Tipus d’entrevista segons grau de profunditat

1.Entrevista en profunditat
→ Normalment s’associa a entrevistes no dirigides
→ Segueix el model d’una conversa entre iguals
→ Inteta aprofundir en el món intern de les persones per comprendre’l
→ Entrevista oberta, flexible, dinàmica, no directiva
→ Parteix d’un guió mínim
→ Necessari que hi hagi confiança i motivació per part dels entrevistats
→ Cal que es cregui un vincle entre entrevistar i entrevistador al’inici de l’entrevista.

2.Entrevista no focalitzada
→ Permet assolir un ampli espectre de dinàmiques
→ Es fa servir en fases inicials
→ Té caràcter preparatori, exhaustiu i de llarga durada.

3.Entrevista Superficial
→ Busca valors objectius útils per a la recerca
→ No requereix una relació consolidada entre l'entrevistador o l'entrevistat.
→ Es tracta simplement d'un diàleg.
→ Es fa servir normalment a les etapes inicials de l’investigació
→ És més exploratòria
→ Permet identificar aspectes rellevants i fer un primer apropament al fenonem que volem estudiar.

Entrevista electrònica
→ Són cada vegada més comuns
→ Més freqüents en investigacions quantitatives que fan servir preguntas estructurades;
→ Diferents formats: correu electrònic, llistes de distribució, xats,viodeconferències.... →
Poden ser sincronitzades o en temps real (videoconferències, xats...)
→ Plataformes: Virtual Learning Environments (VLEs): VLE ‘Moodle’ ‘WebCT’ ‘Blackboard’
→ També poden ser no sincronitzades (e-mail)
AVANTATGES LIMITACIONS

Permet reduir costos Restriccions en la interacció interpersonal

(absència llenguatge no verbal).

Útils quan no es pot accedir a la persona (per Depèn de velocitat i disponibilitat de connexió a
distància geogràfica, falta de temps...) internet.

La persona entrevistada pot obrir-se més, en Requereix coneixement tecnològic mínim per
especial quan es tracta d’informació sensible. part de l’entrevistador i entrevistat.

Desenvolupament de l’entrevista – Preparació del guió o esquema

→ El guió recull els temes que s'han de cobrir en funció dels objectius de la investigació
→ No formula textualment les preguntes ni suggereix les opcions de respostes
→ És un esquema amb els punts a tractar.

Preguntes recerca VS Preguntes entrevista

 15
Intruments i T.Qualitatives

PREGUNTES DE RECERCA FORMULACIÓ EN PREGUNTES D’ENTREVISTA

Quina percepció de la salut mental dels Com a empresari, quines accions prens quan
treballadors tenen els gerents o empresaris? tens coneixement de que un empleat pateix un
trastorn mental?

Quina opinió tens sobre la possibilitat d’adaptar

la forma de treballar en empleats que estan de
baixa per un trastorn mental?

Preparació del guió o esquema

1. Concretar les grans temàtiques que volem abordar en la nostra entrevista, tenint en compte el nostre
disseny de recerca.

2. Pluja d’idees:
Unificar qüestions que tracten bàsicament sobre el mateix aspecte.
- Agrupar les qüestions per categories o temes.
- Identificar una seqüència narrativa i
- Ordenar les preguntes consegüentment.

3. Altres fonts: revisió de la literatura o consultar experts en el tema.

Un cop escrites cal DEPURAR-LES i REVISAR-LES.

1- Agrupar les preguntes en categories temàtiques; i
2- Organitzar les preguntes diferents seguint algun tipus de lògica “narrativa” i situar en paral·lel
aquelles que resulten més o menys equivalents.

Exemple de depuració i revisió de preguntes per a una entrevista en profunditat.

ORDRE → Pot variari, però hi ha alguns criteris a considerar:

- Preguntes demogràfiques cap al final.
 - Preguntes sobre temes delicats es reserven al punt àlgid i central de l’entrevista (l’atenció de
l’entrevistat és més alta).

REDACCIÓ → Cal evitar preguntes tendencioses o que condicionin la resposta. Les preguntes han de ser:
- Neutres
16
Intruments i T.Qualitatives
- Lliures de prejudicis, opinions o preconcepcions

Un cop redactades, cal revisar-les i provar-les:

- Podem demanar a algú expert i independent que les revisi.
- Provar les preguntes redactades a una persona de característiques similars i respondre a les següents
preguntes.

