CURS DE FORMACIÓ

MEE_3

ENSENYAMENT
DEL BÀSQUET
UF2. DIRECCIÓ I
AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ
D’ENSENYAMENT-
APRENENTATGE
 TAULA
DE CONTINGUT

3 1. Direcció de la sessió en bàsquet en

etapes inicials
Planificació.
Principis d’una sessió.
Parts d’una sessió.

7 2. Avaluació de la sessió, de les tasques,

del seu disseny i de l’entrenador/a
de bàsquet en etapes inicials
Principis d’avaluació.
Tipus d’avaluació.
Quan avaluar.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge
 DIRECCIÓ DE LA SESSIÓ
DEL BÀSQUET EN ETAPES INICIALS 01
1.1 PLANIFICACIÓ
Planificació

Planificar és establir, ordenar i seqüenciar els objectius i continguts

que un jugador/a ha d’aprendre al llarg d’un període. Necessitem fer-
ho perquè entrenarem molts dies, de forma que cal organitzar aquest
treball i decidir què volem fer i com ho volem fer, en cada moment.

Sis motius pels quals planificar és necessari

1. Els millors ho fan.
2. Guanyes temps. Escaneja el códi QR, o bé, fes
clic aquí per veure el vídeo
3. Si no ho fas segur que et deixes coses importants.
4. No es pot treballar tot, per tant, estem obligats a prioritzar i a decidir.
5. Planificaries la construcció d’un edifici si fossis arquitecte? Llavors per
què no planificar la vida esportiva d’un esportista? És menys important?
6. Si no planifiques, no podràs assolir grans reptes. És a dir, que planificar
ens permet aconseguir coses que d’una altra manera no serien
possibles. Per exemple: pots fer una cursa de 5km sense preparar-la?
Segurament. En canvi, pots córrer una marató sense planificar
absolutament res? Segurament no.

En el moment en el que ens posem a planificar, hem de tenir en

compte, com encaixa la planificació de l’equip dins l’estructura del
club, respecte a la nostra categoria o etapa, com ubicar-la en la
temporada, etc. Per això, ens serveixen els següents conceptes:

Reflecteix els objectius a assolir en cada etapa (escola, premini,

PLANIFICACIÓ mini, infantil, cadet, júnior, sènior).
VERTICAL
És un nivell de concreció baix i el director tècnic de l’entitat és
l’encarregat de dissenyar-la.

Reflecteix els objectius i continguts a assolir per l’equip durant la

PLANIFICACIÓ temporada.
HORITZONTAL És un nivell de concreció mig i el director tècnic juntament amb
l’entrenador/a és l’encarregat de dissenyar-la.

Unitat bàsica que reflecteix els objectius i continguts a assolir en el

SESSIÓ dia d’entrenament.
Per assolir aquests objectius i continguts ho fem mitjançant
tasques (exercicis).
L’entrenador és l’encarregat del seu disseny.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 3
1.2 PRINCIPIS D’UNA SESSIÓ
A l’hora de dissenyar una sessió haurem de tenir en compte que hi ha aspectes que sempre
s’hauran de complir:
• Saber què hem de treballar (objectius) i com treballar-ho (metodologia).
• Propiciar un espai de treball que afavoreixi l’aprenentatge.
• Obrir i tancar l’entrenament. El jugador/a ha de tenir algun referent (crit col·lectiu,
explicar un acudit,...) per diferenciar que ja està en situació d’entrenament.
• Buscar un llindar de treball operatiu. L’entrenament que dissenyem no ha d’estressar
ni avorrir als jugadors i jugadores, ha de ser el màxim de profitós per ells.
• Aprofitar al màxim el temps de pràctica. Un jugador/a aprèn jugant. Algunes
recomanacions per optimitzar el temps són:
- Evitar les files o en el cas que s’hagin d’estar, afegiu algun treball en elles.
- Reduir el temps de les explicacions. S’ha d’explicar clar, senzill i ràpid.
- Aprofitar estructures i tasques ja conegudes pels jugadors i jugadores, així
evitem perdre temps amb l’explicació.
- Que tots els jugadors/es portin una ampolla d’aigua per no perdre tant de temps
a l’hora d’hidratar-se.
• Implicar-se al màxim, tenir un alt nivell de concentració i motivació.
• Evitar riscos innecessaris.
• Recordar els temps per hidratar-se.
• Acompanyar les explicacions de les tasques amb suport visuali nomenclatura correcta.
• Saber explicar i recordar les rotacions en els exercicis.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 4
 1.3 PARTS D’UNA SESSIÓ Principis d'una sessió

