TEMA 11: TÈCNIQUES OBJECTIVES I PSICOFISIOLÒGIQUES

1. INTRODUCCIÓ

La denominació de “tècniques objectives” ha sigut utilitzada per a caracteritzar diferents tipus

d'instrumentació psicològica:
1. Test psicomètrics  Inicialment, els test psicomètrics (especialment els de personalitat)
es consideraben proves objectives sobre la base de les seues condicions objectives
d'aplicació i correcció.
- Crítica: <<El fet que un test siga objectiu en algun dels seus aspectes (aplicació,
correcció o valoració) no implica que siga “objectiu” genèricament>> (Catell, 1972).

2. Eysenck (1959)  Aquelles tasques estructurades que permeten recollir la conducta

motora externa dels subjectes i puntuar-la de forma independent a l'avaluador (ex., test de
destresa motora).
- Crítica: Considerar la conducta motora com l’única variable que es pot avaluar
mitjançant proves objectives resulta limitant.

3. Hundleby (1973)  Procediments que permeten obtenir una puntuació diferencial en un

subjecte basada en les seues respostes a estímuls específics o seqüències d'estímuls de
tal forma que el subjecte no coneix la implicació de les seues respostes ni tampoc pot
modificar-les en la direcció desitjada.
 Situacions de la vida real.
 Moviments expressius, test d’execució i perceptiu-motors.
 Registres psicofisiològics

Definició actual de “tècniques objectives” (Fernández-Ballesteros, 2011):

- “Procediments de recollida d'informació de manifestacions psicològiques observables i/o
amplificables, que en gran part dels casos no són controlables (almenys sense
entrenament) pel subjecte avaluat i que s'apliquen mitjançant aparells i/o mètodes
informàtics que permeten una administració, registre, puntuació i anàlisi objectiva
(generalment mecànica o electrònica) sense la intervenció de l'avaluador”.

 Tasques estructurades
  Avaluació sense biaix de l'avaluador.
 Respostes de l'individu no-modificables voluntàriament.
 Avaluació del comportament observable/extern (del subjecte)
 Ús de dispositius informàtics (electrònics o mecànics)

1.2. CARACTERÍSTIQUES

A. Objectivitat en el procediment  Requereixen una instrumentació i un material

estàndard l'aplicació, que es realitza en condicions estructurades i de màxim control.
- Estructuració de la tasca i les instruccions.
- Estructuració de la forma de registrar les respostes.
 Avantatges: Mesura COMPLETAMENT objectiva (lliure de biaixos) i fiable
(completa precisió) d’allò que vull avaluar.
 Limitacions: problemes de validesa ecològica.

Variable Procediment
Avantatges Limitacions
d’interès de registre

1. Observació fora
del laboratori. 4. He registrat correctament
tots el parpellejos?
Observació 2. Requereix
estructurada menys 5. És possible que no haja
Nombre de registrat parpellejos
preparació.
tics facials subtils?
(parpellejos) 3. Baix cost.
per minut
Resposta de
1. Mesura
parpadeig 1. Parpelleges igual quan tens
PERFECTA dels
mitjaçant la cara plena de cables?
parpellejos.
BIOPAC

B. Veracitat en la informació  La resposta és registrada de manera objectiva i

involuntària (el subjecte no pot controlar o modificar les seues respostes objectives o
psicofisiològiques de forma voluntària).
- Menys importància de la col·laboració del pacient.
- Infalsejable (amb certes excepcions).

 Avantatges: Permet mesurar aspectes psicològics on el pacient pot tindre

una voluntat activa de enmascarar la seua realitat.

 Limitacions:
• Persones molt reactives  Implicacions d'un fals positiu (persones
nervioses)
• Persones no reactives  Implicacions d’un fals negatiu (psicopatia).
 Variable Procediment
Avantatges Limitacions
d’interès de registre

1. Avaluació fora
del laboratori. 4. M’ha dit la veritat? MAI
Entrevista !!!!!!!
psicològica. 2. Requereix
Atracció sexual menys 5. És possible que haja
cap a xiquets Autoinforme. preparació. minimitzat els
(pedofilia), cap símptomes?
a adolescents 3. Baix cost.
(hebefilia),
violència 1. No tots s’exciten en una
Pletismògraf
sexual... laboratori (flat line
penià. 1. Mesura acurada de profile).
Fotopletismògraf l’activació sexual.
2. Probabilitat de fals
vaginal.
positius i fals negatius.

