T1: Introducció

La TCC actual es pot considerar l’aplicació clínica de la ciència de la psicologia

- Trets característics TCC actuals:
1. Àmbit d’intervenció en salut
- Es basa en respostes físiques, emocionals, cognitives i conductuals que són:
-Desadaptades
-Apreses (hàbits)
- Individu pot exercir control sobre aquests factors

2. Tècniques i programes específics per a diferents problemes i trastorns

-Temps limitat
-Orientada a problemes específics (tot i que cada vegada creix més l¡interès cap a enfocs
transdiagnòstics)

3. Psicoeducació
-Conceptualització inicial sobre problema i lògica del tractament

4. Caràcter autoavaluador, validació empírica

- Evolució TCC:
1. Primera generació (anys 50):
El sorgiment de la TC:
-Teories de l’aprenentatge (anàlisis conductual aplicat, neoconductisme emdiacional)
-Característica fonamental: EXtrapolació principis de l’aprenentatge a la clínica
-Terapeutes com a investigadors: apliquen els resultats de la investigació a la intervenció
clínica
-Models de gènesis i manteniment dels problemes: conducta normal i anormal

El sorgiment a Sudàfrica:

WOLPE (principal exponent, psiquiatra psicodinàmic insatisfet)

De la investigació es crea una tècnica per utilitzar a la cínica.
- DS (Desensibilització sistemàtica) (més eficaç que el model psicodinàmic)
· Parteix de procediments dissenyats a partir de la investigació a laboratori.
· Estructurada
· Resulta ser més eficaç
- Neoconductisme com a alternativa al tractament de problemes emocionals
El sorgiment a Anglaterra:
Independent al de WOLPE

- GRUP DE MAUDSLEY. Aplicació dels principis de la psicologia a la pràctica clínica

(rigor metodològic).
· El psicòleg com a un investigador clínic.
- EYSENCK
· Investigació psicopatologia i estudis de grans grups
- SHAPIRO
· Estudi de casos individuals
· Més dedicació a la cínica que a aspectes teòrics
· Medir la conducta a intervenir i valorar el seu canvi

· Integren estímuls, respostes i constructes com l’anseitat, por, personalitat…

(neoconductisme).

El sorgiment a EEUU de Nord Amèrica:

Skinner (parteix de Watson i Pavlov) descarta els constructes emocionals mediadors.

Interès per la conducta i la seva funció sobre l’ambient. Consideren l’organisme com un tot.
No ignora aspectes cognitius, els descarta per no existir mètode per estudiar-los i es centra
només en la conducta manifesta-observable i les relacions amb els estímuls ambientals.

Anàlisis conductual aplicat (aportacions a la praxis de la TC):

-tècniques basades en control de contingències
-Anàlisis funcional
-Interès sobre conductes objectives vs a etiquetes diagnòstiques

Trets comuns primera generació:

- Clínics de base investigadora

- Aplicació clínica dels resultats més actuals sobre aprenentatge
- Clínica com a part de programa d’investigació
- Conducta i ambient
 2. Segona Generació (anys 70):
Època heterogènia que agrupa als que volen superar les deficiències de les teories de
l’aprenentatge
Miren cap a altres disciplines dins de la psicologia
Distanciament dels clínics de la investigació bàsica
Menys investigació teòrica però més enfoc a intervencions efectives
Prenen força les teories d’aprenentatge social i les d’enfoc cognitiu

El paper dels aspectes cognitius en la TC:

- Obertura cap als aspectes cognitius i socials

- NO només psicologia de l’aprenentatge, miren cap a altres camps dins de la
psicologia.
- Tota tècnica és benvinguda si és eficaç i pot ser comprovada !!
- Teories:
· Aprenentatge social: influència social; capacitat autoregulació de l’individu
(Bandura)
· Enfoc cognitiu: processos i estructures mentals

Aprenentatge social de Bandura:

Aprnenetatge per imitació, a traves de l’observació: forma d’adquirir comportaments:
-Aprenentatge vicari (tècniques de modelat)
-tècniques d’autocontrol

Teoria cognitivosocial
-Constribució dels processos cognitius a les emocions i a la conducta
-Metàfora del processament de la informació

El sorgiment de les teràpies cognitives:

A partir dels anys 70
En la TC ja es tenien en compte variables internes, però no de manera explícita i eren
considerades conductes encobertes
Més importància dels elements cognitius sobre l’adquisició, manteniment i canvi de la
conducta
Influència dels models de processament de la informació i insatisfacció amb els resultats de
la TC
Cognició = element determinant de la conducta
Tècniques cognitivoconductuals:
- Conjunt de tècniques amb manca de marc teòric unificat, però que estan recollides
sota un mateix nom TCC
- TCC
· Tècniques de reestructuració cognitiva
- Objectiu: identificar creences irracionals i pensaments distorsionats que
determinen o mantenen el problema

· Tècniques per al maneig de situacions

- Objectiu: ensenyar habilitats útils per a l’afrontament adequat

· Tècniques de resolució de problemes

- Objectiu: sistema per resoldre situacions

Consideracions de la segona generació:

-S’obren a altres àrees de la psicologia
-Controvèrsies en el marc teòric referent però assoleixen consolidació durant els anys 80
coma enfoc terapèutic
-Major interès per l’eficàcia de les intervencions (molts estudis sobre l’eficàcia de les
intervencions)
-Necessitat de dissenyar intervencions interdisciplinars per abordar de manera adequada la
complexitat dels problemes.

3. Tercera generació
· Es busca tornar novament a la relació entre la investicagió bàsica i l’aplicació clínica
· Noves orientacions, teràpies contextuals
- Basades en els nous desenvolupaments de la psicologia de l’aprenentatge i dels
enfocs cognitius amb caràcter constructivista
- Ús de tècniques de meditació (com a element procedimental present)
· Centrat en disseny de protocols d’intervenció basats en l’eficàcia

(Es busca conviure amb els pensaments automàtics, intentar distanciar-se dels mateixos per
poder reinterpretar-los).
Panorama actual en la TCC:
· Actualment una de les principals psicoteràpies
· Convivència entre tècniques de totes les generacions i procedents de diferents
orientacions
· Molts procediments segueixen basats en els principis d’aprenentatge social juntament amb
altres tècniques sense fonament teòric clar
· Intervenció basada en criteris d’efectivitat. En els programes s’introdueixen tècniques que
han demostrat ser fiables, sense tenir en compte aspectes epistemològics.

Concepte de cognició → 3 Metàfores bàsiques per la descripció de la cognició:

- Metàfora del condicionament:
Desenvolupar estratègies per ensenyar habilitats cognitives específiques, com a
autoenunciats encoberts que poden veure’s influïts per les lleis de condicionament.

- Metàfora del processament

Consideren la ment com un computadora, està a la base de les teràpies de reestructuració
cognitiva
Problemes emocionals causats per les distorsions en la percepció de la realitat (Codificació,
emmagatzematge, processament atencional, biaix atribucional, mecanismes de distorsió…)

- Metàfora narrativa (propia de la tercera generació):

Consideren que els humans construïm les nostres realitats personals
Propis models representatius del món, no hi ha una realitat objectiva
No existeix una realitat que els pacients distorcionen vs ajudar a ser conscient de la pròpia
realitat construïda i de les conseqüències d’aquesta construcció
Objectiu: ajudar a construir una narració que encaixi amb les circumstàncies del moment i
construir un canvi assequible.

