INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT

TEMA 1 LA INTERVENCI EN EL LLENGUATGE ORAL:

INTERVENCI
1. LES APORTACIONS PER A LA SELECCI DELS OBJECTIUS

El disseny dintervenci consta de les segents fases:

- Descriure els OBJECTIUS adequats.

- Prioritzar tamb quins sn els ms
importants i els menys importants.
- Seleccionar i/o dissenyar ACTIVITATS a
partir dels objectius, i que sadaptin
aquestes.
- Seleccionar el MATERIAL, en cas de nens
petits hauran de ser materials ldics (tenir
en compte que nosaltres no jugarem amb
el nen).
- Utilitzar ESTRATGIES per obtenir ms
informaci del llenguatge i si veiem que el
nen fa modificacions de la producci
utilitzarem les estratgies.
EX: en el cas de que un nen vegi una
imatge i digui papa cotxe, haurem de
utilitzar estratgies que permetin al nen expandir-se i dir el cotxe s del papa o alguna
emissi similar

La nostra feina com a logopeda s determinar la situaci del llenguatge, com per exemple si
es retard o un trastorn. En canvi si s especfic o no, dependr de proves complementaries
que ens les han daportar altres professionals.

Per fer aquesta feina de dissenyar la intervenci, hem de obtenir una srie dobjectius. Per
saber que hem de treballar amb el nen i per on tinc que comenar, cal fer una selecci i
prioritzaci dels objectius. Per fer aix, haurem de fer el segent:

- Haurem de refrescar informaci que ja

tenim, com ara la informaci dadquisici i
de dificultats evolutives del llenguatge) i
activar els coneixements sobre
ladquisici del llenguatge.
o Bases socials, cognitives. Aquest
apartat es molt important per
prioritzar els objectius
- Avaluaci acurada, es la descripci de
les dificultats que haurem de millorar per
saber el perfil que presenta el nen/a, es a
dir, de les mostres lingstiques, saber
que no est fen b el nen/a en llenguatge.
- Activar informaci de processament del llenguatge. El llenguatge s una disciplina
de la psicolingstica, el llenguatge no s noms producci. Quan el nen vol dir alguna
cosa, aquesta passa per el seu cap, aix doncs el que esta passant per el seu cap s el
processament.
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
- Model dintervenci. No noms haurem de tenir un coneixement teric, sin haurem de
saber determinar que treballarem i com.
Seleccionarem uns objectius o uns altres en funci del model dintervenci que
nosaltres utilitzem. Si utilitzem un model funcional prioritzarem uns objectius; si
utilitzem un model ms sociocognitiu, prioritzarem uns altres objectius

Per fer una feina ben feta, sha de tenir uns coneixements. Els logopedes tenim
coneixements dadquisisic del llenguatge i de models de producci, obtenim en les
sessions una avaluaci per fer els perfils (sempre ho haurem de fer per cada nen/a) i
adoptarem els models dintervenci.

TENIM OBTENIM ADOPTEM

- Adquisici del - Avaluaci per perfils - Models dintervenci
llenguatge
- Models de producci

1.1. ADQUISICI DEL LLENGUATGE

El llenguatge sorgeix, evidentment, perqu hi ha unes bases socials i unes bases cognitives.
Aix s molt important.

- Les bases socials, sn necessries per a que hi hagi

llenguatge. El trastorn de llenguatge, per, no depn de
lestimulaci que se li ha donat al nen. El retard si que pot
dependre. Hi ha molts estudis que demostren que el trastorn
no depn de lestimulaci sin que els pares sadapten al
llenguatge del nen, llavors la manera dinteraccionar amb el
seu fill est mantenint el trastorn, per no provocant-lo.

Per tenir una adquisici i evoluci el nen haur de tenir una bona base social i una bona
base cognitiva. Si una de les dos falla no arribaran a tenir una bona adquisici i evoluci.
Per nosaltres el que treballarem s que tenint una B.S i una B.C. tamb poden est
afectada

PREGUNTES
- Pel que fa a les bases cognitives, qu ha de desenvolupar cognitivament el
nen per a que pugui crixer el llenguatge? El simbolisme s molt important
per entendre que les coses tenen un significa, entendrel i associar-lo. La
funci simblica s expressar un significat que es t al cap mitjanant un
significant. Abans de la funci simblica, per, hi ha altres coses.
- Creieu necessari o penseu que pot ser necessari en algun cas derivar el nen
per fer un estudi neurolgic o cromosmic per fer un bon diagnstic? Si hi ha
sospita de trastorn, si. Per si no es sospita sestaria demanant sense cap
sentit. Si sha de demanar aquesta prova, s essencial explicar als pares
amb detall de que es tracta i perqu sha de fer.

1.1.1. BASES SOCIALS

INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
El nen de la fotografia t 9 dies. Aquest nen si que es
comunica, per no t intenci comunicativa. Sn actes
reflexos que en ladult provoquen una reacci. Aquest
nen no t intenci comunicativa perqu evolutivament
no li toca tenir-ne. Per si que fa accions, i aquestes
accions produeixen un efecte en les persones que estan
al seu voltant. Els pares el que fan s interpretar aix
que fa el nen.

Aquesta interpretaci s bsica en ladquisici del

llenguatge, ja que el nen percep que aix que ell fa, els seus pares donen sentit i atribueixen
un significat. Aix doncs la interpretaci pels pares causen:

- Expressi de necessitat i efectes

- Li donen un sentit dintencionalitat
- Li atribueixen un significat

Aix pel nado s molt important ja que percep limpacte de les seves manifestacions i sadona
que existeix una intenci amb all que esta fen. Gracies aquest impacte i intencions fa que
desenvolupi la intenci comunicativa.

Si un nad el deixem fora daquest joc social, aquest no desenvoluparia la intenci

comunicativa i tampoc el llenguatge, perqu no hi haur ning que li interpreti i
doni a lacci que fa el nen/a.

A partir del desenvolupament daquesta intenci comunicativa

, tamb desenvolupen recursos:

- Recurs comunicatiu
o Mirada, somriure, gest, vocalitzacions, llenguatge per poder expressar la
intenci comunicativa
- Recurs cognitiu

ELS NENS AUTISTES I TRASTORN DEL LLENGUATGE TENEN INTENCI

COMUNICATIVA?

Un nen autista no t intenci comunicativa per definici, aquest nen es desenvolupar de

manera errnia en el aspecte de llenguatge, per tant se li haur densenyar ms que un nen
normal.

En canvi, un nen amb trastorn del llenguatge, si que hi ha intenci comunicativa, per tant, no
s un problema de comunicaci.

RECURSOS COMUNICATIU

Com hem vist abans, el nen tenia 9 mesos, no t una intenci comunicativa, per per poder
comunicar-se haur de fer servir i desenvolupar els recursos comunicatius

1) Fixaci de la mirada (2 mesos)

o Utilitzar la mirada per aconseguir alguna cosa
2) Somriure (cap als 2 mesos aproximadament)
o mira la cara de ladult (fixaci de la mirada) i somriu. Aquest somriure,
inicialment ho far amb tothom. Mes endavant, caps als 8 mesos, apareixer la
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
reacci davant destranys i llavors ja no somriu a tothom, noms a les persones
del seu entorn.
3) Gest nhi ha dos tipus:
o Gest protoimperatiu (8 9 mesos): quan vol aconseguir alguna cosa,
assenyala. Aquest gest apareix en nens amb trastorn del llenguatge, sense
trastorn del llenguatge, amb autisme
o Gest protodeclaratiu (9 10 mesos): transmetre als pares alguna cosa que li
ha produt emoci (sorpresa, por, alegria) aquest gest s el que no apareix amb
els autistes
4) Vocalitzacions (cap els 10 mesos ja comprenen els nens i alguns casos ja comencen a
haver vocalitzacions. Tamb manifesten intenci comunicativa i poden ajudar al gest, a
la mirada o al somriure. No totes les vocalitzacions tenen el mateix significat
5) Llenguatge com a un instrument privilegiat de comunicaci, per no el nic.

1.1.2. BASES COGNITIVES

- El nen, mentre va interaccionant amb el mn, va incorporant el mn al seu cap, a la

seva memria. El que est fent s analitzant la realitat, es a dir, sap que hi ha coses
per no sap el nom.
Tamb es pot dir que esta Descomposar la realitat
- Al analitzar la realitat el nen selecciona aquella realitat que creu que s ms important
per all que est analitzant i es queda amb aix. Aquesta realitat ms important que
agafa del objecte la simplifica en un tot. El nen comena a aprendre que existeixen
coneixement i que aquest sels representa amb la memria. A partir de lany i mig, el
nen pot associar mitjanant la funci simblica, el significat (el lle).
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
- El nen no pot expressar el significat si no t el lle al cap. El nen incorpora aquest nom
analitzant la realitzar i sintetitzant-la. Per fer aix necessita que els objectes es
conservin i la invarincia
o La conservaci s quan el nen, encara que lobjecte desaparegui, sap que
existeix.
Si no tingues aquesta capacitat cognitiva no podria posar noms als objectes.
o La invarincia es necessitar que ell entengui que, malgrat que els objectes
canvin la seva forma o perspectiva el objecte continua sent el mateix
- Quan el nen ja sap que hi ha lleons, balenes, formigues, desenvolupar la capacitat de
classificar i categoritzar. Si aix no es desenvolupa, el non no podr dir que un lle, una
balena o una formiga sn animals.

