TEMA 4.

MODELS ESTRUCTURALS DE LA
INTEL·LIGENCIA I QI
Models que defineixen l’estructura de la intel·ligència, en què consisteix. N’hi ha
molts, però explicaran els més importants.

1. MODELS UNITARIS I MULTI – FACTORIALS

Cal
tenir

present què és l’ANÀLISI FACTORIAL

- Serveix per reduir la informació, quedar-nos amb allò que realment tenen
en comú una sèrie d’ítems. Gracies a això podem realitzar una sèrie de
paquets.
- Els factors son variables no observables, variables latents, que son
constructes que s’utilitzen per explicar per què hi ha ítems molts
relacionats entre ells i altres que no tant.
o Aquesta factors no tenen un nom, sinó que el nom el posa la
persona que ha fet l’anàlisi, en funció d’allò que tenen en comú
(taula, cadira, armaris... = mobles)

- Tenim una sèrie d’ítems que, en base d’allò que tenen en comú, ens
permeten extraure un factor explicatiu (d’allò que tenen en comú).
o Pot ser que el que tinguin en comú no estigui correlacionat =
factors de primer ordre, però pot ser que els factors de primer
ordre correlacionin entre ells = factors de segon/tercer/quart...
ordre

1
 o EXEMPLE:
 M’he de fer la maleta: faig una pila de samarretes, una altra
de pantalons... = roba
 Una altra pila de calces, sostens i mitjons = roba interior
 Una altra pila de revistes, còmics i llibres = lectura (llibres)
 Tinc diferents piles d’objectes  s’agrupen tenint en
compte allò que tenen en comú
 Primer s’agrupa segons si son jerseis / samarretes =
factors de primer ordre, i després s’agrupa tenint en
compte que son roba = factors de segon ordre
o D’aquesta manera es redueix el volum d’informació, el que ens
permet veure quins ítems carreguen més a un factor o a un altre.
Puc veure si un individu puntua més alt en un factor que en un
altre (perquè te molts jerseis)

MODEL DE CHARLES SPEARMAN  teoria bifactorial de la intel·ligència

- Va identificar dos factors. Va correlacionar mesures de rendiment
acadèmic i proves de discriminació perceptiva.
- Els que puntuaven alt en una variable, puntuaven alt en l’altra també 
covarien, tenen una causa en comú.
- Va dissenyar unes proves amb ítems visuals, numèrics...

2
 o Va veure que hi havia persones que eren bones o bé en la part
visual, o bé en la verbal, o bé en la numèrica.
o En les proves visuals hi ha un component específic (el tipus de
tasca) i les persones que se’ls dona bé les tasques visuals, se’ls
dona bé diverses tasques visuals (igual passa amb la part verbal i
numèrica).
o A l’hora de resoldre un problema hi havia dos factors que influïen:
un vinculat a la tasca especifica i un altre factor que estava al
darrera d’aquella tasca.
 Un factor = la pregunta especifica = FACTOR ESPECÍFIC
 Un altre factor = la part visual = el que tenen en comú totes
les proves, allò compartit i
generalitzat en les proves =
FACTOR GENERAL (factor g)
- Hi ha factors S, específics per cada prova i que
s’activen quan es posen a fer la prova, i hi ha
factors G, els que estan al darrera de tot, els
més generals.
- No entra a identificar els factors S i factors G. Li
dona més importància al factor G, raó per la qual
es una teoria més unifactorial, perquè gairebé posa tot el pes de la
intel·ligència al factor g, mentre que els factors S els considera com
aptituds.

