1.

Estructura del discurs

Generalment, un discurs s’estructura en tres parts: la introducció, el desenvolupament i la
conclusió.

❖ La introducció

Se saluda l’audiència, es presenta i es justifica el tema, així com

s’expliquen els punts principals pels quals està composat el discurs.
L’objectiu de la introducció és captar l'atenció de l'audiència per mitjà del
plantejament del tema de forma clara i atractiva. Per tant, cal referir-se al
tema de manera breu, explícita i pràctica, evitant preàmbuls
excessivament llargs i difícils de comprendre. Es recomana utilitzar
alguna de les estratègies següents per copsar l’atenció del públic en
iniciar el discurs: explicar una experiència personal, narrar una anècdota
graciosa, fer referència a un esdeveniment actual, començar amb una
citació famosa, fer ús de refranys, plantejar una qüestió, entre d’altres.
(Brehler, 1997: 99)

❖ El desenvolupament, nus o plantejament

S’exposen les idees, els continguts i la informació de manera clara i

estructurada; és a dir, amb coherència i cohesionades entre si. Així
mateix, al nus ha de constar el desenvolupament adequat de cada una
de les parts. Per tal d’aconseguir aquests propòsits es recomanable l’ús
de connectors, la dixis discursiva i formes d’encadenament que faciliten
la comprensió del missatge per part dels receptors.

❖ La conclusió, tancament o desenllaç

Es resumeixen les idees principals i s’acomiada a l’audiència amb fórmules de

tancament. La conclusió ha de ser clara, concisa i precisa, i no ha de contenir
informació nova. A més, convé destacar que és el punt estratègic del discurs, ja
que les últimes paraules que s'expressin són les que l'audiència recordarà. Per
això, s’aconsella, que a més de fer una síntesi, s’acabi amb una cita o pregunta
que indueixi als receptors a reflexionar o analitzar allò que es diu.
2. Preparació del discurs
Independentment del tipus de discurs que es tracti (improvisat, llegit, memoritzat o
extempore) el procés de preparació és igual. Aquest procés consta de quatre fases: l’elecció
del tema, la documentació, la preparació del guió i la pràctica.

❖ L’elecció del tema

En aquest punt és important destacar que la selecció de la temàtica no ha de

basar-se en la facilitat que l’orador considera que tindrà per obtenir la
informació d’un determinat tema, sinó que per escollir un tema cal realitzar una
anàlisi acurada i una reflexió dels propòsits que es volen aconseguir. A més, és
important tenir en compte els elements implicats en l’entorn i els mitjans del
discurs, com ara: el context, el perfil del públic i l’entorn físic de la presentació.

○ Pel que fa al context, cal plantejar-se algunes circumstàncies referides

a la delimitació del temps o de l’espai. En aquest punt és important
seguir les instruccions senyalades per el professor o per la figura
corresponent sobre la limitació del temps. (Sanabria, 1973: 25-30)
○ Quant a l’audiència convé fer-ne una anàlisi, ja que, com hem vist a
classe, l’èxit comunicatiu depèn, en gran mesura, del coneixement que
puguem tenir del receptor. Per això, cal plantejar-se les preguntes
següents sobre els receptors. A tall d’exemple: quines són les seves
experiències prèvies?, quin nivell cultural poden tenir?, quin
coneixement tenen sobre el tema que és parlarà?, quina formació
tenen?, entre d’altres.
○ Respecte a l’entorn físic, cal tenir en compte factors com el nivell de
sonoritat, la lluminositat, la temperatura o la ventilació perquè, tot i que
aquestes variables ambientals vénen donades i no es pot tenir un
control sobre elles, influencien el desenvolupament del discurs.
 Així mateix, una vegada escollit el tema convé delimitar el seu abast. Un error
comú en la preparació d’un discurs és escollir un tema general i no realitzar-ne
la delimitació pertinent. Ara bé, la delimitació és un pas imprescindible per
preparar un bon discurs. Per això, cal determinar l’amplitud del tema i ajustar-se
estrictament als límits marcats.

