Apuntes Completos Quali

MÈTODES QUALITATIUS DE RECERCA SOCIAL (1r quadrimestre, 2n)
TEMA 3. EL MÈTODE D’ENTREVISTA
1.1. Introducció: definició i usos de l’entrevista

1.2. Disseny i conducció d’entrevistes: camp i recull de la informació (com construïm el mètode d’obtenció
de dades i com l’hem de fer servir)
1.3. Avantatges i limitacions (en la perspectiva qualitativa és important saber justificar el perquè de
l’encarament de la recerca)
Mètodes d’obtenció d’informació

- No parlem de recollida d’informació; ja que dona perspectiva positivista de que les dades existeixen i
les hem de trobar à En canvi, PRODUCCIÓ/OBTENCIÓ/MESURA D’INFORMACIÓ implica un esforç per
mesurar la realitat
Diferència entre MÈTODE i TÈCNICA

- Mètode implica una determinada mirada epistemològica à una manera d’entendre com es produeix
el coneixement, manera d’entendre la realitat d’una manera que deixa de banda un altra
- Tècnica és la manera com s’aplica el procediment d’obtenció de dades.
1. Definició i usos de l’entrevista
Entrevista à mètode d’obtenció/producció de la informació basat en la interlocució (interacció entre 2 o més

persones) a través de la lògica de pregunta/resposta o estímul/resposta. Situació artificial en que una persona
entrevistadora i una/es persona/es entrevistada/es interactuen de forma (principalment) verbal.
- resultat de l’entrevista depèn molt de la seva preparació
Usos de l’entrevista en la investigació social. entrevista mètode més adequat quan:
• Situacions no observades – obtenir informació de situacions que no s’observen, serà necessari
preguntar
• Aprofundir en el significat de les accions – significat de les interpretacions

• Reconstruir elements del passat – elements del passat s’hauran de preguntar per poder-los
reconstruir. Depenent de com enrere en el temps es trobi allò que volem investigar potser l’entrevista
no serà el millor mètode.
• Abordar qüestions delicades o íntimes –
Piràmide de superficialitat i profunditat dels mètodes d’obtenció de dades
Enquesta
Grup de
discussió
Entrevista
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5497378
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 3. ENTREVISTA
Referents i implicacions metodològiques. Entrevista qualitativa combina elements dels 2 tipus de conversa:
Conversa natural Conversa professional

(ex: conversa amb un amic) (ex: conversa amb el metge)
Procés comunicatiu basat especialment en la Definició de finalitats i objectius respecte als resultats de
comunicació verbal, però també no verbal. l’entrevista.
Diàleg que no reprodueix una dinàmica rígida Construir situació de confiança i confidencialitat. Principi de
de preguntes/respostes. Dinàmica equilibrada cooperació entre els 2 agents.
en termes de qui pregunta i qui respon, no
Situació d’asimetria, un dels 2 agents té poder sobre l’altre i
només 1 pregunta i 1 respon.
decideix quan s’acaba l’entrevista, on es fa, etc. Asimetria ve
Confiança i espontaneïtat (en diferents graus) donada pels diferents nivells de poder.
à Necessitat de reduir la “violència simbòlica” (Bourdieu –
situació en la qual hi ha diferencia de poder) per tal de reduir
situació d’incomoditat.
NATURALESA DE L’ENTREVISTA
Parlem de producció de la informació i no de recollida – hi ha un element de construcció de la informació.

Idea errònia que la informació qualitativa és molt subjectiva i es pot distorsionar
Arguments per justificar l’ús de la perspectiva qualitativa:
1. Influència interacció – idea que la co-construcció de l’entrevista afecta a les dades també influencia en
l’enquesta, tot i ser menor en l’enquesta també hi ha una interacció i la dada també es construeix
2. Objectiu de la perspectiva qualitativa és entendre la construcció de la realitat – en el quantitatiu només
comparem les dades, en canvi en el qualitatiu també obtenim dades de com es construeixen aquestes
dades. En quali la simplificació de la informació es fa posteriorment a observar la riquesa de dades (la fa
l’analista), en canvi en quanti la simplificació en produeix mitjançant l’enquesta.
3. Construcció de les dades en relació al context – Quantitatiu: es poden crear un gran nombre de dades
ràpidament però aquestes estan descontextualitzades. Qualitatiu: dades estan contextualitzades i tenim
informació del context de construcció: es tenen arguments per contrastar fins a quin punt la informació
està influenciada pel context i la validesa d’aquestes. – En una entrevista es poden desconstruir les dades
i en una enquesta no.
L’entrevista i les DADES QUE ES CONSTRUEIXEN són el resultat d’una situació social única i irrepetible
• Producció del text in situ (producció d’un espai i temps concret, el que no vol dir que siguin contradictòries
sinó que estan marcades pel moment de creació) – en l’anàlisi s’ha de tenir en compte els elements que
rodejaven l’entrevista (cada entrevista és diferent)
• Entrevistador/a com a co-productor/a de les dades – per tal d’obtenir una millor creació de les dades cal
tenir una actitud d’entrevistador (intimitat i profunditat), diferent de la d’enquestador (sistematització i
molta informació)
3 nivells de CO-PRODUCCIÓ DE LES DADES:

1. Co-producció del discurs: nivell més micro de la interacció, allò que marca el discurs i té influència en la
construcció de les dades – joc d’interacció entre la persona que entrevista i la que respon
Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

TEMA 3. ENTREVISTA
2. Marc situacional: escenari de l’entrevista marca les respostes que s’obtindran

(ex: entrevistar professor al despatx condiciona les respostes que siguin amb un
caràcter més professional, no és bona idea fer entrevista sobre la família). S’ha
de posar en relació l’escenari de l’entrevista amb el tema d’aquesta
3. Context estructural: s’ha de tenir en compte el context històric, el qual és
inevitable però se n0ha de ser conscient a l’hora de fer l’anàlisi de les dades (ex:
entrevistar sobre el nacionalisme català no és el mateix ara que prèviament al
Procés)
TIPUS D’ENTREVISTA
Tipus d’entrevista qualitativa que existeixen classificades segons diferents aspectes:
a) Segons el grau d’estructuració
§ Enquesta (fora del camp qualitatiu)
§ Dirigida o estructurada: (oberta però poc) preguntes tancades sempre en el mateix ordre amb
respostes obertes (no es donen opcions de resposta)
§ Semi-dirigida o semi-estructurada: (semi oberta) partim d’un guió estructurat però aquest és
modificable: es poden afegir preguntes, fer-les d’una altra manera, eliminar-les sobre la marxa.
Preguntes que donen peu a una conversa
- Pot ser que en les diferents entrevistes sorgeixin línies explicatives diferents, però que si
l’entrevista s’ajusta a les hipòtesis inicials no serà un problema
§ No dirigida o no estructurada/oberta/: (màxim oberta) no existeix guió de les preguntes, sinó que
es tenen els temes sobre els quals es vol preguntar però es van fent les preguntes sobre la marxa.
Es tracta d’una conversa que flueix.
* terme “entrevista en profunditat” pot fer referència a semi-estructurada o no estructurada, més aviat
la no estructurada*
b) Segons el canal utilitzat (també relacionat amb la durada)
§ Cara a cara: permet obtenir més informació – coincidim espai i temps
§ Telefònica: es reprodueix de manera menys fidel una conversa, per tant durada inferior – coincidim
en temps però no espai
§ Online xat/per videotrucada: menys qualitat que les cara a cara – coincidim en temps però no espai
§ Per correu electrònic: última opció, - ni coincidim en temps ni espai
c) Segons la finalitat
§ Explorar
§ Conèixer, explicar, comprendre
d) Segons la implicació de la persona entrevistadora
§ Anonimat o quasi-anonimat (entrevistes per escrit)
§ Distància (rol instrumental) – hi ha presentació, s’explica la recerca però ens limitem a preguntar.
Poca interacció, no s’assembla a una conversa natural (rol instrumental)
§ Complicitat (rol d’implicació): intent de conversa natural – no només preguntar sinó també aportar
elements perquè la persona se senti més còmode

