CURS DE FORMACIÓ

MEE_3
1

ENSENYAMENT DEL BÀSQUET

UF1. L’ENSENYAMENT I METODOLOGIA DEL BÀSQUET

01. L’ENSENYAMENT DEL BÀSQUET EN ETAPES INICIALS
1.1. CARACTERÍSTIQUES PSICOMOTRIUS DELS JUGADORS EN BÀSQUET ETAPES INICIALS
Ens estem referint:
 A nivell mental
 A nivell sistema nerviós
 A nivell motriu
 A nivell condicional
La combinació de tot aquests elements configuren el que poden fer els jugadors en
qualsevol etapa, aquesta configuració no és la mateixa en un moment o altre de la
vida.

Estat d’interacció.
El bàsquet és un joc d’interacció on hi ha companys i adversaris, es requereix prendre
decisions, cal desplaçar-se, executa gestos tècnics, per tant requereix una motricitat
especifica. Genera un escenari complex que necessita d’un aprenentatge.

Etapes inicials
En etapes inicials , sense experiència prèvia, l’objectiu és explota les característiques
psicomotrius del jugador, i fer-lo més polivalent, per a que pugui vivènciar moltes
experiències motrius que poc a poc, puguin anar encaixant a la realitat del bàsquet.
Per tenir més clars aquestes característiques és important diferenciar alguns
paràmetres. Hi ha moviments innats altres son adquirits. Hi ha aspectes motrius
generals i altres específics del bàsquet.

Habilitat motriu Destresa motriu

 Moviment de caràcter natural o  Moviment de caràcter adquirit o
innat. après.
 Capacitat de relació amb  Capacitat de relació amb l’entorn
 l’entorn mitjançant el
desplaçament.
 Moviment més global del cos.
 Extensiu a diferents àrees de la
vida.
mitjançant manipulació
d’objectes.
 Moviment més fi, treball manual
 Aplicat a aspectes motors

1.2. PROCÉS D’ENSENYAMENT - APRENENTATGE

Qualsevol procés d’ensenyament – aprenentatge, tenim una sèrie de condicionants.
Les següents preguntes ens poden ajudar a saber que és el que hem de tenir en
compte:
 QUI? Hem de conèixer al jugador, les seves característiques coneixements
2
previs. Les habilitat i potencial, les limitacions i dificultat i interessos.
 QUÈ? Allò que volem que aprenguin a millorar, habilitat, fonaments, recursos,
conceptes, valors, hàbits,... «els continguts».
 PER A QUÈ? Quina és la finalitat que proposem, «objectius».
 COM? La forma que portarem la nostra tasca. Com intervindrem, de quina
forma ho proposarem, amb quines tasques, quin ordre,... «la metodologia»
 QUAN? Definir un període de temps per concretar el període d’intervenció i
que volem fer durant aquest període. «La temporització»
 ON? Quins espais disposaré, característiques que tenim, la pista i el que hi ha
al voltants que poden aprofitar i explotar, per a ser més eficients i efectiu el
nostre procés d’aprenentatge.
L’aprenentatge en un esport col·lectiu com és el bàsquet relacionarà moltes àrees i
processos diferents. A l’hora d’avaluar tenir molt clar que volem avaluar i en quin
context.

Les àrees que participarem:

 Àrea coordinativa o tècnica.
Aquí s’expressen els fonaments, gestos tècnics, influeix altres moviments
motrius.
 Àrea cognitiva o tàctica.
Els processos mentals que tenen a veure amb la pressa de decisions i la
percepció. Segons la percepció que tenim prenen la decisió.
 Àrea condicional
Compren tots els aspectes físics «generals i específics» que acaben influint en
el joc, la salut i el rendiment. Els generals, determinaran els dèficits,
compensacions, riscos. Els específics, força, potencia, velocitat,...
 Àrea psicològica
Apareixen variables que influeixen de forma individual i col·lectiva, la gestió
de la pressió, expectatives, intel·ligència emocional, lideratge, valors, ...

Valorats aquests aspectes, sorgeixen preguntes com:

 Com aprenem
 Tothom aprèn igual amb els mateixos processos?

Hi ha 3 processos comuns:
 La capitat de retenir la informació
 La capacitat de recuperar-la per poder-la utilitzar.
 El coneixement que apareix una vegada tot ha estat assimilat.

A. RETENIR
Capacitat de fitxa fonaments tècnics, conceptes, idees, comportaments que
depèn del següents factors:
 Associar: capacitat establir relacions entre diferents esdeveniments.
 Relacionar: LO relacionat amb tot el sabien fer o que implica un 3
aprenentatge anterior comporta un estímul significatiu.
 Assimilar: Passar de realitzar l’acte conscient a no conscient.
 Observació i imitació: Recurs d’aprenentatge mitjançant la
demostració, la imitació.

B. RECUPERAR
Tenir a disposició allò que hem retingut, Es pugui recuperar quan sigui
necessari d’acord a les circumstancies de joc.
 Seleccionar: Constantment ens hem d’adaptar a les circumstancies
del joc.
 Contextualitzat: El context ens ajuda a seleccionar el recurs tècnic.
 Conceptualitzat: Capacitat de crear representacions, idees i conceptes
que guiïn l’acció motriu.
 Interacció: La capacitat de resposta i adaptabilitat a l’entorn (èxit -
fracàs)
 Intencionalitat: Voluntat d’aconseguir alguna cosa o de respondre a
quelcom

C. CONEIXEMENT
Consciencia de que se sap i de com s’aprèn.
 Ser conscient: Esforç cognitiu de qualsevol acte que realitza.
 Comprendre: Aplicació dels recursos tècnics en situació de joc
col·lectiu, assimilació del «per què», «com» i el «que» és vol
aconseguir.
 Metacognició del procés: Saber com he après o com aprendre un
recurs tècnic em permet ser protagonista de l’aprenentatge.

Quadre resum:
RECUPERAR
Disposar del que he après
Seleccionar, contextualitzar,
conceptualitzar, interaccionar,
intencionalitat.

