Professional Documents
Culture Documents
MEE_3
ENSENYAMENT
DEL BÀSQUET
UF2. DIRECCIÓ I
AVALUACIÓ DE LA SESSIÓ
D’ENSENYAMENT-
APRENENTATGE
TAULA
DE CONTINGUT
A) FITXA TÈCNICA
Aquest és un apartat exclusivament per l’entrenador/a. Ha
d’aparèixer tota aquella informació que ens pot ser útil i que ens ajudi
a desenvolupar la sessió.
Data: Durada:
Nº de jugadors/es (Assistència): Material a utilitzar:
A més a més, en aquest apartat han d’aparèixer els objectius i Escaneja el códi QR, o bé, fes
clic aquí per veure el vídeo
continguts de la sessió.
• Objectius: un objectiu reflecteix, per escrit, el que el jugador/a
ha d’aprendre. Hem d’escollir un, màxim dos, objectius per
sessió. Aquest/s objectiu/s poden ser tècnics, tàctics,
reglamentaris, etc. Depenent del què toqui treballar.
Consideracions:
- Un objectiu s’ha de redactar en infinitiu. Per exemple:
Aprendre a fer entrades per l’esquerra.
- Com més explicat i acompanyat de situacions sigui
aquest objectiu, més concretarem allò que le jugador/a ha
de treballar (tindrem ja la tasca). Per exemple, Aprendre a
fer entrades per l’esquerra des de recepció i amb
situacions de 1(+1)c0(+1).
- L’objectiu ha de ser realista i adaptat al nivell dels
jugadors i jugadores (l’han de poder assolir). Sempre però
hem de tenir en compte l’esforç i un cert nivell de
dificultat.
• Continguts: els continguts estableixen quins conceptes han
d’aprendre els jugadors/es per aconseguir l’objectiu. Els
continguts també poden ser tècnics, tàctics, psicològics, etc. A
més, establir els continguts és important perquè així tenim més
clar i podem focalitzar molt més allò que hem de corregir. A
l’hora d’establir els continguts hem d’especificar quins volem.
Per exemple: el passi (contingut massa ampli, hi ha moltes
coses del passi). Passi picat (els dits mirant al receptor, estirar
els braços i subjectar la pilota amb dues mans). Són continguts
ben definits perquè són molt concrets.
D) PART FINAL
La part final té una durada aproximada del 10 al 15% del temps total de l’entrenament i es
caracteritza per:
• Una tornada a la calma per baixar pulsacions.
• La oportunitat per acabar com un equip fent alguna cosa conjunta.
• Un bon moment per donar feedback sobre la sessió o sobre el seu procés individual
o col·lectiu.
• És un bon espai per a que comparteixin sense el staff tècnic, només els jugadors/es
facin balanç de l’entrenament o parlin de les seves coses. Per molt que es portin bé,
difícilment després estarà tothom, acostumen a ajuntar-se per grups reduïts
L’avaluació és l’eina que ens permetrà comprovar, en qualsevol moment, si els objectius
proposats són pertinents amb les tasques desenvolupades i els aprenentatges aconseguits.
El més important és saber triar en cada moment, quin és el mètode més adequat. No hi ha un
mètode millor que un altre de forma absoluta, sinó que tot dependrà de què és el que volem
avaluar, i ha de tenir sentit. A continuació, anem a veure les característiques de cada mètode
per tenir més criteri a l’hora d’utilitzar-lo:
Mètodes objectius:
Realitzant proves estandarditzades o aplicant tests. Es busquen resultats mesurables i
prèviament realitzats.
Elements a tenir en compte:
• Seleccionar els exercicis del test segons els objectius a comprovar.
• Comprovar si el test és fiable, reconegut, vàlid, objectiu i aplicable a partir de les
nostres responsabilitats.
• Llegir les indicacions i seguir-les al peu de la lletra.
• Crear un clima positiu al test, per tal que l’alumne estigui a gust i motivat.
• Intentar que durant la realització de les proves no hi hagi interrupcions o elements
que puguin distreure els esportistes.
• Practicar el test, sempre que sigui possible.
• Informar als esportistes de quin és el propòsit del test i per què serveix. També és
molt important que coneguin com han d’efectuar la prova. No han de tenir cap dubte
sobre la realització.
L’observació: és el mètode més emprat. Cal establir els elements a observar i delimitar el
temps. És un mètode eficaç per les característiques de l’entrenament al basquetbol.
Mètodes Mixtes:
Es tracta de combinar els dos anteriors, per a fer una avaluació més completa. En aquest
cas, un apartat es podria avaluar d’una forma objectiva, i una altra de forma subjectiva.
Per exemple: agafar una estadística (objectiu) i interpretar-la per extreure’n conclusions o
predir situacions (subjectiu).
Quadre resum:
Mètode Mètode
Objectiu Subjectiu
Si que podríem contrastar resultats amb altres esportistes, grups o taules de referència si
fem un test inicial, però no podrem comparar a l’esportista o a l’equip amb ell mateix en dos
moments diferents.
Això vol dir que quan fem una avaluació, el que estem fent es una fotografia d’aquell
moment, i en tot cas, un primer diagnòstic que podem prendre coma referència. La gracia
es poder tornar a valorar això en un altre moment i observar les diferències. Sempre que
tornem a avaluar, caldria fer-ho en les mateixes condicions per a no esbiaixar els resultats.
D’aquesta forma, podem diferenciar tres tipus d’avaluacions segons el moment, que no vol
dir que només es pugui fer tres vegades:
AVALUACIÓ AVALUACIÓ
AVALUACIÓ PROGRESSIVA FINAL O
INICIAL O FORMATIVA SUMATIVA
Ens permet saber les Ens permet realitzar Es realitza al final del
habilitats i els un seguiment durant procés per
coneixements previs el procés i, per tant, comprovar
dels jugadors/es i anar ajustant les l’assoliment dels
així poder ajustar els propostes segons els objectius proposats.
objectius i tasques a aprenentatges
les seves assolits.
necessitats.