Marta Mestre

M1: APROXIMACIO A LA PSICOLOGIA DE LA EDUCACIO (PE)

INTRODUCCIÓ A LA PSICOLOGIA DE L’EDUCACIÓ
➡ Breu recorregut històric de la PE
PRIMERA ETAPA: fundació 1890 - 1920
‣ WILLIAM JAMES
• 1892: Constitucó america psychological association (APA) formada x psicolegs
educatius volen reformar l’educacio amb les aportacions de la psicologia
• Fundadors de la PE nals sXIX
- Analitza l’aplicaciño de la psicologia a la EI
- Els experiments en els lab no indiquen com promoure una ensenyança e caç
- Importancia 👀 l’ensenyança i aprenentatge contextos reals
- Continguts x davant del nivell dels estudiants
‣ JOHN DEWEY
• Va promoure l’aplicació de la pràctica de la psico
• Primer lab de PE Uni de chicago 1894
• Idees innovadores de PE
- El nen apren millor activament
- L’educacció ha d’enfocar-se al nen com un tot, adaptar-se a l’entorn que el
rodeja
- Aprendre pensar, adaptar-se a l’entorn extern
- Educació su cient
- Preocupació x l’estudi de les diferencies individuals
‣ EDWARD THORNDIKE
• Pare de la psico educativa
• Avaluació, mediació i promoció dels fundaments cienti cs del aprenentatge (dissenyador
experimental en el camp de l’educacio)
• Funció de les Escoles perfeccionar la capacitat de raonament
• Estudis cienti cs estrictes sobre l’ensenyança i aprenentatge
• La PE ha de tenir una base cienti ca i enfocar-se a la mediació.

SEGONA ETAPA : Consolidació 1920 - 1960

• Base empirica establerta : Teories, instruments de mida, disseny d’investigació i analissis
estadistics. Contribucions importants en la pràctica educativa
• Decada dels 40 la PE va estar apunt de desapareixer
TERCERA ETAPA: eclosió 1960 - ACTUALITAT
• Importants canvis socials i educatius donen lloc a noves teories
• Models basats en teories cognitives, sistemàtiques, ecologiques i en la psicmologia
comunitaria
• Psicoleg paper molt important entre el coneixement psicologic I la practica escolar
• Finals 70: primers serveis i equips d’orientació I assesorament psicopedagogic
• Augment producció cienti ca en aquest camp

➡ Conceptualitzaciño de la PE
QUÈ ENTENEM COM A PE?
És un camp d’aplicació de la psicologia, reduint els fenòmens educatius a procesos psicologics
bàsics, entenent la PE com una psicologia aplicada a l’educació

PE com estudi de les situacions educatives, disciplina aplicada i autònoma on importa el pol
educatiu

PE com una disciplina que uneix la psicologia i l’educació, amb un objecte d’estudi, uns metodes
i uns marcs teorics propis, Aproximació miltidiciplinar
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Marta Mestre

