-1-

Universitat Oberta
de Catalunya

Pla docent

10.192 - Processos psicosocials elementals set. 22 feb. 23 Crèdits: 6.0

Professorat responsable de Josep Vivas Elias

l'assignatura

Professorat col·laborador Andrea Calsamiglia Madurga , Andrés Di Masso Tarditti , Baltasar

Fernández Ramírez , Eduard Moreno Gabriel , Joel Feliu Samuel-
Lajeunesse , Jorge Sánchez Naudín , Juan Herrero Olaizola , Laia Aleu
Barnadas , Laura Medina Perucha , Milena Prokopljevic , Neus Mestres
Farré i Valeria Santoro Lamelas

Índex

Presentació
Descripció

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Camps professionals en què es projecta

Coneixements previs

Objectius i competències

Continguts

Recursos
Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Bibliografia i fonts d'informació

Metodologia

Avaluació
Informacions sobre l'avaluació a la UOC

Consulta del model d´avaluació

Avaluació continuada
 -2-

Avaluació final

Feedback

Dates clau

Presentació

Descripció
Aquesta assignatura és la base i el punt de partida per l'estudi psicosocial del comportament humà. Les
situacions en les quals s'analitzen o s'intervé en els processos socials són molt riques i variades. Per
entendre-les és imprescindible conèixer i saber analitzar aquests processos. Amb aquesta finalitat, aquesta
assignatura pretén ensenyar-vos a abordar la realitat quotidiana des d'una perspectiva integrada, és a
dir, posant un especial èmfasi en destacar la naturalesa social dels fenòmens psicològics. Per tant, el
seu objectiu és explicar la realitat partint de la base que els processos psicològics són indissociables dels
processos socials.

Ara bé, l'enfocament que segueix aquesta assignatura sovint no respon a la lògica del sentit comú.
Per aquest motiu, puntualment, pot resultar difícil la seva comprensió. Tenint en compte això, és del tot
recomanable que tingueu una actitud oberta a la reflexió i una certa disposició a qüestionar alguns dels
raonaments, de les creences i les conviccions que habitualment podeu pensar evidents o de sentit comú.

Com sabeu, la psicologia, com a disciplina científica, històricament s'ha interessat per l'estudi dels fenòmens
psicològics. Però sovint ha posat poca atenció als factors socials que influeixen en el subjecte. I aquest
és justament un dels punts de partida de la psicologia social, com una disciplina de les ciències socials
que estudia les relacions entre els subjectes i l'entorn en el qual s'insereixen. En aquest sentit, els factors
històrics, culturals, contextuals, socials i polítics que envolten a la persona, hi assumeixen un paper
destacat. Hi ha una multitud de definicions sobre quin és l'objecte d'anàlisi de la psicologia social. Algunes
d'aquestes definicions emfasitzen la necessitat de buscar les causes del comportament i del pensament
dels individus en situacions socials concretes; d'altres plantegen que aquesta disciplina és la ciència del
conflicte entre l'individu i la societat; i també n'hi ha que postulen que l'objecte de la psicologia social està
en els fenòmens relacionats amb la ideologia i la comunicació. Això no obstant, sigui quina sigui la definició
de partida, en totes elles hi ha una preocupació comuna: mostrar la interdependència entre els fenòmens
psicològics i el context social i cultural en el qual aquests tenen lloc. Així, la psicologia social esdevé la
matèria que estudia com els processos psicològics i les accions, relacions, interaccions, etc., de la nostra
vida quotidiana s'han de concebre i analitzar dins els marcs socials i culturals en els quals sempre es donen.

L'assignatura en el conjunt del pla d'estudis

Aquesta assignatura us servirà com a base per a entendre moltes de les qüestions amb què us trobareu
al llarg del pla d'estudis, ja que us ofereix un punt de vista que va més enllà de la pròpia matèria. En
aquests termes, s'ha d'entendre com una eina que proveeix dels recursos necessaris per enfocar aquelles
assignatures en les quals es treballa el vincle entre les persones, els seus grups de pertinença i la societat
en general.

Camps professionals en què es projecta

Els àmbits d'aplicació de la psicologia social són molts i molt amplis, perquè el punt de vista que ofereix es
pot posar en pràctica en qualsevol situació d'interacció entre persones i entre grups. La psicologia social
us permet entrar en camps professionals tan diversos com els estudis de mercat, la publicitat, la gestió
de recursos humans, la selecció de personal, la formació, la dinàmica de grups, el treball en equips, la
gestió de grups de persones, la intervenció comunitària, la intervenció en problemes socials com ara la
violència juvenil, la violència domèstica o els fenòmens de discriminació social; el paper de les minories en
els processos educatius, l'avaluació de projectes, la millora de la qualitat de vida, la mediació i resolució
de conflictes i les estratègies i tàctiques de negociació en àmbits educatius, jurídics, familiars i de relacions
laborals, la intervenció en mitjans de comunicació social -ràdio, televisió, Internet, etc.- També té sortides
laborals en recerca sobre processos psicosocials bàsics, així com en els diferents àmbits de recerca
psicosociològica. Juntament amb altres camps de la psicologia, és la base teòrica de subdisciplines com la
 -3-

psicologia de les organitzacions, la psicologia jurídica, la psicologia de la comunicació, la psicologia política,

la psicologia ambiental i la psicologia cultural.

És un complement necessari per a especialitzar-se en camps com l'educació social, les ciències del treball,
les relacions laborals, les ciències socials, la psicopedagogia, la psicologia clínica, la psicologia de l'esport,
la psicologia del desenvolupament o la psicologia de l'educació.

