See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

net/publication/233833526

Preparación física estructurada (I). Niveles de aproximación

Article · January 2009

CITATIONS READS

0 4,807

1 author:

Xavi Schelling
San Antonio Spurs
53 PUBLICATIONS   532 CITATIONS   

SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:

Workload Monitoring in Team Sports View project

RECOVERY PROCESS IN SPORT SCIENCES View project

All content following this page was uploaded by Xavi Schelling on 22 May 2014.

The user has requested enhancement of the downloaded file.

Revista ACEB N4_3.qxd 14/1/10 10:12 Página 18

Xavier Schelling i del Alcázar

Preparador Físic i Entrenador Ajudant del Suzuki Manresa
Soci número 3594

PREPARACIÓ FÍSICA ESTRUCTURADA (I)

NIVELLS
D’APROXIMACIÓ
En el bàsquet modern s'ha donat un increment evident en l'e- Coordinació són capacitats “facilitadores” per optimitzar
xigència física de la competició, tant pels canvis en el regla- les diferents manifestacions (Figura 1).
ment com per l'evolució tàctica. Això fa necessària una condi-
ció física per part del jugador acord amb aquestes necessi-
tats, tant per optimitzar les seves capacitats físiques poten-
cials i rendir al nivell exigit, com per reduir al mínim les pro-
babilitats de lesionar-se.

Una preparació física adient hauria de permetre que un juga-

dor estigui disponible el màxim de sessions d'entrenament
possibles i que ho faci el més a prop possible del seu poten-
cial físic màxim. A més, aquest rendiment físic ha de benefi-
ciar aspectes relacionats amb el joc, i no tant sols aixecar
més pes en press banca o en 1/2 squat, per exemple.

El present article, és la primera part d'un total de dues, que

pretén reflectir el mètode de treball del Suzuki Manresa per
desenvolupar la preparació física de l'equip. En aquest primer
article assentarem les bases en que es fonamenta el mètode
i en el segon desenvoluparem una sessió tipus per mostrar
aquest mètode de forma pràctica.
Les bases del mètode.
El nostre mètode es basa en 4 premisses:
• Mitjà i no finalitat. La preparació física en el bàsquet (com
en la majoria d'esports d'equip) s'ha d'entendre com un
mitjà per millorar el rendiment de l'equip, però mai com
una finalitat en sí mateixa.
• Optimització del temps. Aprofitar les sessions físiques per
desenvolupar i aplicar els principis filosòfics o els valors de
l'equip que no poden ser entrenats analíticament en cada
sessió tècnico-tàctica d'equip.
Figura 1. Capacitats físiques (Tous, 1999)
Estructura del mètode.
El nostre mètode és una adaptació de la proposta del grup de
Paco Seirul·lo (FC Barcelona), Gerard Moras (INEFC de
Barcelona) i Julio Tous (Universitat de Barcelona), on es pro-
posa un desglossament del joc en Continguts i Àrees de treball
i una progressió en l'entrenament d'aquests continguts en fun-
ció de l'especificitat, l'Orientació (Taula 1).
Desglossament:
• Àrea: capacitat física que representa un punt en comú
entre diferents elements tècnics i que és representativa de
diferents situacions que es donen en el joc (Salt, Lluita,
Desplaçament, etc.).

• Complexitat/Especificitat. El bàsquet és molt complex, tèc-
nicament i tàcticament, però també físicament. Hem de
simplificar-lo per poder-lo entrenar i plantejar una progres-
sió en la complexitat/especificitat de les tasques, tal i com
faríem per ensenyar un element tècnic.
• La Força. La Força és l'element principal dins de la prepa-
ració física del jugador, la Resistència i la Velocitat són
diferents manifestacions d'aquesta i la Flexibilitat i la
• Contingut: habilitat tècnica del joc que té relació amb una o
més àrees (Tir en suspensió, Equilibri al poste mig, Pas de
caiguda, etc.).
Orientació:
• General: Situacions on es treballen tot tipus de manifesta-
cions de força, a velocitats i amb recorreguts molt varia-
bles, que no són específics del bàsquet (1/2 squat, lunge
lateral amb barra).

18 Preparació Física Estructurada (I)

Revista ACEB N4_3.qxd 14/1/10 10:12 Página 19

Taula 1. Exemples de relacions entre Continguts i Àrees en basquetbol.