TEORIA MÚLTIPLE D’APTITUDS PRIMÈRIES INDEPENDENTS (P.M.A)

- Thurnstone li dona més importància als factors S.
- Crea un test, mitjançant l’anàlisi factorial troba que tota la diversitat
d’ítems es podien agrupar en 13 factors
o D’aquests 13 factors 6 no els va saber etiquetar, nomes posa nom
als 7 que si sap etiquetar
 V: Comprensió verbal
 W: Fluïdesa Verbal
 N: Numèrica

3
  S: Espacial
 M: Memòria
 P: Velocitat Perceptiva
 R: Raonament inductiu
 + 6 (??)
o Aquests 7 factors que va obtenir
mitjançant l’anàlisi factorial, per tant, serien factors de primer
orde, no correlacionaven entre ells, no tenien res en comú, per lo
qual no podia haver-hi factors de ordre elevat.
o Aquests 7 factors va dir que eren les APTITUDS MENTALS
PRIMÀRIES. Com que no correlacionaven entre elles, Thurnstone
deia que el factor G no existia.

TEORIA DE LES APTITUDS PRIMÀRIES I G

- Eysenck va fer el mateix estudi que l’anterior, però ell va trobar que els
factors de primer ordre si que relacionaven entre ells, tenien una cosa en
comú, que explicaria el per què les aptituds estaven relacionades les
unes amb les altres
- Per tant, considera que sí existeixen les aptituds primàries, però també
el factor G
- La diferencia en els estudis es troba en la població dels qüestionaris.
o Thurnstone va passar el qüestionari a estudiants de psicologia,
tenien alguna cosa en comú, per lo qual no hi havia variabilitat =
RESTRICCIÓ DEL RANG. Com que les persones son molt
semblants entre elles, el rang de respostes es molt restringit, molt
poc variable.
o Thurnstone va tornar a fer
l’estudi amb una mostra més
gran de subjectes i va trobar
que, efectivament, les aptituds
primàries si que correlacionaven
entre elles

4
 o Influeix molt la selecció de la mostra

Per tant, el factor G es demostra amb l’anàlisi factorial  QUINS EFECTES TÉ

EL FACTOR G?  Chamorro – Premuzic
- Persones que puntuen mes alt en factor g son persones que mostren un
millor rendiment laboral.
- No només hi ha un efecte directe, sinó que també a traves d’un efecte
indirecte (mediador)  les persones que puntuen més alt en
intel·ligència tenen més interès en integrar els nous coneixements,
relacionar-los amb l’activitat laboral i posar-los en pràctica per tant, això
també acaba afectant al rendiment laboral

- També s’ha vist que el factor g es predictor la longevitat, de que les

persones més intel·ligents viuen més temps.
o Les persones mes intel·ligents tenen més clar què han de fer per
tenir hàbits saludables, son mes conscients dels riscos per
prevenir-los, i els es més fàcil entendre els tractaments que han
de seguir per millorar la seva salut
o Tot això influeix també, de manera indirecta, en el nivell de salut i
ajuda a prevenir accidents

5
2. MODELS JERÀRQUIC DE LA INTEL·LIGÈNCIA
DONALD HEBB → els seus estudis d’intel·ligència el van portar a la conclusió
que l’experiència exercia un paper molt més important en la determinació de la
intel·ligència del que normalment se suposava.
- Més tard, assenyalaria que cada comportament està determinat
conjuntament per l’herència i l’entorn, de la mateixa manera que l’àrea
d’un camp està determinada conjuntament per la seva longitud i la seva
amplària.
Les aportacions fonamentals de l’anomenada Escola de Londres es poden
resumir en:
1) La introducció a la Anàlisi Factorial com a metodologia d’anàlisi i
d’extracció de factors
2) La definició d’un model jeràrquic de la intel·ligència
3) La troballa d’un factor g entès com a intel·ligència general i d’altres
factors més específics.
A partir d’aquest model bàsic, diversos autors han proposat diferents
estructures en funció dels factors aïllats amb AF.
Cyril Burt (1949) → va proposar un model amb diferents nivells jeràrquics
inferiors al factor d’intel·ligència general “g”, que va anar extraient a partir
d’anar descomponent les correlacions residuals al factor general.
- Amb aquest procediment, va definir una estructura de 18 factors
organitzats en diferents nivells o grups.
o En un primer nivell estarien situats factors associats a les
sensacions.
o En un segon nivell, hi hauria processos perceptius complexes.
o En el tercer nivell, processos associatius
o En el quart nivell, processos relacionats.