❖ La documentació

Consisteix en la recopilació del material bibliogràfic que conforma la base de la

preparació del discurs. Per obtenir tota la informació necessària cal:

○ Realitzar una consulta de les fonts bibliogràfiques (infogràfiques o

audiovisuals) correcta i equilibrada.
○ Dur a terme una selecció de la informació rellevant, la qual comporta el
procés de comprensió de la informació recopilada, la presa de notes i
la planificació d’allò que s’exposarà d’acord amb el tema, l’espai i el
temps, els recursos tecnològics disponibles i, el més important,
l’audiència.
○ Fer un llistat ràpid de les idees i inquietuds relacionades amb el tema.
(Hernández, 2000: 131)

Quan s’arriba a tenir una alta quantitat d’informació sobre el tema, cal
seleccionar-la, extreure’n les idees principals, jerarquitzar-les i organitzar-les
per tar de donar-li forma al discurs; és a dir, per estructurar-lo. En aquest punt
recordem que l’estructura del discurs ha d’incloure els apartats següents:
introducció, plantejament i tancament. (vegeu § 3.1) Així mateix, a l’hora de
planificar i organitzar el discurs és important aportar, com a orador, pensaments
propis respecte el tema. Segons Carnegie (2001: 42- 52), preparar i organitzar
un discurs significa reunir pensaments propis, idees pròpies, conviccions
pròpies, necessitats pròpies per crear, en la mesura que sigui possible, un
discurs en què es complimenti allò “aliè” amb allò “propi” .

❖ La preparació del guió

Cal delimitar l’objectiu principal, determinar quina és la manera més adequada

per fer arribar el missatge a l’audiència i, finalment, deixar reposar el guió per
poder-hi afegir les millores amb més claredat. Per consultar més informació
sobre la preparació del guió consulteu el punt següent. (vegeu § 3.3)

❖ La pràctica del discurs

Per poder fer una bona pràctica és recomanable pronunciar el guió en veu alta,
seguint l’estructura de les idees i practicar fins que les idees i les paraules
s'encadenin en l'ordre adequat, de manera natural. Així mateix, també és
aconsellable repassar mentalment i en veu alta el discurs prescindint del guió,
per tal d’assegurar que les idees han quedat fixes en la ment. Finalment, convé
destacar que en l’assaig s’ha de tenir present una imatge mental de l'audiència.
3. Elaboració del guió
Com hem assenyalat, captar la intenció del públic és un dels deu objectius del discurs oral.
“En el moment de parlar en públic, tot orador s’ha de proposar un objectiu previ: captar
l’atenció de l’auditori durant el temps que duri la intervenció. Però serà difícil que ho
aconsegueixi si el contingut de l’exposició no passa d’un cúmul de dades desordenades i
amb poca relació amb l’auditori i el context. Una bona exposició ha de partir d’un punt per
arribar a un de final. L’elaboració del guió permet traçar aquest camí a partir de les relacions
que s’estableixen entre les idees.” [Argumenta, 2016]

Un guió és com un mapa (o pels més moderns, un GPS) que ens guia pel camí de la bona
retòrica. Si no en disposem d’un entenedor i actualitzat, ens perdrem en el desordre més
absolut. Però, quins són els passos que hem de seguir per elaborar un bon guió?

1. Analitzar la situació, és a dir, tenir en compte on i quan serà la nostra intervenció, a

qui ens dirigim i quins són els objectius del col·loqui.
2. Confeccionar l’esquema o guió amb els temes més destacats que volem abordar.
En altres paraules, cal fer un llistat de conceptes relacionats i ordenats, tot
diferenciant les idees principals de les circumstancials. Fer un guió presenta els
avantatges següents:
○ Dóna seguretat quan ens trobem davant de l’auditori
○ Constitueix l’esquelet i el fil conductor de la presentació
○ Ajuda a evitar repeticions o buits
○ Ajuda destacar les idees més transcendents, així com rebutjar aquelles
que s’allunyen del tema tractat.

Per tant, el guió inclourà tots els punts a tractar durant l’exposició, que demostraran que
l’orador ha aconseguit els seus objectius. Ara bé, el contingut de l’exposició oral és diferent
del text escrit, ja que és tan sols un resum de l’estudi, escrit o situació de què vulguem
parlar. Així doncs, no és necessari incloure en el guió totes les dades de la nostra
metodologia ni tota la bibliografia existent, sinó que hem de seleccionar meticulosament
aquelles idees que es pretenen desenvolupar, que incidiran directament sobre la temàtica
concreta.
4. Comunicació no verbal

Actituds

● Tenir les mans obertes cap amunt

SINCERITAT ● Descordar-se la jaqueta

● Posar els braços creuats davant el tors

DEFENSIVA ● Posar els braços recolzats en la cadira
● Creuar les cames
● Balancejar el peu