C. Objectivitat en la puntuació  Les respostes del subjecte són registrades, codificades

i processades objectivament, sense intermediació de l'avaluador.

- Normalment, les dades derivades de tècniques objectives i psicofisiològiques són

processades mitjançant programes d’ordinador.
- En qualsevol cas, l’interpretació clínica i/o psicológica SEMPRE DEPÈN DE
L’AVALUADOR.

 Avantatges: Mesura lliure de biaixos.

 Limitacions: Minimització de l’importància del judici clínic.

D. Especificitat de la resposta avaluada  Les respostes motores, cognitives i

fisiològiques són recollides de manera directa i específica.

- Les dades recollides sempre corresponen a allò que es vol avaluar (p.e., la taxa
cardíaca sempre correspon a l’activitat del cor).
- El problema ve quan volem establir la relació entre la mesura objectiva i el
fenomen psicològic (un aument en la taxa cardíaca SEMPRE es deu a una
resposta d’ansietat o estrès).

E. Inespecificitat de la resposta  Per tant, les tasques a realitzar durant el registre

són les que normalment confereixen un significat psicològic a les variables fisiològiques
1.3. TÈCNIQUES OBJECTIVES I PSICOFISIOLÒGIQUES: APLICACIONS
Avui dia, l’accesibilitat a diferents estratègies d’avaluació psicofisiològica així com la seua
popularitat han facilitat que es començen a aplicar amb múltiples finalitats i en diferents
àmbits:
1. Investigació bàsica i aplicada.
• Diagnòstic de diferents transtorns psiquiàtrics a partir del fenotipat de diferents
indicadors (p.e., resposta de sobresalt).  Cerca de marcadors psicofisiològics
associats a trastorns psicològics per a identificar individus especialment
vulnerables al desenvolupament de trastorns mentals específics (“marcadors
psicofisiològics”)
2. Psicologia clínica i de la salut.
• Regulació emocional  Entrenament en habilitats per a controlar o afrontar les
reaccions d'estrés.
• Entrenament en discriminació del nivell de glucosa en sang en pacients diabètics.
• Control de la respiració en pacients asmàtics.
3. Psicologia esportiva.
• Control de l’activació simpàtica en tiradors d’èlit.
4. Avaluació per a permisos de conducció, d'armes o d'activitats perilloses.
5. Psicologia forense.
• Identificació de la veracitat del testimoni (p.e., avaluació policial a Mèxic)  No
VALIDESA
• Detecció i diagnòstic de desviacions sexuals.
6. Avaluació i rehabilitació neuropsicològica.

2. TÈCNIQUES OBJECTIVES D’AVALUACIÓ

Es consideren “tècniques objectives” a tots aquells procediments d’avaluació que compleixen
les característiques abans descrites i que mesuren alguna de les següents variables:
- Respostes sensorials:
 Percepció tàctil.
 Percepció auditiva.
 Percepció visual.
- Respostes motores.
- Respostes cognitives.
 2.1. PERCEPCIÓ TÀCTIL

Unitat del dolor  Avaluació de l’umbral de dolor (important en el càlcul del nivell de medicació

2.2. PERCEPCIÓ AUDITIVA

2.3. PERCEPCIÓ VISUAL
2.4. RESPOSTES MOTORES

2.5. RESPOSTES COGNITIVES

3. TÈCNIQUES PSICOFISIOLÒGIQUES D’AVALUACIÓ

Què són les mesures psicofisiològiques?

• Psicofisiologia: “Ús de la mesura fisiològica en l'estudi dels processos psicològics
subjacents a la conducta”.  Avaluació centrada en el registre i l’anàlisi de les respostes
fisiològiques de l'organisme per a estudiar els processos psicològics explicatius de la
conducta.
• La conducta psicofisològica solament és observable a través de l'aplicació de tècniques
poligràfiques de registre.
• Psicologia clínica  Camp de més incidència en les aplicacions dels registres
psicofisiològics.