TEMA 3. ENTREVISTA
Bourdieu: intentava trencar amb aquesta distància amb els entrevistats (idea de violència simbòlica), intentava
posar-se al seu nivell, però era impossible perquè les característiques d’un i altre no feien possible aquesta
complicitat.
e) Segons el seu contingut:
§ Temàtica o focalitzada: centrada en una temàtica (estudi de casos)
§ Genèrica: entrevista que parla sobre molts temes, poden ser les primeres etapes de la recerca o
de recerques inductives (primeres etapes de la teoria fonamentada)
f) Segons el nombre de participants:
§ Individuals: 1x1 (un entrevistador i un entrevistat)
§ Grupals: un entrevistador i diversos participants (mai més d’1 entrevistador perquè dona massa
sensació d’interrogatori) à no confondre idea d’entrevista grupal amb grup de discussió (en el qual
existeix un grup de gent desconeguda que discuteixen entre elles, és més un diàleg aquestes
persones), aquesta es tracta d’una entrevista amb unes preguntes fetes per un entrevistador però
amb més d’una persona que contesta
2. El disseny la conducció d’entrevistes: camp i recull de la informació
PREPARACIÓ DE L’ENTREVISTA
A) Decisions sobre el perfil de la persona entrevistada
• Si fem un disseny d’estudi de casos el perfil es decideix en la fase preparatòria à “deskwork” decisió que
es pren prèviament a sortir al camp d’estudi (en un treball deductiu es decideix sobre el terreny)
• Entrevistem informants clau? Algú que coneix molt bé la temàtica, però que no són part de l’objecte
d’estudi (ex: preguntar al director d’un institut perquè creu que els estudiants de secundària abandonen
els estudis)
• Qualitat i quantitat de les persones informants à forma de decidir té a veure amb la complexitat i els
recursos de la recerca. Si no es tenen recursos suficients cal reduir la temàtica per reduir la complexitat
de l’estudi – permet fer mostres més petites i ajustar la recerca als recursos que tenim per així reduir la
variabilitat.
• Factors pragmàtics (accessibilitat, costos de desplaçament) – influencien en qui fem l’entrevista
B) Preparar i negociar l’accés
• Procés que no es pot improvisar, cal preparar-lo amb suficient temps

o Accés obert – a vegades tot i que sigui possible fer un accés directe és convenient fer un accés
indirecte per tal d’aconseguir accedir a les persones de manera més propera per convèncer-los de
ser entrevistats
§ Accés directe
§ Accés indirecte
o Accés tancat/restringit: només es pot fer un accés indirecte
o L’ús d’intermediaris (sempre en accés indirecte) intermediari que ajuda a accedir a la persona que
es vol entrevistar – captadors/es: pagar a un intermediari perquè ens aconsegueixi l’accés a les
persones, gatekeepers: especialment utilitzat per quan es vol accedir a una institució, parlar

TEMA 3. ENTREVISTA
directament amb una persona vinculada amb aquesta que ens faciliti l’accés, aquests poden suposar
problemes com que
• Procediment formal i informal
o Formal: carta, correu electrònic
o Informal: WhatsApp, dir-ho en persona,
directe indirecte
formal Persona desconeguda Persona desconeguda o representant d’una institució
informal Persona coneguda i amb confiança Relació de confiança amb l’intermediari
Comparació procediment de contacte formal i informal:
Procediment formal de presentació Procediment informal

• Primera trucada de contacte: invitació a participar en la • Presentació verbal, per telèfon o cara a cara, de
investigació. Permet la direcció postal o correu electrònic. la investigació. Invitació a participar a la
investigació.
• Enviament de carta formal o correu electrònic de presentació de
la investigació. Invitació a participar a la investigació, si no s'ha fet • Trucada telefònica o correu electrònic: es
abans. concreten les condicions de l'entrevista i
s’acorda el lloc i la data de l'entrevista.
• Segona trucada telefònica: Confirmació de que s'ha rebut la carta
Recordatori dels objectius de la investigació.
o missatge electrònic i recordatori dels objectius de la
investigació. Es concreten les condicions de la entrevista i • Si la data de l'entrevista està allunyada més de
s'acorda lloc i data de l’entrevista. quinze dies del contacte anterior: correu
electrònic o trucada telefònica uns tres-cinc dies
• Si la data de l'entrevista està allunyada més de quinze dies del
abans de l'entrevista per confirmar la
contacte anterior: correu electrònic o trucada telefònica uns tres-
disponibilitat de la persona informant i recordar
cinc dies abans de l'entrevista per confirmar la disponibilitat de la
lloc i hora acordats.
persona informant i recordar lloc i hora acordats
• Consentiment informat: signar consentiment informat, contracte que firmen tant la persona entrevistada
com l’entrevistador
C) Decidir l’escenari de l’entrevista
• D’entrada la persona entrevistada és la que proposa l’escenari (lloc on es senti còmode). Sempre s’ha de
donar la possibilitat de tria, important perquè l’escenari marca el discurs à entrevistador pot suggerir
llocs però mai imposar
• Lloc? – Elements del context marquen molt les respostes que donarà la persona, per tant ha de ser un
entorn que s’adeqüi a la temàtica de l’entrevista (ex: realitzar entrevista sobre el treball d’una persona al
despatx i no a casa seva)
o “Vagabundeig” (conèixer l’espai físic i el context de l’entrevista) i construcció de mapes
Per què és important la vestimenta a l’hora de fer una entrevista?
S’intenta minimitzar la violència simbòlica (la distancia social) entre entrevistador i entrevistat. Millora la
informació que es dona. L’entrevistat se sent més còmode i obert a contestar.
TEMA 3. ENTREVISTA
D) Preparar el tipus d’interlocució
• Decidir quin tipus d’entrevista farem servir i qui rol adoptarem – quina implicació/distància adoptarem,
cal saber el perfil de la persona a la que entrevistarem per tal de poder-ho decidir
• Prepara guió de l’entrevista
• Preparar els recursos i materials que farem servir
• Pensar en com enregistrarem l’entrevista
GUIÓ DE L’ENTREVISTA
1) LÒGICA: Començar per les hipòtesis o preguntes específiques de la recerca à estructura + preguntes
o Identificar llistat de temes o subtemes (blocs de l’entrevista, es poden fer varis blocs per cada
hipòtesi) – a vegades no només fem un bloc per a cada hipòtesi, sinó per cada variable
independent
2) Donar un ORDRE LÒGIC als blocs:
o En termes cronològics – preguntes ordenades de més a menys antiguitat
o Temes “fàcils” a temes “difícils” – ordenar els temes en funció de què serà més fàcil parlar-ne, els
temes més privats al final de l’entrevista
o De més genèric a més concret/específics (ex: primer parlar de com ha estat el 1r any a la uni i
després sobre coses concretes sobre els professors que es va tenir)
o Dins de cada bloc també cal ordenar les preguntes en un ordre lògic
o Començar amb un primer bloc de contextualització (no vinculat a les hipòtesis o preguntes) à
aquest permet comprovar que el perfil de la persona encaixa amb el que cerquem per la nostra
recerca:
§ Permet obtenir informació sobre les característiques de la persona entrevistada
§ “Trenca el gel” de l’entrevista – aquí és on l’entrevistador pot intervenir més per tal de
fer sentir més còmode a l’altre persona i aproximar-se a aquesta
o Preguntes de tancament (pregunta final d’agraïment/valoració de l’entrevista)
§ Cal redactar les preguntes adaptant-les al llenguatge de la persona entrevistada (ex: preguntar si s’ha
sentit discriminada per ser dona, en compte de dir per raó de gènere)
§ Compte amb la forma de formular les preguntes: preguntes en qualitatiu no son iguals que les preguntes
d’una enquesta (quantitatives), s’han de formular de manera que donin peu a respostes més amplies
(ex: enlloc de preguntar quants germans tens, preguntar si podria explicar com és la seva família)
§ Alguns autors de metodologia diuen que en qualitatiu cal evitar formular preguntes amb “per què” per
evitar que l’entrevistat ho interpreti com un qüestionament de la resposta, però per altra banda serveix
per explicar les causes (fenomenologia: ciències socials tenen per objectiu comprendre la societat) i
allunyar-te de únicament la descripció – saber les causes dona les eines per poder intervenir en la
realitat
§ Preparar preguntes de caràcter projectiu (si pensem que són adients)
§ Posar sempre preguntes de finalització en acabar cada bloc i en acabar l’entrevista (preguntar si ha
trobat a faltar alguna pregunta en l’entrevista)
§ Comprovar que tot s’entén bé amb una entrevista pilot
Pas dels temes i subtemes a les preguntes del guió:

Esquema del procés d’elaboració del guió de l’entrevista:

TEMA 3. ENTREVISTA
Preguntes de caràcter projectiu

S’apel·la a elements que no sorgeixen verbalment però que són d’interès per l’entrevista, s’intenta suavitzar
la pregunta per obtenir la informació – especialment útils per l’últim bloc
o Tècniques d’associació – apel·len a la immediatesa i per tant la persona no pensa massa que contesta,
permeten veure elements associats al concepte. Ajuden a evitar d’estabilitat social.
o Tècniques de conclusió – es presenta una frase/història i la persona entrevistada l’ha d’acabar,
d’aquesta manera es pot veure més fàcilment què pensa la persona sobre algo que no preguntant
directament (especialment en temes controvertits)
o Tècniques de construcció – es demana a la persona que
construeixi una història a partir d’una imatge.
Exemple de pregunta projectiva tècnica de construcció:
o Tècniques expressives – situacions de “role-playing”, es tracta de representar un paper i s’observa el

discurs que utilitza l’entrevistat/ada. Es demana que expliquin les raons d’actuar així que té el
personatge representat i veurem els arguments dels perfils socials que representa (el perfil social pot
ser semblant al de l’entrevistat/ada)
Exemple de guió d’entrevista:
Conceptes (blocs), indicadors à i preguntes

TEMA 3. ENTREVISTA
3. Acords en la realització de l’entrevista
Contracte de comunicació à sovint és implícit, però en les recerques professionals es fa de forma explícita
• Parlem del que hem acordat – això marcarà la lògica que prendrà l’entrevista, s’ha de preguntar sobre el
que s’ha dit que es preguntarà
• La intenció verbal està contextualitzada pel guió d’entrevista – ha de ser coherent amb el que s’ha acordat
en el contracte, es parla amb la persona de que es parlarà a l’entrevista. Mai s’ha d’enviar el guió per evitar
una preparació prèvia de les respostes, com a molt enviar els noms dels blocs del guió.
• Es tracta d’un comportament cooperatiu intencional subjecte a certs principis.
Regles del PRINCIPI DE COOPERACIÓ:
1) Quantitat: els interlocutors ofereixen la quantitat d’informació necessària per a la interacció à dones
sempre suficient informació per poder entendre els temes
2) Qualitat: els interlocutors ofereixen informació veraç i verídica à la gent no es dedica a mentir cara a
cara, inventant-se personatges o històries. Això no vol dir que no amaguin informació.
3) Relació: interlocutors ofereixen informació rellevant, és a dir, directament vinculada amb la interacció
verbal à la informació que ens ofereixen té relació amb el tema tractat. Si ens dona informació que veiem
que no té relació s’ha de preguntar.
4) Manera: els interlocutors ofereixen informacions clares, concises i ordenades
4. Desenvolupament de l’entrevista
Ordre de desenvolupament de l’entrevista:

1r. Presentació de l’entrevistador/a à donar context per reproduir la situació de conversa natural (estudis,
context de l’entrevista, qui la fa, etc.)
2n. Presentació de l’entrevista
• Estructura de l’entrevista – explicar els blocs del guió de l’entrevista
• Recordar la garantia d’anonimat
• Recordar la durada
3r. Seguir el guió preparat amb antelació (perquè és un ordre pensat i estructurat)
Pautes a l’hora d’entrevistar:

• Respectar els silencis: deixar un parell de segons per a què s’allargui si es necessari. Important no anar
amb pressa.
• Respectar el contracte de comunicació (principis ètics): no tractar temes no acordats, ni temes socialment
perillosos per la persona entrevistada.
• Controlar el temps de l’entrevista: ajustar-nos al temps acordat.

• Prendre notes: amb paper i bolígrafs. Té un component estratègic: demostra interès pel que t’està
explicant l’entrevistat. Serveix per anotar preguntes que no estaven en el guió però que poden ser
interessant. Apuntar-les evita haver d’interrompre.

TEMA 3. ENTREVISTA
• Adoptar un comportament estratègic en la interlocució: tècnica de l’eco repetir de manera natural,

alguna de les idees que acaba d’explicar.
• Donar peu a conversar fora del context d’entrevista: permetre que al final de l’entrevista, la persona et
faci un resum dels punts més importants de l’entrevista (off the record: sovint es produeix quan ja no estàs
gravant) à Tot el que està gravat, ha de ser transcrit.
• Utilitzar el llenguatge no verbal.