APRENDRE
FONAMENT, SISTEMA, CONCEPTE, HÀBIT
 RETENIR
Fixar CONEIXEMENT
Repetir, assimilar. Relacionar Se conscient
amb el ja sé. Comprendre què/com/perquè
ho faig. Metacognició.

1.3. APRENDRE UN FONAMENT.

Què necessita un jugador per aprendre
 Principi d’adequació: Els nous aprenentatges han d’estar al nivell del jugador.
Partint de lo que el jugador ja sap per aconseguir que el nou aprenentatge és
un pas endavant. 4
 Procés a llarg termini: Paciència, molta paciència és un procés a llarg termini.
Per ser un «expert» en qualsevol disciplina invertint entre 10.000 i 25.000,
segons el talent.
 Un entorn natural, ordenat i amb control de l’alteració física , emocional i
social: El context on es desenvolupa l’aprenentatge es prioritari per poder
superar els reptes que proposa una activitat esportiva difícil com el bàsquet.

Quines estratègies existeixen perquè un jugador aprengui?

 Per imitació Gràcies a l’observació

 Condicionament
 Per assaig i error
 Intuïció
 Comprensió
L’associació entre l’estímul i la resposta específica
El jugador té la necessitat de mesura, de comprovar
els moviments, la velocitat o la força, ho fa fent
provatures, equivocar-se i tornar-lo a provar.
Un aprenentatge molt ràpid fins i tot sembla
immediat. El jugador interrelaciona tots els
coneixements i incorpora un nou aprenentatge.
Un procés de raciocini, crear els nexes lògics entre les
informacions rebudes i els aprenentatges anteriors i
incorpora nous aprenentatges.

Ens podem fixar l’evolució dels processos d’aprenentatge, pel que fa a la seva
consciencia.
 Fase 1: Incompetència Inconscient (II) : No sé que no ho se fer (canvi de mà)
 Fase 2: Incompetència Conscient (IC): Sé que no ho ser fer (entrades
esquerra).
 Fase 3: Competència Conscient (CC): Ho se fer si m’hi fixo.
 Fase 4: Competència Inconscient (CI): Ho ser fer i no cal estar pendent.

Què hem de saber sobre l’aprenentatge d’una habilitat motriu

 Ningú és capaç de repetir un moviment exactament igual. Però som capaços
de mecanitzar certs «patrons motors» i la repetició és el vehicle per
aconseguir-ho
 Cal repetir-lo per aprendre-ho i cal executar-lo en diferents situacions.
 Si no hi ha dos accions motrius iguals, menys dos jugadors iguals. És
important individualitzar i tenir en compte les seves característiques.
 «Hi ha moments claus» Del gest tècnic que son més importants com, la presa
de la pilota i el cop de canell, son dos que hem d’aconseguir perfeccionar.
  Entrenar qualsevol gest tècnic que apareix en situació de joc real és
impossible però tampoc necessari. El propi lloc obliga al jugador a adaptar els
seus gestos tècnics.
 Quan més «fixat» tingui un gest tècnic, menys haurà de prendré atenció de
com l’executo i prendre atenció al altres.
 Només «fixo» el que m’interessa (és útil).
 Necessito saber que se fer per aprendre coses noves.
 Córrer massa provoca l’stop. Cal respecta el temps que es necessita per
assimilar l’aprenentatge.
 Més potser menys. Un excés de correcció pot perjudica la retenció.
 Quan descanso segueixo aprenen. 5

1.4. CREAR CONTEXTS D’APRENENTATGE: TASQUES I/O EXERCICIS.

Què és necessita per aprendre eficaçment.
 Practicar de forma variada. A més experiència millor aprenentatge.
 Practicar a partir del que ja sabem fer. Per aconseguir que millori hem de
saber que sap fer. Detectar i potenciar punts forts, detectar i reforça punts
febles.
 Què la practica suposi un repte.
 Afinitat amb els seus interessos. Necessari saber les seves motivacions.

RECOMANACIONS METODOLÒGIQUES
 A jugar a bàsquet s’aprèn jugant. Quan més temps juguin millor.
 Repetir o variar? Les dos.
 Quan l’oblit afavoreix la memòria. Si anem variant tasques potser s’alentirà el
procés però serà més durador l’aprenentatge.
 Més és menys! Molt de feedback afavoreix l’adquisició d’habilitats però
dificulta la retenció. Quant corregir de forma freqüent? Al principi de
l’aprenentatge ajuda a construir imatges mentals. Desprès val la pena corregir
quan l’error és important.
 Fer no és aprendre. La tasca ha d’anar acompanyada d’una intervenció de
l’entrenador.
 La pilota és la mara de la ciència. Procurem que sigui la protagonista en totes
les tasques.
 Paciència per recollir els fruits.
 Focalitzar la correcció. Detectar el que volem corregir i corregir allò que
volem.

1.5. TRANSFERÈNCIA ENTRE FONAMENTS / TASQUES.

És la capacitat de traspassar aprenentatges d’una situació a una altra.
Aquest concepte és rellevant, és la finalitat de tots el processos d’aprenentatge dels
nostres entrenaments. Tasques que millorin al jugador i puguin transmetre tot això a
la competició.

Quan un exercici no té una transferència és complicar trobar-li sentit. L’entrenador

l’haurà de justificar molt bé.

Joc real
 TRANSFERÈNCIA
Fonament Concepte Joc

Tasca / exercici
Podríem dir de forma sintetitzada, quan un jugador utilitza de forma efectiva una
habilitat que hem entrenat prèviament podem dir que s’ha produït una transferència
d’aquesta habilitat al joc (ull a transferències que no interessen).

D’aquesta manera ens podem trobar amb 3 tipus de transferència, nomes una és la 6
desitjada.

Tipus de transferència
 Positiva, quan l’aprenentatge d’una habilitat facilita l’aprenentatge d’altra.
 Negativa, L’aprenentatge d’una habilitat dificulta l’adquisició d’un altra.
 Nul·la, quan l’aprenentatge d’una habilitat no té efecte en l’aprenentatge
d’altra.