QUIN ES EL SEU OBJECTE D’ESTUDI? Dimensions i nalitat

TEÓRICA O EXPLICATIVA :permet comprendre i explicar els procesos educatius elabora models
interpretatius deks procesos de canvi estudiats
TECNOLOGICA O PROJECTIVA : Ajuda a elaborar procediments, estrategies i models de
plani cació I intervenció Contribueix al disseny de situacions o activitats educatives capaces
d’introduir o provocar det tipus de canvis en els que participen.
TÉCNICA O PRÀCTICA: Ajuda a la instauracó de pràctiques educatives més e caçes ,
satisfactòries i enrriquidores per les persones que participen en elles intervenció i resolució de
problemes concrets sorgits en la posada a punt o desenvolupament de les activitats educatives.
DE QUINS CONTINGUTS TRACTA?
1. Procesos de canvi comportamental, procesos d’aprenentatge i procesos de desenvolupament
i socialització
2. Factors o variables de les situacions educatives directa o indirectament responsables dels
procesos de canvi:
- Factors intrapersonals ( del que apren/del que ensenya)
- Factors interpersonals
- Variables contextuals
- Variables curriculars
• Principals caracteristiques dels procesos de canvi
- Persegueixen l’adquisicio de coneixements o la construcció de signi cats compartits.
Persegueixen l’adquisició de sabers (coneixements, valors, normes ..)
- Son intencionals (amb dif grau d’intencionalitat tant x el que ensenya com x el q apren)
- Duració relativament llarga
- Interactuen entre si, produint canvis comopotamentals duraders i globals que es manfesten en
diverses arees del comportament.
• Psicologia de la educació (PE): Part de la psico que estudia els procesos de canvi que es
produeixen en les persones. Xla in uencia de la participació en les activ educatives de dif
ambits
• Psicologia de la instrucció (PI) : Part de la psicologia de la educació que es refereix a la
educació escolar. Estudia eks procesos de canvi que es produeixen en les persones com a
resultat de la participació en les activ educatives escolars
RELACIÓ QUE MANTÉ AMB ALTRES DISCIPLINES
Relacions amb ciencies psicologiques bàsiques i altres disciplines educatives
- Disciplina psicologica manté relacions amb la resta de diciplines psicologiques
- Disciplina educativa col·labora amb una millor comprensió, plani cació i millora dels
procesos educatius amb una prespectiva multidiciplinar
- Disciplina de naturalesa aplicada inclou coneixements de naturalesa teorico
conceptual, de plani cació i disseny i intervenció pràctica.
ÀMBITS DE LA PSICOLOGIA DE LA EDUCACIÓ :
• Relacionats amb les pràctiques educatives escolars
- Serveis especialitzats d’orientació psicoeducativa i psicopedagogica
- Centres especi cs i serveis d’educació especial
- Elaboració de materials didàctics i curriculars
- Formació del professorat
- Avaluacio de programes, centres i materials educatius
- Plani cació i gestió educativa
- Investigació educativa

• Relacionats amb altre tipus de pràctiques educatives

- Serveis i programes Att. Educativa a la infancia, adolescencia i juventut en contextos no
escolars
- Educació d’adults
- Programes de formaciño educatius i/o oci
- Tv educativa
- Campanyes i prgrames en mitjans de comunicació
- Us de les noves tecnologies
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 Marta Mestre

• Relacionats amb la psicologia i psicopedagogia infantil

- Centres de salut mental, hospitals, serveis d’atenció precoç
- Centres de diagnostic I tractament de di cultats d’aprenentatge

L’APRENENTATGE DES DEL CONDUCTISME I DES DEL COGNITIVISME

➡ Models d’aprenentatge: Les concepcions contructivistes en les situacions educatives
L’ENSENYANÇA I L’APRENETATGE EN LA SITUACIÓ EDUCATIVA
• Aprenentatge es un tema central de la psicologia educativa
És una infuència relativament permenent en el comportament, coneixements i habilitats del
pensament que pasen a travès de l’experiència.
• Models
-Conductuals : coneixement clàssic, conexionisme I condicionament operant
-Cognitius: Procesament de la info, teoria social-cognitiva
-Contructivistes
➡ L’APRENENTATGE DES DEL CONDUCTISME
• Condicionament clàssic (IVAN PAVLOV) Aprenentatge de re exos condicionals
• 🐶 veu un 🦴 =saliva / 🐶 veu una 🔔 = indifencia / 🐶 veu 🦴 +🔔 = saliva /🐶 veu 🔔 =saliva
Generalització // discriminació // extinció
• Conexionisme (Thorndike) (ASSAIG - ERROR) Persones “operen” de manera activa al seu
entorn x produir dif conseqüències
Llei de la disposicó // llei del efecte // llei del exercici
• Thorndike promou idea que la psico de l’educació ha de tenir una base cienti ca i ha de
centrar-se amb la mediació.
• Condicionament operant (Skinner) :Reforç + afavoreix conducta // castig elimina
conducta
Una = és mante o augmenta si actuem sobre els antecedens o els consequents

✦ CONDICIONAMENT OPERANT (seminari)

SKINNER defensa conductisme radical
Aplica analisi experimental de la conducta a l’educació/proposa tecniques de modi cacio de
conducta
La conducta pot ser manifesta o priv

