ANÀLISI DE LA INTERACCIÓ DOCENT

TEMA 3. COMUNICACIÓ

3.1. MODEL DE SHANNON

Es va començar a parlar amb el model de Shannon → Era enginyer i matemàtic dels anys 20. Aquest model es va extrapolar
per la comunicació humana. El seu model es el típic Emissor → Missatge (a través d’un canal) → Receptor (model
unidireccional que es manifesta, per exemple, quan veiem la TV, sentim la radio, etc).

Però la comunicació humana no és unidireccional. Primer problema en extrapolar aquest model a la comunicació humana. El
que passa en el sistema educatiu és un model bidireccional (l’emissor pot ser tant l’alumne com el docent).

3.2. SISTEMA BIDIRECCIONAL

Comunicació humana → Model bidireccional. Com la relació alumne – professor.

La informació pot arribar a través de diferents canals (fletxes blaves).

Tenir en consideració per una bona entesa:

• Coneixement → Tant de l’emissor com del receptor. Donem per suposat que el coneixement és el mateix pel receptor
(alumne) que per l’emissor (professor). Quan no es té en consideració, hi ha problemes de comunicació. S’ha d’adequar
el discurs, el coneixement, a l’altre persona.
• Perfil representacional → És la capacitat de saber codificar i descodificar el missatge. En qualsevol procés d’E-A hi ha
d’haver codificació i decodificació de la informació. Dues persones estar parlant del mateix, però no entendre’s entre
elles. Com ens representem la informació genera problemes de comunicació.
• Motivacions → Per cada un dels membres que actuen en la comunicació. Si les motivacions o expectatives són
diferents, segurament la comunicació no surti bé.

3.3. COMUNICACIÓ EN L’ÀMBIT EDUCATIU

EXPOSICIÓ ORAL

5 preguntes que ens hauríem de fer:

1. On la faré? Depenent del tipus d’exposició que vull fer, no tot arreu anirà bé.
2. A qui va dirigida aquesta exposició)
3. Per què? Quin és l’objectiu que vull? Que aprenguin, donar informació perquè estiguin assabentats d’un tema.
4. Què? Què diré? Guió. Com començar i com acabar, no improvisar perquè pot provocar desconcentració dels alumnes.
5. Com? Recursos verbals, no verbals, suport tècnic, etc.

Atenció → Com mantenir l’atenció de l’alumne / receptor. Crear un clima favorable (algunes bromes, creant expectatives sobre
el que es formularà, explicar anècdotes, etc), discurs clar, observar què passa amb l’audiència, etc.

Forma d’emissió → Com es pot impartir una classe? 4 maneres:

• Improvisada → Sense guió i saltant de tema contínuament. Es bo quan arran de les preguntes, tu puguis donar
respostes. Falta de sincronització de tota la classe.
1
 • De memòria → Gran memorització per donar-la a classe. En algun moment et pots oblidar dels continguts. Errors típics
dels professors novells.
• Llegida → Molt monòtona. També vol dir llegir un PW. Discurs avorrit i manca d’interès per l’alumnat.
• Semi llegida → Tenir un guió en el qual recolzar-te, però no llegir-lo. És la forma més òptima. Combinació del discurs
memorístic i llegit.

3.4. ELEMENTS COMUNICACIONALS (mirar guia observació docent)

PARAVERBALS (20 - 30%)

Son els que millor il·lustren l’estat emocional de la persona.

