CURS DE FORMACIÓ

MEE_1

FORMACIÓ DEL JUGADOR EN ETAPES INICIALS

UF1. ANÀLISI DEL JOC DEL BASQUETBOL

1
01. ANÀLISI DEL JOC DEL BASQUETBOL.
1. CONCEPTES DE TÈCNICA I TÀCTICA (INDIVIDUAL I COL·LECTIVA)

Tècnica individual: Conjunt d’accions que defineixen les habilitats motrius del basquet.
 Bàsiques: Saltar, grimpar, llançar, desplaçar-se,...
 Especifiques: Passar, pivotar, botar,...

Accions tècnica tàctiques: Son totes les accions a traves de les quals el jugador
s’expressa en el joc.

Capacitats que ha de tenir el jugador, tècniques, tàctiques, físiques, psicològiques,

emocionals.

Partirem dons d’una visió global i integradora de capacitats a l’hora de referir-nos a les
accions del joc, l’objectiu de qualsevol d’elles ha de ser que l’acció sigui eficaç i
eficient.

Tècnica o capacitat coordinativa: L’execució d’un gest, tot el que el jugador fa amb el
seu cos, estirar braços, jugar flexionat...

Tàctica o capacitat cognitiva: Es la presa de decisions d’un jugador. Potser racional o

intuïtiva i acostuma a prendre’s en funció de 4 variables.

 L’oposició
 La col·laboració
 Espai
 Temps

Estratègia Javier Sampedro (1999): La combinació intel·ligent dels recursos motrius

individuals i col·lectius per a solucionar situacions del joc de forma actual que
sorgeixen de la pròpia activitat competitiva.

Reconèixer la diferencies bàsiques entre les accions tècnica-tàctiques:

Oposició
NO SI
Col·laboració NO Tècnica individual Tàctica individual
SI Tècnica col·lectiva Tàctica col·lectiva
 Com reconèixer la diferencia entre tàctica col·lectiva i estratègia.

Improvisació en el joc real

NO SI
Pla preconcebut NO Tècnica individual Tàctica individual
prèviament SI Estratègia Tàctica col·lectiva

No hi ha gest a qui un jugador hagi de recórrer que no tingui una finalitat. La tècnica
penja de la tàctica tant com les decisions es prenen per un motiu.
2
La bona tècnica fa les accions més eficients. Però la tècnica (gest) es economitzar
sempre i quan aconseguim l’objectiu.

Un llançament no tenen en comú el gest, sinó la paràbola, el vol, la trajectòria,...

moltes coses que no tenen a veure amb el gest.

EL GEST TÈCNIC sense finalitat i eficàcia no potser compres dins d’un joc col·lectiu. La
finalitat i eficiència vindrà donada per la contextualització de tots el gestos en el joc
real.

2. PIRÀMIDE DE FORMACIÓ.
Son els nivells de desenvolupament al bàsquet:
 Etapa d’iniciació.
Objectiu prioritari que els nens s’il·lusionin pel bàsquet que es diverteixin.
 Etapa de formació general.
Dues fases:
o Pre-infantil i infantil (Reconstrucció).
Que vagin progressant en el domini de la tècnica bàsica, per sentir-se
segurs en el control de la pilota, fet que els permetrà aixecar el cap. Que
comencin a buscar l’ajuda d’un company.

o Cadet (Tecnificació)
Consolidar els coneixements anteriors i donar un pas endavant en el joc
associatiu, jugar 2c2 i després 3c3, que puguin crear estratègies. Arribat a
aquest punt entrarem el joc global 5c5.
o
 Etapa d’especialització.
La idea és l’elaboració d’una tècnica adaptada a les possibilitat individuals optimes.
N’hi ha dues subetapes.
o U20 (optimització).
Objectiu principal és optimitzar els aprenentatges, treure el màxim profit.
Que vagin definint i especialitzant-se com a jugadors. L’entrenador a de
mirar que aquesta especialització natural sigui el més polivalent possible.
Es tracta d’aconseguir l’eficàcia en la utilització dels recursos.
Es un moment difícil entra a la UNI, incorporació mon laboral, ...
 o Sèniors territorials (rendiment).
L’objectiu principal és contrastar-se amb els altres, el nivell d’exigència és
molt alt. Rol definitiu.
Donar molt rendiment en la competició als altres. El jugador a de fer-se
lloc a nivell amateur o professional. El volum d’entrenament pot arribar a
quotes màximes i ha d’anar d’un acompanyat de minuts de joc.

3. PROGRESSIÓ, EN ELS CONCEPTES DEL 1c1 AL 3c3

Situacions de joc ofensives: 3

EL 1c1
 Objectiu: Superar al defensor.
 Principis tàctics:
o Atacar l’espai buit.
o Atacar la línia defensa-cistella.
o Provocar la reacció de peus del defensa.
 Principis estratègics.
o Avantatge física (alçada, rapidesa,...)
o Espai del camp
o Temps de possessió per jugar.
 Com ha de ser la situació.
o Agressiva.
o Vertical.
o Ús útil del bot.

El 2c2
 Objectiu:
o Col·laborar per superar el defensor o generar avantatge.
 Principis tàctics:
o Fer un bon ús dels dos espais.
 Principis estratègics:
o Avantatge física (alçada, rapidesa,...)
o Espai en el camp.
o Temps de possessió per jugar.
 Com ha de ser la situació:
o Agressiva.
o Vertical.
o Ús útil del bot i el passi.

El 3c3
 Objectiu: Col·laborar per superar la defensa o generar avantatge.
 Principis tècnics: Bon us del 3 espais.
 Principis estratègics:
o Avantatge física (alçada i rapidesa).
o Espai del camp
o Temps de possessió per jugar.
  Com ha de ser la situació:
o Agressiva
o Vertical
o Ús útil del bot i el passi

La defensa
La defensa d’un jugador amb pilota.
 Objectius:
o Recuperar la possessió
o Robar 4
o Interceptar la passada
o Força pèrdua o violació
 Principis tècnics:
o Desplaçament flexionat, sense creuar les cames, amb molta activitat de
peus i sense recolzar el taló.
o El tronc recte.
o Mans i braços actius amb els palmell oberts.
 Principis tàctics:
o Distancia de l’atacant, un braç estes i paral·lel al terra, sempre que estigui
botant.
o Eix del cos davant de la pilota i sempre d’esquena a cistella.

La defensa del jugador sense pilota.

 Objectiu: Romandre en la línia de trajectòria entre l’oponent amb pilota i el seu
aparellament.
 Com ha de ser el gest:
o Amb intenció de recuperar la pilota actitud i predisposició.
o Els moviments han d’alterna desplaçaments en carrera amb
desplaçaments defensius.
 Relació gest/acció amb el reglament:
o Quan el defensa i atacant estan en moviment, respectar el cilindre de
l’oponent.
o Recuperar la possessió forçant una falta en atac

4. TÀCTICA INDIVIDUAL 1c1

4.1. Atacar i defensar 1c1: Exterior i interior. Amb pilota i sense.

Denominem 1c1 al conjunt d’accions individuals que realitzen l’atacant davant el seu
defensor. És la situació natural de l’aplicació dels dos fonaments tècnics (bot i tir). La
manera més habitual de resoldre una possessió.
El jugador amb pilota polaritza tots els esforços de la defensa. El jugador amb pilota
haurà de posar tota la seva intenció tècnica-tàctica a la recerca del tir.

El tir ha de ser la prioritat. La triple amenaça dona prioritat al tir i les altres dos son
secundaries.
El jugador amb pilota haurà d’interpretar on està l’avantatge en funció dels riscos que
prengui el defensor, això s’anomena «llegir la defensa». Tot el joc s’ha de
desenvolupar amb consonància amb aquesta lectura.

Per resoldre el 1c1 aplicar tots el fonament a fer servir fintes,... Cal recordar la
importància de l’equilibri en l’execució de qualsevol acció tècnica (rapidesa, canvis de
ritme,...)

1c1 des del perímetre.

Dues series de moviments segons la reacció de la defensa. 5

Rebre i llançar.
Sèrie bàsica, doncs té el tir com a primera opció. Es dona quan el defensor renuncia a
pressionar la línia de passada o arriba tard a recuperar.
 Accions teòriques:
o Llançar directament
o Fintar el tir i botar per llançar
o Fintar el tir, finta la sortida botant i llançar

Rebre i botar.
És important que el botar no es produeixi d’una manera automàtica. S’ha de realitzar:
o Quan el defensor pressioni la línia de passi i fins l’últim moment.
o Quan el defensor recupera ràpidament apropant-se massa al jugador
amb pilota o bé amb el cas d’estar poc flexionar o inclinat cap
endavant.
 Accions Teòriques:
o Portar la pilota al terra ràpidament i botar per penetrar directament.
o Fintar la sortida en bot i desprès sortir botant.

Opcions des del bot.

Un cop fet qualsevol de les accions anteriors hem de buscar el tir (el bot és un mitja
no una finalitat).
 Accions teòriques:
o Donar 1 bot o dos cap a cistella (el mínim) i fer entrada.
o Donar un bot cap a cistella que ens apropi i fer una parada per tirar.
o Donar un bot cap a cistella i un segon bot una mica lateral per separar
al defensor. Parar i llançar.

CONSIDERACIONS TÈCNIQUES
A l’hora d’executar aquests moviments hem de cuidar 3 aspectes:
 L’ús dels peus:
o Fixar el peu de pivot.
o Recepcions en moviment parada en 2 temps defineix el peu de pivot.
o Pas 0 rebre peu a terra el seguen peu de pivot.
 Canvi de ritme en la velocitat d’execució.
 Si els gestos tècnics és fan lentament el jugador defensor es pot adequar a
cada acció.
S’ha de marcar clarament i executar-los ràpid però donant temps al defensor
perquè es defineixi.
 Protecció de la pilota.
Agafar-la fort i segura, portar-la cap el cos mantenir-la dintre del cilindre
corporal.

CONSIDERACIONS GENERALS
Tenir en compte les capacitats del jugador (Coordinació, cognitiva, condicionals,...) i
no demanar -li el que no sap fer, porta al fracàs. 6

Opcions segons defensor:

Distancia entre defensor i atacant:
 Defensor lluny tir.
 Defensor a prop bot.

Posició del peu del defensor:

 Atacant amb el peu avançat, sortida creuada.
 Si para en dos temps, el peu de pivot decidirà sí és una sortida oberta o
creuada.
Així doncs, Fonamental treballar la multilateralitat des de les primeres etapes.
Un altre element absolutament necessari, el control dels peus. Entenguin que cada
pas és un recolzament.
L’objectiu del jugador 1c1 no és fer cistella sinó guanyar un dels dos costats, per
aconseguir avantatge. En tot procés d’aprenentatge existeixen 3 fases:
 Assimilació (treballar sense oposició)
 Fixació (treballar amb oposició dirigida (handicap))
 Realització (treballar en situacions reals)

Resum del 1c1:

 Una vegada té la pilota , el jugador sempre ha de col·locar-se cap a cistella

davant del defensor.
 Utilitzar la posició de triple amenaça davant el defensor (llançar, passar, botar
(penetrar).
 Distancia del defensor:
o Si està a prop: Penetrar, l’atacant ha d’apreciar si el defensor està
sobrepassat i acabar amb una entrada, podem provar altres
moviments, canvi de mà.
o Si està lluny: Llançar.
 Si el defensor té un peu avançat, atacar per aquest costat per a que faci pas de
caiguda.
 Si el defensor tanca un costat, canvi de mà i atacar per l’altre.
La defensa individual al jugador amb pilota.
Com entrenador ens hem d’encarregar de sobrevalorar aquest treball, recompensar-
lo, s’oblida i no es reforça. Els punts que fa un jugador ja son prou reforçats per tots
(prensa,...).

El to defensiu és el que ens permet ser més estables en un partit o competició.

L’esforç defensiu s’ha de mantenir sempre.

Defensant a un jugador hem d’evitar que progressi i per això sempre hem d’estar 7
entre l’atacant i la cistella. Seguir la posició de l’atacant estar sempre amunt la línia
que uneix la pilota i la cistella.

VARIANTS DEL TREBALL DEFENSIU.

Quan el jugador encara no ha fet botar la pilota.

