Tema 3.

Eines fonamentals en la fase inicial del procés d’avaluació

LA ENTREVISTA PSICOLÒGICA

La entrevista psicològica és una de les eines fonamentals de l’inici del procés d’avaluació. De
fet, és la més antiga i emprada per tots els models teòrics d’avaluació psicològica. Podem
considerar-la com una font d’informació fonamental per a orientar el diagnòstic i guiar la
intervenció. Es tracta d’una tècnica no emmascarada i de resposta voluntària. A més a més,
s’ha de ressaltar que és una tècnica subjectiva.

Diàleg de relació asimètrica entre dos o més interlocutors que versa sobre temes concrets. Així
doncs, es parla de asimetria en dos sentits:
- Entrevistador 🡺 Rol directiu 🡺 Formula preguntes i determina tipus de entrevista.
- Entrevistat 🡺 Selecciona les respostes i actua de manera introspectiva.

Els principals objectius de l’entrevista psicològica són els següents:

- Centrar el problema
- Recaptar informació adient per als objectius avaluadors:
o Conducta verbal: Aspectes semàntics, cultura, assertivitat, obertura, etc.
o Conductes no verbals. Poden classificar-se en diferents nivells:
▪ Nivell motriu: tipus de moviments (gestos, tics, moviments repetitius...), postures
(relaxada, rígida...), to muscular (tens, flàccid), contacte ocular (directe, fugisser...),
expressió facial (somriures, ganyotes, celles).
▪ Nivell paralingüístic. Ex. Tipus de verbalitzacions, to, velocitat, respiració, bloqueigs,
ritme, èmfasi, peculiaritats lingüístiques (o muletilles), lapsus, associacions.

▪ Nivell de relacions espacials (proxèmia ): La distància interpersonal ens

permet analitzar el tipus de relació que existeix entre dos o més subjectes
i realitzar l’estudi dels rols que aquests interpreten: intimitat (fins a 0,5 m),
amistat (0,5 a 1,5m) i/o distanciament psicològic/respecte cap a rols socials (1,5-
4m). NOTA: Els anàlisis, però, han de realitzar-se només en situacions en les quals
l’individu tingui la possibilitat d’escollir la distància que deixarà amb les persones del seu
voltant

▪ Nivell fisiològic: S’estudien els signes de tensió emocional (ex: suor, congestió,
pal·lidesa, parla entretallada, plors, sequedat boca...).

En resum, és important tenir en compte el grau coherència entre la conducta verbal i la no

verbal, sobretot a l’hora de detectar contradiccions entre aquestes.

TIPUS D’ENTREVISTA

1. Grau d’estructuració

A) NO ESTRUCTURADA O NO DIRECTIVA (O OBERTA): Es caracteritza per la seva

flexibilitat. Durant l’entrevista l’entrevistador realitza poques intervencions de
manera que li dóna a l’entrevistat molta llibertat. A més a més, com que les
preguntes que es fan són obertes l’entrevistat té l’oportunitat de parlar sobre les
seves opinions, emocions.. Aquest tipus d’entrevista és la que predomina en una
situació de línia psicodinàmica, psicoanalítica o terapèutica fenomenològica:
a. Línia psicodinàmica. En l’enfocament psicodinàmic, el psicòleg haurà de ser
capaç de manejar l’ansietat que apareix en ell i en el pacient durant la sessió.
 i. Transferència: entrevistat 🡺 entrevistador. Procés pel qual s’actualitzen
els desigs inconscients que en el subjecte suscita el terapeuta i que són
interpretats com una repetició de les seves primeres relacions objectals.
ii. Contratransferència: entrevistador 🡺 entrevistat. Són les diferents
respostes emocionals del terapeuta davant les verbalitzacions del pacient.
NOTA: És important que l’entrevistador diferenciï el material que el pacient aporta i el
que ell reviu i, per això, ha de conèixer i analitzar el seus propis conflictes
b. Línia psicoanalítica. En l’enfocament psicoanalític, l’entrevistador té la funció
inicial d’escoltar, passar després a preguntar i, finalment, d’interpretar els
fenòmens de relació que es produeixen en la situació d’entrevista.
c. Línia fenomenològica: L’entrevista no directiva i centrada en el client és
considerada clau per al canvi personal. Així l’entrevistador ha de presentar:
empatia, acceptació incondicional, autenticitat i respecte sense condicions

Les principals crítiques a les entrevistes no estructurades recauen en la variabilitat de

la informació recollida que pot alterar la fiabilitat del diagnòstic degut que les fonts d’error
de les entrevistes (falta d’especificitat de les qüestions, la seqüència i el nombre de preguntes,
ambigüitat dels termes emprats, etc.), del mateix entrevistat (necessitat de donar respostes socialment
acceptables, manca de comprensió de les preguntes, relació emocional amb l’entrevistador inadequada,
etc.) i de l’entrevistador (característiques personals, preferències i biaixos, etc.). El principal
avantatge d’aquest tipus d’entrevistes, però, és que permet la focalització en les
queixes del pacient (és a dir, en les vivències i conflictes que li preocupen). Per tant, pot ser més
útil en entrevistes terapèutiques que en diagnòstiques.

