T8: Models lèxico-factorials de la

personalitat.
8.1 Introducció
Una de les qüestions que més recerca psicològica ha generat en l’àmbit de les
diferències individuals i que encara es debat en l’actualitat és la de quines són les
dimensions bàsiques per descriure la personalitat, és a dir, quines són les
característiques principals que ens permeten comparar-nos psicològicament.

Enfocament lèxic o hipòtesis lèxica: descripció de la personalitat que trobem en el

llenguatge natural.

L.R.Goldberg: aquelles diferències individuals que siguin més significatives en les

relacions quotidianes d’unes persones amb les altres es trobaran codificades en el seu
llenguatge. Com més significativa sigui una diferència individual en les transaccions
humanes, més llengües tindran un terme per designar-lo  si hi ha un patró consistent
i estable de comportament, aquest tindrà un nom en el llenguatge corrent.
Allport i Odbert va trobar 18000 paraules que descrivien comportaments. 4504 podien
ser considerades trets psicològics.

8.2 Llenguatge, lèxic i personalitat.

Raymond B.Cattell va reprendre la tasca d’Allport i Odbert. Va eliminar els sinònims,
quedant-se amb un total de 171 termes referents a temperament, emocions... A través
d’un anàlisis factorial va determinar els diferents factors en què es podien agrupar els
descriptors de personalitat analitzats.

Aproximació multivariada: procediment per obtenir dades de personalitat

provinents de qüestionaris d’autorregistre i d’observacions objectives de conductes
de la vida quotidiana.
D’entre tots els tipus de dades que poden reflectir la personalitat, Cattell els va agrupar
en tres: dades L, Q, i T.
- Dades tipus L o LIFE  fan referència a la conducta real de la persona en
situacions quotidianes. S’obtenen a través de l’observació sistemàtica del
comportament d’una persona en diferents situacions durant un determinat
període de temps ( 3 mesos com a mínim) per part de varis observadors per tal
d’augmentar-ne la fiabilitat. PROBLEMES: lentitud en la recollida de dades...
- Dades tipus Q o Questionnaire  són aquelles que provenen de respostes a
qüestionaris o tests, en els quals un subjecte informa sobre sí mateix.
PROBLEMES: possibilitat que la persona distorsioni deliberadament...
- Dades T o Test objectiu  s’obtenen de l’observació de la conducta i la
resposta de l’individu davant de situacions creades per l’investigador, on el
subjecte no coneix allò que es vol mesurar. PROBLEMES: artificialitat de les
situacions creades.
Cattell va proposar que la personalitat pot ser definida per 16 dimensions, les quals
van donar nom a l’inventari que va crear per a mesurar-les, el 16-personality factor.
D’aquests factors, 12 són de primer ordre i 4 de segon ordre. Amb les dades T, va
obtenir factors anomenats índex universals que representen factors de personalitat
lliures de la influència o convencions socials. Els trets causen la conducta. Per tant, es
troben darrera de l’acció i la dirigeixen.

8.3 El model dels cinc factors

És considerat actualment el model més plausible per descriure i comprendre la
personalitat humana. Existeix una manca de consens al voltant de quins són aquests 5
trets de personalitat bàsics.
Aquests factors són bipolars, per cada pol n’existeix un altre d’oposat. Tot i l’assumpció
que els factors són independents entre ells, aquesta idea no es compleix, ja que hi ha
similituds entre alguns descriptors que formen parts dels diferents factors.
Paul T.Costa i J.Robert McCrae van intentar descobrir com es relacionen els trets entre
ells i proposar-ne una aplicació pràctica. Van crear el qüestionari NEO-PI-R
(neuroticism, extraversion, openness). Consta de 240 ítems agrupats en 5 dimensions,
cadascuna de les quals conté 6 facetes.
 - dimensió neuroticisme: trobem les facetes ansietat, hostilitat/ira, depressió
timidesa, impulsivitat i vulnerabilitat. Una persona amb elevades puntuacions
en aquest tret tendiria a ser preocupada, insegura, temperamental, poruga,
dèbil i dependent. En el pol oposat trobaríem una tendència a la tranquil·litat,
relaxació i l’afrontament de situacions estressants sense alteració.
- Dimensió d’extraversió: trobaríem les facetes entusiasme, sociabilitat,
assertivitat, activitat, aventura i emocions positives. Una persona amb elevades
puntuacions en aquest tret tendiria a ser original, amb interessos amplis,
atrevida, sensible a aspectes estètics, amb una clara preferència per la varietat i
independent dels altres a l’hora d’emetre judicis.
- Dimensió de cordialitat: facetes confiança, honestedat, altruisme, submissió,
modèstia i tendresa. En elevades puntuacions, trobaríem persones amables,
disposades a ajudar, sensibles als demés, generosos i empàtics. Per contra, les
baixes puntuacions, es caracteritzarien per ser irritables, malpensats, crítics,
oposicionistes, cínics, venjatius i insensibles.
- Dimensió responsabilitat: facetes competència, ordre, sentit del deure,
execució, disciplina i reflexivitat. Una persona amb elevades puntuacions en
aquest tret tendiria a ser controlada, governada per si mateixa, respectuosa,
curosa i planificadora. La seva disposició seria la de ser escrupolós, moral i
obedient. Amb baies puntuacions en aquesta dimensió s’implicarien menys en
la lluita pels seus objectius, serien poc disciplinades, poc voluntarioses i amb
una baixa motivació per l’èxit.

