CURS DE FORMACIÓ

MEE_2

DIRECCIÓ D’EQUIPS EN ETAPES INICIALS

UF1. L’ENTRENADOR DE BÀSQUET. DIRECCIÓ D’EQUIP I LIDERATGE 1

01. SIGNIFICAT I CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTRENADOR DE BÀSQUET EN ETAPES
INICIALS
1.1. OBJECTIUS COM A ENTRENADOR EN ETAPES INICIALS
L’entrenador assumeix el paper de líder, és un educador un referent.

Actituds de l’entrenador:
 Ser un model pels jugadors
 Ser madur i responsable
 Ser un bon comunicador
 Tenir coneixements

1.2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES DEL ENTRENADOR

 Observar constantment (correccions, feedbacks, recolzament)
 Ser sincer i just no felicitar-los pel que no han fer bé, tots iguals
 Desenvolupar expectatives realistes al nivell.
 Recompensar l’esforç
 Ajudar a progressar, donar instruccions clares, fer moltes demostracions
 Modificar exercicis i activitats adaptant-los al nivell
 Modificar les regles per aconseguir l’èxit i la motivació.
 Utilitzar la visió Sandwich ( bé, correcció, bé nou model)

Tasques de l’entrenador:
A. Abans d’un entrenament
 Saber que és vol treballar (objectius i continguts)
 Ser puntual
 Evitar conductes no pedagògiques, fumar, paraulotes, mòbil, ...
 Vestit correctament
 Saber de quin material disposo i tenir-lo preparat
 Tenir el control de tot el que pot passar, telèfons pares, serveis
mèdics
 Tenir un pla alternatiu per qualsevol imprevist (pluja, pista, falta nens)
 Cuidar l’aspecte social amb el personal de l’entitat
 Detectar alguna excepcionalitat, estat d’ànim, conflicte, ...
B. Durant un entrenament
 Màxima motivació, atenció i implicació
 Atendre a tots els jugadors
 Solucionar imprevistos
 Control d’assistència
 Flexible per modificar exercicis, temps, ...
 Treballar les diferents parts de l’explicació, generar atenció
 Saber explicar, corregir, ...
 Ser respectuós
 Tenir en compte els períodes d’aigua
 Minimitzar els riscos per la seguretat 2
 Coherents en cas de 2 o més entrenadors

C. Després d’un entrenament

 Ser responsables del material
 Assegurar-se hàbits higiènics
 Esperar que arribin tots els pares
 Avisar a un responsable (coordinador, director tècnic,...) Sobre
qualsevol situació

D. Abans d’un partit

 Assegurar-nos hora, adreça comunicar canvis als pares
 Rutina prèvia sempre la mateixa
 Pautes de comportament a la banqueta i vestuari
 Portar fitxes
 La farmaciola
 Conèixer el protocol d’actuació en cas de lesió
 Portar les parts preparades
 Colors equipatge
 Saludar a l’entrenador i equip rival
 Possibles conflictes amb l’altre equip solucionar-lo

E. Durant un partit
 Assegurar-nos s’ha fet un bon escalfament
 Administrà reforços positius i correccions
 Tenir clar l’objectiu del partit, comunicar-lo
 Ser conscient i conseqüent amb el que es diu
 Controlar la comunicació verbal i no verbal
 Relativitzar els resultat, l’esforç
 Dominar els temes de reglament
 Cuidar jugadors de la banqueta corregint, exemplificat, ...
 Estar per sobre de qualsevol situació
 Tenir estratègies pels temps morts
 Mostrar respecte absolut cap a tothom

F. Després d’un partit

  Responsable del material
 Recollir documentació, fitxa, acta, ...
 Assegurar-se hàbits higiènics
 Fer una valoració del partit
 Ser capaç d’aprendre de les noves circumstancies
 Cuidar l’aspecte social amb els pares
 Avisar a un responsable sobre qualsevol situació especial
 Saber amb qui marxa cada jugador

1.3. HABILITATS BÀSIQUES COMUNICATIVES EN BÀSQUET

Hem de tenir en compte que el 70% del missatge es rep amb llenguatge no verbal. 3

Verbal No Verbal
To Ocupació espacial
Ritme Gestualitat
Vocabulari adaptat Expressió facial
Paraules clau Proximitat
Claredat Altura

Habilitats per una comunicació efectiva

 Credibilitat
 Destil·la cordialitat
 Adaptar registre segons qui sigui l’oient
 Donar feedback constant no tant sol fer de jutge
 Coherència, actuar sempre igual, tracte just i igualitari
 Complir les promeses
 Ser bon oient, saber escoltar, aplicar l’escolta activa

Causes d’una comunicació inefectiva

 No es transmet bé el missatge
 Jugador no entén el missatge
 El missatge no transmet intenció (verbal o no verbal)
 El missatge excessivament complicat
 El ritme no el porta l’entrenador sinó els nens
 L’entrenador ha de generar un clima d’explicació

La comunicació és la clau
La majoria d’entrenadors té expectatives del que poden aconseguir els seus jugadors.
Igual els jugadors (realistes o no).
És responsabilitat de l’entrenador comunicar les seves expectatives de manera que
pugui identificar les diferencies entrenador/jugador

Mètodes de comunicació
 Reunir-se amb els jugadors individualment a l’inici de la temporada
 Escoltar les seves expectatives així com definir les seves
 Proporcionar a tots els jugadors les regles de l’equip per escrit
 Analitzar les expectatives amb tot l’equip
  Designar un capità o grup líder
 Col·locar cartells en positiu vestidor
 Definir objectius inicials individuals per jugador

Punts claus per gestionar expectatives

 Proporcionar informació al llarg de la temporada a cada jugador de com ho
estan fent. Identificar èxits o millores
 Donar oportunitat als jugadors de fer preguntes
 Escoltar als jugadors

Conclusions 4
 L’aspecte més important de la comunicació ser coherents fer el que vas dir
que faries.
 Això estableix una relació de confiança i respecte i augmenta la possibilitat
pares ajudin al compliment de les regles

1.4. L’ENTRENADOR COM A LÍDER

l’entrenador ha de saber guanyar-se l’estimació de tots els seus jugadors, coneix els
bé. Il·lusió pel bàsquet crear un clima de confiança.
Es guanya mitjançant el treball honest i ser objectiu. Per sobre de qualsevol
circumstancia individual està l’equip. El jugador a de saber que l’entrenador és just.

L’entrenador com a líder

L’entrenador ha de ser qui proposi els plans, objectius, l’entrenador ha d’anar per
davant dels pares, expectatives, ... El estar per davant no vol dir oblidar-se de la gent a
qui volem moure.

Els entrenadors poden exercici dos tipus de relació:

Estil autoritari
Basat en la praxis de productivitat on l’objectiu és aconseguir resultats desenvolupant
al màxim les potencialitats tècniques i fisiològiques del jugador.

Estil democràtic
A part dels aspectes biomecànics i tècnics, l’entrenador ofereix al jugador ajuda
psicològica per a la seva autorealització de cada als objectius proposats.

Característiques de l’estil democràtic.

Tendència humanística, acció personalitzada, dona rellevància a la motivació, intenta
oferir ajuda psicològica, la relació entrenador-jugador en general és ambigua,
l’entrenador es relaciona complementant les necessites emocionals i les exigències
psicosocials motivadores.

Punts claus de l’estil democràtic

  L’entrenador formarà part de manera vital a la iniciació del bàsquet
 Ha de estar pendent del jugador, reclamaran coses que no troben a la família
 És un educador i referent. Un bon complement del procés educatiu.
 Tenir cura de com es comunica durant el procés d’ensenyament
 Ser una persona pacient, divertida, dinàmica, afectuosa i justa
 Transmissor d’actituds i valors: tolerància, vida sana, ...

Conclusions
 Hauria de crear un clima tal que el desenvolupament del principiant com a
persona i jugador sigui adient
 Adequar l’ensenyament a l’interès del nen, s’ha de sentir valorat per la seva 5
manera de fer i comportar-se.

1.5. DRETS I DEURES DE L’ENTRENADOR DE BÀSQUET

Segons el «reglament jurisdiccional de la FCBQ» aprovat a l’assemblea general

Secció quarta.- Dret i obligacions

Article 87
L’entrenador tindrà drets respecte al seu club
 Llibertat per sol·licitar la corresponent llicencia federativa, sense prejudici que
hagi pogut assumir.
 Assistir on sigui convocat per la federació
 Consideració a la seva activitat esportiva
 Rebre atenció sanitària a través assegurança esportiva obligatòria
 Percebre les compensacions econòmiques pactades amb el club

Article 88
Obligacions vers al seu club:
 Sotmetre’s a la disciplina esportiva del club, dirigir entrenaments i partits
 No entrenarà ni participarà en activitats esportives amb un altre equip sense
l’autorització del seu club
 Respectar i complir els compromisos de renovació assumits
 Retornar el material esportiu propietat del club

El reglament s’aprovarà cada temporada a l’assemblea general de la FCBQ

1.6. CONCEPTES BÀSICS DE GESTIÓ EMOCIONAL I PSICOLÒGICA

Dos consells importants:
 No cridar en algun moment puntual
 No favoritismes. Tots els jugadors iguals, així funciona un grup

En els equips de jugadors ja formats és molt important el respecte mutu.

L’entrenador com a responsable i líder, pateix moltes situacions d’estrès generades
per la presa de decisions.
L’estrès es una resposta de defensa del cos per afrontar diferents situacions.

Existeixen dos tipus d’estrès.