• Signes extralingüístics → Va més enllà del missatge verbal. Pot influenciar de manera conscient o inconscient a
l’alumnat.
o Repetir → Entre els polítics hi ha el costum de repetir abans de dir el que realment es vol dir. És una manera
de preparar a l’alumne d’alguna cosa que és important.
o Contradicció → Quan algú diu alguna cosa i es mostra d’una manera molt diferent al que diu (ex: diu que està
tranquil però sua molt).
o Substitució → Enlloc de preguntar “què estàs dient?” posa la mà a l’orella per dir-ho. Substitueix una paraula
pel gest.
o Accentuació → Evita to monòton, posa èmfasi a traves del moviment de cap com canvis de tot allò que estem
dient.
o Regulació → Quan el docent intenta que l’alumnat faci un tipus de comportament sense dir res. Ex: callar quan
hi ha molt soroll perquè calli la classe.
• Veu → Element clau. Determina bona part del missatge.
o Ritme i velocitat → Quan algú parla molt ràpid indica que està nerviós i quan va molt a poc a poc, que és més
tranquil, està relaxat. Aconsellable fer pauses per regular el ritme. Les pauses comuniquen molt més, silencis
significatius.
o Volum i intensitat → Poc volum indica por, vergonya, cohibidessa, etc. Volum alt i estrident sembla que renya
a l’audiència i deixa de tenir credibilitat.
o Entonació, to → Evitar que el to sigui el mateix (monotonia). Que sigui alt quan volem deixar clar que allò és
important. Té a veure amb les emocions. Adequat a les emocions que volem transmetre.
o Articulació → Com pronunciem els sons. S’han de pronunciar amb claredat (no confondre amb parlar molt a
poc a poc). Evitar formes buides (e, em, aleshores, etc) perquè pot arribar a distreure.
Docent → Ha de parlar de manera suau, ritme suau, vocalitzar i articular molt bé les paraules.

NO VERBALS (60 – 80%)

Son els que comuniquen més, més que la comunicació verbal.

• Expressions facials → Riure sempre no significa que estiguin felices. Amb la cara es determinen expressions molt
bàsiques com fàstic, por, alegria, tristesa, ira, sorpresa, menyspreu, etc. De vegades, contracció de la comunicació no
verbal amb la verbal (dir que estàs feliç quan tens cara trista o gestos apàtics).
• Mirada → 4 tipus:
o Radar → Vista panoràmica de tothom.
o Làser → Focalitzar la mirada en algú en concret (quan algú molesta). Et sents incòmode i observat.
o Mirall → Mirada sense focalitzar a algú en concret, però estàs traient informació. Què passa entre l’audiència,
si s’avorreixen, raonen, contesten, els que sempre seuen al mateix lloc, etc.
o Perduda → Mirar a tot arreu menys al públic. Es dona en professors novells, per inseguretat i evites el contacte
visual amb l’alumnat.
• Gestos / moviments del cos → Els que més comuniquen.
o Emblemàtics → Tenen el seu propi significat (okey amb el polze amunt). Depenen del context cultural.
o Il·lustradors → Recolzar la info verbal amb la no verbal. No aporta més info. No expressivitat emocional, son
neutres (fer grandària amb els braços).
o Patógrafos → Com els il·lustradors però reflecteixen l’estat emocional de les persones, a diferència dels
il·lustradors (quan guanyem i aixequem les mans feliços).
o Reguladors → Senyalen i guien el torn de paraula. Afecten a la interacció (encaixada de mans, tocar el rellotge
per fer saber que va tard).
o Adaptadors → Per intentar dissimular el nerviosisme, canalitzar les nostres emocions (tocar-se el cabell, les
ulleres, tocar-se la barba).
• Proxèmica → Distància, espai personal.
• Vestimenta / complements / adaptadors → Hi ha elements que poden ser distractors, com el soroll dels braçalets,
l’olor, etc
2
LLENGUATGE VERBAL (7%)

Part menys important, però s’ha de considerar:

• Ordre i estructura → Per entendre i seguir el discurs.

o Es pot estructurar segons:
- Importància → Ordenar segons les idees més importants i després les secundàries.
- Lògica → Què considero que ha d’aprendre en primer lloc.
- Cronologia → O del més antic al més nou, o viceversa.
- Interès → Començar amb el que interessa més a l’audiència i després els temes menys interessants.
- Zoom → In (del més general al més concret), Out (de més específic a més concret).
o Utilitzar connectors discursius → Paraules que organitzin i relacionin les idees i parts del discurs → Per
introduir, exemplificar, recordar un tema, establir relacions lògiques, per concloure.
o Utilitzar expressions de lloc i de temps → “Tal com vam veure la setmana passada”.
o Repetir informació que ja s’ha donat i lligar-la amb la nova informació.
• Vocabulari → Lèxic adequat al tema i al tipus d’audiència (no és el mateix un discurs per pares i mares que per alumnes).
Valorar la conveniència d’utilitzar estrangerismes.
• Sintaxi → No abusar dels mots crossa (“val”) es poden acabar convertint en tics lingüístics. Frases curtes i senzilles
(missatge més clar i entenedor). Controlar els coixins lingüístics (“a”, “am”).
• Claredat i concisió → Que sobretot vagi molt dirigit a l’audiència adequadament.
• Densitat informativa → Esponjar el discurs, repetir paraules o frases per emfatitzar lo important, utilitzar preguntes
retòriques, molt importants perquè serveixen per evitar qualsevol tipus de pregunta. Subratllar amb la veu les paraules
claus del discurs.
• Domini del tema → Mostrar seguretat quan ens facin preguntes (pensar abans de donar una resposta perquè han
processat la informació, no respondre ràpid). Si alguna cosa no se sap “ja la buscaré i us contestaré el proper dia".