Hi ha tres condicionants que afecten o influeixen a la transferència d’un

aprenentatge:
 Els components d’una habilitat motriu. Quan més components és respectin de
la situació de la situació posterior, més facilitarà a transferència.
o Pilota medicinal, passada d’una pilota de bàsquet.
o Joc de l’stop per escalfar, aturades i sortides.
Seria interesant que els nostres escalfaments tinguin transferència o
correlació amb el treball posterior.
 Organització i complexitat d’una habilitat motriu. Quan més complexa més
elements a tenir en compte i més complicada serà la transferència, joc passiu,
joc real,...
 Les experiències anteriors. Generalment facilita la transferència

DECÀLEG DE PRINCIPIS GENERALS DE LA TRANSFERÈNCIA EN L’APRENENTATGE

1. L’aprenentatge és major quan 2 tasques son similars.
2. Estímults idèntics o similars amb probabilitat hi haurà transferència.
3. Quan la segona tasca és diferent a l’anterior. Mol poca transferència.
4. Tasques successives mateix tipus, es tendeix a aprendre més ràpid.
5. La transferència positiva, augmenta la millor de la tasca original. És necessari
adquirir-se abans d’iniciar la segona tasca.
6. La practica amb una extremitat provoca transferència positiva als altres
membres.
7. Amb excepció dels membres antagònics, difícilment es produeix transferència
positiva si les dues tasques s’adquireixen dins d’un mateix període de temps.
Cal distingir-les en tasca inicial i posterior.
8. S’han d’establir les condicions optimes per a cada tasca tenint en compte la
seva dificultat.
9. Quan 2 tasques impliquen patrons motrius similars de moviment, no han de
ser apreses al mateix temps, en busca de transferència positiva màxima.
 10. La practica de tasques no especifiques de coordinació o acceleració no
produeixen transferència positiva (ver habilitat esportives especifiques).

2. LA METODOLOGIA I LES SEVES ESPECIFICACIONS PER AL BÀSQUET EN ETAPES

INICIALS.
2.1. METODOLOGIA DE REFERENCIA EN BÀSQUET EN ETAPES INICIALS.
Existeix un mètode?
Ensenyar a jugar a bàsquet significa incidir en un procés d’ensenyament – 7
aprenentatge. Com qualsevol aprenentatge la duem a terme en un període de temps
on decidim què volem que aprenguin i determinem el quan i el com volem que ho
aprenguin.
Implica tenir plantejat i estructurat i ser rigorosos i estar preparats per adaptar-nos
A. Existeix un mètode únic.
No, hi ha una manera de fer les coses i més en un esport tant complex i
multifactorial en el bàsquet.
B. Hi ha un mètode millor que un altre?
Depèn del objectius que volem assolir hi haurà mètodes més adequats o
òptims, però hi ha un tema que dificulta aquest procés i és l’entrenador. Per
tant les seves habilitats entren en joc.
El més important seria tenir la humilitat i l’interès per aprendre diferents
metodologies per tenir més recursos i triar el més òptim en cada moment.
C. Com sé que estic triant el mètode adequat?
És impossible saber-ho, no podem fer-ho tot a la vegada, malgrat que podem
canviar si veiem que no funciona.
D.
Per tant no és tracta de quin mètode és el més apropiat, sinó de valorar si és
l’adequat per assolir els nostres objectius. I per això serveix l’avaluació i el feedback,
per saber si anem pel camí correcte si ha de millorar o canviar.

Tot i així aquestes consignes poden ajudar:

 El teu mètode ha d’encaixar amb els teus valors.
 Saps executar el teu mètode?
 No pensar en tu, sinó el que l’equip necessita
El més adequat seria fer servir un mètode que li vagi bé a l’equip.

2.2. LA TASCA, L’EXERCICI I EL JOC. CONCEPTES I ELEMENTS QUE EL COMPONEN

Elements a tenir en compte per dissenyar exercicis.
Sempre que volem ensenyar un element concret a un jugador, ens veiem amb la
necessitat d’analitzar allò que volem ensenyar per tal que poc a poc el jugador pugui
adquirir coneixement i expressió.

Es pot anar del més global al més concret, del més fàcil al més difícil, ...
El que ens hem d’assegurar que un cop finalitat el procés, el jugador hagi tingut les
màximes vivències i els màxims coneixements.
En els següents apartats s’intenta especificar quins son els aspectes que
ordenadament combinats al gust de cada entrenador poden ser una línia a seguir:

A. OPOSICIÓ
Es refereix al tipus de defensa que té el jugador atacant. És seqüencia de la
forma següent:
 No posició (no hi ha defensa)
 Oposició circumstancial. L’atacant pot ser tingui defensa o no, ja que 8
hi ha més atacants que defenses.
 Oposició directa: Cada atacant té el seu defensor. Els mateixos
atacants que defensors.

B. LA COL·LABORACIÓ
Ens referim al fet que l’atacant o defensor pugui estar ajudat per algun altre
jugador més. Així la col·laboració es pot seqüencia en:
 No col·laboració. El defensa o atacant està sol.
 Col·laboració indirecte: L’atacant o defensor disposen d’un company
però aquest no pot aconseguir l’objectiu (cistella). En canvi pot
col·laborar passant, tapant, espais,...
 Col·laboració directa: Atacant i defensa disposen de més jugadors per
aconseguir l’objectiu. Ex. 2c2

C. L’ORIENTACIÓ DELS EXERCICIS.

Es refereix a la direccionalitat i sentit que segueixen els nostres exercicis. Al
bàsquet son les 2 cistelles. És pot seqüenciar:
 No orientació: la direcció i sentit de l’exercici és lliure. Ex. pilla-pilla.
 Orientació inespecífica: hi ha orientació, els jugadors saben per on
anar i per on passar, però no és l’especifica del bàsquet.
 Orientació especifica: Hi ha orientació, la pròpia del bàsquet.