Coneixements previs
Aquesta assignatura, en tractar-se d'una assignatura bàsica dins l'àrea de la psicologia social, no requereix
de coneixements previs específics. Així doncs, amb aquesta assignatura podreu adquirir els coneixements
essencials i necessaris per seguir la resta d'assignatures que conformen el vostre pla d'estudis.

Objectius i competències
Objectius:

• Exposar en què consisteix la disciplina de la psicologia social, el seu objecte d'estudi, així com les
diferents perspectives que la componen. Identificar la perspectiva psicosocial des de la qual es
construeixen els discursos entorn als conceptes estudiats i fenòmens analitzats.
• Elaborar explicacions sobre els fenòmens socials segons les diferents perspectives de la psicologia
social
• Discernir com es fan i es refan les societats mitjançant les relacions entre les persones i amb allò que
ens envolta. I com alhora el que és social ens construeix com a persones.
• Identificar la dimensió sociohistòrica en la conformació i comprensió de la realitat psicològica i social.
• Desenvolupar la transició des d'una mirada sociocognitiva dels fenòmens a una mirada psicosocial
a través de l'estudi de les relacions intergrupals, la perspectiva discursiva i l'afectivitat. Analitzar les
implicacions i els efectes que produeixen les diferents concepcions i explicacions que elaborem d'un
fenomen social determinat .
• Reconèixer la relació entre la definició de l'objecte d'estudi, el marc teòric i la metodologia aplicada per
a la seua anàlisi a través de l'abordatge teòric i pràctic.
• Utilitzar el pensament reflexiu i crític per analitzar les implicacions i conseqüències que tenen els
discursos en la construcció de la nostra realitat quotidiana.
• Reconèixer els principals processos psicosocials que emergeixen en els contextos socials.
• Aplicar el concepte d'interacció social i les dimensions que el constitueixen a les relacions
interpersonals.
• Distingir la dimensió sociohistòrica en la conformació i la comprensió de la realitat psicològica i social.
• Identificar els canvis en les relacions interpersonals a cada context i analitzar-los en funció de les eines
teòriques estudiades.
• Discutir la rellevància de la noció d¿interacció social com a problema fonamental de la psicologia
social.
• Utilitzar els conceptes de l'assignatura de manera argumentada i entenedora.
• Proporcionar elements d'interpretació psicosocial dels processos estudiats.
• Identificar la informació psicosocial rellevant en termes d'influència social.
• Exposar opinions pròpies sobre problemes psicosocials de manera argumentada.
• Utilitzar el pensament reflexiu i crític per identificar situacions problemàtiques amb els drets humans i la
diversitat.
• Resoldre situacions de conflicte a la pràctica acadèmica i professional.
• Exposar informació, idees, problemes i solucions, en clau psicosocial, de manera argumentada.
• Explicar els processos psicosocials relacionats amb la influència, la conformitat i l'obediència

Competències:

• Llegir de manera crítica la bibliografia científica, avaluant-ne la procedència, situant-la dins d'un
marc epistemològic i identificant i contrastant les seves aportacions en relació amb el coneixement
disciplinari disponible.
 -4-

• Identificar, analitzar i comprendre els factors biològics, psicològics, socials i culturals que expliquen el
comportament de les persones, els grups i les organitzacions.
• Reflexionar sobre l'impacte que té l'objecte d'estudi en les explicacions teòriques i les metodologies
utilitzades.
• Escriure i parlar de manera correcta, clara i adequada als diversos contextos acadèmics i/o
professionals.
• Utilitzar i aplicar les tecnologies digitals a l'àmbit acadèmic i professional.
• Buscar, identificar, organitzar, analitzar, avaluar i utilitzar adequadament la informació.
• Usar els coneixements teòrics i els avenços de la psicologia com a marc de referència per analitzar,
comprendre i explicar el comportament de les persones, grups i organitzacions.
• Analitzar, sintetitzar i fer judicis fonamentats en criteris autocorrectius i sensibles al context.
• Treballar en equip en xarxa.
• Que els/les estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins
de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole
social, científica o ètica.
• Actuar de manera honesta, ètica, sostenible, socialment responsable i respectuosa amb els drets
humans i la diversitat, tant a la pràctica acadèmica com a la professional.
• Que els/les estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant
especialitzat com no especialitzat.

Continguts
Els continguts bàsics d'aquesta assignatura són els següents:

• Feliu i Samuel-Lajeunesse, Joel (2022). Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents.
Barcelona: Editorial UOC.
• Pallí Monguilod, Cristina., Martínez Martínez, Luz Maria., Calsamiglia Madurga, Andrea i Cubells Serra,
Jenny (2019). Actituds i discurs. Barcelona: Editorial UOC.
• Pujal i Llombart, Margot i Cubells Serra, Jenny. (2019). La identitat (el self). Barcelona: Editorial UOC.
• Calsamiglia Madurga, Andrea. (2019). Atribució i violència. Barcelona: Editorial UOC.
• Feliu i Samuel-Lajeunesse, Joel. (2019). Ajuda i solidaritat. Atracció, intimitat i gènere. Barcelona:
Editorial UOC.
• Feliu i Samuel-Lajeunesse, Joel. (2019). Influència, conformitat i obediència. Barcelona: Editorial UOC.
• Cubells Serra, Jenny. (2019). El poder. Barcelona: Editorial UOC.

I també tot el conjunt de recursos (tant escrits com visuals) que trobareu en els diferents NIUS.

