Apuntes

Tema 1 Fonaments
Psicopatologia. Estudi dels trastorns. Estudi clínic, descriptiu i especulatiu. És un estudi

de com els trastorns mentals es presenten i la seva classificació i l’estudi de les causes.
Aspectes a estudiar:
Esquema d’un trastorn:

1. Semiologia: Estudi de les senyals.
2. Etiologia
3. Símptomes i signes + evolució
4. Diagnòstic diferencial
5. Tractament
Etiologia: Estudi de les causes. Estudis experimentals. Teoríes de tipus psicoanalític,

com es produeixen.
Símptomes i signes + evolució: Símptoma: subjectiu. El malalt ho explica. Signe:
objectiu. Es pot veure/tocar. Per detectar signes és necessària una exploració.
És important mantenir una evolució d’aquests signes i símptomes per veure com
evoluciona la psicopatologia.
Passos d’una exploració:
- Entrevista
- Inspecció
- Auscultació Exploració física; no és molt important en psicopatologia.
- Palpació
- Percussió
Els símptomes en psicologia psicopatològica no són tan importants com l’evolució dels
mateixos. En base els símptomes i signes es podrà predir patologia/ actuar/classificar-
la. Després d’aquest pas s’ha de determinar el diagnòstic diferencial.
Diagnòstic diferencial: Confrontar símptomes i signes i veure la seva evolució amb els
trastorns mentals.
Tipus trastorns:
- Per cluster tipus A: Esquizoides
- Per cluster tipus B: Histèrics
Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 1

- Trastorns tipus C: Ansiosos
S’han d’enumerar possibilitats de trastorns per veure a quin tipus de trastorn correspon.
Tractament: En psicopatologia no es tracta molt. Es posa més èmfasi en els punts
anteriors.
Per a reconèixer un signes s’ha d’estudiar la historia clínica. (Semiologia)
Parts de la història clínica
- Dades de filiació
- Anamnesis
- Història del trastorn actual
- Antecedents personals
o Fisiològics
o Patològics
 Generals
 patològics(inclosa resposta terapèutica prèvia)
- Antecedents familiars
- Dades biogràfiques
- Exploració
o Física
o patològica (semiologia)
o Complementàries
- Diagnòstic diferencial
- Orientació diagnòstica
- Pronòstic
- Pla de tractament
- Curs evolutiu
- Epícrisi/informe d’assistència. Diagnòstic codificat
Dades de filiació. Part administrativa.  nom del pacient, telèfon, sexe, adreça,
professió, feina, sistema de cobrament, procedència del pacient. Totes aquelles
dades per identificar el pacient. És important donar-se d’alta a l’agència de protecció
de dades conforme es guarden dades de pacients. El pacient té el dret de rectificar i
cancel·lar-les.

Anamnesis motiu de consulta, història del trastorn actual, antecedents
personals, familiars i dades biogràfiques. Va del moment present fins endarrere. El
motiu de consulta pot ser clar, altres no saben gaire el que els passa, s’ha de
començar per l’estat actual i buscar el fil. A vegades el motiu té una percepció
esbiaixada per la pròpia patologia de l’efecte, a partir del motiu s’ha d’estirar del
fil per a descobrir la patologia. Al motiu de consulta s’ha d’aplicar la semiologia
per a veure com es diuen les coses.
Tipus suports per a la historia:
 Sistema mixta
 Sistema suport de paper
 Sistema informàtic.
Història del trastorn actual problemàtica amb coherència interna, explicació
del trastorn, es remunta a l’inici del problema. Presencia de símptomes o no, per
activació o inhibició d’un estat. També busca la cronologia de fets del trastorn, quant
temps fa que li passa. Hi ha alteracions agudes, subagudes i cròniques:
o aguda: comença de forma brusca, com la presentació de la crisi
d’angoixa (agut dins de crònic). Evoluciona ràpidament cap a un altre
estat, cap a curació p cap a estat crònic.
o Crònica: té cronologia lenta, difícil situar l’inici. Els estats crònics es
combinen amb trets de personalitat.
Antecedents poden ser:

- Personals: es dividiesen en
o Fisiològics: evolució fisiològica de la persona, evolució de l’embaràs, del
part, fòrceps, etc. Durant el primers mesos. Pubertat normal o no
(alteracions hormonals), en les èpoques de gran canvi evolutiu es quant
hi ha més risc de patologia.
o Patològics: si ha estat malalt algun cop, en la revisió patològica es
pregunten per tot tipus de medicaments i tota possible acció
farmacològica, Café, alcohol, altres. Tractaments que es segueixin,
antecedents patològics anteriors, si son semblants o iguals (el pacient
pot reaccionar d’acord amb la resposta terapèutica anterior).

- Familiars: presencia de determinades alteracions en la família per possible
predisposició genètica o pel contacte social amb problemes com alcoholisme,
mare ansiosa, maltractes, etc.
Dades biogràfiques recollida d’informació general que tingui rellevància.

Escolarització (problemes d’atenció, falta de constància, etc), relacions de parella,
situació laboral. Àmbits ideals d’exploració.
Exploració anar a buscar activant, signes i símptomes. Investigació de

fenòmens des de el manifest actual (o buscar signes abans) que ens permeten relacionar-
lo i establir el diagnòstic. Es pot fer pr mitjans artesanals i més avançats, per general
segueix sent més important l’exploració senzilla, basant-se en el coneixement clínic
sobre les malalties i trastorns i la capacitat de preguntar.
Si no saps el que te el pacient al cap de 30 minuts tampoc ho sabràs al cap de 5
hores. Es necessitarà una llarga investigació.
Si les exploracions no et donen respostes pot ser per:
 Que no es sàpiga el suficient
 Que el cas no sigui clar
Exploracions clíniques: per capacitat del professional

Exploracions complementàries: utilitzen tecnologia.
Les exploracions clíniques tradicionals s’han dividit en: exploracions físiques

(ens interessa poc) i l’exploració psicopatològica.
Exploracions físiques: inspecció, reconeixement visual, palpació, percussió,

auscultació,…
Exploració psicopatològica: revisió d’una sèrie de processos psicològics de la
persona, agrupats per àrees (funcions físiques com la memòria, atenció, afectivitat,
consciència, orientació). S’exploren un per un d’anomalies que puguin ser símptomes
de malaltia. Amb l’experiència s’aprèn a trobar símptomes. L’exploració ens
caracteritza la possible disfunció que hi ha al darrera.

Es demanen exploracions complementaries en funció del que es descobert fins
ara. Les expl. Complementaries són les que es realitzen amb l’ajuda d’una sèrie
d’instruments i procediments amb un nivell d’elaboració suficientment complex, amb la
necessitat de la infraestructura necessària i personal qualificat. L’exploració
psicopatològica es fa sempre, aquestes només es fan per a corroborar un diagnòstic
previ i per complaença i deixar al pacient tranquil.. Al nostre camp moltes d’aquestes
tècniques no son molt útils.
Tipus d’exploracions complementàries
Exploracions basades en instruments psicològics. probes d’intel·ligència, expl.

Neuropsicològiques, expl. de personalitat exploracions d’avaluació de símptomes
mentals..
- Probes d’intel.: si s’usen en clínica solen ser d’aplicació individual. El que
més s’usa es el WAIS. No son proves perfectes ni transposables a altres
factors (nervis, depressió,…).
S’utiluzen amb nens que tenen problemes intel·lectuals i per determinar si
existeix un deteriorament mental.
- Exploracions neuropsicològiques: medició de memòria, llenguatge i
capacitats motores; preferentment buscar alteracions cerebrals. Freqüentment
quan s’investiga una demència, un traumatisme cranial, embòlia cerebral,
tumor,... Tenen tb el mateix problema que les d’abans. Les alteracions
emocionals poden afectar el seu rendiment. Estudien el deteriorament, el
quantifiquen i el detecten. Medeixen el deteriorament i complementen
estudis de demències.
- Exploracions de la personalitat: Estudien el caràcter, la personalitat i el
conjunt de característiques que ens permeten fer projeccions. No haurien de
servir per fer diagnòstics. Les que s’utilitzen més sovint son MMPI
(qüestionari), no les proves projectives. Es medeix afectivitat, suspicàcia,
paranoia,...
- Escales d’avaluació de símptomes: Inventaris de símptomes. Poden
presentar-se de forma concreta (destinades a trastorns concrets. Quantifiquen
la quantitat de símptomes. Les escales generals no donen el número concret

d’ítems per qualificar el trastorn. Les escales més concretes s’utilitzen per
l’estudi de pacients concrets.
Altres exploracions complementàries:

- Tipus bioquímic: volen detectar particularitats anatòmiques, hormonals,
fisiològiques, etc. Tenen en psicopatologia un efecte col·lateral, per a
assegurar-nos de que la causa del problema no es per qüestions biològiques.
Usades per a no caure en un error diagnòstic.
Anàlisis clíniques; determinació de substàncies en algun fluid corporal.
Substàncies estranyes o endògenes hipo o hiper presents. Com més
inespecífica son les indicacions del que li passa al pacient més necessari es
fer una analítica. Les més importants son les de valorar la presència
d’anèmia (comporta cansament), nivells de ferro, hormones tiroides, sucre,
velocitat de sedimentació, transaminases, ja que es pot confondre amb una
depressió. (Hemogrames, anàlisi d’hormones,...) Proves de resposta a
fàrmacs; exploració on es busca provocar una resposta fisiològica al
administrar substàncies que sabem que tenen efecte diferents en funció de
cada patologia. Com en la dexametasona (corticoide sintètic), s’administra a
la nit i s’observa l’endemà a la tarda. La hipòfisi frena el nivell de producció
i baixa el nivell de cortisol, es comparen els nivells de cortisol als pacients.
Aquells als que els baixa molt poc el cortisol estan associats a depressions
majors (de forma genètica).
- Exploració del diagnòstic d’imatge: Diagnòstic per imatge; n´hi ha moltes
i molt desenvolupades, com la radiologia, tomografia axial computeritzada,
ressonància magnètica, cartografia cerebral (mapping).
- Radiologia, raigs a través d’una persona que queden plasmats a una

placa fotogràfica.
- TAC, igual que la radiografia però les fonts emissores situades de
forma circular i pren radiografies al voltant. Es poden observar
atròfies corticals, o dilatacions ventriculars.

- Ressonància magnètica nuclear, té més tècnica en exploració
d’esclerosis múltiple, lesions microinfàrtiques i lesions a la
substància blanca. S’ha d’evitar en cas de portar marcapassos.
- PETSCAN: es poden utilitzar en situacions dinàmiques. Es pot veure
l’abans, el després o mentre fas alguna activitat. Ex: Taxa metabòlica
de consum de glucosa i flux sanguini cerebral; pretén ser la medició
de la quantitat de sang que hi ha o arriba al cervell o a una part d’ell.
Això ens indica on és necessari més oxigen o glucosa. S’usen isòtops
radioactius per a seguir-los
- Encefalogrames: estan en desús. Cartografia cerebral o “mapping”;

tècnica neurofisiologia, encara que sigui per imatges no es en base
anatòmica, sinó que és fisiològica. Es un retrat de com funciona el
cervell. Es recullen els corrents que generen les neurones i es
processen informàticament. Es construeix representació gràfica del
cervell amb diferents tonalitats de color en funció de l’estat. Imp. En
estudis d’epilèpsia.
- Poligrafia: medició de paràmetres fisiològics. (tensió

electromagnètica, freqüència cardíaca, resistència a la pell. Mesuren
canvis en l’organisme. S’utilitza en el son. Polisomnografia: mentre
es dorm, es fa per detectar amnees del son.
Amnees: conseqüències: cansament, falta de concentració,

hipertensió.
Causes: obesitat, tabac, alcohol, tranquil·litzants, dormir
boca amunt/avall, obstruccions nasals.
Tractament: perdre pes, deixar de
fumar/beure/tranquil·litzants. CPAP (bombejar aire).
Diagnòstic diferencial: coneixement semiològic per entendre el que passa. S’han de
conèixer els trastorns per intentar determinar patologia.
Orientació diagnòstica: un o varis possibles diagnòstics. és el primer esborrany
sobre el cas per a fer les exploracions, la orientació es pot replantejar o no en funció de
les exploracions. Es fer hipòtesis diagnòstiques per a arribar a un coneixement. Allò que