3.1. PASSOS EN EL PROCÉS DE MESURA PSICOFISIOLÒGICA

PAS 0: elecció del tipus de activitat fisiológica

 Activitat electrogràfiica
 Activitat respiratoria
 Activitat electrocardiográfica
 Activitat electrodèrmmica
 Activitat electroencefalografica espotanea (EEG)
 Activitat electroencefalografica evocada (PEP)
 Activitat sexual
 Temperatura corporal
 Activitat salivar
 Variables del sistema endocri i bioquimic

PAS 1: Detecció de l’activitat psicofisiológica

Detecció del senyal provinent de l'organisme  A través d'elèctrodes o sensors es
detecta l'activitat de l'organisme i es transmet a un aparell.
 PAS 2:Transformació de l’activitat psicofisiològica
Transformació de la senyal provinent del sensor a fin de puga ser analitzada per
sistemes informàtics:  Si el senyal de l'organisme no és elèctric, s’ha de
transformar en senyal elèctric mitjançant un transductor.

PAS 3:Amplificació de l’activitat psicofisiològica

A fi de que la senyal arriba al umbral mínim per a la seua detecció, s’ha d’amplificar
El senyal s'amplifica perquè adquirisca prou potència per a poder ser enregistrat i/o
rebut per l'avaluador o el subjecte.

PAS 4 I 5:Registre i conversió de la senyal

Conversió del senyal  El senyal amplificat és convertit en forma gràfica o digital, o
pot ser enviat a un ordinador per a ser emmagatzemat i/o analitzat estadísticament
(registre computeritzat).

3.2. APLICACIÓ PRÀCTICA DE LES TÈCNIQUES PSICOFISIOLÒGIQUES

- Exemple: Diagnóstic diferencial entre trastorn bipolar II i depressió unipolar mitjançant

l’anàlisi de la variabilitat en la taxa cardíaca

- Exemple: Us de l‘eye tracker per al diagnòstic de pacients amb diferent tipus d’adiccions

3.3. PROBLEMES DE LES PROVES PSICOFISIOLÒGIQUES

a) Valors inicials: La relació entre l'estímul i la resposta depén del nivell previ d'activació
psicofisiològica d'aquesta resposta. Existirà una relació negativa entre la línia de base i
l'amplitud de la resposta: quant menor siga la resposta de base, major serà l'increment
després de l'estimulació.

b) Reactivitat: La única manera de mitigar els efectes sobre la reactivitat del subjecte és
mitjançant un període d'habituació previ a les sessions de prova.

c) Patrons específics de resposta. Cada persona té una manera de reaccionar

fisiològicament a patrons fixos a l'estimulació, i a més sol ser estable al llarg del temps.

d) Dificultats a l'hora d'atribuir de forma directa els canvis observats en les variables
psicofisiològiques a fenòmens psicològics.

e) Validesa  Dificultat per a generalitzar les respostes psicofisiològiques del subjecte en un

laboratori a la seua vida real. Aquest problema disminueix si s'utilitzen dispositius de
registre portàtils.
f) Les variables psicofisiològiques són extremadament sensibles a múltiples factors que
poden afectar el seu nivell d'activitat. Artefactes  Conjunts de factors aliens a
l'estimulació (objecte d'avaluació) que poden alterar els registres psicofisiològics.

- Artefactes ambientals i de registre: Condicions físiques del lloc on són obtinguts els
registres (lluminositat, soroll, temperatura, olors, hora del dia, interferències elèctriques,
etc.).

- Artefactes deguts a la instrumentació: Tipus i qualitat d'elèctrodes i/o del gel conductor,
col·locació adequada ...

- Artefactes procedents de l'organisme: Moviments del subjecte durant la situació de

registre, efecte del sistema sobre l'organisme.

- Artefactes deguts a la ritmicitat o fluctuació temporal de les variables psicofisiològiques:

Ritmes circadiaris i ultradiaris, segons l'hora del dia.

- Artefactes d'interpretació: Encara que es registren les mateixes variables fisiològiques,

la interpretació pot ser diferent.

 És important l'establiment d'unes fases diferenciades del registre per a realitzar amb
garanties la seua interpretació. Normalment les fases establides són quatre:

• Adaptació del subjecte (habituació).

• Estimació de la línia base.

• Estimulació o tasca.

• Període de recuperació.

