
◆ El sentit de ​responsabilitat, honestedat i sinceritat​ amb les persones
participants.
◆ La ​prudència ​en l’aplicació de proves i tècniques.
◆ La solidesa en la ​fonamentació científica ​de les actuacions.

Perspectiva de gènere en investigació social

Biaixos de gènere
➔ Biaixos de gènere​ més representatius que segueix perpetuant la ​metodologia ​utilitzada
en investigació social:
◆ L’​androcentrisme.​ L’home és el centre de tot i el patró que se segueix per
moltes coses.
◆ La ​sobregeneralització​.
◆ La ​insensibilitat de gènere.
◆ La ​doble vara de mesurar​ en anàlisi, tractament, puntuació o avaluació de
comportaments idèntics dels diferents sexes.
◆ La ​naturalització.
◆ La ​dicotomia
◆ La ​família

Mesures per revertir el baix de gènere

➔ ​Actuacions​ que haurem d’incorporar en el nostre treball de recerca social:

◆ L’aplicació sistemàtica de l’anàlisi de ​gènere​.

◆ Recollir dades, informació i estadístiques sobre les ​relacions de gènere.

◆ Establir ​indicacions de referència​ respecte a les desigualtats, etc.

➔ La inclusió de la perspectiva de gènere en la investigació social donarà ​visibilitat​ a les

necessitats de les ​dones​.