Alguns aspectes destacats del Model de Cinc Factors són:

o Són constructes reals
o És generalitzable a diferents contextos culturals
o Són universals
o Els nivells d’heretabilitat dels trets són mitjans i es mantenen força estables al
llarg de la vida de la persona
o El factor que apareix de forma més recurrent en els diferents estudis i sobre el
que hi ha un major acord és el neuroticisme
 o Les dimensions prediuen millor un conjunt de conductes habituals o que es
donen freqüentment que no pas una conducta puntual. Les facetes ens
permeten fer bones prediccions fins i tot de conductes puntuals.
o Àmbit d’aplicació molt ampli

Crítiques al model dels cinc factors

- Dificultat per definir el factor obertura. El límit d’aquesta dimensió és borrós
amb el d’intel·ligència (la correlació és de 0,30), tot i que més aviat hauria
d’assemblar-se a una intel·ligència social i pràctica, entesa com a actitud i no
com a aptitud. Segons McCrae i Costa es tracta de dues dimensions
disposicionals diferents, però que s’influeixen mútuament.
- Aspecte valoratiu de les dimensions de cordialitat i responsabilitat, on el pol
positiu és clarament més desitjable socialment que el negatiu. Aquesta clara
valoració moral fa que molts autors rebutgin incloure aquestes dues
dimensions com a bàsiques en l’estructura de la personalitat.
- En contra de l’assumpció d’independència que es fa dels trets de personalitat,
l’extraversió i l’obertura a l’experiència correlacionen molt i l’extraversió
correlaciona negativament amb el neuroticisme.
- És només descriptiu i no permet donar una explicació a la personalitat humana.

8.4 Universalitat dels trets de personalitat.

L’estructura de cinc factors del NEO-PI-R ha estat replicada en 50 cultures utilitzant les
respostes d’observadors sobre la personalitat d’un altre. Per tant, el model de cinc
factors sorgeix com una bona aproximació a l’estudi de la personalitat i és útil a l’hora
de comparar diferents poblacions, ja que ha estat traduït i validat en moltes cultures
diferents i el model s’ha mostrat robust i consistent en totes elles.
En un estudi recent de Schmitt, Allik, McCrae i Benet-Martínez (2007) el model de cinc
factors ha estat posat a prova en 46 nacions diferents amb el qüestionari Big Five
Inventory traduït a 28 idiomes. D’aquest estudi es desprèn que existeixen algunes
diferències expressades en notes T en personalitat entre les diferents nacions. Els
nivells d’extraversió més elevats els trobem a Sèrbia i Croàcia mentre que els majors
nivells d’introversió es troben a Bangladesh i França. Els enquestats més cordials són
els de la República del Congo i els de Jordània, mentre que els de Japó i Lituània es
troben en el pol oposat. Els japonesos i els argentis serien el que presentarien
puntuacions més altes en neuroticisme. Per la seva banda la República del Congo i
Eslovènia serien les nacions menys neuròtiques. Les puntuacions més altes en
responsabilitat són la República del Congo i Etiòpia, mentre que les que mostren notes
T més baixes serien Japó i Corea del Sud. Les puntuacions més altes en Obertura a
l’experiència les trobaríem en les persones de Xile i Bèlgica, en contraposició amb Japó
i Hong Kong.

Una altra conclusió interessant derivada d’aquest estudi és que hi ha certes nacions
que tenen majors similituds entre elles tenint en compte les puntuacions globals en
personalitat.
República del Congo  Tanzània
Malàisia  Illes Fiji
Alemanya  Àustria
Grècia  Xipre
Aquestes similituds en personalitat són fàcils de comprendre donada la poca distància
geogràfica i similitud cultural entre els parells de nacions mencionats. Tot i això, s’han
trobat semblances també entre nacions que a priori poden semblar culturalment
diferents.

Per tant, el model dels cinc factors és un model replicat arreu del món, validat en
moltes cultures diferents i que ha mostrat una estructura robusta en els estudis
transculturals. El model ens permet comparar la distribució de les característiques de
personalitat en diferents cultures i veure similituds i diferències entre diferents nacions
i regions.

8.5 Aplicacions: personalitat i predicció

La personalitat s’ha mostrat com un bon predictor per a múltiples aspectes tan
importants de l’ésser humà com la longevitat, el consum de tòxics, les relacions amb
iguals i la delinqüència.
Ens centrarem en tres grans àmbits on les diferències individuals han demostrat la
seva eficàcia com a predictores: salut, comportament antisocial i relacions amb els
altres.
 Diferències individuals i salut
La personalitat està més relacionada amb la valoració subjectiva de la salut que amb
indicadors objectius de malaltia. Els cinc factors del MCF es relacionen amb la
percepció dels símptomes i les conductes de salut o malaltia.
La personalitat es relaciona amb l’experiència subjectiva que la persona té de la seva
salut. La personalitat no influencia directament la malaltia, sinó que pot promoure una
conducta poc saludable que augmenti la probabilitat d’emmalaltir.