 Un requisit més per a assegurar la fiabilitat i validesa dels registres radica a avaluar
múltiples mesures repetides.

4. ENTRENAMENT EN BIOFEEDBACK
Pràcticament qualsevol resposta
psicofisiològica es pot controlar si es
té suficient informació com per a
autoregularla.

4.1. FONAMENTS
Biofeeback  Entrenament en el
qual es provocan canvis en les
respostes psicofisiològiques utilitzant
els registres psicofisiològics com a
mitjà de retroalimentació a l’individu.
 Tipus de senyals habituals en biofeedback:
- Senyal auditiva (to continu, sons a diferent freqüència indicant la intensitat de la resposta
fisiològica).
- Senyal visual simple (llums a diferent intensitat).
- Senyal visual complexa (gràfiques de registre continu, gràfiques de registre acumulat,
infografies per a la presentació interactiva de resultats, etc.)

L’eficàcia de les tècniques de biofeedback per al control de respostes psicofisilògiques s’ha

explicat des de tres marcs teòrics:
- Explicació a partir de la teoria del condicionament  La senyal emesa per el
biofeedback es consideraria un tipus molt concret de reforç que modularia la realització del
comportament; quan les respostes del pacient s’ajusten a allò que es vol aconseguir
(l’objectiu terapèutic), el pacient és reforçat mitjançant la senyal psicofisiològica
(incrementat l’autoeficàcia) mentres que quan es desvia, la senyal es pot considerar un
“càstig” al comportament.
- Explicació a partir de la teoria del processament de la informació  La clau del
funcionament no són els processos de reforç, si no la informació oferida al pacient respecte
a la seua execució; a més informació, millor autoregulació de la seua execució i rendiment.
- Models mediacionals  Aquesta teoria proposa que el pacient no aprèn a controlar la
seua resposta psicofisiològica, sinó que aprèn a controlar-se “a sí mateix”; és a dir, durant
el biofeedback s’aprenen estratègies per a la regulció de l’activació (relaxació) o per al
 control cognitiu de la conducta (autoinstruccions, solució de problemes) que tenen un
impact sobre el control psicofisiològic.

4.2. CONTROL DE L’ACTIVACIÓ

Exemple de Biofeeback  Entrenament per al control de l’activitat psicofisiològica mitjançant una
app
4.3. ESTIMACIÓ DE GLUCÈMIA
Intervenció en discriminació de glucosa en sang en pacients diabètics (Ybarra i Gil-Roales, 2004):
- OBJECTIU  Aconseguir que el pacient diabètic sigui capaç d'identificar els signes
habituals de situacions de descompensació glucèmica sense necessitat realitzar-se una
anàlisi de glucèmia en sang.
- DURADA  Es requereix un mínim de 3 sessions per a implementar la tècnica i molt
treball autònom per al seu domini.
- 1a SESSIÓ:
 Exposició dels símptomes habituals de les hipo i les hiperglucèmies.
 Introducció a l'escala de símptomes.
 Tasca per a casa: En cas d’experimentar una Hiper-hipoglucèmia durant la setmana,
que emplene l’escala de símptomes.
- 2a SESSIÓ:

 Anàlisi dels registres.

 Identificació dels principals símptomes de hiper-hipoglucèmies.

 Tasca per a casa: abans de cada autoanàlisi de glucèmia en sang, la persona deu
utilitzar dos minuts per tractar de detectar si sent algun d'aquests símptomes.
Posteriorment fer-se l'anàlisi mitjançant aparell digital.

- 3a SESSIÓ i posteriors:

 Anàlisi dels registres

 Solució de possibles problemes amb els registres.

 Tasca per a casa: abans de cada autoanàlisi de glucèmia en sang, la persona deu
utilitzar dos minuts per a tractar de detectar si sent algun d'aquests símptomes.
Després, fer una estimació del nivell de glucèmia en sang. Finalment, contrastar
l'estimació amb la veritable lectura mitjançant aparell digital.

CONCLUSIONS
- L'avaluació psicofisiològica constitueix una part important de l'avaluació en general.
- Requereix d'un alt grau d'especialització. Això ha influït en el fet que s'haja desenvolupat
més lentament que altres àrees avaluatives.
- És útil en molts camps de la Psicologia, i ofereix tècniques avaluatives i d’intervenció
complementàries.