Les demandes en

l’assessorament
psicopedagògic
Adaptat de: Bonals, A.; González, A. (2005). La demanda de
evaluación psicopedagógica. A M. Sánchez-Cano i J. Bonals
(Comp.) La evaluación psicopedagógica (pp. 23-44). Barcelona:
Graó.

Bases d’Intervenció Psicopedagògica

Curs 2011-2012
3r Grau Psicologia
Prof. Paula Mayoral
Què és una demanda?
 Es refereixen a problemes que és necessari
resoldre, situacions susceptibles de modificar,
temes que s’han de treballar o conflictes que és
necessari solucionar.
 Moment inicial del procés.
 Elements que cal tenir en conte:
 QUI (la formula)
 QUI (la reb)
 CONTEXT (on es dona)
 CONTINGUT (què demana)
Elements que hi intervenen
 Per donar una resposta apropiada, cal posar l’atenció
en:

Qui Per
On Com Quan Què
la fa què
Normalment...
 Les demandes als assessors es donen i
formulen concretament en CASOS.

 Aquest alumne no aprèn

 Pots dir-me què puc fer en aquest cas?
 Què puc fer per motivar als meus alumnes?
 Què podem fer amb els problemes de conducta
de 3r d’ESO?
Temàtiques més freqüents
 Processos d’E-A del grup classe
 Anàlisi de les seqüències d’E-A a l’aula
 Flexibilització del currículum
 L’apropiació per part del centre d’un model
comprensiu d’ensenyament
 Els processos de canvi metodològic al centre
 L’atenció a la diversitat
 Salut a l’escola
 Anàlisi del centre...
Tant important és el que se’ns
diu com el que NO se’ns diu...

És necessari analitzar el que se’ns demana i,

per defecte, alhora, el que no se’ns demana

(el que no es diu), sense oblidar, el que se’ns

encarrega i el que se’ns deixa d’encarregar.

Factors que intervenen en un
demanda

1. Enunciació i escolta de la demanda

2. Anàlisi de la demanda

3. Reformulació conjunta de la demanda i

disseny de la resposta
1. Enunciació i escolta de la
demanda
 No tot el que sentim són “demandes”
 Necessitat d’escolta  això són demandes?
NO
 Queixes  això són demandes? NO
 L’assessor TAMBÉ pot fer propostes
 Demanda i Encàrrec  són el mateix? NO
1. Enunciació i escolta de la
demanda
 DEMANDA
Peticions rebudes pels equips d’assessorament psicopedagògic per
col·laborar, en el marc escolar, en l’atenció de l’alumnat/professorat
que manifesta algun tipus de problemàtica específica.
Sorgeix d’un desig, d’una necessitat, de l’interès de millora d’una
situació.

 ENCÀRREC
Prescripció concreta que se’ns encarrega per part de l’administració i
que hem d’assumir per les funcions que se’ns estableixen.
No hi ha col·laboració, ni necessitat sentida per part dels professionals.

 ASSESSOR
Actuació proposada pel mateix assessor.
1. Enunciació i escolta de la
demanda
De qui prové la demanda?

Professio
Professor nal
Famílies Alumne
at (directe o
indirecte)
1. Enunciació i escolta de la
demanda
1.A. CONDICIONS NECESSÀRIES PER ENUNCIAR I
ESCOLTAR LA DEMANDA: TEMPS I LLOC
 Temps i lloc:
 Determinat
 Suficient
 Acollidor
 No fer esperar “massa”, però... fer esperar...
 Lo normal és rebre les demandes a l’escala, el passadís,
la sala de professors, entrades i sortides...
 Cal cercar les condicions “òptimes” per emetre i rebre la demanda
“Què tal si cerquem un moment que ens vagi bé per parlar?”
“I si busquem un espai sense tant soroll i on puguem estar més
còmodes?”
1. Enunciació i escolta de la
demanda
1.A. CONDICIONS NECESSÀRIES PER ENUNCIAR I
ESCOLTAR LA DEMANDA: EXPECTATIVES, INTERÈS
I DISPONIBILITAT
 M’ajudarà?
 M’escoltarà?

