COM PARLAR B

EN PBLIC













Aina Purroy Coma
Comunicaci oral, escrita i digital
GRAU DE PRIMRIA-1E
FPCEE-URL
Curs 2014-2015

Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

2



CAPTOL 1: LA IMPORTNCIA DE LA COMUNICACI ORAL

Saber parlar b en pblic s una necessitat. Per exemple la forma de parlar dun
candidat durant lentrevista personal s clau perqu sigui adms en una empresa.
Hi ha dos tipus de retrica, la mala i la bona. La mala s buida, pomposa, artificiosa,
arcaica i falsa, en canvi la bona s plena de sentit, senzilla, clara, original, moderna i
sincera.
Tamb cal controlar els nervis, hi ha sis coses que cal saber que ens permetran
controlar els nervis:
Lefecte melic. Lorador mentre parla es mira el melic i analitza i controla les
seves sensacions.
s normal estar nervis: ladrenalina. Sha dacceptar que ests nervis i procurar
controlar els nervis.
Una bona preparaci. Cal una preparaci ben pensada i estructurada.
Experincia i prctica: ms autoconfiana. Tenir en compte alguns criteris,
consells i tcniques bsiques que ens donar el llibre i practicar. La prctica ens
permetr guanya autoconfiana.
Trucs prctics per controlar els nervis. Camina, beure aigua si falla la veu,
respirar profundament, somriure, fer un cop dull al pblic, etc.
I si em quedo en blanc? Hi ha una srie de recursos que ens poden ajudar com
reconixer-ho, saltar-se aquesta part del discurs o resumir el que sha dit.
Hi ha quatre preguntes bsiques que hem de respondre si volem que el discurs surti
b.












Per qu?
Determina l'objectiu ens
donar molts avantatges
A qui?
Pensa a qui va dirigit i estudiar
el pblic
Qu?
Estructurar el gui que
utilitzarem
Com?
A partir de quins mitjans farem
l'exposisci
Preguntes
Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

3



CAPTOL 2: COM PARLAR EN PBLIC

En aquest captol ens parla sobre com enfrontar-se al auditori. Ens explica les
tcniques relacionades amb la veu, el llenguatge tan oral com corporal i els mitjans
audiovisuals de suport. Far un breu resum sobre alguna daquestes tcniques en
cada mbit:
Improvisaci i naturalitat. una regla dor per parlar b en pblic s que cal ser
natural. s a dir, parlar com es faria amb un grup damics.
El gui i la memria. lnic que cal memoritzar s lestructura, les idees
principals i lordre en qu es volen expressar.
El Feedback: La mirada. En aquest apartat hem de recordar que el QUI s
un element clau. El feedback s la influncia de la reacci del pblic en el
discurs de lorador. Per establir el feedback s essencial la mirada per tal
dobtenir informaci i dominar. El feedback pot provocar canvis com saltar-se
una part del discurs que creus que no interessar, desenvolupar una part que
estava previst explicar per sobre o explicar o no certes ancdotes o acudits.
La importncia de la veu. Ve marcada per quatre aspectes que cal tenir
presents: el volum, la velocitat, larticulaci i lactitud.
El volum s un factor important per captar latenci de lauditori, parlar amb un
bon volum s un punt a favor per lorador. Si modifiques el volum tens un bon
sistema per fer ms variat el discurs, cridar latenci o posar mfasi.
La velocitat, no s convenient entretenir-se ni ser lent com tampoc ho s anar
molt rpid. Sha dintentar trobar un punt intermedi.
Larticulaci, sha de procurar tenir una bona pronncia dels fonemes, ja que
si s deficient el missatge perdr claredat.
Lactitud, cal adequar el discurs depenen del context i la situaci comunicativa.
La veu pot ser ms amable o ms seca segons lentorn.
Lentonaci. s a dir la corba meldica que descriu la veu en pronunciar les
paraules, les frases i les oracions. Cada tipus de frases, s a dir enunciatives,
interrogatives o exclamatives tenen una entonaci diferent, per tant la corba
meldica canvia.
Per canvia lentonaci sha devitar caure en la monotonia del to, tamb podem
canvia la veu alhora de dir paraules clau per intentar remarcar-les.
La respiraci. Per respirar millor cal fer pauses i intentar respirar de forma
diafragmtica.
Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