· Objectiu de tractament:
- La conducta, en els seus diferents nivells (conductual, cognitiu, físic i emocional)
- Modificant, eliminant o identificant la conducta o cognicions desadaptables i buscant
conductes més adaptatives.
- Conducta actual, però té en compte factors històrics explicatius.
· La conducta es considera que és apresa (fruit de diversos factors de la història de vida del
pacient)
· Avaluació de l’eficàcia de la intervenció (canvis a curt i llarg plaç)
· Paper actiu per part de l’interessat en el seu medi natural
· Importància de la relació terapèutica, sobretot en les vessants més contextual
T2: TCC de 3ª generació

Es pot definir la TCC com un model de teràpies amb virtuts:

· Operatives
· Vàlides
· Clares
· Raonables
· Eficients
· amb Compromís científic

Es queda curta en alguns casos o àmbits. Pot millorar i optimitzar-se. Pot enriquir-se d’aires
nous.

- Queda molt per saber sobre el funcionament psicològic i com utilitzar-ho per millorar
- No hi ha res més que TCC?
- El marc teòric ABC no és capaç d’explicar tot el comportament humà

A = esdeveniments, B = pensaments, C = emocions i conducta

· Assumeix que els pensaments són sempre les causes → canvi de E i C a partir del canvi
de cognicions (tot i ser considerat bidireccional, sempre recau en els P)

Podem actuar sobre aquests tres conceptes, generant un canvi en els altres (A, B, C)

Teràpies de “tercera generació” = “Tercera ola” de teràpies conductuals = Teràpies

contextuals → Fruit de l’evolució natural del paradigma conductual, abanderades per la
ACT.

- Teràpies de tercera generació

Conceptes fonamentals que comparteixen les TCC 3ª generació

Característiques fonamentals:

- Enfoc CONTEXTUALISTA (importància de la funció del comportament)

- Importància de l’ACCEPTACIÓ vs el canvi (de pensaments, emocions, sensacions)
 - Qüestionament del paper mediador de les variables cognitives
- Ús de mètodes indirectes de canvi psicològic

Noves?:

- Teràpies humanistes i experiencials (Gestalt)

- Recursos ja utilitzats de fa temps per terapeutes
- Estratègies sota conceptualitzacions de ja fa temps

Elements novedosos:

- S’allunya del model mèdic o del dèficit amb l’objectiu de teràpia:

AJUDAR A VIURE LA VIDA QUE VOLEN VIURE VS LLUITAR CONTRA SÍMPTOMES

- Integrar fonaments de teràpies humanistes de manera coherent dins la psicologia
conductual sense perdre rigor científic
- Cada vegada més investigació d’aquests aspectes, tot i ser una conceptualització jove
- Revisió i reflexió sobre les TCC actuals i cerca de major efectivitat

Objectiu TCC de tercera generació: Construir repertoris conductuals amplis, flexibles i

efectius (vs. actitud eliminativa)

Ho podem fer gràcies a eines, experiències, i característiques del nostre entorn.

· La importància del context:

Característiques principals del contextualisme funcional:

- Importància de l’EVENT PSICOLÒGIC

- Actes
- Context (que permet comprendre la funció de la conducta)
- Característiques de l’acció
- Conducta analitzada com un tot, no fora del context de manera aïllada
- Importa la funció de la conducta
- Causa de la conducta està en el context (existeix relació entre P i C però la causa es
troba en el context)
- ANÀLISI FUNCIONAL
Elements i variables d’interès:

- Acceptació

· Abandona la cerca constant de benestar

· Símptomes i malestar com a experiència vital normal i enriquidora

- Valors
- Activació conductual

· Enlloc d’evitar símptomes → persecució d’objectius valuosos a la vida

· Eficàcia mesurada com a objectius assolits a partir de la clarificació dels valors

- Consciència plena (poder connectar amb el moment present)

- Relació terapeuta-client
- Ús de metàfores i exercicis experiencials

Diferents sentits de context en les teràpies contextuals:

- Context com a ambient

· Medi on es desenvolupa la vida del subjecte (social, cultural, família, relacions

socials, formació, treball...) amb les seves normes i valors.

- Context de la relació terapèutica

· Context donat per la psicoteràpia com a lloc i ocasió per tenir experiències
d’aprenentatge i reaprendre noves formes d’entendre i tractar els problemes

- Context relatiu a la persona

· La pròpia persona com a subjecte social-verbal, incorpora un passat i manera de ser

(idees, creences sobre el propi funcionament i símptomes)
Què és la Psicologia Contextual?

Model mèdic

Característiques TTC
 Tema 3: Mindfulness Part 1
● Introducció:
S’integra dins el grup d’intervencions denominades TTG
Sorgeix de la necessitat d’ampliar i optimitzar els enfocs terapèutics existents per reduir la
vulnerabilitat cognitiva a l’estrès i les respostes emocionals negatives
Adopta una perspectiva experiencial
Planteja canviar la relació amb l’experiència interna (sensacions, cognicions o emocions),
que activen i mantenen els estats del trastorn mental, a través de l’acceptació
No planteja eliminar o modificar l’experiència interna sinó acceptar-la
Consciència de moment present, sense judicis i amb acceptació
Estar en contacte
Examinar qui som
Qüestionar la nostra visió del món
CUltivar la capacitat d’apreciar plenament cada moment
Connexió amb l’aquí i l’ara evitant la divagació de la ment

● Origen i fonamentació teòrica

Budisme:
Tècniques de meditació Vipassana: observar les coses tal i com són, per accedir a l’estat de
nirvana (quietud, serenitat i pau)
Meditació Zen (meditació basada en respiració i posició del cos)

Mindfulness vs meditació
L’estat mindfulness es concep com un estat de consciència amb l’atenció oberta i receptiva
cap a l’experiència i successos del moment, és una filosofia que porta l’atenció plena a la
vida diària.

Concepte de psicopatologia: Apareix quan el subjecte no admet les experiències de malestar

com a resultat de la interacció amb el context i s’incrementen els problemes intentant evitar
al dolor o malestar emocional que produeixen.
Proporciona un medi que no pretén controlar sinó facilitar l’acceptació radical, absoluta de
les experiències internes i externes i promoure el contacte amb el moment present, únic
escenari de vida.

Elements comuns en tots els autors:

- Atenció orientada al present
- Acceptació radical del qualsevol experiència, sense avaluació ni judici previ
- Obertura a l’experiència sense elaborar els continguts de pensaments que s’observen
- Intencional, que suposa escollir de forma activa en què implicar-se
 ● Mecanismes d’acció
MECANISMES D’ACCIÓ AMB MÉS RECOLZAMENT EMPÍRIC I ACORD
- EXPOSICIÓ
- RELAXACIÓ
- MECANISMES COGNITIUS
- AUTORREGULACIÓ EMOCIONAL

- Exposició
Un dels procediments d’intervenció més útil dins de la TC
-Mindfulness com una exposició interoceptiva, en imaginació i en viu, als esdeveniments
interns
-Facilitaria la dessensibilització i reduiria l’excessiva reactivitat emocional
-Exposar a pacients depressius als continguts dels seus pensaments pot ajudar a alliberar la
por als seus estats emocionals i prendre consciència de la transitorietat d’aquests

- Relaxació
La meditació és una de les vies per arribar a la relaxació, però no es considera el mindfulness
una relaxació, tot i que pot induir-la
-Atendre amb consciència plena les sensacions físiques sense fer res per canviar-les, pot fer
que s’intensifiqui la percepció d’aquestes i aparegui malestar

- Mecanismes cognitius
El paper de la consciència cognitiva:
Útil per interceptar pensaments indesitjables i escollir una resposta més adequada
Implica la focalització de l’atenció sobre la corrent d’esdeveniments mentals i interrompre
de manera intencionada aquests curs: regulació de l’atenció
Tenim tendència a deixar-nos portar i dominar per una cadena de pensaments que acaba
prenent en control de la persona à prendre consciència, observar-los i distanciar-nos; sense
eliminar-los
Paper d’espectadors dels nostres processos interns
La solució als nostres problemes no venen a través del pensament sinó a partir de passar a
l’acció
Els pensaments són només successos interns que no representen la realitat
A través de la pràctica de Mindfulness els pensaments obtenen un caràcter transitori
Es treballa la concentració, els resultats són efecte de l’entrenament en concentració
Mecanismes de repercepció
Canvi de perspectiva
La pràctica proporciona que la persona pugui observar la seva vida amb objectivitat, com a
observador
Objectiu: experimentar allò que és i no construir una narració sobre el que és
Aquest estil cognitiu permet l’autoregulació, la clarificació de valors, més flexibilitat
cognitiva, emocional i conductual en front als patrons rígids que mantenen el malestar
emocional