En funció de la posició en el camp el jugador estarà més amunt o més separat de
l’atacant, a mesura que s’apropi li exigirem més pressió defensiva.
En defensa si volem ser agressius, el primer que hem de fer es prendre-li la iniciativa,
el defensor ha de manar sobre l’atacant.
Això es tradueix retallant possibilitat a l’atacant, li hem de marcar nosaltres per on
volen que hi vagi.
 Defensar en posició bàsica de defensa, davant del jugador que té la pilota.
 Avançar la cama del costat per on volem evita que arranqui.
 Si volem que l’atac surti per la dreta, avançarem la cama dreta per tapar-li
l’esquerra.
 Tindrem el braç de la mateixa cama flexionat i la mà ben oberta, a l’alçada del
maluc.
 L’altra cama l’endarrerirem i llesta per reaccionar i la mà fent pressió a la
pilota.
 La posició es tal que el defensor està damunt la línia que uneix la pilota i
cistella.
 La pilota divideix el cos de l’atacant de la cintura i la vista centrada en el cos i
controlant la pilota.
És molt important retallar al màxim la distancia amb l’atacant, posar molta pressió a
la pilota obligant-lo a estar pendent de la pilota i no pugui passar.

El més important és no caure en les fintes.

 Fintes de passada. Centrats en braços i mans.
 Fintes de penetració. Iniciar desplaçaments just que la pilota sortir de les
mans.
 Fintes de llançament, les més difícils de controlar s’ha de controlar el cos de
l’atacant
Es important conèixer l’atacant, conèixer que por assolir en el mateix partit, Conèixer
la seqüencia de gestos de l’atacant per avançar-se i trencar-li.
 Finalment hi ha un pas més que és treure-li la pilota. El jugador que encara no ha
botat fent un moviment amb les mans de baix a dalt amb un cop de canell.
Quan el jugador esta fent botar la pilota.
El defensor faci un desplaçament defensiu en la direcció de la pilota, retalli distancies i
aconsegueixi que quan la pilota faci el primer bot coincideixi entre les 2 cames del
defensor.
El defensor flexionat amb el cos cap davant la pilota i portar-lo cap a un costat,
intentar robar la pilota de dins a fora.
El defensor té una ajuda amb les línies del camp a on pot tancar al rival. El rival farà
una inversió, el defensor no ha d’anar immediatament a «pas de caiguda» ha d’anar a
la passa de tancament amb la intenció d’agafar-li o robar-la. 8

En el tancament el defensor fa un desplaçaments curts i ràpids per evitar la inversió,

tant sol quan no arribi a aturar-lo invertint el sentit del desplaçament gracies a una
passa de caiguda.

Quan el jugador ja no pot botar la pilota.

Si el nostre treball defensiu té èxit és veurà pressionat i agafarà la pilota, li queda el
recurs de passar o llençar. S’ha de mantenir la posició bàsica de defensa obrint una
mica les cames perquè no ens pugui superar amb un moviment de pivot i augmentar
al màxim la pressió sobre la pilota amb les dues mans per tapar totes les línies de
passada, impedir un llançament amb comoditat. Si hi ha passada, el defensor ha de
seguir la línia de passi si hi ha tir saltar amb el braços ben estirats i al caure al terra
bloqueig de pivot

VIDEO: 1c1 (exercicis d’entrenament)

 1c1 protecció de la pilota i bot en estatic.
 1c1 portes frontals ½ pista
 1c1 defensa d’esquena a la pilota
 1c1 sense bot, diferents posicions del camp
 1c1 tot el camp, ús de portes d’entrada i hàndicaps defensius.

5. TÀCTICA COL·LECTIVA EN DEFENSA EN ETAPES INICIALS 2c2 i 3c3.

5.1. Atacar i defensar 2c2 i 3c3: Exterior i interior. Amb pilota i sense pilota.

2c2
Dominar-lo és fonamental per jugar al bàsquet, la cistella final és 1c1 però la situació
anterior acostuma a ser 2c2.
En el joc 2c2 apareix el concepte de col·laboració i tàctica col·lectiva. La posició dels 2
jugadors marcarà les diferents accions tàctiques si juguem allunyats o propers a
cistella. 3 combinacions diferents depenent la posició dels atacants son:
 2c2 jugant en posicions exteriors
 2c2 jugant 1 exterior i 1 interior
  2c2 pròxims a cistella.

3c3
El joc del 3c3 és la base del futur 5c5.
La posició marcarà les accions (opcions) tàctiques.
 3c3 tots en posicions exteriors.
 3c3 2 exteriors i 1 interior.
 3c3 1 extrerior i 2 interiors.

És important que tots els jugadors alternin posicions.

9

OPCIONS TÀCTIQUES EN EL 3c3

L’acció de bloqueig indirecte, un jugador sense pilota destorba interrompre o
dificultant l’acció del defensor d’un altre atacant sense pilota

Consideracions tècniques.
 La posició del bloquejador és idèntica si és indirecte o directe.
 No podem identificar el treball que ha d’efectuar el jugador que vol aprofitar-
se de l’avantatge.
 Passar enganxat al bloquejador, cal saber jugar en el fet que el defensor
defensarà la línia de passada amb la pilota – jugador bloquejat.

5.2. Conceptes defensius.

Similitud nomenclatura que en el atac tàctic col·lectiu. Intentar obstaculitzar els
moviments ofensius i allunyar-lo de situacions propers a la cistella, controlar també la
línia de passada.
Marca a l’atacant suposa variar la intensitat de marca, segons la seva proximitat al
punt actiu del joc (pilota) a la cistella. És molt important el concepte de «visió
marginal» ens pot situar als 2 atacants sense perdre el cèrcol.
No deixar que cap dels dos atacants quedin en una posició favorable, coordinació
d’esforços. La informació que rebem é de 3 tipus: Visual, acústica i tàctil, facilita la
defensa.

Rotacions
(Pedro Martínez) Rotar és canviar l’assignació defensiva a causa d’una situació d’ajuda
entre diversos defensors. És produeix quan l’equip contrari ha guanyat una
superioritat.
Les rotacions per evitat primeres opcions a l’atac.

Ajuda defensiva,
La distancia serà la necessària per neutralitzar les accions del jugador amb pilota, per
mantenir la posició al centre, el jugadors més propers a la pilota tenen la missió de
realitzar ajudes, això els obliga a mantenir molta tensió per ocupar el canvi d’atacant
amb el cos i no amb la mà.
  Factors d’execució:
o Orientació dels peus
o Posició del cos
o Els desplaçaments
o Ajuda i recuperació
o Triangles defensius
o Veure la pilota i l’oponent

 Presa de decisions
o Concepte de flotació 10
o Trobar distancies adequades
o Respondre a la passada
o Saltar a la pilota
o Costat fort i costat d’ajuda (dèbil)

AMENACES D’AJUDES
Treball tècnic individual amb fintes defensives beneficiarà el treball col·lectiu
 Finta defensiva. Acció que el defensor inicià un moviment defensiu que
intimidi a l’atac en l’ús de la pilota.
 Amenaça d’ajuda. Acció amb gestos o intencions que l’atac pot llegir fa que
aquest no iniciï el que té previst.

SEGONES AJUDES
La primera ajuda sobre la ajuda, sintoma de que l’equip funciona (defensa col·lectiva).
És important que la segona ajuda eviti els tirs de major percentatge, l’opció més
llunyana.

Resumint:
 Una ajuda defensiva és la reacció dels defensors que estan lluny de la pilota.
 Davant d’una penetració no nomes ha d’haver una ajuda defensiva, sinó que
darrera aquesta ajuda hi ha altres defensors.

Canvi en defensa
Concepte defensiu que en alguns moments del partit pot tenir resultats efectius.
Entenem contraresta a l’atac la interacció dels defensors.
Els canvis es realitzen entre interior o entre exteriors. Els canvis automàtics donen
més activitat defensiva obliga a l’atac a estar llegint constantment la nova situació.
 Canvis després de penetracions a cistella.
És important no deixar mai la pilota sense defensar i resulta fonamental una
bona comunicació.
Als equips de formació s’ha de deixar clar que s’ha de seguir defensant
sempre. En la primera ajuda el temps és primordial «cal ser ràpid i no tenir
dubtes».
Que els nostres jugadors utilitzin el canvi coma concepte defensiu passarà:
o Per iniciativa pròpia (si fonamentem la presa de dacions autònomes)
 o Per criteri estratègic de l’entrenador.
 Canvis després de blogejos directes.
El risc està en el aparellament en desavantatge ja que normalment es fan
entre interiors i exteriors, les ajudes defensives i la defensa anticipada son
una bona solució per defensar l’exterior i l’interior.
 Solucions defensives als canvis:
o Quan un interior defensa a un exterior a un jugador petit haurà
d’ampliar la distancia cedint el llançament però dificultant la
penetració.
o Quan un exterior defensa a un interior d’esquena a cistella, la millor
solució serà posar-se davant si el jugador és molt més petit, o bé 11
aguantar el tipus amb una defensa agressiva.
o En el bloqueig directes hem de canviar sempre per buscar una major
agressivitat o perquè no treguin avantatge.

Tot aquest treball és pot fer amb bloquejos indirectes, ja siguin verticals o
horitzontals, si el bloqueig està lluny de l’anella no caldrà canviar.
UN altre exemple de vanvi defensiu, es pot explicar per trencar el tempo del
moviment impedint la inversió de la pilota amb un canvi defensiu de petit i
gran.

5.3. Conceptes ofensius.

Porta enrere.
Davant d’un sobremarcatge cal fer fintes de recepció, podem ser interior o exteriors.
La acció de finta exterior per canviar ràpidament de direcció i progressar cap a cistella
es denomina «porta enrere» molt útil pels jugadors exteriors, als interiors la passada
bombejada, picada s’aconsegueix l’avantatge.

Passar, tallar i reemplaçar.

Un dels moviments que cal dominar perfectament. Consisteix en fer una passada i
realitzar posteriorment un tall cap a la cistella fent un canvi de ritme i direcció per
aconseguir la iniciativa. Tallar ho ha de fer un jugador quan no sap que fer després de
passar la pilota.

En una situació de 3c3 el jugador que no passa ni talla ocupa la posició del jugador
que ha tallat. La incorporació d’un atacant ens ajudarà a ampliar i millorar les opcions
de passada concepte de triangulació.

Aclarir
Un aclariment és un desplaçament cap una part de la pista que intenta deixar espais
lliures per al posseïdor de la pilota.

Iniciació al bloqueig indirecte i directe.

Bloquejar consisteix en el fet que un jugador adopti momentàniament una posició fixe
en el camp amb la intenció d’interceptar la trajectòria del defensor d’un determinar
company, així tingui avantatge.
 Els blocs poden ser directes si els fan al que rep la pilota o indirecte si es realitza a un
jugador sense pilota.
Els blocs indirectes poden ser de cara al defensor o per la seva esquena (bloc cec) i
segons la orientació horitzontal, vertical, diagonal. El jugador que fa el bloc ha de
continuar el seu moviment «llegint» la defensa per provocar un nou perill.

5.4. Ensenyament aprenentatge del 2c2 i 3c3 (vídeo)

6. SUPERIORITATS. NUMÈRIQUES BÀSIQUES EN ETAPES INICIALS. 12

El contraatac exigeix implícitament d’una situació de superioritat arribant a la zona de

l’equip rival. Metodològicament és interesant treballar amb superioritats com a mitjà
tàctic d’aprenentatge.

Que fer en una situació de superioritat.

 Ser agressius en totes les opcions del joc.
 No allarga el moviment sense finalitat expressa.
 Les primeres opcions s’han de convertir en finalitzacions possibles.
 Domini de la passada a l’hora d’aconseguir rendiment en el treball de
finalització.
 No perdre mai la idea de posicionament dels jugadors per si la superioritat no
fos executada i hagués de ser continuada.

Trobar l’avantatge correcte.

La major part dels contraatacs obté algun tipus d’avantatge, el problema es sempre qui és
el més correcte.
Si la defensa vol protegir el cèrcol, l’atac no ha de buscar aquesta opció.
Altres opcions que hem de treballar per facilitar l’obtenció dels millors avantatges son:
 Fixar als defensors per saber on és l’avantatge correcte.
 Buscar l’opció més senzilla i efectiva, sense rebutjar el tir exterior.
 Aquets tirs no han de ser precipitats ja que s’han de produir amb un gran
avantatge.
 Pot produir-se alguns mismatch (desajust defensiu) en l’arribada dels interiors que
ajudaran a donar seguretat i reforça el rebot ofensiu.