 Sóc un destorb per ell?

 Li donaré més feina de la que ja té?

 SI ÉS NECESSARI  cal posar en paraules les

possibilitats i els límits de la intervenció
 Condicions que envolten a la persona que emet la
demanda: laborals, personals...
 1. Enunciació i escolta de la
demanda
1.B. L’EMISSOR I EL RECEPTOR DE LA DEMANDA
 Característiques del demandant: experiència professional,
seguretat en la tasca, rol a l’escola, disponibilitat, estat d’ànim,
simpatia cap a l’assessor...
 Característiques del receptor: no és neutre però ha d’escoltar

Com s’escolta?

CONVÉ NO CONVÉ
Escolta atenta Interrogar, sinó deixar parlar

Escolta el que es diu i el que no Evitar les accions burocràtiques: “Fes-

me la demanda per escrit” o “Omple'm
aquest formulari”
Posa el pes en entendre el que es
demana més que no en com es
demana
2. Anàlisi de la demanda
Tipus:
1. Demandes queixa
2. Demandes amb intencionalitat catàrtica
3. Demandes de confirmació
4. Demandes prescrites o encàrrecs
5. Demandes d’avaluació general de l’alumnat
6. Demandes d’avaluació dels aprenentatges
7. Demandes d’intervenció en problemes de conducta
8. Demandes reactives a una situació amenaçant
9. Demandes reactives al malestar del demandant
10. Demandes exigència
11. Demandes joc
12. Demandes delegació
13. Demandes urgència
14. Demandes il·limitades
15. Demandes directes o indirectes
16. Absència de demandes
1. DEMANDES QUEIXA
- Queixes sobre un alumne, situació, família...
- No hi ha demanda d’intervenció; sinó, demanda d’escolta. Si és precís, el
repte seria reconvertir la queixa en demanda.
- La queixa en tant que queixa no conté cap desig d’organitzar una resposta a
la situació que la provoca.
2. DEMANDES AMB INTENCIONALITAT CATÀRTICA
- Es buscar explicar segons què a qui, per poder posar en paraules o
expressar situacions tenses o difícils.
- Necessitat de desfogar-se.
- No hi ha demanda d’intervenció; sinó, demanda d’escolta.
3. DEMANDES DE CONFIRMACIÓ
- Professors que volen parlar d’un alumnes/situació per confirmar l’encert de
les seves actuacions, per veure si entenen correctament la situació/alumne i si
la resposta que estan donant és l’adequada.
- El demandant fa la demanda per revisar les seves idees, hipòtesis, propòsits
o actuacions en referència a un assumpte determinat.
- Resposta: escolta atenta, ajuda per valorar el cas i comprensió del grau
d’adequació de les accions.
- No hi ha demanda d’intervenció; sinó, demanda d’escolta.
4. DEMANDES PRESCRITES O ENCÀRRECS
- Demandes que “s’han de fer”, tant si el centre, professor o assessor volen o
els interessa.
- Encàrrecs que “toquen” per prescripció educativa i està estipulat així
(Departament d’Educació)
- P.ex. PISA, programes determinats, proves de competència...
- Informes...
5. DEMANDES D’AVALUACIÓ GENERAL DE L’ALUMNAT
- Demandes d’avaluació d’un alumne perquè el professor el vol conèixer millor,
potser vol saber el seu QI, per saber si es pot enfrontar a certes tasques, la
seva vida emocional, els seus interessos, amistats, situació familiar...
- Altres: allargar un any el cicle, planificar recursos per donar una millor
resposta a les seves necessitats, orientar la tutoria individual del professor i
l’alumne, intervenir directament amb la família...
- Cal: delimitar molt bé la “raó” de la demanda.
- La resposta ha d’anar acompanyada d’un seguiment de l’alumne i del
professor.
6. DEMANDES D’AVALUACIÓ DELS APRENENTATGES
- Demandes que provenen del professor, que ens proposa una col·laboració,
per avaluar a un alumne amb dificultats per seguir els aprenentatges.
- Sobretot s’acostumen a centrar en les àrees instrumentals: llengua i
matemàtiques
- Pretenen que ajuden a precisar el nivell de competència en aquestes àrees.
- No es pot restringir la resposta a l’avaluació perquè acostuma a “amagar”