TECNIQUES MODIFICACIO DE CONDUCTA TÈCNIQUES PER DESENV CONDUCTES

fi
fl
fi
fi
 Marta Mestre
TECNIQUES REDUIR CONDUCTES
• Extinció: eliminant relacio de contingencies entre una conducta i consequencies
• Temps fora: Retirem persona d la situació en la que té un reforçament de manera contingent a
la conducta que volem reduir
• Reforçament diferencial: Reforçament una o + conductes dif a la que volem reduir. Volem que
incrementar aquestes conductes disminueixi la frequencia de la conducta que volem eliminar.
- RD d’altres conductes: reforçem qualsev conducta dif a la que volem eliminar
- RD concutes incompatibles: reforcem conductes que son incompatibles amb la
que volem eliminar.
-RD taxa baixa: Reforcem una conducta nomes si apareix amb una freqüència
inferior a la que ens interessa
SISTEMES D’ORGANITZACIÓ DE CONTINGENCIES
• Economia de txes: Control sobre un det ambient. Participants tenen acces a unes txes quan
fan unes det conductes desitjades. Les txes es poden canviar x reforçadors generalitzats (inf)
• Contracte conductual: Docum escrit on s’especi quen les conductes que una persona/grup
esta d’acord a fer i les consequencies si les fan o no. Poden ser: unilaterals, bilaterals o
multiples (+grans)

ÀNALISI CONDUCTUAL APLICAT A L’EDUCACIÓ

• Pasos i tècniques
1. De nicó operativa i quanti cable de la conducta a modi car
2. Establiment de la línea base. Det la frequencia i duració de la conducta en l’aula abans de la
nostra intervenció
3. Disseny de la intervencio i elecció de les tecniques mes adequades
4. Avaluació de la intervenció comparant les mides de la conducta despres de la intervenció
amb la inea base

➡ APRENENTATGE DES DEL COGNITIVISME

El paradigma cognitiu és el factor que intervé entrel’estimul i la resposta
L’estudiant és un processador actiu entre l’estimul i la resposta.
TEORIA DEL PROCESAMENT DE LA INFO
La psico cognitiva té importancia els processos i estructures cognitives encarregades de la getsio
I emmagatzament de la info que arriba al nostre sistema de coneixement.
De les estructures cognitives la memoria te una importancia especial, xq és la memoria a llarg
termini on queden guardats els sig dels coneixement ja adquirits en forma d’estructures
cognitives/esquemes

• Model estructural de la memoria Atkinson i Shi rin (1968)

fi
fi
fi
fi
ff
fi
fi
fi
 Marta Mestre

✦ TEORIA SOCIAL-COGNITIVA DEL APRENENTATGE

ALBERT BANDURA
• Els pensaments dels estudiants afecten al seu comportament i aprenentatge
• Avaluació de les teories conductuals
• Planteja factors socials I cognitius , I la conducta tenen papers importants en l’aprenentatge.
• Aprenentatge per observacio
Bandura deia que els aprenents tenen 5 capacitats importants x l’aprenentatge:
- Capacitat simbolica
- Capacitat de previsió
- Capacitat vicaria
- Capacitat autorreguladora
-Capacitat autore exió
• Model contamporani del aprenentatge per observació
1. Atenció 2. Retenció 3. Producció 4.Motivació
(semiari)
• Teoria entre conductisme /cognitivisme
• Proposa model de determinisme reciproc i aprenentatge observacional a traves de models

CONCEPCIÓ CONSTRUCTIVISTA DELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE : PIAGET I AUSBEL

➡ L’enfocament constructivista com a marc integrador
Concepcio tradicional l’aprenentatge de l’alumne depen majoritariament del comportament del
prfessor i metodologia d’ensenyança utilitzada
Constructivisme importancia del que aporta el propi alumne al proces d’aprenentatge
• L’activ contructiva de l’alumne apareix com un element mediador molt impo entre la
conducta del professor I el resultat del aprenentatge
• Nova prespectiva un canvi radical en la forma d’entendre el proces d’ensenyança/
aprenentatge
• El constructivisme es la orientació dominant de la psicologia de la educacio