7. FORMACIÓ DEL JUGADOR DE BÀSQUET DE JOC I JOC DINÀMIC.

En el desenvolupament maduratiu hi ha moments amb una especial sensibilitat per a la
millora d’algunes capacitats o habilitats.
Com entrenadors hem d’estar atents per potenciar-lo. D’aquesta manera incrementarà la
seguretat dels nostres entrenament i partits.

Qualitats coordinatives (aprenentatge motor).

Les han de desenvolupar quan més aviat millor ja que depenen de la maduració del
sistema nerviós.
  1a fase, en noies de 8-10,11 i de 12-13 en nois s’uneix la seva major intel·ligència
amb un cos petit controlable.
 2a fase sensible és dona a partir dels 13-14 anys en noies i de 15-16 en nois on
augmenta la força l’aprenentatge de tècniques esportives especifiques.

Durant la pubertat els canvis fisiològics i antropomètrics provoquen desequilibris en la

capacitat d’aprenentatge motor. Aquest és el moment de fer treball ric en variacions.
A partir d’aquí s’alenteix i aconseguint una millora en la coordinació especifica.

A partir de la completa maduració del sistema nerviós central les millores es produeixen en
l’adquisició correcte de la tècnica i automatització. Aprenentatge Pressa de decisions. 13
UF2. HABILITATS TÈCNIQUES OFENSIVES

01. CONCEPTES D’HABILITAT MOTRIUS: L’HABILITAT TÈCNICA EN EL BÀSQUET.

El moviment és l’instrument de l’acte esportiu, el poder explicar en funció de sistemes

participants i dels factor informacionals.

En funció dels sistemes que involucre.

 Sistema energètic. Produeix els recursos. 14
 Sistema muscular: Produeix l’expressió mecànica del moviment.
 Sistema nerviós: El sistema que coordina l’acció.

MOVIMENT

Sistema Sistema
Sistema nerviós
muscular Energètic

Força

Coordinació Velocitat Resistencia

En funció dels factors informacionals.

Tot moviment voluntari comprèn tres estadis:

Estadi decisió

Veig un company Decideixo donar- Executo la

desmarcat li la pilota passada

Estadi Estadi
percepció Execució
MEMÒRIA

Cada acció que fem queda registrada en el nostre «disc dur». Quan realitzem qualsevol
moviment nou, cerca un similar per l’execució (tècniques, tàctiques, coordinació

Tàctica
Estadi Estadi
Estadi decisió
percepció Execució

Condició Física

15
Tècnica

La condició física la necessitem en l’estadi d’execució. No podem oblidar ni la tècnica ni la

tàctica en el disseny de les tasques físiques. Conceptes con l’especificitat, l’entrenament
cognitiu, l’entrenament integral hi tenen molta relació.

En l’execució ens trobem el desenvolupament del seu potencial motor, de la seva capacitat de
moviment.

Entenem capacitat motora, els factors en els quals se sustenta les accions motores.

Habilitats motrius bàsiques:

 Estabilitat dinàmica
 Coordinació
 Pliometria
 Resistència a la fatiga
 Velocitat / agilitat
 Força

Aquestes habilitat motrius les agrupen en dos grups:

 Capacitat condicionals
 Capacitats coordinatives

Capacitats condicionals
Aquestes capacitats es fonamenten en el potencial metabòlic i mecànic del múscul i
estructures annexes (Ossos, lligaments, articulacions,...)
Els components físic (Tossa 1999):
 La força, resistència i velocitat (capacitats principals) i la força qualitat física
fonamental.
 La flexibilitat (forma part del que anomenem ADN)., amplitud de moviment.

Capacitats coordinatives i habilitats motrius

La capacitat de equilibri i coordinació, fan referencia a la qualitat del moviment, i que formen
part de les habilitats motrius bàsiques.
Un correcte treball de les HMB afavoreix i millora les habilitats especifiques del bàsquet.

La coordinació: La bona organització de tot el cos durant l’execució de un moviment o activitat

motriu orientada cap a un objectiu desitjat determinat pel sistema nerviós i muscular. Relació
directa entre coordinació i eficàcia.

Competència motriu: Elaboració i execució de respostes complexes, eficaces i eficients.

Capacitat motriu: Predisposició motriu

Capacitats coordinatives
Resistència
 Àrea control motor: consciència i domini del cos en moviment
 Àrea control espacial: implementació del moviment en l’espai Flexibilitat 16
 Àrea control temporal: adequació temporal del moviment.
velocitat

Habilitat motriu: Execució moviments coordinats que responen a un objectiu motriu.

Habilitats motrius bàsiques
Habilitats motrius especifiques
 Habilitats locomotores: Córrer i saltar
 Habilitats de manipulació d’objecte: agafar i tirar. Condicionades pel context
 Habilitats d’equilibri: girar i balancejar motriu

Fort-Vanmeerhaeghe ens parla de l’exemple del salt.

«La força la tenim a l’interior millora quan es treballa el salt i a la vegada el salt millora amb
l’entrenament de la força».

Saltant millorem la coordinació neuromuscular del músculs implica a l’habilitat, i millora

neuromuscular millora la qualitat del salt. És un procés recíproc entre els diferents elements.

FASES DEL DESENVOLUPAMENT MOTRIU, GALLAHUE 1995.

Classifica aquest desenvolupament:

 0-1: moviments reflexos

 1-2: moviments rudimentaris
 3-6: fase d’habilitats motrius bàsiques
 6-14: fase d’habilitats motrius especifiques
 +14: fase d’habilitats motrius especialitzades

 Pre-pubertat (5-9 anys): Enfasi en les HMB i coordinació (plasticitat neuronal) Força
bàsica. Exercicis pliomètrics enfatitzant les tècniques d’aterratge. Equilibri dinàmic,
jocs de velocitat i agilitat simples. Jocs actius.
 Pubertat 10-13 noies 11-14 nois: reenfatitzar les HMB habilitats coordinatives de
major complexitat. Introducció de l’entrenament de la força i la potencia. Exercicis
pliomètrics mitjana i baixa intensitat. Coordinació de tasques agilitat i velocitat oberts i
tancats. Gaudir de l’AF esports múltiples.
  Post-pubertat 14-18 noies 15-19 nois : Mantenir les HMB, tasques de coordinació
complexos, entrenment de la força i potencia avançades. Exercicis pliometrics de
mitjana i alta intensitat. Tasques de agilitat i velocitat predominant obertes. Promure
un estil de vida físicament actiu i/o especialització en l’esport.

02. DESMARCATGE.
El desmarcatge é un fonament que apareix quan comença el joc de 2c2 elements de
desmarcatge o fintes de recepció.
17
Les bàsiques son:

 Finta clàssica de recepció amb canvi explosiu de direcció.

 La porta enrere.

Amb la combinació de les dues, el jugador tindrà suficients recursos per rebre la pilota sempre
que vulgui.

2.1 FINTES DE RECEPCIÓ PER VELOCITAT I EN «V»

Anar a l’esquena del defensor

El jugador a d’anar cap a l’esquena del defensor, arribi un punt on aquest perdi de vista i hagi
de decidir que fer. Un cop guanyada al jugador ha de decidir quin dels 2 moviments farà.

El canvi de direcció explosiu.

El receptor es dirigeix amb passes curts i sense excessiva pressa en direcció cap a l’anella per
l’esquena del defensor, amb la cama externa més avançada on no veu a ell o la pilota canvia la
seva direcció i surt explosiu amb la mà més lluny demanant la pilota.

Amb aquest moviment aconseguim treure el defensor de la línia de passada. Hi ha 2 maneres

d’encara l’anella amb un moviment ventral o dorsal quan el defensa està massa a prop.

2.2 ENGANY INTERIOR (RECEPCIÓ EXTERIOR) O ENGANY EXTERIOR (RECEPCIÓ INTERIOR)

 Finta interior: El moviment cap a cistella i les fases del moviment son les mateixes que
pel canvi de ritme i direcció.
 Finta exterior: Allunyar-se de la cistella i buscant després del canvi de ritme i direcció
una recepció interior.

2.3 TALL PER DARRERA DEL DEFENSOR O TALL PER DAVANT.

En la porta enrere comença igual i quan arribi el punt cec del defensor en aquest moment
l’atacant li creua la cama interior i el supera per la esquerra anant directe a cistella i demanat
la pilota el més allunat.
Amb el domini dels dos moviments qualsevol jugador pot rebre la pilota. S’ha d’ensenyar als
jugadors que tant important és el treball amb cames com el de braços i mans per fer fintes de
recepció i passada, mai per empenya al defensor.

03. POSICIÓ BÀSICA D’ATAC.

3.1 SENSE PILOTA: JOC SENSE PILOTA BÀSIC.

18
 Canvi de ritme i direcció
 Concepte de dribbling
 Concepte de parades i tenir equilibri
 Passis en moviment: Ritme, alternança de la tensió i la distensió
 Recuperació de pilotes: anticipació.
 Joc: Ser creatiu, capacitat de decisió.

El nen orientat al basquetbol anirà desenvolupant aquestes capacitats de coordinació

aplicades al bàsquet:

 Desplaçaments
 Arrencades i aturades
 Canvis de ritme i direcció
 Salts
 Llançament
 Dribbling
 Passi
 ...

3.2 AMB PILOTA: RECEPCIÓ EN ESTÀTIC I EN MOVIMENT

La presa de la pilota.

S’ha d’agafar la pilota amb les 2 mans lateralment, la força s’ha de concentrar en els dits i els
canell relaxats. Els braços flexionats pels colzes i lleugerament desenganxats. La pilota a
l’alçada cintura-pit.

La posició bàsica amb la pilota.

Consideracions tècniques. El jugador a de saber:

 Orientar-se
 Mantenir l’equilibri corporal
 Desplaçar-se
 Tenir visió de joc.
L’equilibri és el concepte clau en l’execució de qualsevol habilitat tècnica. S’ha de tenir clar que
el «temps de reacció», «la velocitat d’execució» i «la precisió» son primordials.

Per adquirir aquesta posició bàsica fa falta:

 Cames semi flexionades (un jugador flexionat reacciona més ràpid)

 El pes del cos sobre la planta del peu i distribuït equilibradament.
 Peus separats distancia de les espatlles.
 Tronc recte, espatlles lleugerament avançades.
 Funció de les mans si tenim o no la pilota.

A grans trets, en això consisteix la postura bàsica (atac, defensa) farem una descripció de les
19
parts:

A. ELS PEUS
Dos aspectes, la seva separació i el repartiment del pes.
Respecte a la separació:
No ha de ser exagerada o anirà en detriment de la velocitat i en consonància amb el
biotip del subjecte i les circumstàncies.
Respecte al pes:
No s’ha de centrar en els talons (excepte el pal baix o el seu defensor) s’ha de repartir
en els 2/3 del peu. Al flexionar els genolls van cap endavant i la flexió del turmell
tendeix a aixecar lleugerament el taló, però sempre evitar mantenir-se sobre la punta
dels dits. En general es reparteix el 2 peus per igual, però en atac varia en multitud
d’ocasions.

B. ELS GENOLLS
Sempre estaran flexionats i alienats amb els peus. Si no és així mai podrà intervindrà
en el joc (defensa, atac) en bones condicions.

C. EL MALUC
«Flexió del maluc» Aquesta inclinació de les espatlles porta el centre de gravetat al
centre de la base de sustentació.
Amb la basculació del maluc, es busca l’equilibri i la rapidesa d’execució. En defensa
acostuma a estar centrar en atac depenent del fonament.

D. EL TRONC
Flexionar l’esquena (no ajupir-se). S’ha de mantenir recte i lleugerament inclinades cap
endavant per la flexió del maluc.
Els jugadors joves i alts tendeixen a aixecar el maluc i baixar les espatlles així s’aixeca el
centre de gravetat, amb el que es perd tot l’equilibri.
Beneficis d’una correcte utilització del braços:
 Es millora l’equilibri
 En defensa s’intimida al jugador amb pilota.
 En la defensa d’un jugador que no té pilota, ocupar l’espai i intimidar.
 En atac, es protegeix la recepció i la possessió de la pilota «fent-se gran».
 E. EL CAP
El cap sempre enlaire. D’això depèn l’equilibri, la visió tenir referències d’espais. A
més, una visió amplia de l’entorn (línies, cistelles, altres jugadors,...). ÉS un IMPERATIU
en el desenvolupament del joc.
S’ha d’assegurar que la postura bàsica permeti «MIRAR» i amb l’entrenament i la
pràctica a «VEURE» i veure el que no es mira (visió perifèrica)

ERRORS MÉS COMUNS I LA SEVA CORRECCIÓ:

Errors en la postura ofensiva: 20

 Equilibri desplaçat cap endavant. Flexionar genolls per mantenir baix el
centre de gravetat.
 Perd fàcilment l’equilibri cap a un costat Separar peus a l’amplada de les
espatlles i flexionar el genolls.