D. NOMBRE DE JUGADORS ATACANTS I DEFENSES.

Aquesta característica és marca la situació de joc tàctica: 1c0, 1c0(+1), 2c2,
3cc2(+1), segons atacants o defensors podem provocar una situació de joc
tàctica que sigui:
 Superioritat numèrica: més atacant que defensor 2c1, 3c2.
 Igualtat numèrica: mateixos atacants que defensors, 1c1, 2c2, 4c4,
 Inferioritat numèrica: més defenses que atacants, 1c1, 2c4,...
 Situació numèrica canviant: Aquella que és variable ex. 2c1(+1) si
l’atac no va ràpid és converteix en un 2c2

Per tal de dissenyar aquestes situacions hem de tenir en compte:

 L’espai: ha d’afavorir a qui volem donar-li avantatge
 El temps; ha d’afavorir a qui volem donar-li avantatge.
E. ASSIMILAR ELS CONTINGUTS A PARTIR D’ASSOLIR ELS OBJECTIUS.
Els objectius que son:
 Sorgeixen de les necessitats del club i jugadors, entrenadors,...
 Han de servir per orientar les accions que es proposin.
 Han de respondre allò que volem aconseguir.
 S’han de definir 3 nivells: generals, específics i operatius.
Quin tipus d’objectius existeixen:
 Inespecífics: Tasca que té un objectiu però no és propi del bàsquet.
 Específics: Objectiu propi del bàsquet.

Quan estem proposant tasques on estem provocant que els jugadors 9

necessitin assolir els objectius propis de la tasca (Ex. Donar 10 passades)
Tot allò que li proposem al jugador, que corregim o expliquem son els
objectius explícits.

Els continguts són tot el que volem millorar de cadascun dels aspectes del
bàsquet , fonaments, tècnica, concepte de joc, habilitats,...

F. HANDICAP
És una dificultat que afegim, potser de molts tipus: motrius, espacial,
reglamentari,... Tipus de handicap:
 Handicap defensiu: que afegim a la defensa per facilitar l’atac
 Handicap ofensiu: A l’atac per dificultar-lo.

G. ESPAIS
La distribució i funcionament dels espais és un aspecte bàsic poden ser:
 Espais operatius: és poden ocupar
 Espais prohibits: no es poden trepitjar ni ocupar.
 Espais transitoris: Només es poden transitar, no ocupar.
H. TEMPS
Saber el temps real de treball, el temps de recuperació durant les tasques ens
determinarà el ritme de treball real. Les situacions de temps les podem
marcar i definir de la següent manera.
 Temps il·limitat. No hi ha límit temporal, el ritme el defineixen els
jugadors.
 Temps limitat. Límit temporal que posem per tal de donar més
significat a la situació que estem jugant.

I. SUPORT COGNITIU
El jugador de bàsquet ha d’agafar l’hàbit de jugar pensant. Quan realitzem un
exercici podem posar el 100% de la nostra atenció a fer bé l’exercici. Hem de
procurar agafar part d’aquesta capacitat per tal de que juguin i pensin a
l’hora. Un 80% a l’exercici i un 20% a pensar.

Aquesta característica és essencial en els exercicis, ates que mai un jugador

juga de forma aïllada, s’ha de acostumar a controlar més aspecte.

Combinació d’elements:
 Quan ja coneixem els elements que tenim com entrenadors per dissenyar
exercicis, hem de ser conscients de la riquesa si les combinem. El més
important és que l’exercici sigui quin sigui, ofereixi un bon llindar de treball i
s’adeqüi a l’objectiu que ens hem proposat. El millor exercici no és el més
compleix, sinó el més senzill, fàcil d’entendre i amb molta transferència al joc
real.

UF2. DIRECCIÓ I AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ D’ENSENYAMENT –

APRENENTATGE.
01. DIRECCIÓ DE LA SESSIÓ DEL BÀSQUET EN ETAPES INICIALS.
10
1.1. PLANIFICACIÓ.
Planificar és establir, ordenar i seqüenciar els objectius i continguts d’un jugador ha
d’aprendre al llarg d’un període.
Sis motius pels quals planificar és necessari:
1. Els millors ho fan.
2. Guanyes temps
3. Si no fas segur que et deixes coses importants.
4. No es pot treballar tot, per tant , estem obligats a prioritzar i a decidir.
5. Planificaries la construcció de un edifici? Llavors per què no la vida esportiva?
És menys important?
6. Si no planifiques, no podràs assolir grans reptes. Planificar ens permet
aconseguir coses que d’un altre manera no serien possibles.

En el moment de planificar, hem de tenir en compte, com encaixa la planificació de

l’equip dins l’estructura del club, respecte a la nostra categoria o etapa, com ubicar-la
en la temporada. Per això ens serveixen els aspectes següents:

 Planificació vertical.
Reflecteix els objectius a assolir en cada etapa. Es un nivell de concreció baix i
el director tècnic és l’encarregat de dissenyar-la.
 Planificació horitzontal.
Reflecteix els objectius i continguts a assolir per l’equip durant la temporada.
Nivell de concreció mig, el director tècnic i l’entrenador la dissenyaran
 Sessió.
Unitat bàsica que reflecteix els objectius i continguts a assolir el dia de
l’entrenament. L’entrenador el dissenya.