hi haurà darrera dels símptomes es una anomalia o malaltia. La pràctica es agafar
l’anamnesi, l’exploració psicopatològica i veure si el conjunt de signes i símptomes
coincideix amb algun quadre clínic determinat. Si és clar, ja serà diagnòstic i no una
orientació. Al llarg de l’evolució del tractament es variarà la patologia, s’ha d’anar
observant per si a cas.
-
- Diagnòstic codificat: seguir un sistema de classificació de trastorns.
El diagnòstic té una fase de codificació:
- Es classifiquen:
- OMS. Sistema de classificació de
trastorns. Té el CIE; ICD; CIM-10.
- APA: DSM-IV.
Són utilitzats i es posen d’acord per coincidir. No és
problemàtic utilitzar els 2 sistemes. Millor utilitzar el
sistema de la OMS, perquè és a àmbit internacional.
Després del diagnòstic ve el tractament:
Programes tractament:
- Tipus psicològic
- Tipus farmacològic. :biològics, farmacològics o d’electroshock.
Diagnòstic es proposa una indicació terapèutica.
El pronòstic: veure l’evolució futura del pacient, observació constant del pacient.
Administrar el pronòstic es saber que donar-li o no i en quin moment. És més fàcil
equivocar-se ja que és difícil predir el futur d’una malaltia. A vegades pot servir per
evitar accions o problemes. A vegades pot tenir efecte negatiu, evolució del trastorn
d’un pacient ( quan sigui desmotivant, pronòstic d’auto compliment ( el causa el mateix
terapeuta); s’ha de limitar el punt en que es creu un mateix el seu propi pronòstic, evitar
el pronòstic d’auto compliment.
Epícrisi és el tancament d’una història, al donar l’alta a un pacient es tanca la història i

s’arxiva. Hi ha comentaris sobre la medicació, comentaris sobre el pacient, etc. D’allà
s’extreuen les dades per a estadístiques per a registres.
Informe d’assistència; paper que se li dona al pacient on hi ha resumides les

coses que li han passat i que li han fet. Es portarà per a fer el seguiment o tenir

constància del seu cas. Només es pot donar al pacient, no als familiars. Jutges, fiscals i
defensors del poble poden demanar-lo. En casos excepcionals es pot deixar aquest
informe (assassinat, servei d’urgències,..)
La llei de protecció de dades diu: només recollir dades necessàries, pertinents i
no excessives. S’ha de tenir un nivell de seguretat alt. Temes problemàtics són la
orientació sexual, la política,...
Tema 2 Semiologia psicopatològica.
La semiologia es divideix en apartats, en àrees funcionals que s’han d’explorar.

Les àrees funcionals es poden classificar de diverses maneres:
- Consciència
- Orientació
- Atenció
- Memòria
- Capacitat intel·lectual i judici
- Sensopercepció
- Ideació i pensament
- Llenguatge
- Afectivitat
- Psicootricitat
- Afectacions conductas instintives.
CONSCIÈNCIA:
Consciència no es un fenomen absolutament real però les patologies si que ho
son. Relacionat amb el concepte de vigilància. La consciència es la representació
subjectiva d’estar despert i en connexió amb el món exterior. Una conseqüència d’estar
conscient es que un representa a si mateix i les coses del seu entorn. Consciència es un
marc re representacions de fenòmens per a eferències i per a aferències. Calen elements
procedents de la memòria, estímuls receptors.
Les alteracions de la consciència son alteracions del nivells de

vigilància( relacionen calor i temperatura), la vigilància es l’aspecte més físic de la

consciència, la capacitat per a mantenir-se despert. Hi ha alteracions quantitatives i de
qualitatives.
- Alteracions quantitatives; disminució de la qualitat de la percepció que
provoqui la disminució de la consciència, el primer grau es similar a una
somnolència.
- Alteracions qualitatives; són fenòmens que es produeixen quant les
quantitatives tenen lloc.
Còrtex disminueix les funcions alteracions quantitatives.
- Odi
- Agressivitat
- Sexualitat augment, les alteracions qualitatives.
- Estats d’ànim
- Control motor
- ....
Les alteracions quantitatives fan disminuir els nivells de vigilància.
Alteracions quantitatives:
- Estat d’hipovigilància: estats com aquest poden reflectir una
patologia (causades per cops de cap, malalties,...). atenció disminuïda
per falta d’activació a nivell cortical. Trastorn atencional en persones
cansades, sota sedants, alcohol. Es una atenció que es centra de forma
fluixa i costa reenfocar-la, es té un estat desatencional, no es capta
tant i a mes per poca estona.
- Estat d’obnivulació: primer nivell d’alteració, no s’entenen les
coses complicades i llargues, això fa evident l’estat de la
persona. La qualitat de la recepció es molt pobre. Hi ha
somnolència però amb esforç es venç.
- Estat de sopor: nivell més important. costa més intercanviar
paraules i frases, costarà fer-li preguntes, només frases curtes.
- Coma: la persona està inconscient, hi ha nivells de coma
segons un variat número de símptomes.

El grau de reversibilitat depèn de la causa i el nivell de dany
ocasionat. És irrecuperable quan hi ha una lesió estructural, i
és recuperable quan hi ha un dany funcional.
- Estat d’hipervigilància: El pacient té un pensament més ràpid, més
despert. Atenció sobreestimada; ansietat, por provocar una atenció
més viva,més mòbil, i capta els estímuls de forma més viva. Però el
rendiment d’aquesta capacitat atencional en àrees normals d’atenció
(estudi) estan disminuïdes, es poc constant. L’atenció sostinguda és
dolenta, volàtil. Es tenen dificultats de concentració. Els pacients
pensen més ràpid i, en conseqüència parlen més ràpid.
Causes: Intoxicacions per substàncies de tipus estimulant
(anfetamines, cafeïna, nicotina, teobromina.), fases maníaques d’un
trastorn bipolar, ansietat.
Alteracions qualitatives:
- Estat d’hipovigilància.
- Estat confusooníric: produeix hipovigilàcia. És una depressió a nivell
funcional a les estructures corticals. També donen lloc a l’aparició
d’altres símptomes: excitació, agressivitat, agitació, impulsivitat,
al·lucinacions visuals,... Ex: Quadre de delirium tremens: alcoholics
crònics que deixen de breure de cop. Veuen al·lucinacions. Inhibición
corticalactitudes primitivas.
- Estat crepuscular: crepustulo  moment no nit, no dia. La
consciència esta present per algunes coses i per algunes no. La
consciència no està present, no es controla l’acte però sí els
comportaments motors caracteritzats per l’automatisme. No hi ha
voluntat. A vegades es regeix per l’instint. Hi ha amnèsia posterior o
record parcial i deficitari.
Causes: Disociació: fuga histèrica.
Toxics: alcohol, embriaguesa patològica.
ORIENTACIÓ.
Situar en unes coordenades el que succeeix i quan. El protagonista és la persona. Es
contempla a varis nivells:
- Orientació Alopsíquica: coordenades externes. Temps, lloc i persona.
- Or. Temps: diferents nivells: no saber dia/any.
- Or. Lloc: d’origen intern.
Naturalesa:
- Confusional: disminució nivell atencional.
- Amnèsia: error a la memòria. No es reté.
- Alucinatori-delirant.
- Apàtic: desinterès. (gent que viu sola, indigents, esquizofrènia
deteriorada)
- Orientació Autopsiquica: autopercepció, consciència del jo.
- Despersonalització: esquizofrènia, desidentificació.

- Desgovern de l’activitat psíquica  no controla.
ATENCIÓ
Amb l’atenció es pot focalitzar la consciència, hi ha els tres nivells d’alteració de

l’atenció:
Hipoprosèxiaatenció disminuïda per falta d’activació a nivell cortical.
Transtorn atencional en persones cansades, sota sedants, alcohol. Es una atenció que es
centra de forma fluixa i costa reenfocar-la, es té un estat desatencional, no es capta tant i
a mes per poca estona. Difícil concentració, més fatigable, menys eficàcia.
Hiperprosèxiaatenció sobreestimada; ansietat, por provocar una atenció més
viva,més mòbil, i capta els estímuls de forma més viva. Però el rendiment d’aquesta
capacitat atencional en àrees normals d’atenció (estudi) estan disminuïdes, es poc
constant. Poc eficient, els costa fixar-se en les coses. TDAH (anfetaminesactivació
cortical inhibició agressivitat.)
Causes:
- Malalties físiques (hipertiroïdisme)
- Intoxicacions psicoestimulants
- Estats d’ansietat
- Manies
Pseudohipoprosèxiadescens atenció fals. falta de rendiment atencional, la
disminució ve donada pq l’atenció esta molt concentrada en estímuls de tipus intern.
Capficat en continguts patològics del pensament, és estar abstret, no distret. Es pròpia
de trastorns de disminució de consciencia, malalties que afecten al cervell.
(hipocondríacs, obsessionats,...)
En la hipoprosexia tots els trastorns van cap a la disminució de la

consciencia(depressió), en la hiperprosèxia hi ha un augment dels nivells de
consciencia, en excitació cortical, tres tipus de situacions:
- Pacients maníacs
- Individus sota l’efecte d’estimulants (cafeína, anfetamines,etc.)
- Individus amb nivells d’ansietat elevats
La pseudohipoprosexia ha de tenir el subjecte una idea a la que no pot deixar de

pensar, transtorns obsesius-compulsius, paranoia, trastorns delirants crònics, depressió.

Es pot mesurar l’atenció de diverses maneres, amb test d’atenció sostinguda
(CPT), amb escolta dicòtica, per diagnòstic s’usa:
- La pròpia capacitat d’observació, fixar-se com escolta, com parla el pacient.
- Provocar una situació artificial per a quantificar l’atenció, es fan servir
instruments com el Trail Making Test.
MEMÒRIA
Fixació/Retenció: (Informació nova i la grava)

Evocació/Recuperació: (extreu una dada i la porta a la consciència)
Malalties en les que s’altera una cosa de les 2.
Amnèsia: Error menor.

Hipermnèsia: Excés error memòria.
Absència fixació: Dades no son gravades.
Absència evocació: recupera dades que havien sigut gravades.
Alteracions de la memòria
Memòria es la capacitat de recordar, tant adquirir com recuperar la informació.
Hi ha tipus de memòria:
- Memòria immediatacapacitat de retenir durant uns instants d’input.
Processos psicoquimics per a retenir informació durant poc temps.
- Memòria recent l’espai de temps a retenir informació es ja de minuts o
hores, capacitat imprescindible per a la vida. Es una memòria fràgil, hi ha
demències que les afecten directament. Esta lligada a una determinada
fenomenologia elèctrica del cervell.
- Memòria remota permet guardar informació de forma més definida, es
mes resistent a les demències. Segueix la llei de Ribot, com mes nou es el
record mes fràgil es, com mes vell mes resistent.
Una altre classificació es per les accions de la memòria;

- Memòria de fixació/retenciócapacitat per a retenir informació nova.
- Memòria d’evocació/recuperació.
La memòria de fixació es més fràgil que la d’evocació, es típic de persones

amb demència no recordar coses recents que les de fa mes temps.

Alteracions de la memòria
Amnèsiadèficit que s’expressa amb alta intensitat, no falta total de la
memòria. Es poden trobar tant en la fixació com el la recuperació.
Amnèsia de fixaciódificultat en el procés d’adquirir nou material informatiu.