Mostreig
En estudis qualitatius és difícil saber a quantes persones cal entrevistar.
El número s’acaba de fixar mentre es realitza el treball de camp en funció de la “saturació→quan després
de fer vàries entrevistes ja no es recull informació nova, sinó que ja ha estat aportada per anteriors
informants.

Quins criteris de selecció faig servir?

1. Acostament a l'univers d'entrevistats
2. Criteris de marginalitat, normalitat o excel·lència
3. Casos clau, especials i representatius
4. Mostreig seqüencial conceptualment conduït
5. Criteris mostrals de naturalesa pràctica
6. Sobre la durada i repetició de les entrevistes

Fases de l’entrevista
Preliminars de l’entrevista:
Escollir horari i lloc adequat, depenent de l’entrevistat, a vegades pot ser útil fer
l’entrevista en el seu entorn natural.

Establir un clima de confiança → RAPPORT

És convenient en aquesta fase explicar:
→El propòsit de l’entrevista
→Què farem amb la informació obtinguda
→ com gravarem i quan temps durarà l’entrevista
→Com guardarem la confidencialitat
(exemple pàg 44)

Si es tracta d’una entrevista com a part d’una recerca qualitativa cal:

→Enviar abans o donar a la mateixa entrevista abans de començar.
→ Demanar permís formal i per escrit per a dur a terme l’entrevista, sobretot quan
es tracta de menors → CONSENTIMENT INFORMAT
→Demanar permís per gravar l’entrevista.
Inici:
Començar l’entrevista amb una xerrada distesa sobre algun aspecte de la recerca que estem portant a terme

Important guanyar-se la confiança de l'entrevistat i establir la relació comunicativa adequada

(rapport)→facilita la creació d'un clima interpersonal productiu que contribueixi a l'èxit de l'entrevista

17
Intruments i T.Qualitatives
Fer servir un llenguatge pròxim a l'entrevistat.

Cos de l’entrevista:
→ Nucli principal de l’entrevista
→ Podem fer servir directament el guió. A vegades, però, és útil memoritzar les principals línees→això
genera més fluïdesa i naturalitat
→ Es recomana adaptar les preguntes a casos concrets de l’entrevistat.
→ No és convenient interrompre a l’entrevistat, tampoc permetre que sigui ell/a qui dirigeixi
l’entrevista.
→ Prendre notes→breus, abreujaments. Pot ser útil fer anotacions seguint el propi guió escrit. Anotar
informació sobre aspectes no verbals que ajudin a contextualitzar.

Tancament:
→ Tan important com l’inici un bon tancament d’entrevista facilita la predisposició de tornar-nos a
atendre si ho necessitem.
→ Oferir l’oportunitat d’explicar-nos qualsevol cosa que cregui convenient.
→ Després d’apagar la gravadora mantenir una conversa informal.
→ S’aconsella, un cop finalitzada l’entrevista, prendre temps per endreçar les anotacions,
anotar idees que ens han sorgit, etc...

TRANSCRIPCIÓ DE L’ENTREVISTA

Aparells per gravar

El mètode de gravació més comú és fer servir un magnetòfon (àudio). També vídeos (audiovisual) menys
comú perquè pot cohibir a l’entrevistat i introduir biaxos involuntaris en l’entrevista SEMPRE hem de
demanar permís per gravar i obtenir CONSENTIMENT INFORMAT.
Informació escrita
Informació oral

La transcripció és el procés de transformar la informació verbal recollida durant l’entrevista en informació

escrita. No és una còpia exacta del que s’ha dit. Requereix d’una interpretació de l’entrevistador.

Transcriure implica traduir d’un llenguatge oral, amb les seves regles, a un llenguatge escrit amb un altre
conjunt de regles.

Consell! No deixar passar gaire temps entre l'enregistrament de l'entrevista i la transcripció → fer la
transcripció abans de començar una altra entrevista.
Consells per fer una transcripció correcta
1. Identificar clarament l’entrevistat i fer fitxa tècnica de l’entrevista:
→Data de l’entrevista
→Lloc
→Hora inici i final
→Duració de la gravació
→Impressions
→Incidències destacables
→Informació de l’entrevistat: edat, sexe, rol en el grup o càrrec, etc.
18
Intruments i T.Qualitatives

2. Fer servir tamany lletra visible i format amb marges amples.

3. Diferenciar amb estil diferent les nostres aportacions (per ex, negreta) per no confondre. 4.
Diferenciar també amb estil diferent de lletra la informació off the record (info no verbal, interrupcions,
etc.)→ajuda a contextualitzar.
5. Ser fidels a la literalitat del discurs dels entrevistats, encara que continguin errors gramaticals o lèxics.