Errors en la postura defensiva:

 No protegeix el peu avançat: Peu avançat fora de l’abast del cos de

 Susceptible a patir fintes:
 Estén la mà i al fer-lo perd l’equilibri:
l’adversari, peu endarrerit alineat amb
el centre del mateix.
Mantenir la mirada en la part central
de l’adversari no en el cap o la pilota.
El cap aixecat, les mans per sobre la
cintura i el colze flexionats.

EL CONTROL DE LA PILOTA:

Has d’aconseguir que el jugador arribi a estar tant familiaritzat amb la pilota que faci d’ella tot
el que es proposi, molt important, sense mirar-la. S’ha de tenir constància, les polpes dels dits
s’encarreguen de percebre les diferents sensacions.

EL PAS A LA POSICIÓ DE TRIPLE AMENAÇA

Posició prèvia amb pilota, tres accions bàsiques: passar, botar o llançar.

La mà dominant posar-la al lateral de la pilota just darrere amb el canell flexionat. El contacte
amb la pilota ha de ser amb els dits, si prolonguéssim els 2 dits polze farien una «T». La posició
inicial es desplaça lateralment per acabar quedant fora del cos.

Consideracions tècniques:

Per tirar o sortir en dribbling en posició de triple amenaça és necessari fer un gir ràpid lliscant
les mans sobre la pilota amb l’objectiu de passar la mà de llançament per sobre de la pilota
amb els canells flexionats. La naturalitat per adoptar la posició bàsica de la pilota o de triple
amenaça es fonamental per seguir progressant en els fonaments del joc.
ERRORS MÉS COMUNS (EN LA TRIPLE AMENAÇA) I LA SEVA CORRECCIÓ:

 Girar el cos lleugerament cap a la dreta Posar-se davant el defensor i de cara a

o esquerra i limitar la possibilitat de
Jugar la pilota en aquesta direcció.
 Subjectar la pilota massa allunyada del
cos i permetre al defensor que ens la robi.
 Baixar la pilota i limitar els moviments
Ofensius a una penetració o bé aixecar-la
per sobre del cap i limitar a un passi.
 Col·locar les mans als costats de la pilota
motiu pel que no es pot llançar amb rapidesa
cistella.
Mantenir la pilota prop del pit i no més
Baix de la cintura mentre pivota.
Desplaçar i mantenir la pilota cap al pit.
Mantenir la pilota i l’altre per sota, és
més fàcil canviar de posició de les mans 21
de tir a passi que no al revés.

04. ATURADES.

1. Objectius.
a. Parades
 Equilibrar-se
 Encarar-se a cistella
b. Sortides
 Superar al defensor.
 Enganyar al defensor.
 Iniciar una penetració.
c. Pivots
 Guanyar espai
 Millorar angles de passada
 Encarar-se a la cistella

2. Principis tècnic.
a. Parades
 El salt previ no ha de ser gaire alt.
 La distància entre els peus ha de ser proporcional a l’amplada de
l’espatlla.
 Genolls flexionats.
 Espatlla recte.
 Si la trajectòria és apropant-se a cistella recolzament és taló-punta
 Si la trajectòria es allunyar-se de cistella el recolzament és punta-talo.
 Subjecció de la pilota amb les dues mans.
b. Sortides
 Genolls flexionats
 El peu de pivot ha de tenir el recolzament sobre la punta.
 El peu de sortida ha de recolzar-se taló-punta
 Subjecció de la pilota amb les dues mans.
c. Pivots
 L’amplitud entre els peus ha de ser major que l’amplitud de l’espatlla
 Genolls flexionats
  El peu de pivot ha de tenir el recolzament sobre la punta.
 Subjecció de la pilota amb les dues mans.

3. Principis tàctics.
a. Parades.
 Tenir els peus preparats per la següent acció
 Allunyant-se de la cistella normalment s’utilitzen les parades en dos
temps.
 La pilota ha d’estar allunyada i protegida del defensor.

b. Sortides 22
 Atacar el peu avançat del defensor
 Atacar l’espai lliure
 La pilota ha d’estar allunyada i protegida del defensor, seguint el
recorregut a l’alçada de la cintura.
 El peu de sortida m’ha de dirigir a cistella.
 En impulsar el peu de pivot, aquest ha de dirigir-se cap a la cistella.

c. Pivots
 Millorar angles de passada.
 Mantenir el radi d’espai

4. Com ha de ser el gest/acció

a. Parades
 Ha de saltar cap avall
 He d’aconseguir una base de sustentació (equilibri)
 Ha de ser dominada la parada a un temps i la parada a dos temps.

b. Sortides
 Han de guanyar espai de la forma més ràpida possible i de manera
reglamentaria.
 Ha de ser dominada tant la sortida oberta, la creuada i el pas 0

c. Pivots
 He d’aconseguir una bona base de sustentació (equilibri)
 M’han de permetre «obrir» finestres de noves oportunitats
 Ha de ser una acció ràpida

4.1 ATURADES DE SALT O EN UN TEMPS

En la parada de salt es recolzen els 2 peus al mateix temps. Així podem utilitzar els 2 com a
pivot.

Al donar un salt la gravetat frena el moviment, tirar el cos enrere i recolzar els 2 peus amb una
distancia similar a les espatlles i genolls flexionats. Desplaçar el pes del cos a la part posterior
per evitat que el cos és mogui.

ERRORS PARADA DE SALT I CORRECCIÓ.

  Recolzar un peu abans que l’altre
 Perd l’equilibri al carregar el pes del cos
sobre els dits dels peus.
Donar un salt abans de parar-se
separar els peus a l’amplada de les
espatlles i flexionar genolls.
Desplaçar el pes del cos cap a la part
Posterior dels peus i mantenir el cap alt

4.2 ATURADES DE PAS O EN DOS TEMPS

Recolzar primer el peu endarrerit. El peu que primer recolza és el peu de pivot.

La parada en dos temps és molt útil quant córrer massa ràpid. Per fer-ho, donar el salt que 23
freni per la gravetat tirar el cos enrere i recolzar primer el peu endarrerit i despès l’altre amb
una base amplia. Quan major sigui aquesta base millorarà l’equilibri.

Flexionem el genoll de la cama endarrerida ajupim el cos sobre el taló del peu endarrerit. Quan
més ajupits, més equilibri, mantenir el cap alt.

ERRORS PARADA EN DOS TEMPS I LA SEVA CORRECCIÓ.

 Disminuir la velocitat utilitzant passos curts
 Perd l’equilibri, mou el cos cap endavant
arrossega el peu de pivot
Córrer normalment i d’un salt ens
ajupim per a frenar el moviment.
Salt, tirar-se enrere, recolzar el peu
endarrerit amb una amplia base i el pes
al taló.

4.3 ATURADES DESPRÉS DE BOT O ATURAR-SE EN LA RECEPCIÓ DE LA PILOTA

 Aturades després de recepció en la direcció de la cursa (1-2 temps)

 Aturades després de recepció en direcció oposada (en la recepció és tècnicament
important, ficar el suport en un pas llarg cap enrere, per pivotar i quedar orientat a
l’anella.
 Aturades despès de recepció de la pilota en 2 temps, realitzant el primer temps
mitjançant el suport d’un peu, sobre el que es fa una impulsió per acabar realitzant en
2 temps amb el suport simultani dels 2 peus (aturada iugoslava).
 Aturada despès de recepció i bot lateral per aturar en 2 temps.
 Aturada després de bot amb pas enrere o lateral per augmentar la distancia amb el
defensor (aturada stop-back)
 Aturada en 2 temps després de bot i en extensió cap a la cistella en accions properes a
l’anella, normalment quan defensor ha saltat.
 Després de bot és una aturada curta sobre carrera (important el cos compassat amb el
bot).

4.4 ATURADES I JOC DE PEUS: PEU DE PIVOT REVERS.

Pivotar és l’acció amb la pilota a les mans, mentre manté un peu deixat a terra, anomenat peu
de pivot, pot moure l’altre en qualsevol direcció.

Aquesta acció permet:

 Retornar posició d’equilibri

 Encarar-se a l’anella o a un company.
 Treure’s la pressió defensiva se sobra fent fintes d’arrancada o bé obrir l’angle de
passi.

El que fa a la tècnica el gir s’ha de fer sobre la punta del peu de pivot i mantenir-se flexionat
amb el cap alt i la pilota allunyada del defensor.
24
S’ha de fer una utilització intel·ligent, valenta i agressiva amb una postura equilibrada. Pivotar
és amb freqüència una part essencial d’altres tècniques.

Existeixen dos pivots bàsics:

 Gir cap endavant

 Gir cap enrere (pas de caiguda)

El revers s’utilitza davant una proximitat màxima del defensor l’única direcció que ens queda
de desplaçament és a l’esquena del defensor. Es realitza un gir sobre el peu de pivot.

La pilota davant del cos, acompanyant aquesta durant el gir. És una posició de difícil accés pel
defensor.

També s’utilitza la finta del revers (mateixa mecànica), així pot pivotar de nou cap l’altre costat
i sortir ràpidament guanyant la posició.

ERRORS MÉS COMUNS I LA SEVA CORRECCIÓ.

 No acabar les regles per pivotar. Pivot pot donar tots el passos en qualsevol
direcció. Al driblar ha de deixar anar la pilota
abans d’aixecar el pivot.
 Perd l’equilibri i aixeca el pivot El pes del cos sobre la part anterior del peu.

05. DRIBBLING I BOT

 Objectius
o Avançar cap a cistella
o Superar als defensors
o Millor angle cap a un company per fer la passada
o Protegir-se dels defensors.

 Principis Tècnics:
o Veure el joc mentre es realitzar el bot
 o Utilitzar els dits
o Utilitzar el canell i l’avantbraç.

 Principis tàctics:
o Botar amb la mà allunyada del defensor
o Focus extern

 El gest / acció:
o Ha de ser controlat
o Ha de ser natural i automatitzat
o Domini de les 2 mans 25
o Ha de ser útil

5.1 SORTIDES DE DRIBBLING: CREUADA, OBERTA I EN REVERS.

 En revers: Bon recurs quan la defensa buscar anticipar-se la importància del gir sobre
el peu de pivot i la protecció de la pilota.
 Oberta: Més difícil d’execució. En els talls més complicat guanyar espai amb el bot,
bàsic jugar flexionat, llançar ràpid el bot aguantant al màxim el peu de pivot.
 Creuada: Son importants les fintes per crear avantatges l’us del braç i l’espai que es
guanyar en el primer bot, augmentar la flexió i la velocitat d’execució és bàsic.

5.2 TIPUS DE BOT

Bot de protecció.

Es pretén endarrerir l’acció ofensiva amb la possessió de la pilota. El cos està més flexionar, la
pilota queda protegida pel cos i el braç que no bota. És un bot defensiu. El cos lateral amb la
cara girada per no perdre visió de joc.

Aquest dribbling sacrifica la velocitat per la seguretat.

ERRORS EN EL BOT DE PROTECCIÓ I CORRECCIONS.

 Mirar la pilota mentre es bota Mantenir el cap alt i mirar endavant.

 No protegir la pilota al driblar la bota
massa alt i lluny del cos
 Tenir dificultats per protegir la pilota.
 No donar la suficient força de bot.
Protegir la pilota aixecant la mà que no
bota i interposar el cos. Bot a l’alçada
del genoll i prop del cos.
Utilitzar tots els dits per controlar-la
Flexionar el canell i els dits en lloc de
moure el braç amunt i avall.

Bot de progressió (penetració).

Bot de velocitat. Denominat dribbling llarg, permet anar ràpid amb la pilota. S’utilitza quan no
hi ha oposició.

