L’ENTREVISTA

Definició:
Sullivan (1954) i la de Pope (1979): “una conversación y/o relación interpersonal
entre dos o más personas, con unos objetivos determinados, en la que alguien
solicita ayuda y otro la ofrece, lo que configura una diferencia explícita de roles en
los intervinientes. Estos roles marcan una relación asimétrica, puesto que uno es
el experto, el profesional, y otro es el que necesita de su ayuda”.

- Conversa i relació interpersonal → 2 persones o més

- És important que l’entrevista tingui objectiu: pot ser per recollir dades, per un
motiu de consulta,...
- Aquesta entrevista sempre és perquè una persona demana ajuda i l’altre
l’intenta ajudar → relació asimètrica (rols)
- Com a terapeutes no ens podem posar en el mateix nivell del pacient → si tractem
amb un adolescent, com és semblant a la nostra edat, no podem fer com si estiguéssim
de “colegueo”. S’han de marcar molt bé el nostre rol i posició, sinó no treurem
profit.

Què és
- Tècnica antiga. Font d’informació per orientar el diagnòstic i guiar la
intervenció. Tècnica per excel·lència en avaluació psicològica
- Estructura: sigui la entrevista que sigui és important mantenir una estructura.
➔ Fase introductòria: preguntar com està, com ha anat el cap de
setmana,...s’estableix el raport positiu, el clima que genera confiança i
seguretat i que porta a l’entrevistat a veure-la com a un intercanvi
comunicatiu per aclarir un conflicte (motiu de la demanda) i trobar-ne
una solució (intervenció).
 ➔ Fase de centrament o motiu: s’explicita la finalitat i el tipus d’informació
que es vol obtenir, sent una fase molt important perquè centra i unifica
les expectatives de cadascú. No es pot passar a la següent fase si
aquests aspectes no estan discutits i s’arriba a un consens.
➔ Fase de recollida d’informació: nucli de l’entrevista. És la part central
de l’entrevista, on es recullen les dades necessàries.
➔ Fase de resum: fase de tancament. Bueno per avui hem acabat,
intenta reflexionar sobre, exercicis pel pròxim dia,... Es resumeixen els
punts essencials de l’entrevista per tal que l’entrevistat i doni el seu vist
i plau. Si hi ha algun aspecte que no ha quedat clar o prou matisat, cal
insistir-hi.

Tipus d’entrevistes:

Segons la temporalitat del procés

- Primera entrevista Anamnesis ( elements a contenir)
- Identificar el motiu/consulta o problema
- Establir la relació amb el pacient
- Començar a elaborar la primera hipòtesis diagnòstica
- Preguntar per les expectatives

- Entrevista de seguiment o informació complementària

- Entrevista devolució
- al final de l’avaluació
- al final del tractament

- Entrevista d’alta
- Es realitza després del seguiment
- A vegades no es realitza perquè:
- el pacient deixa la teràpia perquè es troba millor
- L'entrevista de devolució serveix per tancar (no cal seguiment)
Entrevista no estructurada:
- Entrevista no directiva, amb preguntes obertes que conviden a l’entrevistat a
parlar, donant-li l’oportunitat de respondre expressant els seus punts de vista,
les seves emocions i de la manera que vulgui en funció d’allò que se li vagi
acudint.
- L’entrevistador intervé molt poc i deixa al pacient una total llibertat per a
expressar i posar de manifest el seu problema.
- Oberta; hi ha una pregunta d’entrada i deixes al pacient que expliqui el que
vulgui, com li venen les emocions i les idees.
- El terapeuta escolta i no va amb un guió
- La seva màxima essència són les entrevistes psicoanalítiques (model
dinàmic).
- Aquest tipus d’entrevista és més pròpia de models psicoanalític i
psicodinàmic.
- En l’entrevista psicoanalítica, l’intercanvi comunicatiu només és verbal ja que
no hi ha comunicació cara a cara. L’entrevistador té la funció inicial d’escoltar
per passar després a preguntar i finalment a interpretar els fenòmens que es
produeixen en la situació d’entrevista.
- L’entrevista psicodinàmica té la diferència que també hi ha comunicació
gestual perquè la comunicació es produeix cara a cara.
- En els dos casos el psicòleg ha de ser capaç de gestionar l’ansietat que
apareix en el pacient i en ell mateix, mantenint-se analític, observant i
controlant el que passa durant la sessió.
 - 2 mecanismes:
1. Transferència: és un procés en el qual s’actualitzen els desitjos
inconscients en el pacient que suscita l’entrevistador i que són
interpretats com una repetició de les seves primeres relacions
objectals.
2. Contratransferència: són les diferents respostes emocionals del
terapeuta davant les verbalitzacions del pacient. Pot ser entesa com la
transferència del terapeuta davant la cura. (el propi inconvenient també
és una avantatge)
❖ Inconvenients: variabilitat de la informació
❖ Avantatges: et permet entrar en el món emocional de la
persona, quins són els seus neguits

- Un dels inconvenients d’aquest tipus d’entrevista és la variabilitat de la informació

recollida que pot alterar la fiabilitat del diagnòstic. Els errors poden provenir de
l’estructura de l’entrevista (falta d’especificitat de les preguntes, de la seqüència i el
nombre de preguntes, de l’ambigüitat dels temes emprats, etc), del propi entrevistat
(necessitat de donar respostes socialment acceptables, manca de comprensió de
les preguntes, lapsus de memòria, relació inadequada amb l’entrevistador, etc) i de
l’entrevistador (característiques personals, facilitats o dificultats verbals, etc).
- Un dels seus avantatges és que permet una focalització en les queixes, vivències i
conflictes que preocupen al pacient.

Entrevista estructurada (entrevista més directiva):

- Aquí es fixen els continguts que cal preguntar, la forma de fer-ho (text precís
de les preguntes, ordre, forma de registre) i la valoració de les respostes
(estandardització de la correcció i de les formes de combinació de les
respostes).
- Excepcionalment es deixen algunes preguntes obertes, per aclarir alguns
aspectes psicopatològics.
- Si es segueixen amb exactitud les indicacions d’aplicació d’una entrevista
estructurada, dos entrevistadors diferents haurien d’obtenir-ne un alt grau de
concordança en el seu diagnòstic.
- S’utilitzen bàsicament amb finalitats de recerca i en estudis epidemiològics,
tot i que cada vegada més es van estenent en l’ús clínic.
- Un dels seus inconvenients és que la llargada de les preguntes ens pot fer
perdre detalls de gran importància i portar-nos a error en el judici clínic,
especialment si no es contrasta la informació obtinguda amb informacions del
context i amb informacions provinents d’altres instruments de mesura.
- Tinc un guió i el vaig seguint en el mateix ordre. Algún cop es deixa alguna
pregunta oberta per aclarir alguns aspectes.
- S’utilitzen en l’àmbit de recerca. M’interessa que totes les persones em
contestin les mateixes preguntes. Acaben sent qüestionaris.
❖ Inconvenient: com és tancada, no arribem al nucli del problema
Exemples: algunes entrevistes estructurades ja són establertes (qüestionaris).
DICA-R: ENTREVISTA DIAGNÓSTICA PARA NIÑOS Y ADOLESCENTES.
- Autor: Reich et al. (1991).
- Formas:
- 1. DICA-R-C: 6-12a.
- 2. DICA-R-A: 13-17 a.
- 3. DICA-R-P: Para padres.
- La DICA-R es una versión revisada de la Diagnostic Interview for Children
and Adolescent (DICA).
- Es una entrevista estructurada que puede usarse con niños y adolescentes
entre 6 y 17 años.
- Valoración síntomas: Toda la vida.
- Los síntomas se evalúan como ausentes/ presentes.
- Evalúa: diversos síntomas de desórdenes tales como:
- Atención e Hiperactividad
- Oposición
- Problemas de conducta
- Tabaquismo, dependencia de drogas, etc.

DISC: DIAGNOSTIC INTERVIEW SCHEDULE FOR CHILDREN

- Autor: Costello et al. (1982/1985).
- ormas: DISC-C: 6-18 anys.
- DISC-P: Padres.
- Avalua: Ansietat, Depressió, Fòbies, Agressivitat, etc.
- Obtenemos un INDICE GLOBAL DE PSICOPATOLOGIA del niño.

Entrevista semi-estructurada:
- El psicòleg porta unes preguntes però pot canviar preguntes i l’ordre
d’aquestes
- És important saber quina és la informació que vull tenir, no tant la pregunta
- Més flexible
- Es caracteritza perquè l’entrevistador disposa d’un guió dels temes bàsics
que cal tractar i perquè permet al pacient que també s’organitzi exposant els
conflictes de manera àmplia.
- Complementa altres instruments de mesura i permet flexibilitat al clínic.
- Pot ser considerada com una mesura directa del contingut de les
experiències tal com són recordades.
- Permet al clínic un camp privilegiat d’observació de com es desenvolupen les
relacions interpersonals i de com el subjecte/pacient s’acomoda a l’entrevista
i a les qüestions formulades
- Hi ha entrevistes estructurades i semiestructurades que abasten la majoria de
síndromes psicopatològics.
Exemples:
● ISC: INTERVIEW SCHEDULE FOR CHILDREN
○ Autor: M. Kovacs, 1978.
○ Edad de aplicación: 8-17 años.
○ Evalúa: Fundamentalmente trastorno depresivo.
○ Áreas:
1. Síntomas de psicopatología mayor.
2. Estado mental.
3. Conducta sexual y citas.
4. Observaciones conductuales.
5. Impresiones del clínico.
○ Duración y valoración de la sintomatología:
○ Afecto, cognición, funciones vegetativas y conducta: 2 semanas.
○ Conductas “acting-out”: 6 meses.
○ Estado mental y observaciones conductuales: durante la entrevista.

Entrevista diagnòstica:
- Important fixar-se amb el comportament i llenguatge no verbal (molt
important en entrevistes de selecció de personal).
- Coherència i discrepància entre els dos tipus de llenguatge (verbal i no
verbal)
- Es divideix en entrevista inicial i entrevista de clausura del procés d’avaluació
psicològica.
- L’entrevista inicial ( anamnesi) és aquella en què s’estableix un primer
contacte directe entre el psicòleg i el subjecte que ha formulat una petició de
consulta. L’objectiu és l’obtenció de la informació pertinent en relació amb el
problema plantejat.
- En aquesta entrevista inicial el psicòleg haurà de captar informació dels
següents aspectes:
- Llenguatge no verbal: presentació física (vestit, pentinat, neteja, etc);
presentació personal i emocional (expressió facial i emocional,
contacte ocular, tremolor, llàgrimes, suor, etc),; expressió supraverbal
(to de veu, entonació, velocitat de la parla, bloqueigs, etc).
- Llenguatge verbal: contingut de la informació transmesa, forma de la
transmissió (coherència i claredat del relat, ordenació); priorització dels
conflictes al llarg de l’exposició i atribució de causalitat en els
conflictes, etc).
- Coherència i discrepància entre tots dos tipus de llenguatge.

- L’entrevista de clausura és una entrevista de retorn d’informació. És

obligatòria i és on es comunica al subjecte/pacient els resultats del procés
avaluatiu i es comuniquen les orientacions pertinents sobre com tractar-lo.
Entrevista inter-sessions d'avaluació i intervenció
Com a mètode terapèutic
- Seguiment del pacient i les tasques encomanades a casa.
- Espai d’expressió del pacient, inquietuds, malestar, vivències...

Entrevista de selecció:
- Important les competències
- El psicòleg ha de saber les competències pel lloc de treball que està fent la
selecció
- Aspectes ètics: quan fem entrevistes de selecció ens pot tocar preguntar
coses amb les que no estem d’acord.
- Es fa per detectar quin és el subjecte més idoni per a ocupar un lloc de treball
determinat.
- És important que el psicòleg conegui les característiques del lloc de treball:
- descripció del lloc (què es fa, com es fa i per què es fa).
- especificitat del lloc de treball ( aptituds i característiques que ha de
complir el subjecte que aspira a aquell lloc de treball).
- exigències de la tasca (responsabilitat, risc, possibilitats de promoció,
etc).
- qüestions organitzatives (horaris, desplaçaments, cotxe propi, etc).

- El procés de selecció consta de diverses entrevistes. Es habitual que a la

primera la segueixin d’altres entrevistes amb l’aplicació de proves fins arribar
a la última on es comunica la decisió presa de si ha estat o no seleccionat per
ocupar el lloc de treball. És habitual que aquesta última entrevista es
comuniqui per carta.
- El tipus d’entrevista utilitzada és semiestructurada, amb un conjunt de
preguntes obertes i tancades, que permeten la lliure expressió del candidat,
però que també asseguren una fiabilitat de les dades. També les
estructurades.
- Un tema debatut és l’aspecte ètic d’aquestes entrevistes, on col·lisionen el
dret a ocupar un lloc de treball i el de l’empresa, ha tenir persones
preparades i disposades amb les feines.

Entrevista per TDAH:

- Entrevista clínica para niños y adolescentes con TDAH (Clinical Interview
form for Child and Adolescent ADHD Patiens; Barkley, 1991).
- La entrevista semiestructurada para adultos con TDAH (Semistructured
Interview for Adult ADHH; Barkley, 1991b).
- La evaluación de los síntomas infantiles por medio de los padres (Parental
Account of Childhood Symtoms; Taylor, Schachar, Thorley y Wieselberg,
1986; Taylor et al., 1986).
Actituds del terapeuta:
● Empatia
○ Poder entendre a l’altre
○ Captar els sentiments de l’altre
○ Posar-se al lloc de l’altre
○ Respectar la seva llibertat respectar la intimitat
○ No jutjar i no fer judicis (encara menys davant de la persona)
○ Acceptar-lo com és
○ Veure a l’altre des de les seves necessitats, no des de les nostres

● Acceptació incondicional
● Autenticitat
● Cordialitat
● Competència
● Confiança
● Directivitat
● Escolta activa

Habilitats psicòleg/a:
- Habilitats de contingut: Saber què he de preguntar
- Habilitat de procés: Com interacciono amb l’altre i porto el diàleg
- Habilitats cognitives: Capacitat de connectar i recordar informacions, establir
hipòtesis...
Estratègies per mantenir la comunicació amb el pacient
- Tècnica d’especular o de l’eco: comportaments no verbals (mov. de cap,
parpadeig...) o repetir la mateixa frase.
- Donar-li la paraula: “ què més pot afegir? Si, ho entenc, pot continuar...
- Comentaris confirmatoris o “ expressar confirmació”
- Assenyalar: focalitzar un comentari (concretar/entrar en un tema important)
- Interpretació: establir causes conseqüències
- Aterratge en paracaigudes: forçar que el pacient parli d’un tema del qual no
vol parlar.
- Realimentació comunicacional
- Retroalimentació informativa: explicar els fets (recapitular)
- Retroalimentació del comportament: li comenten l’efecte que tenen les
seves paraules o comportaments ”la seva dona creu que no l’escolta si
desvia la mirada”

Avantatges:
- Relació interpersonal: aspectes emocionals, de proximitat....
- Flexibilitat
- Possibilitat d’observació, d’altres conductes ( verbal i no verbal)
- Informació àmplia
- Permet avaluar persones que no poden llegir i escriure o tenen altres
dificultats. Adaptació.

Inconvenients:
- Molt cost: temps i cognitiu del professional
- Elements de biaix: edat i característiques de l’entrevistador, entrevistat, de la
situació ( empresa, despatx....
- La flexibilitat
- Per augmentar la fiabilitat la validesa…

Per millorar fiabilitat:

- Preguntar per conductes i aspectes objectius
- Posar exemples dels adjectius (diferent significat)
- Més fiable, fets que opinions i dades del present que del passat

Per millorar validesa:

- Aclarir les preguntes
- Intentar detectar i neutralitzar les respostes
- Assegurar confidencialitat
- Evitar suggeriments directes a les preguntes
- Possibilitat de contrastar informació
BLOC IV. Diferències segons l’edat
- Infantil
- Són els adults els que demanen l’entrevista; per tant, el motiu de
consulta i la demanda està condicionat pels valors adults. A vegades
els nens no saben perquè van al psicòleg perquè els pares són els que
han decidit que hi vagi (es necessita el consentiment dels dos pares).
- Hem d’intentar que els nens entenguin perquè estan allà → han
d’entendre el motiu de consulta.
- Dificultats de llenguatge. Problemes de comprensió. No poden
expressar amb paraules. Limitacions cognitives…
- Senten por i inseguretat a parlar.
- Principis de l’avaluació (estratègies per fer entrevistes amb nens)
- Creativitat: mantenir el rigor, però adaptar-se als nens. Introduir
joc, el reforç, respectar el temps de cada nen/a
- Prudència: pensar que és una persona en desenvolupament
que pot tenir canvis. Cautela.

- Adolescent
- Lectura obligatòria. Sarlé, M. Entrevista diagnóstica con el adolescente

- Vellesa
- Diferenciar si venen per iniciativa pròpia o pressionats pel context,
en situació de deteriorament o plenitud. Venen perquè volen o han
estat obligats?
- Tenir en compte el context cultural – social que ha viscut. Pot
influenciar en les creences, maneres de reaccionar i entendre la
realitat. Hem de pensar en les característiques i moment sociocultural
que ha viscut la persona.
- Suposa un treball elaboratiu, ja que s’ha de rehistoritzar o resignificar
un passat però alhora és precís reflexionar sobre la complexitat del
present, i poder dissenyar estratègies pel futur. El diagnòstic ha
d’incorporar les dimensions psíquica, social, cultural, funcional…
- Si es fan en residències, hospitals… No totes les persones van a
consulta. Mantenir un espai de privacitat.
- Preparar l’entorn ( privacitat, espai...)
- Pensar que no estan acostumats: mantenir to cordial
- Utilitzar el llenguatge adequat
- Limitar el temps i objectiu (tendència a parlar del passat,
necessiten més temps per processar, es cansen...). A vegades
hem de fer entrevistes més curtes perquè es cansen.
- A vegades s’ha de repetir la pregunta vàries vegades

- Poden tenir dificultats físiques: pèrdua auditiva…