● Tenir el rostre recolzar a les mans

ATENCIÓ ● Posar els dits a la barbeta
● Decantar el cap
CONCENTRACIÓ ● Prémer-se el nas
● Acariciar-se la barbeta

● Mirar de costat (reüll)

MALFIANÇA ● Fregar-se l’índex sota el nas
● Rascar-se darrere la orella
INCERTESA ● Fregar-se els ulls

● Posar les mans al clatell

DECISIÓ ● Asseure’s damunt el turmell
● Posar-se dempeus, amb les mans sobre la taula i el
DESIMBOLTURA tronc cap endavant. “Poder personal”

● Donar un cop de puny o una puntada al terra

FRUSTACIÓ ● Donar un cop al clatell
● Assenyalar amb l’índex
AMENAÇA ● Tenir els punys tancats (se solen amagar)
● Recolzar la barbeta sobre els dits (creuats o tensos)
ANGOIXA
● Retorçar quelcom nerviosament
TENSIÓ

● Tenir les mans unides sobre la taula, unides per la

punta dels dits (no portar la contrària!)
● Posar-se les mans encreuades i l’esquena i cap drets
CONFIANÇA EN UN MATEIX (llest per “saltar”)
● Posar-se les mans al clatell amb el tronc tirat enrere
(“fatxenderia”)
● Ficar les mans a la butxaca, amb les polzes per fora
(Prepotència)
 ● Creuar els peus
AUTODOMINI ● Agafar-se als braços de la butaca amb les mans
AUTOREPRESSIÓ ● Agafar-se el canell

● Fer dibuixos
AVORRIMENT ● Fer soroll amb objectes
● Mirar (dissimuladament) el rellotge

● Posar la cama sobre el braç de la butaca

DELIMITACIÓ DE LA ● Arrepenjar-se al marc de la porta, en un arxivador,
PROPIETAT etc.
● Entrar i “llençar” sense cura la jaqueta, la cartera
sobre la butaca, la taula, etc.
● Anar “xerrant” amb algú, saludar i continuar parlant
en veu alta
●

4.1. La mirada

Mirar el públic és essencial per mantenir l’atenció de l’audiència i per establir un vincle de
comunicació entre el conferenciant i el seu públic, ja que l’emissor enviarà el missatge al
receptor, qui alhora li enviarà el feedback necessari per poder adaptar el seu discurs.

Per això, és important que intentem mirar a totes i cada una de les persones assistents i
evitar fixar la mirada en un sol punt o un individu concret. A la vegada, hem de mirar-los a la
cara, amb els ulls prou oberts com perquè puguin observar la franquesa de les nostres
paraules i dotar-les de confiança. A més, s’ha d’intentar no desviar la mirada quan es creua
amb la d’algú de l’auditori, ja que mostra una certa inseguretat per part de l’orador.

No obstant això, es poden combinar mirades panoràmiques i focalitzades durant el discurs,

en funció d’allò que estiguem exposant en aquell moment. En qualsevol cas, no s’ha de
mirar ni al sostre ni al terra si no es fa expressament, com tampoc no s’ha de deixar de
mirar els assistents per llegir el guió o les diapositives.

4.3. La modulació de la veu: volum, entonació, ritme i pronúncia

Entre els elements de la comunicació no verbal, la veu també és un factor imprescindible

perquè l’auditori es mantingui atent i entengui el missatge. Mitjançant la veu també
s’observa l’entusiasme de l’orador, així com la seva seguretat a l’hora de parlar en públic.
Tot seguit, remarquem una sèrie de pautes que cal tenir en compte en relació amb la veu de
l’orador.

● En primer lloc, el volum de la veu ha de ser variat. Una estratègia per captar
l’atenció dels assistents és parlar més fort per destacar les idees clau. Cal
que prèviament reparem en la mida de la sala, així com en la presència o no
de micròfons per tal que la veu arribi a tothom. Si mentre parlem dubtem si
 ens escolten bé, seria convenient preguntar-ho directament per poder corregir
aquest problema.
● En segon lloc, l’entonació també ha de ser diversa. Això ho podem
aconseguir alternant diversos tipus d’oracions. Per exemple, podem
començar amb una pregunta, seguir amb frases enunciatives i introduir
oracions exclamatives durant el discurs.
● En tercer lloc, el ritme ha de ser l’adequat o, en altres paraules, ha de
permetre seguir el text fàcilment. Això significa que no podem anar ni massa
ràpid (perquè aparentem que estem nerviosos) ni massa lent (per no carregar
el discurs de monotonia).
● En quart i últim lloc, la pronúncia ha de ser clara. Si s’escau, podem fer
pauses que ressaltin els mots més destacats. Així també aconseguim que el
públic recuperi l’atenció si l’havia perdut en algun moment del discurs.

