Lectura 4:

Les lectures i les entrevistes exploratòries han d’ajudar a construir la problemàtica de la

investigació. Si les lectures permeten de fer un balanç sobre els coneixements relatius a la
vostra qüestió inicial, les entrevistes han de servir per veure quins aspectes cal tenir en
compte, i per eixamplar o rectificar l’àmbit de recerca de les lectures.

Lectures i entrevistes son complementaries, i s’enriqueixen recíprocament.

Qui entrevistem?

Els professors, investigadors especialitzats i experts en l’àmbit de recerca de la pregunta inicial.

En el cas que la pregunta inicial encara sigui confusa, aquest tipus d’entrevista por servir per
ajudar a aclarir-la.

Testimonis privilegiats: Coneixen be el problema, tant poden pertànyer al grup que es objecte
d’estudi o estar-hi implicats sense formar-ne part.

Com fer les entrevistes?

NO DIRECTIVITAT

Es el client el qui ha de triar el tema de les entrevistes i n’ha de controlar el desenvolupament.

No es pot dir mau que siguin estrictament no directives

Entrevistes semi dirigides o semiestructurades

L’entrevistador ha de procurar fer ben poques preguntes. L’entrevista no es cap interrogatori,

ni cap enquesta a traves de qüestionari.

Donar a les seves intervencions una formulació tan oberta com pugui.

L’entrevistador ha d’abstenir-se radicalment d’implicar-se en els continguts de l’entrevista.

En síntesi, trets basics:

- Fer como menys preguntes millor

- Fer intervencions tan obertes com es pugui
- No implicar-se gens en el contingut
- Procurar que l’entrevista es desenvolupi en un entorn i un context adequats
- Enregistra les entrevistes.

A) Discurs com a font d’informació

Les entrevistes exploratòries no tenen pas la funció de verificar unes hipòtesis, ni recollir o
analitzar unes dades concretes, sinó la d’obrir unes pistes de reflexió, eixamplar u precisar el
ventall de les lectures u la de prendre consciencia d’uns dimensions de la problemàtica que a
l’investigador, no se li haurien acudit.

Entrevista semidirigida: la producció de la paraula s’ordena a partir de tres pols: el locutor que
parla, l’objecte al qual fa referencia i aquell que planteja la pregunta o el problema.

Durant la fase exploratòria d’una recerca l’anàlisi de continguts te una funció essencialment
heurística, es a dir, que serveix per descobrir idees i pistes de treball, que després es
concretaran en hipòtesis.