Un nen amb Sndrome de Down o Williams, aquestes bases cognitives estaran afectades, i per
tant, el llenguatge estar afectat. En canvi en el TEL es necessitaria proves complementaries
per saber si tot aix esta correcte.

Els recursos cognitius ms essencials sn:

- Permanncia de lobjecte
o Construcci dels significats. Si no hi ha
permanncia dobjecte, quan aquest desapareix,
no es queda a la memria i, per tant, no aprn la
paraula
- Casualitat: mitjans - fins
o Quan el nen sap que pot utilitzar un mitj per
obtenir alguna finalitat, es a dir, plora, mira la pilota, mira als pares i va canviat
la mirada entre aquests tres punt. Tamb pot ser que cridi i miri als pares
- Representaci mental:
o Funci simblica associar all que tinc representant amb el que veu en realitat,
es adir, amb el que tinc al cap amb la paraula que vull dir.

Els recursos cognitius, sn molt importants, ja que un nen amb TEL no t problemes amb aix,
per si que tindr problemes lingstics, no cognitius ni comunicatius.

ADQUISICI I EVOLUCI

El llenguatge evoluciona de dues maneres, tant una evoluci temporal com estructural. La
diferencia es que la evoluci temporal es fa cada 6 mesos, en canvi levoluci estructural
noms evolucionar si ha adquirit lobjectiu daquella etapa. Evoluci temporal
evoluci estructural
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT

PRIORITZACI I SEQUENCIACI DELS OBJECTIUS SEGONS LADQUISCI DEL

LLENGUATGE

1) Objectius comunicatius
2) Objectius de comprensi
3) Objectius de producci: lxica, sintctica i morfolgica
Primer es treballar el lxic, seguidament sintaxis i finalment morfologia
Si el nen t b el lxic, passarem directament a la sintaxi.
4) Objectius ds del llenguatge (pragmtics)
Sap produir, sap fer una frase, per es deixa informaci rellevant.

RESUM ERRORS DE PARLA

1. OBJECTIUS COMUNICATIUS Habilitats comunicatives (resposta a demandes, inici de
temes, donar info personal...), inters per la interacci (inters per ladult, atenci
conjunta, iniciativa i seguiment dactivitats), intenci comunicativa (somriure, gest
protodeclaratiu, contacte ocular...), s del gest (anticipat, acompanyant, substitutiu...).
2. OBJECTIUS DE COMPRENSI Mirar/escoltar quan se li parla, reconixer paraules i
respondre a ordres.
3. OBJECTIUS DE PRODUCCI
A) Producci lxica: lxic quantitatiu i qualitatiu, semntica, error devocaci, accs al
lxic.
B) Producci sintctica: processos categorials (errors en els nuclis) i processos
funcionals (omissions i error en els nuclis).
C) Producci morfolgica: errors de flexi nominal (noms i adjectius) i verbal (temps,
mode, nombre i persona), concordana (entre sintagmes i entre oracions) i
processos de simplificaci de la parla (assimilaci, substituci i relatius a
lestructura sillbica.
4. OBJECTIUS DS DEL LLENGUATGE Component social (saber situar-se en els torns de
parla), component cognitiu (processos inferencials), anlisi de situacions (interpretaci
adequada de les imatges; descripcions errnies, imprecises, incorrectes o que no
expressen el conjunt).

1.1.3. MODEL DE PRODUCCI - MODEL LE-WELT

El model de producci ms utilitzat per a nens s el model de Levelt (1989)

Com es pot veure en la fotografia, la Maria, de 2 anys, se li cau el xumet al terra per segona
vegada i sapropa a la seva mare amb intenci de dir-li que otra vez se ha caido el chupete
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
al suelo. Aquesta intenci comunicativa fa que en la Maria sactivin els mecanismes per
produir el mecanismes per produir el missatge, el que ens vol dir.

Aquesta nena t intenci comunicativa, s a dir, t necessitat de dir alguna cosa. En aquest
moment, es posa en marxa el primer nivell de producci del llenguatge.

- Aquest nivell s on es genera el missatge nivell conceptualitzador, la cognici

del llenguatge. En aquest nivell es forma la proposici. Al cap es formen
proposicions (frases de pensament) i quan parlem ja sn frases. Seleccionem els
nuclis que desprs sompliran amb paraules.
Aquesta nena volia dir otra vez se ha caido el chupete al suelo Otra vez s
temps, se ha caido s una acci, el chupete s objecte i el suelo s localitzaci
Si els nuclis no estan ben muntats passar que tingui omissions de nuclis verbals,
preposicions i noms tamb oracions incomprensibles i canvis en els nuclis
- En aquest nivell muten les caselles i les ordenem (processos de macroplanificaci i
microplanificaci). Aquest missatge de la
nena es podria dir de moltes maneres,
dependr de la perspectiva que es vulgui
donar del missatge. Un nen amb TEL tamb
selecciona els nuclis i els ordena
- El monitor s el sistema derror de la parla i
es pot activar en qualsevol moment de la
producci.

Aquest missatge que sha format a conceptualitzaci, passa a formar el segon nivell, el
nivell de la FORMULACI, no de la cognici.

- Tenim les caselles que baixen del

nivell cognitiu i aquestes activen
paraules que tenim
emmagatzemades al nivell lxic.
Aquestes paraules que sactiven,
ompliran les caselles i un cop
plenes faran: CODIFICACI
GRAMATICAL, es a dir, lxic
funcional i morfologia, tot junt. Seguidament passa a la CODIFICACI FONOLGICA,
els sons propis de la nostra llengua que tenen significat
- En aquest moment, el missatge ja est preparat per ser produt i per formular.
- Si en el lexic no torba o no t aquest paraula, far errors devocaci i no sortir la
paraula adequada.
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT

El TERCER NIVELL,
que s el nivell de
lARTICULACI el nen articula els sons de la manera prpia de
la seva llengua. s en aquest moment quan la nena ja pot
dir otra vez se ha caido el chupete al suelo Ha
transformat la seva intenci comunicativa en paraules

Per tant, el processament del llenguatge s la suma de producci i comprensi.

REPS DELS TIPUS DE TEL

- TEL lxic sintctic: dificultat en el magatzem lxic i en la codificaci
gramatical
- Tel fonolgic sintctic: dificultat en codificaci fonolgica i gramatical
- Disprxia verbal: dificultat en articulaci i part motora (ms neurolgic)
- Agnsia auditiva verbal: no comprenen res. Molt associat a trastorns de
funcionament neurolgic
- TEL semntic pragmtic: dificultat en el significat de les paraules i en ls
daquestes en els contextos adequats
- Trastorns de producci fonolgica: dificultat en codificaci fonolgica i
articulaci.

DIFICULTATS EN CADA NIVELL DE PRODUCCI CONCEPTUALIZADOR, FORMULADOR

I ARTICULACI

Hem dit que el primer nivell s el conceptualitzador, formaci de la producci (pre verbal,
cognitiu). Selecciona els nuclis i els ordena (processos de macro i microplanificaci)

Les dificultats en aquests nivell sn categorials i poden ser de dos tipus:

1) DIFICULTATS EN MUNTAR TOTA LA FRASE, per tant dificultats en els processos

categorials de proposici.
- Frases incomprensibles:
o Dificultats en seleccionar els nuclis i organitzar-los. Quan nosaltres no podem
entendre el que est produint el nen. s un error que depn del
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
conceptualitzador. No falla perqu no t lxic o morfologia, falla perqu els nuclis
no sn els correctes.
No tenim que confondre frase incomprensible amb frase inintelligible. La
incomprensible s el llenguatge i la inintelligible s la parla
- Frases interpretables:
o Fer una producci errnia, tota la frase s errnia per si que sentn el que es
vol dir. La diferencia amb la primera s que en la primera no saps el que vol dir
el nen, en la segona interpretes el missatge.
- Canvis dordre:
o Quan no hi ha perspectiva de que hi ha una cosa ms important. Tota la
informaci hi s, per el ordenament dels nuclis no s el correcte

2) DIFICULTATS EN ELS NUCLIS, per tant dificultats en els processos categorials dels
nuclis.
- Omissions de nuclis
o Quan el nen parla, deixa de dir el nom o el verb

Quan els nens facin aquest errors esmentat anteriorment, sn errors perqu el
conceptualitzador no ha funcionat b. Alguna cosa sha perdut per el cam.