TIPUS DE
TRANCRIPCIONS
"verbatim". S'escriu tot, fins i Són les més comunes.
tot les interjeccions.
Transcripció editada: Transcripció resum:
És una transcripció literal però Pot ser útil en determinats
Transcripció literal: les interjeccions (uhms, aahs) i contextos (per ex.
També anomenada les repeticions no són escrites. Reunions)

Softwares per gravar i transcriure directament:

- Amazon Transcribe
- Google Docs escriptura per veu
- Sistema Watson d’IBM
- Speech to text de Microsoft
- Go Transcribe
- SpeechMatics
- Transcribe Wreally
- Temi

Anàlisi de la informació
 19
Intruments i T.Qualitatives

Problemes habituals en situacions d’entrevista

L’entrevistador mostra el seu acord o desacord Perill de que l’entrevistat tendeix a explicar
amb el que li explica l’entrevistat. només allò que considera apropiat o correcte per
a l'entrevistador →invalida la informació
recollida.

L’entrevistador ofereix la seva opinió o els seus L'entrevistat percep que es qüestiona la seva
sentiments. intel·ligència o els seus coneixements sobre la
temàtica→adopta comportaments defensius que
trenquen el ritme i orientació de l'entrevista.

L’entrevistat canvia els rols habituals i és ell/a qui "Com ho veu vostè...?", "Suposo que vostè ho
planteja preguntes a l’entrevistador. veu com jo, oi?", "Vostè que treballa més en
aquest àmbit, considera que...?"
REGLA BÀSICA: no mostrar mai la nostra opinió o els nostres sentiments envers el tòpic que és objecte de
l’entrevista.

Processos psicològics en una entrevista

Resistència Pot ser conscient i inconscient
Es pot manisfertar amb actes, expressions,
postures, silencis, emocions, actituts, idees,
pensaments...

Transferència L’entrevistat transedereix i reactiva, de manera

insconscient, sentiments, experiències, afectes
antics.
-Impropietat (sobre-reacció)
-Intensitat

20
Intruments i T.Qualitatives
-Ambivalència

Mecanismes de defensa -Repressió (records traumàtics,

dolorosos) -Regressió (comportar-se com
un nen petit) -Racionalització
-Negació

Conratransferència El psicòleg es deixa influir per les experiències

passades, desitjos, actituds, ... que depenen de la
seva història personal.
“Respostes emocionals del terapeuta davant les
verbalitzacions del pacient”

Habilitats de l’entrevistador
Competència Indicador Suggeriment

Construir la relació comunicativa. Habilitat per a crear Ser amigable, somriure, to de

ràpidament una relació
dinàmica entre entrevistador i
entrevistat que sigui positiva,
relaxada i de rspecte mutu.
veu suau, llenguatge corporal
relaxat, humor, ser humil, no
tractar els entrevistats amb
condescendència, no renyar,
coaccionar o afalagar, tenir
paciència.

Competència: Emfatitzar la perspectiva dels participants.La perspectiva de l'entrevistador ha de ser invisible

per evitar que els participants modifiquin les seves respostes per complaure l'entrevistador

Adaptar-se a diferents personalitats i estats emocionals facilita que l'entrevistat se senti més
còmode i parli més lliurement

Indicador: No permetre un intercanvi de rols; controlar l'entrevista, mantenint la deferència; escoltar

activament; demostrar actitud neutral.

Ajustar o modificar ràpidament l'estil (comportament i caràcter) propi per a adequar-se a cadascuna dels
entrevistat

Suggeriment: Propòsit→obtenir la perspectiva del participant;

Si un participant pregunta o sol·licita informació durant l'entrevista→l'apuntem i la responem al final; si
l'entrevistat pregunta per la nostra opinió, la desviem; no compensar la diferència d'estatus percebuda
donant més control a l'entrevistat; Estar atents al que comenta el participant i insistir amb més preguntes i

21
Intruments i T.Qualitatives
exploracions; Posar atenció al comportament verbal i no verbal de l'entrevistador, mostrant neutralitat i
acceptació.