B) ENTREVISTA SEMIESTRUCTURADA O SEMIDIRIGIDA : L’entrevistador disposa d’un

esquema de les qüestions bàsiques, però deixa que sigui l’entrevistat qui les plantegi
de forma espontània (de manera que si aquest no les treu pel seu compte se les preguntarà).
Les preguntes d’aquest tipus d’entrevista poden ser obertes i/o tancades.
a. Avantatges 🡺 Conjuga els avantatges de les entrevistes no estructurades i de
les entrevistes estructurades.
b. Crítiques 🡺 Requereix experiència per part de l’entrevistador.

C) ENTREVISTA ESTRUCTURADA O TANCADA O DIRECTIVA: S’ha fixat el tipus de preguntes

que cal fer, la forma de fer-ho i la valoració de les respostes. Convé tenir en compte, a
més a més, que en aquest tipus d’entrevista es tracta amb preguntes tancades. De fet,
l’entrevistador té un llistat de preguntes, organitzades per dominis psicopatològics,
amb indicadors de com ponderar cadascuna.
a. Avantatges: Redueix la variabilitat de l’error i aconsegueix una qualitat
diagnòstica més gran (ja que, si se segueixen les indicacions d’aplicació, dos codificadors
diferents obtenen un alt grau de concordança en el seu diagnòstic).
b. Crítiques: Poca llibertat del client, descontextualització de la informació i/o
perd de vista detalls de gran importància

Combinació de mètodes/estructures:
- En l’estructura piràmide es comença amb preguntes tancades i es finalitza amb
obertes.
- En l’estructura embut es comença amb preguntes obertes i es finalitza amb tancades.
- L’estructura rombe és la combinació de les dos estructures anteriors (seqüència: tancades,
obertes, tancades).

2. Objectiu
A. ENTREVISTA INICIAL

- Introducció: Primer contacte directe psicòleg - subjecte 🡺 rapport positiu (establiment

d’una relació de cordialitat i confiança entre entrevistador i entrevistat).
- Centrament en el focus 🡺 Hem de procurar:
o Aclarir el motiu de consulta
o Obtenir informació (Llenguatge verbal i no verbal)
o Discriminar motiu manifest/latent. NOTA: Les diferències que puguin existir en relació
amb el motiu o finalitat de l’entrevista han de ser discutits abans de passar a la següent fase.
- Recopilació d’informació: Aquest és l’eix central de l’entrevista i consisteix en obtenir
dades fonamentals per aclarir la naturalesa, causalitat i intensitat del problema.
- Resum o cloenda: síntesi dels punts més essencials recollits per tal de conjugar criteris.

B. ENTREVISTA D’EXPLORACIÓ PSICOLÒGICA: Sessions d'administració de tests i proves

psicològiques per tal de provar les hipòtesis emeses 🡺 Bon rapport 🡺Motivació.

C. ENTREVISTA DE CLAUSURA O DE DEVOLUCIÓ 🡺 Retorn d’informació (després d’haver fet una

entrevista inicial i/o d’haver realitzat tota una bateria de proves psicològiques).

D. ENTREVISTA DE SELECCIÓ: Es combinen preguntes obertes i tancades (semiestructurada) i

es recullen les de dades verbals i les no verbals. Objectiu: Detectar el subjecte més idoni per un
lloc de treball determinat. Cal conèixer molt bé les característiques i requeriments del lloc de
treball.

E. ENTREVISTA TERAPÈUTICA: Té per objectiu facilitar la solució de problemes psicològics

mitjançant la interacció personal. Així doncs, pretén provocar un canvi en la conducta del
subjecte. És important tenir en compte que per aconseguir una relació terapèutica positiva cal
emprar diverses tècniques. Les sis primeres són no directives i les sis últimes directives:
- Aclarir 🡺 Pregunta de confirmació sobre el contingut expressat per a concretar i/o
precisar el missatge
- Paràfrasi 🡺 Repetició del contingut del missatge del client a fi de focalitzar l’atenció
del pacient en el contingut verbal (per a deslligar-ho dels aspectes emocionals).
- Reflex/emmirallar 🡺 Resum fet pel terapeuta que recull el contingut emocional de
l’expressió del pacient, amb l’objectiu que se senti comprès i alleugerit. NOTA: A diferència
de la paràfrasi, l’objectiu de la tècnica del mirall és destacar els sentiments primordials del pacient.
- Resum 🡺 Síntesi de la informació donada pel client, a fi de proporcionar-li una visió de
conjunt
- Autorevelació 🡺 Informació personal que el terapeuta dona al pacient amb l’objectiu
de disminuir la distància entre tots dos.
- Immediatesa 🡺 Expressió relativa a allò que ha passat, en un moment determinat de
la sessió d’entrevista terapèutica, a fi d’entrar en la discussió d’alguna dada donada en
aquell moment
- Sondeig 🡺 Pregunta oberta que permet al pacient d’organitzar la informació sense cap
trava: què, com, quan, etc.
- Afirmació de capacitat 🡺 Acte d’infusió d’ànim al pacient pel qual se li assegura la
seva vàlua i preparació per dur a terme una acció.
- Confrontació 🡺 Descripció del terapeuta de les incongruències en les expressions
verbals i reals de la vida del pacient, a fi d’afavorir l’anàlisi de la conducta.
- Interpretació 🡺 Elaboració d’una explicació hipotètica de l’organització dels fets i
accions del pacient, amb la finalitat de permetre-li que vegi les coses des d’una altra
perspectiva.
 - Instruccions 🡺 Pautes relatives a les formes d’actuar, que sostenen l’acció del
subjecte.
- Enquadrar 🡺 Informació que emmarca la forma d’actuar en una sessió terapèutica.
Delimita la forma d’actuar, el tipus d’informació que es tractarà i les formes d’interpretació.