alguna altre (més rellevant).
7. DEMANDES D’INTERVENCIÓ EN PROBLEMES DE CONDUCTA
- El demandant vol ajuda per alleugerir o eliminar, si cal, la problemàtica de
conducta d’un alumne.
- La resposta hauria de ser:
- revisió del currículum
- treball en el grup classe
- tutoria individualitzada
- treball amb a la família
- Sense descartar una derivació a un professional, si cal.
8. DEMANDES REACTIVES A UNA SITUACIÓ AMENAÇANT
- El demandant explicita situacions referides a ell mateix però a partir
d’alumnes o pares.
- Famílies que amenacen o desqualifiquen al professor; alumnes que no deixen
que el mestre faci la classe; desqualificacions entre professionals...
- Provenen de l’angoixa que provoca la situació.
- Cal “solucionar” la situació amenaçadora i després cercar el problema més
soterrat i treballar amb els implicats.
- La demanda s’ha de solucionar però també reflexionar i no contestar en
calent.
9. DEMANDES REACTIVES AL MALESTAR DEL DEMANDANT
- Demandes al voltant d’aspectes que “molesten” molt al demandant: pares,
certs alumnes, situacions...
- Atenció: el que explicita segurament és la seva vivència personal de la
situació i no el fet o situació en concret
- Caldria: ajudar al demandant a separar els dos discursos, el més emocional i
el més concret i actuar en conseqüència.
10. DEMANDES EXIGÈNCIA
- Formulades de manera imperativa, amb certa pressió sobre l’assessor.
- Semblen ordres, to exigent.
- A vegades es poden reconvertir en demandes més cooperatives, però
d’altres presenten molta resistència.
- Cal: mirar si tenen sentit i si estan ben formulades i treballar per un
apropament amb el sol·licitant, sobretot emocional. Descarregar-lo de la seva
“ira” i segurament “pressió” que sent a sobre seu.
11. DEMANDES JOC
- Demandes on es busca (normalment, inconscientment), recompenses, cridar
l’atenció, donar i rebre recolzament (carícies), afirmar la pròpia identitat...
- Jocs més freqüents:
“sí, però...”;
“tu que ets l’especialista, digue’m què haig de fer aquí, perquè jo no ho
sé”; “Aquesta solució no em val, ja l’he provat i no em va bé; per dir-me
això, no cal que m’assessorin!”.
“Mira què m’has fet!”; “Estic pitjor del que estava abans”; “tot va pitjor”; “em
vas dir que fes això i l’has cagat”
- Qui fa la demanda intenta desqualificar qualsevol aportació de l’assessor.
- Caldria que l’assessor intentés NO DONAR CAP RESPOSTA.
- Demandes que no són autèntiques, són queixes, acusacions o voler posar a
prova a l’assessor per demostrar quelcom.
12. DEMANDES DELEGACIÓ
- Porten implícita la voluntat de traspassar el problema i “desempallegar-se” del
cas.
“Els pares de X van anar a l’hospital i allí els hi van dir que el psicòleg de
l’escola havia de parlar amb el nen. Mira-te'l i ja em diràs què cal fer”
- Poden ser manifestacions de cansament, d’impotència o de defensa: els
pares o els mestres que no “poden” amb una situació concreta miren si un altre
professional es pot fer càrrec
“Mira’t a l’X i treballa la seva convivència amb els altres, perquè es porta molt
malament amb la resta de la classe”
- Semblants són les que traspassen TOTA la responsabilitat a l’assessor: “Ja
em diràs què haig de fer amb aquest alumne perquè segueixi la classe, perquè
no treballa en absolut”; però qui ho demana no està “gaire” disponible per
posar res de la seva part.
- Caldria que l’assessor poses sobre la taula les dificultats que precipiten la
demanda formulada i l’assessor cal deixar molt clar què pot i no pot fer: quines
són les seves competències.
- Acordar “clarament” què aporta cadascú, com es treballarà, quins objectius,
periodicitat...
13. DEMANDES URGÈNCIA
- Poc temps per ser formulades i en espais poc afavoridors de reflexió ni