Ser capaç de mantenir el control de l'entrevista amb participants dominadors o animar els que són més
tímids; atenuar una reacció emocional intensa (per exemple, plors o bel·ligerància); suavitzar la manera en
què els entrevistadors aborden determinades qüestions sensibles, ajustant el to de veu per a ser més sobris
o animats, o mostrar distanciament o calidesa.

Tema 4 - Interacció social i tècniques grupals

Entrevista grupal
És fa la mateixa entrevista (mateixes preguntes) a un grup de persones alhora. Tots els membres responen i
escolten les respostes que donen els altres membres del grup.
No interessa tant la interacció entre els components del grup, com la opinió o resposta de cada un d’ells.

Teràpia grupal
Estratègia sistemàtica i empírica de procediments tècnics, que es du a terme per part d’una o varies
persones ( terapeutes) per tal de modificar la conducta, pensament i/o emocions de dos o més persones
que es reuneixen com a grup.
Interès centrat en el canvi, el tractament i l’efectivitat de la teràpia.

Dinàmica de grups
Conjunt d’estratègies grupals que permeten millorar el coneixement d’un grup, enfortir o millorar les
relacions internes, augmentar-ne la satisfacció intrínseca i treballar diferents aspectes a nivell psicològic i
social.
El tipus de dinàmica anirà en funció de l’objectiu a assolir.

Grups de discussió (grups focals)

Tècnica grupal que s’utilitza per aprofundir en l’exploració d’un fenomen a partir de la dinàmica de la
discussió i assumint que els participants tindran postures diferents sobre els temes. Interès centrat en al
creació de coneixement a partir de la interacció i l’intercanvi d’informació i opinions en el grup.

Objectiu: Obtenir informació detallada d’opinions i valoracions sobre un tema específic a partir de la
interacció d’uns participants concrets (opinió i contrast amb altres opinions)
 - Discussió grupal DIRIGIDA
- En una situació CONTROLADA
- Centrada en UN o VARIS TEMES

Característiques:
→Sensible a l’estudi d’actituds i experiències.
→Són útils per examinar com es desenvolupen les idees en un determinat context cultural.
→Explora el procés de construcció de les opinions.
→No pretén que les persones modifiquin les seves opinions ni arribin a un consens o acord.

Quant sorgeix aquesta tècnica?

→ Anys 30. Es qüestiona l’excessiva influència de l’entrevista sobre el subjecte. Es dissenyen
estratègies grupals que permeten major llibertat i obertura dels entrevistats.

22
Intruments i T.Qualitatives
→ Els grups focals van ser inicialment aplicats a entorn laboral (millorar productivitat) i d’anàlisi en
psicoteràpia.
→ Anys 80/90. S’apliquen sobretot a: llançament de nous productes i millora de programes socials,
educatius i mèdics.
→ Actualitat: tècnica clau en investigació qualitativa. El seu ús s’ha incrementat en tots els camps de
les ciències humanes.

Fonaments teòrics:

https://www.youtube.com/watch?v=VSwTvkTsOvI → pàgina 12

Què cal tenir en compte per fer un grup focal?

Abans de començar, cal tenir clar:

→ Que és una tècnica que vol captar la forma de pensar, sentir i viure dels integrants del grup. → La
temàtica específica, les preguntes de recerca i els objectius de la sessió o sessions → En base a
l’objectiu → dissenyar la guia d’entrevista i la logística (elecció de participants, programar sessions,
contacte, etc.)
→ Tenir clares les característiques del lloc i els mitjans de registre
 → Decidir quants professionals participaran.

Elements importants en un grup focal:

→ Grandària del grup focal
→ Composició del grup focal
→ Número de grups focals
→ Ubicació i duració de la sessió
→ Mitjans de registre
→ Moderador

Grandària del grup focal

→ Entre 6-12 membres (alguns autors recomanen 4-8)
Menys de 4 → dificultats per obtenir avantatges de la tècnica.
Més de 8 → dificultats per gestionar el grup, registre clar, etc.
23
Intruments i T.Qualitatives

→ Consells:
Convocar un 20% més de persones → sempre falla algú.
Citar les persones 15-20min abans per evitar interrupcions.