➡ TEORIA GENETICA DEL DESENVOLUPAMENT PIAGET

• Epistemologia genética: disciplina que estudia els mecanismes i procesos x els que es pasa
dels estadis de menor coneixement a coneixament més avançat
-El que l’alumne apren depen especialment del que ja sap
-L’aprenentage va lligat al desenv
- Interes en l’ordre d’aquests estadis que representa pasar d’un Estadi a un altre nivell
cognitiu
- Identi car i explicar els canvis cognitius generals que tenen caràcter universal
• Paper actiu del aprenent en el seu proces d’aprenentatge
• Coneixer es actuar sobre una realitat que ens rodeja. Modi quem la realitat a travès de les
accions
• Els subjectes intenten entendre algo a traves d’establir una relacio entre el coneixament que ja
tenen i la nova info
• El coneixement és una contrucció no una copia de la realitat
• El subjecte selecciona la info , la interpreta, la organitza en base els seus esquemes cognitius
• Importancia del error, indicadors d’una activitat organitzadora i assimiladora insu cient pero
imprescindible x progresar
fi
fl
fi
fi
 Marta Mestre
• El professor ha d’intentar conectar els coneixements que tenen els estudiants
• El coneixement el fa el subjecte x contruir, al interectuar amb el medi
• Prespectiva realtivista I inetaccionista
• L’intel·ligencia es la capacitat d’adaptar-se al medi
CONFLICTE COGNITIU
Algo que incomoda/genera ? Però s’ajusta als seus interesos
Tota = adaptativa dels subjecte funciona dos mecanismes independents
- ASSIMILACIÓ Incorporacio de noves experiencies els esquemes previs que ja sap.
Procès la persona interpreta la info que ve del medi en funcio de les
etructures de coneixament de les que disposa.
-ACOMODACIÓ Modi car els esquemes actuals x donar lloc a un nou coneixement i
reequilibrar.
➡ TEORIA DEL APRENENTATGE VERBAL SIGNIFICATIU AUSBEL
• Els coneixements previs del estudiant tenen un paper molt impo xq l’aprenentatge adquirit
sigui signi catiu
• Factor + impo que in ueix en l’aprenentatge es el que l’alumne ja sap, que ho descubreixi I
ensenyi en consequencia
• Estructura cognoscitiva canittat, claredat i organització dels coneixaments pevis que te un
alumne.
• Els nous aprenentatges s’incporporen x assimilació
• Organitzador previ pont entre el que els estudiants coneixen i el que ha de coneixer xq els
nous coneixaments puguin ser signi cativament assimilats
TIPUS
- Aprenentatge repetitiu/memoristic els continguts s’emmagatzemen tal i com es
representen
- Aprenentatge signi catiu el contingut es relaciona amb els coneixements previs que té
l’alumne
- Aprenentatge per recepció l’alumne reb els continguts que ha d’aprendre en la seva
forma nal, acabada. Ha d’adquirir-los, comprendrels i reproduir-los amb la mateixa
estructura organitzativa que els va rebre.
- Aprenentatge per descobriment l’estudiant ha de tenir que reorganitzar els continguts
que se li presenten de forma incompleta o inacabada intentant de descobrir relacionsm
lleis o regularitats des dels seus coneixements previs
✅
- El coneixement adquirit de forma signi cativa dura + temps
- Augmenta la capacitat d’aprendre altres materials o continguts relcionats
- En el cas que s’olvida es mes facil el reaprenentatge