 EUSTRÈS O ESTRÈS POSITIU DISTRÈS O ESTRÈS NEGATIU
Una acció, període curt de temps amb Supera l’equilibri de l’organisme causant
l’objectiu de resoldre una situació fatiga, majors nivells d’ansietat,
concreta que requereix més esforç irritabilitat i d’ira de llarga durada

Els estressors o factors estressants poden ser qualsevol estímul extern o intern,
directa o indirecta propicií la desestabilització de l’organisme.
Cada persona respon de manera diferent s’ha anat evolucionant de la idea que havien
estressors universals a la idea que es el propi subjecte que avalua si el succés és
estressant. 6

Model de Lazarus i Folkman

1. L’esportista té davant seu el possible estressant
2. L’esportista realitza una avaluació primària. El fet és positiu o negatiu, present
o futur.
3. L’esportista realitza una avaluació secundaria, consisteix en repassar si té els
recursos i capacitats per superar-lo.
4. Respon a la situació amb més o menys estrès.

En funció de com valoris, es tornarà més o menys estressants.

Fonts d’estrès
Podem agrupar les situacions estressants en 4 grans grups
 Frustració. Quan vols una cosa i no la pots aconseguir
 Conflicte. Quan dues conductes lluiten per ser executades (partit o viatge)
 Canvi. Situacions que requereixen ajust, adaptació al canvi.
 Pressió. Expectatives o demandes (si no guanyo soc un fracassat)

Factors de personalitat
 Cerca de sensacions. Volem assumir riscos, Soc addicte a l’adrenalina
 Sensació de control. Persones a les que les resulta més estressant percebre
que no tenen el control sobre la situació
 Optimisme. Expectativa generalitzada que els resultats seran positius
 Duresa mental. Capacitat per afrontar amb garanties situacions estressants. 3
característiques:
o Tenir un propòsit
o Percepció del control
o Situacions difícils con desafiaments
 Ansietat. Considera situacions com més o menys amenaçadores
 Perfeccionisme. Vol fer les coses de manera perfecte, afegeix més pressió.
 Neuroticisme. Pensaments negatius intrusius i la resultant hi per activitat
 Extraversió. S’adapten millor a l’estrès.
Treballant l’optimisme: els estils explicatius.
Som conscients de com ens expliquen les coses?

ESTIL PESSIMISTA ESTIL OPTIMISTA

Permanència Les males situacions duraran Les males situacions son

molt de temps temporals

Extensió Les males situacions Les males situacions només

interferiran amb tota la resta
que facis a la teva vida
Personalització Tot el dolent passa per culpa
teva
repercuteixen en l’àrea on es
produeixen 7
Les derrotes no són culpa teva,
sinó circumstàncies, mala sort o
responsabilitat dels altres.

A Estil pessimista
 Pessimista permanent
o Els bons esdeveniments son temporals
o Les explicacions personals sobre els bons moments, et fa està sempre
alerta, però et resta confiança i control de la teva vida
 Pessimista Universal
o Les explicacions sobre els mals esdeveniments es generalitzen a altres
àmbits
o Generalitzar-los et deixa impotent, infravalora, et frena
o Els bons moments son exclusiva de l’àmbit que succeeix
o El no generalitzar els bons moments t’impedeix aprofitar el «vent a
favor» construir una autoestima més gran, perds motivació
 Pessimista personal
o Les explicacions sobre els mals esdeveniments és culpa meva
o A reflexionar culpa-responsabilitat control-fora de control
o Els bons esdeveniments son deguts als altres
o Atorgar el mèrit als altres o a les circumstancies

B Estil optimista
 Optimista permanent
o Les explicacions temporals sobre les coses dolentes t’aporten
esperança
o Les explicacions temporals sobre les coses bones fa que t’esforcis
més, siguis més segur, convençut, augmentes les teves conductes
d’èxit i puguis aconseguir-les
 Optimista extensiu
o Les explicacions sobre els mals esdeveniments es delimiten a l’àmbit
que ha succeït
o Reduir el fracàs a l’específic de la situació et treu pressió
o Les explicacions sobre els bons moments es generalitzen
 o Generalitzar-los et motiva a fer més, nodreix la pròpia autoestima,
confiança
 Optimista personal
o Les explicacions dels mals esdeveniments, son culpa dels altres o
circumstàncies
o Culpar als altres salvaguarda la teva autoestima, té riscos no accepten
errors
o Els bons esdeveniments gràcies a tu i a la teva acció

8
2. DIRECCIÓ D’EQUIP
2.1. EQUIP TÈCNIC BÀSIC I FUNCIONS BÀSIQUES
El quadre tècnic format per «L’entrenador, 2n entrenador, preparador físic, el
delegat. L’entrenador assigna les responsabilitats

Primer entrenador
Màxim responsable, coordina les funcions, pren les decisions, és l’interlocutor amb
l’equip. Cal destacar en les seves funcions:
 Idees clares. Què vol aconseguir i com fer-ho
 Els jugadors creguin en ell i el respectin
 Capacitat tècnica
 Fidel a la seva filosofia i la del club sense renunciar la seva personalitat
 Psicologia per controlar les situacions de tensió
 Controlar l’estat d’ànim de l’equip
 Ser treballador, honest i just

Segon entrenador
 Treballa amb un grup de jugadors (controla alguna faceta del joc)
 Realitza entrenaments específics
 Analitza vídeos i fa d’espia equips rivals

Preparador físic
 Planifica amb l’entrenador els moments de la temporada
 En pretemporada determina les bases físiques
 Fase regular, mantenir jugadors en estat de forma
 Moments claus de temporada, forma optima dels jugadors
 Responsable de l’escalfament

Delegat
 En els partits fitxes preparades, porta l’estadística
 Avisa a l’entrenador aspectes del partit (faltes personals)
 Vigila d’errors a la taula
 En els entrenaments que el material estigui a punt
 Porta feines administratives, avisos, viatges,...
2.2. DIFERENCIA ENTRE GRUP I EQUIP
Quines diferencies hi ha entre un grup i un equip?
 El grup té entitat pròpia, el conforma, els jugadors i Staff
 El pas per ser un equip es produeix quan apareix la cohesió interna

La cohesió no és estàtica, s’ha de treballar qualsevol desequilibri, la cohesió depèn:

 La mida del equip
 La seva composició
 El carisma del seu líder 9
 Els objectius
 L’ambient de treball
 L’èxit
Existeix una cohesió orientada a la tasca d’un objectiu comú.
Un altre cohesió orientada aspectes socials
És per això que s’han desenvolupat eines per mesurar la cohesió del grup.

Eines
Les eines més utilitzades son els qüestionaris i els sociogrames
El que dona validesa a aquest mètode és que les respostes siguin confidencials i
sinceres. El millor és que un psicòleg esportiu sigui qui faci aquesta avaluació.
Recollir els resultats i analitzar-los

El sociograma ens dona una bona informació sobre la situació de l’equip

Exemple de qüestionari

- Quin és el teu propòsit a la vida? - Quina part de l’entrenament no

- Què és el que més admires?
- En quina persona confies més? En
quina menys?
- Amb quins 4 jugadors t’agrada més
jugar?
- Amb quins 4 jugadors no t’agrada
jugar?
- Quina part del bàsquet és la que
t’agrada més?
t’agrada i per què?
- Què faries diferent si fossis
l’entrenador principal?
- A qui recorres quan necessites ajuda?
- Que vols fer desprès de la graduació?
- Què és el que menys t’agrada de tu
mateix?
- Què es el que més t’agrada de tu
mateix?

Quan comença la temporada hem de fer servir altres eines com son l’observació i les
entrevistes
L’observació és una eina que fa servir l’entrenador, però hauria d’estar recolzada per
un psicòleg esportiu.
Construir una cohesió interna requereix coneixements i recursos tècnics del que és
coneix com «enginyeria grupal» no hi ha prou amb la bona voluntat. És un procés que
implica la coordinació dels responsables del club de l’entrenador, jugadors.

El lideratge de l’equip és clau (Entrenador, capità).

Cohesió interna
«El camp total de forces que actua sobre els membres d’un grup perquè és
mantinguin dins d’ell»
«El procés dinàmic que es reflecteix en la tendència grupal de mantenir-se junts i
units en la consecució dels objectius i fites». 10

L’experiència suggereix una relació positiva entre la cohesió d’equip. L’èxit esportiu
en els esports cooperatius.

No està clar si la cohesió es causa o efecte, si es pot observar una relació positiva
entre la cohesió i altres variables de funcionament.
 Major esforç del grup ca a fites
 Un absentisme menor als entrenaments
 Major puntualitat
 Na major satisfacció personal
 Major estabilitat en l’estructura i organització del grup

Molt convenient distingir entre la dimensió social i esportiva de la cohesió. Totes dues
seran importants però ha de prevaldre sobretot la cohesió respecte a la tasca
esportiva.
La cohesió interna incrementa el rendiment, treballant per aconseguir aquesta
cohesió «arriben els resultats»

En contraposició amb un equip cohesionat ens podem trobar.

Equip disgregat Equip bàsicament unit

És el mateix que una absència d’equip.
Cada membre va a la seva actua per
interès particular i no del equip. És
pràcticament impossible funcionar
eficaçment.
Però amb alguns dels seus membres
distanciats. El líder a d’intentar apropar
als membres allunyats. Si no ho fa
s’acaba com el cas anterior.

Característiques que acompanyen a la cohesió

 Acceptació dels objectius de grup
Es comparteixen objectius del grup no és la suma d’interessos individuals, son
valors compartits que donen unitat de grup.
 Comunicació
S’enriqueix la comunicació interna. Hi ha major interacció entre els membres
de l’equip.
 Conformitat amb les normes
S’accepten de bon grau aquelles pautes de conducta que organitzen el treball
i la convivència interna de l’equip
  Perseverança davant de la dificultat
Davant les dificultats, els jugadors perseveren més en la recerca de solucions
quan treballen col·lectivament. Treballant de forma individual el desànim i
l’abandonament sorgeix abans.
 El rendiment augmenta
Les solucions augmenten quan es treballa en equip. L’eficàcia en el joc es
multiplica quan es treballa de forma col·lectiva. Els conflictes fora del terreny
de joc disminueixen.
 Percepció de l’equip
Es produeix una millor valoració i acceptació de les pròpies característiques
s’infravalora els altres grups. 11
 Satisfacció personal
La cohesió en si mateixa, una font de gaudir personalment contribueix a
aconseguir l’èxit. La satisfacció personal relacionada amb la cohesió.
 Motivació
Els individus d’un equip estan més motivats i s’esforcen quan hi ha cohesió
interna. És més motivant el vincle.
 Estabilitat
Quan més temps han estat units, més fàcil que aparegui la cohesió interna i
més difícil que es separin.