5. Estratègies per captar l’atenció del públic

En aquest apartat incloem deu consells per tal de captar l’atenció de l’audiència. De
vegades, tan difícil és captar-la com mantenir-la. Així que si no volem que el nostre públic
s’avorreixi, agafeu llapis i paper i apunteu aquestes idees.

1. Començar amb una història interessant:

Pot ser una anècdota o un conte, personal o d’altri, que contingui algun
ensenyament i que no duri més de dos minuts. Les bromes també poden ser
útils.

2. Recorre al mètode estadístic:

Els números donen credibilitat i resumeixen una tendència ràpidament. Cal

buscar nombres sorprenents o, molt millor, alarmants. Generar un neguit a
l’auditori tot just començar és una molt bona tècnica per cridar la seva atenció.

3. Fer preguntes retòriques:

D’aquesta manera farem que l’auditori pensi, es concentri en l’exposició i, fins i

tot, s’involucri de manera immediata. Com més provocativa i menys previsible
sigui la pregunta, més cridarà l’atenció. Cal evitar les preguntes de resposta
sí/no. Consells: Fregar els límits dels principis de l’ètica, acompanyar les
preguntes amb una petita pausa o modular el nostre to de veu en funció de les
parts que vulguem ressaltar.

4. Mostrar LA fotografia:

Hem d’escollir la que millor representi el tema tractat. Hi ha qui diu que “una
imatge val més que mil paraules” i, de vegades, aquest refrany es compleix.
Caldria apostar per alguna cosa que faci pensar l’audiència.
5. Tenir empatia amb l’audiència:

“Per augmentar l’interès de l’audiència, el ponent pot considerar oportú no

limitar-se a reproduir el que ja està escrit, sinó afegir-hi alguna cosa més, com
ara les pròpies vivències durant el procés d’investigació, o desenvolupar les
conclusions i projectar-les cap al futur. D’aquesta manera el públic receptor del
discurs tindrà més elements per jutjar el treball. Cal procurar també preveure les
objeccions que puguin fer els destinataris del discurs.” (Argumenta, 2016)

6. No llegir el guió:

No portar preparat el tema denota una manca d’interès total per part del
conferenciant. L’orador ha de mirar l’audiència per captar i mantenir la seva
atenció, i el seu interès ha de contagiar el del públic que l’observa.

7. Fer ús de les noves tecnologies:

Avui dia és quasi impossible deslligar-nos de les TIC, però veritablement

resulten molt útils a l’hora de fer un parlament. Una presentació Prezi o
PowerPoint o un vídeo de Youtube també pot ajudar l’audiència a captar la seva
atenció i a seguir el nostre discurs.

8. Ser el més naturals possible:

La improvisació és un dels pecats del mal comunicador. Però que no sigui un

discurs totalment espontani no significa que no pugui ser senzill. Cal que usem
les nostres pròpies paraules, un to de veu que variï en funció d’allò que
vulguem remarcar, tot fent les pauses necessàries perquè el públic segueixi el
col·loqui fàcilment i amb claredat.

9. Estar convençuts d’allò que diem:

Sabem que per tenir èxit en la venda d’un producte, hem de creure en les seves
propietats, com si es tractés del millor del mercat. El producte és el nostre text i
ningú millor que nosaltres el pot defensar i “vendre’l” a l’auditori. Ens hem de
creure les nostres pròpies paraules per tal que arribin a tothom.

10. Projectar les conclusions cap a un futur:

De la mateixa manera que el text ha de tenir una introducció, també ha de tenir

unes conclusions rellevants. Aquestes, a més de recapitular tot el que s’hagi dit
fins al moment, també poden orientar-se cap a la posteritat i generar en
l’audiència voler tornar a escoltar l’orador en una altra ocasió.

6. Exemple recomanable

https://www.youtube.com/watch?v=7OZ7ggSSW7A