1.2. PRINCIPIS D’UNA SESSIÓ.

A l’hora dissenyar una sessió sempre haurà de tenir en compte aspectes que sempre
s’hauran de complir.
 Saber que hem de treballar (objectius) i com treballar-ho (metodologia)
 Propiciar un espai de treball que afavoreixi l’aprenentatge.
 Obrir i tancar l’entrenament. El jugador ha de tenir algun referent per
diferenciar que està en situació d’entrenament.
  Buscar un llindar de treball operatiu. L’entrenament no ha d’estressar ni
avorrir.
 Aprofitar al màxim el temps. Un jugador aprèn jugant:
o Evitar files. Si n’hi ha fer algun treball en la fila
o Reduir el temps de les explicacions. Hem d’explicar, clar, senzill i ràpid
o Aprofitar estructures o tasques ja conegudes pels jugadors.
o Que tots portin una ampolla d’aigua.
 Implicar-se al màxim, tenir un alt nivell de concentració i motivació
 Evitar riscos innecessaris
 Recorda el temps d’hidratació
 Acompanyar les explicacions de les tasques amb suport visual i nomenclatura 11
correcta.
 Saber explicar i recordar les rotacions del exercicis

1.3. PART D’UNA SESSIÓ.

A. Fitxa tècnica.
Ha d’aparèixer tota aquella informació que ens pot ser útil i que ens ajudi a
desenvolupar la sessió:
DATA DURADA
JUGADORS Nº MATERIAL A UTILITZAR
En aquest apartat han d’aparèixer els objectius i continguts de la sessió:

 Objectius
Reflecteix el que el jugador a d’aprendre. Un màxim de dos objectius
per sessió. Aquests objectius poden ser tècnics, tàctics, reglamentaris
o L’objectiu redactar-se en infinitiu.
o Com més explicat estigui, més concretarem allò que el
jugador ha de treballar (tindrem ja la tasca). Ex. Entrades per
l’esquerra des de recepció i de 1c0(+1)
o L’objectiu ha de ser realista i adaptat al nivell (l’han de poder
assolir) Amb esforç i un cert nivell de dificultat.
 Continguts
Quins conceptes han d’aprendre els jugadors per aconseguir
l’objectiu. Poden ser tècnics, tàctics, psicològics

B. Fase d’adaptació
Té una durada de 10-15’ de la sessió es caracteritza per:
 Les tasques han de ser progressives pel que fa a la intensitat, ja que
busquem una adaptació física i mental.
 Aquesta fase forma part de l’entrenament, hem de dissenyar tasques
que treballin el contingut establer en la sessió.
 Podem aprofitar aquesta fase per tasques més lúdiques, jocs, ...
 És important incloure un treball de mobilitat articular i patrons
motrius bàsics, és el moment de crear bons hàbits i prevenir futurs
problemes.
 C. Part principal
La part principal té una durada d’un 70-80% del temps d’entrenament. Les
tasques poden ser:

Tasques fonamentals:
 Exercicis 8-12’ minuts de durada
 Exercicis on focalitzar molt l’aprenentatge i pràctica dels continguts
 Exercicis sense competició, metodologia més analítica.
Tasques assimilatives
 Exercicis 8-12’ durada
 Posar en practicar els continguts treballats ja en situacions de joc real 12
 Exercicis amb oposició adaptada
 Exercicis amb oposició adaptada
 Exercicis amb competició, utilització d’una metodologia global.

D. Part final
 Una tornada a la calma
 Oportunitat per fer alguna cosa conjunta
 Donar feedback sobre la sessió o procés individual o col·lectiu
 Un bon moment per compartir sense el staff tècnic

2. AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ, DE LES TASQUES, DEL SEU DISSENY I DE

L’ENTRENADOR DE BÀSQUET.
Segons Domingo Blázquez, «l’avaluació és contemplada com un procés dinàmic i sistemàtic
dirigit vers els canvis de conducta de l’alumne mitjançant els quals comprovem els èxits
assolits segons els objectius proposats».

2.1. PRINCIPIS D’AVALUACIÓ.

Dins la tasca de guiar en el procés d’aprenentatge hem de revisar i analitzar l’èxit de
les nostres propostes, cal verificar si el nostre plantejament és eficaç.

És necessari que estigui integrada en el procés d’ensenyament – aprenentatge:

 Ha de ser continuada, sistemàtica, flexible i funcional de l’activitat educativa
 Els instruments que utilitzem han de ser variats i múltiples
 Han de participar totes les persones que intervenen en el procés educatiu del
nen.
 Han de quedar reflectides les possibles deficiències del procés i orientar la
correcció.

Quer ens permet l’avaluació?

 Saber el grau d’assolit del objectius.
 Observar l’eficàcia de les propostes d’aprenentatge
 Detectar les necessitats de modificacions
 Concretar els canvis del jugador
 Agrupar els jugadors segons les seves necessitats
2.2. TIPUS D’AVALUACIÓ.
En funció del mètode que fem servir podem diferenciar 3 tipus d’avaluació.
13

Mètodes Mètodes
Mètodes
Mixtes Subjectius
Objectius

Test Objectivar el procés Observació

El resultat no depèn de Combinar mètodes major El resultat depèn de l’avaluador
l’avaluació control del procés
d’aprenentatge

El més important és saber triar, en cada moment, quin mètode és el més adient,
adequat.
Característiques de cada mètode per tenir criteri l’hora d’utilitzar-lo

Mètode Objectiu
Proves estandarditzades a aplicant test. Es busquen resultats mesurables i prèviament
realitzats.
 Seleccionar els exercicis del test segon els objectius a comprovar
 Comprovar si el test és fiable, reconegut, vàlid, objectiu i aplicable a les
nostres possibilitats.
 Llegir indicatius i seguir-los
 Crear un clima positiu al test
 No hi hagi interrupcions o elements que puguin distreure als esportistes.
 Practicar el test, sempre que sigui possible
 Informar del propòsit del test.

Mètode Subjectiu
Es basa en l’experiència de l’entrenador. Cal tenir en compte possibles distorsions, ja
que el judici de l’entrenador es pot veure influenciat.

Com ha de ser l’observació:

 Planificada
  Sistemàtica, s’ha de realitzar en diferents situacions i dies
 Complerta, tots els aspectes, coordinatiu, cognitiu, condicional i psicològic
 Registrada, és necessari anotar tot el que s’observa,

Mètode mixta
Es tracta de combinar les dues anteriors per fer una avaluació més concreta.
14
MÈTODE OBJECTIU MÈTODE SUBJECTIU

En què es basa Test, valors numèrics, A partir de l’observació

proves estandarditzades directa o indirecta

De què depèn D’aplicar correctament el Del criteri de l’entrenador

mètode perquè sigui fiable

Condició necessària Cal saber utilitzar aquell S’ha de tenir molt clara el
instrument o test que es vol avaluar

Exemples Pulsòmetre, estadística, Avaluació de tir, scouting,

llista d’assistència, etc. detectar la fatiga sense
aparell, etc.