ERRORS BOT DE PROGRESSIÓ I CORRECCIONS

 La pilota bota massa a prop del jugador Impulsar la pilota uns passos per
la primera vegada. davant en el 1r bot.
 Botar massa. Botar la pilota a l’alçada de la cintura o
corre darrera d’ell amb un mínim de
bots.

26

5.3 CANVI DE RITME I DE DIRECCIÓ EN DRIBBLING.

El bot en el canvi de ritme.

Canvi de ritme és una acceleració o desacceleració enèrgica. Es pot arribar a la parada total per
arrancar immediatament.

L’objectiu és guanyar un petit avantatge espai-temporal sobre la reacció tardana del defensor.
Recolzant-nos en el factor sorpresa.

Les normes a seguir son: Bot a velocitat normal, mantenir l’equilibri del cos. A continuació
baixar una mica el cos sense deixar de botar, donar un nou impuls d’arrancada amb la pilota
controlada.

És una habilitat indispensable pel bàsquet, s’ha d’ensenyar primer sense pilota i despès amb
pilota i finalment associar-lo als canvis de direcció.

«Tot canvi de direcció ha d’anar acompanyat d’un canvi de ritme»

ERRORS DEL BOT AMB CANVI DE RITME I CORRECCIONS.

 No fer un canvi ràpid del bot de Concentrar l’impuls cap endavant la

protecció al de velocitat
 No controlar el bot al canviar de bot de
protecció al de velocitat
pilota al der el 1r bot de velocitat i
corre darrera.
Ampliar la base i flexionar els genolls
per recuperar l’equilibri. Botar la pilota
a l’alçada del genoll o més baix.

Canvi de direcció sense canvi de mà.

Botant la pilota al costat cap a la cistella i en front de la mà de bot simulant un canvi. El
defensor es decanta per tapar l’avanç ha de canviar la direcció del bot amb un cop de canell i
dits que allunyin la pilota i aprofitar la flexió per fer una sortida ràpida pel mateix costat del
bot.

ERRORS CANVI DE DIRECCIÓ SENSE CANVI DE MÀ I CORRECCIONS.

 Fer-ho massa ràpid Donar temps al defensor es desplaci.

 No canviar de ritme a la sortida Trasllada el pes a la cama de
recolzament per poder fer una sortida
oberta i explosiva.
27

Canvi de direcció amb canvi de mà per davant.

El canvi de bot és fa quan està avançada la cama de bot. El canvi de mà senzill per davant es
pot fer impulsant cap endavant si el defensor està separat o cap enrere amb un bot baix i ràpid
si el defensor és a prop.

El canvi de mà es fa per endavant, el bot de preparació és molt fort i més baix per accelerar el
control de la pilota, el bot de transferència es fa en diagonal cap endavant o enrere en funció
de la pressió.

ERRORS CANVI DE MÀ PER DAVANT I CORRECCIÓ

 Botar massa alt o lluny del canvi de ritme Bot a l’alçada genoll i prop del cos.
 No protegir la pilota Protegir-la amb el cos i mantenir la mà
que no bota aixecada.

Canvi de direcció amb canvi de mà per darrera.

Bot normal, la cama de la mà de bot avançada, portar la pilota cap enrere i al costat. Bot per
l’espatlla cap endavant i l’altre costat mentre avança el peu de la nova mà de bot, mantenir la
pilota protegida la mà acompanya la pilota a l’altre mà de recepció.

El bot de preparació ha de ser fort i l’alçada baixa encara que canvi segons el desplaçament i
oposició.

ERRORS CANVI DE MÀ PER DARRERA I CORRECCIONS.

 No pot botar la pilota per darrera de
l’esquena.
 Botar la pilota massa lluny del cos
Botar i fer que pugi massa en el bot de
preparació. Angles de rotació, espatlla,
varien en funció de l’angle del braç.
2n bot avançar la pilota i botar a prop
del cos, amb la mateixa mà.

Canvi de direcció amb canvi de mà entre les cames.

El joc de peus en un revers és simplement un pivot revers.

El peu esquerre del jugador es manté sobre el terra (pivot) mentre fa un pas amb el dret. És
molt important que orienti el mentó a l’espatlla de manera que pugui veure el darrere de si.
Mentre fa el pivot revers, empeny la pilota davant del seu cos en un sol moviment a mesura
que continua el bot.

Ha de mantenir la mà en la part superior de la pilota perquè sigui un bot continu, no aixecant

la pilota.

Mentre està canviant de direcció hauria de canviar la mà que bota. Un error comú es realitzar
un pivot revers però canviar les mans immediatament, s’ha d’arrossegar.
28

06. PASSADES.

A. OBJECTIUS.
 Avançar col·lectivament
 Assistir
 Posar la pilota en joc.

B. PRINCIPIS TÈCNICS.
Passador
 Extensió dels braços
 Dits en direcció al receptor últim contacte de la pilota
 Subjectar amb tots els dits, evitant el contacte amb el palmell
 Mantenir contacte amb 1 dels 2 peus al terra, protegir el cos en direcció del
receptor.

Receptor

 Extensió (mitjana o màxima) dels braços

 Projecció dinàmica del cos a la trajectòria de la passada.

C. PRINCIPIS TÀCTICS.
Passador
 Control visual del moviment i/o espai lliure del possible receptor i la intenció
defensiva del rival

Receptor

 Enllaçar la recepció amb el següent gest tècnic-tàctic (tir, extensió passada,

bot)

D. FOCUS EXTERN. (COM HA DE SER EL GEST / ACCIÓ)

  La pilota ha d’arribar el receptor el més ràpid i directe possible.
 El control del temps és molt important per tal de que receptor no vegi
endarrerida la seva següent acció.

6.1 AMB DUES MANS, DE PIT, PICAT I PER SOBRE DEL CAP.

Passada de pit amb les dues mans.

Des de la posició bàsica amb pilota a l’alçada del pit i una mica separada del cos.
29
Des de aquesta posició es fa un moviment d’extensió del braços (paral·lels al terra) un cop final
i rotació externa del canell girats cap enfora. La pilota ha de sortir forta i seguint una
trajectòria recta i tensa. S’ha de treballar la passada lateral al pit (la que més és dona en un
partit).

Passada picada amb les dues mans.

La mateixa tècnica llevat que la pilota arriba al pit mitjançant un rebot a terra.

El fet determinant és decidit en que punt del terra s’ha de fer rebotar la pilota perquè arribi al
receptor a l’alçada correcte cintura-pit.

ERRORS EN L’APRENENTATGE DE LA PASSADA PICADA.

 Calcular malament el punt on fer botar la pilota. Passada als peus.

 Mala posició inicial del braços (pilota massa alta i enganxada al pit). Això comporta no
fer l’extensió correcte dels braços.
 Mirar a terra en lloc del receptor
 Creuar els braços.

6.2 A UNA MÀ: PASSADA DES DE EL DRIBBLING, DE BEISBOL I LATERAL

La tècnica de la passada en moviment.

Un fonament oblidat fins i tot prohibit per alguns entrenadors.

La millor situació es la de fer la passada damunt el suport d’un peu, aprofitar l’impuls
d’aquesta cama aprofitar l’impuls de la cama i portant el cos i l’altre cama cap endavant a la
direcció de la passada. Aprofitar la inèrcia del cos que ha traspassat a la pilota.

Generalment aquestes passades s’entén en situacions de contraatac o de transició per

distancies mitjanes o llargues, les dificultat solen venir per coordinar bé el ritme dels peus.

ERRORS MÉS FREQÜENTS.

  Mal ritme de peus
 Mala elecció:
o La línia de passada tapada i caure en la violació de passes.
o Distància excessiva. Problemes de manca de força
 Problemes de precisió, quan el receptor s’està movent. És la situació mes difícil de
passada tots 2 en moviment.

La passada de beisbol

Simula l’acció d’un llançador de beisbol. ÉS una passada para distancies llargues, La cama i el
30
braç de llançament estan endarrerides.

La pilota es porta cap a sobre l’espatlla a l’alçada de l’orella. El braç es separa una mica del cos
i despès s’estén acabant amb un cop de canell cap endavant, braç i cama es llançament cap a
endavant simultàniament.

ERRORS MÉS FREQÜENTS.

 Moviment global retallat, manca de fluïdesa.

 Manca de força del braç, per aprofitar la força de la rotació del tronc. La passada és
més de cos que de braç. S’ha de servir per a distancies que permetin una bona
mecànica.

La passada lateral d’una mà

És parteix de la posició de triple amenaça, la pilota es porta lateralment una mica cap a fora
del cos i seguidament hi ha un moviment d’extensió del braç de passada acabant amb un cop
de canell.

Ha de ser molt ràpid, distancies curtes, predomina el canell al braç. Molts cops acompanyada
del pivot lateral.

ERRORS MÉS FREQÜENTS

 Treure la pilota del davant del pit en lloc del cos.

 Col·locar malament la mà de passada sobre la pilota, lateral en lloc de posterior

07. LLANÇAMENTS
7.1 EN CARRERA
A. Objectius
 Acabar a prop de la cistella
 Llançar enlaire.
B. Principis tècnics
 Acabar amb els dits encarats a cistella
 Aixecar el cap
 Protegir la pilota
 Donar un cop de canell al deixar la pilota
C. Principis tàctics
 Acabar amb la mà més propera a cistella, si estem sols o la més allunyada del 31
defensor si el tenim a prop
 Finalitzar o doblar
D. Focus extern (com ha de ser el gest/acció)
 Explosiva
 Ràpida
 Amb equilibri
 tensa

Entrada normal o per sobre el cap

L’entrada a cistella fent dues passes amb la pilota a les mans, desprès llançar a l’anella. La
possibilitat que dona el reglament, de fer una parada de 2 temps i aixecar el peu de pivot per
llançar.
Es obligatori dominar la tècnica per dos costats, sempre amb la mà més allunyada del
defensor.

La tècnica de l’entrada a cistella

Afrontar l’entrada amb un angle de 45º
La segona decisió és a quina distancia de l’anella hauré d’iniciar l’entrada. En quant a la
mecànica de l’entrada. El jugador agafa la pilota amb dues mans quan el peu de la mà de
llançament està enlaire. Quan aquest peu toca el terra, defineix el primer temps o la primera
passa de l’entrada.
La primera passa a de ser allargada per quant a la distancia respecte al defensor i afrontar-la
tant lluny com sigui possible.
La segona passa amb l’altre peu, és més curta i fa una flexió d’on traurà la força per impulsar el
cos cap amunt.

Hi ha una tendència natural a fer les 2 passes a portar la pilota d’un lloc a l’altre. S’ha d’evitar.

La fase final molt important afrontar l’anella amb el tronc encarat i fixat per afrontar-ho amb la
mateixa precisió.
En tot moment el cap aixecat i mirar a cistella.

ERRORS MÉS FREQÜENTS

 El jugador no fa la flexió correcte del braç. Això provoca treure la pilota molt baixa per
fer la safata i predomini llançament de braç.
  Al intentar fer el pas al llançament en extensió, el més freqüent és que es deixi la
pilota sense impulsar-la amb el cop de canell.
 Mala posició de la mà de llançament no esta centrada sota la pilota. Quan es llança fa
un efecte no desitjable a la pilota.

Entrada amb el pas canviat.

Hi ha situacions en que la situació del defensor o bé per coordinació de l’entrada potser més
adient entra amb el ritme canviat de peus.
Se segueix una trajectòria que passa per sota de l’anella, per acabar llançant des de l’altre
costat, una variant de les entrades a cistella passada. 32
En aquest cas el llançament no és d’esquerra, sinó que es fa un gir ventral cap el tauler per
acabar un llançament similar al ganxo.

Extensions o entrades amb pèrdua de pas

Son aquelles que no es completa el ritme de 2 passes, sinó que després del primer pas és
enlairar-se cap a l’anella. L’objectiu és sorprendre a un defensor que portem enganxat o
guanyar temps esgarrapant un pas.
Una passa llarga però que permeti fer un bon impuls.

L’entrada com sempre ha d’anar de menys a més explosivitat. El primer punt és la fase
d’aproximació es fa amb la passa, segons dirigim el salt cap a cistella i tercer l’extensió del
braç.

ERRORS MÉS FREQÜENTS

 Fer malament l’aproximació i quedar-se curt.
 No fer l’extensió del braç correctament o treure la pilota massa a baix.
 Fer l’única passa massa llarga i després no saltar prou.

