Didàctica de la llengua I

Carlos Gámez Pérez

Departament d'Educació Lingüística i Literària i Didàctica de les
Ciències Experimentals i de la Matemàtica
Despatx 150
email: cgamez@xtec.cat / cgamezzz@ub.edu
Universitat de Barcelona
XERRADA DIMECRES 29 DE NOVEMBRE

• Sala Margarida Comas.

• Edifici Migdia I, 4ª planta.
TREBALL MONOGRÀFIC
LLIBRE FERRER
ESCOLTAR EL MÓN,
ESCOLTAR LES PARAULES:
LA PERCEPCIÓ AUDITIVA
DEL LLENGUATGE VERBAL
ALUMNAT AMB PROBLEMAS
AUDITIUS
CLASSIFICACIÓ DE LA HIPOACÚSIA

• Prelocutiva: abans del desenvolupament del llenguatge.

• Perilocutiva: Durant el procés de desenvolupament del llenguatge.
• Postlocutiva: Després del procés de desenvolupament del llenguatge.
• Hipoacúsia associada a una altra discapacitat: síndrome de Down.
SCREENING AUDITIU UNIVERSAL

• És fa al nounat.
• És gratuït.
• És ràpid.
• S’ha de potenciar.
COMPORTAMENTS QUE INDIQUEN QUE L’ALUMNE NO
ESCOLTA BÉ
• No respon al nom.
• Parla en veu molt alta o molt baixa
• Hi ha passivitat respecte a l’entorn.
• L’adquisició del llenguatge és lenta.
• No respon a sorolls ni sons.
Compte amb la idea feta de que un alumne que no escoltar no està atent. Podria ser un cas
de sordesa, que incideix en la comunicació i el llenguatge de l’infant.
L’ESCOLTA

• L’escolta és:
• Activa.
• Voluntària.
• Selectiva.
AFAVORIM LA CAPACITAT D’ESCOLTAR

• A partir de la capacitat auditiva es pot desenvolupar la capacitat analítica.

Multifactorialitat.

• Cal practicar l’escolta dels nens per evitar dificultats i perquè creixi .

• Es el moment de màxima plasticitat del seu cervell i els seus sentits, elements
fonamentals pel desenvolupament de l’escolta i la parla.
AFAVORIM LA CAPACITAT D’ESCOLTAR

• Factors de l’escolta activa:

• Ús de la veu. • Faciliten el processament d’informació:
• Bon ús de la paraula. • Adquisició del llenguatge.
LA VEU: UNA
ABRAÇADA EN LA
DISTÀNCIA
LA VEU COM A INDUCTORA DEL DESIG
D’ESCOLTAR
• Hi ha grans diferències si fem un ús mecànic de la veu i un ús emotiu, fent servir
l’entonació. La nostra veu ha de ser amorosa, és important transmetre emocions i tenir
en compte la forma i la producció. També és important el contacte físic.
• Parlar mecànicament Parlar de forma amorosa
• Una veu de preocupació Una veu segura
• Tenir només cura d’allò que diem Tenir-ne també de com ho diem
• Fer ús de la veu sense un tracte adequat Tenir consciència
VEU – EMOCIÓ – PRESÈNCIA

• La producció de la veu pot transmetre molt més del que imaginem. No s'ha de seguir un
model o de pautar unes formes.
• La forma és conseqüència de cada ésser la condició és que l'energia que la gènera sigui
l'amor, la consciència i la presència.
• Relacionat amb les emocions, la veu indica si l’adult està passant una situació
complicada, o si es troba absent de la situació. Els infants ho capten sempre.
• Formes de dir “Bon dia”.
VEU I CONTACTE PERSONAL EN LA DISTÀNCIA

• La veu no va mai sola. Hi ha gestos i contacte corporal que permeten una connexió més
estreta.

• També s’ha d’incloure aquí la mirada i les expressions de la cara. Això ens permet captar
més l’atenció entre els infants. És important no posar mai una cara totalment
inexpressiva, perquè això ens allunya de l’alumnat.

• La veu forma un bloc amb la mirada, el contacte corporal i l’expressió de la cara.

• És capta principalment per l'oïda encara que tot el cos de l'infant és receptor de veu de
l’adult. Així es crea un entorn segur.