Es el tipus d’exp. Recent el que te a veure; relació entre memòria recent i capacitat de
fixar. Es va produint un buidat i el subjecte es va quedant amb els records mes antics.
Per exemple gent que s’està demenciant. Quan el procés comença no s’enrecorda del
que l’hi han dit fa 5 minuts, repeteix accions amb hàbit. No fixa material nou, va
quedant un buit que s’omple amb el material antic que esta consolidat. Les malalties de
tipus alt son: demències, alzheimer, malalties vasculars. L’alcohol per exemple pot
alterar la capacitat de fixació, un alcohòlic crònic te dificultats en recordar i mantenir
coses noves. L’amnèsia de fixació també es caracteritza després de 6-8 sessions de
tractament d’electroshock (això no és constant).
Les alteracions físiques son: ansietat intensa, pertorbació emocional,
humor depressiu (que provoca nivell baix d’activitat en el nivell de
consciencia...), disminució de l’atenció sostinguda.
Amnèsia d’evocació dificultat de recuperar, reviure, disposar de coses que en

el seu moment van quedar al cap. Si no es fixa bé difícilment s’evocarà. La gent que no
presta atenció a les converses al pas dels anys recordarà pitjor. Capacitat d’evocar es
mes fort, llavors aquestes fallades son menys freqüents o triguen mes en presentar-se.
La podem trobar a les demències en fase avançada. També a alguns accidents que
impliquin algun traumatisme cranial.
Amnèsia retrograda amnèsia que ve a continuació de la causa que l’ha
provocada. Al principi no s’enrecorda però a mesura que passa el temps es va recordant,
s’ha de recordar abans del accident (això seria una bona evolució).
Amnèsia anterograda el subjecte no se’n recorda de coses anteriors o moments

previs al accident. Llavors la impressió que dona es que el quadre pot tenir molta mes
gravetat. Si hi ha presencia d’aquest tipus d’amnèsia significarà que les lesions son mes
extenses.
L’amnèsic d’evocació pot ser deguda a factors emocionals.

Amnèsia selectivaAfecta a una part del record, s’ha oblidat nomes un sol tema
o vivència associada a un cert tema. Això es pq l’emocionalitat bloqueja la recuperació.
Per exemple, violacions, accidents, catàstrofes. Aquest tipus de vivències en que el
subjecte ho passa malament pot sorgir aquest tipus d’amnèsia. Però no succeeix sempre,
també pot sorgir reminiscències que son evocacions fora de context de la situació
viscuda.
Amnèsies lacunarsdurant un període de temps no es recorda bé o s’està en

blanc abans i després es pot recordar bé. Pot ser sorgit per un traumatisme. Una amnèsia
de fixació que es recupera sorgeix una amnèsia lacunar pq nomes no hi ha memòria
durant un cert temps. Pot sorgir aquesta amnèsia en individus que consumeixen
substàncies habitualment (de forma crònica) com alcohol, drogues,...
Borratxera patològicasota petites quantitats d’alcohol i una intolerància
especial a aquesta beguda poden presentar condicions entranyes: agressivitat important,
al·lucinacions, amnèsia lacunar del episodi.
Les amnèsies lacunars també es poden produir en situacions emocionalment
traumàtiques o impactants.
Hipermnèsia són menys freqüents i importants que les anteriors. Es

l’increment patològic de la memòria. En  clínica es pot veure en alguns estats. Altres
cops s’ha vist asociada a mort inminent, persones que es suiciden per exemple si no
moren al creure que es la seva ultima etapa de la vida expliquen que han vist la seva
vida com una pel·lícula.
No seria una situacio clinica, en hipnosis o per alguns farmacs es pot
produir. Algunes persones durant una sessió poden recordar coses que no haurien
recordat abans. La hiperamnesia provocada artificialment pot ser deguda a una
narcolisi (per barbiturica) pot ser per investigació policial.
Confabulació evocacions falses que son recordades com si haguessin existit.

Es dona en un context de existir una amnesia de fixació i els forats que aquesta deixa
s’omplen amb fabulacions de forma involuntaria.. El record fals s’alimenta de coses

reals pero el sentit global no es cert. En la confabulacio es com si la memoria
s’enganyes a si mateixa.
Síndrome de Korsakovpot tenir diferents causes, la mes habitual es

l’alcoholisme (pot ser tb per falta de vitamines). L’alcoholic no te vit.B, B1. En aquest
síndrome hi ha un deteriorament de la memoria. A la persona li funciones els
processos basics per portar una cohesió verbal, motricitat, etc. El llenguatge no esta
deteriorat, pero la memoria si. Aquest síndrome provoca una inflamació dels nervis
musculars.
Diferencia entre confabulacio-fabulacio:

Fabulacióes produiex en contextos mes generals. El record fals que algunes
persones poden tenir un moment determinat de la seva vida degut a la psicoterapia, es
diferent de la confabulació. La fabulació es mes propia d’individuus amb personalitat
histerica, poc madurs (frecuent en nens), inestabilitat.
Falsos reconeixements, es frecuent en pacients amb confabulacions, demencies,...Es

confonen a les persones. Per exemple es reconeix a la enfermera com la veina del costat
i la filla no la reconeix.
Paramnesies es el record paral.lel, patologic. Alguns autors inclouen dins

d’aquesta falsos reconeixements i confabulacions. El subjecte te sensacions com si
hagues viscut aquell moment o ja hagues estat en aquell lloc. Pot succeir lo contrari. A
partir de vivencies aquests subjectes poden fer una teoria explicativa del que els passa.
Ecmnesia sensacio de vivencia en temps pasta d’un record pasta en un

subjecte amb problemes de fixació. Per exemple un subjecte que no recorda el que se li
ha dit fa 5 minuts. Fets del pasta transportats a l’actualitat degut a un problema de
fixació que cambia el temps en que ha passat.

Sensopercepció
Alteració de la sensopercepció, il.lusions i al-lucinacions(sesorials o autentiques-
visuals i auditives-i alteracions psiquiques o pseudoal-lucinacions).
Sensopercepcióproces per el que els estimuls, les informacions externes o

internes ens arriben, entren al SNC, i son procesadse donant-los un significat en el
proces de consciencia del subjecte. Desde la recepció d’un estimul fins que la
consciencia l’atribueix un sentit de significat. Interve la memoria.
Tb es subjecte de posibles modulacions, canvis,...mes de continguts mentals. Del
interior del cos arriba un continuu corrent intern que en condicions normal no nota res.
Aixo es un conjunt de sensacions interiors que s’anomena cinestesia.
Il.lusions deformacions de la percepcio. Existiria un objecte de percepcio, que

es real, pero amb el proces es transformat i patologicament hi ha una deformacio. Aixo
provoca que aquests objectes siguin confossos amb uns altres. Les defprmacions son
normalment relacionades amb l’estat emocional de subjecte. Les causes poden ser:
- Que l’objecte sigui poc clar, com mes ambigú es l’objecte, mes possibilitats
hi ha de que sigui deformat.
- Voluntariament, voler veure en un estimul ambigú objectes concrets.
En patologia desde un punt de vista d’emotivitat intensa es poden tenir

il.lusions catatimiques (estat d’ansietat, de por, ira,... poden afavorir aquesta percepcio
de la realitat per il-lusoria).
On trobem mes transtorns ilusoris son en casos de factor emocional tb funciona
un determinat nivell de consciencia, per exemple delirium tremens. Quan interve la
voluntat hi ha autosugestio a si mateix, pero tb es pot sugestionar a algu per que vegi un
estimul concret, aixo succeix amb persones propenses a il.lusions. Amb les il.lusions
provocades per sugestio es demostra la il.lusio patológica.

Al.lucinacions son percepcions sense objecte, es a dir, sense presencia del
estimul. Les diferents tipus d’al.lucinacions, son:
- Sensorials o autentiques, son les que les caracteritza de la percepció, son
identificades sensorialment en aspecte normal. L’origen es inexistent pero el
que reben els estimuls son caracteristiques reals. Pot sorgir a la patología
medica com psicosis toxica (degut a substancies ingerides, propia de
transtorns organics cerebrals).
- Psiquiques o pseudoal.lucinacions, falses al.lucinacions. Les caract. De
sensorialitat fallen. Son al.lucinacions propies de les psicosis endogenes
(psicosis alucinatories croniques, Es., transtorns esquizofrenics). Les
alucinacions estan basades en els canals, segons el camp sensorial:
- Visuals
- Audutives, acoasmes, acufens/tinnitus, fonemes-veus dialogades-
audioverbals-
- Olfactives
- Gustatives
- Cinestesiques o cenestopatiques
- Sexuals
Visuals son recepcions visuals que no tenen una realitat fora del subjecte.
Aquest tipus d’alucinacions son propies del camp d’organicitat, patologies toxiques...(lo
millor es portar-lo a urgencies). Tb son propies de patologies d’origen agut. Despres si
no li veuen res al hospital ho mirem detalladament. Hi ha diferents tipus d’alucinacions
visuals:
- Zoopsies, alucinacions de veure animals
- Microzoopsies, alucinacions d’animals petits
Aixo es tipic en els estats de baixa consciencia, inquietud, ansietat, aquest estat es
confusional. En el delirium tremens son tipiques les microzoopsies, tb es poden trobar
alucinacions visuals com:
- Liliputines, es una vivencia clásica de consumidors habituals de cocaina,
consisteix en veure a les persones petites.

- En el context de pacients amb migranya alguns troben que comencen a veure
coses rares, es veuen coses a la 1/2 –1 hora, es com un simptoma premonitori
de la migranya.
- Escenografiques, alucinacio es una escena complexa al voltant del subjecte,
pot haver-hi moviment (o cinestesies). La baixa consciencia tb la provoca.
Auditives s’escolten sorolls o veus que no tenen objectes. Si nomes se senten

sorolls son acoasmes, que son sorolls inanimats.
- Acufens o tinnitus, son sorolls inanimats que adopten xiulets prolongats que
alguna persona sent per una o les dues orelles. La causa majoritariament
relacionada per problemática vascular, alteracio del nervi, produeix una
alteracio constant que pot fer obsesionar-se al pacient. Molt sovint aqusts
“xiulets” son rebels als tractament. L’otorrino envia el pacient al  no pq li
tregui els xiulets, sino pq aprenguia soportar-los
- Audioverbals,tenen forma de veu humana. Es pot descriminar tipus de veu,
to, sexe.
- Pseudoalucinacions audioverbals, no se sap reconeixer si son veus. El
pacient sent la veu dins del cap, no en les orelles. Altres nomes senten una
part de la paraula.
Les alucinacions auditives poden tenir forma de fonemes alucinatoris:
alucinacions audioverbals en forma de una paraula, sovint solen ser insults, tb poden ser
frases curtes.. El fonema sol tenir un carácter repetitu (el pacient sol estar sentint tot el
dia aquests insults o ordres curtes). La insistencia i angoixa pot ser molt important.
Els fonemes d’ordre es diuen imperatius, poden tenir diferent grau d’intensitat.
Les alucinacions audioverbals poden pendre l’aspecte de veus dialogades (alucinacions
alcoholiques). S’escolten converses en el que el tema es el propi pacient, aixo es troba
en l’Es, tb en les psicosis anfetaminiques, psicosis alucinatories croniques. Tb en un
menor grau en les depressions psicotiques. En el transtorn delirant cronic no hi ha
alucinacions.
Ideació delirantconvicció errónea, ecológica, irreductible, coincideix amb la
realitat pero no es veritat. Per exemple pacient que diu que els presentadors de la tele
parlen amb ell, la ideació es falsa, no es religiosa ni d’una via patológica sino que de
l’ambient cultural de la persona. Es tb una idea irracional, encara que al pacient li
demostraria amb fets que no es veritat, no s’ho creuria.

Olfactives la sensació d’estar olorant alguna sustancia rara que hi hauria en
l’ambient, desagradable o viscuda de manera negativa. Hi ha en Es, epilepsies.
Gustatives notar que es mengen gusts estranys. Sempre la deliració esta al

darrera. Les trobem a Es, epilepsies.
Tàctils sensació de contacte fisic sobre la pell, sovint explicat en forma d’una
sensació de bitxos o animals sota la pell. A vegades es barrega la alucinació táctil amb la
visual. Propi del delirium tremens i pot. D’organicitat.
Deliri dermatozoicdeliri d’animals sota la pell.
Cenestopatiques cinestesia son el conjunt e sensacions que procediesen de

receptors dels tendons, visceres,...sensorialitats interiors (que ens permeten saber la
postura que tenim sense veuren’s). Poden tenir sensacions injustificades de tipus
cinestesic, sensació física com la ½ del cervell dormit, que es seca el cervell, tenir el
fetge podrit. Son sensacions imaginaries que el pacient creu que pot tenir. Aquestes
alucinacions es poden trobar en Es. i depressions psicopatiques.
Cinestesiessensacio de moviment, sensorialitat del moviment. El pacient veu
moviments inexistents en subjectes que si que hi son. En alguns delirium tremens diuen
que el ficus del menjador no para de moure’s.
Sexuals alucinacions d’exitació, amb contacte genital, fins i tot orgasme,
sense cap acció que provoqui l’exitació. Es pot viure de forma ansiosa o de bona
manera. Alucinacions bastant lligades a l’Es.
Extracampines alucinacions que es produeixen per forma del camp sensorial
que li es propi. Un pacient diu que podria llegir el diari amb la planta del peu, o escolta
veus de la lluna. No existeix no l’objecte ni la procedencia (real). Propi de l’Es. Aquest
tindria un síndrome patognomonic(síntoma que va lligat a una patología casi
unicament). Llavors l’alucinacio extracampina com nomes es sol trobar a la Es. seria un
síntoma patognomonic.
Alteracions del curs del pensament

- Ritmetaquipsina, bradipsiquia/taquilalia, bradilalia/logorrea.