Enemics de la cohesió interna

 L’individualisme
 Desacord respecte a objectius, escassa acceptació d’aquests objectius
 La confusió i ambigüitat acceptació dels rols dins l’equip
 L’absència de normes clares
 Problemes en la comunicació entre l’equip i l’entrenador
 Els conflictes
 L’excessiva mobilitat dels membres
 L’enfrontament entre diferents líders
 La incompatibilitat de personalitats
 L’excessiva competència interna

Factors que influeixen en la cohesió

Depèn de molts factors, destacarem alguns:
 De la seva comprensió
 De la seva mida (els equips petits més cohesió, trobar l’equilibri)
 Del carisma del líder
 Del projecte assignat
 De l’ambient de treball
 Èxits i dificultats

Construir la cohesió interna

El talent es pot comprar, la cohesió es construeix. La cohesió interna és
responsabilitat de tots.
 Que hi pot fer l’entrenador
1. Aprofundir en el coneixement personal dels jugadors que integren l’equip
2. Potenciar en el vestidor una cultura de treball en equip
3. Afavorir la competència interna, però no de forma desmesurada
4. Estimular la identitat de l’equip
5. Afavorir un compromís comú (convivència interna)
6. Establir objectius d’equip que resultin estimulants però accessibles
7. Explicar els papers individuals en l’èxit de l’equip
8. Impulsar i potenciar l’aparició de líders en el vestidor
9. Desenvolupar el sentiment d’orgull dins els subgrups
10. Mantenir-se en contacte amb l’equip 12
11. Celebrar reunions amb els líders
12. Celebrar reunions d’equip per resoldre conflictes
13. Observar com funciona la dinàmica interna del grup
14. Fer les correccions i retrets a l’interior del «vestidor»
15. Organitzar activitats outdoor
Aquestes activitats poden servir per:
 Observar cada membre del grup en tasques de treball d’equip
 Potenciar el coneixement personal
 Il·lustrar la dinàmica interna i que els membres prenguin consciencia
 Fomentar la cultura del treball en equip
 Potenciar la cohesió interna
 Estimular l’aparició de nous líders
 Fomentar la diversió i l’entreteniment com mecanisme pel descans
emocional
16. Evitar la rotació excessiva
17. Assegurar jugadors de la mateixa zona
18. Planificar el procés de la construcció de la cohesió interna

2.3. ESPECIFICACIONS DE LES DINÀMIQUES DE GRUP EN BÀSQUET EN ETAPES INICIALS

És una part fonamental en la direcció d’equip. La dinàmica d’equip ha de partir d’una
bona organització com a base del treball esportiu.
L’entrenador ha de ser un dinamitzador del grup. Més enllà dels ensenyaments
esportius, haurà de considerar aspectes psicològics, pedagògics, ...

Cap als 11-12 anys es produeix un canvi cognitiu, els conceptes esforç i habilitat que
fins aquest moment eren poc diferenciades, és tornen diferent. La conseqüència
d’aquesta revolució cognitiva és de jugadors que noten que son menys hàbils
abandonen l’esport, no hi troben diversió.

Si tenim en compte que el desenvolupament físic encara no està complert ni el tècnic-

tàctic, ens trobem amb un fenomen molt perillós.

Pel desenvolupament del jove Pel propi esport

Perquè abandona l’esport dolgut per Perquè abandonar jugadors què més
que no és triba bé (és dolent) fent una endavant el seu rendiment hagués
 activitat important per ell. avançat, podria haver tingut un bon
nivell esportiu

Conclusió.
 L’abandonament es degut a posar l’èmfasi exclusivament en el rendiment.
 Aquest èmfasi s’ha de posar en la millora, s’ha de treballar en cada
entrenament directament amb els comentaris de l’entrenador. Adoptar les
situacions de joc a allò que domina el nen, que afavoreix la millora personal.
 És igual de important que la conducta de l’entrenador i dels pares sigui 13
coherent amb la competició, buscant destacar el bon joc i la millora individual
i grupal per davant dels resultats.

Els detalls invisibles

Son difícils de detectar i poden ser molt negatius per al rendiment del jugador.
Alguns exemples:
 Jugadors amb exàmens que baixa el seu rendiment
 Jugadors amb problemes afectius
 Jugadors nocturns baixen el rendiment
 Discrepàncies entre jugadors per motius externs

2.4. DIRECCIÓ D’EQUIPS DE BÀSQUET EN ETAPES INICIALS SEGONS JUGADOR I OBJECTIUS

Construcció de grup i equip
El bàsquet com esport d’equip requereix d’una harmonia entre els components. Per
això, hem de tenir en compte que les relacions interpersonals van lligades a:
 L’atracció entre els membres de l’equip és a dir similitud de valors, ...
 La indiferència entesa com a rebuig, la divergència cultural, ideològica, ...
 Conflicte general en situacions d’alta tensió emociona, és un factor
motivador. En canvi l’absència de conflicte símptoma negatiu i passiu.

Composició del equip

El que cal fer és conèixer bé els components de l’equip, les seves circumstancies, les
seves inquietuds esportives i no esportives.
En la composició d’un equip de formació es valora molt la il·lusió d’un jugador per
formar part de l’equip.

Dintre de l’equip s’ha d’escollir un capità, escollit pel grup. Però, haurem de deixar
ben clar les seves funcions i responsabilitat

Condicions d’entrenament. Horaris d’entrenament i de competició

L’entrenador ha de vetllar què el seu equip treballi en bones condicions hem de
disposar:
 Pista de joc
  Cistelles en condicions
 Pilotes suficients
 Dutxes i vestidors

Normes de conducte. Comportament social i esportiu

La base d’aquestes normes és el respecte vers:
 Els companys
 Els entrenadors i altres membres del Staff
 Els jugadors contraris
 Els àrbitres, el reglament i els organismes dirigents, els pares
 L’entorn de l’equip i del públic en general 14
 La uniformitat en el vestuari i instal·lacions
 La puntualitat
L’entrenador d’un grup de formació té molt d’educador ha de ser exemple de
conducte, ha de formar-los en la tècnica i en els valors. El grau d’esportivitat és
responsabilitat de l’entrenador.
Un equip es valora no només pels resultats sinó també per l’esportivitat

Relació de l’entrenador amb els seus jugadors

L’entrenador ha de saber guanyar-se l’estimació de tots els seus membres. Entesa
total vers l’equip.
L’entrenador ha de tenir clar que per sobre de la individualitat està l’equip.
El jugador ha de saber que el seu entrenador intenta ser just en totes les decisions.

El lideratge de l’equip
Normalment un líder apareix espontàniament dins del grup de forma natural o per
consens entre els membres. L’escull el propi grup (no jefe)
L’entrenador no ha de pretendre ser el líder, ha de percebre l’equip «des de fora»,
encara que participant de la vida del grup. Tampoc l’entrenador a d’imposar a un
líder.

És difícil trobar un jugador amb la capacitat d’assumir la funció operativa i de

manteniment i desenvolupament de la cohesió del grup.
En un equip no ha de tenir un únic líder, un pot desenvolupar lideratge en el camp
(líder operatiu) i un altre la cohesió (líder emotiu).

Líder operatiu Líder emotiu

 Desenvolupa el lideratge en el
camp de la funció operativa
 Grans qualitats tècniques
 Puguin confiar durant el partit
 Manteniment del grup i de les
relacions interpersonals
 Afavoreix la formació de lligams
afectius
 Fora dels partits «fa equip»

La inconsistència de les maneres d’actuar.

S’ha d’incloure als pares en les competicions esportives, (coma consell).
La inconsistència en la manera d’actuar genera el caos. El descontent de les famílies i
els esportistes ve donat per la falta de normes de l’equip tècnic. La carència de
normes i la inconsistència és causa de malestar.
´

S’ha d’exigir a l’entitat una manera clara d’actuació.

Les normes han de ser fruit del treball de l’experiència i personalitat de l’entrenador,
han de contemplar els interessos i la identitat del club.

Com integrar als pares i mares en les competicions esportives

La competició va unida a les persones, els pares han de veure l’interès de l’entrenador 15
cap al seu fill, no han d’oblidar que l’equip esta format per fills. És molt important que
les famílies vegin que em preocupa el seu fill.

Si perceben aquest interès de la nostra part cap al se fill, entendran millor la

necessitat d’una col·laboració educativa. Els pares deixaran de qüestionar el que fas,
per passar a tenir els mateixos criteris esportius.

El primer camí cap a la integració és l’entrevista als pares. En aquesta entrevista

haurien de fixar objectius generals i particulars del seu fill.

L’objectiu de l’entrenador es posar en practica allò que ha entrenat i explicat als seus
jugadors, per sobre dels resultats.

La integració de les famílies la tindrem si comparteixen els objectius.

Errors del monitor en la direcció d’equip

En aquest 1r nivell les situacions que es van plantejant han de tenir solucions
senzilles. Cal tenir les idees clares i sentit comú per afrontar-les i sobretot il·lusió i
empatia per resoldre-les.

Alguns error freqüents.