Acceptació:
Acceptació de pensaments, sentiments, impulsos, dolor i tot tipus de successos cognitius
emocionals i corporals sense la valoració.
Això ens permet actuar de manera no automàtica i activar mecanismes d’afrontament més
eficaços
Una ment no entrenada es perd fàcilment en els pensaments rumiatius
Evitació = causa de conductes desadaptatives i generador d’ansietat Permet l’autorregulació

Auto-Observació
A més capacitat d’autoobservació, més estratègies d’afrontament
No autoobservació desadaptativa!
Centrada en el present, que no avalua i que accepta per a poder transformar l’experiència

● Autoregulació emocional
Mindfulness permet veure les emocions com estats que apareixen i passen: transitoris.
Això permet no tenir necessitat d’evitar-les

● Efectes de la pràctica de mindfulness: evidencia científica

-Augmenta l’habilitat per mantenir l’atenció de manera intencionada, evitant l’automatisme
desencadenat per la reactivitat emocional
-Activació parasimpàtica major que la produïda per un entrenament en relaxació
progressiva (relaxació psicofisiològica)
-Modifica l’activitat cerebral (percepció, regulació emocions)
-Impacte directe en la salut
-Major flexibilitat conductual

● Formes d’entrenament
Formes:
Com a eina general per millorar la qualitat de vida i salut psicològica (població no clínica)
Com a base de teràpies concretes
Coma eina que forma part d’un programa d’intervenció més ampli
Tipus de pràctica:
-Formals (pràctiques estructurades, de manera habitual, amb durada determinada)
-No formals (prendre consciència de moments de la vida quotidiana)

● Consciència plena

MINDFULNESS = CONSCIÈNCIA PLENA

QUÈ ATÉN?
Experiència immediata i present: experiència sensorial; sensacions físiques; emocions;
pensaments
COM HO ATÉN?
De manera intencional
Amb actitud: no valorativa; curiositat (ment de principiant); acceptació (amor i compassió);
paciència; actitud de desvincular-se

● Beneficis del mindfulness

- Major concentració
- Augment capacitat atencional
- Major reconeixement i gestió de les emocions que generen frustració
- Augment de la introspecció
- Desenvolupa la compassió i l’amabilitat cap a un mateix i cap als altres
- Millora les habilitats prosocials com la paciència, l’empatia, interès pel benestar dels altres

Respiració
Respiració com ancoratge al present
Lloc on focalitzar l’atenció per tornar al moment present
Fixar-nos en alguna cosa ens ajuda a mantenir l’atenció
Ens porta a un estat de consciència

Consciència
- Mindfulness és el que sorgeix quan estem atents, intencionadament, en el moment
present, amb actitud no crítica = consciència plena
- Habilitat que ja tenim i que podem cultivar
- Mode fer: viure pensant en el que aconseguiré, en les coses pendents, en resoldre
expectatives nostres o dels altres - prement l’accelerador
- Mindfulness ens permet passar a el mode ser
Mode fer vs Mode ser
Configuració predeterminada, la podem ajustar
La ment té vida pròpia, primer aprenentatge que s’experimenta al practicar
La ment no s’atura mai: fantasieja, planifica, anticipa, reacciona, avalua, pensa, rumia,
oblida
Corrent d’activitat inacabable del qual no som conscients fins que obrim la porta al ser, en
moments de no fer.
El corrent de pensament està en marxa 24h/dia
Ex: retransmissió partit sense veu, experiència sense intermediaris
En les primeres experiències els pensaments ens portaran a: la meditació és avorrida, no
noto res, no em servirà, hauria de sentir-me còmode i em sento tot el contrari, això no té
cap sentit...
La consciència ens portarà a un mode ser, a equilibrar el pensament

Atenció i consciència -habilitats entrenables

A partir de la pràctica i de que ens ensenyin com
La capacitat de quedar-nos en la consciència sense distreure’ns ens pot portar a major
creativitat, pensaments menys rutinaris, associacions més lliures...

El pensament
Pensar és bo: creativitat, saviesa
Pensar pot tenir efectes destructius quan no ho fem des de la consciència
La meditació no pretén callar els pensaments, intentar suprimir-los ens porta al patiment
(símil onada del mar)
Ens hem de fer amics, no deixar-nos portar de manera automàtica
Consciència seria com la calma al fons de l’oceà, per molta turbulència que hi hagi a la
superfície. Quan portem el pensament a la consciència perd la seva força dominadora

● Aplicació clínica
Consideracions a estudiar i tenir en compte
La pràctica de Mindfulness pot resultar no útil (efecte rebot, o el no compromís)
El pacient pot venir amb idees preconcebudes que poden interferir, és important explicar en
què es basa
Pot aparentar ser senzill, però és Mindfulness com una part d’abordatge, pot estar en
contradicció amb altres TCC, la MBCT arriba a una integració
Important conèixer els mecanismes d’acció per escollir
L’aplicació indiscriminada no és una bona manera de procedir
Importància de definir bé el problema i valorar com introduir el mindfulness
Intervencions basades en mindfulness per trastorns específics
- Trastorns d’ansietat
- TOC
- MBCT per depressió
- TLP
- Trastorns de conducta alimentària
- Conductes addicció
- TEPT
- TDAH
- Psicosis
- MBSR per dolor crònic
- Oncologia

Intervencions basades en mindfulness en poblacions específiques

- En el context clínic individual
- Amb nens per abordar emocions difícils
- Per gent de la tercera edat i els seus cuidadors
- Per pacients hospitalitzats
- Formació per professionals de l’ensenyança

Teràpies basades en l’aplicació formal del mindfulness

- MBSR Mindfulness Based Stress Reduction (REBAP) de Kabat-Zinn
- MBCT Mindfulness-Based Cognitive therapy de Segal, Willians i Teasdale

Teràpies que integren el mindfulness com un component més

- Teràpia d’acceptació i compromís
- Teràpia dialèctica conductual
- Teràpia de parella conductual integrativa
- Teràpia metacognitiva

● Abordatge terapèutic
Aspectes fonamentals que permeten comprendre la seva utilitat en psicoteràpia:
- El propi procés: la consciència
- L’objecte del procés: l’experiència present
- L’actitud: amb acceptació:
Fomenta l’acceptació i la consciència de les experiències emocional Vs evitació, “espiral”
autorreflexiva --> pilot automàtic, desconnexió
Com a pas previ per desenvolupar comportaments més adaptatius
REBAP: Reducció de l'estrès basat en atenció plena
MBRS: Mindfulness-based stress reduction
-Enfoc psicoeducacional
- 8 sessions setmanal de 2,5h
- 30 participants
- material de suport per la pràctica entre sessions
- Instruccions formals guiades de mindfulness, ioga o moviments corporals atents
- Pràctica diària de 45-60 min
- Pràctica informal

Tècniques:
- Autoexploració corporal (body scan)
- Meditació mindfulness(estirat, assegut o caminant)
- Estirament i postures de Hatha Ioga
- Atenció a la vida quotidiana
- Exercici de menjar pansa amb atenció plena

- Autoexploració corporal (body scan)

Molt adequat per desenvolupar la concentració i la flexibilitat de l’atenció
Base de les posteriors tècniques de meditació, requereix entrenament específic les 4
primeres setmanes de manera continuada
Poden sorgir dificultats: sentir sensacions, increment percepció dolor
Requereix acceptar i no forçar les sensacions, deixant que el cos vagi reaccionant de manera
natural