- Cursincoherencia/disgregació, fuga d’idees (pensament ideofugal).
Intercepcións, bloqueig.
- Contingut idees delirants, idees obsesives, idees fobiques, idees
sobrevalorades.
Pensament i llenguatge son la succeció d’idees ordenades de forma logica i

compartida, que segueixen una finalitat comunicativa, interpretació de significats, etc.
Si la logica falla, el fet del significat comprensible no te lloc.
Les alteracions més esencials son les dels curs, les de ritme i contingut no ho son
tant. Hi ha gent amb un ritme més accelerat o més lent de lo normal.
RITME
Taquipsiquia acceleració de la velocitat del pensament, persones amb
afluencia tal d’idees que surten a pressió, son dificils de seguir (poden lligar o no les
coses). Si la alteració es molta pot existir desvordament i es produeix una Fuga d’Idees,
es pensen tantes coses que algunes les donen per entesses o altres les abandonen per
falta de temps. Si hi ha taquilalia es pq hi ha taquipsiquia. La taquipsiquia mes
exagerada es la dels maniacs, més observable en persones ansioses. Tb es pot trobar en
situacions de presa de substancies estimulants.
Bradipsiquia lentificació del pensament i el llenguatge. Perceptible com un

ritme cansat i escas, amb esforç per produir el llenguatge, semblen individus amb baix
nivell de consciencia, grans pauses. L’aparició de la idea es lenta, esta a un nivell baix
de consciencia per causes biologiques o intoxicació de substancies sedants. Apareéis
bradilalia. En depressió, en alguns cuadres psicòtics (esquizofrenies cròniques).
Logorrea abundancia exagerada de llenguatge, el pacient no calla. Un pacient

amb logorrea-taquilalia es el terror de la consulta. La logorrea extrema es la del pacient
maníac, d’altres mes suaus son les de persones ansioses. Taquilalia s’aconpanya de
logorrea, al reves no es una condició necesaria.

Prolixitat detallisme exagerat en la descripcio de les coses. Aquelles persones
que expliquen tot fil per randa, on tot es important. L’exces d’informació fa que parlin
massa. Es veu en alguns obsesius i alguns epilèptics.
Perseveració tendencia a ser redundant i reiteratiu sobre un tema. Es

produeixen “remakes” sobre un mateix tema. En paranoics, hipocóndricas i depressius.
CURS
Afecten a la logica asociativa, a la succeció ordenada que seguéis una finalitat,
una idea determinada. El nexe d’unio logica d’idees es el que es trenca en aquestes
patologies. Esquizofrenies (trencament del flux d’idees). Si la emotivitat esta trencada,
els elements biografics tb estan trencats o es combinen pobrement entre si.
Disgregacio transtorn de l’esquizofrenia on es perd el significat entre una
frase i l’altre. Pero les frases en si aillades tenen significat. Es perd la laxitud del
discurs.
Incoherencia perdua de la propia significacio de la frase. Es dona en casois

molt avançats i deteriorats.
Es dificil diferenciar entre un pacient disgregat d’un incoherent, aixi es pot usar
una o altre demarcació per a nombrar-los.
Fuga d’idees el curs del pensament presenta salts. El discurs te un significat,

te logica interna, encara que no ho sembli. L’expressió del pensament es molt rapida
(taquipsiquia), aixi sembla un pacient disgregat i amb taquipsiquia. Es propi dels
pacients maniacs.
Interceptació suspensió momentánea del discurs, la ideació es en blanc, en

suspensió, al recuperar el discurs es nota un buit de pensament. Es momentánea i el
bloqueig dura mes. Caracteristic d’esquizofrenics.
Bloqueig mes llarg que la interceptació
CONTINGUT

El pacient te la ment plena de continguts diferents amb idees extranyes, les
causes de les cuals poden ser variades i extranyes, alteracions:
Idees delirants una idea es delirant si compleix que el pacient n’esta convençut
(no es una percepció ni una opinio, hi creu). Es una alteració de la creença que ha de ser
falsa, ha aparegut per via patológica i son irreductibles per la via logica. Les idees
delirants poden ser:
- I.D.Secundaries: son psicologicament comprensibles; fent esforç, entenent la
idea o coneixent la persona es pot entendre els passos que el porten a la idea
delirant. Els temes per a ID2ª son coses que no son pero que podrien ser (no
son E.T. p follets,...), son coses de la vida comu. Son propies dels transtorns
afectius majors amb caracteristiques psicotiques, aixi les ID2ª son derivades
de patologies mejors.
- I.D. Primaries: apareéis inesperadament sense cap rao que es pugui entendre
un comportament de trencament amb la biografia del pacient. La temática sol
ser extravagant, increíble, fantastica, absurda,... No sol plantejar dubtes al
pacient. Propies de les Es. Tb son variades en el seutema. Els dos tipus
d’idees delirants apareixen en diferents conextos.
Patoplastia (concepte associat a idees delirants) Forma d’expressio de les

idees patologiques. Depen més dels pacient que de la malaltia, pot haber-hi una
anomalia en el SN i la seva capacitat per a procesar informació, per altre banda hi ha
una perspectiva que te expresió: a la seva vida llavors aquesta cotidianitat sera la
temática que ompli la seva vida.
Idees delirants d’autoreferencia es pensa que la gent el mira, parla d’ell...Tb es
diu deliri d’al.lusio. Aixo suceeix en situacio personal adversa, depressions.En paranoia,
Es.
Deliri sensitiu d’autoreferencia o paranoide es en context especific on es
donen idees delirants d’autoreferencia.
Idees delirants de perjudici/persecució sempre que aquesta aparegui hi haura
la d’autoreferencia. Es pensen que sempre hi ha algú que els vol fer la punyeta, que li
tenen mania. Hi ha diferents tematiques que poden variar desde policies, drogues,
espionatge...perjudicique el volen perjudicar. Els pacients amb aixo solen canviar
sovint de residencia. Es troba en Es., transtorns paranoides i similars.

Idees delirants d’interpretacio es dona significat especial a coses simples que
no tenen significat o que el tenen diferent. Conecta un estimul neutre amb factors
caracterials donant-li un especial significat. En paranoides i Es.
Idees delirants gelotipiques deliri d’infidelitat conjugal, de gelosia. Un creu

que la seva parella te una relació amb altres persones. Abans del deliri hi ha fases de
sospita, tensio; com mes convicció mes angoixa i es posen tots els sentits en el tema.
Aquesta fase inicial pot ser perllongada. La convicció pot venir per fets inexpertas o per
trobar coses insignificants que ell li dona sentit. Aquest tipus de deliri fa que les
persones puguin ser molt agressives i existeixen crims passionals deguts a aixo. Freq en
pacients paranoics (paranoia alcoholica). Sol tenir predomini masculi.
Idees delirants erotomaniaques deliri exotic d’amor, acostumen a ser dones, la

dona te la convicció delirant que es destinataria d’un enamorament d’algu que sol ser
famos. Pot començar de forma extranya pq va anar a veure un concert i mentre cantava
la mirava...Llavors la pacient es dedica a recollir informacio d’ell. A una segona fase es
pensa que les seves atencions tenen resposta, al veure que no tenen resposta comença la
decepcio, ira,... A partir d’aqui poden arribar a agredir la figura de la historia d’amor.
Idees delirants mistiques/socials/politiques animades per una especie de

voluntat existencial. El subjecte es veu iluminat i ha de predicar les seves idees, propi
d’alguns paranoics.
Idees delirants d’endevinacio del pensament el pacient creu que esta llegint el
pensament. Llavors sent una conviccio que el pensament s’ha tornat transparent (sentir
invaida la seva intimitat). Per llegir el pensament pot ser per una maquinaria molt
avançada, poder de les persones,... propi de Es.
Idees delirants de robatori del pensament sensacio d’estar sent victima del
robatori del pensament (pero no robar idees), el propi curs del pensament esta sent
interceptat. Quant els pensaments s’han bloquejat o interceptat es pq algu ha xuclat el
seu pensament. Es sol trobar en Es.

Idees delirants licantropiques idea de transformarse en animal, com un home
llop, te una part de conexio amb l’existencia d’individuus que afirmen haver-se
convertit en un animal.
Idees delirants d’invencio deliri de que es creuen inventors. Hi ha molts, la

majoria d’ells acostumen a ser paranoics i creuen haver inventat alguna cosa, inventen
alguna cosa pero algu ho ha patentat abans. Llavors al coneixer la noticia comença la
idea de persecucio. Tb pot ser formules, no nomes invents. Hi ha moltes variants, propi
d’Es. paranoide.
Idees obsessives
1- Tipus de pensament que es forma en la prsona de forma forçada, el
subjecte se sent obligat, no es voluntariament.
2- La idea força es de contingut desagradable pq provoca angoixa o
necesitat de fer alguna cosa costosa (involuntaria i al mateix temps
provoca malestar) Tb idea carregada de vivencies desagradables.
Aquesta caracterisica te molt en comu amb les idees delirants.
3- La diferencia amb les idees delirants es que el subjecte lluita per
treure’s aquesta idea del cap pq ho viu de forma rebutjada. Aquesta
lluita contínua, sol fracasar o tenir exit durant nomes uns minuts..
4- Idea obsesiva es generalment considerada absurda, viscuda
patologicament pel pacient. Sap que no es una cosa normal
(consciencia de malaltia, aixo no succeix a ls idees delirants).
5- Molt sovint provoca la necesitat de fer actes neutralitzadors, adquirint
caracteristiques obsessives.
Aquests pacients ho passen pitjor que els esquizo. Pq tenen consciencia de la

propia enfermetat.
Transtorn obsessiu –compulsiu

Es pot trobar en depressions majors, esquizo, patologies organiques i secueles
d’algunes encefalitis, traumatismes craneals, epilepsia, parkinson, malalties

neurologiques : Gills de Tourette (tics motors, llenguatge barruer o obse). Tb en
personalitats obsessives, el seu carácter els fa fer repeticions sense tenir cap transtorn.
Idees fobiques
Temor irracional que fa que el subjecte experimenti una intensa reaccio
d’ansietat davant d’un estimul que no l’hauria de comportar. Hi ha nocio de perill
sobrevalorada. Hi ha fobies amb importancia clinica i altres que no la tenen. Hi ha una
gran llista de les fobies pero aixo no te importancia pq nomes n’hi ha tres:
Agorafobia fobia als espais oberts, es una situacio complexa on es barreja

diferents simptomes; fobies als espais oberts i tancats, fobia a les multituds, a les
retencions a les autopistes. El denominador de tot es que es una por irracional a veure’s
en situacions fisiques pensant en trobar-se malament no poguessin trobar sortida a la
situacio. Aixo es degut al no tenir control de la situacio que l’envolta, sentiment de
desproteccio (aixo provoca l’ofec).
Fobia social temor a fer el ridicul de manera exagerada, el temor consisteix a
fer el ridicul al quedar-se inhábil (no poguer parlar, actuar,...). Aixo succeix pq te la
sensacio d’estar en el punt de mira i que l’estan examinant i esta constanment penent de
l’expressio dels altres. Parlar en public es una fobia simple, pero es molt extensa, hi ha
fobies socials diferents (fobia al tremolor, a la soduracio de les mans,...).
Fobies simples hi ha moltes i moltes no tenen interes. Les condicions
d’evitació son les que provoquen l’augment de l’estat d’ansietat per la situacio concreta.
Moltes d’aquestes fobies simples son pitjor per la condicio d’evitacio. Algunes fobies
simples son:
- Hi ha fobies frecuents que es poden coniderar normals com la fobia a la
foscor, a les deformacions fisiques (algunes son exageracions de la condicio
normal). Es considera normal pq son adaptatives, aixo es degut a l’ansietat
davant la diferencia.
- En adults fobia a la sang provoca ansietat.
Idees sobrevalorades
Idees en les que un contingut del pensament esta sobrecarregat de tensio afectiva
i aixo li dona una acelerada importancia sobre les accions que aquesta persona fa. Es pot
dubtar si es una idea sobrevalorada o delirant. En aquest cas es un desig molt intens se

sap que no es veritat. La idea sobrevalorada es congruent amb la resta de la vida
personal. La podem trobar en fanatismes, tot i aixi, si sel fa raonar en el fons sel podria
fer veure que no es tant conscient com ell creu. La idea sobrevalorada te la característica
que el subjecte te un gran desig de que allo sigui cert, el la idea delirant el subjecte esta
convençut.
La falta d’evidencia física provoca dubtes, pero encara que hi ha dubtes
l’individuu actua com si estigues completament convençut.
AFECTIVITAT
Es poden definir tres afectes:
- emocions
- humor
- sentiments
Les emocions son un tipus d’afecte caracteritzat per dos punts:

- Característica reactiva com a resposta a un estimul.
- Rapidesa d’aparició i desaparició rapida.
La por, la ira, la colera, tristor,...
L’humor o estat d’anim es un part mes estable de l’afectivitat que composa com
un entorn en el que les emocions apareixen i desapareixen. No depen tant dels estímuls
esteriors, es mes endogena. Te una certa bipolaritat entre dos humors basics, estar
content i estar trist. Tots tenim una linea mes o menys constant.
Sentiments, element afectiu dirigit cap a un destinatari o cap a una idea

abstracta, comunitat, simbol, animal, etc. Apareixen de forma lenta, canviar el que se
sent per a algu es lent i problematic. Els sentiments no son necesariament justificats per
les caracteristiques de l’altre, no tenen unpq racional. Tb tenen una fenomenal força, ens
considerem mes racionals del que realment som
Emocions, humor i sentiments dominen la rao, tenen prevalencia. Es

racionalitzen els sentiments a posteriori, nomes es una justificació.

Ansietat es presenta d’una forma mes emocional. Es nota una hiperfunció de
tipus psicofisiologic que es percebuda a nivell cognitiu, es buscada com a una
hipervigilancia, taquipsiquia. Se sent mes despert i mes pendent dels estimuls,,pero no
es pot concentrar en cap d’ells en concret. A nivell emocional es semblant a la por, pero
es una por deslligada d’un estímul directe. ES una activació de la branca SNP, que pot
donar sequedat de boca, taquicardia, tremolor,,palpitacions, to muscular incrementat,
falta d’aire, opresió toràcica, dispnea suspirosa, aument del ritme de les deposicions,
etc. Hi ha poliquiuria (ganes d’anar sovint a orinar per a no fer res), visió borrosa,
sensació d’inestabilitat. Cefalea tensional, sensació de cansament, dolors lumbars.
L’ansietat es en patologies neuròtiques, transtorns de dissociació,
somatització,...L’ansietat es la patología mes important en raó de persones afectades.
Depressió paralelisme entre depressió i estat d’anim. La vivencia depresiva es

pot viure desde diferents nivells; cognitivament hi ha una reducció de l’alerta, hi ha
hipovigilancia, es viu com un cansament, mala disposició cap a les coses, això es
observable més que no pas la tristor, l’element cognitiu pot tenir transtorn de la ideació,
té forma de preocupacions cap a:
- Salud
- Diners
- Amor (autoestima i dignitat personal).
Té sentiment penos de les coses que existiesen. Hi ha sequedat de boca,
propensio al estrenyiment, crisis de sudoració, baix funcionalisme sexual, insomni de
despertar prematur.
Cognitivament hi ha disminucio de l’alerta – hipoactivacio que no te pq traduir-
se en una hipovigilancia. Es com viure en una mena de cansament, falta d’energia...que
fa que les coses que abans es feien amb facilitat ara no.
Emocionalment es poden veure depressions sense tristeza manifesta (pero no
sense ganes).L’humor es trist, ganes de plorar
Depressio sonrient: el subjecte intenta combatre el seu estat amb una actitud que
ell pensa que es la bona (al mal temps, bona cara).
Vegetativament hi ha propensio a l’estrenyiment, sequedat de boca, mal gust de
boca, soduració, disminucio del funcionalisme sexual.

Mania
Estat d’hiperactivacio patológica, excesiva activacio del SN. Aquesta exitacio es
pot viure com una alegria exagerada, pero tb ira, es pot passar del plor a l’alegria.
Descontrol, tot esta accelerat.
Alguns simptomes son taquipsiquia, hiperprosexia. Els continguts cognitius es
solen orientar sobre la infravaloracio del risc, desig de fer les coses. Un esta maniac fa
que el subjecte arrisqui el seu patrimoni, te un futur incert, pot hipotecar coses. Altres
vegades el contingut del pensament es pot orientar a la tendencia a donar diners als
altres.
Cadofilia aficio patológica a regalar coses
Hi ha una variacio del estat d’anim que es la labilitat emocional.
Labilitat emocional facilitat per cambiar de tipus d’emocions contraposades
sense els normals temps d’espera.
El que caracteritza la mania es un estat d’euforia, alegria intensa, en les funcions
fisiologiques hi ha un augment de l’activacio, mes desig sexual, mes gana,...
Hiperorexia augment patologic de la gana.
Hiperfagia augment patologic de voler ingerir.
Tb hi ha una reducció de les hores de son. El pacient te la sensacio que no
necesita dormir tant, com que l’estat d’exitació es gran li costa dormir.
Indiferencia afectiva tb anomenada fredor afectiva, embotament afetiu... Hi ha

un aplanament, que es indiferencia, va colocant al subjecte en un punt que es veu que no
conecta, ni ell provoca ni tu li provoques una resposta afectiva (si li caus be es riu de les
teves gracies). Caracteristic d’Es.
Anhedonia falta de sensacions de satisfaccio, incapacitat d’experimentar plaer
en situacions que li agraden o li haurien d’agradar. No disfrutar amb res pq les coses el
feien gaudir han disminuit la satisfaccio que dona al subjecte. Viu les activitats com a
penoses, carac de depressions i Es., tb en transtorns de la personalitat.
Labilitat emocional rapida variacio de l’humor que generalment s’acompanya
de:
Incontinencia emocional dificultat de mantenir controlada la exterioritzacio
d’emocions. Es sol tenir evidencia de la labilitat emocional per la incontinencia
emocional, tipic d’algunes demencies.

Afectivitat inadecuada presentacio d’emocions impropies de la situacio que es
dona. Presencia d’afectes diferents dels que en aquell moment seria normal tenir. Una
variant d’aquest fenomen es la inversio dels efectes, tenir l’afecte contrari del que
s’hauria de tenir.
PSICOMOTRICITAT
Alteracions quantitatives
- Agitacio/inquietudacatixia
- Inhibicio/apatía/estuporamimia, hipomimia
Alteracions qualitatives
- Síndrome de catatoniacatatonia inhibida/estupor/flexibilitat ceria/catatonia
excitada.
- Catatonisme menor
- Estereotipies, ecopraxia, ecomimia, negativisme, obediencia automatica,
manerismes.
Psicomotricitat son les gesticulacions, moviments, funcions que redueixen

l’existencia de determinades manifestacions subjectives paraleles que no sempre
s’exterioritzen de la mateixa manera. Conjunt de posicions i moviments i tb joc
d’energies (adecuades) que es movilitzen segons l’activitat que fa el subjecte. Tb
important la motricitat mes fina de la cara. Es divideix en dues parts:
- mímica, moviments de la cara
- motores
Alteracions quantitatives
Les alteracions son per exces o per defecte (es mouen molt o poc).
Moviments per exces, inquietud, agitacio. Els moviments es poden trobar aceptables,
pero no paren quiets.
Inquietudsol manifestar un estat d’ansietat molt especifica, el moviment del
cos es de forma natural d’eliminar tensio nerviosa, llavors moltes conductes d’inquietud

son degudes a la societat civilitzada que porta a una baixada de moviment. Els estats
d’inquietud es poden trobar a ansiosos, pacients nerviosos (dements, depressius,...).
Acatixia dificultat per a estar assegut, quant esta assegut el pacient sent la
necesitat d’aixecar-se, moure’s, no estar quiet. Tipic de pacients que prenen antipsicotics
o neuroleptics classics. Es un fenomen piramidal, que bloqueja les vies. Pot ser confosa
per la inquietud normal dels transtorns mentals.
Reduccio del moviment

Inhibicio perdua del moviment, es pot sentir apatic (sensacio de falta
d’energia per a fer les coses). Percepcio cansada, les feines es van postposant. Si la
reduccio d’energia es mes intensa es pot notar en els moviments fisics de manera que
les persones que tenen depressio disminuyesen els seus moviments.
Hipomimia disminucio dels moviments de la cara.
Facies congelades falta de moviment a la cara, tenir la cara com petrificada.
Expressio de patiment. A vegades es veu la omega melancolica, la forma de com
s’arruga el front. Carac d’algunes depressions endogenes, manies, demencies,
intoxicacio per substancies, delirium tremens, esquizofrenia.
Per valorar el síndrome maniac o depressiu et fixes en els seguents simptomes:
Maniacs Depressius
trist Se sent trist Humor
emprenyament Idees penoses Ideacio
excitacio excitacio psicomotricitat
Son posibles totes les combinacions. Hi ha estatas mixtes segons la combinacio

dels parametres.
Alteracions qualitatives
Síndrome catatonica o catatonia moviments posturals que consistiesen en una
dissociacio dels moviments voluntaris i els moviments automatics (no pot decidir els
moviments que fa pero es pot mantenir dret). Es una dissociacio entre la afectacio del
moviment voluntaris i els automatics. Es bloqueja l’inici o el final de l’accio, es mante
l’accio involuntaria.
Catatonia inhibida es poc frecuent. Actualment es pot evitar en la majoria de
casos. Hi ha diferents formes: estupor catatonic.

Estupor es refereix a pacients que es queden en un estat d’inutilitat completa,
pero que no hi ha perdua de consciencia. Els moviments estan excents, el transtorn pot
tenir causes diverses:
- Esquizofrenia
- Depressio major
- Depressions endogenes
- Causes organiques o toxica al cervell
- Histeria
Flexibilitat ceria es una rigidesa posicinal. De la mateixa manera que pots
donar forma a la cera calenta, al cos huma tb en aquest estat. Signe del coixi (per a
veure si hi ha aquesta rigidesa, aixecar-li el cap i si es queda elevat com si tingues un
coixi es que esta en aquest estat d’estupor catatonic). Les cause son esquizofrenia i
patologies organiques o toxiques.ç
Hi ha formes parcials de catatonia que s’en diuen menors.
Estereotipis moviments repetitus d’alguna part del cos. Que es va movent
arritmicament de forma automatica sense cap objectiu definit, es poden veure en
demencies, deficiencies mentals, autisme, animals engabiats.
Estereotipies verbals repetico automatica en el temps d’alguna paraula o una
frase. Quant desapareix el llenguatge catatonic apareéis una ideacio delirant subjacent.
Administracio de barbiturics per a regular el nivell de consciencia.
Obediencia automatica el pacient realitza tota ordre motora per ridícula que
sembli. Falta de control voluntari, el propi pacient veu que la intencio per iniciar una
accio es veu suplida per un agent extern.
Negativisme oposicio sistematica a no seguir les regles, pot ser desobeint-les o
fent l’accio contraria, frequent en psicotics.
Mutisme s’aplica al pacient que no parla, pero no pq no pot, sino que hi ha
una intencio o impossibilitat pero a nivell de consciencia de parlar. El subjecte podria
parlar sino hi hagues un factor voluntari o involuntari que ho impedis. Es pot trobar en
pacients catatonics.
Manerismes posicions o postures extranyes, ganyotes de la cara. El pacient es
dedica a fer cares i postures extravagants que no tenen sentit, hi ha com una necesitat
d’anar executant aquesta accio motora el sentit de la qual se li escapa.
Ecopraxia imitacio del moviment corporal. Imita com si fos un mirall.