• Estar atent/a la informació no esperada: ajuda a entendre factors claus que no hem recollit en la
teoria “m’ha de permetre estirar del fil”.
• Introduir sondes (probes) serveix per evitar el “vale”. Fer les preguntes de manera consecutives de
manera automàtica.
o Vas mencionar que… Com va passar?
o No has mencionat res sobre…
• Fer servir material d’estímul i tècniques projectives: enlloc de preguntar, utilitzar una imatge/fotografia.
Ex: ensenyar 5 fotografies de prototips de noies i fer escollir, en comptes de fer descriure el prototip ideal.
Què hem de fer una vegada acabada l’entrevista?
- No marxar immediatament!!! – a vegades persona entrevistada ofereix una bona síntesi de l’entrevista
- Fer la fitxa del perfil si no s’ha fet abans
- Fer una fitxa-resum de com ha anat l’entrevista
PRINCIPIS ÈTICS GENERALS

A vegades ens influeixen els principis ètics de les ciències naturals.
● Informar sobre els objectius de l’entrevista i la recerca
● Obtenir el consentiment (escrit) de les persones entrevistades
● Minimitzar els riscos psicològics i socials al llarg de tota l’entrevista no sortir del guió.
● Anonimitzar tota la informació obtinguda posem la inicial dels noms que tinguem
● Respectar la confidencialitat de la informació i utilitzar-la només pels objectius anunciats si hi ha
informació delicada que no és necessàriament útil no cal posar-la.
● Un cop s’han transcrit les entrevistes s’han de destruir o guardar en un lloc de difícil accés.
● En un lloc públic no cal consentiment si és en un espai tancat i privat és necessària l’autorització del
propietari (en el nostre treball, del director.)
5. Registre i transcripció de l’entrevista
- Sempre hem d’enregistrar l’entrevista (digital en vídeo o àudio)

- Hem de transcriure de manera literal si estem interessats “en la forma en què la gent articula les seves
idees” (Morse)
TEMA 3. ENTREVISTA
Normes per la transcripció:

- Començar sempre amb la fitxa de l’entrevista, identificant tota la informació rellevant
- Identificar interlocutors i distingir les intervencions. Utilitzar negreta o cursiva per l’entrevistador/a
- Respectar l’ordre de les intervencions. Reflectir si hi ha hagut interrupcions
- Conservar els marcadors verbals sense significat semàntic. à ex: “vale”, “eh”, “humm”, i destacar amb
punts suspensius les pauses llargues (“...”).
- Ser el més fidel possible a les expressions originals, tot i que siguin gramaticalment incorrectes
- Intentar incorporar informació no verbal i posar-la entre claudàtors. Exemples: “[riu]”, “[s’aixeca]”
- Introduir, també entre claudàtors, i en la mesura que tingui sentit, comentaris del transcriptor. à ex:
“[inaudible]” i no s’entén bé o posar un interrogant darrera la paraula transcrita si es dubta sobre el que
s’ha dit, “[Shazam?]”
- Identificar d’alguna manera les unitats de registre. La forma més habitual és la numeració de línies
- Quan l’anàlisi es farà sense suport informàtic es recomana deixar a la dreta del text un marge de 5-6
centímetres per a poder codificar directament sobre la transcripció
6. Avantatges i limitacions de les entrevistes
AVANTATGES LIMITACIONS
• Profunditat de la informació – s’obté informació més • Problemes de representativitat – no hi ha confrontació

profunda de la representativitat del perfil, problema de
representativitat no és culpa de que la mosra sigui petita
• Riquesa informativa (més enllà del que la persona
perquè en QL sempre és així (no cal mostra gran per
oferiria conscientment)
poder generalitzar)
• Flexibilitat/versabilitat del mètode – capacitat d’adaptar-
• Requereix dedicació temporal important per unitat
se a la situació (adaptable a molt contextos, permet
d’informació (entrevista té durada superior a respondre
combinar tècniques, ensenyar fotografies, vídeos,
un qüestionari)
dibuixar, fer entrevista improvisada al carrer)
• No és mètode adequat per fer observació
• Obtenir informació del context – permet contextualitzar
la informació obtinguda • Reactivitat – dades estan marcades pel que faci
l’entrevistador
• Dimensió temporal i processual – permet poder explicar
les coses, es pot fer referència a elements del passat per • Pes molt fort de la subjectivitat – entrevista marcada per
permetre explicar-los la persona concreta a qui s’entrevista
• Barat – no requereix grans pressupostos, sovint les • Banalització – sembla que tothom pot fer entrevistes,
entrevistes no es paguen perquè sempre pots trobar però cal saber-ne fer
algú que estigui disposat a parlar d’un tema
• Obertura a l’objecte/subjecte d’estudi – obrir la

perspectiva i obtenir informacions noves que no es
coneixien prèviament, estirar del fil
10

TEMA 4. MÈTODES DISCUSSIÓ EN GRUP

4.1. Definició i usos de les discussions en grup
4.2. El disseny i realització dels grups: camp i obtenció de la informació
4.3. Avantatges i limitacions dels mètodes de discussió en grup
1. Definició i usos de les discussions en grup
Discussió en grup à mètode qualitatiu basat en la interlocució, busca obtenir opinions, imaginaris i
comportaments dominants o compartits en un determinat col·lectiu*.
- La interlocució sempre es realitza en un entorn controlat* per la persona investigador i amb una
dinàmica oberta a la participació* de totes les persones intervinents.
à En els grups de discussió no es pot aprofundir tant com en l’entrevista, *Diferències respecte l’entrevista
perquè parlen vàries persones. (Mínim 6 persones)
à És més propi de la recerca inductiva/abductiva: ha de tenir marc teòric
USOS EN LA INVESTIGACIÓ SOCIAL

Les discussions en grup són el mètode més adient quan:
- Es desitja obtenir informació sobre opinions i comportament compartits d’un col·lectiu determinat
- Es desitja contrastar el grau de consens existent en relació amb certes qüestions.
CLARIFICACIÓ TERMINOLÒGICA
Diversitats de termes per procediments similars
• Dinàmiques de grup:
- Entrevistes en grup (grups naturals)
- Grups triangulars: discussió en grup molt petita entre persones desconegudes (3 persones)
- Grups d’experts
- Phillips 66: Grups de 6 persones que parlin en 6 min per arribar a una conclusió.
- Delphi: s’envia uns formularis un cop contestats es fa un retorn dels resultats i es passa un o
dos cops més el formulari.
- Grups nominals: Es planteja una qüestió i s’intenta que es identificar diferents posicions
- Grup de discussió:
- Grups focals (focus groups)
• Discussions en grup:
- Grups de discussió:
- Donem la paraula al subjecte
- Anàlisi del discurs ( quin és el discurs i imaginari?)
- Grups focals (focus groups): sorgeix en estudis de mercat i busquen informació sobre el consum de
les persones.
11
TEMA 4. GRUP DE DISCUSSIÓ
ORIGEN
- Dinàmiques de grup en psicologia social
- Els grups focals i entrevistes focals neixen per fer estudis de mercat à Entrevista focalitzada de
Merton 60’
- Grups de discussió à Escola qualitativitat de Madrid 80’
QUE FA QUE LES DISCUSSIONS EN GRUP FUNCIONIN?
• “Efecte ascensor” entre persones desconegudes (En un grup de discussió )
- Busquem parlar d’allò que no causa conflicte.
• “Efecte pertinença (a un grup)”
- Mínim comú denominador
- Cal dotar “d’identitat” al grup
à Cal evitar que les persones d’un grup tinguin posicions diferents perquè probablement es callaran i si
discuteixen podrien suavitzaran la seva postura.
à Si tens grups igualitaris en tenir la mateixa opinió donaran la seva opinió de manera oberta.
2. El disseny i realització dels grups: camps i obtenció de la informació
EL DISSENY DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ

• Selecció i contacte amb els participants
- Perfil dels participants (graella)
- Grau de coneixença o familiaritat entre ells/es: ideal és que siguin completament desconeguts (mai
han de ser propers)
- Contacte i captació dels participants: per xarxa formal (es pot fer amb captadors) o informal
- Estratègies per millorar la participació:
- La més efectiva és pagar
- Trobar un local a prop de tothom
- Buscar un horari adequat
- Pagar el transport.
• El nombre de membres: depèn del tema
- Influència de la sensibilitat i complexitat del tema (quan més sensible menys gent)
- Relatiu acord en el “nombre ideal” de persones: entre 8 i 10
• Nº de grups
- Influència de les variables considerades en la recerca (quantes més variables més grups) –
normalment es creuen les variables per tal de fer els perfils
- Influència del disseny – depenent de si és emergent (inductiu, decisions es prenen un cop començat
el treball de camp; nº de grups es pot anar modificant si identifiquem noves variables) o projectat
(deductiu, marcat pel pressupost)
- Mostra estructural: a mesura que es descobreixen variabilitats internes
- Grups homogenis: problema representativitat à Heterogeneïtat dona la representativitat
12
1 coin = 1 pdf sin publicidad

• Quantes sessions calen? Habitualment 1 perquè s’ha d’ajustar el guió al temps acordat, però si sorgeixen
molt temes nous durant la sessió es pot allargar o si es considera necessari concertar-ne una altra
- Influència del disseny
• Lloc de realització – local més o menys adaptat al grup de discussió (menys versatibilitat que a l’hora de fer
una entrevista, ha de ser un lloc més adaptat a les característiques)
- Cambra de Gessel
• Nº de moderadors/es – recomanat 2 persones:

- Una persona moderadora/conductora (la que porta el grup) – gestiona el grup, vigila que tothom
parli, etc.
- Persona ajudant (la que fa d’assistent al grup) – sovint és la que acaba fent la transcripció
GUIÓ DEL GRUP DE DISCUSSIÓ
• Identificar temes/blocs a partir dels qual desenvolupar les preguntes

• Utilitzar una pregunta àmplia i genèrica d’inici (per trencar el gel) – tothom hauria de poder respondre-la
• Qüestionari semi-estructurat, però més curt i obert que el de l’entrevista semi-dirigida
à Normalment en el guió es fan una o dues preguntes per bloc (objectiu: veure elements compartits entre
els participants). Preguntes molt obertes. Qüestionari més curt (la durada és més o menys la mateixa).
REALITZACIÓ DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ
• Preparació de la discussió: com rebre els participants, distribució dels participants, preparació de
material escrit o (àudio)visual
• Dinàmica de la interlocució grupal
- 1a fase: presentació i escalfament
- 2a fase: discussió – fase de “mastegar la temàtica”, a vegades no cal fer moltes preguntes sinó
que ja va sorgint sol.
- 3a fase: finalització – a vegades es pot plantejar un tema de tancament per tal d’agrupar les
opinions de tots els participants
Quina de les dues tècniques té més REACTIVITAT, l’entrevista o els grups de discussió?
- REACTIVITAT: influència de l’entrevistador sobre el resultat que obté. à Grup de discussió no té
tanta reactivitat com l’entrevista, si es tracta d’un tema que pot ser més reactiu es pot plantejar una
pregunta més general i que el tema ja es desenvolupi entre el grup.
Què ha de fer la PERSONA MODERADORA?

- Gestionar els diferents tipus de perfils: intentar motivar a tothom, que tothom parli
- Perfil líder:
- Perfil tímid:
- Mantenir el fil de la discussió acord amb els objectius – si sortim del fil cal intervenir
- Gestionar el temps, distribuir el temps de manera que tothom pugui intervenir – fer pauses, es poden
fer “ampliacions” per tal d’acabar de desenvolupar o entendre idees interessants, però no tantes com
en una entrevista perquè el grup ha d’anar sol
- Evitar que es formin subgrups – ja que aquests poden aportar nous temes d’interès però que es parlin
de banda de la discussió del grup general
13

- Estar atent a possibles nous temes que sorgeixen en la discussió

- Controlar les pròpies reaccions – evitar assentir o negar amb el cap o expressar opinió sobre les
intervencions)
INTERACCIÓ del MODERADOR – GRUP:

a) Estil indirecte: quan no és necessari intervenir verbalment i es pot fer de manera més dissimulada, estil
directe: quan és necessari intervenir verbalment (per quan el grup és més dirigit i tenim objectius molt
concrets)
b) Violència simbòlica: podem disminuir la violència simbòlica que generem fent el grup de discussió en un
espai neutre
c) Confiança: quin nivell de confiança hem de tenir amb les persones participants?
INTERACCIÓ entre les PERSONES PARTICIPANTS

• Les intervencions dels participants – si és necessari fer una pausa per recordar les normes del grup s’ha
de ser (últim recurs si cal)
o Distribució de l’espai
§ Taula rodona à ideal
o Si et busquen:
§ Tornar la pregunta als participants.
§ Fer un gest perquè es dirigeixi al grup
• Actituds participants:
o Reforçar les actituds positives
o Regular les actituds negatives à no mostrar-se atents aquestes persones, interrompre-les per
recordar les normes (com a últim recurs), etc.
o Escala entre dos tipus de perfils el líder - el tímid:
§ Tímid à animar-lo
§ Líder à neutralitzar-lo
• 4 perfils bàsics de comportament grupal a tenir en compte:

o Persona experta (més que parlar es dedica a donar consells a la resta, es distància de la resta des
d’una posició d’expertesa)
o Persona dominant (intervé molt, censura les opinions de la resta, qüestiona el propi grup de
discussió (és el pitjor perfil de tots))
o Persona tímida (el que no parla gens i el que parla poc)
o Persona xerraire (parla molt, incontinència verbal (intentar no mirar-los perquè els dones peu a
parlar)
Perfil ideal: “virgenes” no han participat mai en un grup de discussió. Més que els “reunioneros”
• La gestió dels diferents perfils:

Perfils que molesten: àguila (vol trencar el grup), serp (persones intel·ligents i manipuladores), papagai,
14
3. Avantatges i limitacions dels mètodes de discussió en grup
Quina de les tècniques és més reactiva (concepte de reactivitat: contaminació de l’entrevistador sobre
l’entrevistat) à l’entrevista
• Més profunditat que l’enquesta (s’obté • Mètode car – tant econòmicament com a nivell de
informació més profunda) feina/gestió (no és el mateix quedar amb una
persona que haver de fer-ho amb 5, més difícil)
• Eficiència (tenim la capacitat d’obtenir més
informació al mateix temps • Menys profunditat que l’entrevista (permet
abordar temes sensibles però no tant com
• Disminueix la reactivitat respecte el mètode de
l’entrevista)
l’entrevista (contaminació de l’entrevistador
sobre l’entrevistat) • Calen coneixements tècnics + elevats que en una
entrevista (complicació a l’hora de transcriure)
• Redueix biaix particular – aquells casos que no
concorden amb la resta, es troba un discurs • Efectes negatius en la interacció grupal (persones
col·lectiu poden deixar d’opinar si veuen que totes les altres
opinions son radicalment contràries a les de la
• Triangulació – permet triangulació de discursos
resta, o modificar la seva opinió) à idea de
• Efectes positius de la interacció grupal: desitjabilitat social
- Efecte audiència (parlo perquè em sento
escoltat)
- Efecte sinèrgia (m’animo a parlar perquè els
altres també s’animen)
15