CONCEPCIÓ CONSTRUCTIVISTA DELS PROCESSOS D’ENSENYAMENT I APRENENTATGE : VIGOTSKY I BRUNER

➡ TEORIA SOCIOCULTURAL DEL DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE VIGOTSKY
3✅
• Les habilitats cognitives del nen nomes es poden comprendre quan s’analitzen i interpreten
des del punt de vista del desenvolupament. Relació bidireccional entre desenvolupament i
aprenentatge.
• Les habilitats cognitives estan mesurades x paraules, el llenguatge i les formes de discurs les
quals serveixen com eines psicologiques per facilitar i transformar l’activitat mental
• Les habilitats cognitives s’originen en les relacions socials i estan emclavades en un fons
sociocultural. Importancia de les pràctiques educatives com a motor del desenv huma.
fi
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 Marta Mestre
VIGOTSKY el desenv psicologic i l’aprenentatge humà són procesos del desenvolupament social
i interactius
LLEI DE LA DOBLE FORMACIÓ DE LES FUNCIONS PSICOLÒGIQUES O LLEI GENÈTICA
GENERAL DEL DESENVOLUPAMENT CULTURAL
Qualsev funció apareix dos vegades en el desenv cultural del nen. Primer lloc pla social (entre
les persones i com una categoria interpsicologica) Segon lloc pla psicologic (en el nen com una
categoria intrapsicologica)
• Interiorització proces x el que les accions son transferides de pla interpsicologic/social pla
intrapsicologic/individual
L’aprenentatge social es xq els continguts que aprenem es contrueixen socialment x altres
persones o cultures//aprenem amb la interecció amb els nostres semblants
• La contrcucció del coneixement es un procés social i compartit
MECANISMES SOCIALS D’AJUDA X LA PROMOCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT EN LA
INTERECCIÓ EDUCATIVA
• Zona de desenv proper: distància entre el nivell de desenv real (capacitat de resoldre
independentment un problema) i el nivell de desenv potencial (resoldre un problema guiat x un
adult o company + expert)
ELS PROCESOS DE MEDIACIÓ SEMIÓTICA
• Vigotsky és refereix a la activitat mediada a mediació semiótica
• Les persones ens relacionem amb el medi sic, tranformant-lo a travès de medis
d’instruments/eines, existeixen una serie d’eines psicologiques que mesuren les funcions
psicologiques
• En la teoria de Vigostky, es central el paper que té el llenguatge en el proces del
desenvolupament psicologic, x el fer de formar-se x el mediador
• Aquestst sistemes de signes, a mesura que es van adquirint x part de la persona produeixen
transformaxions importants en la forma en que aquest es relaciona amb el seu entorn
IMPLICACIONS EDUCATIVES:
- La intervenció pedagogica del professor ha d’anar dirigida a la zona de
desenvolupament proper.
-El paper de professor en l’ensenyança es el mediador
- Favoreix les intereccions dins l’aula (prof-estudiant // estudiant-estudiant)
-La capacitat d’aprendre del estudnait aumenta si s’utilitzen recursos i materials didactics
de recolzament apropiats
➡ TEORIA DEL APRENENTATGE PER DESCOBRIMENT BRUNER
• L’aprenentatge un proces de coneixament que té lloc de forma logica
• L’ensenyança proces de facilitar el descorbiment dels nexos/relacions que guarden entre si
els conceptes + simples
• L’aprenent construeix el seu coneixement segons les seves propies categories que va
modi cant a partir de la seva interecció amb el medi
PRINCIPIS QUE MANEN EN AQUEST TIPUS D’APRENENTATGE
- Tot coneixement real és aprés x un mateix
- El signi cat es producye exclusiu del descobriment creatiu
- El metode del descobriment es el principal per transmetre el contingut
- La capacitat per resoldre problemes es la meta principal de l’educacio
- L’ensenyament expositiu es autoritaria
- El descobriment és una font primaria de motivacio intrínseca
- El descobriment assegura la conservació del record
PRINCIPIS BÀSICS
1. MOTIVACIÓ: curiositat , reciproc i necessitat de desenvolupar les seves competencies.
2. ESTRUCTURA: L’objectiu en l’ensenyament es que l’alumne entengui l’estructura
fondamental dels continguts:
- Fer que l’aprenentatge sigui mes accesiu ia que proporciona als alumnes un quadre
general.
- La presentació de les idees d’una manera simpli cada i estructurada fa que la retencio
sigui + facil i duradera.
- Fer possible una transferencia adequada i efectiva, sent possible el establiment de
relacions signi catives amb altres continguts.
- Es un requisit per oder aplicar els coneixements a la resolució de problemes
fi
fi
fi
fi
fi
 Marta Mestre
3. SEQUENCIES DE PRESENTACIÓ: Els coneixements han de ser organitzats i presentats de
manera que siguin coherents amb la manera de representacio que cada alumne ha de tenir en
un det moment.
El desenv cognitiu segons BUNER té 3 estadis
. ENACTIVA sensoriomotor (l’accio) . ICÓNICA Preoperacional (imatges).
. SIMBÓLICA operacions concretes (llenguatge)
• Com a consequencia d’aquestes idees, la porgramació general del curricilum ha de tenir una
det estructura
• Bruner fa una nova organització de curriculum CURRICULUM EN ESPIRAL
• L’organització dels criteris del curriculu dins i a través dels cursos educatius ha de ser de lo
simple a lo complexe// de lo concret a lo abstracte // especi c a lo general
4. EL REFORÇAMENT: l’aprenentatge s’afavoreix a travès del reforçament. Necessari la
retroalimentació