Recursos
Consulta dels recursos d'aprenentatge de què disposa l'assignatura

Material Suport

Bases psicosocials en criminologia Audiollibre

Bases psicosocials en criminologia ePub
Bases psicosocials en criminologia Mobipocket
Bases psicosocials en criminologia HTML5
Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents Audiollibre
Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents ePub
Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents Mobipocket
Breu introducció a la psicologia social i els seus corrents HTML5
 -5-

El discurs de l'emoció Audiollibre

El discurs de l'emoció ePub
El discurs de l'emoció Mobipocket
El discurs de l'emoció HTML5
Anàlisi de cas: la fractura de gènere en les professions científiques i tecnològiques Audiollibre
Anàlisi de cas: la fractura de gènere en les professions científiques i tecnològiques ePub
Anàlisi de cas: la fractura de gènere en les professions científiques i tecnològiques Mobipocket
Anàlisi de cas: la fractura de gènere en les professions científiques i tecnològiques HTML5
Anàlisi de cas: grassofòbia. Violència, solidaritat i gènere Audiollibre
Anàlisi de cas: grassofòbia. Violència, solidaritat i gènere ePub
Anàlisi de cas: grassofòbia. Violència, solidaritat i gènere Mobipocket
Anàlisi de cas: grassofòbia. Violència, solidaritat i gènere HTML5
Anàlisi de cas: consum i consumisme. Normalització, influència social i relacions
Audiollibre
de poder
Anàlisi de cas: consum i consumisme. Normalització, influència social i relacions
ePub
de poder
Anàlisi de cas: consum i consumisme. Normalització, influència social i relacions
Mobipocket
de poder
Anàlisi de cas: consum i consumisme. Normalització, influència social i relacions
HTML5
de poder
Actituds i discurs Audiollibre
Actituds i discurs ePub
Actituds i discurs Mobipocket
Actituds i discurs HTML5
Ajuda i solidaritat. Atracció, intimitat i gènere Audiollibre
Ajuda i solidaritat. Atracció, intimitat i gènere ePub
Ajuda i solidaritat. Atracció, intimitat i gènere Mobipocket
Ajuda i solidaritat. Atracció, intimitat i gènere HTML5
Atribució i violència Audiollibre
Atribució i violència ePub
Atribució i violència Mobipocket
Atribució i violència HTML5
El poder Audiollibre
El poder ePub
El poder Mobipocket
El poder HTML5
Influència, conformitat i obediència Audiollibre
Influència, conformitat i obediència ePub
Influència, conformitat i obediència Mobipocket
 -6-

Influència, conformitat i obediència HTML5

La identitat (el self) Audiollibre
La identitat (el self) ePub
La identitat (el self) Mobipocket
La identitat (el self) HTML5
Què és una emoció? Estirant del fil de l'interior cap al discurs NIU
Qui som? De l'individu al subjecte NIU
Violència, Solidaritat, Gènere: de les relacions interpersonals a la interacció social NIU
Activitat opcional (no avaluable) NIU
Per què ens comportem de manera contradictòria? De la influència, al poder i la
NIU
resistència

Recursos d'aprenentatge i eines de suport

Els recursos d'aprenentatge de l'assignatura es troben desenvolupats en format NIU. Aquest format s'ha
plantejat com un agregador de continguts en forma de mosaic que permet visualitzar les activitats que
l'estudiant ha de realitzar, juntament amb els recursos d'aprenentatge associats per a treballar-les. Aquest
format permet integrar tota mena de recursos d'aprenentatge, tant els d'elaboració pròpia de la UOC com
uns altres de la col·lecció digital de la Biblioteca, a més dels articles de revistes o capítols de llibres amb
gestió de drets d'autor associada i els recursos d'accés lliure de la xarxa i en diversos formats, com a text,
vídeo, àudio i suport digital. A més, cada recurs d'aprenentatge incorpora unes orientacions dirigides a
conèixer l'ús del recurs concret en el marc de l'activitat, així com una indicació del temps de dedicació
recomanat.

En l'assignatura treballarem els recursos d'aprenentatge d'acord amb el model d'activitats anomenades
PLA (performance learning activity), que es caracteritzen per plantejar reptes relacionats amb el context
professional de la titulació, basats en les competències que cal adquirir. Cada activitat s'orienta a resoldre
un repte i disposa de la selecció de recursos més adequats per a treballar-lo. L'objectiu és aprendre en
un entorn pròxim a un context professional real i que compta amb recursos d'aprenentatge vinculats a les
competències que s'han d'adquirir.

L'eix vertebral dels recursos d'aprenentatge per a aquesta assignatura serà els diferents mòduls referenciats
a l'apartat dels continguts i també l'anàlisi de cas que es proposa al final de cada repte.

L'assignatura també presenta com a recurs una activitat final no avaluable i de caràcter optatiu. Aquesta
activitat no té assignat un nombre d'hores (creditatge). Això no obstant, se'n recomana la realització per tal
de preparar les proves finals i revisar els continguts de l'assignatura d'una manera integradora. L'activitat
consisteix en un trànsit guiat pels conceptes treballats als diferents reptes a través de la visualització de quatre
pel·lícules (una pel·lícula per cada repte).

MOLT IMPORTANT: l'assignatura incorpora pel·lícules i documentals com a recursos d'aprenentatge. Al

començament de semestre rebreu us codis de FILMIN que NO heu d'activar fins a arribar a les diferents
activitats on estan aquest recursos. Quan les necessiteu és quan heu d'activar el codi i teniu 72h per poder
veure-les.

Els passos que cal seguir per tal de poder visualitzar una pel·lícula o documental són els següents (aquests
també s'envien rebreu el codi):

1. Cal escriure el codi en aquest enllaç de la plataforma Filmin: https://www.filmin.es/codigo Aconsellem

copiar i enganxar el codi per a evitar errors com ara deixar espais buits o confusions de caràcters.
2. Si no disposeu de compte a Filmin cal que abans us registreu. Us recomanem que feu servir el vostre
correu de la UOC.
3. Aquesta subscripció us permetrà veure la pel·lícula contractada durant 72 hores a partir del moment en
què activeu el codi. Podeu veure-la tantes vegades com necessitiu durant aquest temps

Bibliografia i fonts d'informació

 -7-

Com a complement de l'assignatura, a l'aula teniu a la vostra disposició bibliografia (per començar i
complementària) i diferents recursos que us poden servir com a eines per ampliar i complementar l'estudi de
la mateixa.