El neuroticisme és una de les variables de personalitat més consistentment relacionada

amb la salut. Es relaciona sovint amb la sobre-percepció de símptomes. Persones amb
altes puntuacions de neuroticisme paren més atenció a les seves sensacions corporals i
tendeixen en major mesura a etiquetar-les com a símptomes de malaltia. Es suggereix
que presenten una excessiva atenció i exageren el significat i les repercussions dels
símptomes percebuts.
Altres factors de personalitat com ara l’activitat, l’optimisme, la sociabilitat i la percaça
de sensacions sí que serveixen per a motivar els individus amb elevades puntuacions
en extraversió a fer exercici. Aquells que puntuen alt en responsabilitat farien exercici
perquè són més auto-disciplinats i dirigits a fites.

Pel que fa a altres conductes que puguin perjudicar la salut, cal destacar-ne el consum
de tòxics. En aquest sentit, respecte els tòxics legals com el tabac i l’alcohol, la baixa
responsabilitat i baixa cordialitat apareixen relacionats amb el consum de tabac i la
baixa responsabilitat i l’elevada extraversió amb el alcohol. El consum d’alcohol més
sever està associat a trets de desinhibició i afectivitat negativa. La ira i l’hostilitat es
relacionen amb majors nivells de consum tant d’alcohol com de tabac. L’extraversió
sembla jugar un paper rellevant en l’aparició de consum primerenc en adolescents,
però no permet predir la severitat del consum. La percaça de sensacions i l’hostilitat
s’han trobat relacionades amb la freqüència de consum d’alcohol i permeten
diferenciar entre fumadors i no fumadors, però no predir-ne el nivell de dependència.
La percaça de novetats i la dependència a la recompensa es relacionen amb el consum
de drogues. La impulsivitat prediu el consum il·legal de drogues i la gravetat del
consum d’alcohol.

Les mateixes variables implicades en el consum de tòxics també ajuden a predir la

conducta sexual de risc. La impulsivitat, la percaça de sensacions i la baixa
responsabilitat prediuen aquest tipus de comportament de risc per la salut i s’han
relacionat amb el risc de contraure malalties de transmissió sexual.

L’hostilitat i l’expressió de la ira apareixen com a factors de risc de patir malalties

cardiovasculars. D’aquest fet se n’ha derivat la hipòtesi de la vulnerabilitat psicosocial:
a major hostilitat, menor capacitat de beneficiar-se dels recursos psicosocials de suport
interpersonal. Per tant, aquestes persones seran menys capaces d’esmorteir els
efectes negatius dels esdeveniments de difícil afrontament. Les persones hostils
presenten una major reactivitat a l’estrès, fe que s’ha relacionat amb un major risc de
patir una malaltia cardiovascular.

 Diferències individuals i comportament antisocial.

Les variables que han rebut una major atenció per la seva repercussió sobre el
comportament antisocial són impulsivitat i la percaça de sensacions.
L’edat preescolar és el millor predictor de la delinqüència als 13 anys. Com les
persones impulsives tenen més dificultat per endarrerir la recompensa en el temps,
volen el reforç el més aviat possible, fet que els portarà a preferir la conducta
antisocial amb beneficis immediats que no pas la prosocial, que exigeix major
paciència i que dona resultats distants en el temps.
D’altra banda, la percaça de sensacions s’ha relacionat amb la cerca d’experiències
noves i intenses i la disposició a assumir riscos físics, socials... Es troben altes
puntuacions en delinqüents i s’associa a l’incompliment de les normes tant dins com
fora de la presó.

 Relacions amb els altres:

La cordialitat i l’extraversió són les dimensions que millor prediuen les relacions entre
iguals. Nens amb una baixa cordialitat i amb una baixa extraversió tendeixen a ser més
rebutjats. L’elevat neuroticisme, la baixa responsabilitat i la baixa extraversió es
relacionen amb pitjors relacions dels adults joves amb els seus pares.

Pel que fa a la parella, l’elevat neuroticisme i la baixa amabilitat prediuen un major

nombre de conflictes i més ruptures. Algunes dimensions de personalitat prediuen
millor el divorci que l’estatus sociodemogràfic de les persones. Característiques com la
baixa responsabilitat, baixa cordialitat o l’elevat neuroticisme s’associarien a un major
nombre de divorcis.

En conclusió, la personalitat es mostra com un bon predictor per a molts aspectes

rellevants per a l’ésser humà i, per tant, l’estudi de les diferències individuals apareix
com un objectiu fonamental a l’hora d’intentar descriure, explicar i predir la conducta
humana en una gran diversitat d’àmbits.