6
 - A la cúspide (centre) es localitzaria el FACTOR G, amb el màxim nivell
d’abstracció i integració.
- Aquest model representava una organització jeràrquica rígida difícilment
contrastable i interpretable en el marc de les capacitats y aptituds
cognitives, però va influir en altres investigadors com P. E. Vernon o r. B.
Cattell.
P. E. Vernon (1960) → va definir una estructura jeràrquica de la intel·ligència
organitzada en tres nivells.
- Inicialment es trobarien uns factors de grup menor que incloïen habilitats
particulars característiques de determinades tasques.
- En un segon nivell hi hauria uns factors de grup major, concretament un
de verbal i un d’espacial – mecànic. (Que va designar, respectivament,
v:ed i k:m)
o El factor v:ed (verbal)  agrupa factors menors com la capacitat
verba, el raonament lògic o l’atenció.
o El factor k:m (espacial – mecànic)  agrupa factors menors com
la capacitat espacial o la coordinació psicomotriu.
- En el nivell més alt se situaria el factor comú general de la intel·ligència.
- Aquest model a diferència del desenvolupat per C. Burt, mostrava una
important capacitat predictiva i explicativa.

Raymond B. Cattell → va formular un model estructural de la intel·ligència que

aconseguia incloure les aportacions de Spearman i Thurstone, i que actualment
continua vigent, essent un dels models més sòlids.
- Mitjançant AF, va diferencia tres agrupaments de factors:
o En el primer nivell, les aptituds mentals de Thurstone (en les
quals s’afegeixen entre d’altres: velocitat de clausura, flexibilitat
de clausura, memòria associativa, memòria significativa,
orgiginalitat semàntica o flexibilitat ideacional, originalitat
figurativa, coneixement mecànic, ortografia de lletrejar, amplitud
de memòria, avaluacions estètiques, fluïdesa ideacional i
raonament deductiu), estant totes correlacionades entre elles.

7
 o En el segon nivell, s’hi troben els factors de segon ordre que va
definir com intel·ligència fluïda i intel·ligència cristal·litzada, que
correlacionarien entre elles.
 La intel·ligència fluïda (Gf) correspondria a aquell
component de la intel·ligència de base genètica i neuro-
fisiològica que reflectiria els processos mentals superiors,
especialment raonament inductiu.
 La intel·ligència cristal·litzada (Gc) correspondria a
aquella part exercitada (coneixements) en la interacció
amb el medi sociocultural, incloent l’escola; fortament
influïda pels aprenentatges estaria mediatitzada pel
llenguatge.
 Intel·ligència fluïda (Gf) → tests lliures de cultura,
inferències, induccions, amplitud de memòria, flexibilitat,
rapidesa intel·lectual...
 Rapidesa cognitiva (Gs) → velocitat d’execució, computar
mentalment amb rapidesa...
 Fluència general / capacitat de record (R) → fluïdesa
ideacional, associacions remotes, record general...
o En el tercer nivell, al cim, s’hi troba el factor g de Spearman.
- Hi hauria alguns factors addicionals que han anat variant des de la
formulació original del model en les seves successives revisions.
- Cattell va dissenyar diverses proves per avaluar aquestes intel·ligències,
i són especialment significatives les proves lliures d’efectes culturals, o
culturalment imparcials, per mesurar intel·ligència fluïda, que requereix
únicament capacitats cognitives en les quals l’escolarització i
l’experiència sociocultural tenen poca o nul·la influència.
o En el seu anàlisi va incloure-hi altres variables, com:
 Resultats acadèmics
 Tasques experimentals
 Proves psicomètriques