A) FITXA TÈCNICA
Aquest és un apartat exclusivament per l’entrenador/a. Ha
d’aparèixer tota aquella informació que ens pot ser útil i que ens ajudi
a desenvolupar la sessió.
Data: Durada:
Nº de jugadors/es (Assistència): Material a utilitzar:
A més a més, en aquest apartat han d’aparèixer els objectius i Escaneja el códi QR, o bé, fes
clic aquí per veure el vídeo
continguts de la sessió.
• Objectius: un objectiu reflecteix, per escrit, el que el jugador/a
ha d’aprendre. Hem d’escollir un, màxim dos, objectius per
sessió. Aquest/s objectiu/s poden ser tècnics, tàctics,
reglamentaris, etc. Depenent del què toqui treballar.
Consideracions:
- Un objectiu s’ha de redactar en infinitiu. Per exemple:
Aprendre a fer entrades per l’esquerra.
- Com més explicat i acompanyat de situacions sigui
aquest objectiu, més concretarem allò que le jugador/a ha
de treballar (tindrem ja la tasca). Per exemple, Aprendre a
fer entrades per l’esquerra des de recepció i amb
situacions de 1(+1)c0(+1).
- L’objectiu ha de ser realista i adaptat al nivell dels
jugadors i jugadores (l’han de poder assolir). Sempre però
hem de tenir en compte l’esforç i un cert nivell de
dificultat.
• Continguts: els continguts estableixen quins conceptes han
d’aprendre els jugadors/es per aconseguir l’objectiu. Els
continguts també poden ser tècnics, tàctics, psicològics, etc. A
més, establir els continguts és important perquè així tenim més
clar i podem focalitzar molt més allò que hem de corregir. A
l’hora d’establir els continguts hem d’especificar quins volem.
Per exemple: el passi (contingut massa ampli, hi ha moltes
coses del passi). Passi picat (els dits mirant al receptor, estirar
els braços i subjectar la pilota amb dues mans). Són continguts
ben definits perquè són molt concrets.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 5
B) FASE D’ADAPTACIÓ
La fase d’adaptació té una durada aproximada del 10-15% del temps total de l’entrenament i
es caracteritza per:
• Les tasques han de ser progressives pel que fa a la intensitat, ja que busquem una
adaptació tan física com mental.
• Aquesta fase ja forma part de l’entrenament, per tant, hem de dissenyar tasques que
treballin els continguts establerts en la sessió. Per exemple: si l’objectiu és millorar el tir
en situacions de parada en un temps sense oposició, no té coherència fer voltes al camp
corrent. Buscarem alguna tasca que treballi la punteria, com pot ser el joc de matar
conills.
• Podem aprofitar aquesta fase per fer tasques més lúdiques, jocs coneguts i jocs
populars adaptats al bàsquet.
• En aquesta fase és important incloure un treball de mobilitat articular i patrons motrius
bàsics, ja sigui perquè ho necessiten en aquell moment, o perquè ho necessitaran en
el futur, i per tant, és el moment de crear bons hàbits i prevenir futurs problemes.
C) PART PRINCIPAL
La part principal té una durada aproximada del 70-80% del temps total de l’entrenament. Les
tasques poden ser:

TASQUES FONAMENTALS TASQUES ASSIMILATIVES

• Exercicis de 8-12’ de durada. • Exercicis de 8-12’ de durada.
• Exercicis on es focalitza molt • Exercicis on es posa en pràctica els
l’aprenentatge i pràctica dels continguts a treballar, ja en situacions
continguts. de joc més real (amb més
• Exercicis sense oposició directe o transferència).
exercicis sense competició o la • Exercicis amb oposició adaptada.
utilització d’una metodologia més • Possibilitat d’exercicis amb
analítica. competició o utilització d’una
metodologiamés global.