Composició del grup focal

→ Composició del grup → reflex de la població a descriure
o Que comparteixin característiques rellevants: nivell socioeconòmic, cicle vital, experiència el
tema central, etc.
o Depenent del tema considerar: edat, sexe, nivell educatiu o estatus laboral
→ Pot ser útil fer un “qüestionari de preselecció” amb les dades sociodemogràfiques
→ Preferible que no es coneguin entre ells.

Número de grups focals

→ Si és la única tècnica per captar informació:
o Mínim 2-4 grups focals → aconseguir objectiu
o Procés dinàmic → criteri “SATURACIÓ”

→ Si és una tècnica complementària a d’altres:

o Entre 1-2 pot ser suficient.

Ubicació i duració de la sessió:

Ubicació i característiques del lloc:
- Fàcil accés i horari adequat
- Espai conegut i/o no amenaçant (neutre)
- Pocs distractors
- Material: una taula gran i cadires

Duració de la sessió:
- Adults → 2h
- Infants → 1h
Grups focals per internet o telèfon (e-focus groups):
- Avantatge: reunir membres dispersos geogràficament
- Inconvenients: difícil de gestionar, es perd informació no verbal

Telèfon: màxim 4-5 membres, temps 1h, identificar els participants (dir el seu nom al intervenir)

Internet→2 modalitats:
- Sales de xat en temps reals: espai web, 6-8 participants
- Fòrums de discussió: no temps real, intervencions al llarg dels dies, més elaborades, menys
espontànies.

Mitjans de registre:
Prendre notes:
- Es recomana que ho faci 1 / 2 persones, no el moderador.
- Cal anotar qui parla i què diu.

24
Intruments i T.Qualitatives

Gravació:
- Àudio: si es fa només àudio cal anotar qui parla en cada moment i després vincular àudio i
anotacions
- Àudio + vídeo: és la millor opció perquè permet captar
comunicació verbal, no verbal i torns de paraula

Important: sempre demanar permís (si pot ser per escrit).

Moderador
Funció de moderar, guiar i estimular la discussió i participació dels membres del grup

S’ha d’assegurar:
o Que tothom intervé
o Es cenyeixen al tema de discussió
o Clima relaxat sense enfrontaments
o Fomentar les diferents opinions, actituds, etc.

Si es fan diferents grups→mateix moderador assegura consistència i moderació uniforme.

Elements d’un bon moderador

1. Conèixer el món de l’entrevistat.
2. Parlar dels temes importants i significatius pels participants.
3. Estar obert a qualsevol novetat que sorgeixi en el procés i explorar-la.
4. Focalitzar la conversa en determinats temes (objectiu).
5. Detectar aspectes ambigus o contradictoris.
6. Ser sensible amb determinats temes que poden afectar als participants.
7. Cuidar les relacions interpersonals durant la conversa.
8. Aconseguir que sigui una experiència positiva per a tots.

Quines són les fases d’un grup focal?

Abans de començar
→ Presentació de la sessió:
→ Presentació del moderador i institució de recerca
→ Explicació de la recerca i objectius
→ Explicar per què s’ha escollit el grup
→ Informació general i normes de funcionament (duració, gravació, ordre d’intervenció..)→què
s’espera d’ells
→ Consentiment informat, confidencialitat, anonimat, voluntari, gravació
→ Transmetre la importància de donar respostes honestes.

Presentació dels membres del grup focal:

→ Nom
→ Edat
→ Professió
→ Informació rellevant per l’objectiu Relació o opinió sobre el tema.

Desenvolupament del grup

Temes a tractar:
25
Intruments i T.Qualitatives
→ Definició dels temes generals i específics (assignar
→ prioritats i temps)
→ Preguntes obertes i algunes espontànies
→ Tècnica de l’embut: anar de preguntes generals a més específiques. Exemple biblioteca:
o General→ utilitzeu les biblioteques?
o Específiques → Que considereu essencial en una biblioteca que no trobeu a altres llocs?
Què canviaríeu?

Tancament
→ Resumir els principals temes tractats i deixar un espai per comentar i fer suggeriments
→ Agrair i destacar la importància de la participació
→ Comentar el retorn de la informació
→ Deixar la porta oberta per a tornar-los a contactar si fos necessari
→ Gestionar possibles reaccions negatives

En resum...