8
John B. Carroll (1993) → va dur a terme un estudi exhaustiu en el qual va
intentar integrar totes les investigacions sobre intel·ligència.
- Aquesta anàlisi va acabar confluint en el MODEL DELS ESTRATS
o En l’estrat inferior es situarien les aptituds primàries i de
rendiment
o En el segon estrat es trobarien:
 La intel·ligència fluïda (designada 2F)
 La intel·ligència cristal·litzada (2C)
 La percepció visual àmplia (2V)
 La percepció auditiva àmplia (2U)
 La velocitat cognitiva general (2S)
 La capacitat àmplia de record (2R)
 La capacitat àmplia de memòria (2Y)
o En el tercer estrat hi hauria la intel·ligència general (3G)

- El treball de Carroll s’emmarca dins de l’auge de la Psicologia Cognitiva,

centrada en les operacions cognitives, i representa una reorientació de
l’estudi de la intel·ligència, accentuant els processos per davant del
resultat.
- Així, a diferència dels models anteriors, la mesura de la intel·ligència es
va realitzar mitjançant tasques específiques cognitives, en lloc d’utilitzar
tests psicomètrics.
o Aquestes tasques incloïen processos perceptius bàsics, atenció,
memòria semàntica i episòdica, record i producció de noms,

9
 temps de reacció i moviment, processos de comparació i
reconeixement, i raonament analògic.
- Per molts estudiosos de la Psicologia de la Intel·ligència, aquesta seria
el millor model actual sobre la intel·ligència humana.
Tots aquests models posen de manifest que si bé es poden diferenciar diversos
tipus d’intel·ligència, el FACTOR G constitueix aquella part comuna a totes

elles  n’és el nucli.

- Malgrat les aportacions dels models factorials en l’estudi científic de la
intel·ligència, aquests es basen en (i depenen de) l’aplicació de proves
de rendiment en les quals hi ha implicats altres factors més enllà de la
intel·ligència.
- Aquests models no proporcionen gaire informació a nivell evolutiu
ontogenètic, i cal que es puguin integrar amb els coneixements sobre
funcionament cognitiu, així com poder-lo vincular a d’altres tipus
d’intel·ligència (pràctica, social...).
- En l’actualitat, molts investigadors estan treballant per poder resoldre
aquestes limitacions.

EL FACTOR G
En molts estudis aquest factor explicaria més del 50% de la variància en proves
d’aptituds cognitives
- A què es refereix?
o Artifici estadístic
o Una propietat/característica del cervell
o Conjunt d’aptituds de processament de la informació

10
 o Una capacitat general de processament de la informació que
facilita la resolució de problemes, la presa de decisions, el
raonament i altres habilitats cognitives.
o Capacitat per gestionar la complexitat cognitiva (processament
d’informació complexa).

3. MODELS MÚLTIPLES NO - FACTORIALS

Crisi i Renovació de l’estudi de la intel·ligència
El 1970 sorgeixen moltes critiques al QI, i més tard cap a l’any 1990 sorgeixen
nous “descobriments” sobre la intel·ligència.

E. Thorndike (1874 – 1949) → intel·ligència social (prototipus)

Capacitat d’entendre els altres, sintonitzar amb ells i establir relacions
correctes:
- Admet errors - Mostra curiositat (temes diversos)
- Mostra interessos múltiples - Fa judicis sense prejudicis
- És puntual a les cites - És sensible als problemes dels altres
- Té consciència social - És franc i honest amb si mateix i els altres
- Pensa abans de fer i parlar

Els principals models no – factorials de la intel·ligència són:

- La Teoria Triàrquica de la Intel·ligència → Robert J. Sternberg (1985)
- El model de les Intel·ligències Múltiples → Howard Gardner (1995)