Bibliografia bàsica per començar:

La bibliografia específica de cada tema consta en els mòduls, de totes maneres per a entendre el punt de
vista general de l'assignatura és molt recomanable llegir els següents llibres:

• Álvaro Estramiana, Jose Luis i Garrido Luque, Alicia. (2003). Psicología Social. Perspectivas
psicológicas y sociológicas. Madrid: McGraw-Hill.
• Burr, Vivien. (1996). Introducció al construccionisme social. Barcelona: Editorial UOC.
• Collier, Gary., Minton, Henry.L. i Reynolds, Graham. (1991). Escenarios y tendencias de la Psicología
Social. Madrid: Tecnos, 1996.
• Myers, David. G. (2008). Exploraciones de la psicología social. Madrid: McGraw-Hill.

Bibliografia complementària:

• Aguilar Díaz, Miguel A. i Reid, Anne. (Coords.) (2007). Tratado de Psicología Social. Perspectivas
Socioculturales. Barcelona: Anthropos y Universidad Autónoma Metropolitana-Iztapalapa (México).
• Álvaro Estramiana, Jose Luis (Coord.) (2001). Fonaments socials del comportament humà. Barcelona:
Universitat Oberta de Catalunya.
• Álvaro Estramiana, Jose Luis, Garrido Luque, Alicia, Schweiger Gallo, Inge i Torregrosa Peris, José
R. (2007). Introducción a la psicología social sociológica. Barcelona: Editorial UOC.
• Berger, Peter L. i Luckmann, Thomas. (1968). La construcción social de la realidad. Buenos Aires:
Amorrortu.
• Blumer, Herbert. (1969). El interaccionismo simbólico. Perspectiva y método. Barcelona: Hora, 1982.
• Cabruja Ubach, Teresa, Albertin Carbó, Pilar., Garay Uriarte, Ana I. i Gordo López, Angel
J. (2005). Psicología: perspectivas deconstruccionistas. Subjetividad, psicopatología y ciberpsicología.
Barcelona: Editorial UOC.
• Canto Ortiz, Jesús M. (1994). Psicología Social e Influencia. Estrategias de poder y procesos de
cambio. Málaga: Aljibe.
• Crespo Suárez, Eduardo. (1995). Introducción a la Psicología Social. Madrid: Editorial Universitas.
• Crespo Suárez, Eduardo i Soldevilla Pérez, Carlos. (2001). La constitución social de la subjetividad.
Madrid: Los libros de la Catarata.
• Fernández Villanueva, Concepción. (2003). Psicologías Sociales en el umbral del siglo XXI. Madrid:
Editorial Fundamentos.
• Foucault, Michel. (1975). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI, 1998.
• Gergen, Kenneth J. (1992). El yo saturado. Barcelona: Paidós.
• Gergen, Kenneth J. (1996). Realidades y relaciones. Aproximaciones a la construcción social.
Barcelona: Paidós.
• Gergen, Kenneth J. (2007). Construccionismo social. Aportes para el debate y la práctica. Bogotá:
Universidad de Los Andes.
• Gil Juárez, Adriana i Vitores González, Anna. (2009). Comunicació i discurs. Barcelona: Editorial UOC.
• Goffman, Erving. (1959). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu,
2006.
• Goffman, Erving. (1961). Internados. Ensayos sobre la situación social de los enfermos mentales.
Madrid: Amorrortu, 1987.
• Goffman, Erving. (1970). Estigma: la identidad deteriorada. Madrid: Amorrortu, 1998.
• Hewstone, Miles.; Stroebe, Wolfgang., Codol, Jean-Paul i Stephenson, Geoffrey. M.
(Dir.) (1990). Introducción a la psicología social. Barcelona: Ariel.
• Ibáñez Gracia, Tomás. (1990). Aproximaciones a la Psicología Social. Barcelona: Sendai.
• Ibáñez Gracia, Tomás. (1994). Psicología Social Construccionista. Guadalajara: Universidad de
Guadalajara.
• Ibáñez Gracia, Tomás i Domènech i Argemí, Miquel. (1998). Psicología Social. Una visión crítica e
histórica. Revista Anthropos. Huellas del Conocimiento, 177, 12-21.
 -8-

• Íñiguez Rueda, Lupicinio. (Ed.) (2003). Análisis del discurso. Manual para las ciencias sociales.
Barcelona: Editorial UOC.
• Lindesmith, Alfred R., Strauss, Anselm L. i Denzin, Norman K. (1999). Psicología Social. Madrid: Centro
de Investigaciones Sociológicas, 2006.
• Martin-Baró, Ignacio. (1983). Acción e ideología. Psicología Social desde Centroamérica. El Salvador:
UCA Editores.
• Martin-Baró, Ignacio. (1989). Sistema, grupo y poder. Psicología Social desde Centroamérica (II). El
Salvador: UCA Editores.
• Morales Domíguez, Jose F. i Huici Casal, Carmen. (1989). Lecturas de Psicología Social. Madrid: UNED.
• Morales Domíguez, Jose F. i Huici Casal, Carmen. (Coord.) (1999). Psicología Social. Madrid: McGraw-
Hill.
• Morales Domíguez, Jose F. i Huici Casal, Carmen. (Dirs.) (2003). Estudios de Psicología Social. Madrid:
UNED.
• Moscovici, Serge. (1984). Psicologia social (2 vol.). Barcelona: Paidós.
• Tajfel, Henri. (1981). Grupos humanos y categorías sociales. Barcelona: Herder, 1984.
• Torregrosa Peris, José R. i Crespo Suárez, Eduardo. (Comp.) (1984). Estudios básicos de psicología
social. Barcelona: Hora.
• Turner, John C. (1990). Redescubrir el grupo social. Madrid: Morata.