A. No saber guanyar-se als jugadors.
Tenir entrega vers ells per tal de motivar-los
El jugador a:
 Gaudir
 Aprendre
 Sentir-se integrat en l’equip
La relació amb el jugador a de ser dialogant i educativa mai distant i
autoritària

B. Despreocupació en l’organització de l’equip

Error freqüent en entrenadors «sobrats». Aquesta situació es pot donarà en
entrenadors poc madurs que no han assimilat que són els responsables del
grup.
També aquells que es desanimen quan l’equip no respon a les seves
expectatives.
 La bona marxa de l’equip precisa que l’entrenador vetlli per molts detalls que
no son propis del joc com la bona comunicació entre jugadors o bé les
òptimes condicions d’entrenament.

C. Excessiva ànsia de guanyar

Això és molt perillós ja que:
 S’entrena nomes per guanyar
 Si no es guanya es perd motivació
L’excessiva ànsia de guanyar genera frustració personal de l’equip i de
l’entrenador. 16
En els partits s’han d’adoptar actituds esportives i no humiliants pels contraris
o pels propis jugadors.
Indica en cada moment que s’ha de fer (rendiment el partit) limitat la
iniciativa, l’entrenador a de tenir un llenguatge entenedor. Indicacions clares i
concises (1-2 correccions).

D. Tenir favoritismes
S’ha de tractar a tots per igual, un favoritisme és un prejudici per l’equip i pel
jugador.
Es crea una situació equivocada i certa discriminació vers jugadors amb menys
aptituds i capacitats. Cal sempre mantenir cohesions al grup no afavorir
diferencies.
És bo crear estímuls amb jugador del seu nivell 1c1 però en un 5c5 equips
equilibrats i competitius,

L’entrenador a de tenir clar que el 1r que s’ha d’ensenyar son actituds:

 El treball de valors propis del joc col·lectiu
 Bon comportament esportiu tan dins com fora de la pista
 Tallar tot egoisme de qui es creu superior

Que vol dir ensenyar a entrenar als jugadors:

 Educar-los en els hàbits esportius adequats (higiene, hidratació,
estiraments, cura del material.
 Orientar-los cap a una motivació intrínseca (el plaer de jugar , de
progressar,)
 Fomentar la participació, la presa de decisions
 Ensenyar-se a marcar-se objectius
 Educar-los en valors (autonomia, respecte, tolerància, joc net,...)
 Entrenar la seva concentració (pendent del que es rellevant)
Si se entrena bé, la consecució del talent és automàtica.
Si necessiten millorar físicament dons plantejarem, però els integrarem en un
sistema basat en el talent.

E. Nul·la relació amb el pares i mares dels jugadors

Els pares són l’entorn més pròxim de l’equip, de seguida faran judicis.
No els podem ignorar ja que son els supporters de l’equip.
 S’ha de donar un missatge de lideratge, lideratge en el desplaçament, tota la
informació, conduir el grup, ...

Alguns pares es deixa portar pel corrent competitiu, per a ell tenen un
diamant en brut. Com entrenadors hem de canalitzar aquestes expectatives.
F. No saber adaptar-se al nivell de l’equip
Propi d’entrenadors impacients, l’entrenador ha d’adaptar-se a l’equip.
Per molt bo que sigui com a jugador, pot no ser un bon entrenador
 Desconeixement del treball a realitzar, en l’aspecte tècnic
 Fer sistemes de joc del seu equip coma jugador
 Fer preparació física en lloc de treballs motrius, l’adequació física a 17
traves de la introducció d’estiraments.
 No tenir paciència per ensenyar els fonaments individuals
 Ensenyar picardia en lloc de fonament

Cal plantejar-nos objectius de millora individual i seguir-los, poden ser

diferents per cada jugador, exemples:
 Aprendre a passar amb 2 mans
 Tirar amb una mà
 Sortir sense passes
 Botar amb la mà no dominant
 ...

G. L’especialització dels jugadors

L’assignació d’una posició en el joc, L’especialització ha de ser en equips
competitius, al final de la seva etapa formativa, ja domina els aspectes més
fonamentals i mostra la seva predisposició física i tècnica a aquesta
especialització.

En períodes formatius el jugador ha d’adquirir habilitats bàsiques del joc,

passar, botar, tirar. En aquestes primeres etapes ha de saber fer-ho tot,
polivalent.

2.5. DECÀLEG DE LA DIRECCIÓ D’EQUIPS

1. Conèixer els jugadors
2. Entregar-se a l’equip
3. Tenir il·lusió i transmetre-la
4. Saber ensenyar
5. Estudiar
6. Tenir paciència
7. Ser imparcial
8. Tenir autocontrol
9. Ser disciplinat
10. Ser inconformista
2.6. PERFILS DE JUGADORS, ESPECÍFICS I CLASSIFICACIÓ PER POSICIONS DE JOC
Determinació dels jugadors de camp no només en funció de criteris de rendiment
Criteris per definir quins jugadors aniran a jugar un partit
Em podem seguir dos diferents

Fer un tercer equip Torn de rotacions

Si l’equip d’edat superior també té 12 o Si no fos possible, haurem de seguir un 18
més jugadors, l’ideal seria fer un 3r torn de rotacions, tant sols alterat per
equip amb l’objectiu que tots juguin les lesions, malalties, males
cada cap de setmana. qualificacions,...

Quan no es pot fer més de 12 fitxes que fer en aquesta situació:

 Jugador sense fitxa continua entrenant sense jugar
 Puguin jugar en un equip de categoria superior, si hi ha llicencies lliures
 Anar donat altes i baixes per anar alternant la presencia en els partits de tots
els jugadors.
El que s’ha de tenir clar és que el criteri i quan el tinguem defensar-ho a mort.
Les posicions en el bàsquet es divideixen en dos grups, interiors i exteriors, el joc
exterior més enllà de 6,75 mt.

Les posicions s’han de subdividir tradicionalment atenent a diversos rols:

Joc interior:
 Espais propers a l’anella
 Una distancia de 4-5 metres
 Posició ala-pivot i pivot
Joc exterior:
 Espais llunyans
 Més enllà de la línia de 6,75
 Posicions: Base, escolta i aler

Base (Point guard, playmaker)

L’encarregat de dirigir el joc. Pujar la pilota, organitzar, dirigir, controlar el ritme del
partit. És la veu de l’entrenador a la pista.
Se l’identifica com a jugador en la posició 1

Un bon base ha de complir una sèrie de característiques:

 Bona visió perifèrica
 Gran capacitat per passar a l’interior-exterior, en distancies curtes i llargues
 Gran habilitat amb la pilota
 Molta agilitat de peus i mans per defensar
 Escorta, (aler baix, Shooting guard)
Posició intermèdia entre base i aler.
Sols ser una mica més corpulent que el base i en nombroses ocasions fa la feina del
base.
El coneixem com el jugador nº 2, les seves característiques son les mateixes que les
d’un bon base, solen ser més anotadors.

Aler (Aler alt, Small forward)

El jugador exterior més corpulent, ràpid, la seva àrea és obert en el perímetre, el
coneixem com el jugador nº 3.
Característiques d’un bon aler: 19
 Ràpid per córrer al contraatac
 Hàbil a l’hora de penetra en qualsevol situació 1c1
 Rebotejador, ofensiu i defensiu
 Bon percentatge de tir des de l’exterior.

Ala-pivot (power forward)

Solen jugar a mitja distancia o molt propers, quan ho fan a prop de l’anella solen jugar
d’esquena de 4-5 metres, tenen bon percentatge de tir.
Si son bons passadors des de el pal alt poden ser letals pel joc. Rebotegador en atac i
defensa, el coneixem com el jugador nº 4

Pivot (Center)
És el més corpulent i gran de l’equip. És fonamental el domini del cos per guanyar
espai.
La seva àrea de joc és prop de l’anella. És el jugador nº 5.

3. FORMACIÓ I VALORS
3.1. VALORS DEL BÀSQUET
Ens referint als valors que actuen en el mon de l’esport, però que al mateix temps son
valors aplicables a la societat en la que vivim.

Exemple:
 Preparar als nois a tolerar la frustració per la derrota i actuar amb autocontrol
i educació davant el contrari. El mateix en el joc amb els amics, germans,...

Així l’educació en valors a través de l’esport; ensenyar als nois i noies actituds i
habilitats per qualsevol situació quotidiana situació quotidiana, d’una manera
mesurada en funció de les normes socials i els identifiquem com a bones persones.

Que és un valor
És tot allò que t’han ensenyat o has aprés i et fan millor persona.
Els valors en diferents entorns:
Valors socioculturals
3 grans grups:
 Valors universals o compartits. En el context social (nació, societat,...)
 Valors no compartits i contradictoris (contravalors). Son percebuts com
antagònics dels valors universals
 Valors no compartits, però sense ser contravalors. Tenen validesa
consensuada, però no son universals 20

Valors esportius
Hi ha diferències en els valors que s’apliquen a cada disciplina esportiva. Certs esports
han estat arrelats a fets històrics d’un país o una ciutat i han marcat el seu caràcter-
Podem arribar a entendre que les persones que practiquen un mateix esport

Valors esportius
Hi ha diferencies en els valors que s’apliquen a cada disciplina esportiva. Certs esports
han estat arrelats a fets històrics d’un país o una ciutat i han marcat el seu caràcter.
Podem arribar a entendre que les persones que practiquen un mateix esport de una
manera molt general comparteix valors idiosincràtics d’aquest esport.

Deixant de banda aquest fet, trobem una altra condició. No tothom veu l’esport igual,
és una eina per assolir diferents objectius, gaudir, competir, ...
En funció d’aquests objectius, observem com la conducta canvia davant el mateix fet,
obeeixen al get d’haver aplicat uns valors concrets.

Els valors poden ser en si mateixos una cosa que volem molt, per tant és un objectiu.
Altres veuen els valors com actituds mitjans pel quals és pot arribar a l’objectiu.
No podem obviar que l’esport porta integrada una condició: «La competició».
Els nens valoren el fet de poder-se avaluar i posar en joc les destreses apreses,
comparar els seus progressos,..

Valors personals
Els nois que practiquen un esport veuen condicionada la seva conducta en funció dels
esdeveniments del seu entorn.
Ex. Un nen comet una falta i les famílies del seu equip protesten aixecant els braços.
La conducta dels nens s’explica per l’observació, veu les famílies i pensa que ell pot fer
el mateix, això s’anomena aprenentatge social i pot explicar algunes de les reaccions
antiesportives.
La personalitat d’un nen condiciona els seus actes.
Evidentment hem de pensar que els valors actuen com a factors de protecció davant
aquests fets ja que sovint no podem controlar l’entorn d’un partit d’un entrenament.

Transmetre els valors esportiu

 Una de les conseqüències de la practica esportiva és la formació en valors. Als valors
s’hi arriba a través del desenvolupament de les «virtuts» i aquesta s’assimila en
l’adquisició d’hàbits, inicialment els hàbits es fitxen a través de les normes.

NORMES = HÀBITS = VIRTUTS = VALORS

Un exemple d’això, posant normes a l’equip:

 Ser educat (saludar a tothom a l’arribar a l’entrenament)

 Ser solidari (ajudar a aixecar-se als companys) RESPECTE I
 Ser col·laborador (recollir el material al finalitzar) EMPATIA
 Ser agraït (Senyalar al companys que ha fet una assistència) 21

Una vegada aquestes normes s’han convertit en hàbits, els podem associar a una
virtut i com a conseqüència treballarem uns valors.

Respecte i empatia, els pilars

Respecte
 Sigues un bon exemple
 Respecte cap a les persones

Empatia
 Potenciar la seva empatia
 No permetis l’enveja

3.2. FORMACIÓ PERMANENT DE L’ENTRENADOR DE BÀSQUET. APRENDRE A APRENDRE

La funció de l’entrenador és guiar i ajudar al jugador a desenvolupar les seves
habilitats i proporcionar-li una retroalimentació constructiva.
Al igual que els jugadors, els entrenadors necessiten saber com aprendre millor a
través de les seves experiències.

La reflexió és una part fonamental de tot procés d’aprenentatge, vincular

l’experiència amb el coneixement.
Una tècnica reflexiva simple és registra en el pla de practica el rendiment de l’equip.

La practica reflexiva, es el procés d’identificar si hi ha una millor forma de fer alguna

cosa i si així fos, implementar els canvis.

Les característiques claus de l’auto-reflexió son els següents:

 Es centra en allò que l’entrenador està fent
 Uneix el pensament a l’acció
 Fa del perfeccionament un procés continu.

Anàlisi i avaluació.
Quan analitza i avalua el seu rendiment, l’entrenador a de considerar el següent:
  Els objectius establerts per a l’equip, per a jugadors individuals i per
l’entrenador
 El contingut d’una pràctica determinada o el context d’un partit en particular
 L’aprenentatge progressiu demostrat pels jugadors

L’entrenador hauria de ser sistemàtic en la recerca de retroalimentació. L’avaluació

de l’entrenador a de ser més amplia que mirar el marcador a la fi d’un partit.

Altres fonts de retroalimentació

Com poden ser:
 Jugadors 22
 Pares i mares
 Companys
 Entrenador mentor

Identificar el que es pot millorar

En aquesta part del procés permet a l’entrenador identificar les seves fortaleses i
debilitats en diverses àrees:

Fortaleses i debilitats
 Gestió de grup
 Anàlisi i correcció
 Transició entre activitats
 Comunicació
 Seguretat
 Interacció i relació amb atletes i arbitres
Quan s’identifiquen diverses coses, s’han d’ordenar segons la seva prioritat.

Desenvolupar un pla de millora

L’entrenador ha d’identificar àrees que li agradaria millorar, que podrien ser les
següents:
A. Coneixement tècnic; el que està ensenyant
B. Punts d’ensenyament; ser més efectiu en la forma d’ensenyar
C. Habilitats comunicatives: recordar que la comunicació és «que s’escolta no el
que es diu»
D. Habilitats d’ensenyament general
E. Habilitat per relacionar-se: com tractar als jugadors, pares, arbitres

És preferible identificar un petit nombre de coses en que treballar que tractar de fer
massa alhora.
Un pla de millores ha de ser el més específic possible:
 Que farà?
 Quan ho farà?
 Com es mesura la millora?

Implementar el canvi
Per ajudar-lo a implementar els canvis l’entrenador pot tenir en compte el següent:
  Demanar a algú de confiança que li faci veure quan torna al mal hàbit
 Planificar fer les activitats amb algú més
 Explicar-ho amics, col·legues. Això ajuda a garantir que es compleix
 Escriure una nota per recordar el canvi; per exemple, un aspecte primordial
d’un pla de pràctica

«Sobretot, l’entrenador ha de seguir reflexionant sobre el seu rendiment per poder

veure com d’efectiu ha estat el canvi»

3.3. TIPUS D’EQUIPS DE BÀSQUET SEGONS CATEGORIA I EDAT 23

Quan s’entrena a jugadors joves, l’entrenador a de tenir en compte els següents
aspecte:
 Tots els que tenen interès haurien de poder jugar
 Hauria d’haver prou jugadors que permeti les activitats
 El nivell dels jugadors a l’equip hauria de ser similar
 Jugar amb amics és un dels factors que més motiva

Establir expectatives
Alguns exemples:
 Durant quins mesos es desenvolupa l’activitat?
 Quants dies a la setmana se entrenarà l’equip? Quants partits jugarà?
 Els partits es juguen els caps de setmana?
 Els jugadors hauran de viatjar? Quins compromisos escolars tindran els
jugadors?

Només és pot pretendre que els jugadors dediquin a l’equip una quantitat de temps
raonable. Han de tenir temps per altres activitats
Sigui quin sigui el compromís s’ha d’assegurar que el jugador i famílies el
comprenguin.

Per a tenir compromís s’ha d’exigir, l’entrenador ha d’establir unes obligacions

adequades per aquest equip.
El compromís ha de ser raonable, basat en l’edat, nivell dels jugadors. El més
important un cop acceptat el compromís, és pretendre que el jugador i les famílies el
compleixin.
Es bo que l’entrenador parli amb els jugadors i els seus pares i els involucri en les
decisions relacionades.

Elecció de les regles d’equip

Establir regles d’equip és un element clau en l’organització d’un equip. EL compromís
exigit als jugadors és un component important de les regles però és només una part.

Perquè sigui efectiva han de ser poques i molt precises, han d’estar clarament
definida.
Han de ser apropiades al nivell de l’equip
En equips de minibàsquet potser convenient establir regles als pares explicant les
normes. Ex. No donar instruccions en un partit.
Els entrenadors haurien de considerar tenir regles d’equip en relació a:
 Expectatives en relació a l’esperit esportiu
 El temps del partit (ex. Tots juguen el mateix temps, ...)
 Contacte amb l’entrenador
 Compromís d’horaris
24
Per un equip juvenil, l’entrenador hauria al menys, establir regles en relació al
següent:
A. La practica
 Quan entrena l’equip
 A quina hora han d’arribar els jugadors
 Quina indumentària fan servir a les sessions de practica?
 Com i quan es posa en contacte un jugador amb l’entrenador, que no
pot assistir-hi.
 Quines són les conseqüències si un jugador no assisteix a la practica
 Els jugadors lesionats han d’assistir a la pràctica?

B. Els partits
 A quina hora han d’arribar els jugadors als partits?
 Quina indumentària han de portar?
 Com i quan es posa en contacte un jugador si no pot assistir?

C. Respecte i bon tracte

 Estàndard de comportament esperat entre companys de l’equip
 Estàndard de comportament que cal cap als arbitres i rivals

D. Valors
 Quins valors sostenen les relacions dins l’equip i la manera de jugar

E. Disciplina
 Com es faran complir les normes de l’equip

F. Viatges (si correspon)

 Com es realitza el viatge
 Regles d’allotjament
 El que proporciona el club i el que corre per compte del jugador
 Política de fumar, alcohol, ...

Les expectatives de l’entorn (jugadors i família)

Les expectatives dels jugadors en formació són probablement que l’entrenador:
 Tingui coneixements i sigui entusiasta de l’esport
 Ensenyi a jugar (jugadors aprenguin)
  Tingui una actitud positiva
 Sigui organitzat
 Sigui un bon model del que es tenir esperit esportiu
 Tracti als jugadors amb respecte i permeti que tots hi participin

Les expectatives del pares

 Sigui organitzat
 Tingui com a prioritat aconseguir el millor per als jugadors
 Sigui capaç d’ensenyar les habilitat i conceptes del bàsquet
 Estigui entusiasmat per l’equip i per l’esport
25
No és difícil complir aquestes expectatives, ja que formen part dels principis bàsics de
l’entrenador.

UF2. DIRECCIÓ D’EQUIPS EN ETAPES INICIALS.

01. EL PARTIT D BÀSQUET: FASES I DESCANSOS.
1.1. CARACTERÍSTIQUES DE LES FASES I DESCANSOS D’UN PARTIT DE BÀSQUET I
CONSIDERACIONS A LA DIRECCIÓ DE L’ENTRENADOR EN ETAPES INICIALS.

Regla nº 4 Reglamentació del joc

 Art. 08: Temps de joc, puntuació empatada i prorrogues

 Art. 09: Començament i final d’un quart o del partit
 Art. 10: Condició de la pilota
 Art. 11: Posició del jugador i de l’àrbitre
 Art. 12: Salt entre dos i alternança de possessió
 Art. 13: Com es juga la pilota
 Art. 14: Control de la pilota
 Art. 15: Jugador en acció de tir
 Art. 16: Encistellada. Quan es marca i el seu valor
 Art. 17: Servei
 Art. 18: Temps mort
 Art. 19: Substitucions
 Art. 20: Partit perdut per incompareixença («forfait»)
 Art. 21: Partit perdut per inferioritat

1.2. TEMPS MORT, DEFINICIÓ, CARACTERÍSTIQUES, CONSIDERACIONS PER SOL·LICITAR-HO

I ACTUACIONS.
Comunicació
El comportament d’un entrenador pot influir de manera decisiva en el rendiment dels
jugadors. Com ha de comportar-se un entrenador perquè els seus jugadors donin el
millor de si mateixos i sigui una experiència beneficiosa?
Suggeriments per diferenciar entre períodes actius (quan s’està jugant el partit) i
pauses en el partit (quan s’atura el partit, falta personal, temps mort, ...)

Retroalimentació durant el partit

L’entrenador que reprèn als jugadors des de la línia lateral o els dona instruccions pot
posar-los nerviosos o distreure’ls del partit.
El comportament no verbal També afecta als jugadors. El jugador de la banqueta
presta molta atenció al comportament de l’entrenador, això pot portar el fet que els 26
jugadors que entren a la pista tinguin por de cometre errors. Per això és millor que els
entrenadors parlin a les pauses.

A vegades l’entrenador esta molt actiu en la línia dient on han d’anar quan passar la
pilota potser contraproduent el jugador no aprèn a reaccionar tant sols el que diu
l’entrenador.

Si l’entrenador considera que ha de parlar en períodes actius, ha de referir-se al que

ha de fer, no al que ha passat (això no té rellevància)

Durant les pauses del partit

Hi ha moltes pauses durant el partit que donen a l’entrenador la possibilitat de donar
retroalimentació:
 Un jugador que té una pausa (ser reemplaçat)
 Pausa en el partit (temps mort)
 En una pausa de tirs lliures

Les activitats duran les pauses son fonamentals pels jugadors i entrenador. Per
recuperar-se, preparar-se per tenir millor rendiment, ...

Els entrenadors sempre han de donar retroalimentació al jugador que surt a la pista,
el més eficaç es donar-li informació especifica.

Quan sigui possible, la retroalimentació positiva sempre ha de superar les eventuals

correccions (tipus Sandwich).positiu-correcció-positiu

Durant el temps morts i altres pauses del partit.

En cada part del joc hi ha la possibilitat de demanar temps mort, el nombre d’aquest
dependrà de la categoria, la necessitat dependrà de la necessitat i la comunicació.
Situacions que els justifiqui:
 Per tallar el ritme del rival
 Canvi tàctic (nova estratègia ofensiva com defensiva)
 Jugadors especials
 Quan l’equip no té ritme de joc
 Evitar problemes

El comportament de l’entrenador durant les pauses en el partit és important:

  Els comentaris als jugadors han de ser molt clars, específics i concisos
 La retroalimentació ha de tenir com objectiu centrar-se en aspectes
fonamentals del pròxim període del partit, orientats a l’acció (el que farem ...)
 L’entrenador ha de parlar amb determinació (no enfadat, ni nerviós, abans de
tot calmar-se)
 Les pauses son una bona oportunitat per reforça els esforços de tasques
menys vistes, correcció en defensa, ajudes...
 Pot utilitzar les pauses per animar als jugadors desprès d’algun error i centrar-
se en les tasques del següent període.

Els entrenadors han d’adoptar una rutina per als temps mort, mig temps i pauses 27
entre quarts. Per exemple en els temps morts:
 Ensenyar als jugadors a moure’s amb rapidesa cap a les línies laterals o al
banc
 Donar 15 seg. Per prendre aigua assequin la suor i es relaxin una mica
 Establir que l’única persona que parla en el temps mort és l’entrenador
 No intentar dir massa i no parlar amb massa rapidesa.
 Parlar amb energia sense posar-se nerviós, instruccions precises i clares
 Centrar-se en allò que vol que l’equip faci

A les pauses de mig temps entre els quarts

El mig temps és la pausa major i a on l’entrenador pot intervenir i en major mesura
També ha de ser usat pels jugadors per descansar, anar al lavabo, prendre aigua i
parlar de com millorar el rendiment.
Al dirigir-se als jugadors el principal objectiu és millorar el rendiment.

S’ha de fixar una rutina per al mig temps, per poder aprofitar-lo al màxim. El més
important és que l’entrenador «Penses abans de parlar». També s’ha de referir als
objectius previs al partit. El focus ha d’estar en que fer.

1.3. CANVI DE JUGADOR: DEFINICIÓ, CARACTERÍSTIQUES I CONSIDERACIONS PER

REALITZAR-LO.
El canvi de jugadors és n recurs que busca el màxim rendiment de l’equip. Situacions
de canvi:
 Obligat: Cas de lesió, 5ª falta o desqualificant
 Tàctic:
o Quan un jugador no compleix les nostres ordres
o Quan un jugador està imprecís
 o Quan volem un canvi d’estil de joc
o En situacions o jugades especials
 Preventiu: Si volem preservar un jugador amb faltes
 Cansament
 Formatiu
 Disciplinari:
o Quan un jugador mostra activitats antiesportives
o Quan perd el control i discuteix amb l’àrbitre, rivals,...
 Rotació de canvis, per evitar faltes i cansament, ...

A l’hora d’introduir un canvi, el jugador que entra en joc ha de saber la seva feina 28
especifica i el canvi ha de mostra bona actitud.

Aquest canvi es pot fer:

 Canvi de jugador que juguen en la mateixa posició
 Canvi de diferents jugadors, suposa un canvi d’estil de joc
L’entrenador és que fa els canvis i no ha de deixar-se influir per l’entorn.

1.4. SITUACIONS ESPECIALS BÀSIQUES QUE ES DONEN EN UN PARTIT.

Sovint ens trobem amb finals de partit igualats. La decisió de l’entrenador en els finals
de partit tenen una transcendència absoluta per augmentar les possibilitats d’encert.
Tot entrenador a de tenir les idees clares de com afrontar aquests moments.

Possibilitats que té l’entrenador per decantar el resultat al seu favor son:

 Disposar a pista dels jugadors més aptes per jugar els darrers instants
 Sol·licitar un minut de temps mort
 Tenir assajades situacions reals de final de partit que faciliten la presa de
decisions

L’entrenador ha de viure el partit amb intensitat i amb serenitat per anar adaptant
l’equip a es necessitats del partit. Ha de saber en tot moment que fa l’equip i que pot
fer. Ha de ser realista però també inconformista.
L’entrenador coneix al jugador i sap que li pot exigir, motivant-lo positivament.

Esbroncar al jugador quasi sempre és negatiu, tampoc no és profitós anar radiant

constantment el que s’ha de fer. Tota comunicació ha de ser puntual.

S’ha de demostrar que els jugadors tenen el suport de l’entrenador i no quedar-se

ensorrats. S’ha de donar la cara i evitar actituds que menyspreïn als jugadors, ...

1.5. LLENGUATGE ESPECÍFIC DE BÀSQUET

 Vocabulari del basquetbol
 Llenguatge específic de bàsquet
2. CONÈIXER LES NORMES INTRODUCCIÓ AL REGLAMENT
2.1. REGLAMENT DE BÀSQUET: MINIBÀSQUET I PASSAREL·LA
 PDF. Reglament de minibàsquet
 PDF. Reglament passarel·la
 PDF. Regles de joc FIBA 29

2.2. DIFERENCIES ENTRE BÀSQUET, MINIBÀSQUET I PASSAREL·LA.

 Veure PDF

UF3. ESTUDIAR EL JOC

1. OBSERVACIÓ BÀSICA DEL JOC EN BÀSQUET EN ETAPES INICIALS.
1.1. OBSERVACIÓ TÈCNICA I TÀCTICA DE L’ATAC I LA DEFENSA
Una de les tasques de l’entrenador és l’observació del joc, tant del seu equip com dels
rivals:
 Per treure aprenentatge de cara a la seva formació
 A la definició d’objectius de millora (equip i jugador)
 De cara a la planificació dels entrenaments
 De cara a la preparació dels partits

La observació és un mitja per diagnosticar ja que pressuposa un anàlisis per arribar a

un determinat FI.
La simple recol·lecció de DADES és INÚTIL si no se sap que fer amb elles. SI no veiem
el que volem millora no servirà de res.

La creació d’una bona base de dades es basarà en el principi de «VEURE, MIRAR,

OBSERVAR»
 Veure. Ens serveix per percebre l’estat d’un equip o d’un jugador
 Mirar. Ens fixem en detalls que corroboren les percepcions del veure
 Observar. Donar-nos compte de l’anàlisi profund en un inici vàrem començar
a veure

Per fe aquesta observació del joc «scouting» l’entrenador disposa:

A. Criteris i valoració subjectives
Depèn de l’entrenador i el seu equip, es fonamenten en sensacions i no en
criteris quantificables.
El jugador li manca intensitat, té bona defensa, ...
Son de gran importància de cara a l’avaluació.

B. Criteris i valoracions objectius

Tot allò que es pugui mesurar i quantificar (estadístiques, vídeos, plantilles,...)
Aquestes dades ens ha de servir per crear patrons que es repeteixen i que ens
permetin preveure situacions, ritmes de partit, estratègies, ...
Hi ha 2 maneres de fer l’observació de la tècnica i la tàctica ofensiva i
defensiva:

Visionat en directe: Més subjectiva, s’han de reforça amb un anàlisis ampli

Visionat del vídeo: Es recomanable visionar 3-4 partits abans de crear un
anàlisi objectiu.

Tant en un cas com l’altre tenir estructurada la recollida de la informació en 30

un full de seguiment o quadre de control.

ESTUDI
ESTUDI DEL ESTUDI DEL D’ASPECTES
PROPI JOC JOC RIVAL COL·LATERAL
S

Estudi del propi joc

S’ha de fer un anàlisi per saber els punt forts i febles. Aquesta combinació ens
ha de portar a millores significatives el joc del joc nostre equip. Ens permet
definir els objectius a treballar.
Aquest procés és pot aplicar a cada jugador.

Estudi del joc rival

L’estudi del punts forts del rival ens ha de servir per veure com els podem
contrarestar.
El coneixement dels punt febles ens ajudarà a definir una estratègia d’atac
per treure el màxim profit

És poden analitzar diferents aspectes del joc

 L’estil de joc, nombre de possessions por partit
 Els sistemes ofensius i defensius, descripció i rendiment estadístic
 El contraatac, el balanç defensiu, dada subjectiva que s’ha de
constatar amb l’objectiva
 L’anàlisi dels punts forts i febles
 L’estudi subjectiu de cada jugador
 L’estudi objectiu de les estadístiques de cada jugador i de l’equip

És pot completar veient en directe o visionat de vídeos.

Estudi d’aspectes col·laterals

Comportament de l’entrenador
Avaluació actuació pròpia i del rival veure si les decisions son correctes o no.

Tipus d’arbitratge
 És bo que l’entrenador tingui coneixement de l’estil d’arbitratge. Això lo
permetrà veure fins a quin límit pot portar.

Elements importants de l’entorn

Hi ha aspectes col·laterals que poden tenir transcendència potser més a nivell
no professional. Pista, ambient, grades, ...

1.2. OBSERVACIÓ DEL JUGADOR DE BÀSQUET EN ETAPES INICIALS: PARÀMETRES BÀSICS.

Quan analitzem un jugador (propi o no) hem de perseguir l’equilibri entre les dades
subjectives i objectives
Hem de tenir clar que volem saber del jugador que estem observant 31

Dades a observar
 Dades estadístiques (objectiu)
 Utilització dels moviments del joc (subjectiu i/o objectiu)
 Zona de joc (subjectiu i objectiu)
 Com acaben les accions amb pilota (objectiu) com pren les decisions
(subjectiu)
 Capacitat rebotadora (objectiu)
 Estil de joc (subjectiu)
 Utilització del seu físic (subjectiu)
 Actitud en el camp (subjectiu)
 Accions defensives mesurables: pilotes recuperades, faltes, rebots defensius
(objectiu)
 Accions defensives no mesurables: actitud, agressivitat, posicionament,
balanç, 1c1, ...

1.3. RECURSOS TECNOLÒGICS APLICATS A L’OBSERVACIÓ DEL JOC EN BÀSQUET

DVD, TV, vídeo, programes de visionat multimèdia.
Tenim moltes eines, el ventall és molt ampli:

AVANTATGES INCONVENIENTS
Immediatesa Reflexió vs immediatesa
Treball cooperatiu Gestió del control
Alta accessibilitat Cost econòmic
Base de dades Cost temps informació
Estalvi en el temps Actualitzacions constants
Millora eficàcia dels procés Imprevisible – no sempre funcionen
Centralització Excés d’informació (EF.C.)
2. EINES BÀSIQUES, PER A L’OBSERVACIÓ DE DADES EN BÀSQUET.
2.1. ACTA DE PARTIT, RECULL ESTADÍSTIC, VIDEO I ENREGISTRAMENT DE PARTITS.

La plantilla del partit 32

Totes les dades quantificades recollides pel delegat de l’equip, poden constituir un
excel·lent element auxiliar per l’entrenador.

Tipus de dades estadístiques

El bàsquet té 2 fases de joc «atac-defensa» amb les transicions hi ha dues maneres de
recollir-les veient el partit o veient-lo en vídeo.
A. Dades Ofensives
Totes les dades des de que l’equip té la pilota fins que la perd. Dividits en 3
criteris:
 Positius: Rebot en atac, assistència, passada, faltes forçades, ...
 Negatius: Pilotes perdudes, violacions, 3, 5, 8, 24 segons, ...
 Mixtes: Llançaments intentats i encerts, estructura ofensiva, ...

B. Dades defensives
Totes les dades des de que l’equip té la pilota fins que la recupera. Dividits en
3 criteris:
 Positius: Rebots defensius, pilotes recuperades, ...
 Negatius: Personals comeses
 Mixtes: Efectivitat en defensa

En aquestes plantilles s’inclou un gràfic del camp on es van anotant llançaments a

cistella propis i del rival. Ens permet veure la posició i quins jugadors estan anotant.
Alguns entrenadors son partidaris d’incloure altres registres d’un caire més tècnic
determinat pels objectius primordials del partit. Exemple:
 Defensa de la penetració de la línia de fons
 Defensa de bloc directe impedint la penetració
 Control de les vegades d’una jugada

Aquest registre més qualificat que comporta una preparació tècnica de la persona que
el recull.
Aquestes estadístiques don un factor més per la nostra presa de decisions.

Els quadres de control

Existeixen altres dades sobre les quals l’entrenador pot creure important tenir un
control temporal
1. Evolució de les qualitats físiques
2. Control setmanal del pes dels jugadors
 3. Seguiment de retards o absències als entrenament
4. Control de percentatge en llançaments

3. FONTS D’INFORMACIÓ. EN BÀSQUET: INTERNET, BIBLIOGRAFIA, VIDEOGRAFIA I

REGISTRES ELABORATS.
Des de un punt de vista de la direcció d’equip, la «font d’informació» és el document, obra
o material que serveix d’informació o d’inspiració per a la presa de decisions de 33
l’entrenador.
Les fons d’informació és divideixen en internes i externes.

3.1. FONTS INTERNES

Son aquelles que trobem en el propi equip i es divideixen en primàries i secundaries.

Fonts primàries
Les que l’entrenador recopila directament, creant una nova informació, nova i
original.
 Dades dels jugadors: Personals, antropomètriques i d’assistència
 Planificació de la temporada
 Recopilació de les sessions i les tasques
 Recopilació estadístiques dels partits i entrenaments

Fonts secundaries
Fonts internes secundaries tota la informació processada amb anterioritat
 Planificació vertical del club
 Resultats de temporades anteriors
 Estadístiques de temporades anteriors
 Informació recopilada entrenador anterior
Com és pot apreciar, hi ha una gran quantitat de fons d’informació dins del mateix
equip, que ben gestionades es convertirà en un actiu vital que millorarà l’eficiència de
la mateixa.

3.2. FONTS EXTERNES

Ens permetran satisfer unes necessitat informatives i proporcionaran una informació
actualitzada, rellevant, fiable i vàlida imprescindible per a la resolució de dubtes i una
òptima presa de decisions.
El entrenador ha de saber que passa al seu voltant per prendre decisions. Fonts molt
riques en informació, que es divideixen:

Fonts primàries
És recopilant per un fi informatiu o investigació concreta de l’equip. Aquesta
informació molts cops és subjectiva i potser no del tot veraç.
 Les principals fonts son les que facilita el club, els entrenadors, companys, família
respecte als jugadors i la competició.

Fonts secundaries
Informació que ja ha estat recopilada, publicada o es troba disponible. Ens ajudarà a
créixer com entrenadors i encarar nous reptes o imprevistos durant la temporada.
A causa del seu baix cost és preferible indagar entre aquestes fonts abans de dirigir-se
a les primeres s’han de examinar per evitar biaixos informatius i interpretacions
errònies.

Les fonts secundaries són: 34

 Federacions: Començant pel la FIBA i acabant pel comitè tècnic FCBQ
 Associacions d’entrenadors: Ofereixen un ventall molt ampli de publicacions i
clínics.
 Entrenadors: Compartint per les xarxes les seves experiències, ...
 Empreses privades: Formació continuada als entrenadors a traves de Màsters,
seminaris molt específics

Les formes de recopilar aquesta informació poden ser:

QUALITATIVES QUANTITATIVES
 Entrevistes  Canals Youtube
 Clínics  Xarxes Socials
 Tallers  Llibres especialitzats
 Observació directa de companys

L’entrenador ha d’estar atent a qualsevol canvi de reglament, metodologia,

tecnologia, competicions nacional, internacionals,...

Per recopilar, classificar, avalua i distribuir tota aquesta informació caldrà implantar
un efectiu i eficaç sistema d’organització.

UF4. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE COMPETICIONS DE BÀSQUET EN

ETAPES INICIALS.

1. ORGANITZACIÓ I DINAMITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS I COMPETICIONS LÚDIQUES O

D’INICIACIÓ.
1.1. LA GESTIÓ BÀSICA D’ESDEVENIMENTS DE BÀSQUET. RECURSOS ORGANITZATIUS.
A l’hora d’organitzar un torneig o una competició 3x3 s’ha de tenir en compte.

1. Buscar la millor ubicació

Ens referim tant a la ubicació física com en el calendari.
Sigui com sigui és important tenir una previsió d’assistència per seleccionar el
millor moment i el millor espai per l’esdeveniment.
 2. Organitzar activitat complementaries
Aquests esdeveniment son exitosos perquè es pot escollir entre un ampli
catàleg d’activitats paral·leles facilitant la participació de famílies i aficionats
No podem oblidar comptar amb el personal necessari, monitors, arbitres,
voluntaris, ...

3. Compta amb els mitjans audiovisuals necessaris 35

4. Promociona l’esdeveniment
Internet potser una de les millors eines per dotar-lo de visibilitat, xarxes
socials, anunci, blocs, ...

1.2. LLEIS, DECRETS I NORMATIVES BÀSIQUES DEL BÀSQUET EN ETAPES INICIALS

La FCBQ es regeix per la reglamentació jurisdiccional aprovada any rere any per
l’assemblea ordinària, que s’adequa a la llei de l’esport.

La llei regula als entrenadors LLEI 7/2015 14 maig

Respecte a aquesta llei s’ha de tenir en compte el següent:
Totes les persones amb formació i experiència federativa a Catalunya poden registrar-
se al ROPEC (Registre Oficial del Professionals de l’Esport de Catalunya) donada la
modificació de la llei.
 Qui pot demanar l’informe de l’FCBQ?
Totes aquelles persones que hagin realitzat algun curs de formació amb la
federació catalana de basquetbol des de l’any 2000

Article 8
Inscripció al ROPEC o col·legiat
1. Poden exercir les professions de l’esport regulades per aquesta llei les
persones que a més de complir els requisits generals que s’hi estableixen,
estiguin inscrites al ROPEC .
2. ROPEC depèn del departament competent en matèria d’esport
3. S’han de fixar per reglament l’estructura, les funcions i el regim de publicitat i
funcionament del ROPEC. Inclou la possibilitat que el departament pertinent
delegi aquestes funcions.
4. Totes les persones que per l’exercici de la professió i acrediten els títols s’han
d’escriure obligatòriament al ROPEC
5. Els requisits per inscriure’s al ROPEC no es poden exigir a professionals
vinculats amb l’administració pública.

Article 13
Exercici de les professions sense l’empara de la llei.
1. Són constitutives de la infracció tipificada Art. 74D les activitats següents:
 a. Professions regulades per aquesta llei sense la titulació
b. No inscriure’s en el registre pertinent
c. No col·legiar-se en el cas de ser obligatori
d. No contractar l’assegurança perceptiva

2. Les conductes que consisteixen a fer publicitat o ofertes professionals de les

activitats esportives incloses en aquesta llei per persones que no en
compleixen els preceptes constitueixen la mateixa infracció que fa referencia
l’apartat 1. És objecte de sanció d’acord amb el que tipifica Art. 77.3.

3. L’incompliment de les disposicions d’aquesta llei per empreses i persones 36

físiques i jurídiques que ofereixin les activitats inherents a les professions que
s’hi regulen dona lloc a l’exigència de responsabilitats que fan referència
l’apartat 1 i 2

2. ORGANITZACIÓ I ESTRUCTURA BÀSICA DEL BÀSQUET

2.1. ORGANISMES DEL BÀSQUET I ESTRUCTURA COMPETITIVA DEL BÀSQUET CATALÀ

Secció quarta. El comitè esportiu i de promoció

Article 97
És l’òrgan de col·laboració que depèn de la junta directiva les seves funcions:
 Estudiar i proposar les normes i bases per les quals s’ha de regir cada
temporada les competicions de FCBQ.
 La promoció i divulgació i desenvolupament de l’esport del bàsquet arreu de
Catalunya.
Dins aquest comitè s’enquadren el departament d’activitats a qui correspon gestionar
les competicions i el departament de llicencies.

Article 98
Correspon també al comitè esportiu i de promoció la coordinació de les diferents
representacions territorials i comarcals per tal de fer la seva tasca de divulgació i
promoció.
2.2. REGLAMENTACIÓ GENERAL DE COMPETICIONS EN BÀSQUET EN ETAPES INICIALS
Capítol 2n. Els jugadors

Secció primera. Condició, edat i categoria.

Art. 44. Als efectes del present reglament, és jugador qui practica el bàsquet 37
enquadrat en un club o entitat inscrita a la FCBQ i té tramitada la corresponen
llicencia federativa. Amb la signatura de sol·licitud de la Llicencia el jugador queda
vinculat al seu club i subjecte a la jurisdicció federativa.

Art. 45. Els jugadors seran classificats per sexe i edat, segons ho determini les bases
de les respectives competicions oficials. Per determinació de l’edat es tindrà en
compte la que compleixi dins l’any natural.
 Sènior, Sots-25, Sots-21, junior, cadet, infantil, pre-infantil, mini, pre-mini
Tant mateix els jugadors es classifiquen segon la seva nacionalitat en comunitaris i
extracomunitaris. Els jugadors d’Andorra es consideren comunitaris.

2.3. INSCRIPCIONS I BASES DE COMPETICIÓ EN BÀSQUET

A fi de classificar les condicions tècniques mínimes. Aquesta informació actualitzada
es troba al WEB FCBQ (bases de competició).
Bases de competició aprovades anualment per l’Assemblea de Clubs .
 Campionats de Catalunya
 Campionats Territorials de Barcelona
 Nivells de competició.
38
 2.4. COMPETICIONS I ESDEVENIMENTS DE BÀSQUET EN ETAPES INICIALS

Capítol 6è. Les competicions

Secció primera temporada oficial

Article 102. La temporada oficial FCBQ començarà 1r de juliol i acaba el 30 de juny 39

Secció tercera. Celebració

Article 107. Les competicions es podran celebrar segons disposin les respectives bases
de competició.
a) Pel sistema eliminatori 1 o 2 partits, diferencia de tempteig
b) Pel sistema de lliga, tots contra tots en 1 o més voltes, en 1 o més grups,
diverses fases, i amb inclusió o no d’eliminatòries pel sistema «play-off»
(imparell de partits).
c) Per qualsevol altre sistema que fixi les bases de competició.

Article 108. Sistema eliminatòries a 1 sol partit, passa qui guanya.

Article 109. A doble partit qui sumi més punts, empat , prorroga.
Article 110. Play-off qui guanyi més partits (3, 5)
Article 111. Lliga 2 punt pel guanyador 1 pel perdedor

2.5. NIVELL DELS ENTRENADORS DE BÀSQUET I CORRESPONDÈNCIA AMB LES

COMPETICIONS.

Capítol tercer. Els entrenadors

Secció primera. La titulació d’entrenador
Article 75. Son entrenador les persones que tinguin el títol reconegut per la FCBQ
Article 76. Tots els clubs hauran de tenir obligatòriament un entrenador amb llicencia
per a cadascun dels equips inscrits a les competicions. Per poder diligenciar la llicencia
federativa d’entrenador caldrà acreditar la següent formació
 Certificat iniciació al bàsquet o curs de monitors per equips categoria
Minibàsquet i passarel·la o curs iniciació federatiu pre-mini fins infantil.
 Curs nivell 0 pre-mini i mini
 Curs nivell 1 excepte cadet, junior preferent i sènior 2a, 1a i copa
 Curs de categoria Sèniors nivell 2 o nivell tècnic Esportiu de bàsquet
Article 77. Malgrat la disposició FCBQ podrà autoritzar en determinades competicions
l’actuació d’aspirant al títol oficial.

3. MECÀNICA DE ARBITRATGE FIBA, PASSAREL·LA I 3C3

3.1. Procediment d’arbitratge a esdeveniment d’etapes inicials (Passarel·la)
3.2. Procediment d’arbitratge a esdeveniment de tecnificació (FIBA)
 3.3. Procediments d’arbitratge en esdeveniments de bàsquet lúdic.

TAULA DE CONTINGUTS

DIRECCIÓ D’EQUIPS EN ETAPES INICIALS

UF.1 L’ENTRENADOR DE BÀSQUET. DIRECCIÓ D’EQUIP I LIDERATGE

1. Significat i característiques de l’entrenador de bàsquet en etapes inicials.
40
a. Objectius com a entrenador en etapes inicials
b. Competències bàsiques de l’entrenador
c. Habilitats bàsiques comunicatives en bàsquet
d. L’entrenador com a líder
e. Drets i deures de l’entrenador de bàsquet
f. Conceptes bàsics de gestió emocional i psicològica
2. Direcció d’equip.
a. Equip tècnic bàsic i funcions bàsiques
30 %
b. Diferències entre grup i equip
c. Especificacions de les dinàmiques de grup en bàsquet en etapes inicials
d. Direcció d’equips de bàsquet en etapes inicials segons els jugadors i
objectius
e. Decàleg de la direcció d’equips en etapes inicials
f. Perfils de jugadors, trets específics i classificació per posicions de joc
3. Formació i valors
a. Valors del bàsquet
b. Formació permanent de l’entrenador de bàsquet. Aprendre a aprendre
c. Tipus d’equips de bàsquet segons categoria i edat

UF.2 DIRECCIÓ DE PARTIT I COMPETICIONS EN ETAPES INICIALS

1. El partit de bàsquet: fases i descansos
a. Característiques de les fases i descansos d’un partit de bàsquet i
consideracions a la direcció de l’entrenador en etapes inicials
b. Temps mort: definició, característiques, consideracions per sol·licitar-ho
50 % c. Situacions especials bàsiques que es donen en un partit de bàsquet
d. Llenguatge específic de bàsquet
2. Conèixer les normes: Introducció al reglament
a. Reglament de bàsquet: minibàsquet i passarel·la
b. Diferencies entre bàsquet, minibàsquet i passarel·la

UF.3 ESTUDIAR EL JOC.

1. Observació bàsica del joc en bàsquet en etapes inicials
a. Observació tècnica i tàctica de l’atac i la defensa
b. Observació del jugador de bàsquet en etapes inicials
c. Recursos tecnològics aplicats a l’observació del joc en bàsquet: DVD, TV,
vídeo, programes de visionat multimèdia
10 % 2. Eines bàsiques per a l’obtenció de dades en bàsquet: Acta de partit, recull
estadístic, vídeo i enregistrament de partits
3. Fonts d’informació en bàsquet: internet, bibliografia, videografia i registres
elaborats
a. Fonts internes
 b. Fonts externes
UF.4 ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE COMPETÈNCIES DE BÀSQUET EN ETAPES INICIALS
1. Organització i dinamització d’esdeveniments i competicions lúdiques o d’iniciació
a. La gestió bàsica d’esdeveniments de bàsquet. Recursos organitzatius
b. Llei , decrets i normatives bàsiques del bàsquet per etapes inicials
2. Organització i estructura bàsica del bàsquet
a. Organismes del bàsquet i estructura competitiva del bàsquet català
b. Reglamentació general de competicions en bàsquet en etapes inicials
c. Inscripció i bases de competició en bàsquet
10 % d. Competicions i esdeveniments de bàsquet en etapes inicials
e. Nivell dels entrenadors de bàsquet i correspondència amb les competicions
3. Mecànica d’arbitratge FIBA, passarel·la i 3c3
41
a. Procediments d’arbitratge en esdeveniments d’etapes inicials (passarel·la)
b. Procediments d’arbitratge en esdeveniments de tecnificació (FIBA)
c. Procediments d’arbitratge en esdeveniments de bàsquet lúdic (3c3)