Robert J. Sternberg → planteja que la intel·ligència va més enllà de la mesura

del QI.
- Els problemes de la vida real presten diverses diferències respecte els
problemes de les proves psicomètriques:
o Estan poc i mal definits (si ho estan)
o Poden tenir més o menys interès
o No es disposa d’informació crítica per resoldre’ls
o Estan relacionats amb la vida diària

11
 o Normalment necessiten reformulació
o Poden tenir diverses solucions correctes
o Solen tenir diferents formes de trobar la solució
- TEORIA TRIÀRQUICA DE LA INTEL·LIGÈNCIA → proposa tres
aspectes fonamentals de la intel·ligència:
o Intel·ligència pràctica
o Intel·ligència creativa
o Intel·ligència analítica
 Aquests aspectes representarien maneres diverses de
processar la informació.
 Suggereix la importància de que hi hagi un equilibri entre
elles.
 Cadascuna d’elles estaria vinculada a una subteoria
relacionada amb diferents aspectes de la intel·ligència
humana
 Intel·ligència pràctica → Contextual
 Intel·ligència creativa → Experiencial
 Intel·ligència analítica → Componencial
o Aquest model definiria els processos mentals que regulen la
conducta intel·ligent, maximitzant l’adaptació a l’entorn,
reconeixent l’aportació de l’aprenentatge i l’experiència en la
resolució de nous problemes.
o INTEL·LIGÈNCIA PRÀCTICA → SUBTEORIA CONTEXTUAL
 És aquella que permet adaptar-se als canvis i a les
exigències de l’entorn de manera eficaç i eficient, gràcies a
l’experiència i als automatismes adquirits; s’hi inclouria el
coneixement tàctil.
o INTEL·LIGÈNCIA CREATIVA → SUBTEORIA EXPERIENCIAL
 És relaciona amb la síntesi de continguts i fer front als
reptes de manera original i creativa.
o INTEL·LIGÈNCIA ANALÍTICA → SUBTEORIA COMPONENCIAL
 Possibilita trobar solucions no evidents als problemes; té a
veure amb el grau d’excel·lència en rendiment acadèmic o

12
 convencional i, per tant, seria l’única en poder ser
mesurada.

- Segons l’autor, no es pot mesurar la intel·ligència mitjançant tasques

cognitives simples, donada la seva complexitat.
- Defensa que cal emprar tasques complexes, que siguin noves, a les
quals els subjectes no hagin fet front anteriorment.
- Va idear un procediment per aïllar operacions mentals i processos
cognitius a partir del temps de reacció. Aquest procediment va rebre el
nom “d’anàlisi componencial”.
o Aquest mètode consistia en:
1. Descompondre els elements requisits per realitzar una
tasca.
2. El subjecte realitzava la tasca i es registraven els
resultats en base a la latència de la resposta i la seva
precisió.
3. Es realitzava una estimació dels paràmetres
corresponents als elements prefixats inicialment.
- Com a resultat, s’obtenien els components cognitius.
o A diferència d’un factor (unitat bàsica d’anàlisi de la intel·ligència i
que consistia en un paràmetre que agrupava una sèrie de
mesures amb una elevada correlació entre elles), un component
representa una operació mental de processament de la
informació.

13
 - Els models factorials conceben la intel·ligència com un constructe unitari
que agrupa capacitats específiques diferents dins d’una estructura
jeràrquica.