Metodologia
És molt important participar en les activitats que es proposin al FÒRUM i al DEBAT, ja que poden ajudar
a entendre i a aprofundir en els diferents aspectes i conceptes que es van treballant als mòduls. A més a
més, per tal de contextualitzar el coneixement i d'aplicar la teoria a la pràctica, en aquests espais es posa
en diàleg allò que s'està conceptualitzant amb allò que succeeix a la nostra vida quotidiana i que forma part
del nostre context més proper. A les persones que optin per anar només a l'examen final se'ls recomana
especialment que resolguin els seus dubtes (ja sigui a través de la bústia personal del/de la consultor/a i/
o a través del FÒRUM) i participin en el fòrum de l'assignatura, ja que és una bona manera de valorar quin
és el nivell de consecució propi respecte als altres membres del grup, de mantenir un calendari de treball
i de compartir dubtes i solucions; tres condicions que l'experiència ha mostrat que són necessàries per a
presentar-se i aprovar l'examen final.

Ús dels espais de l'aula

L'equip de consultors/es desitgem que l'assignatura sigui el màxim de participativa possible i, per això,
recomanem fermament que es participi en els espais de col·laboració i de cooperació que el campus virtual
ens ofereix (fòrum, grups de treball i debat). Participar-hi és una excel·lent preparació i és on millor es pot
assimilar el punt de vista de la psicologia social. De fet, és molt més difícil intentar assimilar i aprendre
només llegint el material didàctic. També és important que tingueu en compte que és una manera d'exercitar
les habilitats d'expressió de les idees per escrit, factor vital per a la feliç consecució de l'assignatura.

Passem a veure a continuació més detalladament quina és la nostra proposta d'utilització dels diferents
espais de l'aula:

El tauler del professor:

En aquest espai, el consultor o consultora anirà penjant tota aquella informació que sigui rellevant pel
correcte desenvolupament de l'assignatura. Aquest és el primer lloc on heu d'anar per conèixer les novetats
i les informacions importants. En el cas que hi hagi algun dubte sobre la informació facilitada, si bé podeu
dirigir-vos a la bústia personal de cada consultor/a, és molt preferible plantejar-lo a l'espai del FÒRUM (que
explicarem a continuació), ja que, d'aquesta manera, les inquietuds i comentaris podran ser compartides no
només amb el/la consultor/a corresponent, sinó també amb la resta de companys/es.

El fòrum:

El 99% dels dubtes que té un/a estudiant són compartits també per molts dels seus companys/es. Per
això, recomanem insistentment que les preguntes sobre el contingut de l'assignatura s'enviïn de forma
preferent al fòrum i no pas a la bústia personal del/la consultor/a. També creiem que l'aprenentatge
cooperatiu i col·laboratiu és molt més eficaç i, per tant, animem als estudiants a respondre els dubtes dels
seus companys públicament al fòrum. Així, quan un/a alumne plantegi un dubte al FÒRUM, el consultor/
a esperarà al fet que d'altres estudiants responguin els dubtes abans de donar l'explicació corresponent.
Moltes vegades comparem aquest espai del FÒRUM amb els passadissos de les aules presencials, ja
 -9-

que es tracta d'un espai lliure de conversa. En aquest espai és on esperem els vostres comentaris sobre
l'assignatura i els vostres suggeriments, el plantejament de dubtes a la resta de companys/es, l'aportació
de comentaris o de recomanacions, etc. Encara que no s'avaluï en cap cas la qualitat de les intervencions
realitzades, sí que cal dir que el consultor o la consultora pot considerar la presència al fòrum com un
element a tenir en compte a l'hora de donar una empenta positiva a una nota que balla. I és que de la
mateixa manera que en aquesta assignatura no se sancionen aquelles persones que no venen o no poden
venir a l'aula -en aquest cas virtual-, sí que es premia en la mesura del possible aquelles persones que hi
assisteixen. Com veieu, es tracta d'una mena de reforçament positiu, en cap cas negatiu.

Espai de debat de l'assignatura:

L'espai de DEBAT s'articula com un espai important pel desenvolupament de l'assignatura. Aquest espai
s'utilitza d'acord amb el plantejament de les diferents activitats d'avaluació continuada.

De la mateixa manera, també serveix per debatre sobre notícies o temes d'actualitat relacionades amb
les temàtiques dels mòduls. Aquests debats o reflexions entorn dels temes que es puguin proposar, s'han
de fer des de la perspectiva conceptual que aporta la psicologia social; és a dir, no es tracta que cadascú/
cadascuna digui el primer que li passi pel cap, sinó que el més important és poder aplicar els coneixements
que treballats als mòduls a l'anàlisi i reflexió d'allò que succeeix a la nostra vida quotidiana. Aquesta qüestió,
però, no ha de suposar una limitació, sinó tot el contrari. El que es pretén és que expresseu el vostre punt
de vista en el context en el qual es realitza el debat, el de la psicologia social.

En aquests termes, si l'objectiu d'aquest espai és portar a terme una discussió amb caràcter de debat, les
aportacions no poden basar-se exclusivament en el sentit comú de cadascú/una, sinó que han d'incorporar
els conceptes treballats als mòduls. En aquest sentit, és imprescindible tenir clar que:

1. Les intervencions han de demostrar la lectura i comprensió del material (això no significa que es negui
la possibilitat de fer una lectura crítica d'aquests, ans al contrari, sempre s'anima a fer-la).
2. Les intervencions no poden ser aïllades entre si. En aquest sentit, és una condició imprescindible que
cada nova aportació incorpori aspectes de les aportacions anteriors, o que es presenti com a rèplica,
ampliació, matís o resposta a determinats arguments presentats pels altres companys anteriorment.