- Meditació mindfulness (assegut o caminant)

És el nucli de la meditació formal
Entrenament de la ment a ”reaccionar menys”
Acostumen a sorgir pensaments vitals estressants, es tracta d’apartar-los i no suprimir-los

- Estirament i postures de Hatha Ioga

Exercicis fets amb lentitud, prenent consciència de la respiració i les sensacions corporals
Aprendre a llegir el cos i les senyals que ens dóna i respectar-lo

- Atenció a la vida quotidiana

Prestar atenció a cada moment i acció que es realitza, de manera conscient en tasques
quotidianes (rentar plats, cuinar, treball...)
Entrar en contacte amb els estats, molestos o no, acceptar-los, sense valorar-los i
desvincular de la corrent de pensament automàtic que inicien
Els estats s’acaben diluint de manera més ràpida, deixant espai a la calma i a la serenitat
- Exercici de menjar pansa amb atenció plena
A la primera sessió
Exemple d’una manera nova de relacionar-se amb una experiència comuna i quotidiana
Es descobreix que actuant amb atenció plena es descobreixen sensacions inesperades

Teràpia cognitiva basada en mindfulness per la depressió

MBCT Mindfulness-Based Cognitive therapy de Segal, Willians i Teasdale
Sorgeix per respondre a l’alta prevalença de recaigudes
Estil de respostes rumiant, com a conseqüència entre l’estat percebut i l’estat desitjat
Busca una nova manera de relacionar-se amb els esdeveniments interiors negatius
Combinació entre teràpia cognitiva i consciència plena
Inclou exercicis de MBSR
Habilitat apresa: reconèixer i desenganxar-se de patrons de pensaments negatius

Enfoc psicoeducacional
8 sessions setmanals de 2,5h
4 sessions de reforç i seguiment durant el posterior any
15 participants
Objectius essencials:
-Ensenyar habilitats per a la prevenció de recaigudes
- Ser més conscients de les sensacions corporals, pensaments i sentiments
- Acceptar conscientment els pensaments, sensacions i sentiments per establir un vincle
diferent amb ells, no rutines automàtiques que perpetuen el problema
- Ajudar a escollir la resposta més hàbil davant dels pensaments, sensacions i sentiments
SESSIÓ 1: Abandonant el pilot automàtic
SESSIÓ 2: Afrontant els obstacles
SESSIÓ 3: Consciència plena de la respiració
SESSIÓ 4: Romandre en el present
SESSIÓ 5: Permetre deixar ser
SESSIÓ 6: Els pensaments no són fets
SESSIÓ 7: Cuidar millor d’un mateix
SESSIÓ 8: Emplear el que s’ha après per afrontar futurs estats d’ànim
Entre sessions pràctiques formals i no formals similars a MBSR
El programa treballa amb el Model ABC, però l’objectiu no és canvi de pensaments
distorsionants, sinó facilitar la comprensió sobre la influència que aquests tenen en els seus
canvis d’estat d’ànim i el manteniment del pilot automàtic.
 Tema 4: ACT (teràpia d’acceptació i compromís)

Introducció:
Psicoteràpia conductual de tipus experiencial: enfoc pràctic
Visió de la psicopatologia: causada per la inflexibilitat o rigidesa psicològica derivada de la
tendència a controlar les experiències privades (pensaments, emocions, records, sensacions
físiques, imatges...)
Evitació experiencial: Experimentem el pensament des d’un context de literalitat
(pensament = realitat), i evitem allò desagradable. Es restringeix el repertori conductual
Objectiu ACT: promoure la flexibilitat cognitiva potenciant
- La capacitat d’acceptació (increment de la consciència, mindfulness)
- Apertura a l’experiència, distanciament del significat literal (jo com a context)
- Compromís amb els propis valors, canvi conductual

ACT es basa en
-Evitació experiencial
-Valors personals

PREMISES QUE AFECTEN A LA FORMA D’INTERVENCIÓ:

1. El problema no està en tenir pensaments o sentiments negatius,sinó en com reaccionem
a ells.
-Els sentiments, emocions, sensacions, records són considerats comportaments que
depenen del context actual i històric
-són NORMALS per a la persona, ja que formen part del repertori del pacient.

2. Pretendre no patir o haver d’estar bé no s’ajusta a la realitat.

-El malestar psicològic forma part de la vida.
-Tenir actitud d’evitació experiencial pot resultar destructiva.

3. Salut psicològica: desenvolupament i manteniment de patrons de comportament

valuosos.

4. ACT considera que les persones busquen en teràpia resoldre els problemes sense canviar
de camí; però és necessari ensenyar que aquest camí no és vàlid i es pot canviar.
5. Els problemes psicològics apareixen quan releguem a segon pla els nostres
valorsfonamentals.
-Valors no atesos

6. Èmfasis en el contextterapèutic, especialista = rol d’acompanyant(metàfora muntanya)

ACT:
Canviar la forma de relacionar-se amb les experiències internes vs canviar el contingut de la
meva experiència interna
Patiment = procés normal i adaptatiu

CONCEPTES IMPORTANTS A CONTEMPLAR:

-El dolor psíquic és normal. És importanti tothom l'experimenta
-No potslliurar-te del dolor físic, però sí potsfer algo per evitar augmentar-lo.
-Dolor i patimentssón dos estats diferents.
-No has d'identificar-te amb el teu patiment.
-Acceptar el dolor és un pas cap a l'alliberació del patiment.
-Pots viure una vida valuosa a partir d'aquest moment, per aconseguirho hauràs de "Sortir
de la teva ment i entrar a la teva vida".
 ● Teoria dels marcs relacionals
Teoria dels Marcs relacional → “Lado oscuro” del llenguatge, quan el llenguatge es
converteix en destructiu
ACT resultat evolució de l’estudi sobre la conducta verbal en el camp de l’anàlisi funcional
de la conducta → basats en la TMR
Des de la perspectiva conductista la TMR planteja dos idees centrals - Les persones aprenem
a deduir relacions entre estímuls de manera arbitrària. Operada per la capacitat humana per
a la representació simbòlica i el llenguatge.
L’aprenentatge relacional implica la transferència o transformació de funcions psicològiques
sense que hagi hagut un entrenament directe d’aquestes respostes. - Ex: no toquis, crema
Els humans tenim facilitat per relacionar esdeveniments de forma arbitrària. Tipus de
relacions:
- Relació de vincle mutu
- Relació de vincle combinatori
- Transformació o transferència de funcions

Resposta relacional:
- s’estableix al llarg de la història de l’individu a través de múltiples assajos
- Els humans podem establir relacions arbitràries, responent a claus contextuals, i no a
propietats formals dels estímuls.
- Les paraules pertanyen a marcs relacionals que relacionen paraules amb esdeveniments,
llavors les paraules adquireixen aquesta funció i poden substituir-los, de manera que arriben
a controlar un altre comportament sense que hagi estat reforçada prèviament
(transformació de funcions).
- La transformació de funcions pot explicar molts problemes psicològics EX: ser gordo
Literalització del llenguatge:
• Prendre el llenguatge per la seva funció, com si fossin fets.
• Pensaments que prenen la funció de l’E o de la situació que representa, generant en la
persona una reacció similar davant el que pensa com si fos real.
Resum:
• Aquestes funcions que adquireixen les paraules o pensaments a través dels diferents
marcs de relació entre els E i en funció de l’aprenentatge relacional
• poden conduir a patrons de regulació verbal (regles), és a dir explicacions lògiques, que
justifiquen la conducta que es realitza
• i que poden mantenir-se encara que resultin inefectives i es trobin al marge de les
contingències.