H. Gardner → INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES

- En contraposició a Sternberg, H. Gardner defensa l’existència d’una
multiplicitat d’intel·ligències, específiques i independents, que pertanyen
a camps diferents, i sense que s’hi hagin que siguin més importants.
o A més, emfatitza el seu caràcter dúctil, lluny de concepcions
innatistes i immobilistes, sense negar el comportament genètic.
o Considera que l’educació i l’experiència poden tenir el seu efecte
potenciant o constrenyent la seva expressió.
o Gardenr enumera les següents intel·ligències múltiples:
 Intel·ligència lingüística: vinculada al coneixement del
llenguatge i a l’expressió verbal. Destacaria en escriptors,
poetes o periodistes. Utilitzaria ambdós hemisferis.
 Intel·ligència lògico – matemàtica : utilitzada en la resolució
de problemes matemàtics, en tasques de gestió
econòmica, analítico – inductives o deductives de
raonament.. Destacaria en científics.
 Intel·ligència espacial: compren aquelles aptituds que
processen informació de volums, objectes en l’espai,
visualització, etc. Destacaria en enginyers, escultors,
arquitectes, decoradors i dissenyadors.
 Intel·ligència musical: vinculada al coneixement del
llenguatge musical. Destacaria en cantants, compositors i
músics.
 Intel·ligència corporal – cinestèsica: lligada a la regulació i
ús del propi cos per realitzar activitats o resoldre
problemes. Destacaria en esportistes, artesans, cirurgians i
ballarins.

14
  Intel·ligència natural: utilitzada quan s’observa i estudia la
natura. Destacaria en biòlegs, botànics o herbolaris.
 Intel·ligència intra/inter personal:
 Intrapersonal: la que capacita per entendre’s a un
mateix i als altres. Destacaria en voluntaris,
professors o terapeutes.
 Interpersonal: lligada a la capacitat d’entendre a
altres persones i treballar amb elles. Destacaria en
bons venedors, polítics, professors o terapeutes.
 Intel·ligència existencial: capacitat i tendència per
comprendre i plantejar-se problemes sobre qüestions tals
com la pròpia existència, la transcendència, la vida, la
mort... Molt vinculada a creences religioses, filosòfiques,
transcendentals.
o Les intel·ligències intra i interpersonals relacionarien amb la
Intel·ligència emocional. Afegint-hi un component religiós o
espiritual, es vincularien a una Intel·ligència de tipus existencial.
o Des d’aquest model, les proves psicomètriques es centrarien
només en les intel·ligències lingüística, logico-metemàtica, i
espacial.
o Aquests models han tingut una àmplia difusió a nivell divulgatiu,
no tenen un fonament empíric contrastat, de base científica.

- El model de Sternberg incorpora elements tradicionals de la Psicologia

de la Personalitat en la seva teoria, de manera que va més enllà de
l’estudi dels processos cognitius i de la intel·ligència.
- El model de Gardner, malgrat haver influït notablement en l’àmbit
educatiu, està mancat de validesa interna, i representaria, més aviat,
una tipologia de les habilitats i competències cognitives de les persones.

Salovey i Mayer (1990) → model de la INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

- Amb aquest nom, els autors es refereixen a un conjunt d’habilitats
(aplicades a un mateix i als altres) que contribuirien a identificar, regular i

15
 expressar les emocions i els sentiments, així com a orientar la conducta
vers la consecució d’objectius.
- Fruit de la publicació d’aquest llibre, es quan els models d’intel·ligència
cognitiva són qüestionats amb molta força. I doncs, tenen un gran auge,
aquets nous tipus de models d’intel·ligència (intel·ligència emocional),
que plategen que hi ha més d’un tipus d’intel·ligència com la
intel·ligència emocional...
- El que van fer Mayley y Salovey, va ser plantejar que més enllà de la
psicologia cognitiva, en el rendiment dels individus, també hi ha un paper
molt important la gestió de les emocions.
- Una persona que pot tenir un nivell intel·lectual molt alt pot tenir un nivell
de rendiment molt baix degut a la mala gestió de les emocions.
- En el rendiment no nomes importa la capacitat cognitiva, sinó que es
molt important saber identificar i expressar adequadament emocions,
saber regular-les i utilitzar la informació que hi ha darrera de una emoció
per augmentar la conducta, de manera que puguem optimitzar el nostre
rendiment.
- Descriuen una sèrie d’etapes a l’hora d’incorporar tot el bagatge
emocional:
o En primer lloc per expressar adequadament una emoció es
important identificar que estàs sentint. Això es fa, partint de les
sensacions que tu tens i la percepció d’aquestes emocions, es pot
etiquetar (vergonya).
o A partir de la primera identificació, activem el pensament (bua,
m’estic posant molt vermell, estic fent el ridícul...)
o Això ajuda a comprendre bé l’emoció que estàs sentint
o Si he comprés l’emoció, puc activar estratègies per gestionar
l’emoció
 Puc elaborar estratègies cognitives (no passa res, te’n
sortiràs)
 O estratègies fisiològiques (respirar profundament o intentar
fer un exercici de relació).
o D’aquesta manera es pot afrontar o orientar bé la conducta.