7.2 ATURAT
A. Objectius
 anotar
B. Principis tècnics
 Peus en direcció a cistella
 Romandre lleugerament sobre les puntes del peus
 Alineació del peu, genoll, colze i canell de tir
 Braç de tir formant un angle recte
 Subjecció de la pilota amb tots els dits
 Salt vertical, evitar gir de tronc inferior
 Extensió màxima del braç de tir de forma vertical
 Cop de canell amb els dits en direcció a cistella
 Perseguir una rutina de tir en els tirs lliures
C. Principis tàctics
 Evitar la defensa
 Ús del taulell
  Perseguir xones de tir d’alt percentatge
D. Focus extern (cadena cinètica)
 Continuat (cadena cinètica)
 El gest en tots els tirs ha de seguir un patró, intentar ser el més semblant
possible

Llançament en estàtic i llançaments exterior.

El tir és el fonament més important del basquetbol.
A l’hora d’ensenyar com es llança a cistella, s’ha de fer de forma progressiva en quant a la
distancia d més a prop a més lluny. 33
En les fases inicials és pot facilitar la presa de contacte fent el llançament a taulell.

La mecànica del llançament

Des de la posició bàsica i triple amenaça, farem que el jugador porti la pilota a la posició de
llançament.

El Punt polèmic de si s’ha de veure l’anella per sota o sobre, això depèn de la força del jugador
i la distancia.
Com a referencia, és bo que el dit polze de la mà de llançament estigui a l’alçada de la cua de
l’ull.

A partir d’aquest posició inicial que permet una bona extensió del braç mica en mica quan el
jugador vagi guanyant força en el tren superior i aprofiti la força de la flexió de cames, ell anirà
pujant la posició fins arribar a veure l’anella per sota de la mà d’ajuda.

Els peus estaran paral·lels i separats a l’alçada de les espatlles encarats cap a l’anella, el de la
mà de llançament lleugerament avançat.

Les cames flexionades genoll, tronc una mica inclinat cap endavant i el cap alt amb la vista
centrada en l’anella.

El braç de llançament estarà flexionat pel colze formant un angle de 90º.

El colze, genoll i la punta del peu estaran en un mateix eix, ens servirà per no obrir el colze al
llançar.

La mà estarà en flexió dorsal sostenint la pilota, fent el contacte amb els dits mai amb el
palmell, la mà d’ajuda col·locada lateralment sobre la pilota.

En la fase dinàmica del llançament s’ha de fer una extensió simultània de les cames i els braços
de manera que quan les cames completin la seva extensió i es produirà el cop de canell.
Els braços primer cap a dalt i despès cap endavant. La mà d’ajuda serveis per que no és desviï
la pilota però no participa en el llançament.

En la part final és dona un cop de canell sense cap tipus de gir, podria provoca una rotació no
desitjada de la pilota.
La direcció de la pilota la determina els 3 dits centrals de la mà, fent la mà de llançament i la
d’ajuda segueixin la trajectòria de la pilota.

L’extensió del braç és la que fa que la pilota dibuixi més o menys una paràbola i el cop de
canell influeix en la precisió.

La combinació d’aquests 2 components (amunt i endavant) fa que la pilota vagi cap enrere
sobre la mà i al fer el cop de canell es produeixi una rotació cap enrere que si toca aro la xucla.

Per tant si la pilota va massa plana, hem de vigilar com és l’extensió del braç i si no té rotació
falta cop de canell. 34

ERRORS MÉS FREQÜENTS

 En la flexió de les cames ajuntar els genolls. Impedeix fer una bona extensió de les
cames i poder aprofitar la força de les cames.
 Posició incorrecte de la presa de la pilota en posició de triple amenaça, la mà d’ajuda
estigui per davant de la pilota en posició de llançament.
 La pilota davant de la cara, no veu la cistella produït per obrir el colze i quedar fora de
l’eix.
 La pilota massa endarrerida.
 Moviment cames i mans no estan coordinats, no és harmònic.
 La pilota surt molt plana, sense paràbola, no hi ha prou extensió del braç.
 La pilota no dona voltes, no hi ha prou cop de canell.
 Rotació del tronc, dona problemes de força dels braços intentar tira d’esquena.
 A causa de la manca de força, recórrer a empènyer amb l’esquena des de darrera, a
saltar endavant o bé rotar el tronc girant l’espatlla de tir cap l’interior.

El llançament de tir lliure

És l’únic llançament del joc que el jugador està sense oposició i les variables son sempre les
mateixes, distancia, alçada a l’anella, per de la pilota, temps per llançar, ...

La mecànica és la normal, llançament amb els peus a terra.

S’ha d’exigir un percentatge alt que pot decidir molts partits. S’ha de llança sempre igual, és bo
prendre’s el temps necessari i no caure en la precipitació.

Els tres aspectes més importants d’aquest llançament són la rutina, la repetició o practica
continuada i la força mental.
 Rutina
 Repetició
 Força mental

ERRORS MÉS FREQÜENTS

 No prendre’s prou temps i precipitar-se
 Variar la mecànica perquè es falla un llançament
  Anar-se cap endavant i traspassar la línia, fet que invalida el llançament
 No centrar el camp visual en un punt de la cistella

08. FINTES
8.1 FINTA DE SORTIDA DE DRIBBLING
Les fintes de sortida
Tots estem convençuts de la importància de l’ 1c1 on l’atacant ha de guanyar un avantatge
sobre el defensor en el joc sense pilota, de tal manera que quan rebi la pilota s’hagi alliberat
de l’oposició o com a mínim que el defensor estigui desplaçat o desequilibrat. 35

Segon punt l’atacant ha d’intentar guanyar un avantatge, és quan te la pilota a les mans. Les
armes que pot fer servir són les fintes de sortida.

Finta de cap
Consisteix en fer un moviment d’extensió o flexió dorsal del coll movent el cap amunt, ha de
ser explosiu fent creure al defensor que anem a llançar.

L’objectiu consisteix en que el defensor s’enlaira per aprofitar el temps que torna a retorna a la
posició flexionada, per superar-lo amb el tipus de sortida que triem.

Finta de cames
Busquem un desplaçament lateral del defensor. Partint de la posició bàsica, fent u moviment
ràpid de cames desplaçant els genolls cap a un costat amb els peus fixos a terra.

L’objectiu és que el defensor es desplaci i aprofitar per a superar-lo, ens podem ajudar donant
un petit gir de tronc amb el cap d’espatlla i mirant a la direcció de la finta.

Finta de sortida oberta i sortir obert

Iniciem una finta de sortida oberta per un costat i si el defenso no respon sortim pel mateix
costat.
Els 2 temps de sortida han d’estar ben remarcats, la primera passa no ha de ser massa llarga,
sinó curta i explosiva. Va bé inclinar una mica el cost en la mateixa direcció.

La pilota ha d’anar sempre per fora del cos a l’alçada del genoll i protegida per la cama i el braç
de la mà de subjecció.

Ha de ser explosiva.

Finta de sortida oberta i sortir creuant la cama

Fintem una sortida oberta per un costat i quan el defensor reacciona li creuem la mateixa
cama davant del seu cost i sortim per l’altre costat. La pilota s’ha de creuar molt ràpid per
davant del defensor.
És l’únic inconvenient que té.
Finta de sortida oberta i sortir de revers
Enganyem al defensor mostrant-li que sortirem obert per u costat movent la cama més
propera en aquesta direcció i quan respon li fem un revers girant dorsalment i pivotant
damunt la punta de l’altre peu fent botar la pilota d’esquena del defensor i superant-lo. El gir a
de ser molt tancat i s’ha de sortir cenyit al defensor.

Hi ha la possibilitat de passar-se la pilota per l’esquena, és de difícil execució i molt elaborada.

Finta de sortida oberta i llançar a cistella

Un recurs per treure’s la pressió del damunt. L’objectiu és que el defensor es separi prou per
poder fer un llançament amb comoditat.

Desplacem la cama damunt la bisectriu (45º) amb certa profunditat i obliguem al defensor a
desplaçar-se cap endarrere i tot seguit fem el camí enrere per recuperar la posició i quadrant 36
bé els peus en la parada.

És molt important mantenir la flexió de les cames i la pilota sempre protegida, ha de passar de
damunt del genoll i per fora a la posició de llançament.

Finta de sortida en revers i sortir obert

Des de la posició bàsica iniciem un revers que hem d’aturar immediatament i girem
ràpidament cap endavant en el sentit contrari al revers per sortir explosivament, la pilota va
sempre per fora i protegida.
A vegades només cal fer un gir breu al tronc en el sentit del revers ajudant per un cop
endarrere de l’espatlla i un petit gir de cap per aconseguir els resultats.

8.2 FINTA DE PASSADA I FINTA DE PENETRACIÓ

Farem una finta de passada lateral o interior segon la reacció del defensa. Si es tira enrere,
valorem fer un llançament. La passada depèn del joc i posició en el camp.

Correccions
Equilibri Mantenir el cap en l’eix central

Fintar amb Quan més realista sigui la finta més possibilitats d’enganyar
tot el cos
Amenaçar La finta de penetració s’ha de fer en la direcció en la que el defensor
probablement vulgui detenir a l’atacant
Posició de la Dir als jugadors inicialment moguin la pilota cap a fora de la cama amb que
pilota estem movent (fent un pas curt), preparats per botar en aquesta direcció
No exagerar El pas de la finta ha de ser petit
el pas
Treure Els jugadors han de llegir que fa el defensor i després reaccionar:
avantatge  Si el defensor retrocedeix, possibilitat de llançar
 Si el defensor es mou per impedir la penetració, entrar per la
contraria
 Si el defensor perd l’equilibri, possibilitat de penetració

8.3 FINTA DE LLANÇAMENT

Ha de ser realista perquè sigui efectiva.
Els punts claus d’ensenyament són el següents:
 Portar la pilota per sobre dels ulls i seguir mirant l’objectiu. Alguns jugadors també
eleven el cap i la part superior del cos
 Mantenir la mà de llançament per sota la pilota com si anés a llançar
 El moviment de la pilota cap amunt ha de ser ràpid a la velocitat que es faria un
llançament
 Tots dos peus han de romandre a terra (imprescindible mantenir el peu de pivot) amb
els genolls flexionats
 Després de pujar la pilota, s’ha de baixar fins el maluc per poder botar i llançar

37
Si el defensor reacciona, l’atacant ha d’estar llest per fer un pas i botar la pilota colpejar el sòl
(pel bot) al mateix temps que el jugador dona suport al peu amb el que fa el pas.
Si el defensor sobrepassa a l’atacant o carrega cap endavant pot decidir moure cap a un costat.
Si el defensor salta o s’eleva, es possible l’atacant decideixi superar-lo amb un atac al maluc. Si
l’atacant es col·loca darrera del defensor, és gairebé impossible bloquejar el tir.
Si l’atacant es mou lateralment, és possible que el defensor pugui recuperar la posició.

09. REBOT OFENSIU

A. Objectius
 Recuperar el control de la pilota
 Impedir que un adversari pugui aconseguir 2 o més opcions d’atac en una
possessió.
B. Principis tècnics
Ofensius:
 Moviments ràpids poca amplitud de peus per tenir un bon equilibri pel salt.
 Saltar verticalment cap a la pilota
 Subjectar la pilota amb les 2 mans, el primer contacte amb la pilota pot ser
amb una mà o palmeig
C. Principis tàctics
 Alt % de rebot cau al costat contrari al tir
 Interposar-se entre l’espai i l’oponent i la cistella
 El temps de salt s’ha d’iniciar quan la pilota toca l’anella
D. Focus extern(com ha de ser el gest/acció)
 Contundent i amb bona presencia física

El rebot ofensiu és la 1a arma defensiva.