TEMA 5. MÈTODES NARRATIU-BIOGRÀFICS

5.1. Definició i usos
5.2. Disseny
5.3. Avantatges i desavantatges
1. DEFINICIÓ I USOS
Conjunt de tècniques (eines) dins del mètode. Fonamentat en l’ús d’entrevistes

MÈTODE NARRATIU-BIOGRÀFIC – Mètode que té com a base informativa (dades brutes) els registres de la
trajectòria vital de les persones. Aquests registres poden ser el resultats de l’ús d’entrevistes, però també de
l’ús de documents o qualsevol altre format qualitatiu.
- Implica “una mirada” metodològica longitudinal à permet identificar joc entre agència i estructura
- Té en compte les relacions entre passat, present i futur – permet explorar intersecció entre individu i
societat i interpretar les dinàmiques de canvi i continuïtat (veure fins a quin punt hi ha hagut canvi o
continuitat)
- “path dependency” – els inicis marcaran la trajectòria
- Apareixen 4 dimensions principals:
- Inward i outward (mirada cap endins, mirada “emic” – mirar les causes i el que motiva a actuar)
- fordward i backwards (mirada cap endavant i cap enrere)
QUAN ÉS ADIENT el mètode narratiu-biogràfic?

- Tenim interès en la dimensió longitudinal i processual de les accions – interessa la lògica temporal de les
accions (mirar els fenòmens com un vídeo i no com una pel·lícula en un moment determinat en el temps)
- Tenim interès per la relació entre accions i significats, representacions i sistemes simbòlics – jo voto aquest
partit perquè m’han educat amb valors d’esquerres.
- Tenim interès per la relació entre les decisions i accions dels actors (agència) i les constriccions socials.
Focus en la “intersecció entre individu i societat” i en les dinàmiques de canvi i continuïtat – néixer dona
al s.XXI és molt diferent que néixer dona al S.XIX.
- Tenim interès per la funció discursiva de les narracions com a estructuradores de l’experiència humana i
dels seus significats – manera com parlem i donem sentit als elements, com parlem de la nostra biografia
i com construïm relat
Clarificació terminològica:
- Terme “narratiu biogràfic” fa referència a la perspectiva metodològica (metodologia)
- Termes “investigació biogràfica” i “investigació narrativa” incorporen elements teòrics a la metodologia
à constitueixen perspectives teòrico-metodològiques
- diferents formes d’aproximar-nos a la biografia, què és el que construeix la biografia
ORIGEN DE LA METODOLOGIA BIOGRÀFICA
- 1a escola de Chicago à William I. Thomas & Florian Znaniecki (1918) “The Polish Peasant in Europe
and America” – 1a experiència de metodologia biogràfica
- 5 volums
16
TEMA 5. MÈTODES NARRATIU BIOGRÀFICS
- Materials diversos: 700 cartes d’emigrants polonesos a les seves famílies, fotografies, el relat
de vida de Wladek (escrit per encàrrec)
- Distinció entre: (Denzin, 1970)
- “història de vida” (life history) – diferents fonts d’informació per tal de construir la biografia,
diferents elements que et porten a obtenir quina és la història més “objectiva”, en el sentit
de que s’apropa més a la història real
- “relat de vida” (life story) – explicació fet de la vida d’algú a partir del relat
La NARRACIÓ I LES VIVÈNCIES “OBJECTIVES” en els mètodes narratiu-biogràfics

- La “vida narrada” i la “vida viscuda”
- La narració com a element constitutiu de la realitat
- La realitat com a element constitutiu de la narració
Aquest debat dona peu a 3 grans aproximacions:
a) Enfocaments biogràfics realistes – interès per la vida viscuda
b) Enfocaments biogràfics narratius i interpretatius – juguen amb els 2 elements, tant important és la
vida viscuda com la vida narrada
c) Enfocaments biogràfics construccionistes i post-estructuralistes – s’enfoca en la vida narrada (discurs)
A) ENFOCAMENTS BIOGRÀFICS REALISTES – interès per la vida viscuda

Classificació de les aproximacions biogràfiques realistes en funció del focus d’anàlisi i el seu grau de
generalització:
1) Informes sociològics: centre en la generalització i de
cada grup s’escullen uns representants
2) Descripcions tipològiques: cas concret té més pes,
casos més particulars (periodisme-sociologia)
3) Informes històrics o periodístics: orientació més
històrica; estudiar circumstàncies concretes
4) Estudi de cas(os) intensius: cas particular treballat
intensivament. (Idea del relat biogràfic ven més, poder
a nivell mediàtic)
• Perspectiva del curs de vida d’ELDER à punts de transició entre diferents estats – interessen els elements
que alteren el curs de la vida, com aquests elements poden ser punts d’inflexió
- “The Children of Great Depression” (1974) – estudia famílies amb fills que eren petits durant la crisi i
els efectes que va tenir en la transmissió
- Origen més quantitatiu que qualitatiu (enquesta panell però en versió entrevista)
- Conceptes clau: estat, transcició, punt d’inflexió
• Perspectiva etnosociològica de BERTAUX à genealogies socials

- Què és el que fa que una persona tingui l’esperit per fer una cosa determinada (cas dels forners que
es lleven d’hora i segueixen amb la tradició de fer el pa) à se’n adona que hi ha una tradició familiar,
en tant que la majoria del forners segueixen una tradició familiar – idea de la genealogia social com
un element que fa que es transmetin les característiques dels avantpassats de la família (biografia va
més enllà de la pròpia persona)
17

B) ENFOCAMENTS BIOGRÀFICS NARRATIUS I INTERPRETATIUS
Juguen amb els 2 elements, tant important és la vida viscuda com la vida narrada
• Influència de la fenomenologia – interpretació subjectiva dels fenòmens (destaca com es viuen els
fenòmens)
• Treball de Fritz Schütze
- “Biographieforschung und narratives Interview” (1983)
- Treball empíric al voltant de les experiències dels soldats alemanys de la II GM
• El BNIM de Rosenthal i Wengraf
- Interès tant per la “vida viscuda” com per la “vida narrada”
- Desenvolupament d’un model específic d’entrevista
C) ENFOCAMENTS BIOGRÀFICS CONSTRUCCIONISTES I POST-ESTRUCTURALISTES

S’enfoca en la vida narrada (discurs)
• Norman K. Denzin: Interpretive Autoethnography

- Construcció de la identitat mitjançant el relat
• Katherine Riessman: Narrative Inquiry
- Interès per les estructures narratives
• Aproximacions foucaultianes a l’estudi de les narracions
- Tot objecte/subjecte exposa una narrativa (relat) – el que construeix la realitat és el relat
(discurs) – els espais també son relats
2. EL DISSENY I L'APLICACIÓ DELS MÈTODES NARRATIU-BIOGRÀFICS
SELECCIÓ DELS CASOS
• Mostra intencional (a vegades d’un cas únic)