2.3. QUAN AVALUAR

El que hem de tenir molt clar, què com a mínim haurem de fer dues avaluacions per a
comparar.
D’aquesta manera podem diferenciar tres tipus d’avaluació segons el moment

Avaluació Inicial
Ens permet saber les habilitat i els coneixements previs del jugador així poder ajustar
els objectius i tasques.

Avaluació formativa o progressiva

Permet fer el seguiment durant el procés per anar ajustant les propostes.

Avaluació final o sumativa

Final del procés per comprovar l’assoliment dels objectius proposats.
UF3. GESTIÓ DEL RISC EN LA PRACTICA DEL BÀSQUET
1. RISCOS BÀSICS I PSICOLÒGICS A LA PRACTICA DEL BÀSQUET. 15
1.1. ASPECTES BÀSICS DE LA PREPARACIÓ FÍSICA AL BÀSQUET

Riscos físics i normes preventives

Què implica el bàsquet?

El bàsquet és un esport d’oposició i col·laboració que es juga en una pista on es
comparteix espais i tots els jugadors participen de l’acció
Durant el joc els jugadors generen un desgast físic, però també a nivell cognitiu
perquè han d’estar constantment prenen decisions.

Que significa per al bàsquet tenir un bon estat físic?

L’estat físic es un terme genèric què bàsicament vol dir l’habilitat que té una persona
per realitzar una determinada tasca. En el bàsquet significa que en l’últim quart
mantinguin, el mateix rendiment que en el primer.

El joc del bàsquet consisteix en una sèrie de moviments explosius, aquestes accions
de «màxim esforç» normalment duren entre 5 i 10 segons. El joc en general consisteix
en encadenar aquestes accions, i es va combinant alta intensitat i a nivell submàxim.

Consells bàsics per millorar l’estat físic per al bàsquet

Els entrenadors joves han d’incloure activitats que ajudin als seus atletes a millorar el
seu estat físic. Han de tenir en compte el següent:
 Les carreres llargues i continues s’allunyen de la realitat competitiva, on els
canvis de ritme son constants i hi ha pauses amb recuperacions incomplertes.
El treball continu amb canvis de ritme o un intervàlic amb pauses
incomplertes, s’acostaria més a les demandes del bàsquet.
 Realitzar activitats en la pista que reprodueixen les condicions o els
moviments del partit per desenvolupar un «bon estat físic»
 Incloure moviments explosius en totes les sessions d’entrenament.
 Utilitzar en la pràctica interrupcions que reprodueixen un partit.

La importància de la hidratació
La deshidratació passa quan el cos per líquids, principalment per suar. SI es pesa al
inici i al final de la sessió mesurarem la pèrdua d’aigua. Cada quilogram de pes perdut
equival a un litre d’aigua.
 Per minimitzar la deshidratació els jugadors necessiten beure aigua per compensar la
pèrdua de líquid. Qualsevol nivell de deshidratació afecta al rendiment del jugador.

Símptomes de la deshidratació:
 Marejos o vertigen
 Nàusees o vòmits
 Rampes
 Major freqüència cardíaca
 Major nivell de fatiga
 Menor nivell d’habilitat
Planifica interrupcions regulars durant la sessió, per beure líquid i assegurar-se que els 16
esportistes estiguin assabentats de la importància de la hidratació.

L’entrenador no nomes crida per beure, sinó que s’assegura que s’hidratin.

Líquids recomanats Líquids a evitar

 Tenir un sabor agradable al  Begudes gasoses
paladar (fomenta major ingestió  Begudes que continguin cafeïna
de líquid) o diürètics.
 Tenir entre 6-8% de
carbohidrats
 Contenir electròlits com ara sodi
i potassi

1.2. PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS APLICATS AL BÀSQUET

Riscos psicològics i normes preventives.

Ensenyar activitats extra-esportives

Un entrenador de joves de poca edat està en una posició gairebé única per
influenciar el desenvolupament integral d’un nen, no només atlètic. Un entrenador
d’etapes inicials ensenya el següent:
 Competències esportives: Requisits tècnics i físics pe ña participació a
diferents nivell. Constitueix el nucli tradicional de l’esport i son les
especifiques individuals con de l’equip. Necessàries per jugar un partit.
 Competències personals: Capacitats relacionades amb el desenvolupament
personal de les persones. Es subdivideixen en socials, cognitives i emocionals.
 Competències de la vida: La combinació de les esportives i personals i
l’experiència són les que contribueixen positivament en el curs de la vida d’un
individu.

Compromís
Els entrenadors ha de ser clars sobre el compromís que exigeixen dels jugadors i han
de fer als jugadors responsables de complir aquest compromís.
Perseverança
Els joves de curta edat és caracteritzen generalment per tenir desitjos a curt termini.
Quan una cosa no els hi agrada l’abandonen.
El desenvolupament d’habilitats porta temps. Sigui individual o d’equip. La
perseverança és important quan els jugadors travessen temps difícils.

17
Responsabilitat
Acceptar la responsabilitat dins un grup és un altre competència important que
necessitem desenvolupar.
És important que aprenguin a acceptar les responsabilitat personals per al benefici del
grup.

Treball en equip
Exigeix que els jugadors acceptin les responsabilitats personals. Una altre forma de
treball en equip és compartir un objectiu comú i valorar el treball entre jugadors.

Acceptar i complir les normes

Jugar a bàsquet implica conèixer i respectar les regles de joc.

Respecte pels altres

Per poder actuar com equip, els jugadors han d’aprendre a respectar les diferencies
individuals que existeixen en el grup.

Aprendre a competir
La vida presenta situacions competitives, el bàsquet competitiu és una excel·lent
oportunitat per aprendre.
Tots els valors anteriors poden ajudar a aprendre a competir. També és important
aprendre de les victòries i derrotes, dels èxits i fracassos.