La 1a cosa que suposa, és tenir una nova opció si l’aconseguim. Però el més important és que
si el nostre equip està habituat a anar al rebot ofensiu, l’altre equip s’haurà de preocupa del
seu rebot defensiu i això farà endarrerir l’atac rival.
Un altre aspecte és la seguretat que li donem al llançador.
Com ensenyar-ho
 Es pot treballar individualment a través de la mentalització
  Lloar a qui es sacrifiqui i agafa rebots d’atac
 Mentalitzar al jugador el rebot és una faceta individual del joc
 Lluitar per la pilota
 El rebot és la suma del treball de tots. Quan més implicats més opcions d’èxit
 Explicar que el rebot ofensiu dona punts
 Per ser un bon rebotejador d’atac:
o Innates: Timming, pes, agilitat, ...
o Millorables: desig, coratge, intuïció, agressivitat, ...
El primer s’ha d’agafar la posició, una posició que ens doni avantatge cal tenir en compte dos
aspecte:
 Anticipació, s’ha d’anar abans del tir 38
 Estadística, conèixer la trajectòria més probable després de tir (95%, 90%, 75%)

Els rebots llargs son responsabilitat dels jugadors petits. El que està clar, és que la nostra
defensa comença a partir de l’amenaça que suposem com a equip en aquest tipus de
situacions i per això han de finalitzar en:
 Agafar el rebot
 Palmejar la pilota
 Colpejar la pilota o treure la pilota

10. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES HABILITATS TÈCNIQUES OFENSIVES

Exercicis i dinàmiques d’entrenament

Vídeo explicatiu dels criteris d’elaboració de tasques i recursos metodològics i la

identificació d’errors i estratègies de correcció de les habilitats tècniques ofensives.

UF3. HABILITATS TÈCNIQUES DEFENSIVES

01. L’HABILITAT TÈCNICA DE DEFENSA EN EL BÀSQUET
Objectius
 Recuperar la possessió de la pilota
 Robar la pilota
 Interceptar una passada
 Forçar una pèrdua, violació (passos, dobles o esgotament de la possessió) o falta
de l’atacant.
 Provocar un mal tir

Principis tècnics
 El desplaçament defensiu, ha de ser flexionat i sense creuar les cames. Amb molta 39
activitat de peus i sense recolzar el pes del cos en el talons.
 El tronc del defensor ha d’estar recte.
 Les mans i els braços han d’estar actius i amb els palmells oberts

Principis tàctics
 Defensor del jugador amb pilota: la distancia ha de ser la del braç del defensor
estes i paral·lel a terra sempre que aquest estigui botant.
 L’eix del cos del defensor ha d’estar davant de la pilota i sempre d’esquena a la
cistella
 Defensor de jugador sense pilota: ha de romandrà en la línia de la trajectòria entre
l’oponent amb pilota i el seu aparellament.

Com ha de ser el gest/acció

 Amb intenció de recuperar la pilota, l’actitud i la predisposició son gran part de
l’èxit defensiu.
 Els moviments en defensa han d’alternar desplaçaments en carrera amb
desplaçaments defensius.

A defensa i l’atac han de rebre èmfasi per igual s’hauria d’ensenyar a tots els principis
bàsics de defensa.

Postura equilibrada Canvi de direcció

HABILITATS

BÀSIQUES
Moviment lateral Transició de moviment
lateral a cursa de velocitat
(Desplaçament defensiu)

Posició defensiva fonamental

Hi ha aspectes lògics com mantenir baix el centre de gravetat i conservar sempre una bona
base de sustentació. La resta, es a dir, la posició relativa dels peus i braços depenen de
 factors individuals, tant morfològics com personals, a més dels col·lectius quan considerem
la presencia dels altres 4 companys.

Els peus poden estar a la mateixa alçada o mantenir-ne un d’avançat marcant el costat pel
que volem conduir l’atac. Els braços serveixen per tapar les línies de passada i tir controlar
les accions de bot.

Moviments d’oposició
Es realitzen directament sobre l’atacant que té la pilota. A les situacions estàtiques
acostuma a ser més important la posició d’una certa situació a la pista que la velocitat del
gest, van acompanyades d’un contacte físic sovint provocat. 40
 Oposició dinàmica
El desplaçament defensiu per la pista seguint les evolucions de l’atacant que té la
possessió no segueix cap norma, únicament els conceptes generals següents:
o No creuar mai els peus
o Mantenir una posició del centre de gravetat baixa
o Aconseguir sempre una posició idònia.

Els dos primers son purament aspectes biomecànics, el tercer comporta treball
mental i creatiu.
Seguir l’atacant per la pista comporta un esforç físic i mental. Aspectes con la
posició dels braços o el punt de la mirada (la pilota) son molt personals i es poden
permetre si no es baixa l’efectivitat.

Conseqüentment, la tàctica del 1c1 es resumeix en ajustar la distancia de marca i

l’orientació respecte al posseïdor i el cèrcol.
La practica continuada és la millor eina educativa, això si, amb esperit autocrític i
correccions d’errors

 Oposició estàtica
És una lluita per una posició sobre la pista, la velocitat disminueix fins i tot
desapareix i dona fase a un contacte físic que prossegueix amb un intent ràpid de
resolució per part de l’atacant. Es dona 1c1 jugant d’esquena i a prop del cèrcol,
també en sortides de driblatge de jugadors exteriors.

02. POSICIÓ BÀSICA DE DEFENSA

2.1 DEFENSA DEL JUGADOR AMB PILOTA

L’ensenyament de la defensa als nens, el primer que s’ha de fer es treure-li l’idea que
tenen al cap es que defensar és anar a treure-li la pilota, explicar-los que en lloc d’això el
primer objectiu de la defensa es evitar que encistellin. Això vol dir evitar que el que tingui
la pilota progressi cap a cistella i la resta de companys que no tenen la pilota la pugin
rebre. És bàsic però el primer pas per treballar pel bon camí.

La posició bàsica defensiva

Ve definida per les següents característiques
  El jugador estarà flexionat pels genolls amb els peus separats a l’alçada de
l’espatlla.
 El primer concepte a ensenyar és que el seu cos ha d’estar sempre entre la pilota i
la cistella
De bon començament s’ha d’introduir el concepte d’agressivitat en defensa i que la
defensa ha de manar sobre l’atac. És per això que no volem permetre que l’atacant pugui
escollir cap a quin cantó anar, sinó que li volem marcar nosaltres.

El defensor avançarà amb les cama cap el costat que no volem que hi vagi, i el braç el
tindrà estirat a l’alçada del maluc de l’atacant, per evitar que porti la pilota cap aquest
costat. 41
L’altra cama més endarrerida i la mà ben oberta pressionarà la pilota per evitar que
l’atacant pugui passar o llançar. El braç lleugerament inclinat cap a davant.

Estar sempre entre la pilota i l’anella

Un concepte que el jugador ha de tenir «molt clar» ha d’estar sobre la línia que uneix la
pilota amb la cistella dividint el seu cos en 2 parts iguals.
El primer treball que s’hauria de fer es, doncs, que l’atacant es desplaci botant pel
perímetre i el defensor assoleixi la posició defensiva correcte en tot moment.
Desplaçament sense creuar mai els peus.

L’acció de recuperar quan et superen

Hem d’entrenar que cal fer quan això succeeix. El defensor s’ha d’oblidar de la posició
defensiva, enlairar-se i començar a recuperar fent una trajectòria en diagonal cenyida a
l’atacant per retallar distancies.

Errors més freqüents:

 No mantenir la flexió al llarg de tot el desplaçament
 Quan es posa en marxa, moure primer el peu contrari cap a on vol anar
 Al llarg del desplaçament, els peus s’ajunten, es toquen o fins i tot es creuen
 No hi ha gens d’activitat a les mans que porta estirada al costat de les cames
 Inclinar excessivament el tronc superior endavant perdent l’equilibri
 Fer desplaçaments defensius saltant

2.2 DEFENSA AL JUGADOR SENSE PILOTA

«L’ajust a l’atacant (close out) és una habilitat que de defensa individual que consisteix en
què el defensor simplement passi de defensar a un jugador sense pilota a defensar mentre
rep la pilota»
«L’ajust a l’atacant (close out), té l’objectiu d’evitar que el rival tiri i encistelli.

Els punt claus de l’ensenyament:

 PUNTS CLAU D’ENSENYAMENT

«Volar amb El defensor s’ha de moure mentre la pilota estigui en l’aire i no esperar
La pilota» que el rival l’hagi agafat.

Moure’s Si el defensa es desplaça a l’esquerra el primer pas ha de ser amb el seu

eficaçment peu esquerra.

Carrera El defensor s’ha de moure el més ràpidament possible especialment si

ràpida ha de recorre una distancia llarga.

«Acabar A mesura que el defensor s’apropa al rival, hauria de començar a fer 42

amb passos passos més petits (entretallats). Ajuda al defensor a equilibrar-se.
entretallats»

Dues mans El defensor aixeca les 2 mans davant de l’atacant mentre da petits
en alt passos entretallats. Això li permet evitar tirs a cistella ràpids i li permet
també moure els malucs cap endavant i porta el pes cap enrere,
important per acabar en una posició equilibrada.
El defensor no hauria de estendre el braç cap endavant, això el
desequilibrarà i no podrà defensar el bot

2 punts addicionals d’ensenyament:

 Comunicar: el defensor ha de crida pilota quan comença a desplaçar-se. Com més
aviat els indiqui als companys que defensarà la pilota, menys probable que dos
defensors es desplacin al mateix temps per defensar al jugador.
 Anticipar

Més important que el defensors practiquin el close out.

03. DESPLAÇAMENTS EN DEFENSA

3.1 DESPLAÇAMENTS DEFENSIUS LATERALS (LLISCAR EN DEFENSA)

S’ha d’insistir que el jugador estigui sempre ben flexionat.

En el desplaçament el 1r peu en la direcció cap a on vol anar i després l’altre, mantenir
sempre la distancia entre els 2 peus, no s’han d’ajuntar ni creuar.

Colzes flexionats amb les mans ben obertes, encarades ca a l’atacant en diferents
posicions depenent de la pilota.
Quan el defensor té una posició legal en defensa pot moure’s lateralment per mantenir-la.
Si hi ha contacte amb el tors del defensor es considera que el defensor va arribar primer
(Art. 34 FIBA)

3.2 DESPLAÇAMENTS DEFENSIUS CAP ENRERE O «PAS DE CAIGUDA»

 Les línies son la millor ajuda pel defensor: és bo a l’hora de decidir cap a on volem portar a
l’atacant, fer-ho cap a les línies laterals. Si s’ha aconsegueix l’atacant no pot progressar
perquè hi ha la línia i es veurà obligat a canviar de direcció.
Hi ha 2 recursos dintre del desplaçament defensiu
 La passa d’acorralament (el primer que s’ha d’intentar.
 La passa de caiguda

En la passa d’acorralament s’han de desplaçar flexionat amb moviments curts i ràpid per
evitar que progressi l’atacant ajudant-se de les línies de camp. Les mans han de treballar,
molt actives i pressionar el bot.
En el cas de no aconseguir-ho i comença a superar-nos, el defensor tirarà la cama que 43
tenia avançada i quedarà en posició correcta per seguir defensant en la nova trajectòria.

Per canviar la direcció farà un pivot cap enrere (anomenat pas de caiguda) el segon peu
torna a una posició d’equilibri mantenint el tors apuntant a l’atacant.

04. DEFENSA EN FUNCIÓ DEL COSTAT DE JOC

4.1 DEFENSA AL JUGADOR AMB PILOTA

Defensar la pilota en el perímetre. HI HA TRES TÈCNIQUES:

 Contenció
 Fer girar al driblador (fer-hi canviar la direcció)
 Orientar el driblador (obligar-lo a botar cap a una zona especifica)
L’entrenador hauria d’emfatitzar en la posició que ha d’adoptar el jugador i arribi en el
desplaçament defensiu.

Defensa al jugador amb pilota (contenció)

El defensor ha d’evitar que boti cap a la zona. Ha d’estar equilibrat i preparat per
desplaçar-se i interrompre la trajectòria del rival. Movent-se lateralment.

Un punt clau el defensor sempre ha d’utilitzar els 2 peus quan defensa al jugador amb
pilota, el defensor ha d’ajustar la seva posició movent els dos peus. Si el defensor tant sols
mou un peu, es desequilibra, sense moure els peus l’atacant passarà fàcilment.

Defensa del jugador amb pilota: Fer gir al driblador

Fer girar al driblador vol dir fer-li canviar de direcció.
El defensa ha de parar-se davant l’atacant, mirar la pilota i el pit orientat cap a l’atacant.