APLICACIONS CONSTRUCTIVISME
• X fomentar l’aprenentatge signi catiu entonrns complexes que impliquin un desa ament
x l’aprenentatge, feines autentiques, negociació social i responsabilitat compartida com a part
de l’aprenentatge, representacions múltiples del contingut, instrucció centrada en l’estudiant
➡ TUTELATGE COGNITIU - TUTORIA ENTRE IGUALS
• Guiar a l’alumne durant els seus procesos cognitius i metacognitius
• Un alumne menys experimentat adquireix coneixements i habilitats a tarvés de la guia d’un
expert
• Importancia del aprenentatge actiu i de la naturalesa situada del aprenentatge el pensament
sorgeix en contextos socials i sics
➡ APRENENTATGE BASAT EN PROBLEMES, PROJECTES I REPTES
• APRENENTATGE BASAT EN RPOBLEMES Aprenentatge que es centra en problemes
auténtics com els que es presenten a la vida diaria. (Curta durada)
• APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES Els estudiants treballen en problemes reals i
signi catius i creen productes tangibles (llarga durada)
• APRENENTATGE BASAT EN REPTES Solució a un problema del seu entorn. Elements
d’investigació , problemes oberts i generals, Noves tecnologies, aprenentatge interdisciplinar
➡ APRENENTATGE SERVEI
• Aprenem fent un servei a la comunitat
• Combina l’aprenentatge academic amb el desenv social I personal
• Compromís social
• Integrat en el pla d’estudis del alumne
COMUNITATS D’APRENENTATGE
• Projecte de transformació social i cultural basat en l’aplicaicó de actuacions educatives d’exit
(AEE) que han demostrat cienti cament que milloren el rendiment educatiu i la ocnvivencia
• Les comunitatd d’aprenentatge impliquen a tota les persones que de forma directa/indirecta
inlueixen en l’aprenentatge i el desenvolupament dels estudiants: docents, familiars, persones
voluntaries, membres d’asociacions i organitzacions veinals
• ACTUACIONS EDUCATIVES D’EXIT:
- Formació de familiars
-Participació educativa de la comunitat
- Grups interactius
- Model dialogic de prevencio I resolucio de con ictes
- Formació dialogica de professorat

PRÀCTIQUES EDUCATIVES COM A CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT

• Totes les cultures eduquen els seus membres. Les habilitats necessaries son dif en les
societats +/- desenvolupades
• L’educacció es un fenómen complexe, comprendre el seu impacte en el desenvolupament de
la persoba obliga a tindre en compte la globalitat de les práctiques educatives a les que esta
implicada
➡ CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT I PRACTIQUES EDUCATIVES
A TRAVÉS DE LA EDUCACIÓ El grup social intenta asegurar que els Seus membres
adquireixin la experiencia cultural del grup que ha elaborat soicalment.
fi
fi
fi
fi
fl
fi
fi
 Marta Mestre
És poden conceptualitzar les pràcriques educatives com si fossin autèntic contextos de
desenvolupament personal
Les pràctiques educatives (familia, escola, treball, temps lliure …) enteses com contextos de
desenvolupament fan possible que les persones al llarg del seu cicle vital observin i incorporin
models d’activitats, rols i relcaions progresivament més complexos, conjuntament o amb la guia
directa d’altres més experts practicar aquestes activ de manera autonoma aprepndre i fer
seus els coneixements I habilitats imprescindibles x el seu desenv
TEORIA ECOLOGICA DE BRONFENBRENNER: Els dif ambients que rodejen a l’individu
in ueixen a la seva educacio
- MICROSISTEMA entorns immediats i concrets (Familia/escola)
- MESOSISTEMA Interrelacionals (La relacio que s’estableix entre fam i Escola)
- EXOSISTEMA No la tenen directament (treball dels seus pares)
- MACROSISTEMA temes politics, legals, social, culturals.. que in ueixen al subjecte en
el seu desenv.
SEGONS BRONFERBENNER : dos condicions en que la practica educativa es converteix en un
context potencial de desenv
- Ha de possibilitar que el nen observi patrons d’activ progressivament més complexa i
que es pugui incorporar amb l’ajuda i la guia d’algu + expert
- Ha de possibilitar que el nen pugui implicar-se en les activ que ha apres amb l’ajuda dels
demès, pero de forma independent
Quan es compleixen aquestes dos condicions el microsistema funciona com un context de
desenv.
➡ CONTEXTOS EDUCATIUS I DE DESENVOLUPAMENT
Familia (rela familia-escola), context escolar, grups d’iguals, medis de comunicació ..
CONTEXT ESCOLAR: triangle interactiu (Cesar coll)
La concepció contructivista diu caracteristiques sobre els tres elements implicats en
l’aprenentatge escolar
fl
fl