PSICOPATOLOGIA D’ADULTS

PROVA D’AVALUACIÓ CONTÍNUA NÚM. 1 (PAC 1)

Data de lliurament: 19 de març de 2018.

Continguts: Mòdul 1. Bases conceptuals i sistemes de classificació de la Psicopatologia.

Professors col·laboradors: Montserrat Davins Pujols, Rodrigo Martínez de Ubago Campos,

Rubén Muiños Martínez i Elena Requena Varón.

Important!
- Respecta l’extensió màxima que es marca a cada pregunta.
- Cita les fonts d’informació (sinó es tractaria d’un plagi) i anomena-les segons la
normativa APA. Les competències de síntesi i reflexió crítica respecte la informació
consultada són fonamentals.
- Sigues clar i ordenat en l’exposició de les idees.
- No oblidis posar el teu nom i cognoms al primer full.
- La PAC ha de presentar-se preferiblement en format .doc, .docx.o .pdf.
- No s’acceptaran treballs fora de la data de lliurament.
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 1

PREGUNTES

1. Analitza el següent cas des de la perspectiva dels diferents criteris d'anormalitat.

La Laura és una dona divorciada de 52 anys. Té una filla i és professora en un col·legi de primària.
Es queixa de cansament extrem per haver de romandre desperta tota la nit per a impedir que algú
entri a casa a robar. Quan tenia 35 anys, va començar a lamentar-se de ser el blanc d'una
discriminació provinent de la direcció del centre educatiu. Deia que els professors més veterans
intentaven perjudicar-la pel fet de tenir una religió diferent. Sentia que l’espiaven i que tractaven de
treure-la del seu lloc de professora. Tenia freqüents discussions amb companys del centre i amb
alguns pares d'alumnes. El que gairebé provocà que la fessin fora de l'escola. Alguns anys després
va començar a queixar-se que els seus veïns volien tenir relacions sexuals amb ella. Els va acusar
de perseguir-la i de parar trampes per violar-la. Va fer instal·lar traves de seguretat a les portes i
finestres i mai no sortia després del vespre. Discutia constantment amb els seus veïns.
Gradualment es va tornar ansiosa i irascible, i diverses vegades va informar a la policia. Gairebé
mai no s'animava a dormir de nit, per la qual cosa es cansava cada vegada més.

Acudeix a la consulta obligada pel col·legi. Durant l'entrevista la Laura sembla relaxada. La seva
conversa és coherent i encertada. Acusa a diferents persones de voler-li fer mal i que buscaven
l’oportunitat de forçar-la perquè tingués relacions sexuals amb ells. Per la qual cosa pràcticament
no tenia amics i no sortia amb ningú. Va negar tenir al·lucinacions. Li desagradava haver de parlar
d'aquests problemes i semblava estar cansada per les seves preocupacions persistents. Estava
absolutament convençuda que les seves inquietuds eren reals. Encara que en realitat mai no li
havia passat res, estava segura que tenia raó suficient per creure que li podria passar.
.
Extensió màxima de la pregunta: 3 pàgines.

2. Descriu breument la possible etiologia i les línies d'intervenció en el cas de la Laura

segons els diferents models teòrics.

Extensió màxima de la pregunta: 3 pàgines.

3. La Laura primer va ser diagnosticada d’un trastorn de la personalitat paranoide, però

finalment -tenint en compte la seva evolució- es va rectificar el diagnòstic pel de trastorn
delirant. Realitza el diagnòstic multiaxial del cas.

Extensió màxima de la pregunta: 1 pàgina.

2
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 1

4. Com s'interpretaria i quina intervenció requeriria el comportament de la persona del cas

anterior (Laura, 52 anys), en els diferents períodes històrics des del punt de vista de la
Psicopatologia.

Extensió màxima de la pregunta: 3 pàgines.

5. A continuació teniu els criteris del DSM 5 per a diagnosticar un trastorn d'identitat
dissociatiu.
Criteris per al diagnòstic del Trastorn d'identitat dissociatiu 300.14 (F44.81)
A. Pertorbació de la identitat que es caracteritza per dos o més estats de la personalitat ben definits,
que es pot descriure en algunes cultures com una experiència de possessió. La pertorbació de la
identitat implica una discontinuïtat important del sentit del jo i del sentit de l'entitat, acompanyat
d'alteracions relacionades de l'afecte, el comportament, la consciència, la memòria, la percepció, el
coneixement i/o el funcionament sensitivo-motor. Aquests signes i símptomes poden ser observats
per part d'altres persones o comunicats per l'individu.

B. Lapsus recurrents en la memòria d'esdeveniments quotidians, informació personal important i/o

esdeveniments traumàtics incompatibles amb l'oblit ordinari.

C. Els símptomes causen malestar clínicament significatiu o deteriorament en l’àmbit social, laboral
o altres àrees importants del funcionament.

D. L'alteració no és una part normal d'una pràctica cultural o religiosa àmpliament acceptada.

Nota: En els nens, els símptomes no s'han de confondre amb la presència d'amics imaginaris o
altres jocs de fantasia.

E. Els símptomes no es poden atribuir als efectes fisiològics d'una substància (p.e., llacuna mental o
comportament caòtic durant la intoxicació alcohòlica) o una altra afecció mèdica (p.e., Epilèpsia
parcial complexa).

Raona si aquesta descripció:

a) Parteix d’una concepció categorial de la Psicopatologia.
b) Parteix d’una concepció descriptiva de la Psicopatologia.
c) Contempla criteris d’inclusió i exclusió.
d) Utilitza el sistema politètic.

Extensió màxima de la pregunta: mitja pàgina per a cada qüestió plantejada.

3
PSICOPATOLOGIA D’ADULTS
PAC 1

6. Tria un model teòric dels actualment vigents en Psicopatologia, amplia informació i fes
una lectura crítica (aportacions i limitacions que hi presenta).

Extensió màxima de la pregunta: 3 pàgines.

7. Argumenta respecte si la desaparició del sistema multiaxial de diagnòstic es tracta d’una

pèrdua conceptualment important.

Extensió màxima de la pregunta: 1 pàgina.