SEGONS LA TMR:
- La ment o coneixement verbal (esquemes cognitius, creences, pensaments...) són xarxes
altament elaborades de relacions derivades d’esdeveniments verbals, anomenats així
perquè participen en marcs relacionals.
- En aquesta xarxa hi trobem les REGLES VERBALS que configuren un MARC RELACIONAL
- instruccions que especifiquen les contingències del nostre comportament (si estudio
una carrera, tindré un millor futur professional i això m’ajudarà a ser feliç)
- I que regulen gran part del comportament humà

- "si estudio una carrera, tindré un millor futur professional i això m’ajudarà a ser feliç"
- I que regulen gran part del comportament humà
- Podrien arribar a ser útils però, tendeixen a autoperpetuar-se, perden flexibilitat
- És reforçant en sí mateix
- Genera insensibilitat als canvis de l’entorn
- Poca flexibilitat davant un altre context on potser ja no és vàlid

Llenguatge (segons la TMR):

Eina adaptativa, permet comunicar-nos, planificar i predir, aprendre del passat, regular
conducta, gaudir davant un record i formular regles que ens permeten adaptar-nos sense
haver d’exposar-nos a conseqüències aversives.
Però certes característiques del llenguatge afavoreixen el desenvolupament i manteniment
de problemes psicològics
Literalitat bidireccional del llenguatge

Literalitat del llenguatge afavoreix:

- Tendència a donar raons i a la coherència verbal que ens autojustifiquen, però que no
mantenen un context de racionalitat i coherència.
- Tendència a la categorització i a la valoració per a organitzar la informació (ex: els sans no
van al psicòleg). Podem arribar a un “Jo conceptualitzat” (sóc inútil).
- Tendència al control d’experiències privades (si el patiment està causat pels pensaments,
eliminem-los o evitem-los). Tenim com a resultat Evitació Experiencial.
 ● La psicopatologia des de ACT

● Evitació experiencial
Trastorn d’evitació experiencial
Context cultural de cerca de benestar immediat (funciona a curt plaç, no a llarg plaç)
EX ansietat
- He de controlar l’ansietat... Em prendré “algo” o em quedaré a casa
- Alleugeriment immediat, baixa ansietat → Ref –
- Sensació de coherència (tenia raó) → Ref +
A llarg plaç el problema es manté
La EE només és patològica quan limita i no enfoca als valors (ex: valor imp tenir relacions
socials)
Existeix diferència entre el que pensem o sentim i el que fem:
- Els pensaments i sentiments no estan sota el nostre control directe
- El que fem mentre pensem o sentim sí que està sota el nostre control
Tendim a pensar que la causa del malestar són els esdeveniments interns
- Segons ACT és un error: moltes formes de psicopatologia no són problemes desagradables
i dolents, sinó que són, més aviat, solucions ineficaces
La tendència humana a evitar el dolor és natural i adaptativa
- El problema és l’estil inflexible d’afrontament evitatiu i control pensament
- Quan es converteix en tendència marcada o quan interfereix en l’adaptació a l’entorn

ACT busca potenciar l’ACCEPTACIÓ EXPERIENCIAL, contactar amb les experiències privades,
siguin quines siguin, inclús les desagradables-
- Busca el canvi de la funció d’aquests pensaments, no la forma
- No és acceptar per que sí

● Falta de claredat en els valors

VALORS
ACT: Només quan actuem de forma coherent amb els nostres valors és quan experimentem
creixement personal, autorrealització i trobem el propòsit de la nostra vida.
Són construccions verbals que representen les conseqüències globals que es desitgen per la
pròpia vida.
Sempre estan actius i marquen les direccions valuoses de la nostra vida.
No són objectius a arribar, sinó camins a seguir, ens guien com una brúixola.
Els valors són independents de les emocions.

● Fusió cognitiva
És la conseqüència natural de la literalitat del llenguatge
Reflexa la manera de funcionar de la persona quan reacciona davant els seus pensament
com si fossin realitat.
Si predomina aquesta manera de funcionar, no resulta adaptativa.
“No intento conèixer gent perquè no tinc autoestima” exemple de literalitat i fusió
cognitiva.
Ens reforça tenir raó i la fusió cognitiva ens enganxa aquí.
Mirem el món a través dels pensaments i actuem com a tal, no som capaços de separar-nos
d’ells i veure el món amb perspectiva.
Distanciar-se dels pensaments forma part de la teràpia cognitiva, tot i que la ACT va més
enllà.

● El jo conceptualitzat
Es dóna quan la fusió cognitiva es dóna de manera molt marcada i pronunciada en una
persona
Molts pacients arriben fusionats amb nombroses etiquetes i tenen un JO descrit, del que
són i el que no són, que els limita i bloqueja
Presó conceptual que moldeja com la persona filtra el que arriba del seu exterior, com
s’explica a sí mateixa, facilitant l’autorreforç

● Falta de contacte al moment present

Com a resultat de “l’enredament verbal” o fusió cognitiva, actuem amb el pilot automàtic
Actuem de manera orientada a l’acció solucionadora de problemes i al control de
l’experiència interna
La fusió cognitiva ens porta a actuar de manera insensible a les contingències de l’aquí i l’ara
Importància de desenvolupar l’atenció plena

 Recursos clínics
No existeix un protocol estandarditzat  Guia general d’acció
Segons el cas:
-Es poden abordar o no tots els processos
-Utilitzar més o menys recursos
-Tot i que en la majoria, en més o menys mesura, requereix pràctica sistemàtica els
processos de l’hexaflex
-S’ajusten els components a partir d’un anàlisi funcional dels tipus de regulació i ineficaç
Objectiu: Flexibilitat psicològica i distanciar-se del processament verbal

Quins són aquests recursos clínics?

-Les metàfores (narrades o representades)
-Els exercicis d’exposició als esdeveniments privats
-La pràctica de mindfulness per facilitar el canvi de relació amb els pensaments, sentiments,
records i patrons de regulació verbal
-El terapeuta com a agent actiu del procés

 Quan treballar amb ACT?

Quan s’identifica un patró d’evitació experiencial com a element implicat en el manteniment

del problema
-Entrevista
-Esquema d’anàlisi funcional per identificar les estratègies de control/evitació i les seves
contingències immediates i a llarg plaç
-Qüestionari d’evitació i acció per quantificar el grau d’evitació experiencial del pacient
AAQQ-II
-Altres qüestionaris, com per exemple, el de valoració del grau de fusió cognitiva
-Desesperança creativa
-Anàlisi de la presència d’alteracions en la resta dels processos de l’hexaflex

 Avaluació inicial

Esquema d’anàlisi funcional:

  Processos i treball hexaflex

Acceptació:
Objectius terapèutics:
-Desesperança creativa: prendre consciència de la inutilitat de les estratègies de control i
evitació que ha utilitzat per solucionar el seu problema
-Reconceptualitzar el problema en termes d’evitació experiencial: “el problema que
experimenta” són experiències normals, el problema real és la solució aplicada (evitació i
control)
-Ajudar a que entengui la trampa del control i s’obri a provar noves alternatives: voluntat
per acceptar les seves experiències privades.
Acceptació -Eines per fomentar la desesperança creativa

Metàfores:
-Vídeo autobús i pensaments
-Arenes movedisses

Anàlisi evitació experiencial i el seu cost:

-Con està la teva vida? En les diferents àrees vitals 0-10 (roda de la vida) (valors)
-Prendre consciència ineficàcia de les solucions intentades mitjançant diàleg

Anàlisi funcional:
-Comentar-lo i recolzar-lo amb autorregistres

Exercicis experiencials:
Per entendre la trampa del control
-Vídeo exercici cartes, “oblida els números”, “no sentis la llengua”, “no pensis en....”