(Nota important: de la mateixa manera que succeeix amb les intervencions fetes al FÒRUM, la participació
en l'espai de DEBAT podrà influenciar positivament a l'hora de fixar la qualificació final de l'avaluació
continuada. Més endavant, a l'apartat d'avaluació, s'especifica aquesta qüestió de forma més detallada).

Treball en grup:

En aquesta assignatura treballarem de manera individual i de manera grupal a través de les diferents
activitats.

Les activitats 1 i 4 es faran OBLIGATÒRIAMENT de manera individual. L'activitat 2 es podrà triar de fer-la
i lliurar-la de manera individual o grupal. I l'activitat 3 es farà OBLIGATÒRIAMENT en grup. Aquests grups
estaran conformats per persones de la MATEIX aula. NO es preveu la possibilitat de conformar un grup amb
persones de diferents aules.

Per això, a l'inici de la segona activitat, cada consultor/a definirà i crearà els grups de treball dins de l'aula
(de 3-5 persones) per fer un debat de caràcter obligatori. Un cop realitzat el debat, les persones integrants
del grup podran decidir si lliuren lactivitat de manera individual o grupal (en el mateix grup que han estat
debatent).

Els grups conformats en aquesta segona activitat seran els mateixos que treballaran de manera conjunta,
però aquest cop de forma OBLIGATÒRIA, la realització de l'activitat 3.

En cas de no haver-hi un mínim de 3 persones al grup aquest es dissoldrà de manera automàtica.

Registre d'avaluació continuada:

El RAC és l'aplicació del campus virtual dissenyat per a entregar les PAC de manera fàcil i còmoda. A més,
permet visualitzar la data d'entrega de les notes i possibles comentaris del/la consultor/a, si s'escau, de cada
activitat.

Crèdits i hores de dedicació:

Repte 1: 37 hores
 - 10 -

Repte 2: 37 hores

Repte 3: 37 hores

Repte 4: 37 hores
Aquesta temporalització és només una referència per a distribuir-se el temps de treball de l'assignatura.
De tota manera, el temps que us suposarà el treball d'aquesta assignatura dependrà, en últim terme, de
la metodologia de treball de cadascú i, sobretot, de la il·lusió que hi poseu. Us recordem que una bona
planificació és imprescindible per a seguir aquesta assignatura i la resta, i evitar-vos la sensació de no tenir
temps per a res.

Avaluació
Informacions sobre l'avaluació a la UOC
El procés d'avaluació es fonamenta en el treball personal de l'estudiant i pressuposa l'autenticitat de l'autoria
i l'originalitat dels exercicis realitzats.

La manca d'autenticitat en l'autoria o d'originalitat de les proves d'avaluació; la còpia o el plagi; l'intent
fraudulent d'obtenir un resultat acadèmic millor; la col·laboració, l'encobriment o l'afavoriment de la còpia,
o la utilització de material o dispositius no autoritzats durant l'avaluació, entre d'altres, són conductes
irregulars que poden tenir conseqüències acadèmiques i disciplinàries greus.

D'una banda, si es detecta alguna d'aquestes conductes irregulars, pot comportar el suspens (D/0) en les
activitats avaluables que es defineixin en el pla docent - incloses les proves finals - o en la qualificació final
de l'assignatura, sigui perquè s'han utilitzat materials o dispositius no autoritzats durant les proves, com ara
xarxes socials o cercadors d'informació a internet, perquè s'han copiat fragments de text d'una font externa
(internet, apunts, llibres, articles, treballs o proves d'altres estudiants, etc.) sense la citació corresponent, o
perquè s'ha practicat qualsevol altra conducta irregular.

De l'altra, i d'acord amb les normatives acadèmiques, les conductes irregulars en l'avaluació, a més de
comportar el suspens de l'assignatura, poden donar lloc a la incoació d'un procediment disciplinari i a
l'aplicació, si escau, de la sanció que correspongui.

La UOC es reserva la potestat de sol·licitar a l'estudiant que s'identifiqui o que acrediti l'autoria del seu
treball al llarg de tot el procés d'avaluació pels mitjans que estableixi la Universitat (síncrons o asíncrons).
A aquests efectes, la UOC pot exigir a l'estudiant l'ús d'un micròfon, una càmera o altres eines durant
l'avaluació i que s'asseguri que funcionen correctament.
La verificació dels coneixements per garantir l'autoria de la prova no implicarà en cap cas una segona
avaluació.

Consulta del model d´avaluació

Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d'una banda a partir de l'avaluació contínua (AC), i
d'altra banda, mitjançant la realització d'un examen final (EX). Per a fer l'EX no cal haver superat l'AC. La
fórmula d'acreditació de l'assignatura és la següent: AC o EX.

Opció seguint i superant l'AC: AC

Nota final d'assignatura: AC

Opció amb EX: EX + AC

 - 11 -

Nota final d'assignatura: EX + AC

EX = 65%

AC = 35%

Notes mínimes:

EX = 4.0

Aquesta fórmula de ponderació només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a l'EX.
Quan la nota obtinguda a l'EX sigui inferior a 4 o la qualificació resultant de la fórmula de ponderació no
permeti millorar la nota obtinguda a l'EX, la qualificació final de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX.

En el cas d'assignatures amb pràctiques (Pr) que creuïn amb l'examen (EX), la fórmula de ponderació
només s'aplicarà quan la nota resultant millori la nota obtinguda a FE (FE=EX+Pr). Quan la nota obtinguda
a l'EX sigui inferior a 4, la qualificació resultant de l'assignatura serà la nota obtinguda a l'EX. Quan la
qualificació resultant de la fórmula de ponderació no permeti millorar la nota obtinguda a FE, la qualificació
final de l'assignatura serà la nota obtinguda a FE.

Avaluació continuada
L'avaluació continuada (AC) consisteix en la presentació de quatre activitats o exercicis relacionats amb els
conceptes i perspectives treballades en els diferents reptes.

Per superar l'AC s'han de lliurar les quatre activitats obligatòriament en els terminis establerts i, a més a més,
cal aprovar, obligatòriament la quarta activitat. Cada activitat equival a un 25% del total de la nota de l'AC.

Les activitats 1 i 4 s'han de fer de forma individual, obligatòriament. L'activitat 3 de forma grupal,
obligatòriament. L'activitat 2 hi ha l'opció de fer-la de forma individual o bé grupal.

En cas que s'hagi seguit l'avaluació continuada i s'hagi tret una C- o una D com a nota final, caldrà fer
l'examen final de l'assignatura.

Obtindran la qualificació de no presentat (N) de l'avaluació continuada els/les estudiants que optin per un
ritme lliure d'estudi o aquells que presentin un nombre d'activitats d'avaluació continuada inferior al 50%
de les proposades en el pla docent de l'assignatura. Per exemple, un/a estudiant que presenti la primera
PAC i no en presenti cap més, la seva nota d'avaluació continuada serà una N; però aquell/a estudiant que
presenti la primera i la segona (50% de les PAC) i no en presenti cap més, la seva qualificació serà una
D. Cal tenir en compte, però, que aquesta qualificació no quedarà reflectida en l'expedient de l'estudiant
atès que la qualificació de no presentat (N) com a nota final s'obté quan no es presenta a l'examen o en
abandonar-lo abans de 30 minuts, tant si s'ha obtingut una N, una D o una C- en l'avaluació continuada.

Instruccions de resposta de cada una de les activitats:

A continuació es relaciona un recull d'instruccions i de recomanacions per respondre adequadament les

activitats d'avaluació continuada:

• Estigueu atents al límit de paraules estipulat per a respondre cada activitat (les podeu comptar amb
l'opció de comptar paraules del Word o el LibreOffice).
• Passeu el corrector ortogràfic abans d'enviar l'activitat.
• No envieu cap activitat a la bústia personal del consultor/a ja que només es corregiran aquelles que
apareixen al registre (RAC).
• No demaneu confirmació de la recepció al consultor/a; vosaltres mateixos/es podeu comprovar si està
lliurada o no al registre.
• Seguiu les indicacions sobre el format que el vostre consultor/a us donarà.
• No s'admetran pròrrogues en el lliurament de les activitats. És un pacte docent el fet d'acceptar les
PAC exclusivament si s'han lliurat en el termini establert en aquest mateix pla docent a banda que,
acceptar-les, significaria un greuge en relació als companys i companyes que han respectat les
 - 12 -

dates establertes. Els/les consultors/es, doncs, no respondran en cap cas a eventuals peticions de
pròrrogues que puguin rebre a través de la bústia personal o qualsevol altra forma de comunicació dins
de l'aula.
• Durant l'elaboració de les activitats, feu tots els comentaris, preguntes i aclariments que calguin
al fòrum, on els companys i el/la consultor/a treballaran conjuntament amb vosaltres en la resolució
dels dubtes que puguin sorgir.
• Referenciar tot aquell material emprat per a resoldre l'activitat. Qualsevol font que es citi, tant de les
proposades com d'altres externes, caldrà referenciar-les seguint la normativa APA. En aquest sentit,
heu d'incloure aquestes cites al llarg del text (referenciant als autors/es) i també elaborar un apartat de
referències bibliogràfiques al final de l'activitat.

Valoració de les activitats:

Els dos aspectes més importants a l'hora de valorar les activitats d'avaluació continuada seran:

• L'ús adequat i argumentat dels conceptes que l'assignatura ofereix. Com a indicadors del nivell d'anàlisi
aconseguit.
• La claredat en l'exposició. És imprescindible que l'expressió escrita sigui clara i entenedora perquè
és de l'única manera que podem valorar el domini que heu adquirit dels conceptes de l'assignatura.
Tingueu en compte l'ortografia.

De cara a l'avaluació de les vostres activitats d'AC no es tindrà en compte cap transcripció literal dels
materials de l'assignatura, de la bibliografia consultada o dels missatges que enviem tant els/les consultors/
es com els/les estudiants als fòrums i al debat, atès que aquestes no ens donen informació sobre els
coneixements que aneu adquirint dels conceptes que es treballen. Per tant, aquestes transcripcions mai no
seran objecte d'avaluació. Sí que es poden fer transcripcions literals sempre que es posin entre cometes i se
citi la font original de la següent forma:

Tal com es va dir al tauler del professor "transcripció literal" o bé "transcripció literal", extret dels materials de
l'assignatura, mòdul x, pàg. xx o bé "transcripció literal" (Burr, 1997, p. xx).

En aquests casos, on se cita una part de la bibliografia, s'haurà de posar la referència sencera al final de
l'activitat.

Penseu que el nostre objectiu és avaluar els coneixements que aneu adquirint de l'assignatura. És per això
que com més elements ens doneu, més adequadament podrem dur a terme aquesta tasca. Per tant, us
recomanem sostenir qualsevol transcripció literal amb argumentacions pròpies o exemples originals.

Important: Recordeu també que una cosa és fer les activitats en grup i assumir conjuntament la
responsabilitat del treball, i l'altra és presentar el mateix treball amb diferents firmes a diferents consultors/
es, usar arxius i activitats d'altres semestres d'altres companys/es, i/o presentar els comentaris que
els/les consultors/es envien com a correcció de les diferents activitats d'avaluació continuada. En
aquests darrers casos, en el moment en què detectem una "falta d'originalitat" (cosa no gaire difícil
informàticament), automàticament les persones implicades només tindran opció a fer l'examen final, quedant
descartada l'avaluació continuada. També ens reservem el dret de prosseguir amb altres mesures
disciplinàries, les quals poden conduir a l'obertura d'un expedient. No és que ens vulguem fer els/les durs/
es ni els/les antipàtics/ques, però això és el que hem hagut de fer altres vegades i val més prevenir que
curar. No sabeu de què és capaç una persona desesperada que s'ha matriculat de massa assignatures i
que ha de lliurar 7 activitats d'avaluació continuada gairebé el mateix dia. En aquest sentit, preneu-vos l'avís
anterior com una recomanació sincera de planificació i disciplina de treball.

Així doncs, tant les proves d'avaluació continuada com les proves finals són eines que permeten a
l'estudiant mostrar que ha assolit les competències de l'assignatura. Per tant, se li demana que elabori
respostes específiques per a cada prova, no una còpia de les activitats pròpies ja avaluades, i encara
menys la còpia d'altres materials. És a dir, la consulta dels materials de l'assignatura i de les activitats i
reflexions pròpies és possible durant l'estudi, però no és possible la còpia de text de materials ni d'activitats
fetes i avaluades anteriorment. Es demana una resposta original, nova, realitzada especialment per a
cada activitat. Tant en el cas de la cita de les fonts consultades com per fer una al·lusió específica a una
activitat que l'/la estudiant hagi realitzat prèviament, s'haurà d'utilitzar la fórmula de cita i referència seguint
la normativa APA.

Un cop compartides les qualificacions de cada activitat, disposareu d'un període de temps raonable d'una
setmana (a comptar des del dia de publicació de les notes) per a sol·licitar, si escau, un comentari de feedback o
 - 13 -

revisió més detallada de l'activitat ( en els termes que defineix l'epígraf "feedback" d'aquest Pla Docent). Passat
aquest període de temps, no s'admetrà cap petició.

Avaluació final
L'altra modalitat d'avaluació de l'assignatura és l'examen final. Els estudiants que han de fer aquesta prova
són:

• Aquells/aquelles que no hagin seguit l'avaluació continuada (qualificació de N)

• Aquells/aquelles que hagin seguit l'avaluació continuada però que no l'hagin superada (és a dir que
hagin tret una C- o una D)

El contingut que us heu de preparar per poder respondre les preguntes de l'examen final són els continguts
bàsics de l'assignatura (esmentats anteriorment) i també alguns dels seus recursos textuals o visuals.

L'examen, seguint la idea de l'avaluació continuada, consisteix en l'anàlisi dirigida mitjançant preguntes de
contingut d'un o dos textos. I la valoració consisteix, bàsicament, en la comprovació de la comprensió dels
conceptes de l'assignatura, la capacitat de relacionar-los entre sí i la seva exemplificació. L'estudiant ha de
realitzar l'examen final en un màxim de 2 hores.

És molt important que, a l'hora de fer les proves finals, comproveu que esteu fent el model de prova que us
correspon i que aquesta prova té el codi de l'assignatura que esteu cursant.

A l'examen final no es poden portar els materials de l'assignatura ni cap altra tipus de material, ni fer ús de cap
aparell electrònic.

Feedback
Passats uns dies del lliurament de cada activitat d'avaluació continuada, es posarà a la vostra disposició un
comentari general sobre la mateixa amb orientacions sobre possibles respostes a l'activitat. El/la consultor/
a tindrà corregides les activitats en el temps establert. Passat aquest temps, els/les estudiants tindran accés
a les seves qualificacions, així com a un comentari més específic, centrat en la marxa de l'activitat en cada
aula, si així ho considera el consultor/a de l'aula. Tant el primer comentari com aquest segon comentari
seran de gran utilitat a l'estudiant per tal de conèixer el perquè de la seva qualificació. Si tot i així l'estudiant
pensa que necessita un comentari més detallat de la seva activitat per tal d'esbrinar els aspectes a millorar,
ho pot demanar al/la consultor/a mitjançant la bústia personal, sempre i quan argumenti adequadament
els seus dubtes en relació als comentaris ja penjats. La temporalització de les diferents activitats la podreu
trobar detallada al calendari de l'aula.

Anàlisi de casos

Al final de cada repte l'assignatura presenta un conjunt d'anàlisis de casos. Aquests documents us serviran,
també, per tenir un retorn formatiu dels continguts treballats i les competències desenvolupades en cada
activitat.

Valoració de la participació al FÒRUM i al DEBAT

La participació en els espais del FÒRUM i del DEBAT (sempre que aquesta sigui de qualitat i continuada)
serà valorada positivament de cara a l'AC en el sentit que podrà ajudar a pujar la nota final. No obstant això,
cal tenir present que quan es parla d'una participació de qualitat fa referència a què les vostres aportacions
i reflexions no es poden basar exclusivament en les opinions de cadascun/a, sinó que a més a més han
d'incorporar conceptes i nocions exposats en els mòduls estudiats. És important que feu aportacions
formatives que ajudin en l'aprenentatge general de l'aula.

Dates clau
Activitats avaluables
 - 14 -

Títol Inici / Enunciat Lliurament Solució Qualificació

Què és una
emoció? Estirant 30/09/2022 20/10/2022 27/10/2022 03/11/2022
del fil de l'interior
cap al discurs