Hi ha dificultats que sn del FORMULADOR. El segon pas s seleccionar el lxic, les paraules,
el vocabulari. Les dificultats del nivell lxic sn les segents:

1) Que no conegui la paraula

- Si no sap com expressar el nom daquest objecte, no pot produir-ho. El problema que
tenen alguns nens amb retard del llenguatge, s que el magatzem lxic no s
ladequat, no coneix totes les paraules que hauria de conixer (dificultat
quantitativa poc lxic). Tamb pot ser dificultat qualitativa poca variaci,
molt lxic dalta freqncia i poc de baixa freqncia).
- En alguns nens amb TEL els costa incorporar paraules lxiques de baixa freqncia
cosa que far que les paraules que ms costin a aprendre sigui el lxic de lescola,
malgrat les hores destudi.

2) Dificultats semntica
- Surt una paraula per una altre, per el problema no s que formi part de la mateixa
famlia, sin que el significat no es el correcte. El nen diu plantar un clavo quan hauria
de dir clavar un clavo.
- La diferencia entre dificultat semntica i evocaci s si s de la mateixa famlia o no.
Ser dificultat semntica si el error no s de la mateixa famlia i ser evocaci quan si
que sigui de la mateixa famlia

3) Errors devocaci: tingui un accs al lxic adequat, per en comptes de la paraula

adequada en surt una altra.
- Error devocaci semntica
o El nen volia dir pera i diu poma o al revs. Si que t clar que s lobjecte, per
en aquell moment la mateixa famlia li ha produt una confusi.
- Error devocaci fonolgica
o La forma li fa dir aquella paraula. El nen que diu palos en comptes de banyes. La
forma de palos li fa evocar aquesta paraula. La forma fonolgica de la paraula fa
activar aquella paraula. NO s un error devocaci de la parla, sn paraules que
fonolgicament sassemblen.
- Error devocaci morfolgic
o En comptes de dir panadera diu Panero. Mateixa famlia semntica. Els
significats sn correctes.
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
PER SABER SI S UN ERROR DEVOCACI O DACCS AL LXIC LI DONES
UNA PISTA.

4) Dificultat daccs al lxic:

- Quan hagin de sortir les paraules, hi
hagi dificultats en QUI POT TENIR DIFICULTATS evocar la paraula. Pot
ser de dues LXIQUES DAQUEST TIPUS? Els nens maneres, perqu no
troba la paraula o amb retard, els nens amb TEL simplement perqu
no coneix la fonolgic sintctic i el semntic paraula. Per saber si
realment la coneix pragmtic, entre daltres. o no, li diem el
comenament de la paraula chu el nen si la coneix acabar la paraula pete en canvi si
no la coneix, no dir res, repetir el que ha dit el logopeda o alguna paraula que no t
res a veure.

Quan ja shan seleccionat els nuclis, gracies al formulador, fem la codificaci gramtica. En
els nuclis, shaura de posar la flexi que toqui (morfologia) i posar el lxic funcional adequat.
Hi poden haver de dos tipus derrors:

1) Processos categorials nuclis (noms i verbs):

- Un error en el nucli s que aquest hi s, per no est com hauria destar. En comptes
de dir xumet diu xumets. En errors de flexi, la paraula est mal flexionada
2) Processos funcionals (lxic funcional)
- El lxic funcional no s ladequat. El determinant pot no ser-hi (omissions) o esta mal
posat (errors).

1.1.4. AVALUACI PER PERFILS

Aquesta descripci es pot fer de dues maneres:

FORMA, CONTINGUT I S: - Prcticament no sutilitza, ms

antic i ning que estigui
actualitzat lutilitza
- Es fa servir ms aquesta
classificaci. Si sutilitza aquesta
classificaci, ser molt ms fcil
arribar a saber que li passa al nen
Comunicaci :
- Intenci comunicativa i habilitats
comunicatives. Per tant, si fem el
perfil seguint aquesta
COMUNICACI, comunicaci, shaur de parlar
COMPRENSI I PRODUCCI dintenci i habilitats
Comprensi:
- No comprn gens o hi ha alguna
ruptura. Alguna pregunta o
aportaci de la logopeda que no
es entesa per el nen/a
Producci:
- Producci lexical:
o Poc lxic o no, es de totes
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
les freqncies o no es de
totes les freqncies, hi ha
dificultats daccs,
devocaci o dificultats
semntiques
- Producci morfosintctica
- Pragmtica
o s del llenguatge.

1.2. ELS MODELS DINTERVENCI EN EL MODELS

LLENGUATGE ORAL
DINTERVENCI
A continuaci es presentaran 4 models o perspectives FORMAS
dintervenci generals, sobre la intervenci logopdica en els FUNCIONALS
HBRIDS
trastorns especfics del llenguatge per un estudi a ms profunditat
SOCIO COGNITIU
amb altres enfocs

1.2.1. FORMALS

Objectius:

- El terapeuta estableix els objectius segons el desenvolupament normal del llenguatge i

el nivell afectat

Procediments

- Comprensi
- Imitaci
- Producci repetida i controlada
- Generalitzaci
Critica: all que es treballa en la sessi i ho faci b, no vol dir que desprs a casa o
escola tamb ho far.

Estratgies

- Imitaci CRITICA no generalitzaci de les habilitats

- Modelatge
adquirides en el context de la intervenci, es a
- Atenci focalitzada
- Estratgies dir, que quan surt de la sessi potser no utilitza el
conversacionals que ha aprs
- Bootstraping

1.2.2. FUNCIONALS

Necessitat de comunicar
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
- A partir de la comunicaci saprn el llenguatge: lxit en la comunicaci aporta guanys
en rees del llenguatge
Prioritzem la comunicaci

Entorn social
CRITICA poc benefici en
- Ha de donar oportunitats per iniciar la aspectes formals del
comunicaci: planificar lentorn dacord amb els llenguatge ( la morfologia,
interessos infantils lxic i sintaxi tenen oc
benefici
Patrons naturals

- Espai natural i compartit

- Participaci activa del nen
- Participaci adaptada del adult
Ens hem dadaptar als interessos de linfant

Estratgies

- Gesti i comunicaci - Adaptaci i ajust - Educatives

-
1.2.3. HBRIDS

- Activitats

- Importants per ser els instruments que utilitzem per a millorar les dificultats de
producci
- Han de ser escollides i dissenyades per a objectius concrets
- La intervenci basada en activitats, on les activitats sn les principals variables en la
intervenci. Seran dissenyades dacord amb els objectius seleccionats per ladult
encara que escollides per els nens.
-
1.2.4. SOCIO COGNITIVOS

- Des de la perspectiva socio cognitiva, la intervenci ha de emfatitzar les dimensions

socials i cognitives del llenguatge, es a dir, ha de ajustar-se al procs natural
dadquisici del llenguatge per tamb ha de tenir un compte les bases
psicolingstiques del seu aprenentatge

- Confirmen les seves propostes el fet que el llenguatge sorgeix de:

- A partir del desig de comunicar

o La intenci comunicativa genera el desenvolupament de diversos recursos
comunicatius, entre altres el llenguatge: aprenem el llenguatge, en la interacci
social, en els contextos compartits, per transmetre les nostres intencions
comunicatives. Son les bases socials per el desenvolupament del llenguatge
- A partir de una bona fonamentaci conceptual
o Igual que els adults, els nens aplicant les seves habilitats cognitives, organitzant
el coneixement que van construint en formats, anomenats scripts. Aquest
formats sn representacions estables en memria de la realitat, escenaris en els
que ocorren accions prototpiques entre elements relacionats.
o Els scripts sn considerats aspectes bsics del desenvolupament cognitiu i es va
desenvolupant a partir de la experincia, i gracies al desenvolupament cognitiu
que es el factor essencial en el seu desenvolupament.