3.5. LA COMUNICACIÓ DINS DEL GRUP

2 o més persones independents que interactuen per aconseguir quelcom conjuntament.

Funcionar grupalment no sempre és millor que individualment. Problemes de treballar en grup:

• Comunicació, mals entesos.

• Repartiments de tasques, rols.
• Presa de decisions.

Perquè un grup funcioni millor que de manera individual cal interaccions entre tots els membres del grup, la suma de les persones
per si sola no és bona. La suma de les interaccions pot provocar:

• Sinergies → Interaccions positives.

• Disnergies → Interaccions negatives. Si es donen, és pitjor treballar en grup que individualment. Provoca desgast
d’energia i de temps.

Aspectes a considerar en el grup:

• Perfil representacional (a nivell cognitiu) → És bo que hi hagi variabilitat entre els membres d’un grup. Depèn de la
tasca. Que totes les persones tinguin el mateix perfil representacional (ex: representació visual) pot dificultar la tasca (ex:
si es necessita un perfil numèric).
• Coneixement (a nivell cognitiu) → Lo ideal és que hi hagi un espai compartit de coneixement per tots els membres i a
la vegada cadascuna pugui aportar nou coneixement (no cal que sigui el mateix nombre de coneixement). Es pot donar
casos com que hi hagi un espai compartit i un membre del grup no aporti coneixement (no comporta res) o que sigui
incorrecte (aquest membre comporta resta), també es pot donar que una persona aporti molt coneixement i l’altre aporti
poc i s’ha de tenir clar quin paper tindrà cadascú (líder qui aporta més coneixement), no és una situació dolenta mentre
es tingui clar la situació dels rols.
• Actitud (a nivell de personalitat i emocions) → Predisposició, motivacions que hi ha darrere. Per un bon funcionament,
l’actitud ha de ser bona. Interpretar, tenir en compte quin ha de ser el teu rol pel bé del grup. Hi ha persones tòxiques
perquè la seva actitud no és desitjable, anteposar els interessos personals davant d’allò beneficiós pel grup.

CULTURA DEL GRUP → És important aclarir el rol que fa cada membre del grup. Dividir-se el treball (tu fas introducció, tu
metodologia, etc.) no significa despreocupar-se de les altres parts.

3
CLASSIFICACIÓ DELS GRUPS

Formals / informals:

• Formals → Creació del grup amb un propòsit, objectiu molt clar. Grups de classe. Grup d’amics que van a veure un
concert.
• Informals → Sense un propòsit clar. Grup d’amics que es troben a un concert. Es dona la casualitat, circumstancia.

Horitzontals / jeràrquics:

• Horitzontals → Tots els membres tenen el mateix estatus. Són millors quan tots es troben al mateix nivell, tots implicats
i orientats a un mateix objectiu i totes les tasques poden ser realitzades per qualsevol.
• Jeràrquics → El grup està en mans d’una o dues persones. Bons quan les persones que prenen decisions (líders) tenen
més coneixement i experiència que la resta del grup. Si la persona que lidera el grup no té cap motivació relacionada
amb el poder i coneixes les característiques dels altres membres, és bo.

Quan depenen de l’alumnat:

• Lliure.
• Lliure amb restriccions → Meitat nois i meitat noies, depenent dels recursos.

Quan depenen dels docents:

• Test sociomètric → Es fan preguntes a l’alumnat com “amb qui et portes millor o pitjor”.
• Aleatòriament.
• Segons les qualificacions.
• Per diferents nivells → Grup de matemàtiques millor, intermig, més baix.