Ecomimia imita els gestos facials
Ecolalia repeteix tot el que dius.
Aquestes formes es poden trobar a catatonisme menor, deficiencies mentals,
demencies, esquizofrenies.
ESQUIZOFRENIA
Alteracions importants i frecuents, encara que hi ha una relacio entre els
diferents tipues d’Es hi ha una amplia varietat de simptomes. La gent del carrer
relaciona Es amb la del tipic boig., te nocio demonológica, que els malalts estan poseits.
En algunes cultures ha existit trepanacio (foradar el cap) amb l’intencio de veure quiens
coses tenien al cap i deixar que els mals esperits surtin, a vegades es sol recorrer a
curanderos per a una curacio.
Evolucio del concepte d’esquizofrenia:

- Morel demencia precoç
- Haeckerhebefrena
- Kahlbaumcatatonia
- kraepelindemencia precoç (paranoide, hebefrenica, catatonica)
- Bleuleresquizofrenia (transtorn de les associacions)
Concepte actual
Clínica
Formes d’inici
Semiologia general
Formes cliniques
Evolucio
Morel, s fixa en un conjunt que presenta un greu deteriorament mental desde

molt aviat (precoç). Aquesta malaltia es caracteritza per un deteriorament que arriba a
ser important pq es juvenil.
Haecker es fixa en el mateix, subjectes que desde molt joves presenten
deteriorament.
Kahlbaum es fixa en les anomalies motores.

Kraepelin, basant-se en l’anterior, dona un model sistematitzat de tota la gent
que hi havia als manicomis, a principis del s.XX. El seu mestres (Griesinger) es dedica a
fer autopsies i volia trobar la lessio cerebral responsable de la patología mental que els
pacients patien.
En aquesta epoca es comença a adquirir un model medic. Estudi del cos per fora
i per dins. Anatomia patológica estudia el teixit afectat per la malaltia, la clinica fa
inferencia dels simptomes i lessions. Aquesta correspondencia va començar a ser
exitosa.
Parálisis general progresiva complicacio neurológica retardada producte de la
sífilis. Es una afectacio del SNC, te simptomes neurologics i de tipus patologic. Hi ha
ideacio delirant de grandeza. Es una infeccio bacteriana.
Griensinger despres de moltes autopsies no va robar cap lessio que provoques
l’esquizofrenia. Kraepelin va ser testimoni el fracas i pensa que no es podia fer una
sistematitzacio del grup esquizofrenia. El diagnostic es feia al final de la vida del
pacient. Es basic el curs evolutiu de l’enfermetat, com evoluciona al llarg del temps.
Les Es son molt polimorfes, Kraepelin senyala que hi ha un grup de pacients que
desde la seva joventut es comença la malaltia crónica i la biografia queda marcada pels
simptomes, hi ha debilitacio de la representacio de la realitat i de l’expresio d’emocions.
Agrupa la malaltia en tres:
- Paranoide, pacients que els simptomes estan en un 1ª pla, alucinacions i
idees delirants.
- Hebefrenica, alteracio afectiva.
- Catatonoca, alteracions motores.
Despres d’aquesta aortacio es va produir reaccions diverses. A principis del s.XX

s’intenta diagnosticar l’Es, hi ha dues postures:
- Malaltia lligada a un tipus d’anomalia primordial que si es detectaba el
primer dia ja esta encatra que despres es pogues confirmar
- Al llarg del temps
Bleuler fa una segona sistematitzacio. Hi ha influencia dinamica, pensaba que

la malaltia tenia un sustracte organic al darrera. Habia una alteracio fundamental que

Bleuler anomena Transtorn de la associacio de les idees, on diu que la logica de les
idees es torna fluixa. Punts fonamental de Bleuler:
- Transtorn de les idees que donen uns simptomes primaris (aplanament
afectiu,...) i a partir de la realitat que aixo provoca (aillament,...) el subjecte
uns simptomes secundaris.
- Esquizofrenia, híbrid entre una malaltia cerebral i un fenomen genetic de
con el pacient evoluciona i reacciona. Simptomes primaris relacionats amb la
propia base de la malaltia, el secundaris relacionats amb els aspectes
idiosincrasics de cada pacient.
El descobriment dels simptomes primaris permetria fer diagnostic sense deixar
evolucionar. Bleuler li posa el nom d’esquizofreniz. A EUA es produeix una
reaccio a Bleuler que s’anomena Neokraepelinians, que diuen que el diagnostic
s’ha de fer per observacio, descripcio dels simptomes,...d’aqui surt el DSM-IV.
No volen un sistema de classificacio que no sigui demostrable.
Concepte actual d’Esquizofrenia

Malaltia o grupo de malalties en un espectre de transtorns relacionats
(disfuncions que tenen una certa homogeneitat pero que no poden coincidir). De
base, almenys en part, genetica que dona lloc a unes anomalies cerebrals que en
part comencem a coneixer. Tene repercussio clinica en forma clara, un proces de
deteriorament cronic de la funcio de representacio de la realitat, funcions
afectives, conductes psicomotores. Tot aixo tendéis a evolucionar de forma
crónica i tendéis a portar al pacient a un estat irreversible de major déficit de la
seva autonomia personal
L’esquizofrenia malaltia amb grans costos. Hi ha una frecuencia de 1 de cada
100, es una patología molt frecuent. Es una malaltia crónica que genera inestabilitat a la
llar on apareix.
LA Ez es mes frecuent en unes clases socials que en altres, la zona urbana tb

afecta i s’han fet estudis sobre la frecuencia i lloc on es viu(hipótesis de l’origen); hi ha
9 vegades mes Ez. En zones baixes i amb pocs ingressos. Tb pot ser que el simple fet de
ser Ez et tornes pobre per la situació (hipótesis del desplaçament).
Formes d’inici de l’Ez.

Hi ha pacients que començen de forma aguda i altres de forma lenta. Les formes
agudes es en poc dies, al.lucinacions o idees delirants amb ansietat, se senten veus; la
creença delirant pot apareixer com una revelació amb origen en quelcom desagradable o
alguna cosa preocupant; hi ha perturbació del son, agresivitat. Les agudes tenen la
ventatge de que passen menys desapercebudes. Es pot presentar com a canvis de l’estat
d’anim (menys clares).Hi ha maniacs que poden iniciar la seva malaltia amb idees
delirants, transtorns de l’humor.
Les EZ poden començar de forma progresiva i lenta, amb una invasió progresiva
del deliri, aixi existeix mes angoixa, hi ha mes trema (sensació d’angoixa i perplexitat,
sorpresa i desconcert viscuts com a desagradables; es pateéis per alguna posible
amenaça), amb la trema es veu, desde fora, una persona ansiosa.
Tb la precoxgefühl (olor a Ez.), hi ha una olor o sensació extraña enfront a un
malalt, sensació que un altre no enten i et provoquen sensacions extranyes. La persona
crea un tot amb un estat d’amin(to de veu, expressió dels ulls o la cara, postura del
cos,...) en un Ez no hi ha coordinació en un estat d’anim.
El deliri apareix amb una apofania( revelació) sobre la trema (preocupació
angoixant) que es patia feia temps.
L’esquizoidia evolutiva, la personalitat esquizoide no es una malaltia sino una
forma de ser, pero una personalitat esquizoide pot ser el principi. Es una manera de ser i
veure les coses, es caracteritza per excesiva introversió e aillament, persona solitaria
amb vocació de ser-ho, hi ha una orientació cap a les representacions fantasioses de les
coses, tendencia a viure amb una representació subjectiva de la realitat. L’individu es
fred de contacte, certa desconexió emocional i sosial, pero es veu una evolució cap a
alguna altre cosa, es tendéis a canviar cap a estats mes patologics. La realitat es tan
subjectiva que ja son idees delirants, aleshores passa d’un adolescent solitari a una altre
cosa.
Un altre inici es per neurosi prepsicòtica durant mesos o anys abans de l’Es. Pot
ser una persona molt obsesiva o molt hipocondriaca, simptomatologia falsament
neurotica o idees obsesives que acaben en Es.
Simptomatologia general de l’Es.

Consciencia no es alterada, la consciencia pot ser alterada per la medicació.
Un Es amb nivell de consciencia alterat no es un Es, es una psicosis organica o toxica.

Orientacióun Es sol saber l’hora, dia, mes ,ciutat on viu, etc. Menys en casos
de deteriorament per la malaltia i que existeixi aillament o desinteres, es una
desorientació apática. Tb hi ha desorientacions alucinatories-delirants.
Memoriahi ha determinades perdues de rendiment, pero per causes de falles
de l’atenció i concentració. Fallades funcionals peor la malaltia no es carrega la
memoria en si.
Atencio falla l’atenció sostinguda, mantenir l’atenció de forma mes o menys
fixa es el que falla. Alguns consideren aixo com un marcedor precoç de ES. Hi ha una
baixada de l’activitat frontal i aument dopaminergic (activitat). Un marcedor de la
vulnerabilitat enfront l’Es es aquesta falla de l’atenció sostinguda.
Sensopercepcióhi ha alucinacions (percepció sense objectes i el mes frecuent
veus). Solen ser veus que li diuen frases curtes o paraules aillades de contingut insultant,
amenaçador o coses variades, tenen un carácter persistent. Si son inperatives el pacient
tendéis a obeir-les. La percepció es pseudoalucinatoria, son veus interiors. Algunes
coses frecuents son el eco del pensament i sonoritat del pensament, el pensament sembla
que tingui veu propia, juntament amb les pseudoalucinacions audioverbals, mes
intervencio del pensament es fa el que se li diu: Síndrome d’automatisme mental de
Clérembault.
Tb hi ha alucinacions olfactives, sexuals. Hi ha ideacio delirant sempre sobre un

mateix tema. Les alucinacions visuals son molt rares en Es, pot ser mes aviat psicosis
toxica o organica.
Pensament es veu alterat en el seu curs i velocitat. Pot ser taqui o bradipsiquic
en funció del seu estat (alterat o passiu). El curs del pensament alterat hi ha perdua de la
logica asociativa, no poden planificar accions, hi ha salt del discurs per carencia
d’associació d’idees, el transtorn tipic es la disgregació de la logica asociativa. La
disgregació es mes frecuent en ple brot psicotic, a mida que el deteriorament sigui molt
important. Hi ha mes disgregació es coses abstractes, en coses concretes no passa tant.
Pacients molt afectats se’ls aplica una perdua asociativa dins de la propia frase.
Interceptació, tall en el pensament que fa que es quedi en blanc, sostingut, pacients que
diuen que els roben el pensament. Tb s’altera el contingut del pensament, hi ha idees
delirants primaries.

El deliri d’autoreferencia es molt tipic (creu que la gent l’observa), tb hi ha deliri
de persecucio o de prejuducis. Menys comu es el deliri de transmissio del pensament,
robatori del pensament, tb deliris de transformació corporal en altres persones o en
animals.
Despersonalització, sensacio d’experimentar canvis en la forma de ser, que
certes coses d’ell estan canviant. La cara, sentiments, formes de pensar, etc. Perdua-
transformació de la personalitat a mida que aquest proces avança arriva a perdua de la
percepció de l’identitat, despersonalització.
El pensament es considerat extrany, sensacio que la vida mental no son propies.
Tb hi ha personalització delirant, interpretacions mistiques i religioses.
Sistematització desordre sistematitzat sense fisures ni desviacions, es un deliri

molt ben concretat. En els Es no son deliris tant sistematitzats con en el paranoics. El
deliri Es es primari en questio de la seva comprensabilitat psicológica. El deliri es
propia de l’Es aguda, en moments de pujades dopaminergiques, aleshores hi ha
intensificació de la patología. Com mes crónica es l’Es mes reduit sera el deliri,
encapsulant-se (restringit en una area de la consciencia).
Afectivitathi ha dos nivells d’alteració:

- En Es crónica hi ha refredament afectiu, perdua de l’afectivitat, es una
anestesia emocional. Progresa al cap del temps, hi ha incapacitat de gaudir
de les coses, la motivació disminueix. Aixi el primer pas es la passivitat
progresiva, empobriment de la creativitat.
- Angoixa i agitació, van i venen en funcio de l’estat del subjecte.
Aparició de simptomatologia depresiva, hi ha un moment mes propens,

inmediatament despres a la remisio d’un brot d’Es, es veu a si mateix com un malalt i es
deprimeix. Es una depressio postpsicotica, duren 1-1/2 any, l’explicació es variada,
existeixen diferents variables, pot ser que al millorar el pacient pugui deprimir-se
reactivament a la malaltia, tb per la propia influencia dels medicaments, tb pot ser per la
ideacio delirant, l’equilibri de la malaltia es veu afectada per la medicacio.
Humor maniformequan el seu estat d’anim s’assembla al del maniac.