F. ENTREVISTA DE RECONDUCCIÓ: S’utilitza en contextos professionals durant el procés de

selecció-formació. Te per objectiu que l’entrevistat rebi feed-back sobre els seus avenços i
comportament, i millori o canviï les conductes poc adequades.

ANAMNESI I LA HISTÒRIA CLÌNICA

Història clínica 🡺 dades rellevants de les exploracions fetes al pacient, de les orientacions
diagnòstiques i pronòstiques i dels tractaments rebuts.
- Anamnesi 🡺 Part de la història clínica que conté aspectes amplis del desenvolupament
personal de l’individu. Recull informació bio-psico-social de la història de
desenvolupament general del subjecte. Convé destacar, a més a més, que les dades
que recull l’anamnesi poden ser útils per esbrinar elements causals vinculats a la
problemàtica objecte d’estudi.
o Dades personals, genograma, embaràs, part, neonat (Apgar), postnatal, lactància,
alimentació, alteracions, desenvolupament motor, desenvolupament llenguatge, son,
control esfinterià, desenvolupament sexualitat, relació psicosocial, jocs, escolaritat,
inici vida laboral, canvis importants, antecedents patològics.
GENOGRAMA

El genograma és un esquema molt útil per conèixer gràficament el context familiar de

l’individu:
- Els homes generalment es representen amb quadrats i les dones amb cercles. L’edat
del subjecte es col·loca dins del quadrat o del cercle i un creu dins d’aquests indicarà la
mort de l’individu.
- El nostre objecte d’estudi es marca amb un doble quadrat, un doble cercle o una
fletxa.
- Per indicar que s’ha produït un matrimoni es representa la unió mitjançant una línia
horitzontal entre el quadrat i el cercle que representen el pare i la mare.
o En cas que es produeixi una separació la representarem amb una línia
inclinada que trenca la línia horitzontal que uneix el pare i la mare.
o En cas que es doni un divorci el representarem amb dues línies inclinades que
trenquen la línia horitzontal que uneix el pare i la mare.
o Si la parella només cohabita degut que encara no s’han casat la línia
horitzontal que els uneix serà discontinua.
- Per indicar l’existència de fills s’utilitzen línies verticals, sortint de l’horitzontal que
marca el matrimoni, acabades amb un quadrat o una rodona (per ordre d’edat).
o En cas que es produeixi naixement de bessos la línia d’ambdós germans surt
del mateix punt de la línia horitzontal que uneix el pare i la mare. Si a més a
més aquests són idèntics això es marcarà amb una línia horitzontal que els
uneix.
o En cas que el fill sigui adoptat la línia que l’unirà a la resta de la família serà
discontinua.
o Un avortament es representa amb una línia vertical acabada en un punt negre
i un embaràs amb una línia vertical acabada en un triangle.
 - És importat encerclar el nucli de convivència per tal de poder determinar a simple vista
amb quines persones conviu el nostre subjecte objecte d’estudi.
o Quan un fill s’independitza i deixa de viure a la casa familiar es representa
mitjançant una línia horitzontal perpendicular a la línia vertical que l’unia als
seus pares (ex: el noi de 29 de la imatge s’ha independitzat).

NOTA: els genogrames anterior són eclèctics perquè no expressen com són les relacions entre
els membres de la família.

GENOGRAMA SISTÈMIC (o multidimensional)

• Unidos: buenas relaciones. Trato frecuente
• Fusionados: excesiva dependencia mutua. Se necesitan. Intenso enganche
• Conflictivos: mala relación, hay discusiones, enfados y ataques mutuos
• Distanciados: No hay conflicto, pero hay poco trato. Puede pasar mucho tiempo sin que se
vean
• Apartados: Hay ruptura en la relación. Si deben verse por determinadas circunstancias, se evitan
• Fusionados y conflictivos: Dependencia a la vez que ataque mutuo. “Ni contigo ni sin
ti”.