Curs 2021-2022

1
 Tema 4.
Tècniques i recursos
per a l’enregistrament observacional

2
Finalitat i tècniques d’enregistrament

Finalitat de l’enregistrament
Enregistrar les qüestions més significatives
Obtenir detalladament la informació
Tenir informació visual i de l’entorn
Obtenir informació personal
Enregistrar el que es veu com una totalitat fixa

3
 Tema 4.
Tècniques i recursos
per a l’enregistrament observacional

Punt 1. Instruments i sistemes

d'enregistrament

4
Instruments i sistemes d’enregistrament

1. L’entrevista
2. Sistemes de categories
1. Llistes de comprovació
2. Escales d’estimació
3. Sistemes narratius
1. Notes de camp
2. Incidents crítics / Enregistrament anecdòtic
3. Agenda
4. Diaris de camp o quadern de bitàcola
5. Full resum de visita
4. Sistemes tecnològics

5
1. L’entrevista

 Aquest primer instrument el teniu al Campus Virtual en format PDF: Dossier

L’entrevista, elaborat per la professora Montserrat Rodríguez (Campus virtual)

Resumint:

Concepte d’entrevista
 Permet recollir aquella informació que l’observador no té a l’abast, aspectes que
no són observables (sentiments, impressions, emocions, intencions o
pensaments), i també esdeveniments passats.
 Afegeix una perspectiva interna que permet interpretar comportaments i dóna
significat a les accions observades.
 Constitueix un complement al procés d’observació.

6
Modalitats

 Segons el grau d’estructuració:

 Estructurada No estructurada

 Segons el grau de directivitat per part de l'entrevistador:

 Dirigida No dirigida

 Segons el nombre de participants:

 Individual Un grup Diversos grups

7
Aspectes a considerar en una entrevista

Planificació
 Identificar la finalitat de l’entrevista: exploració, recollida d’informació,
d’acompanyament educatiu,...
 Relació amb el tema d’estudi.
 Donar resposta/cercar explicacions/comprendre un fenomen vinculat amb els
objectius de recerca.
 Relació amb el marc teòric/estat de la qüestió.
 Estudiar la viabilitat de fer una entrevista/considerar també altres tècniques de
recollida de dades: grau de profunditat que pretenem, grau d’interacció,…..
 Considerar la durada, dia, lloc, espai.
 Decidir el 1-2 entrevistadors.
 Decidir informant/s clau. Possibles criteris: coneixement que té sobre el tema,
experiència pràctica, accessibilitat.

8
Competències de l’entrevistador

 Garantir la formació/competències de l’entrevistador per dur a terme l’entrevista:

 coneixements previs sobre el tema,
 capacitat per reconduir l’entrevista,
 habilitats socials (assertiu, empatia, generar confiança, capacitat d’observació, tracte igualitari,
escolta activa, objectiu, comprensiu, tacte, acollidor, facilitador/orientador del discurs),
 capacitat per adaptar-se a l’entrevistat: llenguatge, to de veu, seguretat de la veu, mirada lliure de
judicis, postura relaxada...
 Domini del llenguatge (verbal/no verbal), utilitzar un llenguatge adaptat al perfil de
l’entrevistat, comprensible. Evitar construccions gramaticals complexes i vocabulari tècnic
(en funció de l’entrevistat).
 Altres:
 control de temps,
 saber escoltar,
 enregistrar adequadament la informació (registre més comú: registre narratiu a partir de notes de
camp),
 transcripció preferentment literal,
 utilització d’enregistrament tecnològic (gravadora veu, càmera de vídeo) i assegurar el seu correcte
funcionament,
 capacitat d’anàlisis i de negociació per tal accedir i sortir de l’escenari on té lloc l’entrevista;
 rol d’orientador, mediador davant conflictes.

9
Desenvolupament de l’entrevista
 Parts:
 Inicial (per presentar, enquadrar, introduir i exposar motius de l’entrevista,
confidencialitat de les dades),
 desenvolupament (per recollir la informació, verificar hipòtesis, devolució de
valoracions) i
 final (resum de l’entrevista, es verifica la informació obtinguda, programar entrevistes
posteriors).
 Preguntes de l’entrevista:
 elaborar un guió de preguntes obertes (les que permeten rebre respostes raonades i que
la persona s’esplaï) i alguna tancada;determinar l’ordre;
 possibilitat de facilitar el guió a l’entrevistat;
 delimitació temes per blocs;
 no plantejar un gran nombre de preguntes ja que aniran sortint més preguntes a partir
del diàleg;
 garantir que es recull tota la informació que volem aconseguir.
 Evitar preguntes si/no; formular preguntes concretes sobre el tema i provocar interès de
l’entrevistat.
 Evitar emetre judicis de valor/jutjar a l’entrevistat.

10
Estudi del context i de l’espai

• Considerar el perfil de la persona entrevistada.

• Adaptar a l’espai segons l’entrevistat.
• Clima de diàleg:
• Moment inicial de l’entrevista: oferir informació sobre la finalitat de l’entrevista a
l’entrevista, aclarint dubtes, fent introducció per tal de contextualitzar i iniciar la
conversa.
• Durant tota l’entrevista: inferir actitud, adequar ritme, to i volum.
• Habilitar l’espai:
• considerar la proximitat amb l’interlocutor;
• mobiliari (ex: taula on es desenvolupa l’entrevista),
• elements de distorsió (sorolls, objectes i materials innecessaris,...)
• Definir el rol de l’ entrevistador.

11
Orientacions sobre les preguntes
 La pregunta no ha d'imposar la resposta
 La situació ideal d'entrevista és aquella en la qual es formulen preguntes obertes, ja que
permeten que l'entrevistat orient la respostes com prefereixi.
 Formular preguntes amb claredat.
 Les preguntes deuen realitzar-se de forma clara, evitant al màxim la confusió.
 Formular preguntes úniques.
 Intenteu que les preguntes siguin el més simples possibles, per a evitar qualsevol tipus
d'ambigüitat referent a això. Fer preguntes que impliquin una sola idea, si impliquen
dues o més estem fent dues o més preguntes.
 Aprofundir en les respostes
 Això s'aconsegueix realitzant preguntes que afavoreixen un major grau de detall –qui,
què, quan, on, com, per què,…
 Suport i reconeixement
 És important fomentar l'empatia i reconeixement cap als entrevistats, això farà que
s'impliquin més.
 Neutralitat
 S'ha d'aconseguir ser neutre, però sense que això suposi mantenir una relació distant
amb l'entrevistat.
 Simulació
 Consisteix a sol·licitar a l'entrevistat que se situï en una situació hipotètica.
12
Pautes per entrevistes amb infants
 El nen o la nena ha de ser entrevistat / a sol per un / a entrevistador / a.
 És millor si entrevistador / a està sol amb el nen o la nena.
 S'han de transcriure tant les preguntes com les respostes "textuals"
 Si és molt difícil parlar i escriure alhora, pregunteu 1r als pares i / o
mestres si es pot gravar l'entrevista. I després preguntar-li al nen o la
nena si no li molesta.
 Dir-los que heu de realitzar un treball o una tasca per als vostres estudis,
i que voleu conèixer algunes coses dels nens i les nenes, i per això aneu a
parlar amb ells una estona.
 Busqueu sempre que concreti la resposta
 NO induir resposta.
 Repreguntar si no ha estat clara la resposta.
 NO donar res per descomptat.
 Es pot preguntar sense més: “M'ho podries aclarir més, si us plau?” “Per
què?” També és una bona pregunta per demanar més informació sobre el
pensament del nen o de la nena.
 Per exemple, si el nen o la nena diu que "tots" són els seus amics, demanar-li
que nom a dos o tres favorits. Si "tots" són preferits, que digui dues o tres.
13
Webgrafia

 Michael Quinn Patton. (1987) How to use qualitative methods

in evaluatition. Beverly Hills, CA: Sage
 Informació a la xarxa: Vídeo “no formal”:
www.youtube.com/watch?v=dA1ogXCwHmI

14
2. Sistemes de categories
 Són sistemes tancats en els que l’observació es realitza sempre des de categories
prefixades per l’observador.
 La identificació del problema es fa des d’un marc teòric o un model explicatiu del
fenomen, de l’activitat o de la conducta que va a ser observada.
 Proper al sistema deductiu per què parteix de la teoria i posteriorment es
dissenyen les graelles.

