TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER

TEMA 6: LA SESSIÓ COM UNITAT BÀSICA DE L’ENTRENAMENT

TIPUS DE SESSIÓ SEGONS LES TASQUES A DESENVOLUPAR

La sessió és la unitat bàsica de l’entrenament, és a dir, l’elecció com una oportunitat
d’ensenyament – aprenentatge en el rendiment esportius.

Els objectius són els proposats en el microcicles. Conté continguts a desenvolupar

congruents amb els objectius. Interconnexió de càrregues òptimes.

Segons l’esport, la fase de la temporada, nivell d’atleta i activitats (continguts) requerits, hi

ha possibilitat de distribuir el contingut d’un dia en diferents sessions:
- Sessions curtes à 30’ – 1,5h. Entrenament coadjuvant.
- Sessions mitges à 1,5 – 3h. Entrenament optimització.
- Sessions llargues à més de 3h. Esports de prestació.

SESSIÓ DE GRUP
Per un equip, equip reduït o conjunt d’esportistes; limitacions en la millora de diferents
aspectes individuals de l’atleta.

SESSIÓ INDIVIDUAL
Opció de millora de les habilitats de l’esportista, major possibilitat d’anàlisis dels dèficits tant
físics com psicològics.
Entrenament coadjuvant, degut a que volem minimitzar els factors de risc que predisposen
a l’esportista a lesionar-se.

SESSIÓ MITXA
Una part de la sessió dirigida de manera individual i altre part de la mateixa realitzada en
grup (equip).

SESSIÓ LLIURE
- El preparador no dirigeix “tant la sessió”.
- Preferentment en atletes formats.
- Augmenta la participació de l’esportista en la preparació.
- Augmenta la capacitat de resoldre problemes propis de la competició.

1
 TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER
SESSIÓ D’APRENENTATGE
Adquisició de noves habilitats o maniobres tàctiques. Característiques: tasques
principalment seran de nivell 3.

SESSIÓ DE CONSOLIDACIÓ
Es practica l’habilitat o concepte tàctic aprés. És una continuació de l’aprenentatge.
Tasques de nivell 3 – 4.

SESSIÓ D’AVALUACIÓ
Avaluació de les respostes fisiològiques a l’entrenament i/o desenvolupament de sessions
simuladores d’una competició. Tasques de nivell 4 – 5, ens aproximem a la situació real de
l’esportista en el seu esport. Respectem la lògica interna del joc.

OBJECTIU NIVELL DE TEMPS DE VALORACIÓ VALOR RPE

ENTRENAMENT CÀRREGA DE RECUPERACIÓ DE LA APROXIMAT
L’ENTRENAMENT CÀRREGUA
DESENVOLUPAMENT Extrem >72 5 9 – 10
Alt 48 – 72 4 8
Substancial 24 – 48 3 7
MANTENIMENT Mig 12 – 24 2 5–6
RECUPERACIÓ <12 1 0-4

Baix

RECUPERACIÓ à tapperings/afinament, típic dels esports de prestació, decreix la

intensitat però el volum es manté.

El tappering d’un esport de situació es situarien al dia -1 o -2. Baixem molt el volum però la
intensitat segueix alta.

Amb els temps de recuperació juguem amb els continguts a treballar, perquè no afectin
negativament a les adaptacions.
- (-4) menys extensiva.
- (-3) més extensiva.

2
TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER
- Segons la naturalesa de les tasques à
• Sessions d’aprenentatge i perfeccionament de la tècnica/tàctica.
• Sessions d’acondicionament físic.
• Sessions d’entrenament psicològic.
• Sessions de valoració o control.
- Segons la magnitud de la càrrega à
• Sessions de desenvolupament, càrregues elevades.
• Sessions de manteniment; càrregues mitges.
• Sessions de recuperació; càrregues petites.
- Segons l’orientació dels continguts à
• Sessions d’objectiu únic.
• Sessions d’objectiu mixt. Possibles interaccions.

TIPUS CARACTERÍSTIQUES
Totes les tasques es dirigeixen cap a un component seleccionat
SELECTIVA d’entrenament.
Les tasques es dirigeixen cap a un determinat número de
COMPLEXA components de l’entrenament, tenint en compte les influències
consecutives o simultànies.
Les tasques es dirigeixen a complir objectius complementaris i
COMPLEMENTARIA suplementen el programa d’entrenament bàsic.

La sessió complementaria és aquella que té intenció de maximitzar el temps

d’entrenament minimitzant l’existència de sobre entrenament.
- Sessions individuals o de grup de curta duració.
- Necessari introduir-les en la planificació, segons objectius, debilitats i períodes
d’entrenament.
- Millores específiques de força, resistència, flexibilitat, coordinació, etc.
- Normalment estructurades en tres parts, sense introducció.