Acceptació – eines per fomentar la desesperança creativa

Roda vida:
Valors: direccions valuoses, valors personals

Objectius terapèutics:
Que la persona prengui consciència dels seus valors, clarificant-los i escollint lliurement cap
on vol enfocar la seva vida
Que la persona aprengui a actuar cada dia de manera coherent amb els seus valors, amb
accions concretes, incrementant l’experiència conscient i acceptant les experiències
aversives

Com identificar-los:
-Preguntes directes
-Altres tècniques

Metàfores: el jardí de la teva vida

Exercicis experiencials:
-El funeral (Escollir 3 persones importants, faran un discurs, què t’agradaria que diguessin i
recordessin sobre tu))
-L’epitafi (ex: aquí yace María, persona que buscava càncer y no lo encontró)
-Límits temporals: et queden 3 mesos de vida, quines metes et posaries? Què t’agradaria fer
aquest temps?
-Jo 2.0 (el jo del futur)

Acció compromesa: compromís amb les accions i direcció dels valors

Objectius terapèutics:
Una vegada clarificats els valors, es pretén potenciar el compromís de la persona a actuar a
favor d’aquells que estan més abandonats (metàfora jardí: les àrees més abandonades)

Diferenciar entre valor, objectius-metes i accions

Valor: desenvolupar-se professionalment
Meta: escriure un llibre de la meva especialitat
Acció (o múltiples accions encadenades): buscar editorial, pensar estructura, buscar
coautors...

Difusió cognitiva:

Objectius terapèutic:
-Aprendre a sortir del context de la lateralitat del llenguatge, relacionar-se amb els seus
pensaments d’una altra manera i distanciar-se d’ells
-Que la persona aprengui tècniques per canviar la funció del seu pensament

Exercicis que impliquen la diferència entre la persona i la seva ment i les experiències
privades, i la capacitat d’observar-les des de la distància
-Tractar la ment com un objecte extern: saludar al pensament, donar-li la benvinguda,
parlar-li amb amabilitat
-Activar un pensament que genera malestar i intentar treure’l físicament i palpar-lo, olorar-
lo, visualitzar-lo.

Exercicis de desliteralització de paraules o frases:

-Repetir la frase distorsionant 10 vegades; tornar-la a repetir posant la veu d’un personatge
de la nostra infància o actual (dona diferent perquè li estem donant distància)
-Cantar el pensament posant-li música variada

Metàfores i altres estratègies:

-Escriure la història de la seva vida fins la actualitat, narrant els esdeveniments que l’han
portat el seu problema emocional. Una vegada fet es demana que la torni a escriure, amb
els mateixos elements, però posant un final diferent que no acabi amb problema psicològic
La ment com una ràdio que parla de fons
Els pensaments com els crèdits finals del cine, que van passant, sense fer res
Jo context
Objectius específics:
-Disminuir el vincle de la persona amb el “jo conceptualitzat” (descripcions i etiquetes sobre
ell mateix) sobre el que és i no és
-Potenciar la seva experiència del “jo CONTEXT”: ser capaç d’experimentar el seu JO com a
perspectiva des de la que observa totes les seves experiències
Es tracta del resultat de la fusió cognitiva a l’autoconcepte
-Metàfores del Jo simbòlic des d0un escenari, el jo com a observador
-Metàfora “tablero de ajedrez”

Aprendre a estar en el moment present

Objectius específics:
-Desenvolupar la capacitat de prendre consciència de la seva experiència sensorial en el
moment present, com a alternativa al mode de funcionament verbal (fusió cognitiva)
-Que la persona aprengui a utilitzar de manera flexible la seva atenció per a col·locar sobre
la seva experiència interna de manera no avaluadora i amb plena acceptació
Tècniques d’atenció plena-mindfulness

 Evidència científica ACT

Eficàcia avalada per una creixent evidència empírica però té limitacions i crítiques
Pot considerar-se un tractament eficaç per al dolor crònic i tinnus (acúfens)
Eficaç en: depressió, simptomatologia psicòtica, TOC, ansietat, abús de substàncies i estrès
laboral
La APA només considerava evidència sòlida de la ACT pel dolor crònic segons criteris del
1998
En altres metaanàlisis:
-ACT superior al placebo
-ACT superior al grup de control de llista d’espera
-ACT no superior a TCC o TC
S’estan fent investigacions més acurades en quant a mostres a àmbit d’aplicació de la ACT

ACT com a complement d’altres models psicològics

Atén altres aspectes no atesos a la TCC:
-Valors
-Atenció plena a l’experiència
-Ús de metàfores i exercicis experiencials com a psicoeducació alternativa

Tema 5: Teràpia dialèctica conductual (TDC-DBT)

 Introducció
Marsha M. Linehan 1993 (Washington)  Autora que desenvolupa la teràpia
Objectiu: Pacients amb conducta suïcida crònica o conducta parasuicida (possibles TLP)
Inici: Treball amb pacients amb desregulació emocional amb TCC
Evolució i resultat: la suma de les TCC tradicionals amb l’acceptació i l’atenció plena
S’associa a TLP degut a que la majoria de la investigació s’ha centrat amb aquesta patologia,
però està dissenyada pel tractament de pacients amb ideació suïcida.

Diferència amb les TCC tradicionals:

La TDC recull tècniques de la TCC, però es marquen els següents trets diferencials:
a. Importància que es dona a l’acceptació i a la validació de la conducta tal qual es
presenta en el moment present
b. Importància en dirigir part del treball a les conductes que interfereixen a la teràpia
c. La relació terapèutica com a part important del tractament
d. Considerar l’acció en funció dels processos dialèctics

 TLP (Trastorn límit de la personalitat)

Característiques:
- Inestabilitat emocional
- Inici simptomatologia adolescència o etapa adult jove
- Disminució intensitat de la simptomatologia amb l’edat
- Greus episodis de descontrol
- Simptomatologia autolítca
- Impulsivitat: conducció temerària, compres compulsives, conductes sexuals de risc...
- Manipulació, mentides, desconfiança: relacions interpersonals inestables i tortuoses
- Pensaments i actituds ambivalents
- Sentiments de buit, avorriment...

Àrees de funcionament a les que afecta:

- Cognició
- Afectivitat
- Activitat interpersonal
- Control d’impulsos

Alta comorbiditat amb: trastorns de l’estat d’ànim, consum substàncies, control impulsos,
TDAH, T. Conducta alimentària, TEPT i altres tt ansietat.

Dimensions psicopatològiques del TLP:

- Disregulació emocional:
Alta reactivitat emocional (episodis depressius, ira, ansietat freqüents i recurrents)
Dificultats per modular l’emoció i tornar a la línia base

- Disregulació comportamental:
Comportament suïcida: autolesions-intents greus de suïcidi

- Hipersensibilitat interpersonal:
Relacions intenses i canviants (Idealització – odi- eviten abandonament)

- Alteracions de la identitat
Incertesa, identitat sexual, imatge corporal, establiment de metes
- Disregulació emocional
Linehan destina el seu treball a aquesta àrea
Falta de capacitat per canviar, regular la sensibilitat a senyals emocionals i regular la
resposta emocional comportamental, cognitiva, experiencial o fisiològica
En TLP ens trobem davant una desregulació emocional persistent

Conseqüències de la desregulació emocional (Linehan)

- Tendència a tenir experiències emocionals aversives
- Falta d’habilitat per regular l’activació fisiològica intensa
- Problemes en desviar l’atenció dels estímuls emocionals
- Distorsions cognitives i dificultats en el processament de la informació
- Pobre control d’impulsos relacionat amb emocions positives i negatives
- Dificultats en organitzar la conducta per realitzar accions no dependents de l’estat
d’ànim
- Tendència a bloquejar-se o dissociar-se en situacions d’estrès

 Aproximació transdiagnòstica
Al centrar-se en la desregulació emocional, no només s’enfoca al TLP, sinó que pot ser
aplicat a diferents problemes que impliquin aquesta desregulació
Existeixen diferents propostes de tractament amb base transdiagnòstica
- Únic protocol per als diferents trastorns alimentaris
- Protocol unificat per als trastorns emocionals
Abordatge d’una dimensió psicopatològica
Linehan com a pionera en el desenvolupament d’aproximacions diagnòstiques dins de la
TCC