És imprescindible tenir en compte aquest tres elements:

Categories

 Unitat de context:  Unitat de registre:

és el segment del contingut que ha
de ser examinat per poder
contextualitzar i comprendre el
significat de la unitat de registre.
és el segment mínim del contingut
que l’observador aïlla i separa
perquè hi aparegui un dels símbols,
paraules clau o temes que considera
significatius.

15
Seguint la definició de l'anterior diapositiva, mireu aquest exemple extret de Pauta d’observació
d’escola bressol. Grup 0-12 mesos. Àrea I: Descoberta d’un mateix. Aprendre i ensenyar a
l’educació infantil. Ed GRAÓ. Núm. 103. Fixeu-vos en els codis de color.

Joc i moviment

 Joc motriu (en el pati  Li agrada sortir al pati/S’hi sent segur

o en activitats en  Necessita l’activitat a l’aire lliure/Prefereix tornar a classe
moviment  ..............

 Es gira de panxa amunt i a l'inrevés.

 Marxa,
desplaçament.  Assegut: s’inclina endavant i es recolza en les mans. S’asseu
en una cadireta petita...
Equilibri i postures.
 Llança la pilota si li ho demanen
 ..............

 Habilitat manual  Explora els objectes amb l’índex/amb la boca/tot ho xucla.

 Li agrada tira els objectes per terra i veure com cauen
 ..............

16
Criteris per categoritzar

Aquest punt és important a l’hora d’elaborar un sistema de categories. Insistirem a la

classe:

 Convergència (o congruència) entre el nom i el contingut de la categoria: tenen

alguna cosa en comú?
 Exhaustivitat: totes les unitats de registre es poden assignar a alguna categoria
 Mútua exclusivitat, evitant solapaments. Cada unitat de registre només s’ha
d’incloure en una categoria .
 Únic criteri classificador: criteri lògic per a assignar respostes a categories

17
Modalitats
 Llistes de comprovació: permeten obtenir informació del procés i/o dels seus
efectes i/o dades de l’infant de manera sistematitzada o espontània, sense
interrompre el ritme ni de l’infant ni de l’activitat de la classe. Resulten força
completes pel que fa a la recollida de dades, però precisament això les fa més
complexes perquè requereixen certa habilitat per discernir el que és rellevant del
que no ho és i es fa difícil generalitzar els resultats.
 Escala d’estimació: és una llista de conductes observables que aporta informació
sobre el procés de consecució d’una determinada capacitat observable a partir de
nivells establerts. S’expressen en termes qualitatius (sí, no, a vegades, molt, poc,
gens, etc.).

Qualsevol sistema de categories que sistematitza la recollida de dades serà útil per
analitzar-les posteriorment. També serveixen per al traspàs d’informació a les
famílies, tant en els informes escrits com a les entrevistes, ja que recolzen amb
arguments les informacions que tinguem sobre l’infant.
Haurà de ser entenedor per a altres educadors que tinguin o s’hagin de fer càrrec dels
infants.
Han d’ajudar a conèixer l’infant i el seu estil d’aprenentatge.
18
2.1. Llistes de comprovació

19
20
21
2.2. Escala d’estimació

0: No ha iniciat el procés.
1: Ho fa poques vegades.
2: Ho fa sovint.
3. Ho fa gairebé sempre.
4. Ho fa sempre.
Materials de “L'avaluació
en l'àmbit de l'educació
formal”.
Institut Obert de
Catalunya.

22
23
3. Sistemes narratius

 Són sistemes oberts i no tenen categories prefixades.

 Es registren segments amplis de fets, situacions i/o conductes de forma oral o
escrita.
 L’observador és el principal instrument d’observació.
 Moltes vegades el que s’està enregistrant no està especificat, sinó que depèn de la
percepció de l’observador i de la seva capacitat per captar i transmetre el que ha
observat.
 L’objectiu d’aquests sistemes és recollir informació de la forma més detallada
possible.
 Normalment la durada de l’observació tendeix a coincidir amb la durada del fet i/o
situació.

 Com permet potser masses observacions a l’hora, l’observador va autoreguntant-

se (pàgina següent):

24
Observació descriptiva: visió general del què passa en el
context: espai, infants, accions, organització,... Són les
primeres impressions de l’observador

Observació focalitzada: l'observador, una vegada familiaritzat

amb l'escenari, centra l’atenció en aspectes més
específics, que poden ser un o més àmbits esmentats en la
fase descriptiva

Observació selectiva: l’observador se centra en aspectes més

específics i concrets

25
Modalitats

 Notes de camp
 Incidents crítics / Enregistrament anecdòtic
 Agenda
 Diaris de camp o quadern de bitàcola
 Full resum de visita

26
3.1.Notes de camp
 Són una forma narrativa i descriptiva de relatar observacions, reflexions i
reaccions sobre qüestions que percep l’observador.
 Es tracta d’apunts fets al llarg del dia que permeten després recordar els fets que
hem observat i que volem enregistrar.
 Ex: període d’adaptació a
 la llar i a l’escola.

 Pràctiques del GEI a 1r.

Tipus de notes de camp que es prenen:

 Metodològiques: decisions que es refereixen a la recerca. Per ex: opcions que es
prenen en una recerca observacional (posició observador, lloc...), dificultats que
plantegen les opcions triades.
 Personals: reaccions, actituds, percepcions, vivències e impressions de
l’observador.
 Teòriques: aspectes vinculats amb el marc teòric de la recerca.
 Descriptives: intenten captar la imatge de la situació, com una fotografia:
persones, converses i reaccions observades.
27
Exemple de
notes de
camp amb
fotografies

28
Característiques
 Notes descriptives:
 Data
 Lloc on es produeix l’observació
 Persones que hi ha
 Com és l’ambient físic
 Interaccions que tenen lloc
 Què passa
 Concreció i detall:
 Què diuen les persones implicades
 Narracions de les vivències
 Percepcions i sentiments
 Reflexions entorns a les interaccions
 A més: intuïcions, interpretacions,
hipòtesis...
29
Enregistrament de les notes de camp

 Podeu recollir notes de camp amb procediments diversos:

 A mà

 Amb símbols

 Gravacions d’àudio i vídeo

 Amb fotografies

 Amb ordinador portàtil

 Amb tablet

 Amb símbols estàndard o bé propis:

Símbol Denominació Utilització
“ ” Cometes dobles Citacions verbals

‛ ’ Cometes simples Paràfrasis, citacions aproximades

( ) Parèntesis Dades contextuals i/o interpretacions de l'observador

« » Cometes angulars Llenguatge de situació, argot

—— Línia contínua Partició temporal

| / Línia vertical o inclinada Contrast entre termes lingüístics, de situació o argot

30
 Si utilitzeu les notes de camps per estudiar atributs associats a un comportament:

Aspectes Característiques Comportament observat

1. Persona

2. Activitats i materials

3. Context físic

4. Altres

 O bé acostant-se a una primera idea de sistema de categories. Per exemple, per

descriure i analitzar una fotografia, un vídeo o una situació real

Escenari: _________________________
Temps: __________________________

Context físic Objectes i materials Persones Activitats

Resum de les característiques:

31
3.2. Incidents crítics / Enregistrament anecdòtic

 Sistemes restringits en que s’enregistra un segment específic de la realitat, definit

prèviament i guiat per un marc teòric.
 Consisteix a anotar el més ràpidament possible després d’haver passat, aquelles
accions significatives que han succeït en la situació concreta on han tingut lloc,
amb cura d’enregistrar els fets exactes i no les opinions o judicis de valor.
 Cal determinar amb antelació quines conductes
s’anoten i haver-les definit objectivament.
 Descriu processos específics de forma
detallada.
 S’utilitza en llocs on l’infant té un gran
marge d’elecció.
 Exemple: al pati de l’escola, jocs, menjador...

32
Possibles inconvenients dels incidents crítics

Segons Colás y Buendía (1998):

 Anotar no l’incident, sinó la seva interpretació.
 Anotar incidents sense deixar constància del context o situació.
 Jutjar al subjecte amb poc incident i que no representin el que realment és.
 No guardar la informació com a material confidencial.
 Deixar-se impressionar pels esdeveniments negatius més que pels positius i deixar
poca constància d’aquests últims.
 Deixar-se portar per judicis preconcebuts.

Buendía, L., Colás, P. y Hernández Pina, F. (1998). Métodos de

investigación en psicopedagogía. Madrid: McGraw-Hill

33
3.3. Agenda
 Llista d’activitats diàries elaborada a partir de notes breus preses regularment.
 Una variant és l’Agenda que diàriament serveix d’intercanvi d’informació entre les
famílies i l’escola. Així i tot, aquesta agenda no es podria dir ben bé que és un
instrument d’observació. Arriba a ser una llista de coses que fa l’infant textuals o
fotogràfiques, de recordatoris, de peticions...

34
3.4. Diaris de camp o quadern de bitàcola
 Quaderns de treball per anotar esdeveniments quotidians més significatius
(activitats, jocs, anècdotes…).
 Implica una reflexió del que ha passat al llarg del dia. Les anotacions no es fan
durant el desenvolupament dels fets, sinó al final del dia.
 S’apunten cronològicament.
 Aporta molta informació, però és fàcil confondre els fets amb la seva valoració.
S’ha de completar amb altres instruments més estructurats.

Material de “El joc infantil i la seva

metodologia”.
Institut Obert de Catalunya.

35
3.5. Full resum de visites

 Després d’una visita o entrevista, l’observador resumeix la seva visita a la situació objecte
d’estudi.

Visita Qui? Lloc: Data:

personal

1. Aspectes més significatius tractats i observats.

2. Resum de la informació per a cada objectiu de la visita.

Objectius
Informació

3. Altres coses importants que han cridat l’atenció.

4. Qüestions noves o pendents que cal considerar durant la pròxima visita

36
4. Sistemes tecnològics

 Són sistemes oberts en què les dimensions de les conductes queden registrades
de manera permanent, el que permet una contínua revisió de les mateixes. Amb
aquests sistemes es pot registrar qualsevol tipus de situació: so (gravació d'àudio),
imatge fixa (fotografia) o imatge en moviment (vídeo).
 Es tracta d'un registre flexible que permet a l'observador definir unitats de
conducta a mesura que realitza el visionat amb el dispositiu tecnològic adoptat.

Vídeo:
 Amb els dispositius mòbils actuals es fa més fàcil qualsevol registre quasi
instantani entre el desig de gravar i fer-ho. Si utilitzeu la càmera del vostre mòbil
feu-lo millor en horitzontal perquè en visionar-ho no perdeu informació.

Tant els enregistraments en vídeo com, sobretot la fotografia, han de “dir alguna
cosa”, sobretot si són fotografies per documentar.

37
Fotografia
Aspectes a tenir en compte:
 Control de la llum: La il·luminació té, a més a més del valor funcional, un valor
expressiu o artístic.
 Enquadrament: es pot utilitzar el Zoom. A ser possible el fotògraf s’ha d’apropar el
més possible:
 Pla conjunt: visió global de l’entorn i que sigui rellevant
 Pla mitjà: selecció dels element d’una escena
 Pla detall: mostra un objecte o part d’un objecte (o infant), de manera més aïllada.
 Angle visual o angulació: posició i punt de vista del fotògraf:
 Pla frontal: a la mateixa alçada que els ulls dels infants
 Pla en picat: la càmera enregistra de dalt cap a baix.
S’utilitza per fer més petit l’objecte,
inclús per denotar inferioritat.
 Pla en contrapicat: la càmera enregistra de baix a dalt.
Reforça el valor expressiu.
 Pla subjectiu: per tenir constància del que mira i percep l’infant.

38
Per acabar, i si us ve de gust, podeu veure aquest tràiler d’un programa de televisió.
Segur que hi ha moltes escenes i explicacions que ja sabeu, però va bé recordar-
ho:
Dóna’m la teva mirada https://vimeo.com/60656895

39