-
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
-

-
-

1.3. LA PRIORITZACI I LA SEQNCIACI DELS OBJECTIUS

-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-

-
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
-

- EXEMPLES DE PRIORITZACI DOBJECTIUS

- El Pere mostra poc inters per la interacci i un baix nivell de producci

- La Tnia presenta freqents dificultats de comprensi i freqents errors devocaci
- LIsmael presenta poc repertori de lxic relacional i omissions de lxic relacional
- LEmili produeix omissions categorials i no fa oracions complexes
- La Llusa presenta dificultats de comprensi ocasionals i dificultats daccs al lxic

- TEMA 2 LES ACTIVITATS I ELS

MATERIALS
1. LA DIFERENCIA ENTRE ACTIVITAT I MATERIAL

- ACTIVITAT - MATERIAL
- Acci amb el llenguatge - Suport per lactivitat, es a dir, es un
o Comprendre un missatge per a suport per fer lactivitat.
seguir: - El material s el suport amb el que jo
un ordre faig lactivitat. Poden ser:
Conversar o Ldics
Denominar o Significatius
Descriure o Coneguts
Narrar o Manipulables
Les activitats tenen que estar
ajustades al perfil del nen
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
- s all que fan el nen amb el
llenguatge, es a dir, comprendre un
missatge per seguir un ordre,
conversar, denominar, descriure i
narrar. Hi haur activitats especifiques
per dificultats i objectius especfics.
- Per exemple, per explicar un conte, es pot utilitzar un conte com a suport de totes les
activitats de comprensi, denominaci, descripci dimatges: aix es el material. En el
moment en que nosaltres li diem al nen/a que expliqui el conte, aix ja s lactivitat.

- Un altre factor important s el temps; Aquest ha de ser variable segons lactivitat, s a

dir, ha de ser variable per latenci del nen. Nosaltres - TEMPS
tamb decidirem lactivitat. - TEMPS haur
danar en funci:
EX: si el nen est cansat nosaltres parem lactivitat,
- Objectiu
en cada sessi haurem de allargar lactivitat fins que
- Nen
el nen/a pugi ver tota la sessi sencera sense cansar- - Atenci
se ATENCI SOSTINGUDA

- IMPORTANT; lactivitat no t que superar que el temps de la sessions.

1.1. MATERIALS

- Els materials poden ser de 4 maneres diferents:

- LDICS: els materials han de ser divertits,

quan el nen sho passa b, es quan vol
participar i tindr una bona atenci dirigida
per nosaltres. Es buscar que lactivitat sigui
ldica a partir del material.
EXEMPLE un nen que no est mai quiet i
que no presta atenci. No cal que li fem fer
una activitat de denominaci amb un
material dimatges, ja que el nen no
prestar atenci (atenci sostinguda).
Aquesta mateixa denominaci, en nens
daquest tipus, la podrem fer mentre ens
passem una pilota i anem dient noms de fruites, animals, etc. Estarem treballant la
denominaci duna manera ldica i el nen sho passar b
-
- MANIPULABLES: En nens ( no tant en adolescents). Quan son petits s essencial,
perqu amb la manipulaci aprenen i safavoreix la construcci del seu coneixement
cognitius, lingstic, social, emocional que seran necessaris per els objectius de treball.
Sempre que es pugui, el material haur de ser manipulable.
-
- SIGNIFICATIU: Si el material no es significatiu per el nen, no hi haur comunicaci, es
a dir, el material haur de ser significatiu, aix el nen podr tenir inters, hi haur un
afavoriment de la comunicaci.
Nens petits material manipulable i conegut
Nens grans material manipulable i conegut, per amb menys manipulaci,
dependr del nen i dels objectius.
-
- CONEGUTS: hi haur ms atenci al llenguatge si el material es conegut, ja que aix
no estar tan pendent del material.
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
- En el material ldic, haurem de tenir molt en compte que els logopedes no juguen amb
el nens, li farem saber als pares que noms utilitzem el joc, per poder arribar a
desenvolupar el llenguatge. Els logopedes no juguem amb els nens, treballem els
llenguatge amb ells.

1.2. ACTIVITATS

- Les activitats no es faran totes alhora. Treballem objectius prioritzats i seqenciats,

per si alguna cosa apareix transversalment sha de treballar, per tant:

1) Directa:
- Dissenyada per un objectiu concret
EX: activitat de descripci per a augmentar la producci sintctica
- Buscar una situaci per treballar aquest objectiu
-
2) Transversal:
- Treballar una dificultat que apareix en el transcurs duna activitat
EX: sest treballant la longitud estructural i el nen fa una ruptura comunicativa /
ruptura comunicativa mentre sest treballant laugment de la producci sintctica
- En aquell moment shaur de corregir la ruptura que ha fet el nen en aquell moment.
-
1.2.1. ACTIVITAT: DISSENYADES PER A OBJECTIUS

- COMPRENSI DORDRES

- Sutilitzar aquesta tasca quan el nen presenti dificultats freqents en comprensi. Si

les dificultats de comprensi sn freqents es far de manera lobjectiu de manera
directa, en canvi si les dificultats de comprensi sn ocasionals, es treballaran amb els
objectius de producci.
- Aquestes ordres han destar seqenciades i es treballaran unes o unes altres
segons les dificultats que presenti el nen.
1. Ordres simples (directes)
o Vo (nen) verb + objecte centrat en el nen; tanca la porta
o Complexes S + V + O; pon la cadira dins de la caixa
o SVO (agent extern) ; La nena agafa la fruita.
-
2. Ordres encadenades (directes): abans era noms una ordre, ara sn dos.
o primer han de ser relacionades entre elles, per tant, dependents; obre la
motxilla i agafa un got
o desprs han de ser independents entre elles; obre la motxilla i agafa un got

-
3. Ordres inferencials; les que no es diuen en llenguatge explcit
o Sn ordres que fas al nen que no es diuen amb un llenguatge explcit; fer el gest
amb la m de que tens calor, el nen t que interpretar que tens que obrir la
finestra. Aquelles ordres que han dinferir el que han de fer; ara menjaria una
poma. El nen ha de fer una interpretaci.
- Tot aix en una situaci comunicativa. Es a dir, parlant amb el nen, interaccionant amb
el nen, etc. Per tant, es treballen de forma transversalment les habilitats
comunicatives.

- SCRIPS
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
- Nosaltres des de que som petits estem adquirint coneixements, aquests coneixements
els tenim agrupats a la memria en formants de coneixements.
- Sn formats de coneixements construts gradualment a partir de
lexperincia, organitzats en memria i que hi ha unes accions prototpiques
entre referents relacionats
- A mesura que el nen comena a tenir coneixements daquests scrips ( que anem
adquirint amb la experincia) augmentarem el nombre de scrips. Aquests es van
incorporant en el coneixement i al vocabulari (lxic) i a les frases (relacions)
Un nen amb un Retard Del Llenguatge, si que t scrips per el que li falta s
collocar el llenguatge en aquest coneixement que ell t.
- EX: un nen amb Sndrome de Down que li agraden molt els policies i els lladres. Doncs
es treballar amb lscript de policies i lladres (pres, pistola, manuelles, uniformes,
persecuci, cotxe de policia, etc.) El nen quan es treballa amb un scrip manipula els
elements daquell tema.
- El scrip es pot utilitzar per:
o Millorar habilitats comunicaci i comprensi
o Reduir dificultats comprensi lxiques i sintctiques
o Disminuir dificultats de producci.

- COM ES DESENVOLUPA UN SCRIPT - MATERIALS

- - Cases
- Siniciar la intervenci amb un script - Granges
simple, adaptat al nivell cognitiu i - Escoles
lingstic del nen i poc a poc lanirem En general, les joguines que
ampliant amb ms personatges, ms puguin representar scripts.
accions, ms objectes... i representant Tamb es pot representar amb el
situacions ms complexes, amb la qual joc simblic ( jugar a mestres,
cosa tamb es requerir un llenguatge policies, metges. Etc.)
Pot ser interesant que el nen porti
ms complex ( EX: mentre el mestre
escriu la pissarra el nen reparteix fulls) les joguines de se casa, encara que
- haurem dexplicar a la mare que a
- Quan la situaci progressi, anirem la sessi no vindr a treballar, sin
introduint nous scripts relacionant-los que treballarem amb ell els scripts.
entre ells(EX: escola i famlia). Es
facilitar el treball en els diferents
contexts dexpressi: simple i complex.
-
-

- DENOMINACI

- Quan el problema el tenim en el component de magatzem lxic. Aquest magatzem

lxic sha de treballar quan:
o Volem reduir les dificultats de comprensi (vocabulari i comprensi semntica)
INTERVENCI EN ALTERACIONS DEL LLENGUATGE ORAL I ESCRIT
Tasca de reconeixement. Nosaltres posem un lmina del nen i li demanem
que assenyali la mare que menja, que parla, que camina, etc.
o Volem reduir les dificultats en la producci (semntica, evocaci i accs)
Evocaci lexical
- El material de suport del material de denominar ser escollit en funci dels interessos
del nen, de la seva edat, per tamb en funci de les caracterstiques del lxic que
volem treballar, per el que la varietat de opcions que li presentem deur ser
complementat per els objectius plantejats
1. El propi nen, treballant alternativament amb el context present i Ausent, amb el lxic
nomina, verbal i atributs
Exemple descriure el seu cos, amb que menges, amb que olores, etc.
2. Ninots per reproduir accions sobre ells (vestir-les, pentinar-les, etc.
3. Imatges per assenyalar o descriure els elements nominals, verbals.
4. Jocs cognitius, llibres, diferencies

- DESCRIPCI DIMATGES

- Hem de tenir molt clar la consigna que li donarem al nen, ja que podr interpretar li
demanem que descrigui una imatge ( on hi haur el subjecte que fa accions, s
descriure que passa no qu hi ha) o denominar ( noms una paraula, sigui nom o
verb).
EX: a veure, qu hi ha en aquesta lmina?, aqu estarem afavorint la
denominaci, no la descripci dimatges. Per fer la descripci, haurem de dir-li
qu passa en aquesta lmina? Llavors el nen descriur el que veu a la imatge.
- Lobjectiu de la descripci dimatges es que pugui fer frases que tinguin relacions entre
els elements.
- La descripci dimatges serveix per:
o Treballar dificultats de comprensi:
Nocions semntiques i pragmtiques (anlisis de situacions i context
cognitiu). Sn nens que analitzen malament una lmina o la interpreten de
forma errnia. Tamb serveix per treballar les inferncies.