 Marc teòric de la DBT

Es recolza en la Teoria biosocial del TLP:
Vulnerabilitat emocional + entorn invalidant = TLP

Vulnerabilitat emocional:
- Alta labilitat davant estímuls emocionals negatius
- Reactivitat emocional intensa no coherent davant les situacions
- Retorn a nivells de línia base alentit
- Base biològica
- Patiment viscut com a insuportable  Necessitat urgent d’alleugir
Entorn invalidant:
Especialment durant la infància
- Invalidació d’estats interns (no tens gana, acabes de menjar; prou de fer el
ploramiques”)
- Respostes erràtiques o inapropiades a les experiències privades manifestades
- Deprivació emocional
- Abús
- Fracàs a l’hora d’ensenyar al nen a tolerar el malestar, a confiar en les seves respostes
emocionals com a vàlides

El resultat: dèficit en regular les respostes emocionals

- Dificultats per a inhibir conductes poc eficaces que apareixen en resposta a emocions
negatives
- Dificultats per aquietar l’activació fisiològica resultant d’una forta emoció
- Dificultats per a concentrar-se en presència d’una emoció forta

Les conductes desadaptatives i explosives dels TLP es poden entendre com:

- Intents d’alleugir el malestar produït per la intensitat i durada de les emocions negatives
- Conducta impulsiva (i parasuicida): intent poc adaptatiu de regular i reduir l’emoció
negativa
- Automutilació: amb funció de reduir l’ansietat i altres estats emocionals negatius

Com a conseqüència:
Interferència marcada en les relacions socials:
- Caòtiques
- Impulsives i esclats d’emocions negatives
- Dificultats per mantenir una relació estable

 Perspectiva dialèctica
Linhean inclou l’ús de la dialèctica al veure l’eficàcia de la utilitat de tècniques paradoxals en
els TLP
Exagerar conclusions absolutistes fins a arribar a lo absurd
Alternança entre estil terapèutic confortador i confrontador
La realitat està en continu canvi
Reconèixer la polaritat i adquirir l’habilitat de que ambdues possibilitats siguin possibles i es
puguin integrar en la síntesi
La perspectiva dialèctica ajuda al clínic a organitzar els patrons de funcionament dicotòmics
Objectiu TDC: resolució o integració dels patrons oposats
Exemples de patrons dicotòmics:
- Crisis extremes – evitació emocions
- Comportaments victimitzats, culpa als altres (passivitat activa) – (competència aparent)
afronta sense necessitat de ningú (normalment associat a emoció positiva extrema)

Pacients TLP: dificultat en trobar un terme mig

TDC: Equilibri entre acceptació i canvi

 Intervenció TDC
Es proposa un tractament protocol·litzat 1 any de durada que inclou:
- Teràpia individual
- Sessions de treball en grup

Utilitza estratègies de TCC clàssiques com:

- Solució de problemes
- Exposició
- Formació en habilitats
- Gestió de contingències
- Modificació cognitiva

Sumant-hi el cultiu de l’acceptació i la pràctica de l’atenció plena: acceptació comrpomesa al

canvi

3 fases de la TDC:
- Pretractament
- Tractament
- Posttractament

Fase de Pretractament:
On s’estableixen els límits de la teràpia (manca de consciència de problema)
Orientació cap a la teràpia, visió general del programa, psicoeducació TLP
Establir òptima relació terapèutica, cohesió de grup
Fixar metes i compromisos bàsics (contracte de tractament)
Normes de funcionament:
- Si abandonen no poden reenganxar-se
- Obligatorietat de la teràpia individual
- No acudir sota efectes substàncies tòxiques
- Disposat a acceptar ajuda
- No relacions privades entre membres del grup mentre dura la teràpia

Fase de Tractament
- Format grupal:
Estructura preestablerta
1 sessió a la setmana de 2.5h
Entre 6 i 8 pacients i dos terapeutes
S’ensenyen habilitats bàsiques

- Format individual:
Q sessió a la setmana de 1h
S’aborda la motivació, trucades de recolzament, promoure la generalització de les habilitats
apreses en la vida del pacient
Supervisió i recolzament del terapeuta
S’estableix la jerarquia de metes que es treballaran
Extretes a partir de l’anàlisi funcional
Estratègia de solució de problemes

- Trucada d’emergència entre sessions

Compromís d’acceptar l’ajuda, bon ús

Metes:
Reduir les conductes suïcides i parasuïcides
Reduir les conductes que interfereixen en la teràpia
Puntualitat: adherència al tractament, tasques entre sessions, no consum de tòxics,
seguiment de la pauta farmacològica
Reduir les conductes que interfereixen en la qualitat de vida
Conductes d’aïllament, conductes sexuals de risc, problemes de parella, promoure habilitats
d’independència funcional
Argumentar habilitats comportamentals
Fase Postractament:
Grups d’autoajuda
Treball per aconseguir objectius vitals
Treball de manteniment dels objectius assolits
Prevenció de recaigudes

 Recursos clínics
Estratègies – activitats tàctiques del terapeuta
- Dialèctiques: Equilibrar els intents de canvi amb l’acceptació
- Nuclears: estratègia de validació
- Estilístiques: estils comunicatius interpersonals adequats
- De gestió de casos: com ha d’interactuar el terapeuta en l’entorn social del pacient
- Integradores: Com gestionar les situacions problemàtiques que sorgeixin durant la
intervenció

Habilitats que es treballen durant la teràpia en grup:

- Habilitats d’atenció plena o mindfulness:
L’entrenament en atenció plena necessària per a l’entrenament de les altres habilitats
Serveixen per potenciar l’aprenentatge de les altres habilitats
Les primeres que s’ensenyen

- Habilitats de tolerància del malestar:

Els TLP tenen tendència a utilitzar estratègies d’evitació per alleugir el malestar
Eviten a través de conductes autolesives, consum de substàncies, conductes alimentàries
desadaptatives
Provoquen alleugeriment del malestar emocional a curt termini, cosa que fa que augmenti
la seva utilització en un futur

Per aprendre a tolerar es treballen les següents estratègies:

a. Estratègies de distracció (diferent a l’evitació´, son temporals)
Atendre a una altra persona, distracció de pensaments
Pla de distracció: no terapèutic, però necessari com a pas previ

b. Accés a estímuls positius:

Activitats agradables

c. Millorar el moment
 Centrar-me en el que puc fer ara

e. Anàlisi de les avantatges i inconvenients de la situació que experimenta

Sense jutjar, acceptant el que ha passat, validant-ho com a que ha estat la millor manera
que tenia per resoldre-ho

- Habilitats de regulació emocional:

Reduir la vulnerabilitat emocional a partir del canvi d’hàbits disfuncionals: nutrició, descans,
exercici i salut física, activitats que augmentin la relació d’autoeficàcia
Incrementar l’ocurrència d’esdeveniments emocionals positius: Programació i realització
d’activitats que generin plaer i metes a curt, mig i llarg plaç

- Habilitats d’eficàcia interpersonal

Potser tenen les habilitats ja però no les apliquen amb eficàcia
Ensenyar a aplicar-les de manera específica:
-Resolució de problemes interpersonals, socials
-Assertivitat
-Aconseguir obtenir els seus objectius en una situació interpersonal (vull caure bé)

Procediments mindfulness utilitzats en TDC:

En la TDC plantegen 3 estats mentals:
- Ment racional:
Forma de pensar lògica i racional segons la qual es planteja la conducta i s’afronten els
problemes
“El que s’hauria de fer”

- Ment emocional:
Ment i conducta estan controlats per l’estat emocional actual
“El que em surt fer”