clarificació de la demanda (passadís, telèfon, en una reunió on no toca...)
- Freqüent: actuar per “apagar” el foc (situació violenta, alumne concret...),
però...
- Recomanable: la intervenció assessora ha de parar la precipitació del
moment i obrir un espai per “pensar”, on els implicats es puguin parar i pensar
una resposta reflexionada o mínimament reflexionada.
- Necessari: revisió del context i de les coordenades espai-temporals abans de
donar una resposta.
- La urgència, si realment, ho és, acostuma a ser una demanda que prèviament
s’ha desajustat en el temps.
- Cal establir condicions perquè aquestes demandes no es tornin a donar.
14. DEMANDES IL·LIMITADES
- Reflecteixen la sensació d’impotència i desànim davant d’una situació
educativa on qui fa la demanda no es veu capaç d’afrontar-la.
- El problema es veu com quelcom que no es pot delimitar ni s’acabarà mai.
-Manifestació poc reflexiva o “a propòsit” per veure com l’assessor no arriba a
resoldre-ho.
- Actuació: delimitar al “màxim” la demanda. Delimitant el camp: alumnes, àrea
d’actuació, llistat de prioritats... Mai comprometre’s amb tot.
14. DEMANDES IL·LIMITADES
- Reflecteixen la sensació d’impotència i desànim davant d’una situació
educativa on qui fa la demanda no es veu capaç d’afrontar-la.
- El problema es veu com quelcom que no es pot delimitar ni s’acabarà mai.
-Manifestació poc reflexiva o “a propòsit” per veure com l’assessor no arriba a
resoldre-ho.
- Actuació: delimitar al “màxim” la demanda. Delimitant el camp: alumnes, àrea
d’actuació, llistat de prioritats... Mai comprometre’s amb tot.
15. DEMANDES DIRECTES O INDIRECTES
- Les directes venen, normalment, de la mateixa persona que ha detectat la
necessitat: el tutor, pares, professor...
- Les indirectes són demandes fàcilment destinades al fracàs, la font no és
fiable, el problema està encobert i els implicats directes no es mostren. És
indispensable fer que les demandes indirectes es transformin en directes.
16. ABSÈNCIA DE DEMANDES
- Força freqüent
Motius:
- No es veu la necessitat d’intervenció d’un assessor, encara que no es tinguin
els recursos per donar resposta a la situació
- No hi ha cultura de centre en relació a “fer demandes”
- Resistència activa del centre a deixar “entrar” al centre el model d’educació
comprensiva, davant d’una concepció on només els “millors o bons” guanyen.
Resistència activa, més o menys encoberta, a reconèixer el dret d’educació per
tots o acceptar l’atenció a la diversitat.
- Que res o ningú modifiqui el funcionament del centre.
- El demandant creu que l’assessor no podrà resoldre el problema.
- Professionals “cremats” que perden l’interés per tot.
- El professor creu que ja disposa de suficients estratègies per resoldre la
situació.
- No es vol canviar i se suposa que treballar amb l’assessor pot comportar
canvis pel professor (no tant pel centre).
- No volen rebre ajuda i encara menys acceptar que la necessiten, visió com a
signe de feblesa.
- Per no mostrar-se professionalment, com treballen, com ensenyen... Por a
ser jutjats.
3. Reformulació conjunta de la
demanda i disseny de la resposta
 La demanda inicial, escoltada per l’assessor,
analitzada, valorada i ubicada en el seu
context, es clarifica, es concreta, s’amplia, es
canvia, pren forma i es reformula.
 Podem afirmar que “reformular” la demanda
consisteix en adequar-la a la problemàtica
que preveiem perquè la resposta generi
canvis en relació a la situació que se’ns
planteja.
3. Reformulació conjunta de la
demanda i disseny de la resposta
 Si la proposta sembla encertada, el proper
pas serà l’organització de la resposta.
 La demanda s’ha tancat i la resposta s’inicia.
 Es necessari entendre el procés de resposta
com una actuació conjunta de tots els
professionals que hi intervenen.