- RESUM DESCRIPCI DIMATGES: Comprensi

- Nocions semntiques
- Quan es trobin ruptures comunicatives originades per motius sintctics relacionats
amb la comprensi de les nocions semntiques expressades pel lxic funcional. Que el
nen arribi a comprendre les nocions en les que hagi manifestat dificultat
o Identificaci, negaci, afirmaci, temporalitat, localitzaci. identificacions
semntiques
- Pragmtica
- Per presentar dificultats per no situar-se adequadament en el context cognitiu i per
analitzar de forma inadequada les situacions representades en les imatges
- Treball dificultats de producci morfosintctica

o Augmentar la longitud estructural o Disminuir dificultats morfolgiques i

sintctiques
 Quan expressa les relacions entre els elements de la imatge mitjanant ladequada
sintaxis i la morfologia, amb lobjectiu daugmentar progressivament la longitud
estructural de les seves frases i disminuir, tamb progressivament, les seves
dificultats pragmtiques
- Les imatges que es poden descriure sn molt variables. Podem mirar per la finestra i
demanar-li al nen qu descrigui el que veu, podem agafar un conte i descriure que
passa.
- Sempre en situaci comunicativa per afavorir les habilitats comunicatives

o DISCURS NARRATIU

- s lactivitat ms complexa i la ltima activitat que es realitza. Quan treballem el

discurs narratiu, estem que el nen es capa dexplicar un conte. Si aquest t problemes
en el nivell lxic, sintaxi i no pot fer estructures complexes, no podrem treballar el
discurs narratiu, es a dir, noms es comenar a treballar aquesta activitat quan el nen
sigui capa dexpressar-se en un context complex.
- Els objectius que ens permet treballar el discurs narratiu sn:
o Llenguatge en un context narratiu: dificultats lingstiques
Treballar el llenguatge en un context narratiu les dificultats lxiques,
morfolgiques i sintctiques
Per a que elaborin narracions amb producci lxica i morfosintctica correcta, es a
dir, treballar el llenguatge infantil en el context de major complexitat de producci
o
o Dificultats en la planificaci
Quan el context simple i complex sn correctes. Treballar la planificaci
per aconseguir un context narratiu
Per a que sigui produt sense necessitat de realitzar reformulacions i rectificacions,
retrocessos, establint pauses inadequades, etc.
o
o Dificultats de coherncia narrativa
Lingsticament correcte per s un caos perqu es deixa molta
informaci i no s coherent.
Per a que els nens elaborin narracions coherents, es a dir, treballar la producci de
discursos coherents que requereixen la participaci dhabilitats cognitives,
lingstiques i pragmtiques
o
- Cap daquests objectius sn normals treballar-los als 4 5 anys, segurament abans
shan de treballar altres objectius. Ara b, el conte pot ser un bon material per les
activitats que shan dit anteriorment, com a material suport. Aix si, no podem
confondre discurs amb explicar contes
- En un nen sense cap problema als 4 o 5 anys ja t el discurs narratiu.

o CONVERSA

- Hem de crear atenci conjunta i sostinguda:

o Ens situarem de
comenarem conversant durant un temps curt i
cara a linfant, amb
lanirem augmentant progressivament (=curt i
contacte fsic per
anem augmentant progressivament)
- Inicialment conversarem potenciar el contacte sobre linfant i posteriorment
ampliarem els temes de ocular per sense conversa ( no fer una
conversa en el que el nen forar la situaci. spiga que nosaltres saben la
resposta, parlar de temes que linteressin i el motivin)
- Parlarem sobre aspectes presents i posteriorment sobre aspectes absents
- Es parla del nen, de temes propers al nen i desprs es descontextualitza (aix s una
estratgia) i es busquen altres temes de conversa.
- La conversa pot ser una activitat per ella mateixa, per facilitar INTERRACI I
COMUNICACI (activitat per objectiu concret). Pot utilitzar-se per TREBALLAR LES
RUPTURS COMUNICATIVES (problema de comprensi) degudes a problemes de
producci. Tamb podem TREBALLAR LA PRAGMTICA ( context social; torns de
parla, mximes de la convers; i context cognitiu; inferncies)
o
- La conserva es pot treballar de forma directa o transversal
o Directa:
Dificultats de comunicaci:
Augmentar intenci comunicativa, inters per la interacci, ampliar
habilitats comunicatives
Comprensi
Disminuir ruptures comunicatives
Pragmtica
Millorar context social i potenciar el context cognitiu
o Indirecta:
Dificultats de producci, es molt poc til per treballar de forma directa.

o ACTIVITATS PREFERENTS

o LA NORA FA SERVIR REFERNCIES IMPLCITES o ACTIVITAT:

- REFERNCIES IMPLCITES: - Denominaci
o DECTIC AIX, ALL, AQUELL ( ESTA PRESENT
EN EL MOMENT I POT SER ACCEPTAT
o REFERENCIES IMPLCITES AIX, ALL, AQUELL
( NO ESTA PRESENT EN EL MOMENT I NO ES
DONA PER ACCEPTAT)
o LANDREU NOMS FA SERVIR UN NUCLI I VOLEM o ACTIVITAT
ALLARGAR LESTRUCTURA SINTCTICA - Scripts
- Descripci
dimatges
o EL MART PRESENTA DIFICULTATS FREQENTS o ACTIVITAT
DE COMPRENSI - Comprensi
dordres
o LA MAR PRESENTA DIFICULTATS EN LANLISI DE o ACTIVITAT
SITUACIONS - Descripci
- ANLISIS DE SITUACIONS dimatges
o NO SAP INTERPRETAR LA SITUACI O LA IMATGE
o EL GERARD NO SEGUEIX EL TORN DE PARLA o ACTIVITAT
- Conversa
o

1.3. MATERIALS

o Quins materials haurem de tenir per treballar totes aquestes activitats? El

materials es poden comprar o crear a la consulta (buscant fotos, imatges a
internet, llibres, etc.)

o Hem de tenir tant dibuixos de objectes com daccions, perqu sha de treballar la
denominaci, aquest material pot ser dalta freqncia o baixa freqncia, de
totes les nocions semntiques i de totes les famlies semntiques. Les imatges
daccions sutilitzen per treballar les interpretacions incorrectes o descripcions
incorrectes.
 o

o Sutilitzen fotografies, tant en el llenguatge escrit com en el llenguatge oral. Es

treballen molts objectius, com per exemple, la descripci dimatges, inicis de
discurs narratiu, nivell lxic)

Inici del discurs narratiu, nosaltres ordenarem les imatges (que no tenen res a veure
unes amb les altres) com vulguem, seguidament li presentarem al nen aquestes
fotografies perqu ens narri una historia i que tingui relaci entre elles.
o

o Sutilitzaran tamb lmines soles o formant part dun conte. Les lmines del TEO
ajuden molt, per poden ser molt catiques per nens que tenen dificultats
datenci, ja que hi ha un excs destmuls

o
o Utilitzarem tamb contes. Contes tradicionals, clssics, temtics (sentiments,
etc.) aquests contes temtics serveixen per treballar el lxic autnom abstracte

o Les oques serveixen per tot, per escriptura i per oral. La utilitzem en
denominaci i discurs narratiu

o Les sries. Trobar lintrs, quina imatge no

va amb la srie. Aix per treballar camps semntics (a vegades molt simples i a
vegades molt difcils). Es treballa la semntica

o Les joguines que representi scripts (famlia, casa, granges, etc.) Quan els nens
sn petits i estem conversant, potser es necessiten marionetes, telfons, etc.
Serveix tamb per fer comprensi dordres
(posa el nen a dormir, per exemple)

o Material escrit tamb s til. Hi ha nens que ja tenen lectura i ja poden utilitzar o
incorporar la lectura. Pot ajudar per semntica i per comprensi en la lectura.