Psicomotricitatpot presentar alteracions tan per exces comper defecte. Per
defecte venen lligades a la propia patología crónica (per la passivitat), va reduint la seva
acció, hi ha gran grau d’apatia. Poden existir punts de gran agitació. Pot existir
agresivitat fortuita.
Simptomes catatonics generats per l’Es amb estupor, rigidesa del to causada per
disocia entre movilitat voluntaria i la corporal. Pot durar hores, es causada per la
emocionalitat intensa.
Comportament instintiu en les ES.

Insomni molt intens i massiu, afecta a la major part de la nit, la latencia del son
se li prolonga, acaben tenin els cicles del son invertit. La somnolencia diurna es tipica
per aquesta causa, al fer-se l’Es. Crónica el transtorn de l’insomni pot anar remeten.
Alteracions en el menjar, manies en el menjar amb idees delirants. Poden tenir
mes o menys ganes en funcio de l’agitació. En Es. Croniques la gratificació alimentaria
fa aumentar de pes..
Alteracio de la vida sexual es causada per la passivitat de l’activitat. La perdua
de l’interes sexual es en epoques d’Es. Crónica. La medicació tb afecta a tal efecte
(neuroleptics).
Les conductes agresives en funció de lo delirant, alucinacions. Els medicaments
fan que no estiguin agressius. Pot existir agresivitat cap a un mateix i es mes frecuent
per suicidi.
Formes cliniques
- E.paranoide.
- E.catatonica.
- E.hebefrenica (o desorganitzada).
- E.simple
Es paranoide (no paranoica, s’assembla pero no ho es) el tipus d’ideacio

delirant es semblant al dels paranoics, es la mes frecuent en la nostre societat. Les
formes paranoides de l’Es son les que tene un pronostic millor (encar que aixo no vol
dir que siguin bones). Les formes paranoides son les que comencen mes tard, cap als
20-30 anys, les altres comencen a la pubertat. Al començar l’individuu ja ha

desenvolupat la seva personalitat. Aquesta pot tenir cualsevol de les diferents formes de
l’Es en el seu inici, aixo es pq pot tenir dos tipus de clinica:
- Brot, el subjecte comença la manifestacio i en un curt periode de temps (dies
o setmanes) es molt agut. El brot tendéis a anar remetent inclus sense
tractament. Aquesta remissio es parcial, desapareixen els simptomes positius
i els mes inespecifics (psicomotors, alteracions massives del son,...).
Paralelament es tenen altres simptomes negatius que son; refredament
afectiu, anhedonia, empobriment d’idees,... La familia es refereix molt a
aquesta situacio com a “soso”. Un brot pot estar seguit per un altre amb
messos, anys,... Al segon brot l’individu es queda una mica mes amunt en el
nivell de simptomes negatius, Aixi any rera any, els diferents brots fan
apareixer l’Es (amb 3-4 brots ja hi ha simptomes importants).
- Proces, te una forma mes lenta i progresiva, la progressio dels simptomes
negatius es important en proporcio.
Les dues formes evolutives es poden veure un cop començada la malaltia. Els
primers moments son quant les alucinacions tenen mes impacte. Els simptomes
positius en els primers moments amaguen els negatius (que encara es poden
controlar bastant be). A mesura que pasa el temps la simptomatologia negativa
va fent-se mes important. Els simptomes positius (alucinacions, idees
delirants,...) tendiexen a apagar-se, el problema mes gran al pas del temps es la
perdua d’autonomia:
1/3 es nota molt i es dificulta el modus de vida
1/3 sob greus i no poden fer cap tipus de vida normal.
Es hebefrenica constituiria la forma maligna de la malaltia. Inici

prematur (pubertat o poc despres d’aquesta). Evolucio procesal. Tb dita Es
desorganitzada, Es polimorfa en el seu inici i enganyosa. Tb poden haber
alteracions emocionals, ansietat, depressio,... pero es difícil d’identificar degut a
l’edat, pq a l’adolescencia son normals els canvis. Els subjecte necesita remarcar
la seva individualitat e intentara ser diferent dels altres (crisis d’originalitat). Es
sap de l’Es per les alucinacions i les idees delirants, a mida que aixo evoluciona

hi ha una gran desorganitzacio. Proliferen els simptomes psicotics que varien,
alucinacions que varien. La simptomatologia afectiva, riure de boig, reaccio
desmotivada. Hi ha falta total de regulacio, descontrol de les emocions i
sentiments. Tb hi ha incoherencia del pensament i el llenguatge.
Es catatonica presentacio de brots catatonics (agitacio catatonica). La

psicomotricitat automatica es la que mes es conserva, l’alte es degenera. El tipus
d’alteracio es queda darrera dels brots, es un eficit catatonic. Hi ha sospites que
les Es catatoniques no siguin sempre ES, que poden ser encefalitis. La ES
catatonica te un inici intermig de les dues anteriors, l’evolucio es molt desigual
segons les diferents formes. Es la Es mes deteriorant.
Es simple forma que inclou la idea de que la Es es forma a traves d’un

proces lentissim que ningu es recorda quant va començar, les manifestacions son
escasses. Reduccio de lamotivacio, empobriment afectiu e ideatiu...Al llarg dels
anys s’arriba a un estat d’aillament que s’arribat poc a poc. Pot ser degut a que
l’individu tenia manifestacions pero no ho deia. Aquesta forma abunda en certs
colectius. No esta tan evidenment deteriorat com les altres. Es propia de gent en
institucions, convents, la legio..Actualment es necesita una llista de
caracteristiques comunes per diagnosticar una enfermetat. Quant mes precisos
siguin els criteris operatius, millor seria el diagnostic
La Es.desorganitzada inclou les formes hebefreniques i la forma simple, aixi es

pot veure que la classificació de l’Es es difícil, hi ha grams errors en la definició.
Evolucio de l’Es.
En la vida del pacient porta a mes etapes finals en Es.defectuals i Es.residuals.
Efecte de l’Es. Ens referim a simptomatologia negativa, residuals posen l’accent en un
fragment de la sicopatología productiva, com idees delirants, que persisteixen i quan la
malaltia avança no te tant d’impacte emocional. Aixi la ES.residual les alucinacions es
tornen en un residu de la simptomatologia productiva que existia i que ara no es tant
important. Les dificultats es refereixen al fet que la simptomatologia de l’Es. Ha
configurat un handicap a la seva vida.

En general hi ha una regla de 3 aspectes:
- 1/3 dels pacients tenen trets Es. Minims, compatibles amb una vida normal,
sense un gran grau d’exigencia. Hi ha capacitat de concentració i atenció
limitada, mantenir un esforç es difícil, baixa la motivació, hi ha certa
capacitat amb alguna falta. Persona apagada, sosa.
- 1/3 dels pacients amb deficits moderats, ja perceptibles. No poden treballar i
el que fan es ajudar en feines sencilles, no gaire coses llargues, comunicació
limitada, es pasa el dia al llit.
- 1/3 dels pacients estan greus. Incoherencia del llenguatge greu, variacio de
l’afectivitat, tot es variable, imprevisible, pertubador. Son pacients que poden
o no viure a casa seva en funcio de la disponibilitat familiar, gran
conflictivitat e invalidesa.
Hi ha criteris que ajuden a graduar l’Es., els factors pronostics son:

- Les formes agudes tenen millor evolució que les de forma progresiva.
- Les formes amb abundants simptomes positius tenen millor simptomatologia
que les negatives.
- Com mes retardat es l’inici, millor el pronostic.
- Les formes paranoides tenen millor pronostic que les altres.

ESTATS OBSESSIUS
- Concepte d’obsessio
- Fenomens obsessivoides a la ralitat
- Sindromes obsessivoides secundaries
- Organiques
- Altres transtorns mentals
- Transtorn obsessiu de la personalitat
- Transtorn obsessivo-compulsivo
Clinica del TOC
- Obsessions ideatives
- Dubtes obsessius
- Obsessions nosofobiques
- Escrupuls obsessius
- Fobies d’impulsio
- Idees de contrast
- Aritmomania
- Obsessions pseudofilosofiques
- Actes obsessius
- Compulsions
- Actes obs. Secundaris o obs. Ideatives
- Afecte de base
- Personalitat de base
Concepte d’obsessió
Obsessió es una idea que s’introdueix al pensament de forma forçada, el
contingut de la idea es viscuda com exagerada e innecesaria. Es una idea persistent amb
desig de treure’se-la de sobre, això provoca malestar subjectiu i provoca una necesitat
de fer determinades accions per a reduir l’ansietat que provoca.
Fenòmens obsessivoides a la normalitat Presencia de fenòmens similars a la

obsessió, com tenir una cosa al cap, la tipica canço o quedar-te amb games de dir alguna
cosa a algú. Tb pot ser cansament o fatiga al estudiar,una frase que gira pel cap. No te
cap transcendencia patológica.

Síndromes obsessivoides secundarisConsecuencia de manifestació obsessives
com la encefalitis, traumatismes craneals, parkinson, epilepsia. Son secueles. Tb
depressions i en Es (com a síndrome presicòtic) i a l’evolució posterior a l’Es poden
aflorar simptomes obsessivoides que poden donar lloc a Es pseudoneuròtiques.
Transtorn obsessiu de la personalitat Pot haver-hi desencadenant o que sigui

de mica en mica, es una forma de ser en la que no ha d’haver-hi rituals o formes
extranyes. Es un estil de vida fixant-se amb perills. La personalitat anancastica, seria
una personalitat una mica mes avançada d’obsessivitat, pot ser no considerada encara
patológica.
Psicastenia situacio crónica de falta d’empenta, energia. Llavors la depressio
psicastenica que produeix, pot provocar enfermetat obsesiva.
Els trets obsessius de la personalitat son:
- Indecisio, tendencia de dubte, costa pendre decisions. El dubte es central en
tota patología obsesiva, Aquesta indecisio seria per dos motius:
- Ansietat que els provoca imaginar que puguin equivocar-se, llavors
tenen tendencia a pensar-s’ho mes temps.
- Per no equivocar-se ho analitzen tot.
- Rigidesa, aficio per l’ordre, la pulcritud, puntualitat,... aquests conceptes que
permeten mantenir ordenada la vida. S’intenta tenir-ho tot controlat per
sentir-se mes segur.
- Tendencia a la rutina, mantenir les conductes iniciades, els costa començar
noves accions i tb acabar-les. Falta la flexibilitat.
- Psicastenia, com si la vida fos dificultosa, visio esforçada de la vida.
Transtorn obsessiu compulsiu existeix simptomatologia d’idees/actes

obsessius amb altres coses. Personalitat obsesiva de base, personalitat ansiosa. Patología
d’inici juvenil, fins i tot infantil. Tendéis a ser una patología crónica perl que fa el grau
d’intensitat dels simptomes. Tb son els pacients que mes triguen a anar a consulta.
Tenen consciencia de la patología i solen amagar-se si els simptomes no son molt forts.
Aquesta malaltia es el 2% de les enfermetats i inclou casos greus i lleus; tenen igual
frecuencia en homes que en dones, pero la demanda d’ajuda es mes frecuent en dones.