Desenvolupar actitud i resistència.

Els entrenadors han d’ajudar als jugadors de curta edat a adquirir i desenvolupar els
recursos psicològics necessaris per aprendre, bregar amb l’adversitat i mantenir la
confiança i una autoestima positiva.

Percepció del control

La noció de control és el fonament de la confiança en un mateix i constitueix un
aspecte decisiu de la nostra força psicològica.
El sentiment oposat és sentir-se incapaç.
En el context esportiu, quan el contrari és superior, l’àrbitre comet un error està fora
del nostre control. Focalitzar-se en el que es pot controlar ajuda a no perdre la
confiança.

Els entrenadors hem d’ajudar als jugadors a sentir-se amb el control.

 Tenint això els entrenadors han de:
 Dedicar temps a les habilitats fonamentals en cada sessió d’entrenament.
 Permetre que els jugadors practiquin les habilitats «en el context» (passades)
 Establir objectius assolibles basats en el nivell dels jugadors.
 Tenir principis de joc clars que l’equip compleixi i recalcar-los a cada sessió
d’entrenament.
 Centrar-se en si l’equip completat aquests principis i no sen si ha anotat,...
 Ser conscient del que volem que facin els jugadors

Per desenvolupar la confiança en un mateix es necessita: 18

 Un anàlisi realista de la situació que s’enfronta com dels recursos propis.
Establir objectius realistes.
 Posar èmfasi en el que pot controlar-se.
 Una avaluació objectiva i constructiva de les experiències pròpies, no veure
simplement si es guanya a perd. Sinó en si una situació es pot controlar.
Estretament relacionat en assumir la responsabilitat pels jugadors.

Definir la confiança en un mateix

La confiança està relacionada amb la percepció de control de la persona. És la
confiança que tenen els jugadors en si mateix i de l’equip per aconseguir els objectius.
Un jugador amb confiança sap quines son les seves possibilitats.

La importància del concepte de si mateix i de l’autoestima

És l’opinió que una persona té de si mateix; l’autoestima fins a quin punt a aquesta
persona li agrada aquesta opinió de si mateix.
S’ha d’evitar fer comentaris de part de l’entrenador perjudicials per al concepte de si
mateix. Les generalitzacions son comentaris que poden ser perjudicials.

Desenvolupar l’autocontrol
És molt important que tant l’entrenador com jugadors desenvolupin l’autocontrol. Al
bàsquet presenta moltes situacions en que l’autocontrol és important.

Els entrenadors no han d’acceptar que els jugadors es queixin dels arbitres ni dels
companys ni que mostrin descontent quan surten de la pista.
Les experiències positives i gratificants són importants per a tothom. Si les
experiències positives supera les negatives, serà més probable segueixin jugant i
obtinguin més beneficis de jugar un esport.

1.3. LA PRACTICA ADEQUADA COM A ELEMENT DE PREVENCIÓ I DESENVOLUPAMENT.

L’escalfament i la tornada a la calma en la sessió de bàsquet

L’escalfament és el conjunt de tasques o exercicis realitzats previ a l’actuació
esportiva amb la finalitat d’adaptar l’organisme perquè el seu rendiment pugui ser
òptim i minimitzar el risc de lesions.

Pautes generals en l’elaboració d’un escalfament.

Normes a l’hora de fer un escalfament:
 Ha d’existir un progressió lògica en al realització de tasques a desenvolupar
 L’escalfament s’ha de caracteritzar per la naturalitat, la progressió i la varietat
 És convenient diferenciar el model d’escalfament anterior a l’entrenament i
competició
 És necessari prestar atenció a aquelles zones propenses a les lesions
 Més de 20 minuts és contraproduent.

Parts d’un escalfament 19

Una primera part d’escalfament general (prepara el cos a la practica esportiva) i una
part especifica del bàsquet.
Aquest escalfament general es troba integrat per:
 Exercicis d’activació general de l’organisme
 Carreres suaus alternat velocitat, activa sistema cardiovascular i respiratori
 Exercicis de coordinació
 Estirament musculars

Tasques en escalfament específic

Estirament musculars

Estiraments estàtics Produït per l’acció d’una força externa (gravetat, company,
o passius el pes dl cos, material,...

Estiraments L’estirament és produït per l’acció voluntària del propi

dinàmics o actius jugador per mitja de la contracció del grup muscular
agonista per aconseguir l’estirament de l’antagonista. Fer-lo
en la fase d’adaptació, s’inclouen les tècniques balístiques.

Estiraments bàsics És aconsellable fer-lo abans de la sessió d’escalfament i

desprès de l’escalfament general. Aquest estirament
utilitzem contraccions musculars per força l’elongació
muscular a traves de moviments de rebot sense pauses.

Tornada a la calma
Durant la relaxació és possible realitzar un estirament més llarg (estàtic) per millora la
flexibilitat. La relaxació a de durar uns 5-10 minuts.

Exercicis i pautes desaconsellables en bàsquet

La salut d’una persona, un dels aspectes que podem enriquir-se mitjançant la practica
del bàsquet. Inclou el següent
 Desenvolupar físic, inclosa la coordinació
 Hàbits de vida saludable, nutrició, higiene, cura personal

La participació en activitats inapropiades pot generar riscos seriosos i importants.

  Riscos al desenvolupament físic (ex. aixecar peses a minis)
 Riscos de lesions greus o cròniques que poden afectar al desenvolupament
físic a llarg termini
 Si l’activitat és estressant o desmoralitzadora no genera «l’hàbit» gaudir de
l’esport
 Risc per voler millora el rendiment i controlar el dolor de les lesions

Els entrenadors han de preparar les activitats apropiades per a cada atleta. No dubtar
en informar als pares d’una activitat dolenta «li fa mal...»