o
 o Fer dibuixos. Permet saber com el nen est representant all que se li est dient.
Aquests tres dibuixos de continuaci sn fets per tres nens diferents i a tots ells
sels demana el mateix, que dibuixin el frutero est lleno de peras i
Manzanas.

o TEMA 3 LES ESTRATGIES PER A

LA INTERVENCI
1. LES ESTRATGIES PER A LA INTERVENCI

o Les estratgies sn el procediment dajuda al llenguatge. Sn les estratgies

les que realment modifiquen la producci del nen, es a dir, s el procediment
dajuda al llenguatge.

o Lactivitat i el material no serveix com lajuda a la estratgia. s el que fem i el

que diem davant la producci del nen, el que pot fer una modificaci del
llenguatge. Per aix s un dels pilars fonamentals en la intervenci.

o Els logopedes treballem totes les estratgies de tots els models en funci del que
volem treballar. Per tant, podem dir que hi ha tres tipus destratgies:

1) Estratgia formals
2) Estratgia funcionals
3) Estratgies sociocognitives
o
1.1. ESTRATGIES FORMALS

o Hi ha o EXEMPLE IMITACI diferents

estratgies o formals que podem
utilitzar en la producci del nen

1.1.1. IMITACI

o El logopeda fa una producci

que el nen haur dimitar,
seguint els comportaments
infantils en ladquisici del
llenguatge.
 o La imitaci s quan el nen diu una producci i nosaltres li fem repetir la nostra
producci. El nen en evoluci normal del llenguatge, imiten molt b.

Es una estratgia molt criticada i considerada amb menys xit que altres per
consolidar una producci, ja que segons alguns autors, la imitaci pura sense
entendre el aprenentatge de les regles gramaticals, no es bona estratgia.
o
1.1.2. MODELATGE

o El logopeda o EXEMPLE presenta un model

correcte i o C: Es banya sespera que sigui
produt igual de o L: El Teo es banya. A espontani o que ho
utilitzi en altres veure, com ho dius o EX
ocasions. tu? E
o C: El Teo es bany M
o El modelatge s
PL
donar un model correcta, es a dir, no parlem malament.
E
Tamb el modelatge s una de les estratgies de levoluci
o G:
normal del llenguatge. Els pares modelen el llenguatge del
U
seu fill donant un model correcte, per si les famlies tenen
n
un mal model, ells no son responsables daquell model,
po
noms que dificulten el model que li estan ensenyant al nen.
rc
o Sempre hem de donar un bon model de llenguatge per no o L:
hem de pensar, que fem aquesta estratgia el nen ja podr Te
produir b. ni
m
o un
po
1.1.3. ATENCI FOCALITZADA
rc
o Presentaci forma lingstica i provocaci del seu s, es a o G:
dir, provoquen una producci i el nen ho haur de repetir Va
sempre aquella estructura. ca
o L:
o Nosaltres no donem un model correcte (modelatge), Te
tampoc li fem repetir (imitaci), sin que provoquem ni
alguna pregunta o resposta per a qu el nen hagi de m
utilitza, espontniament, la forma verbal que es vol treballar. un
a
o Una forma lingstica es presentada freqentment i sense
va
ambigitat contextual i posteriorment es provocada el seu
ca
s. Aguado la assenyala com una estratgia efica per
o G:
augmentar el lxic.
te
1.1.4. ESTRATGIES CONVERSACIONALS ni
m
o Aquestes estratgies inicialment estaven dins dels nivells un
formals i els nivell funcionals li dna un gran go
protagonisme. Es veure ms endavant. s
o G:
1.1.5. BOOTSTRAPING
te
o Les pistes poden ser tant semntiques com ni
fonolgiques, per facilitar levocaci de la paraula o m
utilitzar la paraula adequada. un
ca
va
ll
 o Treballarem una o un altre depn del nen i la seva dificultat, en un nen amb TEL
es treballar amb pistes fonolgiques.

o Si un nen per exemple, te dificultats per que evoca una paraula per una altre, es
treballar amb pistes semntiques per que pugui accedir al significat
(significado) i pugi activar el significant (significante). Li ajudarem donant una
definici de la paraula

o Si ve un nen per exemple, amb dificultats lxiques, es a dir, que no arriba a la

paraula per sap el que s, utilitzarem pistes de manera fonolgica, perqu ja
te activada el significat (significado) per no el significant (significante) per aix
li ajudarem evocant les primeres sllabes de la paraula

o EXEMPLE
o

1.2. ESTRATGIES FUNCIONALS

o Aquestes estratgies surten a partir de la critica del model formal. Sn de

perspectiva terica naturalista i estan agrupades en tres grans blocs

1.2.1. GESTI DE LA COMUNICACI

o La gesti de la comunicaci s refereix a com interactuem amb el nen, el rol

que adoptem en lintercanvi comunicatiu per que els infants augmentin les
seves competncies en la conversa
 o s necessari tenir:
o LLIBRE: Estan relacionades amb el
- Una bona rol que els logopedes adoptem en interacci amb el
nen el intercanvi comunicatiu per a que
- Fer esforos els nens augmentin les seves per comprendre
el que diu competncies conversacionals i
- Mantenir lingstiques. Sn, per tant, intercanvis
- Donar temps utilitzades per intervenir per respondre
directament amb objectius
o BONA
comunicatius per hauran de ser
seguides al llarg de tota la INTERACCI

o intervenci. Segueixen les pautes Observar i

que es troben en els intercanvis escoltar com es
naturals mare fill comunica el nen
- Tenir una bona interacci donant-li lajuda
- Mantenir els intercanvis comunicatius
que necessita per la
- Donar temps
comunicaci de
les seves intencions. Aquesta ajuda es t que donar en el moment oport, quan
els nens sn capaos dincorporar-ho.

o MANTENIR INTERCANVIS COMUNICATIUS

o Actuant per torns alternativament, autoregulats i equilibrant-los al progrs

lingstic dels nens, utilitzant progressivament, menys torns i torns cada vegada
menys densos

o DONAR TEMPS

o Donar el temps que el nen necessiti per que pugui organitzar les seves
produccions. Daquesta manera, li farem participar de la interacci i al mostrar-li
que esperem la seva resposta, ja que ens interessa, es reforar la seva
autoestima

Hi ha a vegades que haurem de ser sensibles quan un silenci es molt llarg, en

aquestes situacions actuarem de manera de no allarga aquest silenci.
o
1.2.2. ADAPTACI I AJUST

o Aquesta estratgia s refereix a les adaptacions lingstiques que hem de fer en

el nostre llenguatge, perqu aix el nen/a ens pugui seguir.

o Amb la finalitat de facilitar la comunicaci i la conversaci amb els seus fills, les
mares adapten el seu llenguatge a la situaci lingstica del nen i van deixant de
fer-ho a mesura que la capacitat lingstica del nen va evolucionant

o Hi ha tres tipus dadaptacions

1) Suprasegmentals
- Parla poc a poc pronunciant amb claredat i utilitzant una entonaci agradable
2) Lxic
- Paraules que el nen conegui
3) Morfosintctic
- Frases que el nen entengui
1.2.3. ESTRATGIES EDUCATIVES
 o Es refereix a qu fem amb la producci del nen perqu aquesta producci sigui
millor, es a dir, produccions lingstiques que fem amb lobjectiu de modificar la
seva producci.

o Podem trobar molta variaci destratgies comunicatives, com per exemple:

- ALLARGAMENTS
o Reelaboraci de lenunciat afegint un nou element.
Serveix per allargar la longitud estructural, es a dir, fem
una producci ms llarga que continguin ms nuclis.
o
- EXPANSI
o Completem la producci mantenint els dos nuclis, es a dir,
completem la producci, per sense afegir ms nuclis,
noms completar la producci
o
- CORRECCI
o IMPLICITA corregeix de forma no explicita lenunciat.
o
o
o EXPLICITA sexplicita que la producci s incorrecta, directa
o indirectament

o
- VALORACI NEGATIVA O POSITIVA
o Es valora elogiant la producci infantil o a linrevs.
POSITIVA
o L: A ver si sabes qu es esto
o M: Folez
o L: Flores, muy bien (valoracin positiva)
NEGATIVA
o L: Cuntos aos tienes, Maxi?
o M: (pone tres dedos)
o L: Cuantos son estos?
o M: Dos
o L: Dos no (valoracin negativa). A ver, vamos a contarlos
o M: Uno, dos, tez
o
- DEMANDA DACCI
o Ordre o pregunta que espera una resposta verbal o
no verbal
o
- PREGUNTA DELECCI
o Pregunta amb dos opcions de resposta
o
- BASTIDA
o Model adult, que el nen pot imitar o
respondre
o
o
o
- SUBSTITUCIONS INSTRUCTIVES
 o Es substitueix algun terme o expressi per altres ms
adients a la situaci
Sutilitza per el lxic, quan no utilitza b les paraules
o
- ENCADENAMENTS
o Elaboraci conjunta denunciats. Aqu tamb es treballa
latenci i el esfor del nen per retenir a la memria els
elements encadenats
o
- RETRANSMISSI DENUNCIATS
o Ladult explica el procs dactivitats que realitza amb linfant. Sobretot en
lactivitat de scripts, que sutilitzen per quan hi ha poca producci
o L: (mientras el nio va manipulando material figurativo): muy bien, el caballo
corre mucho, uy! Ahora est cansado y se para a beber agua
o
- INDUCCI
o Inici denunciats perqu lacabi linfant
o N: El paraguas sirve para que llueva (2) no, por si queremos utilizar el paraguas
(3) aaaa...
o L: Cundo lo utilizamos?
o N: Cuando llueve
o L: Y porque?
o N: (4) porque si llueve mucho, mucho, mucho (3) utilizamos el paraguas
o L: A ver, que pasara si lloviera mucho y yo no llevara paraguas?
o N: Que tendrs una capucha
o L: No, si no tuviera nada, Qu pasara?
o N: te mojaras
o L: Vale, entonces el paraguas sire para.... (Induccin)
o N: (3) Mojar
o L: Para que no.... (Induccin)
o N: No (2) llueva
o L: No, esta lloviendo y nosotros llevamos el paraguas, entonces sirve para que
no nos... (Induccin)
o N: Mojemos
o
- DESCONTEXTUALITZAR
o Parlar duna cosa que no est interaccionant en aquell moment amb linfant.
Sutilitza sobretot en situacions de conversa
o
1.2.4. ESTRATGIES CONFLICTE COGNITIU

o Lestratgia que defineix el model sociocognitiu s

el conflicte cognitiu. Serveix per pragmtica,
o ESTRATGIES PREFERENTS ACTIVITAT
- La Nora fa servir referncies implcites (=aix,
aquell, aqu)
- LAndreu noms fa servir un nucli i volem allargar
lestructura sintctica
- El Marti presenta dificultats freqents de
comprensi
- La Mar presenta dificultats en la anlisis de inferncies,
situacions situacions
- EL Gerard no segueix el torn de parla inadequades,
per precisi lxica, entre daltres.
 o

o TEMA 4 EL LLENGUATGE DIFICULTA

LESCOLARITAT
1. LASSESSORAMENT ESCOLAR

o Aquestes assessorament s molt important perqu els nens amb TEL necessiten
dos tipus dajuda:

1) Logopedes que treballin amb dificultats lingstiques

2) Adaptacions per reduir limpacte de les prpies dificultats en els aprenentatges

o No saconseguir una situaci escolar adequada sin es contemplen les dues

situacions. Se li haur dexplicar al professorat quin tipus de dificultats t linfant
i quines sn conseqncies.

No li diem a lescola com ha de fe les adaptacions, tenen el EAP

o Shan de desenvolupar mecanismes que redueixin limpacte de les

dificultats, per a qu aquestes no penalitzin als infants en els seus
aprenentatges.

o Hem de saber que hi ha un % molt baix de nens que estan atesos pel CREDA,
quan sest ates per aquests, ells poden orientar al professorat. En canvi, un
servei privat haur de fer aquest treball

o Els professionals i els professorats hem de continuar treballant conjuntament, de

manera que puguem tenir un millor coneixement de les dificultats dels infants i
que els ajuts que li puguem oferir o donar siguin ms afectius per al seva
escolaritat.

1.1. Quines adaptacions necessita un nen amb TEL?

o EL TEL s un trastorn que afecta al processament del llenguatge, per tant, si

tenen dificultats en processar el llenguatge oral o en comprendre el llenguatge
oral, poden tenir dificultats en:

- Processar els continguts daprenentatge

- Comprendre els continguts daprenentatge
- Aprenentatge i producci lxica
o Dificultats en el lxic, es a dir, en aprendre paraules
- Producci de laprenentatge
- Aprenentatge de la lectoescriptura
- Relacions socials

o Totes aquestes dificultats tenen repercussions. Aix doncs, si no sadapten o el

professorat no vols fer adaptacions, ser una repercussi per el propi infant.

o EXEMPLES DE QUAN NO HI HA ADAPTACIONS A LESCOLA

1) La sirena es casa amb el gripau

- dibuix desprs de llegir la frase (1) aquesta activitat sutilitza per
valorar que entn de la frase
o La nena no t problemes en la memria ni la descodificaci
lectora, per si que t en la semntica lxica dificultat de
comprensi lectora
o
2) Labella pica a la porta del rusc
- s del conflicte cognitiu (estratgia) canvia el dibuix (1) al (2)
- Entn la bella pica la porta del rus
- Dificultats nens amb TEL diferent en component afectat (lxic,
sintaxi, morfologia
De tots els significats de la producci, noms en t un
De tots els significats de la producci, noms activa el ms freqent, en lloc del ms
adequat pel context.
o
1.1.1. PUNTS DE VISTA
1.1.1.1. DESDE LA PSICOBIOLOGIA I LA NEUROCINCIA COGNITIVA

o Ment sistema funcional que consisteix en una collecci de processos mentals

mtuament relacionats: percepci, memria, emoci, sentiments...

- Llenguatge: un ms dels processos mentals que permeten que la ment funcioni

(=procs mental bsic)
- Llenguatge possibilita el desenvolupament de les habilitats del cervell (s un
instrument per pensar)
Si no est ben estructurat, hi haur problemes en els processos mentals
o
1.1.1.2. ONTOGNESIS
- Llenguatge ms que un sistema de comunicaci
o Va revolucionar lestructura i el contingut de les funcions cerebrals
- El nostre cervell lingstic multiplica extraordinriament la intelligncia, facilita el
pensament i permet noves formes de conscincia, ampliant quantitativament i
qualitativament els continguts de la ment.
o
1.1.1.3. DESDE LA PSICOLINGSTICA

o Llenguatge: procs bsic que requereix habilitats i coneixement per transformar:

- La nostra intenci comunicativa en un missatge que articulem amb els sons de la

nostra llengua (producci)
- La intenci comunicativa de qui ens parla a partir del missatge que rebem en un
continu de sons (comprensi)
Llenguatge quan est afectat incideix en la comprensi i producci, sn com un
cercle

o SABEM DEL TEL

1) Els dficits lingstics del TEL sexpandeixen cap a la funci no verbal:
a. Diverses aptituds cognitives que sn deficitries dins les funcions datenci,
memria (EX; auditiva) i funcions executives (EX; conducta, generaci de
hiptesis, planificaci)
2) CONTI - RAMSDEN i DURKIN (2008):
a. Sn menys independents que els seus companys de la edat cronolgica,
inicialment per les pobres habilitats lingstiques i posteriorment pel seu baix
rendiment escolar provocat per les seves dificultats lingstiques
b. A ms edats menys independents que la resta dels companys (EX; rendiment
 escolar baix).
- 1r sense dificultats lingstiques noms dificultats en aprenentatge
o Hi ha afectaci de laprenentatge
Directa = dificultats daprenentatge
Indirecta = dificultats lingstiques
o Assessorament del professorat per treballar laprenentatge
o Repercussi en lautoconcepte (sn tontos NO relaci amb la intelligncia,
sin amb el llenguatge / aprenentatge
3) MENDOZA (2009). Les dificultats acadmiques o conductuals satribueixen a trastorns
daprenentatge o de conducta sense pensar que poden ser causats per problemes
de llenguatge
a. Disminuci de la atenci = TDAH; disminuci de la conducta = problemes de
conducta sha de buscar sabent que hi ha dificultats del llenguatge
2. DELL INICIEN LESCOLARITAT AMB LLENGUATGE NO RESOLT

o FEY i COL (1995): la intervenci logopdica no elimina el risc de problemes

futurs a lescola (pot fer que siguin menys severs), es a dir, poden fer que els
problemes siguin menys severs (treball simptomtic), per no elimina el risc del
fracs escolar (no treball sobre les causes)

o PREZ PREZ (2010). Dificultats en:

1) El processament dels continguts daprenentatge

2) En la seva comprensi
3) En laprenentatge i la producci lexical
a. Moltes assignatures amb alt contingut de lxic
4) En la planificaci per explicar el seu aprenentatge
5) En la lectoescriptura
a. Un nen amb TEL pot tenir dislxia
6) En la interacci social
o
2.1. PROCESSANT ELS CONTINGUTS
- Necessiten ms temps i ms recursos atencional i cognitius per qu les
transformacions no estan automatitzades (CLARK i KAMHI, 2011)
- Baixa de latenci sostinguda, no seguiment de les explicacions
- Es pot confondre ema dficit datenci, desinters

o QUE LI DIEM AL PROFESSORAT?

- Haurem destar alertes a les possibles desconnexions que pugui fer el nen per fer-li
mantenir latenci
- Assegurar-nos que ha escoltat tot el que sha explicat
- Poden necessitar ms temps per escoltar entendre parlar: ajustar el temps que el
nen pugui necessitar tant en deures com en exmens
o
2.2. COMPRENENT ELS CONTINGUTS

o Dificultats de comprensi per motius lxics semntics ( trets semntics i

activacions semntiques) , pragmtics (processos inferencials) i sintctics (lxic
relacional i semntica oracional)
 o Pot no entendre el que sest explicant a classe o la lectura de frases i textos, i
pot respondre de forma errnia a preguntes dexercicis o dexmens

o Pot interpretar de forma incorrecta les situacions viscudes a laula

o EXEMPLES

o Hens haurem dassegurar que realment ho ha ents. Fer enunciats curts i

explcits mentre fa el treball logopedic i utilitzar el canal visual

-sap totes les paraules per no les entn

juntes
- Article = redactat s del conflicte
cognitiu
- Li haurem de preguntar:
o Que no entn?
o Demanar significat de les paraules
- No el considera un article perqu no hi ha res escrit.

- no comprn la paraula pat entn quin es el tipus de menjar

ms important dels que estan escrits en el test
- Resposta lgica des del punt de vista del nen

- Diferents dibuixos de la mateixa frase, amb nens diferents

- Lanunciat molt rebuscat, noms dient subratlla el noms i els articles,

li hauria fet molta feina a la nena i no sha equivocaria
- Assessorament en la formulaci de la sintaxi

- El subjecte s qui fa lacci, per no considera lautobs un

subjecte perqu es un objecte inanimat.
o
- Frases amb trampa semntica tindr dificultats.
o

- No sap que ha de fer amb les tasses falta lacci (no

implcita)
- No fa inferncies bloqueja el raonament matemtic

2.3. APRENENTATGE I PRODUCCI LEXICAL

o APRENENT LXIC
 o Infants amb un creixement lxic tard perqu els hi costa aprendre lxic:
dalta freqncia, quotidi i significatiu pel nen, molt contextualitzat, de
significats, molt contextualitzat, de significats coneguts, de referncia conjunta

o PRODUINT LXIC

o Lxic aprs sorganitza en xarxes semntiques i ha destar disponible en el

processament del llenguatge per a ser evocat sense ninguna dificultat

o Molt infants tenen dificultats per evocar el lxic aprs: dificultat daccs, errors
devocaci, circumloquis, definici funcional, dectics, referencies implcites.

Explicar al professorat que una de les principals dificultats s aprendre lxic (t

dificultats en aprendre les primeres paraules freqents i contextualitzades)
o
- No serveix per aprendre
- Necessitat dacompanyar definicions amb imatges IMPORTANT, en aquest cas,
pensar que esquer = cuc , per aix haurem de para atenci en la imatge
utilitzada
- activitat complicada no implicar que ho hagi
aprs

- 1 dificultat daccs al lxic categorial

- 2 dificultat de fluncia semntic a
- Si ja t aquestes dificultats encara li ser ms difcil amb
lxic ms especfic
- Si no rep les ajudes necessries, no podr generar
estratgies compensatries

- La primera part fa contradiccions

- La segona part, dificultat en realitzar lactivitat

- La primera frase, la resposta es bona

- La segona frase, no s la resposta esperada
No es donen com a correctes les respostes

o Les dificultats lxiques es poden manifestar en els resultats

escolars:

1) Aprenentatge de nou lxic

2) Respostes a exercicis i exmens:
a. Activitats escrites: deixen preguntes en blanc, preguntes molt curtes
o EX: Qu s Sant Jordi? El drac
b. Activitats orals: poden reformular (si en llenguatge oral, no ho podran fer en
llenguatge escrit)

o El que per capacitat cognitives poden fer, ho no poden fer fcilment per
dificultats lingstiques, es pot confondre amb falta destudi, falta dhabilitats,
etc.
2.4. EN LA PLANIFICACI PER PRODUIR ELS APRENENTATGES

o Dificultat en la planificaci:

- Afecta a la seqenciaci del discurs: omissions delements i s delements que no

permeten integrar la informaci

o Aprenentatge memorstic, tasques reproductives, aprenentatge inicials amb

poca exigncia de planificaci:

- Dificultats que no es manifesten

o
- Problemes e planificaci, no sentn.
- Els nens que tenen TEL no poden ser diagnosticats de
dislxia, ja que les dificultats que t apareixen abans que la
lectura.
Dislxia: descodificaci lectora, si sequivoca
descodificant no compren b el test, si no sequivoca en
la descodificaci, si que compren la lectura.
o
2.5. APRENENT LA LECTOESCRIPTURA

o Des de la neurologia:

- La correcta codificaci de llenguatge escrit requereix la integritat del llenguatge oral

(VERGER i SASTRE, 2000)
- CLARK i KAMHI (2011): un dels ms grans risc que tenen els infants amb TELL s tenir
dificultats amb laprenentatge de la lectoescriptura
Sempre haurem de anar amb una informaci amb el pares, no amb una opini.

o ON APAREIXEN LES DIFICULTATS

1) Bases per la lectoescriptura a P4 i a P5 a infants que estan fent tractament logopedic

en el llenguatge oral
a. Apareixen en el primer moment, quan es treballa per primera vegada
2) Processos de descodificaci: processament fonolgic
a. Falla en els processos de descodificar (transformen grafies a sons, es el mateix
que si li presentem una imatge, ha de convertir imatge amb els sons que vol
produir, aix sanomena, processos fonolgics)
3) Processo de comprensi (dificultats en la comprensi)
a. Per les prpies dificultats ala descodificaci
b. Per qu sha daccedir al sistema semntic oral
o EX: com la imatge de la sirena amb el gripau un nen amb dislxia no
tenen dificultats en comprendre la frase
c. Per dificultats neuropsicolgiques associades
o EX: dificultats datenci, dificulta la comprensi
o
2.6. RELACIONS SOCIALS

o Necessiten dos tipus de treball per aconseguir una escolaritat adequada (sha
dexplicar a la famlia)

1) Intervenci especialitzada
- Donada per els logopedes
2) Adaptacions escolars
- No socupen de fer-ho els logopedes
- Sha dexplicar pel tal que ho faci la escola
o
 2.6.1. ADAPTACIONS QUE HA DE TEIR EN CONSIDERACI LESCOLA
(sis.educatiu)

o Entendre el llenguatge com a instrument de cognici i daprenentatge i que pot

repercutir en la escolaritat per la gran base
o SISTEMA
psicolingstica que aquesta en t
EDUCATIU
o Explicar amb o Desenvolupar claredat com i en quins
moments una mecanismes dificultat lingstica pot
repercutir en que redueixen lescolaritat dels infants
limpacte de les
o Lavaluaci seves dificultats, psicolingstica acurada
(perfils) per: per qu
aquestes no
- Fer anlisis exhaustiva penalitzin al de la situaci que permeti
conixer en quina infants els seus situaci del procs
daprendre poden aprenentatges aparixer els problemes.
- Prioritzar i seqenciar els objectius de la intervenci
(concepci sociocognitiu)

o Derivacions per exploracions complementaries

2.6.2. ADAPTACIONS

o EN LES EXPLICACIONS ORALS

- Recursos visuals per a complementar les explicacions orals:

o Es redueixen latenci que han de prestar al llenguatge oral i facilitar els
aprenentatges per lajut extralingstic
Aix als infants amb TEL no tenen que estar tan pendents del component escrit i si
tenen alguna dubte, poden tenir el suport de la imatge
- Enlentir la velocitat de les explicacions
- Explicacions durant un curt perode de temps

o COMPRENSI DEXPLICACIONS ORALS

- Assegurar-se que han processat tota la informaci per laprenentatge: converses

informals
- Assegurar-se que han comprs que han de fer en les activitats o en el propi examen
- Introduir vocabulari nou amb tota la informaci necessria perqu pugui ser processat
correctament
- Contemplar tots els significats possibles de les paraules que fem servir i quin s el ms
correcte per a la situaci

o TEMPS DESTUDI

- Utilitzar mapes conceptuals per a compensar dificultats lectoescriptores

o Els tenen que ajudar per fer els mapes conceptuals, si no tenen habilitats
semntiques no ho podran fer sols
- Ajustar temps
o Ajustar el temps en casa i si posen molt deures, ajustar-ho perqu ells tarden
ms i fan el doble de temps.

o ACTIVITATS AVALUATIVES

- Ajustar temps
- Possibilitats dexmens orals per qu es pugin reformular les respostes
- Fer servir pistes que ajudin a levocaci lxica
- Preguntes curtes
- Reduir la informaci implcita i ambigua