• Trajectòria prou llarga – té importància la trajectòria (edat) de la persona,
• Capacitat narrativa de la persona entrevistada
• Millor una persona voluntària que no una persona a la que s’ha hagut de pressionar – al tractar-se
d’una tècnica intensiva que requereix moltes hores, es recomana que siguin persones a qui no s’ha
pagat (a diferència de les entrevistes)
MÈTODES D’OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ; 4 mètodes principals:

1) Entrevistes narratives / narrativa-biogràfiques à entrevista molt oberta, no dirigida, guió no té preguntes
molt definides sinó que es busca generar la conversa a partir de 2-3 preguntes bastant generals
- La persona entrevistada escull quines informacions creu que son més rellevants a l’hora d’explicar-les.
(també s’utilitzen entrevistes semi-estructurades)
Avantatges:
- Poca reactivitat: No influeixo en el que m’estan explicant. (<entrevista semi-dirigida).
- Permet descobrir la causalitat
- Fa fàcils explicacions que teòricament son molt abstractesà narració és la substitució dels elements
abstractes,
18

• Tipus d’entrevistes narratives segons el FOCUS:

o BEI – fenomen molt concret però que facilita el discurs lliure
o Entrevista episòdica
o Entrevista narrativa-biogràfica
• Tipus d’entrevistes narratives segons el LAPSE DE TEMPS CONSIDERAT (quants anys es comprenen en
l’entrevista)
o Diverses generacions (genealogies socials de Bertaux)
o Tota la vida, anys, mesos, dies
• L’entrevista BNIM de Rosenthal y Wengraf

o Distinció entre relat, preguntes internes (temes que han sortit però que no han quedat clars)
i preguntes externes (temes que no han sortit a la narració)
o 2 o 3 sessions distribuïdes en diferents dies
Diferències entre l’entrevista narrativa BNIM i l’entrevista narrativa-biogràfica semiestructurada:
2) Relats/narracions autobiogràfiques
o Distinció entre biografies i documents personals no és evident:
- Diaris personals, cartes
3) Ús de documents personals – ús de fotos, cartes, etc. – que aportin informació sobre la persona.
o Ús de documents que es recullen al mateix temps que es fan entrevistes biogràfiques à us
complementari entre entrevistes i documents.
- Almeda (dir) (2008) Cinquanta-una veus trenquen el silenci. Memòria i dictadura franquista
o Ús de documents obtinguts a fons documentals i de memòria:
- Memorial democràtic
- Centro documental de la memòria històrica
19
4) Mètodes i tècniques etnogràfiques – observació amb una lògica més de generacions (avis-nets)
combinada amb entrevistes, no només es fa observació
o Observació i entrevistes
- Lewis (1964) Los Hijos de Sánchez: autobiografía de una familia mexicana.
- Relats creuats
o Història oral i ús de testimonis
- Burgos (1983) Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la conciencia
- Testimoni o etnografia (investigar “trepitjant el terreny”? à document biogràfic basat en la
història oral. Ex: la meva família m’explica que l’àvia...
ANÀLISI
Anàlisis qualitatives estàndard
- Anàlisi de continguts
- Anàlisi del discurs
Anàlisis específiques per a l’anàlisi de narracions (**)

- Anàlisis estructurals
- Anàlisis narratives
- Anàlisis interpretatius (BNIM)
à MÈTODE D’ANÀLISI per a l’anàlisi de NARRACIONS (**)
• Anàlisi estructural de narracions

o Tradició lingüística, basada en l’anàlisi de contes populars
o La principal font d’informació és el relat (inici, problemàtica, final)
• El model DARNE del BNIM (Wengraf i Rosenthal)

Description-Argumentation-Report-Narrative-Evaluation
- Descripció: Propietats de les entitats que apareixen en les narracions
- Argumentació: Desenvolupament d'un argument i presa de postura des d'una determinada
temporalitat (normalment des del present)
- Informe (Report): Narració de forma molt més compacta i sintètica que en la forma narrativa habitual
- Narració: Relat en què es fan servir els constituents bàsics de la narració
- Avaluació: Conclusions que s'extreuen de la història, moral.
20

Cànon biogràfic afecta molt més a la trajectòria laboral que a la vital.

Origen de classe marca l’estabilitat i temporalitat de les feines que podem tenir.
3. AVANTATGES I INCONVENIENTS
• Escassa reactivitat – influència de l’entrevistador • Complexitat tècnica –

sobre la informació que se’ns proporciona
• Sobrecàrrega informativa – podríem idealment
• Dimensió explicativa i processual – va molt bé per treballar amb 1 sol cas, no tota la info és rellevant
tenir explicacions,
• Biax subjectivista – relat des del present i ideologia
• Dimensió estructuradora de la narració – encaixar biogràfica (Bourdieu); idees que s’expressen
història en una cànon narratiu/discursiu que en poden haver canviat de les que es tenien al passat
certa manera es pot estructurar
• No tots els perfil son adients – termes d’edat
• Caràcter retrospectiu – recordar element en (trajectòria vital), expressar-se bé,
forma de narració enlloc de forma d’enquesta;
• Cost en buscar els perfils adequats – no tothom és
aborda fàcilment esdeveniment del passat
adient i costa més buscar les persones que
• Caràcter holístic i contextualitzador – situa estiguin disposades a participar (durada superior
persona en un context determinat, fets que a l’entrevista)
s’expliquen no estan aïllats sinó dins d’un context
•
que és rellevant per entendre els fets
• Caràcter gratificant per la persona estudiada –

persona es pot sentir més interpel·lada i
proporcionar més elements
• Si fem històries de vida (relat de vida: font

d’informació és el relat verbal de la persona que
estem estudiant) tenim una visió més amplia
21

TEMA 6. ÚS DE DOCUMENTS
4.1. Definició i usos “ús de documents”
4.2. Aspectes de disseny
4.3. Avantatges i limitacions de l’ús de documents
1. Definició i usos de l’ús de documents
ÚS DE DOCUMENTS: aproximació metodològica basada en la selecció i anàlisi d’informacions que estan

recollides en registres (documents) fonamentats en qualsevol tipus de suport i que han estat produïts en un
context social identificat.
Document: registre de pensaments i accions realitzades per persones en èpoques passades que serveixen per
abordar qualsevol aspecte del món social. (mètode documental/ús de documents: és el mateix)
- Registre de fets que l’investigador/a no ha produït, existiria encara que a l’investigador/a no li
interesses, independents a l’interès de la recerca.
Mètode MÉS ADEQUAT quan:
• Tenim dificultats per accedir a una determinada informació – no disposem de maneres de crear la
informació
• Volem estudiar esdeveniments del passat – no podem entrevistar ni observar persones que estan mortes
• Documents com a productes socials son objecte directe de la nostra recerca – ex: com la premsa
construeix el discurs sobre els menors no acompanyats: veure com parla la premsa, aquesta és l’objecte
d’estudi
2 focus d’interès:
• Documents com a recurs (finestra cap a l’experiència humana, cap allò que vull saber)
- Intermediaris d’una realitat que ens interessa. La persona investigadora està interessada en
allò que els documents recullen sobre la realitat més enllà del document
• Documents com a objecte d’estudi en si mateixos – persona investigadora està interessada en els
documents com a objectes directes d’anàlisi
- Persona investigadora està
DISTINCIÓ entre DADES SECUNDÀRIES – ÚS DE DOCUMENTS:

No confondre informació documental amb les dades secundàries à element clau: qui és el productor de la
informació
• Dades secundàries: Informació que l’investigador no ha produït ell, ha utilitzat dades que han produït
altres autors.
• Document: informació que no ha estat produïda per l’investigador/a. Serveix per contrastar
informació. Acostumen a ser qualitatius però poden ser quantitatius també.
- Informació documental també pot ser quantitativa, igual que les dades secundàries poden ser
qualitatives
22
TIPUS DE DOCUMENTS
Classificació en funció del tipus de suport:
• D. Escrits
• D. Sonors
• D. Visuals
- Imatges fixes: fotografies, anuncis, dibuixos, grafitis
- Objectes mòbils: gravacions en vídeo, pel·lícules
- Objectes físics: artefactes culturals, roba i articles de moda, espais físics (distribució d’una classe
per exemple) i entorns construïts, signes corporals
Classificació en funció de la font de producció:
• D. Personals
• D. Institucionals
- D. Administratius i d’organitzacions
- D. Públics de producció oficial (una llei, normativa, reglaments...)
- D. Públics de producció privada (premsa, noticies, circulars d’una associació)
Documents institucionals
Documents
Documents administratius
personals Públics de producció oficial Públics de producció privada
i d’organitzacions
- Cartes - Balanços - Informes oficials - Premsa escrita (diaris i
- Diaris - Circulars - Registres oficials revistes)
- Memòries - Documentació grisa - Normatives i legislació - Publicitat
- Material - Expedients - Sentències i informes - Memòries d’empresa
biogràfic - Historials judicials - Programes polítics
- Registres privats - Butlletins
à Documentació grisa: esborranys que no es publiquen. S’acostuma a destruir.
à Ens estudis de temes delictius s’ha de treure informació de documents (no pots fer ni observació ni
entrevistes)
2. Aspectes de disseny
• Ús exclusiu o ús complementari – habitual que els documents s’utilitzin de forma complementaria a un

altre mètode (observació, entrevistes, etc.), a no ser que els documents en si mateixos siguin l’objecte
d’investigació
• Quin tipus de documents ens interessen?
• Quin tipus de suport farem servir? – escrit, visual, audiovisual, etc.

Accés als documents
- Localització à saber qui ho té
- Consulta/préstec/adquisició
o Diferent tipus d’accés
- Tancat: només el té la persona productora del document
- Restringit
- Públic
23

Selecció de documents:
- Selecció de tot el corpus
- Selecció aleatòria à son molt similars
- Selecció intencional à hi ha diferències entre si (mostreig tipològic)
Avaluació de qualitat:
- Autenticitat
- Credibilitat
- Representativitat
- Significat (ha de ser entendible)
3. Avantatges i limitacions del mètode d’ús de documents
• No hi ha reactivitat – no hi interacció entre persona • Selectivitat producció d’informació – la informació dels

investigadora i objecte d’estudi. documents ha passat per filtres que desconeixes.
• Baix cost – grans volums d’informació a baix cost • Fragmentació i divisió de la informació – la classificació
dels documents en les hemeroteques o arxius està feta
• Exclusivitat de la informació – els document
segons els criteris d’aquella institució.
ofereixen informació difícil d’aconseguir per altres
vies. • Dificultat d’interpretació – pot ser complicat d’entendre si
la persona no és contemporània als fets descrits.
• Dimensió històrica de la informació – accés a
informació molt anterior a la investigació. • Inadequació com a material d’investigació – pot haver
falta de rigorositat, ja que els documents no estan fets per
a la investigació. I no és fàcil detectar la subjectivitat o
distorsió dels documents.
24

Apuntes Completos Quali

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes Completos Quali

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MÈTODES QUALITATIUS DE RECERCA SOCIAL (1r quadrimestre, 2n)

TEMA 3. EL MÈTODE D’ENTREVISTA

1.1. Introducció: definició i usos de l’entrevista

Mètodes d’obtenció d’informació

Diferència entre MÈTODE i TÈCNICA

1. Definició i usos de l’entrevista

Entrevista à mètode d’obtenció/producció de la informació basat en la interlocució (interacció entre 2 o més

• Aprofundir en el significat de les accions – significat de les interpretacions

• Abordar qüestions delicades o íntimes –

Piràmide de superficialitat i profunditat dels mètodes d’obtenció de dades

Conversa natural Conversa professional

Parlem de producció de la informació i no de recollida – hi ha un element de construcció de la informació.

3 nivells de CO-PRODUCCIÓ DE LES DADES:

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

2. Marc situacional: escenari de l’entrevista marca les respostes que s’obtindran

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

2. El disseny la conducció d’entrevistes: camp i recull de la informació

B) Preparar i negociar l’accés

• Procés que no es pot improvisar, cal preparar-lo amb suficient temps

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

Comparació procediment de contacte formal i informal:

Procediment formal de presentació Procediment informal

C) Decidir l’escenari de l’entrevista

D) Preparar el tipus d’interlocució

Pas dels temes i subtemes a les preguntes del guió:

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

Preguntes de caràcter projectiu

o Tècniques expressives – situacions de “role-playing”, es tracta de representar un paper i s’observa el

Exemple de guió d’entrevista:

Conceptes (blocs), indicadors à i preguntes

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

3. Acords en la realització de l’entrevista

Ordre de desenvolupament de l’entrevista:

Pautes a l’hora d’entrevistar:

• Controlar el temps de l’entrevista: ajustar-nos al temps acordat.

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

• Adoptar un comportament estratègic en la interlocució: tècnica de l’eco repetir de manera natural,

• Utilitzar el llenguatge no verbal.

PRINCIPIS ÈTICS GENERALS

5. Registre i transcripció de l’entrevista

- Sempre hem d’enregistrar l’entrevista (digital en vídeo o àudio)

Normes per la transcripció:

6. Avantatges i limitacions de les entrevistes

• Profunditat de la informació – s’obté informació més • Problemes de representativitat – no hi ha confrontació

• Obertura a l’objecte/subjecte d’estudi – obrir la

Elimina la publicidad de este documento con 1 coin

TEMA 4. MÈTODES DISCUSSIÓ EN GRUP

1. Definició i usos de les discussions en grup

USOS EN LA INVESTIGACIÓ SOCIAL

2. El disseny i realització dels grups: camps i obtenció de la informació

EL DISSENY DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ

1 coin = 1 pdf sin publicidad

• Nº de moderadors/es – recomanat 2 persones:

GUIÓ DEL GRUP DE DISCUSSIÓ

• Identificar temes/blocs a partir dels qual desenvolupar les preguntes

REALITZACIÓ DELS GRUPS DE DISCUSSIÓ

Què ha de fer la PERSONA MODERADORA?

1 coin = 1 pdf sin publicidad

- Estar atent a possibles nous temes que sorgeixen en la discussió

INTERACCIÓ del MODERADOR – GRUP:

INTERACCIÓ entre les PERSONES PARTICIPANTS

• 4 perfils bàsics de comportament grupal a tenir en compte:

• La gestió dels diferents perfils: