Professional Documents
Culture Documents
MEE_2
Actituds de l’entrenador:
Ser un model pels jugadors
Ser madur i responsable
Ser un bon comunicador
Tenir coneixements
Tasques de l’entrenador:
A. Abans d’un entrenament
Saber que és vol treballar (objectius i continguts)
Ser puntual
Evitar conductes no pedagògiques, fumar, paraulotes, mòbil, ...
Vestit correctament
Saber de quin material disposo i tenir-lo preparat
Tenir el control de tot el que pot passar, telèfons pares, serveis
mèdics
Tenir un pla alternatiu per qualsevol imprevist (pluja, pista, falta nens)
Cuidar l’aspecte social amb el personal de l’entitat
Detectar alguna excepcionalitat, estat d’ànim, conflicte, ...
B. Durant un entrenament
Màxima motivació, atenció i implicació
Atendre a tots els jugadors
Solucionar imprevistos
Control d’assistència
Flexible per modificar exercicis, temps, ...
Treballar les diferents parts de l’explicació, generar atenció
Saber explicar, corregir, ...
Ser respectuós
Tenir en compte els períodes d’aigua
Minimitzar els riscos per la seguretat 2
Coherents en cas de 2 o més entrenadors
E. Durant un partit
Assegurar-nos s’ha fet un bon escalfament
Administrà reforços positius i correccions
Tenir clar l’objectiu del partit, comunicar-lo
Ser conscient i conseqüent amb el que es diu
Controlar la comunicació verbal i no verbal
Relativitzar els resultat, l’esforç
Dominar els temes de reglament
Cuidar jugadors de la banqueta corregint, exemplificat, ...
Estar per sobre de qualsevol situació
Tenir estratègies pels temps morts
Mostrar respecte absolut cap a tothom
Verbal No Verbal
To Ocupació espacial
Ritme Gestualitat
Vocabulari adaptat Expressió facial
Paraules clau Proximitat
Claredat Altura
La comunicació és la clau
La majoria d’entrenadors té expectatives del que poden aconseguir els seus jugadors.
Igual els jugadors (realistes o no).
És responsabilitat de l’entrenador comunicar les seves expectatives de manera que
pugui identificar les diferencies entrenador/jugador
Mètodes de comunicació
Reunir-se amb els jugadors individualment a l’inici de la temporada
Escoltar les seves expectatives així com definir les seves
Proporcionar a tots els jugadors les regles de l’equip per escrit
Analitzar les expectatives amb tot l’equip
Designar un capità o grup líder
Col·locar cartells en positiu vestidor
Definir objectius inicials individuals per jugador
Conclusions 4
L’aspecte més important de la comunicació ser coherents fer el que vas dir
que faries.
Això estableix una relació de confiança i respecte i augmenta la possibilitat
pares ajudin al compliment de les regles
Estil autoritari
Basat en la praxis de productivitat on l’objectiu és aconseguir resultats desenvolupant
al màxim les potencialitats tècniques i fisiològiques del jugador.
Estil democràtic
A part dels aspectes biomecànics i tècnics, l’entrenador ofereix al jugador ajuda
psicològica per a la seva autorealització de cada als objectius proposats.
Conclusions
Hauria de crear un clima tal que el desenvolupament del principiant com a
persona i jugador sigui adient
Adequar l’ensenyament a l’interès del nen, s’ha de sentir valorat per la seva 5
manera de fer i comportar-se.
Article 88
Obligacions vers al seu club:
Sotmetre’s a la disciplina esportiva del club, dirigir entrenaments i partits
No entrenarà ni participarà en activitats esportives amb un altre equip sense
l’autorització del seu club
Respectar i complir els compromisos de renovació assumits
Retornar el material esportiu propietat del club
Els estressors o factors estressants poden ser qualsevol estímul extern o intern,
directa o indirecta propicií la desestabilització de l’organisme.
Cada persona respon de manera diferent s’ha anat evolucionant de la idea que havien
estressors universals a la idea que es el propi subjecte que avalua si el succés és
estressant. 6
Fonts d’estrès
Podem agrupar les situacions estressants en 4 grans grups
Frustració. Quan vols una cosa i no la pots aconseguir
Conflicte. Quan dues conductes lluiten per ser executades (partit o viatge)
Canvi. Situacions que requereixen ajust, adaptació al canvi.
Pressió. Expectatives o demandes (si no guanyo soc un fracassat)
Factors de personalitat
Cerca de sensacions. Volem assumir riscos, Soc addicte a l’adrenalina
Sensació de control. Persones a les que les resulta més estressant percebre
que no tenen el control sobre la situació
Optimisme. Expectativa generalitzada que els resultats seran positius
Duresa mental. Capacitat per afrontar amb garanties situacions estressants. 3
característiques:
o Tenir un propòsit
o Percepció del control
o Situacions difícils con desafiaments
Ansietat. Considera situacions com més o menys amenaçadores
Perfeccionisme. Vol fer les coses de manera perfecte, afegeix més pressió.
Neuroticisme. Pensaments negatius intrusius i la resultant hi per activitat
Extraversió. S’adapten millor a l’estrès.
Treballant l’optimisme: els estils explicatius.
Som conscients de com ens expliquen les coses?
A Estil pessimista
Pessimista permanent
o Els bons esdeveniments son temporals
o Les explicacions personals sobre els bons moments, et fa està sempre
alerta, però et resta confiança i control de la teva vida
Pessimista Universal
o Les explicacions sobre els mals esdeveniments es generalitzen a altres
àmbits
o Generalitzar-los et deixa impotent, infravalora, et frena
o Els bons moments son exclusiva de l’àmbit que succeeix
o El no generalitzar els bons moments t’impedeix aprofitar el «vent a
favor» construir una autoestima més gran, perds motivació
Pessimista personal
o Les explicacions sobre els mals esdeveniments és culpa meva
o A reflexionar culpa-responsabilitat control-fora de control
o Els bons esdeveniments son deguts als altres
o Atorgar el mèrit als altres o a les circumstancies
B Estil optimista
Optimista permanent
o Les explicacions temporals sobre les coses dolentes t’aporten
esperança
o Les explicacions temporals sobre les coses bones fa que t’esforcis
més, siguis més segur, convençut, augmentes les teves conductes
d’èxit i puguis aconseguir-les
Optimista extensiu
o Les explicacions sobre els mals esdeveniments es delimiten a l’àmbit
que ha succeït
o Reduir el fracàs a l’específic de la situació et treu pressió
o Les explicacions sobre els bons moments es generalitzen
o Generalitzar-los et motiva a fer més, nodreix la pròpia autoestima,
confiança
Optimista personal
o Les explicacions dels mals esdeveniments, son culpa dels altres o
circumstàncies
o Culpar als altres salvaguarda la teva autoestima, té riscos no accepten
errors
o Els bons esdeveniments gràcies a tu i a la teva acció
8
2. DIRECCIÓ D’EQUIP
2.1. EQUIP TÈCNIC BÀSIC I FUNCIONS BÀSIQUES
El quadre tècnic format per «L’entrenador, 2n entrenador, preparador físic, el
delegat. L’entrenador assigna les responsabilitats
Primer entrenador
Màxim responsable, coordina les funcions, pren les decisions, és l’interlocutor amb
l’equip. Cal destacar en les seves funcions:
Idees clares. Què vol aconseguir i com fer-ho
Els jugadors creguin en ell i el respectin
Capacitat tècnica
Fidel a la seva filosofia i la del club sense renunciar la seva personalitat
Psicologia per controlar les situacions de tensió
Controlar l’estat d’ànim de l’equip
Ser treballador, honest i just
Segon entrenador
Treballa amb un grup de jugadors (controla alguna faceta del joc)
Realitza entrenaments específics
Analitza vídeos i fa d’espia equips rivals
Preparador físic
Planifica amb l’entrenador els moments de la temporada
En pretemporada determina les bases físiques
Fase regular, mantenir jugadors en estat de forma
Moments claus de temporada, forma optima dels jugadors
Responsable de l’escalfament
Delegat
En els partits fitxes preparades, porta l’estadística
Avisa a l’entrenador aspectes del partit (faltes personals)
Vigila d’errors a la taula
En els entrenaments que el material estigui a punt
Porta feines administratives, avisos, viatges,...
2.2. DIFERENCIA ENTRE GRUP I EQUIP
Quines diferencies hi ha entre un grup i un equip?
El grup té entitat pròpia, el conforma, els jugadors i Staff
El pas per ser un equip es produeix quan apareix la cohesió interna
Eines
Les eines més utilitzades son els qüestionaris i els sociogrames
El que dona validesa a aquest mètode és que les respostes siguin confidencials i
sinceres. El millor és que un psicòleg esportiu sigui qui faci aquesta avaluació.
Recollir els resultats i analitzar-los
Exemple de qüestionari
Quan comença la temporada hem de fer servir altres eines com son l’observació i les
entrevistes
L’observació és una eina que fa servir l’entrenador, però hauria d’estar recolzada per
un psicòleg esportiu.
Construir una cohesió interna requereix coneixements i recursos tècnics del que és
coneix com «enginyeria grupal» no hi ha prou amb la bona voluntat. És un procés que
implica la coordinació dels responsables del club de l’entrenador, jugadors.
Cohesió interna
«El camp total de forces que actua sobre els membres d’un grup perquè és
mantinguin dins d’ell»
«El procés dinàmic que es reflecteix en la tendència grupal de mantenir-se junts i
units en la consecució dels objectius i fites». 10
L’experiència suggereix una relació positiva entre la cohesió d’equip. L’èxit esportiu
en els esports cooperatius.
No està clar si la cohesió es causa o efecte, si es pot observar una relació positiva
entre la cohesió i altres variables de funcionament.
Major esforç del grup ca a fites
Un absentisme menor als entrenaments
Major puntualitat
Na major satisfacció personal
Major estabilitat en l’estructura i organització del grup
Molt convenient distingir entre la dimensió social i esportiva de la cohesió. Totes dues
seran importants però ha de prevaldre sobretot la cohesió respecte a la tasca
esportiva.
La cohesió interna incrementa el rendiment, treballant per aconseguir aquesta
cohesió «arriben els resultats»
Cap als 11-12 anys es produeix un canvi cognitiu, els conceptes esforç i habilitat que
fins aquest moment eren poc diferenciades, és tornen diferent. La conseqüència
d’aquesta revolució cognitiva és de jugadors que noten que son menys hàbils
abandonen l’esport, no hi troben diversió.
Conclusió.
L’abandonament es degut a posar l’èmfasi exclusivament en el rendiment.
Aquest èmfasi s’ha de posar en la millora, s’ha de treballar en cada
entrenament directament amb els comentaris de l’entrenador. Adoptar les
situacions de joc a allò que domina el nen, que afavoreix la millora personal.
És igual de important que la conducta de l’entrenador i dels pares sigui 13
coherent amb la competició, buscant destacar el bon joc i la millora individual
i grupal per davant dels resultats.
Dintre de l’equip s’ha d’escollir un capità, escollit pel grup. Però, haurem de deixar
ben clar les seves funcions i responsabilitat
El lideratge de l’equip
Normalment un líder apareix espontàniament dins del grup de forma natural o per
consens entre els membres. L’escull el propi grup (no jefe)
L’entrenador no ha de pretendre ser el líder, ha de percebre l’equip «des de fora»,
encara que participant de la vida del grup. Tampoc l’entrenador a d’imposar a un
líder.
L’objectiu de l’entrenador es posar en practica allò que ha entrenat i explicat als seus
jugadors, per sobre dels resultats.
D. Tenir favoritismes
S’ha de tractar a tots per igual, un favoritisme és un prejudici per l’equip i pel
jugador.
Es crea una situació equivocada i certa discriminació vers jugadors amb menys
aptituds i capacitats. Cal sempre mantenir cohesions al grup no afavorir
diferencies.
És bo crear estímuls amb jugador del seu nivell 1c1 però en un 5c5 equips
equilibrats i competitius,
Alguns pares es deixa portar pel corrent competitiu, per a ell tenen un
diamant en brut. Com entrenadors hem de canalitzar aquestes expectatives.
F. No saber adaptar-se al nivell de l’equip
Propi d’entrenadors impacients, l’entrenador ha d’adaptar-se a l’equip.
Per molt bo que sigui com a jugador, pot no ser un bon entrenador
Desconeixement del treball a realitzar, en l’aspecte tècnic
Fer sistemes de joc del seu equip coma jugador
Fer preparació física en lloc de treballs motrius, l’adequació física a 17
traves de la introducció d’estiraments.
No tenir paciència per ensenyar els fonaments individuals
Ensenyar picardia en lloc de fonament
Pivot (Center)
És el més corpulent i gran de l’equip. És fonamental el domini del cos per guanyar
espai.
La seva àrea de joc és prop de l’anella. És el jugador nº 5.
3. FORMACIÓ I VALORS
3.1. VALORS DEL BÀSQUET
Ens referint als valors que actuen en el mon de l’esport, però que al mateix temps son
valors aplicables a la societat en la que vivim.
Exemple:
Preparar als nois a tolerar la frustració per la derrota i actuar amb autocontrol
i educació davant el contrari. El mateix en el joc amb els amics, germans,...
Així l’educació en valors a través de l’esport; ensenyar als nois i noies actituds i
habilitats per qualsevol situació quotidiana situació quotidiana, d’una manera
mesurada en funció de les normes socials i els identifiquem com a bones persones.
Que és un valor
És tot allò que t’han ensenyat o has aprés i et fan millor persona.
Els valors en diferents entorns:
Valors socioculturals
3 grans grups:
Valors universals o compartits. En el context social (nació, societat,...)
Valors no compartits i contradictoris (contravalors). Son percebuts com
antagònics dels valors universals
Valors no compartits, però sense ser contravalors. Tenen validesa
consensuada, però no son universals 20
Valors esportius
Hi ha diferències en els valors que s’apliquen a cada disciplina esportiva. Certs esports
han estat arrelats a fets històrics d’un país o una ciutat i han marcat el seu caràcter-
Podem arribar a entendre que les persones que practiquen un mateix esport
Valors esportius
Hi ha diferencies en els valors que s’apliquen a cada disciplina esportiva. Certs esports
han estat arrelats a fets històrics d’un país o una ciutat i han marcat el seu caràcter.
Podem arribar a entendre que les persones que practiquen un mateix esport de una
manera molt general comparteix valors idiosincràtics d’aquest esport.
Deixant de banda aquest fet, trobem una altra condició. No tothom veu l’esport igual,
és una eina per assolir diferents objectius, gaudir, competir, ...
En funció d’aquests objectius, observem com la conducta canvia davant el mateix fet,
obeeixen al get d’haver aplicat uns valors concrets.
Els valors poden ser en si mateixos una cosa que volem molt, per tant és un objectiu.
Altres veuen els valors com actituds mitjans pel quals és pot arribar a l’objectiu.
No podem obviar que l’esport porta integrada una condició: «La competició».
Els nens valoren el fet de poder-se avaluar i posar en joc les destreses apreses,
comparar els seus progressos,..
Valors personals
Els nois que practiquen un esport veuen condicionada la seva conducta en funció dels
esdeveniments del seu entorn.
Ex. Un nen comet una falta i les famílies del seu equip protesten aixecant els braços.
La conducta dels nens s’explica per l’observació, veu les famílies i pensa que ell pot fer
el mateix, això s’anomena aprenentatge social i pot explicar algunes de les reaccions
antiesportives.
La personalitat d’un nen condiciona els seus actes.
Evidentment hem de pensar que els valors actuen com a factors de protecció davant
aquests fets ja que sovint no podem controlar l’entorn d’un partit d’un entrenament.
Una vegada aquestes normes s’han convertit en hàbits, els podem associar a una
virtut i com a conseqüència treballarem uns valors.
Empatia
Potenciar la seva empatia
No permetis l’enveja
Anàlisi i avaluació.
Quan analitza i avalua el seu rendiment, l’entrenador a de considerar el següent:
Els objectius establerts per a l’equip, per a jugadors individuals i per
l’entrenador
El contingut d’una pràctica determinada o el context d’un partit en particular
L’aprenentatge progressiu demostrat pels jugadors
Fortaleses i debilitats
Gestió de grup
Anàlisi i correcció
Transició entre activitats
Comunicació
Seguretat
Interacció i relació amb atletes i arbitres
Quan s’identifiquen diverses coses, s’han d’ordenar segons la seva prioritat.
És preferible identificar un petit nombre de coses en que treballar que tractar de fer
massa alhora.
Un pla de millores ha de ser el més específic possible:
Que farà?
Quan ho farà?
Com es mesura la millora?
Implementar el canvi
Per ajudar-lo a implementar els canvis l’entrenador pot tenir en compte el següent:
Demanar a algú de confiança que li faci veure quan torna al mal hàbit
Planificar fer les activitats amb algú més
Explicar-ho amics, col·legues. Això ajuda a garantir que es compleix
Escriure una nota per recordar el canvi; per exemple, un aspecte primordial
d’un pla de pràctica
Establir expectatives
Alguns exemples:
Durant quins mesos es desenvolupa l’activitat?
Quants dies a la setmana se entrenarà l’equip? Quants partits jugarà?
Els partits es juguen els caps de setmana?
Els jugadors hauran de viatjar? Quins compromisos escolars tindran els
jugadors?
Només és pot pretendre que els jugadors dediquin a l’equip una quantitat de temps
raonable. Han de tenir temps per altres activitats
Sigui quin sigui el compromís s’ha d’assegurar que el jugador i famílies el
comprenguin.
Perquè sigui efectiva han de ser poques i molt precises, han d’estar clarament
definida.
Han de ser apropiades al nivell de l’equip
En equips de minibàsquet potser convenient establir regles als pares explicant les
normes. Ex. No donar instruccions en un partit.
Els entrenadors haurien de considerar tenir regles d’equip en relació a:
Expectatives en relació a l’esperit esportiu
El temps del partit (ex. Tots juguen el mateix temps, ...)
Contacte amb l’entrenador
Compromís d’horaris
24
Per un equip juvenil, l’entrenador hauria al menys, establir regles en relació al
següent:
A. La practica
Quan entrena l’equip
A quina hora han d’arribar els jugadors
Quina indumentària fan servir a les sessions de practica?
Com i quan es posa en contacte un jugador amb l’entrenador, que no
pot assistir-hi.
Quines són les conseqüències si un jugador no assisteix a la practica
Els jugadors lesionats han d’assistir a la pràctica?
B. Els partits
A quina hora han d’arribar els jugadors als partits?
Quina indumentària han de portar?
Com i quan es posa en contacte un jugador si no pot assistir?
D. Valors
Quins valors sostenen les relacions dins l’equip i la manera de jugar
E. Disciplina
Com es faran complir les normes de l’equip
A vegades l’entrenador esta molt actiu en la línia dient on han d’anar quan passar la
pilota potser contraproduent el jugador no aprèn a reaccionar tant sols el que diu
l’entrenador.
Les activitats duran les pauses son fonamentals pels jugadors i entrenador. Per
recuperar-se, preparar-se per tenir millor rendiment, ...
Els entrenadors sempre han de donar retroalimentació al jugador que surt a la pista,
el més eficaç es donar-li informació especifica.
Els entrenadors han d’adoptar una rutina per als temps mort, mig temps i pauses 27
entre quarts. Per exemple en els temps morts:
Ensenyar als jugadors a moure’s amb rapidesa cap a les línies laterals o al
banc
Donar 15 seg. Per prendre aigua assequin la suor i es relaxin una mica
Establir que l’única persona que parla en el temps mort és l’entrenador
No intentar dir massa i no parlar amb massa rapidesa.
Parlar amb energia sense posar-se nerviós, instruccions precises i clares
Centrar-se en allò que vol que l’equip faci
S’ha de fixar una rutina per al mig temps, per poder aprofitar-lo al màxim. El més
important és que l’entrenador «Penses abans de parlar». També s’ha de referir als
objectius previs al partit. El focus ha d’estar en que fer.
A l’hora d’introduir un canvi, el jugador que entra en joc ha de saber la seva feina 28
especifica i el canvi ha de mostra bona actitud.
L’entrenador ha de viure el partit amb intensitat i amb serenitat per anar adaptant
l’equip a es necessitats del partit. Ha de saber en tot moment que fa l’equip i que pot
fer. Ha de ser realista però també inconformista.
L’entrenador coneix al jugador i sap que li pot exigir, motivant-lo positivament.
ESTUDI
ESTUDI DEL ESTUDI DEL D’ASPECTES
PROPI JOC JOC RIVAL COL·LATERAL
S
Tipus d’arbitratge
És bo que l’entrenador tingui coneixement de l’estil d’arbitratge. Això lo
permetrà veure fins a quin límit pot portar.
Dades a observar
Dades estadístiques (objectiu)
Utilització dels moviments del joc (subjectiu i/o objectiu)
Zona de joc (subjectiu i objectiu)
Com acaben les accions amb pilota (objectiu) com pren les decisions
(subjectiu)
Capacitat rebotadora (objectiu)
Estil de joc (subjectiu)
Utilització del seu físic (subjectiu)
Actitud en el camp (subjectiu)
Accions defensives mesurables: pilotes recuperades, faltes, rebots defensius
(objectiu)
Accions defensives no mesurables: actitud, agressivitat, posicionament,
balanç, 1c1, ...
AVANTATGES INCONVENIENTS
Immediatesa Reflexió vs immediatesa
Treball cooperatiu Gestió del control
Alta accessibilitat Cost econòmic
Base de dades Cost temps informació
Estalvi en el temps Actualitzacions constants
Millora eficàcia dels procés Imprevisible – no sempre funcionen
Centralització Excés d’informació (EF.C.)