• Dirigit: Els exercicis han de tenir relació amb els moviments

que es donen en el gest tècnic a desenvolupar (contingut)
(pas de caiguda frenat amb una goma, sessió tècnica indivi-
dual per superar bloquejos indirectes perseguint, etc.).
• Especial: A la tasca dirigida se li afegirà un component
decisional, on el jugador, a més de desenvolupar la força
específica del gest, haurà de prendre una o dos decisions.
Podem treballar amb més d'un jugador (adversaris/com-
panys) (decidir perseguir o retallar el bloqueig indirecte en
funció de la pilota i la posició del bloqueig).
• Competitiu: Treball en situació real de joc o simulació, pre-
miant o reforçant el contingut a desenvolupar. (5c5 o 4c4
premiant amb un punt les bones defenses de bloquejos
indirectes).
• Nivell I: Podríem associar-lo als exercicis més clàssics de
peses, però que haurien de presentar relació amb algun
gest tècnic del bàsquet. Càrrega alta. (Press banca incli-
nat, 1/2 Squat a 2 temps, etc.).
Orientació Dirigida:
• Nivell II: L'exercici ha d'imitar un gest tècnic però amb una
petita sobrecàrrega (Salts amb llast, Desplaçaments amb
goma, Passada amb pilota medicinal, etc.).
• Nivell III: Podríem relacionar-lo amb una sessió tècnica
individual on hem de garantir que les repeticions siguin
correctes. Sense presa de decisions o decisions molt sen-
zilles que no condicionin l'execució. Podem diferenciar ses-
sions molt analítiques del gest, més globals o d'aplicació.

A aquesta proposta, Moras aporta els Nivells d'aproximació, Orientació Especial:

que representen sots-nivells d'especificitat dins l'orientació. La • Nivell IV: A l'exercici de N. III li afegirem presa de decisió
major o menor especificitat ve determinada per la similitud de amb 1, 2 o 3 opcions conegudes prèviament pel jugador.
l'exercici amb la realitat del joc (Taula 2). Són situacions simulades senzilles.

Orientació General: Orientació Competitiu:

• Nivell 0- (no orientat): Treball de la musculatura que no • Nivell V: Entrenaments complexos o de joc real.
està implicada en el gest tècnic de forma primordial (anta-
gonistes, estabilitzadors o fixadors). Poden ser exercicis
complementaris i/o compensatoris.

• Compensatoris: Exercicis que treballen grups musculars

no inclosos a l'exercici principal de la sessió i que, a
més, redueixen l'agressivitat d'aquests exercicis, és a
dir, compensen “l'agressió” de l'exercici principal.
(Rotadors d'espatlla, Glutis, Abdominals, Oblics,
Transvers, Estiraments en general, etc.).

• Complementaris: Exercicis que treballen grups muscu-

lars secundaris dins el gest tècnic. Moltes vegades exer-
cicis monoarticulars o analítics. (Bíceps, Tríceps,
Peronés, Tibials, etc.).

• Nivell 0+ (orientat): Exercicis que treballen la musculatura

principal d'un gest tècnic (agonistes, assisteixen al movi-
ment), però de forma inespecífica, diferents velocitats,
recorreguts i càrregues. (Quàdriceps amb tirant muscula-
dor - Excèntric -, Pectoral amb plataforma vibratòria, etc.)

Preparació Física Estructurada (I) 19

Revista ACEB N4_3.qxd 14/1/10 10:12 Página 20
Aquesta metodologia ens permet distribuir coherentment el
treball en funció de l'etapa on es trobi el jugador (planificació
plurianual), predominant les orientacions més generals en eta-
pes formatives i més específiques en etapes de rendiment.
Però també ens facilitarà estructurar els tipus de microcicles
(setmanes) dins d'una mateixa temporada (planificació anual).
A microcicles “competitius” emprarem tasques més específi-
ques o especials, i a microcicles de “construcció de l'equip”
predominaran tasques més generals o dirigides.
Un cop establerta la progressió d'especificitat, haurem de
triar, previ anàlisi del joc, els elements tècnics (continguts)
Taula 2. Orientació i Nivells d'aproximació. Adaptat de Moras, G (1994) i Seirul·lo, F (1998)
20 Preparació Física Estructurada (I)
que volem treballar, per exemple: estabilitat en el poste mig,
explosivitat en el pas de caiguda, salt en 2 temps per llançar,
etc. Aquests continguts, són situacions que es donen en el joc
però que podrien descriure's en un llistat etern. Per tant, i
adaptant la proposta de Seirul·lo i col., agafem les Àrees de
treball (punts en comú de diferents continguts) com a punt de
partida, que són: Lluita, Desplaçament (d'acceleració o de fre-
nada, lateral o frontal), Salt (a 1 o 2 cames) i Llançament.
Aquesta agrupació no és tancada; un contingut és una habili-
tat tècnica que pot relacionar-se amb una o més àrees (Taula
3) (per a més informació veure Moras, G. 1994. “La prepara-
ción integral en el Voleibol”, Paidotribo).
 Revista ACEB N4_3.qxd 14/1/10 10:12 Página 21

Taula 3. Exemple d'un contingut amb dues àrees de treball i estructurat per nivells d'aproximació.
Adaptat de Moras, G (1994).

Coaching i psicologia esportiva per al bàsquet

Seminaris d’habilitats de coaching per a entrenadors
Serveis de coaching personal
Assessoria psicològica

View publication stats