COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

Nota: No he comentat cada idea per separat, sinó que he escrit quines són

les idees que més m'han agradat, i més interessants m'han paregut de
cada capítol, i després, al final del tot, he posat una reflexió final de tot el
llibre en general.
Capítol 1 ‘La importancia de la comunicación oral’

pg 9

A la societat es valora la capacitat de comunicar-se, però no s'ensenya

pg 10

Per a saber comunicar-se oralment, és necessari saber resoldre una sèrie de situacions. En
aquest llibre, posa 11 exemples de situacions, però jo considere que les més importants, són
aquestes :

- Tindre arguments per a defensar la teua proposta

- Parlar amb presicisió, brevetat i sense retòrica falsa
- Parlar amb claretat
- Transmetre una imatge de seguretat

pg 11

El fet d’escriure aquest llibre, demostra que si es pot ensenyar i aprendre a parlar en públic, ja
que aquesta habilitat no és innata.

pg 16

L’orador creu que el públic pot percebir el seu nerviosisme, però en realitat, aquest veu un
estat de tranquilitat en ell.

pg 17

És normal estar nerviós, per tant l’orador no ha de procurar no estar-ho, sino ha de procurar
mantenir els nervis sota control. (nervis = culpa de la adrenalina)

pg 21

Hi ha 5 fases en la preparació d’un discurs :

1. Recerca creativa d’idees

2. Ordenació de les idees
3. Tria de recursos retòrics
4. Memorització del discurs
5. Preparar la manera de dir el discurs

pg 22

És molt important que l’orador concrete quin es l’objectiu del seu discurs, es a dir, que vol
aconseguir.
pg 23

És necessari que l’orador tinga en compte al públic, ha d’analitzar-lo, estudiar-lo, connduir-lo i

tenir-lo molt en compte.

Capítol 2 ‘Com parlar en públic’

pg 28

Un bon discurs oral, no ha de ser llegit, ja que d’aquesta manera, l’orador no está tenit en
compte al públic, i perquè normalment aquestos textos que se lligen, tenen estructures i
expressions complexes.

Está be portar un guió en el que es puga secundar però que no siga el discurs complet. Ja que
la principal qualitat d’un bon orador és la naturalitat.

pg 32

L’orador no pot estar mirant al cel o a terra durant el seu discurs, ha d’estar mirant al seu
públic.

Capítol 3 ‘El llenguatge oral’

Molts oradors compliquen l’explicació d’una cosa molt senzilla, explicant-se amb moltes
paraules complicades.

pg 54

Les característiques bàsiques del llenguatge oral són : usar frases curtes i senzilles, no utilitzar
més paraules de les necesaries, evitar les paraules complicades i el llenguatge abstracte.

pg 55

En el llenguatge oral és molt important la claredat, ja que oralment, quan una cosa no s’entén
a la primera, no s’entén mai.

pg 59

L’orador ha de ser breu i anar al gra, ja que per exemple, en una conferencia, el públic te
pressa i vol que es vagi al gra, per açó ha de explicar-se sintèticament.

pg 65

L’humor és molt important per a establir contacte amb el públic.

Aquest humor trenca barreres amb els espectadors, genera identificació i confiança, i relaxa
l’auditori.

Capítol 4 ‘El llenguatge corporal’

El llenguatge corporal és molt important, ja que l’orador es comunica amb tot el cos. Es
transmeten moltes coses mitjançant aquest.

pg 76

Aquest servix per donar èmfasi, matizar, indicar, enumerar, interrogar, ordenar o sugerir.
pg 81

La gesticulació de l’orador dona informació al públic sobre la seua energía, convicció i

sinceritat.

Una bona gesticulació dona a l’orador certa credibilitat.

pg 85

Cal evitar els gestos que semblen insegurs o nerviossos, com jugar amb alguna cosa amb les
mans, cal evitar fer moviments ràpids amb l’avantbraç, i no s’han d’acabar els gestos massa de
cop.

Capítol 5 ‘tipus de mitjans audiovisuals : la información visual’

Els mitjans audiovisuals, són un suport molt eficaç per la paraula i el gest.

pg 94

Les coses concretes impacten i convencen al públic més que les coses abstractes.

pg 95

L’orador no ha d’abusar dels mitjans audiovisuals, ja que aquestos són només un suport, i
l’essència i la base del discursé s l’orador i el seu guió.

Capítol 6 ‘Com preparar un discurs : el guió’

Si l’orador no te clar que és el que vol dir, no podrá fer una bona exposició.

Un orador que no ho te clar, parla sense parar, el que si ho te clar, va al gra i explica de la
millor manera posible.

Pg 114

Per a fer un discurs, a més de saber d’un tema, cal saber com explicar-lo de manera clara i
ordenada.

Pg 130

Durant el discurs, és molt important que l’orador escolte, de manera literal, es a dir, coneixer
les reaccions del públic, i en sentit figurat, construir el guió imaginant el que l’interesa al
públic.

Saber escoltar, trenca barreres, i permet obtener información dels altres.

Capítol 7 ‘La introducció i la conclusió de la presentación oral o discurs’

Un bon discurs, és exhaustiu, es a dir, és aquell en que l’orador esgota el tema que está
tractant.

Pg 140

Un discurs ben estructurat ha de tenir tres parts: introducció, desenvolupament i conclusions.

Pg 146

L’orador ha de buscar un principi del discurs que sorprenga al públic, el conmoguin, divertixein,
i que li transmetin directament la idea que es vol transmetre.
Capítol 8 ‘El desenvolupament de la presentación oral o discurs’

Després de la introducció, es fa el desenvolupament de la presentación. Aquesta és la part més

llarga i més important.

I es creará tenint en compte quin és l’objectiu del discurs, segon açó hi ha dos tipus de
desenvolupament: una presentación oral per a informar o per a convencer o ajudar a prendre
una decisió.

Capítol 9 ‘Vuit exemples d’altres situacions comunicatives’

Pg 217

El primer contacte que es té amb una persona és molt important, ja que marca tota la relació
posterior. Per a que baja bé, es recomana: ser positius, escoltar, buscar temes de conversa i
memoritzar noms i cares.

REFLEXIÓ FINAL :
Aquest llibre m'ha paregut molt útil com a estudiant universitària i futura mestra, ja que
durant la meua vida acadèmica, he de fer moltes presentacions davant de molta gent, i quan
siga mestra, hauré d'enfrontar-me a 30 xiquets als quals hauré de parlar, i ensenyar moltes
coses.

El que més m'ha agradat ha sigut aprendre de quina manera he d'estructurar el meu discurs,
entendre que és normal posar-se nerviós, i com controlar aquestos nervis, i la manera en la
qual he de tindre molt en compte al públic perquè aquests s'interessen per la meua exposició i
se sentiren involucrats.