3
TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER
PARTS DE LA SESSIÓ

- Tipus d’activació à
• Passiu: introducció del fisioteràpia – preparador físic.
• Actiu: segons l’activitat, existeix un tipus general o específic.
- Activació general à
• Activitats que eleven la temperatura muscular de les extremitats i tronc.
• Correcta cinemàtica articular i activar la vigilància muscular.
• Mobilització de gran percentatge de massa corporal, baixa intensitat.
- Activació específica à
• Activitats específiques adaptades al treball de la part principal.
• Proporcionar temps de recuperació abans de la part principal.
- Efectes de l’activació à
• Fisiològics.
• Psicològics: comentari sobre l’efecte de la visualització com l’escalfament.
• Preventius de lesió.
• Introducció d’estiraments: dinàmics, propis del gest esportiu evitant
estiraments estàtics passius.
- Condicionants à
• Contingut i tipus de tasques de la part principal.
• Capacitat física de l’atleta.
• Condicions ambiental.
- Activació precompetició à
• Introducció d’activitats pròpies de la competició.

4
TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER
• Tasques de complexitat tècnica.
• Augment de la preparació física i psicològica per la competició.

SEQÜÈNCIA BÀSICA DE CONTINGUTS PER ATLETES POC AVANÇATS

1. Aprenentatge i perfeccionament d’un element tècnic o tàctic.
2. Desenvolupament de velocitat i agilitat.
3. Desenvolupament de la força.
4. Desenvolupament de la resistència.

Evitar l’aprenentatge i perfeccionament baix fatiga.

Aplicar nous aprenentatges en competicions simulades.

Necessitat de treballar accions tècniques baix fatiga: més endavant en la

sessió/programació.

FATIGA I ASPECTES METODOLÒGICS DE LA SESSIÓ

- Fatiga à relació amb l’ésser humà.
- Fatiga à alteració aguda del rendiment que pot alterar la capacitat de producció de
força i del control motor.
- Origen de la fatiga à
• Reducció del substrat energètic disponible.
• Acumulació de bioproductes propis del metabolismes.
• Fallo en la transmissió neuromuscular.
• Alteracions en l’alliberació del calci des del reticle sarcoplasmàtic.
• Alteració central.

5
TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER

Treball complementari post sessió:

- Després de sessions poc exigents des d’una perspectiva metabòlica.
- Contingut físic.
- Desenvolupar tasques focalitzades en les habilitats biomotores de l’esport.

Efectes del refredament:

- Inici del procés de recuperació – busqueda de la homeòstasis.
- Eliminació de productes propis del catabolisme.
- Repleció de substrats energètics.
- Inici de la reparació tissular.

Estructura:
- Recuperació activa 10 – 20’.
• Exercici baixa intensitat.
• Major importància que la recuperació passiva.
• Activitat, depèn de l’esport.
- Recuperació mitjançant estiraments.
• Millora de la flexibilitat sense compromís del rendiment.
• Pot reduir l’inici de dolor muscular.
• La combinació de recuperació activa + estiraments augment significativament
la velocitat de recuperació.

6
TEORIA DE L’ENTRENAMENT 3 MERCÈ MONTSUÑER
MODELLING: SIMULACIÓ DE LA COMPETICIÓ
MODELATGE
- Importància de la variació dels estímuls: introducció de nous estímuls d’entrenament
en la planificació.
- Augment de la motivació de l’esportista.
- Inducció d’objectius fisiològics.
- Presentació de noves tasques.

Modelatge de sessions per l’adquisició d’habilitat.

Modelatge de sessions per l’afinament d’habilitat sota condicions de fatiga.
Modelatge pel control de l’arousal en competició.

Modelatge de sessions per l’adquisició d’habilitat:

- Tasques destinades a desenvolupar habilitats.
- Model per millorar la velocitat, agilitat i potencia.

Modelatge de sessions per l’afinament d’habilitats sota condicions de fatiga:

- Representació de les condicions de competició sota fatiga.
- Desenvolupament de tasques tècniques i tàctiques que estressen els sistemes
glucolítics i oxidatius simulant la competició.
- Desenvolupament de moviment ràpids, àgils i amb potencia sota fatiga.
- Millora del rendiment en les fases finals de la competició.

Modelatge pel control de l’arousal en competició:

- Objectiu: aconseguir la màxima efectivitat durant el matí o tarda de competició.
- Competició per la tarda, curta sessió pel matí. Reducció de l’ansietat, millora de la
sensació d’excitabilitat.
- Augment de la calma i de la confiança.
- Sessió de curta durada amb tasques curtes d’accions explosives: evitar fatiga i
recuperacions llargues entre sèries.