2. EINES BÀSIQUES, PER A L’OBSERVACIÓ DE DADES EN BÀSQUET.
2.1. ACTA DE PARTIT, RECULL ESTADÍSTIC, VIDEO I ENREGISTRAMENT DE PARTITS.
B. Dades defensives
Totes les dades des de que l’equip té la pilota fins que la recupera. Dividits en
3 criteris:
Positius: Rebots defensius, pilotes recuperades, ...
Negatius: Personals comeses
Mixtes: Efectivitat en defensa
Aquest registre més qualificat que comporta una preparació tècnica de la persona que
el recull.
Aquestes estadístiques don un factor més per la nostra presa de decisions.
Fonts primàries
Les que l’entrenador recopila directament, creant una nova informació, nova i
original.
Dades dels jugadors: Personals, antropomètriques i d’assistència
Planificació de la temporada
Recopilació de les sessions i les tasques
Recopilació estadístiques dels partits i entrenaments
Fonts secundaries
Fonts internes secundaries tota la informació processada amb anterioritat
Planificació vertical del club
Resultats de temporades anteriors
Estadístiques de temporades anteriors
Informació recopilada entrenador anterior
Com és pot apreciar, hi ha una gran quantitat de fons d’informació dins del mateix
equip, que ben gestionades es convertirà en un actiu vital que millorarà l’eficiència de
la mateixa.
Fonts primàries
És recopilant per un fi informatiu o investigació concreta de l’equip. Aquesta
informació molts cops és subjectiva i potser no del tot veraç.
Les principals fonts son les que facilita el club, els entrenadors, companys, família
respecte als jugadors i la competició.
Fonts secundaries
Informació que ja ha estat recopilada, publicada o es troba disponible. Ens ajudarà a
créixer com entrenadors i encarar nous reptes o imprevistos durant la temporada.
A causa del seu baix cost és preferible indagar entre aquestes fonts abans de dirigir-se
a les primeres s’han de examinar per evitar biaixos informatius i interpretacions
errònies.
QUALITATIVES QUANTITATIVES
Entrevistes Canals Youtube
Clínics Xarxes Socials
Tallers Llibres especialitzats
Observació directa de companys
Per recopilar, classificar, avalua i distribuir tota aquesta informació caldrà implantar
un efectiu i eficaç sistema d’organització.
4. Promociona l’esdeveniment
Internet potser una de les millors eines per dotar-lo de visibilitat, xarxes
socials, anunci, blocs, ...
Article 8
Inscripció al ROPEC o col·legiat
1. Poden exercir les professions de l’esport regulades per aquesta llei les
persones que a més de complir els requisits generals que s’hi estableixen,
estiguin inscrites al ROPEC .
2. ROPEC depèn del departament competent en matèria d’esport
3. S’han de fixar per reglament l’estructura, les funcions i el regim de publicitat i
funcionament del ROPEC. Inclou la possibilitat que el departament pertinent
delegi aquestes funcions.
4. Totes les persones que per l’exercici de la professió i acrediten els títols s’han
d’escriure obligatòriament al ROPEC
5. Els requisits per inscriure’s al ROPEC no es poden exigir a professionals
vinculats amb l’administració pública.
Article 13
Exercici de les professions sense l’empara de la llei.
1. Són constitutives de la infracció tipificada Art. 74D les activitats següents:
a. Professions regulades per aquesta llei sense la titulació
b. No inscriure’s en el registre pertinent
c. No col·legiar-se en el cas de ser obligatori
d. No contractar l’assegurança perceptiva
Article 98
Correspon també al comitè esportiu i de promoció la coordinació de les diferents
representacions territorials i comarcals per tal de fer la seva tasca de divulgació i
promoció.
2.2. REGLAMENTACIÓ GENERAL DE COMPETICIONS EN BÀSQUET EN ETAPES INICIALS
Capítol 2n. Els jugadors
Art. 45. Els jugadors seran classificats per sexe i edat, segons ho determini les bases
de les respectives competicions oficials. Per determinació de l’edat es tindrà en
compte la que compleixi dins l’any natural.
Sènior, Sots-25, Sots-21, junior, cadet, infantil, pre-infantil, mini, pre-mini
Tant mateix els jugadors es classifiquen segon la seva nacionalitat en comunitaris i
extracomunitaris. Els jugadors d’Andorra es consideren comunitaris.
TAULA DE CONTINGUTS