4


Si marquem les pauses i les respectem el discurs sortir molt millor, hem de
respirar per tal de treure aire i que aquest pugui tornar a entrar. La mala
respiraci est molt vinculada al nerviosisme, si lorador fa nombroses pauses i
ben marcades respirar millor i per tan estar ms relaxat.
Al construir frases curtes el discurs tindr ms pauses i per tant lorador estar
ms relaxat.
La respiraci diafragmtica, s una respiraci ms profunda que consisteix en
inspirar laire i introduir-lo fins lestmac o diafragma. Amb aquest segon tipud
de respiraci evitem forar la gola, lofec i el cansament i la veu resulta ms
atractiva.
El silenci. Molta gent considera que s un defecte del discurs, en canvi s una
eina que t moltes virtuts com donar a entendre que lorador no est gens
nervis, permet una millor respiraci i s un element dentonaci que ens
permet articular el discurs i remarcar les coses ms importants com anunciar el
missatge principal, donar temps a pair un missatge important, separar dues
parts del discurs o recuperar latenci.


CAPTOL 3: EL LLENGUATGE ORAL

El llenguatge oral ha de busca per damunt de tot la claredat, la precisi i la brevetat.
La claredat s important ja que normalment all que no sentn a la primera no
sentn mai. Hi ha dos trucs que forcen lorador a la claredat, construir frases
curtes o b utilitzar un ordre gramatical lgic (subjecte+verb+predicat).
La precisi s clau, cal anar directament als fets i donar dades, contar casos i
histries molt concrets.
La brevetat, lorador sha dexplicar sintticament i plegar.
Hi ha diverses tcniques per millorar el llenguatge oral i fer el discurs ms interessant
com explicacions amb exemples (analogies, parboles, ancdotes, refranys o
citacions), posar humor als discurs i utilitzar figures retriques (paradoxa, eufemismes,
asndeton o repeticions).
s important dominar la llegua amb la qual thaurs dexpressar. Per exemple si parles
amb catal has de tenir en compte que s una llengua molt influenciada pel castell,
has dintentar parlar correctament i tenir en compte els diferents dialectes, ja que
depn del dialecte que parlis al pblic li costar ms entendret.

Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

5



CAPTOL 4: EL LLENGUATGE CORPORAL

El llenguatge corporal s essencial ja que es comunica amb tot el cos, per tan lorador
ha de ser conscient del potencial de missatges que cont el seu cos. Sha de tenir molt
en compte certs aspectes com lactitud, sha dintentar comena amb un somriure ja
que gaireb sempre funciona. Tamb cal tenir en compte la posici del cos per tal
dintentar transmetre seguretat, hi ha certes postures que transmeten seguretat i
daltres inseguretat. La postura que transmet seguretat s aquella ms cmoda per
lorador, ha de ser natural, els peus han destar separats i els braos cal deixar-los
penjats als costats del cos. Algunes recomanacions prctiques sn: ensenyar el cos
sencer, moures, evitar moviments cclics i tics repetitius i intentar no creuar els braos.
Hem de pensar tamb en la gesticulaci, s a dir els gestos que fem al expressar-
nos. Dins de la gesticulaci tamb entren els moviments dels braos i de les mans.
Hem dintentar que aquesta gesticulaci sigui natural, no assajada, dacord amb la
personalitat de cadasc i no ha de ser gens exagerada.
Lltim factor que cal tenir en compte s la mirada. Si aquesta sacompanya dun
somriure causar amabilitat i seguretat del orador.


CAPTOL 5: TIPUS DE MITJANS AUDIOVISUALS

Hi han diferents tipus de mitjans audiovisuals i de suport. Hem dintentar no abusar
daquests mitjans ja que sin resultarien nefastos. Podem utilitzar pissarres digitals,
diapositives, pantalles dordinador o vdeos.
Si posem grfiques de barres, lineals o circulars, esquemes o PowerPoints hem de
saber com interpretar-los per tal de que ens donin suport enlloc de que ens enfonsin la
presentaci.


CAPTOL 6: COM PREPARAR EL DISCURS

Una de les coses que distingeixen de la bona retrica i la mala, s que lorador t clar
el que vol dir, i ho diu de la millor manera possible. Per realitzar aix ens fa falta un
bon gui. El gui s el conjunt didees, unes de ms important que daltres, que es
volen transmetre al pblic, posades en lordre adient.

Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

6


El mtode adequat per preparar el gui es pot dividir en dos etapes:
Laproximaci i esquema general.
Recerca didees, estructuraci i gui definitiu.
Potser la part que ens resulta ms difcil s la recerca de les idees, hi ha tcniques que
ens ajuden a buscar la creativitat que ens falta:
Tcniques lgiques de recerca didees:
Documentaci i coneixement del tema. A partir de llibre, premsa,
Internet o bases de dades
Lestrella: les 6W. Donar resposta a qu?, qui?, on?, quan?, com?
i per qu?.
El cub. Cal buscar la resposta a sis preguntes que corresponen a
les sis cares del cub: descriure, comparar, relacionar, analitzar,
aplicar i argumentar.
Anlisi DAFO. Busca debilitats, amenaces, fortaleses i
oportunitats
Tcniques creatives:
Brainstorming o pluja didees. Per tal dexplorar un tema
determinat i trobar idees creatives i inesperades.
Recerca analgica. Analitzar un problema que es planteja com a
anleg del primer.
Latzar. Saber escoltar la veu de latzar. Si lorador s sensible a
all del seu voltant, segur que trobar idees o inspiracions per al
que necessita.
Les idees es poden estructurar en forma de mapes conceptuals o esquemes lineals.


CAPTOL 7: LA INTRODUCCI I LA CONCLUSI DEL DISCURS

Un bon discurs ha de tenir una bona estructura, perfectament definida i acceptada per
tothom.
Aquesta estructura est formada per tres parts.
Introducci resum. El pblic est expectant i latenci s mxima.
Desenvolupament. La concentraci baixa.
Conclusions. El nivell datenci s baix fins que el pblic sen adona que ja
acaba.

Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

7


La introducci s un element clau, si amb la introducci aconsegueixes la atenci del
pblic ja no la perdrs duran la resta del discurs. Hi ha quatre tcniques que ajuden a
guanyar-se el interlocutor i seduir-lo:
Assumir que tots som egoistes. Tots pensem en nosaltres mateixos , ens
estimem i desitgem que els altres ho facin.
Buscar la identificaci, s a dir la identificaci entre el nostre jo i el jo amb
qui volem comunicar.
Parlar sobre linterlocutor. Demostrar que estem interessats per ell.
Ser positius. Elogiar als altres quan sigui possible i no criticar-los sense
necessitat.
Les conclusions han de tenir dos parts: la posita in rebus i la posita in affectibus. La
primer consisteix en fer un resum del discurs i la segona s fer una appelaci als
sentiments. Hi ha sis formes conclusives:
Repetir la introducci.
Resumir els punts principals.
Crida a lacci.
Profecia.
Promesa.
Apellar els sentiments.


CAPTOL 8: EL DESENVOLUPAMENT DEL DISCURS

Aquest captol parla sobre el desenvolupament del discurs,hi ha dos classes de
desenvolupament:
La presentaci oral per informar. Aquests tipus de presentacions tenen tres
parts essencials: el titular, el lid i el cos informatiu. Hi pots posar-hi una
estructura descriptiva o cronolgica.
La presentaci per convncer. Sn complexes i difcils. Hi ha diferents tipus
destructures com la inductiva o SAP (situaci, argumentaci i proposta), la
deductiva o PAS (proposta, argumentaci i situaci), les 4P (posici, problema-
objectiu, possibilitats-estrtgies i proposta), la SOAP (situaci, objectiu,
argumentaci i proposta), la problema-causa-soluci, la SPRI (situaci,
problema, resoluci i informaci) i les estructures marcades pel PowePoint.
Tamb hi ha diferents tipus darguments com els arguments mitjanant
exemples, els arguments per analogia, per autoritat, sobre les causes i
deductius.


Com parlar b en pblic Aina Purroy
2014-2015

8



CAPTOL 9: EXEMPLES

En lltim captol del llibre ens explica diversos exemples sobre altres situacions
comunicatives, com per exemple una conversa de contacte, un encrrec, una
conversa telefnica, un entrevista per buscar feina, una compravenda, una negociaci,
una discussi i per ltim un debat.