D) PART FINAL
La part final té una durada aproximada del 10 al 15% del temps total de l’entrenament i es
caracteritza per:
• Una tornada a la calma per baixar pulsacions.
• La oportunitat per acabar com un equip fent alguna cosa conjunta.
• Un bon moment per donar feedback sobre la sessió o sobre el seu procés individual
o col·lectiu.
• És un bon espai per a que comparteixin sense el staff tècnic, només els jugadors/es
facin balanç de l’entrenament o parlin de les seves coses. Per molt que es portin bé,
difícilment després estarà tothom, acostumen a ajuntar-se per grups reduïts

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 6
 AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ,
DE LES TASQUES, DEL SEU DISSENY I DE
L’ENTRENADOR/A DE BÀSQUET 02
Segons Domingo Blázquez, “l’avaluació és contemplada
com un procés dinàmic i sistemàtic dirigit vers els canvis de
AVALUACIÓ
conducta de l’alumne mitjançant els quals comprovem els
èxits assolits segons els objectius proposats”.

2.1. PRINCIPIS D’AVALUACIÓ

Dins de la nostra tasca de guiar en el procés d’aprenentatge hem de revisar i analitzar l’èxit
de les nostres propostes, i cal verificar si el nostre plantejament és eficaç.

L’avaluació és l’eina que ens permetrà comprovar, en qualsevol moment, si els objectius
proposats són pertinents amb les tasques desenvolupades i els aprenentatges aconseguits.

És necessari que estigui integrada en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

• Ha de ser continuada, sistemàtica, flexible i funcional de l’activitat educativa.
• Els instruments que utilitzem en el procés d’avaluació han de ser variats i múltiples.
• Han de participar totes les persones que intervenen en el procés educatiu del
nen.
• Han de quedar reflectides les possibles deficiències del procés i orientar la seva
correcció.

QUÈ ENS PERMET L’AVALUACIÓ?

• Saber el grau d’assoliment dels objectius.

• Observar l’eficàcia de les propostes d’aprenentatge.
• Detectar les necessitats de modificacions del que
ensenyem o del procés.
• Concretar els canvis que mostra el jugador/a.
• Estructurar futures propostes.
• Agrupar els jugadors/es segons necessitats.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 7
2.2 TIPUS D’AVALUACIÓ
En funció del mètode que utilitzem podem diferenciar entre tres tipus d’avaluació:

El més important és saber triar en cada moment, quin és el mètode més adequat. No hi ha un
mètode millor que un altre de forma absoluta, sinó que tot dependrà de què és el que volem
avaluar, i ha de tenir sentit. A continuació, anem a veure les característiques de cada mètode
per tenir més criteri a l’hora d’utilitzar-lo:

Mètodes objectius:
Realitzant proves estandarditzades o aplicant tests. Es busquen resultats mesurables i
prèviament realitzats.
Elements a tenir en compte:
• Seleccionar els exercicis del test segons els objectius a comprovar.
• Comprovar si el test és fiable, reconegut, vàlid, objectiu i aplicable a partir de les
nostres responsabilitats.
• Llegir les indicacions i seguir-les al peu de la lletra.
• Crear un clima positiu al test, per tal que l’alumne estigui a gust i motivat.
• Intentar que durant la realització de les proves no hi hagi interrupcions o elements
que puguin distreure els esportistes.
• Practicar el test, sempre que sigui possible.
• Informar als esportistes de quin és el propòsit del test i per què serveix. També és
molt important que coneguin com han d’efectuar la prova. No han de tenir cap dubte
sobre la realització.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 8
 Mètodes subjectius:
Es basa en l’experiència de l’entrenador/a. Cal tenir en compte possibles distorsions, ja que el
judici de l’entrenador/a es pot veure influenciat per factors emocionals.

COM HA DE SER L’OBSERVACIÓ?