16
 - El que plantegen aquests autors, es el que es posa de manifest aquí es
una CAPACITAT (capacitat per, regular, per gestionar, per du a terme un
tipus de conducta, per inhibir un comportament...).

Uns anys més tard, D. Goleman (1995) fa una situació similar de què és la
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL  ho afegeix al comportament social.
- L’autoconeixement el pots utilitzar per conèixer als altres
- Si utilitzés aquesta informació a nivell emocional m’ajuda també a
moure’m a nivell social → adquirir competències socials o intra
personals.
- A través del coneixement, puc orientar la meva conducta o motivar-me
per aconseguir determinats objectius.
- Novament, el fet de poder conèixer, identificar i regular les teves
emocions, ens fa tenir una visió de la intel·ligència emocional com una
CAPACITAT, son operacions mentals.

Goleman, en el seu llibre també descriu quines són les característiques de les
persones amb una elevada intel·ligència emocional:
- Ser persones socialment equilibrades, extravertides, alegres, poc
disposades a la timidesa i a rumiar les seves preocupacions.
- Demostren estar dotats d’una notable capacitat per comprometre’s amb
les causes i les persones.
- Acostumen a adoptar responsabilitats.
- Mantenen una visió ètica de la vida.
- Són afables i afectuoses en les seves relacions.
- La seva vida emocional és rica i apropiada; es senten, en resum, a gust
amb ells mateixos, amb el seu entorn proper i amb l’univers social en
què viuen.
Quan mirem aquestes característiques, s’allunyen de les operacions cognitives
que veien en les definicions anteriors.
Bàsicament es posa de manifest trets de personalitat, no capacitats mentals.
Per tant, en aquest cas tenim una contextualització diferent a la intel·ligència
emocional:

17
 - La intel·ligència emocional es un tret de personalitat o una
capacitat?
o Si es un constructe intel·lectual, una CAPACITAT:
 Se li ha de poder atribuir un valor numèric, s’ha de poder
mesurar
 Inclou diverses aptituds
 Capacitat cognitivo – emocional
 Observacions directes (proves de rendiment)
 S’utilitzen qüestionaris diferents que ens porten a un gran
problema de validesa
 Relació amb g
o Si és un TRET de personalitat:
 Conjunt d’atributs
 Autoeficàcia emocional
 Autoinformes → no té gaire validesa
 Relació amb personalitat
o No estan mesurant el mateix constructe si utilitzen qüestionaris
diferents → problemes de validesa.
o Hi ha molts models d’intel·ligència emocional que parlen de
diferents components o facetes de la intel·ligència emocional.
o Un dels hàndicaps més importants de la intel·ligència emocional,
es el fet de que te la capacitat de interpretar-se, es a dir, te punts
a favor de que sigui una capacitat o com un tret de personalitat.

- Alguns qüestionaris que inclouen items que poden inferir un

coneixement verbal o conceptual d’aspectes emocionals son:

18
 o MSCEIT (capacitat)
 Es com una observació directa, com una prova
d’intel·ligència cognitiva.
o TEIQue (tret)
 Mesuren la intel·ligència emocional com un autoinforme.
 S’apropen més com una mesura de personalitat.
- En funció de cada conceptualització, s’utilitza un tipus de qüestionari o
un altre.

19