Es pensa que el nivel cognitiu dels obsessiu-compulsius esta per sobre de la mitja.
Humor proxim a la depressio, els simptomes son de dos tipus:
- Ideatiu (dubtes obsessius) apareix el dubte com un fenomen clarament
patologic que el subjecte no es pot treure del cap. Necesitat e controlar-ho tot
i dubtar de que esta ben controlat (dubte de la propia percepcio), es produeix
el ritual de comprovacio.
- Idees nosofobiques, temor fobic a estar malalt. Les patologies que presenten
aquesta patología solen ser greus. Malalties amb gran carrega emocional. Tb
poden ser patologies transmisibles. Les idees nosofobiques es estar alerta per
que es te por a agafar una malaltia actualment bastant comuna, el SIDA (en
alres temps era la sífilis).
Escrupuls obsessius temor a haber pogut trencar alguna norma religiosa,

etica, moral,...
Fobia d’impulsiópassa al tenir por de perdre el control. Pensament

desconcertant per a qui el pateix pq creu que s’està tornant boig o si es capaçde fer e que
pensa. Por a les agresions i autoagresions o actes indignes.
Idea de contrast pensaments instantanis que es presenten com un flash al cap,

el tema es de contingut extravagant, de carácter oposat a les normes etiques, morals, etc.
del pacient; idea en contradicció amb les seves creences, no es perdre el control, es la
idea d’imaginar-se quelcom. Qualsevol educació moral estricte té efecte etiopatogènic.
Pacients que no es poden treure del cap idees “filosofiques” absurdes (pq 2 sexes i no
3?), preguntes que les planteja seriosament i resulten angoixants, quedar-se enganxat a
una idea dona lloc a la obsessió.
Aritmomaniaobsessió per contar (sumar, restar, multiplicar,...). Fer calculs
matemàtics sobre coses sense importancia com les rajoles del terra i veure si dividint-ho
per les canonades de l’habitació dona el dia del seu aniversari.
Son obsesións ideatives que es coneixen per verbalització del pacient o per
conductes que es realitzen per a alliberar-se de l’ansietat que provoca la obsessió.

Actes obsessius
Secundaris e id. obsessives pot desenvocar en rituals, tipic dubte de si s’ha
tancat la porta i es va a comprobar-ho. Dubte que provoca accio motriu. Ritual es un
acte secundari que es converteix en una ilimitada accio comprobadora. Hi ha ritual que
fan pujar i d’altres baixar l’ansietat, pero a la llarga tots provoquen ansietat.
Compulsions accions mes simples que es presenten com una necesitat de fer
alguna cosa i si no es fa apareix l’ansietat intensa. Necesitat de fer alguna cosa absurda
amb requeriment instantani.
Tenen molta relacio amb les depressions, l’ansietat es frecuent en aquests
pacients. Actualment es pensa que l’ansietat es secundaria a les obsessions i no la seva
causa. Desde que comença hi ha epoques amb mes i meys control, pero no tendéis a la
remisio. Es poden arribar a situacions d’invalidació
ESTATS PARANOIDES
Caracteristiques del pensament paranoide
ProjeccioTendencia a tribuir responsabilitats a agents externs, altres persones.
Atribucio de responsabilitats al exterior. Li costa fer autocritiques, pot ser per a protegir
l’autoestima.
AutoreferenciaActitud d’estar pendent del que diuen sobre ell. Els altres el
critiquen, es riuen d’ell,...Actitud de sentir-se en el centre de vigilancia hostil.
Lautoreferencia porta al pacient a estar sempre pendent del seu voltant, hi ha suspicacia,
malinterpretacio de les coses; la reacció es posar-se a la defensiva.
HostilitatPacient sembla agressiu, perillos,... les seves actituds son ofensives.
Les personalitats paranoides tenen una perillositat superior. El pacient viu l’agresivitat
com una defensa. A partir d’un nucli es crea un conjunt d’idees que cada cop s’aparten
mes de la realitat, arribant a ser delirants.
Temor a la perdua de control alteracio caracterial no psicotica (no hi ha
alucinacions). A les primeres etapes de la vida hi ha autoexigencia i
perfeccionisme...aixo va donant lloc a un bon rendiment academic, intenta demostrar
que ell tb pot ser bo. La temor a la perdua de control es torna com una especie de
dictadura. Arriba un moment que la situacio es inaguantable, llavors el subjecte crea una

actitud de venjança, sentiments depressius. Es conscient de la situaió pero no de les
causes, no hi ha consciencia de malaltia.
Reaccio paranoide aguda estat tipus psicotic en que existeix ideacio delirant.
Hi ha carácter reactiu, amn un factor ambiental de carácter agut en dies o setmanes,
despres de la reaccio aguda deriva en un altre cosa. LA ideacio delirant secundaria te
una temática autoreferencial. Ansietat intensa, trastorn del son. El desencadenant es
perdua material o moral (robatori, perdua de la feina), es sentir-se victima d’una
agressio. Aquest desencadenant actua sobre la personalitat paranoide. El diagnostic es
desfavorable en el cas que l’individu hagi de conviure amb el problema.
Síndrome sensitiva d’autoreferencia Tb es diu síndrome sensitiva de relacio de
Kretshmer. Hi ha una personalitat sensitivo paranoide, autoestima per terra, propensos a
reaccions de tipus depresius. De vagades s’acaba delirant, es un deliri sensitiu
d’autorreferencia. Es va elaborant una explicacio delirant de la realitat que els envolta
pero es queden en un estat depressiu.
Transtorn delirant cronic persones que a partir d’un determinat moment poden
començar a tenir deliris que es generen per superposicio d’elements que un a un resulten
comprensibles, aixo genera una actitud de vigilancia que porta a l’individu es fixi i doni
importancia a coses que abans no hi donaria. El significat que dona es coherent amb el
sistema de sospites. A cualsevol argument en contra del sisitema delirant se li pot trobar
algun punt fluís. No hi ha simptomatologies negatives, nomes hi ha el deliri i els trets
caracterials que dona de base. L’alteracio emocional propia pot ser per creures objecte
d’unes banyes, que el volen fotre fora de la feina,... Hi ha una alteracio de l’ansietat,
inquietud, humor depressiu...L’evolucio d’aquestes persones tendéis a tenir una etapa de
personalitat paranoide de formacio d’idees. La segona fase l’individu te convençiment i
es dedica a buscar les dades que mostrin el que ell creu. La tercera fases troba un cert
punt d’equilibri malaltis. Dona impressio de normalitat. A les ultims etapes de la vida
del individu el deliri va quedant com encapsulat. El tema delirant pot anar orientat a
temes de persecucio/perjudici, comença amb sensacio autoreferencial.
Deliris de reinvindicacio es el dels paranoics dels pleits judicials. Creuen que

estan sent victimes d’algun tipus de justicia. Son pacients adictes a les oficines del
consumidor, les cartes dels diaris.

Transtorn delirant erotomaniac deliri de sentir-se estimat, creu que algu s’ha
enamorat d’ell/ella. Sol ser un famos, pero al sentir-se traït acaba fent actes d’hostilitat
contra aquella persona
Síndromes paranoides secundaris (en altres malalties), patologies renals,

hiper/hipotiroidisme, inici d’algunes demencies.
Psicosis induida(Folie à deux) en alguns casos el personatges paranoides

poden contagiar-se , transmetres, sol haber-hi part inductora (un transtorn delirant cronic
o ES paranoide) i part induida (part pasiva, especie de pobre home, personalitat pasiva i
influenciable).
Psicosis alucinatoria crónica (parafrenia)

Comença en una edat retardada, caracteritzat per un transtorn alucinatori verbal
persistent que consisteix en sentir veus. Les idees son explicatives de pq esta sentint les
veus. No hi ha simptomatologia negativa ni transtorn de la condicio social.
Parafrenia cuadre psicotic singular. Semblant a la Es en aspecte clinic, pero
l’edat d’inici es retardada 35-40 anys. S’arriben a composar escennes molt fantasioses,
es poc deteriorant. Hi ha contrast pq encara que sent i pensa coses rares pot seguir una
vida normal. Hi ha una duplicitat.
Heautoscopia (o autoscopia) alucinacio de la visio de la propia imatge

corporal.
Síndrome d’Amok poden ser cuadres psicotics exotics. Es donava entre la

poblacio de malasia fins que es van escolaritzar. Crisis d’agitacio, sortia al carrer i
clavava ganivetades a tothom del carrer de forma incontrolada mentre es corria. Te a
veure amb mecanismes psicotics o histerics.
Psicosis Wendigo existeix al canadà. Indigenes que culturalment tenen com a

ídol al Wendigo que te a veure amb el fred de la nit. Condicions depresives, perd la
gana, llavors es te la sensacio de que el Wendigo vindra i se l’emportarà. Hi ha por

sobre aquest sentiment sobrenatural, es creu que ell es el Wendigo, llavors comença
l’agresivitat i es pot arribar al canibalisme.
Es frecuent que els pacient paranoides no vagin a consulta pq no tenen
consciencia de la malaltia, solen venir els familiars, en aquests casos:
- No se l’ha d’enganyar al portar-lo a la consulta.
- L’ultim recurs es l’hospitalitzacio no voluntaria.
- No es poden diagnosticar o fer certificats de pacients que no s’han vist. El
que si que es pot fer es un escrit que faciliti l’admissio en un hospital.

Apuntes

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 1 Fonaments

Psicopatologia. Estudi dels trastorns. Estudi clínic, descriptiu i especulatiu. És un estudi

Esquema d’un trastorn:

Etiologia: Estudi de les causes. Estudis experimentals. Teoríes de tipus psicoanalític,

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 1

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 2

Antecedents poden ser:

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 3

Dades biogràfiques recollida d’informació general que tingui rellevància.

Exploració anar a buscar activant, signes i símptomes. Investigació de

Exploracions clíniques: per capacitat del professional

Les exploracions clíniques tradicionals s’han dividit en: exploracions físiques

Exploracions físiques: inspecció, reconeixement visual, palpació, percussió,

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 4

Tipus d’exploracions complementàries

Exploracions basades en instruments psicològics. probes d’intel·ligència, expl.

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 5

Altres exploracions complementàries:

- Radiologia, raigs a través d’una persona que queden plasmats a una

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 6

- Encefalogrames: estan en desús. Cartografia cerebral o “mapping”;

- Poligrafia: medició de paràmetres fisiològics. (tensió

Amnees: conseqüències: cansament, falta de concentració,

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 7

Epícrisi és el tancament d’una història, al donar l’alta a un pacient es tanca la història i

Informe d’assistència; paper que se li dona al pacient on hi ha resumides les

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 8

Tema 2 Semiologia psicopatològica.

La semiologia es divideix en apartats, en àrees funcionals que s’han d’explorar.

Les alteracions de la consciència son alteracions del nivells de

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 9

Les alteracions quantitatives fan disminuir els nivells de vigilància.

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 10

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 11

Amb l’atenció es pot focalitzar la consciència, hi ha els tres nivells d’alteració de

En la hipoprosexia tots els trastorns van cap a la disminució de la

La pseudohipoprosexia ha de tenir el subjecte una idea a la que no pot deixar de

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 12

Fixació/Retenció: (Informació nova i la grava)

Amnèsia: Error menor.

Una altre classificació es per les accions de la memòria;

La memòria de fixació es més fràgil que la d’evocació, es típic de persones

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 13

Amnèsia de fixaciódificultat en el procés d’adquirir nou material informatiu.

Amnèsia d’evocació dificultat de recuperar, reviure, disposar de coses que en

Amnèsia anterograda el subjecte no se’n recorda de coses anteriors o moments

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 14

Amnèsies lacunarsdurant un període de temps no es recorda bé o s’està en

Hipermnèsia són menys freqüents i importants que les anteriors. Es

Confabulació evocacions falses que son recordades com si haguessin existit.

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 15

Síndrome de Korsakovpot tenir diferents causes, la mes habitual es

Diferencia entre confabulacio-fabulacio:

Falsos reconeixements, es frecuent en pacients amb confabulacions, demencies,...Es

Paramnesies es el record paral.lel, patologic. Alguns autors inclouen dins

Ecmnesia sensacio de vivencia en temps pasta d’un record pasta en un

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 16

Sensopercepcióproces per el que els estimuls, les informacions externes o

Il.lusions deformacions de la percepcio. Existiria un objecte de percepcio, que

En patologia desde un punt de vista d’emotivitat intensa es poden tenir

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 17

Apunts Psicopatologia Curs 2012-2013 Páá giná 18

Auditives s’escolten sorolls o veus que no tenen objectes. Si nomes se senten