Avantatges dels grups de discussió (grups focals)

 → Riquesa informativa
→ Indagació a punts no previstos, flexible
→ Contrast d’informació
→ Informació difícil d’observar, escenaris i persones no accessibles (p.ex. Opinions, fets passats, etc.)
→ Tècnica d’exploració i descriptiva
→ Econòmic (material)

Inconvenients
→ Es poden produir enganys, exageracions, distorsions o ocultació d’informació
→ Biaix de l’entrevistat: les persones sovint diem i fem coses diferents
→ Reactivitat → conformitat, desitjabilitat social o priorització d’opinions (dificulta obtenir opinions
intermitges)
→ Control relatiu del grup (requereix pràctica del moderador)
TÈCNIQUES GRUPALS - TERÀPIA GRUPAL

Característiques de la teràpia grupal:

¬ Avalua els comportaments (cognicions, emocions i conducta) i, en especial, les interaccions

26
Intruments i T.Qualitatives
¬ Bon context per posar en pràctica noves conductes
¬ Es poden utilitzar mètodes similars als que s’utilitzen en teràpia individual ¬ El grup és un vehicle
per al canvi, és a dir, els canvis en el grup provoquen canvis a nivell individual ¬ Els objectius de
tractament solen ser iguals o similars en tots els membres del grup

Avantatges de la teràpia grupal VS individual:

⎫ Millor relació cost-eficàcia

⎫ No sentir-se únic en el “problema”
⎫ Funció preventiva: anticipar problemes futurs
⎫ Ajuda mútua: ampliació de xarxa social i aprenentatge mutu
⎫ Accés a la pràctica de comportaments socials
⎫ Retroalimentació grupal sobre la conducta
⎫ El grup pot ser més potent per produir el canvi
⎫ Pressió grupal per a realitzar les tasques assignades
⎫ El grup proposa més alternatives de solució als problemes
⎫ Universalitat de problemes comuns (menys centrats en ells)
 Efecte bumerang : ets més empàtic, cambiar la imatge del que tens, fer un canvi de la teva
autoestima gràcies a fer com un mirall i veure com ets a través dels altres.

Etapes d’establiment del grup:

1) Formació del grup

La selecció dels membres dependrà de:

a) La similitud dels membres
b) Els requisits o objectius terapèutics

2) Cohesió grupal

Perquè hi hagi cohesió grupal és important:

• Establir la norma d’obrir-se i compartir emocions/experiències
• Establir la confidencialitat
• Promocionar acceptació i expressió de crítiques i elogis
• Interceptar els prejudicis o judicis de valor
27
Intruments i T.Qualitatives

Un grup està cohesionat quan:

• Hi ha un alt percentatge de contacte ocular al interactuar
• Hi ha un alt percentatge d’interaccions pacient-pacient
• Hi ha una alta freqüència d'autorevelació
• Els missatges negatius es concentren en poques persones

3) Establir i posar en pràctica el model per al canvi (intervenció e interacció)

• Explicar al grup els objectius i el què s’espera d’ells

• Explicar/mostrar les activitats, tècniques i dinàmiques
• Introduir mecanismes de generalització dels efectes del tractament (com aplicar els aprenentatges al dia
a dia)
• Assignar tasques per a casa d’allò après en sessió
• Altres mecanismes d’aprenentatge i modificació:
Alguns exemples: compromís públic, normes de grup, assaig de conductes, exercicis estructurats,
 etc.

Tipus o enfocaments en teràpia grupal (alguns exemples):

ϖ Entrenament en habilitats socials: s’aprèn i es practica el comportament assertiu a través del modelat, la
retroalimentació o el role-playing, entre d’altres.

ϖ Teràpia centrada en l’autocontrol: es proporcionen habilitats per controlar conductes problemàtiques a

través de modelat, autoobservació/autoavaluació, solució de problemes,...

ϖ Enfocament psicoeducatiu: proporciona informació i solucions d’autoajuda per al desenvolupament i

creixement personal. Solen ser estàndards i menys adaptats al grup concret.

ϖ Grups de teràpia amplia: els problemes dels individus són el centre de l'atenció terapèutica. Tipus: ϖ
Mixt: èmfasi en problemes individuals que poden no ser compartits per altres membres del grup. ϖ
Situacional: els membres s’enfronten a dificultats situacionals comunes (p.ex. Pares/mares solters)
ϖ Desenvolupament: dificultats comunes en relació a una etapa evolutiva o personal determinada
(p.ex. Post-part)

ϖ Grups d’autoajuda: no són conduïts per terapeutes sinó per les persones que tenen el problema. Poden
tenir funció terapèutica.

28