D’acord amb un objectiu definit, amb els elements més
PLANIFICADA significatius determinats.

La fiabilitat dels resultats requereix de l’observació, s’ha de

SISTEMÀTICA
realitzar en diferents situacions i dies.

Que respongui a tots els aspectes que es relacionen amb

COMPLETA l’aspecte coordinatiu, cognitiu, condicional i psicològic.

REGISTRADA És necessari poder anotar que observem.

L’observació: és el mètode més emprat. Cal establir els elements a observar i delimitar el
temps. És un mètode eficaç per les característiques de l’entrenament al basquetbol.

Mètodes Mixtes:
Es tracta de combinar els dos anteriors, per a fer una avaluació més completa. En aquest
cas, un apartat es podria avaluar d’una forma objectiva, i una altra de forma subjectiva.
Per exemple: agafar una estadística (objectiu) i interpretar-la per extreure’n conclusions o
predir situacions (subjectiu).
Quadre resum:

Mètode Mètode
Objectiu Subjectiu

Test, valors numèrics, A partir de l’observació

En què es
basa proves estandarditzades. directa o indirecta.

De què Aplicar correctament el Del criteri de

depèn mètode perquè sigui fiable. l’entrenador/a.

Cal saber utilitzar aquell S’ha de tenir molt clar el

Condició
instrument o test. que es vol avaluar.
necessària

Pulsòmetre, estadística, Avaluació del tir, scouting,

Exemples detectar la fatiga sense
llista d’assistència, etc.
aparells, etc.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 9
2.3. QUAN AVALUAR
El més important que hem de tenir molt clar és que com a mínim hauríem d’avaluar dues
vegades. Fer-ho un cop i prou, no ens permet comprovar si hi ha una millora o no, perquè
no podrem comparar i contrastar aquests resultats.

Si que podríem contrastar resultats amb altres esportistes, grups o taules de referència si
fem un test inicial, però no podrem comparar a l’esportista o a l’equip amb ell mateix en dos
moments diferents.
Això vol dir que quan fem una avaluació, el que estem fent es una fotografia d’aquell
moment, i en tot cas, un primer diagnòstic que podem prendre coma referència. La gracia
es poder tornar a valorar això en un altre moment i observar les diferències. Sempre que
tornem a avaluar, caldria fer-ho en les mateixes condicions per a no esbiaixar els resultats.
D’aquesta forma, podem diferenciar tres tipus d’avaluacions segons el moment, que no vol
dir que només es pugui fer tres vegades:

AVALUACIÓ AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PROGRESSIVA FINAL O
INICIAL O FORMATIVA SUMATIVA
Ens permet saber les Ens permet realitzar Es realitza al final del
habilitats i els un seguiment durant procés per
coneixements previs el procés i, per tant, comprovar
dels jugadors/es i anar ajustant les l’assoliment dels
així poder ajustar els propostes segons els objectius proposats.
objectius i tasques a aprenentatges
les seves assolits.
necessitats.

L’avaluació inicial i la final, només es realitzaran una vegada. En canvi l’avaluació

progressiva que es fa a mig camí podem fer-la en diferents moments. Tot dependrà de la
durada d’aquest procés d’aprenentatge i del tipus de continguts. Hi ha vegades que val la pena
esperar un temps per a tornar a comprovar si s’han produït canvis i es requereix paciència, en
canvi, hi ha altres coses que les podem revisar pràcticament de forma diària, com podria ser
l’actitud o els valors que volem implementar.
Per aquest motiu, pots tenir un trimestre de treball i avaluar a l’inici i al final, amb una
avaluació a meitat del procés, però també es podria treballar durant un mes i valorar cada
setmana.
Tot dependrà de l’objectiu i del tipus de contingut, però és important organitzar i prioritzar,
perquè el nostre temps d’entrenament acostuma a ser limita, per tant, si estem valorant,
segurament no estem fent altres coses.
Avaluarem quan calgui, de forma precisa i treballarem per a que s’observin millores.

MEE_3: Ensenyament del bàsquet

UF2. Direcció i avaluació de la sessió d’ensenyament-aprenentatge 10