- Ment sàbia:
Integració entre la ment racional i la ment emocional
“La intuïció”
Els TLP són emocionals, desregulació emocional
Mindfulness com a vehicle per a aconseguir la ment sàbia

Ajuden a millorar:
-L’atenció plena en el moment present
-La intencionalitat i la motivació
-L’acceptació i la curiositat (ment principiant)
-Cedir davant el malestar, no esforçar-se a lluitar en contra de successos incontrolables

Distingirem entre:
-Habilitats què
-Habilitats com

Habilitats què:
Observar:
-Prendre perspectiva entre la observació i el fet observat
-Observar el moment sense intentar canviar res
-Imatge de cinta transportadora

Descriure:
-Posar paraules
-Evitar la literalitat i no confondre (tenir por no vol dir que allò sigui perillós)

Participar:
-Objectiu final: separar pensament, d’emocions i de sensacions físiques

Habilitats com:
No jutjar: tendència a jutjar i jutjar-se coma. Idealitzat-devaluat: no etiquetes
Centrar-se en una sola cosa cada moment: no fer mil coses a la vegada, centrar atenció en
l’activitat (TLP tendència a pilot automàtic amb malestar)
Efectivitat: fer el necessari en cada situació particular, reduir la preocupació per si està bé o
no i actuar.

Tema 6: Altres TCC de 3a Generació

 Teràpia d’activació conductual
Intenta donar resposta a:
-Per què es deprimeixen les persones
-Quins factors expliquen que es mantingui la depressió?
-Com podem ajudar a superar els problemes de tipus depressiu?

Introducció
1973 Ferster i Lewinsohn
Destaquen la importància de la funció del comportament de la persona a l’hora d’explicar la
depressió
La depressió seria l’efecte que té el comportament en el seu context:
- Context extern
- Context intern

Com s’explica la depressió des del context?

La depressió es desenvolupa degut a:
La persona deixa de rebre o rep menys estimulació gratificant en relació al seu
comportament
La persona deixa de realitzar activitats o deixa d’afrontar per evitar el malestar, tendint a la
passivitat i a l’aïllament
La persona s’afronta a nombrosos E i contextos aversius a la seva vida
Vs model mèdic (persona defectuosa)

Des de la Teràpia d’Activació conductual (AC):

No neguen la influència de factors genètics i biològics
Destaca els factors contextuals tant en el desenvolupament com el manteniment de la
depressió
Evidència de que la millora de l’estat d’ànim acostuma a donar-se de “fora cap a dins”

 Fonaments teòrics AC
Resultats d’estudis components terapèutics i eficàcia:
El component conductual AC per sí sol obté el mateix resultat que la TCC
Més canvis d’estil atribucional negatiu en les persones que havien fet AC que en TCC
Hipòtesis: es pot disminuir la depressió sense necessitat de canviar pensaments, només
“posant en marxa” a la persona
En depressió moderada tots iguals d’eficaços (placebo, paroxetina, AC i TCC)
En depressió major la AC i la paroxetina són més eficaços que la TCC i el placebo
En depressió major la AC té menor índex de recaigudes

La depressió com situació:

Des d’aquest model es considera la depressió com una situació en la que un està
La base del model és l’anàlisi de la conducta (interna i externa)
Bona part de les conductes de persones deprimides són evitacions conductuals
En un context amb poques recompenses, l’actitud de la persona és clau tant per mantenir la
situació depressiva com sortir d’aquesta
Evitació (com a procés normal) vs activació (com a solució)

Formes d’evitació:
- Retirada social (evitar quedar amb gent, no contestar el telèfon)
- Evitació no social (excessiu temps inactiu, no assumir tasques difícils)
- Evitació cognitiva (no pensar sobre el problema, no prendre decisions, no intent de
resoldre, rumiació excessiva en el passat)
- Evitació per distracció (jocs ordinador, tele-brossa, exercici en excés, menjar en excés)
- Evitació emocional (alcohol, drogues, inhalar substàncies tòxiques)
L’evitació conductual seria un problema secundari, derivat d’unes circumstàncies inicials i de
la disminució d’al·licients... Però juga un paper decisiu en la depressió i la teràpia

 Què és l’AC?
Activació conductual:
Enfoc d’intervenció dirigit a:
- Ajudar a la persona a “reenganxar-se a la seva vida”
- Canviant el comportament per accedir a fonts de reforçament positiu

Hipòtesis de la AC:
- Les circumstàncies de la vida de la persona i la seva forma de reaccionar i comportar-se
obstaculitzen, redueixen o eliminen l’accés a reforçadors positius
- La persona presenta comportaments passius i d’evitació de situacions i E incòmodes que
es veuen reforçats negativament

Objectius de la AC:
Aconseguir un canvi en els patrons de comportament de la persona, per tal de substituir les
conductes evitatives per conductes d’aproximació

Aportacions de la AC:
Definició de trastorn psicològic:
- Un esforç contraproduent per resoldre una situació problemàtica, en el que els pròpies
conductes, accions i reaccions, resulten elles mateixes part del problema
- El problema psicològic està en com respons a aquestes experiències, esdeveniments
privats i als esdeveniments i circumstàncies de la vida: d’una manera en que la resposta i
intents de solució formen ja part del problema més que de la solució.

Principis bàsics de la intervenció des del model AC:

- Importància de la relació terapèutica: validació, no jutjar, reforç d’activitats, cordialitat,
sinceritat, figura d’entrenador i col·laborador en el procés de canvi
- Activitat constant: no ho pensis, no ho diguis, fes-ho!
- Sense pressa: programació gradual de les activitats, passos petits i senzills
- Èmfasi en reforçadors naturals, sense prescindir dels arbitraris i dels auto-reforçadors
- Primer actuar, després sentir: no esperar a sentir ganes d’actuar
- Supervisió constant de les tasques amb retroalimentació (seguiment terapèutic)
- Orientació al tractament: s’explica obertament el model constant comunicació
- L’activitat en el seu context: constant anàlisi amb el pacient dels elements contextuals
(antecedents- conducta- conseqüents)

 Model activació conductual

- Assumeix els principis descrits, posant èmfasi en la importància dels patrons d’evitació i
passivitat de la persona com a resposta desadaptativa davant esdeveniments
estressants o problemes vitals
- L’evitació inicial del malestar s’acaba perpetuant i intensificant l’estat d’ànim negatiu
-Porten a reduir experiències agradables, per tant, l’accés a reforçadors positius
-Generen problemes secundaris, derivats de l’evitació (a la feina, família...)
-Bloquegen la solució dels problemes primaris, ja que els eviten i es manté el problema
- El model AC vol substituir la via 1 o TRAP per una via alternativa, la via 2 o TRAC
- Assumpció de que el model és completament individualitzat
No s’assumeix que algo és reforçant fins que no es comprova que augmenta la
freqüència del comportament o eleva l’estat d’ànim

- Línies d’acció
Entrenar al client en la realització constant d’anàlisis funcionals del seu comportament
Elaboració i monitorització constant de plans setmanals d’activitats, valorant en sessió
els resultats

- Ús de TCC
Exposició, modelat, extinció, entrenament en assertivitat, HHSS, resolució de problemes
Exercicis d’ACT per identificar valors i metes personals; tècniques de consciència plena,
sobretot per identificar i treballar la rumiació depressiva i la motivació
Programació d’activitats:
- Concreció conductual
Tasques clares (quan, com, durant quant temps...)

- Gradació de les tasques

Començar per passos petits i augmentar de manera progressiva
Obtenir resultats petits però des d’un principi
Dividir en subtasques per evitar pensaments de TOT o RES

- Monitorització constant
De l’activitat, estat d’ànim i emocions, assoliment i plaer
Ús constant d’autoregistres i revisats en sessió amb reflexió conjunta
Identificar les activitats que s’associen a increment estat d’ànim i emocions positives
 Graella valoració
T7. TCC 3a generació en nens i adolescents