Recomanacions generals 20
 La duració de l’estirament ha de ser entre 10-15”
 La sessió d’estiraments haurien de durar 10-14’ minuts
 Més recomanable realitzar estiraments dinàmics i balístics a l’inici

Aspectes que s’han de evitar

 Estiraments bruscos i realitzats en fred sense escalfar
 Torsions o extensions de la regió lumbar de manera que no tinguin efectes
positius
 Fer estiraments passius durant molt de temps abans d’un esforç intens
 Estirar més enllà del límit, el dolor signe d’allargament excessiu

2. LA INSTAL·LACIÓ I EL MATERIAL DE BÀSQUET EN ETAPES INICIALS

2.1. UTILITZACIÓ I MESURES DE PREVENCIÓ: LA PISTA DE BÀSQUET, LES CISTELLES, LES
SABATILLES DE BÀSQUET I ALTRES.
Per poder preveure factors que predisposen a lesions al bàsquet, haurem de fer un
control exhaustiu dels mateixos:
 Haurem de preveure el treball a realitzar depenent de la superfície de treball
 Preveure l’estat de la pista, eliminar possibles obstacles
 No deixar deambular jugadors pel vestidor sense calçat apropiat, dutxa, ...
 Hem de vigilar la temperatura i la humitat, insolacions, cops de calor,...
 Es recomana material de cotó per la roba esportiva, facilita el refredament
corporal, materials plàstics afavoreixen la deshidratació, sabatilles, mitjons
 Hem de tenir molt en compte l’objectiu, nostre i de l’equip un objectiu comú.
Pares i mares han d’aprendre a passar-s’ho bé. Esportistes preparats per
afrontar situacions.

3. LESIONS MÉS FREQÜENTS EN BÀSQUET: ÒSSIES, MUSCULARS, FERIDES.

3.1. MESURES D’ACTUACIÓ BÀSICA.
El bàsquet és u esport de contacte i és freqüent l’aparició de lesions.

Lesions musculars
 Internes
o Elongacions, gest mal fet, manca d’escalfament, no es trenquen les
fibres, s’allarguen
o Contractura per sobreesforç, fatiga muscular, és un dolor que dura 3-
4 dies
o Estrips, ruptura parcial per activitat muscular brusca, hematoma,
dolor
o Ruptures, impotència funcional, gran hematoma, dolor, sentir el
trencament.

Protocol d’actuació: 21

Lesions Actuació

Elongacions Repòs, massatge i calor local

Contractura Repòs, massatge i calor local
Ruptura parcial Gel, repòs i tractament local per restablir el teixit. No aplicar
massatge
Ruptura total Gel, repòs i tractament local per restablir el teixit. No aplicar
massatge

 Externes
Son contusions:
o 1r grau, apareix esquinços amb dolor
o 2n grau, hematoma dins el múscul i dolor, impotència funcional
o 3r grau, necrosis del teixit, gran traumatisme, no és habitual en
l’esport

Lesions tendinoses
La classificació igual que les musculars, les més freqüents responen a un
procés de sobrecarrega del múscul utilitzat, afecta al tendó ròtula, Aquil·les i
el tendó llarg del bíceps.

Lesions articulars
o Esquinços: El més freqüent el de turmell (més freqüent la cara
externa)
o Luxacions: Separació dues superfícies articulars
o Genoll: Una especial esment per la lesió anomenada «triada» que és
una lesió de menisc, lligament lateral i creuat anterior
o Dits: Lesions articulars freqüents a causa d’una contusió directa amb
el dit en extensió. Més ràpid es produir una immobilització amb el dit
del costat

Protocol d’actuació:
o Esquinç: Gel, repòs, elevació i embenat
o Luxació: Repòs de la zona i aplicar gel.
Lesions òssies
o Fractures: Poden ser parcial o total.
 Les parcials son fissures
 Les totals poden ser obertes (amb ferida) o tancades (amb
desplaçament o sense), dolor , hematoma, impotència
funcional.
Davant de fractures, impedir qualsevol tipus de moviment, no reduir-
la, immobilitzar bloquejant l’articulació superior i inferior

o Costelles: no cal immobilitzar, trasllat assegut per evitar moviment 22

respiratori
o Clavícula: Espatlles endarrere i immobilitzar en forma de 8
o Dits: ajuntar amb el dit del costat
o Crani: no tocar, serveis mèdics
o Columna vertebral: Lesió amb deformitat, contractura i impotència
funcional desprès s’afegeixen símptomes medul·lars (parestèsies i
anestesies)
 TAULA DE CONTINGUTS 23

ENSENYAMENT DEL BÀSQUET

UF.1 L’ENSENYAMENT I METODOLOGIA DEL BÀSQUET EN ETAPES INICIALS

1. L’ensenyament del bàsquet en etapes inicials.
a. Característiques psicomotrius del jugadors en etapes inicials
b. Procés d’ensenyament-aprenentatge. Aprendre un fonament
c. Crear contexts d’aprenentatge: Tasques i/o exercicis
d. Transferència entre fonaments/tasques
50 % 2. La metodologia i les seves especificacions per al bàsquet en etapes inicials.
a. Existeix un mètode?
b. La tasca, l’exercici i el joc.
c. Conceptes i elements que el componen

UF.2 DIRECCIÓ I AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

1. Direcció de la sessió en bàsquet en etapes inicials.
a. Planificació
b. Principis d’una sessió
c. Parts d’una sessió
2. Avaluació de la sessió, de les tasques, del seu disseny i de l’entrenador de bàsquet
20 %
en etapes inicials
a. Principis d’avaluació
b. Tipus d’avaluació
c. Quan avaluar

UF.3 GESTIÓ DEL RISC EN LA PRÀCTICA DEL BÀSQUET

1. Riscos bàsics físics i psicològics a la pràctica del bàsquet
a. Aspectes bàsics de la preparació física al bàsquet
b. Processos psicològics bàsics aplicats al bàsquet
c. La practica adequada com a element de prevenció i desenvolupament
30 % 2. La instal·lació i el material de bàsquet en etapes inicials
a. Utilització i mesures de prevenció: la pista de bàsquet, cistelles, les sabatilles
de bàsquet i altres

3. Lesions més freqüents en bàsquet: òssies, musculars, ferides

a. Mesures d’actuació bàsica