GUIÓ ESTUDI PER L'EXAMEN

TÈCNICA DE SOLUCIÓ DE PROBLEMES

1- DEFINICIÓ

Procés cognitiu, afectiu i conductual a través del qual l'individu intenta identificar o descobrir
solucions als problemes específics que se li van presentant a la seva vida quotidiana.

Tambè es pot definir com:

- procés d'aprenentatge
- estratègia d'afrontament general
- mètode d'autocontrol

Objetiu: Millorar la competència social i disminuir el malestar psicològic problemes a què

s'enfronta (personals com a interpersonals).
Meta: Produir conseqüències positives a l'individu + disminuir i evitar conseqüències
negatives.
Aprendre aquesta habilitat general permet un canvi de conducta més positiu, generalitzat i
durador

2- BASES TEÒRIQUES

Problema: Qualsevol situació de la vida, activitat o tasca present o anticipada per l'individu,
que demanda una resposta per al seu funcionament adaptatiu però no disposa en aquest
moment de cap resposta efectiva. La persona, parella o grup, davant aquesta situació, pels
obstacles que hi són presents no té solució per al problema. Es pot originar dins del propi
individu (emocions o pensaments), entre individus o degut a l'ambient.

Solució: Resposta d'afrontament adreçada a alterar la naturalesa del problema, les

reaccions emocionals negatives que produeix o totes dues. Les solucions efectives són les
que permeten: assolir objectius, solucionant problema, maximitzar conseqüències, beneficis
positius i minimitzar conseqüències, costos negatius.

Solució de problemes: Procés cognitiu conductual (conscient, racional, esforç) pel qual
l'individu intenta identificar o descobrir solucions efectives o adaptatives per al seu problema
concret, habitualment causat per l'estrès, i per a tots els problemes que li sorgeixen a la
seva vida diària. Objectiu de canviar la situació problemàtica per millorar, reduir el malestar
emocional que produeix o totes dues.(individu, parella o grup)
PAPER DE LES EMOCIONS

Les emocions tenen un paper important en la TSP. Una situació problemàtica genera
emocions negatives. Aquestes poden afectar a la orientació cap al problema i l’estil de
solució de problemes (adaptatiu, desadaptatiu o aversiu).

Sovint les respostes emocionals interfereixen tan en el procés de solució de problemes que
cal tractar-les amb tècniques: reestructuració cognitiva, inoculació de l'estrès, DS, relaxació.
Una vegada controlades les respostes emocionals, es pot aplicar la TSP.

DIMENSIONS DE LA SP

1- Orientació cap al problema: Serveix l'individu per afrontar o no amb èxit els problemes
que li van sorgint a la vida.

2- Estil de SP: Racional/adaptatiu, Impusiu/Descuidat i Evitatiu.

3- PROCEDIMENT APLICACIÓ DE LA TÈCNICA - Es recomana revisar ampliació

PASSOS PREVIS
1- Persona com a agent actiu en el procés
2- Ceació d’una adequada relació terapèutica
3- Avaluació conductual, formulació del cas i avaluació de la capacitat de solució de
problemes
4- Aplicació de l’entrenament en Sp com a tractament únic o complementari a un altre
tractament

components del procés de solució de problemes

1- ORIENTACIÓ CAP AL PROBLEMA

- Fomentar les creences d’autoeficiència

- Saber reconèixer els problemes
- Veure els problemes com a reptes
- Usar i controlar les emocions en la SP
- Aprendre a parar i pensar abans d’actuar

2- DEFINICIÓ I FORMULACIÓ DEL PROBLEMA

- Recopilar informació rellevant sobre el problema basada en fets

- Clarificar la naturalesa del problema
- Establir una meta realista de solució de problemes
- Reevaluar el significat del problema per al benestar personal i social de l’individu

3- GENERACIÓ DE SOLUCIONS ALTERNATIVES

Ens hem de guiar per aquests 3 principis

- Principi de quantitat
- Principi de aplaçament del judici
- Prinicpi de varietat
 4- PRESA DE DECISIONS:

Objectiu: avaluar (comparar i jutjar) les alternatives de solució disponibles i seleccionar la

millor ( o millors) per a posar-la en pràctica en la situació problemàtica.

- Anticipació dels resultats de la decisió

- Avaluar (jutjar i comparar) els resultats de la solució
- Preparar un pla per a la solució

5- POSADA EN PRÀCTICA I VERIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ

- Execució: Realització de la conducta triada

- Autoobservació de la conducta i o resultat
- Autoavaluació, comparant resultat actual amb el resultat esperat
- Autoreforçament
- (Si el resultat no és l’esperat) Investigar el procés i fer els canvis necessaris per
arribar a un resultat satisfactori

4- VARIACIONS DE LA TERÀPIA

Fa unes dècades, a part de la Tècnica de Solució de Problemes de D’Zurilla i Goldried

(1971), també disposàvem de procediments similars, com eren la Solució de Problemes
Cognitius Interpersonals de Spivack i Shure, i la Ciència Personal de Mahoney.
Tot i així, gairebé no es poden trobar aplicacions per elles a dia d’avui, quedant així la TSP
de D’Zurilla i Nezu com la TSP que es fa servir més i que té un gran número d’aplicacions.

5- ÀMBITS D’APLICACIÓ

Actualment disposem de molts estudis en els que s’ha fet servir la TSP socials feta servir
sola, o com una tècnica paquet de tractament.
Les seves aplicacions més rellevants han estat en el tractament de la depressió, tot i que
com molts metanàlisi que s’han fet comparant-la amb altres tècniques indiquen, la TSP en
diferents problemes de salut física i mental, és més eficaç que el No Tractament i que el
Tractament Habitual d’alguns grups. Altres estudis també indiquen que la intervenció en
grup dona millors resultats que la individual.

6- PAPER DEL TERAPEUTA

El paper del terapeuta en aquesta tècnica és la d'acompanyament i guia. El el profesional

que té coneixement sobre la TSP així com les diferents tècniques (cognitives o conductuals)
que el pacient en pot fer ús en els diferents moments de la teràpia per a fer front a obstacles
que es puguin presentar (bolqueijos mentals, baixa autoestima, mala orientació cap al
problema..etc) ; segons la fase del procés en que trobi. És capaç d’aportar eines per a
ajudar al client a arribar a la solució de forma més eficient.
Sobretot és important que es vegi el pacient com un agent actiu en el procés i que no
experimenti situacions de dependència cap al professional.