Defensa al jugador amb pilota: Orientar el driblador

Vol dir fer que continuï en una direcció en particular.
El defensor davant del driblador amb el peu a prop, aproximadament a l’alçada de la seva
espatlla, el pit just enfront de la pilota, la mà més propera baixa (per aturar el bot creuat)
l’altre mà a l’alçada de l’espatlla (per aturar passades)

4.2 DEFENSA AL JUGADOR SENSE PILOTA AL COSTAT FORT

 Defensa al jugador sense pilota: posició per negar el passi.
En posició per negar la passada, el defensor d’esquena a la pilota el pit cara a l’atacant que
defensa, el braç estirat el polze de la mà apuntat cap a terra i el palmell cap a la pilota, per
desviar la passada.
El defensor a de veure la pilota i al jugador que defensa.

Com més a prop estigui de la «línia de passada» més agressiva serà la defensa.
El defensor pot col·locar el seu cos en «la línia de passada» (negació completa) o un pas
cap a la cistella i col·locar la mà en la línia de passada.

Defensa al jugador sense pilota: Posició defensiva oberta. 44

En la posició de defensa oberta, el jugador està d’esquena a la cistella i a la mateixa
distancia del jugador que defensa i el jugador que té la pilota, el moviment del defensor ha
de ser ràpid ja que està dissenyat per detenir al defensor en el seu canvi. El defensor
després es mou igual de ràpid per defensar al seu atacant.

4.3 DEFENSA AL JUGADOR SENSE PILOTA AL COSTAT FEBLE

Tant si fem servir una defensa per negar la passada com una defensa oberta. El defensor
sempre ha de veure al jugador al qui defensa amb pilota.
Per millorar la visió perifèrica els jugadors han de conèixer la posició «triangle defensiu»
que resumeix la seva posició en relació amb el seu propi jugador y el que té la pilota.

05. DEFENSA SEGONS EL POSICIONAMENT

5.1 DEFENSA D’ANTICIPACIÓ.

Anomenem Així la posició defensiva del jugador que està emparellat amb un atacant
pròxim a la pilota.
El defensor estarà:
 Flexionat, la cama més allunyada de la pilota endarrerida i el braç corresponent
flexionat amb una mà oberta a l’alçada del maluc de l’atacant
 Tronc lleugerament inclinat cap a davant a l’alçada del pit i girat cap a la pilota.
 L’altre cama avançada i el braç estirat, la mà oberta i girada cap a la pilota
col·locada en la línia de passada.

Quan l’atacant es desplaci cap a l’anella, el defensor ho farà amb ell encara que a mesura
que s’allunya de la pilota podrà anar «obrin» una mica.
Si no és pot controlar la pilota i l’atacant podrà fer 2 coses:
 Continuar en la mateixa posició ni perdre un moment de vista la pilota i girar de
seguida el cap a l’altre costat per tornar a veure la pilota.
 Girar-se del tot cap a la pilota, donar l’esquena i ben flexionat palpar-lo amb una
mà i amb l’altre aixecada per intimidar la passada.
 SI dibuixem una línia entre les dues cistelles en qualsevol moment de l’atac, la meitat de la
pista on esta la pilota s’anomena costat de pilota i l’altre meitat costat d’ajuda.
És important ja que el defensor depenent de quin costat es trobi l’atacant que marca,
haurà d’assolir una posició defensiva o bé un altra.

La defensa que hem vist fins ara, s’anomena d’anticipació i es realitza al costat de la pilota.

5.2 DEFENSA CARA A LA PILOTA AL PAL BAIX.

Hi ha 3 tècniques principals per defensar contra un jugador de pal:

 Posició per negar la passada (3/4) 45
 Per sobre, defensa de cara a l’atacant i defensa d’esquena a l’atacant
 Per darrere

Defensa del pal: posició per negar el passi (tres quarts)

Es pot establir des de qualsevol costat del jugador. EL defensor envolta amb els seus peus
el jugador de pal i els braços s’estenen als costats d’aquest jugador.
El defensor pot avançar un peu davant del jugador de pal, s’exposarà el defensor a que el
pal «estableixi una posició a l’interior» quedi més prop de la cistella. Mantenir un peu
darrere fa que això sigui menús probable.

Defensa del pal baix :darrere

Mantenir al jugador (Defensor) darrera del pal, el defensor de pal, pot participar millor en
la defensa d’ajuda, quan l’atacant és menys hàbil al pal.

Punts claus per defensar per darrere:

 Assegurar-te de tenir a la vista en tot moment al pal
 Estar prou a prop per defensar-lo quan rep una passada
 No intentar interceptar la passada des del darrere. Si vol interceptar-la, s’ha de
desplaçar a la posició per negar-la.

06. JOC DEFENSIU EN COL·LABORACIÓ EN LES ETAPES INICIALS

6.1 AJUDA DEFENSIVA

Posició bàsica de defensa, vigilar la flexió.

Una «ajuda» és simplement una finta per part d’un defensor. El defensor simula que
defensarà a un altre jugador.
El més important és que el defensor mogui tots els peus.

6.2 ACCIÓ POSTERIOR A LA AJUDA DEFENSIVA: RECUPERAR O CANVIAR (RELLEU)

L’ajuda és un aspecte essencial de la defensa d’equip, especialment a mesura que

millorem les habilitat ofensives individuals.
 S’ha d’ensenyar als jugadors com ajudar en aquestes situacions:
 Bot de penetració a la zona (3seg)
 Passis dins la zona
 Pal baix

Ajuda per defensar el bot de penetració.

L’ajuda i recuperació és una tècnica que ham de poder realitzar tots els jugadors, tant en el
pal com en el perímetre.

Simplement «ajudar i recuperar» és dona quan un defensor es mou cap a l’atacant que
està botant (no perd de cista el seu propi jugador) i després es mou cap enrere (recuperar) 46
per defensar-se del seu oponent directe quan el driblador:
 Aixeca la pilota
 Retrocedeix
 És cobert pel seu propi defensor

L’ajuda i recuperació ha de practicar-se des d’una posició per negar la passada i una
posició lliure o flotant. Per naturalesa, és més fàcil rendir des de una posició de flotació.
L’ajuda i recuperació és una habilitat que s’utilitza tant en defensa de mitja pista com en
pista complerta.

En una posició per negar la passada, els peus apunten a l’oponent. Ha de pivotar cap
enrere per anar a una postura defensiva obreta abans que pugui «ajudar i recuperar».

L’ajuda serà més eficaç quan ve de sota la línia de passada.

07. REBOT DEFENSIU

Pocs jugadors es desplacen naturalment per bloquejar un rebot, l’instint natural és saltar
cap a la pilota i intentar agafar el rebot. Això fa que fa que atrapar un rebot sigui una
combinació de sort (on rebota la pilota), i de quin jugador salta més.

Un bon equip de defensa reduirà aquest impacte.

Bloquejar un rebot significa establir una posició entre la cistella i l’atacant.

El defensor ha d’assegurar esta un pas o dos de la cistella o els rebots passaran per alt. El
semicercle és un bon punt de referencia.

Els aspectes fonamental són:

 Quan hi ha un tir s’ha de girar per estar cara al rival atacant
 S’ha d’avançar cap al rival atacant, fent contacte amb l’avantbraç sense deixar de
mirar-lo.
 Quan el rival intenta eludir el defensor aquest gira (pivota) perquè la seva part
posterior entri en contacte amb el rival. El defensor ara mira cap a cistella, amb les
mans a punt de saltar i rebotegar.
7.1 BLOQUEIG DE REBOT AL COSTAT FORT

Obtenir la posició de rebot

No es suficient intentar atrapar el rebot. EL defensor primer a de «bloquejar el rebot» o
prendre els passos necessaris perquè el seu rival no aconsegueixi la posició necessària per
atrapar un rebot ofensiu.

Tres regles bàsiques pel que fa a les ubicacions de rebot:

 No situar-se sota cistella, la posició preferida és al menys a un metre de la cistella
 Un tir fallat des de el lateral en general va cap el lateral oposat
 Els tirs de llarga distancia reboten més lluny
47
Tant el defensor com atacants han d’estar preparats per utilitzar el seu cos.

ASPECTES FONAMENTALS DEL BLOQUEIG DEL REBOT

Veure al rival No perdre visibilitat del rival

Equilibri Bon equilibri, genolls flexionats

Contacte amb EL defensor a de tenir contacte amb el rival. Això s’hauria de fer
el rival utilitzant un braçal que estigui prop del cos (cilindre) de manera que
requereixi moure els peus.

Girar-se cap a Despès del contacte inicial, girar-se cap a la cistella, mantenint el
la cistella contacte amb el rival.

Mans amunt i Les mans han d’estar per sobre de les espatlles amb el colzes cap a fora,
rebot fa que el jugador sigui més ampla i més difícil d’eludir.

Saltar i atrapar la pilota

Per alguns serà intuïtiu per altres necessitem instruccions i orientació.
Els següents punts són importants:
 Estar en equilibri abans de saltar.
 Saber escollir el moment és fonamental.
 Saltar i moure els braços cap amunt.
 S’ha de caure en una posició equilibrada.

7.2 BLOQUEIG DE REBOT AL COSTAT DÈBIL.

De vagades l’atacant està fora de la zona quan és fa el tir, però el defensor està dins de la
zona.
En aquesta situació el defensor segueix mirant al jugador però sense posar-se al costat,
sinó, sinó al costat de la vora de la zona.
Si l’atacant va a lluitar el rebot el defensor podrà llavors entaular contacte.
08. ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES HABILITATS TÈCNIQUES DEFENSIVES
Exercicis i dinàmiques d’entrenament:
Vídeo explicatiu dels criteris d’elaboració de tasques i recursos metodològics identificació
d’error i estratègies de correcció.
 TAULA DE CONTINGUTS

FORMACIÓ DEL JUGADOR EN ETAPES INICIALS

UF.1 ANÀLISI DEL JOC DEL BASQUETBOL

1. Anàlisi del joc del basquetbol.
a. Conceptes de tècnica i tàctica (individual i col·lectiva)
2. Piràmide de formació: nivells de desenvolupament al bàsquet.
3. Progressió en els conceptes de joc 1c1 al 3c3
4. Tàctica individual: 1 contra 1
a. Atacar i defensar 1c1: exterior i interior. Amb pilota i sense pilota 48
b. Ensenyament – aprenentatge del 1c1
25 %
5. Tàctica col·lectiva en defensa en etapes inicials: 2c2 i 3c3
a. Atacar i defensar 2c2 i 3c3: exterior i interior. Amb pilota i sense pilota
b. Conceptes defensius
c. Conceptes ofensius
d. Ensenyament – aprenentatge del 2c2 i 3c3
6. Superioritats numèriques bàsiques en etapes inicials
7. Formació del jugador de bàsquet: jugador complet, lectura de joc i joc dinàmic.

UF.2 HABILITATS TÈCNIQUES OFENSIVES

1. Concepte d’habilitat motriu: L’habilitat tècnica d’atac en el bàsquet
2. Desmarcatge
a. Fintes de recepció per velocitat i en «v»
b. Engany interior (recepció exterior) o engany exterior (recepció interior)
c. Tall per darrera del defensor o tall per davant del defensor
3. Posició bàsica d’atac
a. Sense pilota: joc sense pilota bàsic
b. Amb pilota: recepció en estàtic i en moviment
50 %
4. Aturades
a. Aturades de salt o en un temps
b. Aturades de pas o en dos temps
c. Aturades després de bot o aturar-se en la recepció de la pilota
d. Aturades i joc de peus: peu de pivot, revers
5. Dribbling i bot
a. Sortides de dribbling: creuada, oberta i en revers
b. Tipus de bot
c. Canvis de ritme i de direcció en dribbling

UF.3 HABILITATS TÈCNIQUES DEFENSIVES

1. L’habilitat tècnica de defensa en el bàsquet
2. Posició bàsica de defensa
a. Defensa al jugador amb pilota
b. Defensa al jugador sense pilota
3. Desplaçaments en defensa
a. Desplaçament defensiu lateral (lliscar en defensa
25 %
b. Desplaçament defensiu cap enrere o «pas de caiguda»
4. Defensa en funció del costat de joc
a. Defensa al jugador amb pilota
b. Defensa al jugador sense pilota al costat fort
c. Defensa al jugador sense pilota al costat feble
5. Defensa segons el posicionament
a. Defensa d’anticipació
b. Defensa cara a la pilota al pal baix
6. Joc defensiu en col·laboració en les etapes inicials
a. Ajuda defensiva
b. Acció posterior a l’ajuda defensiva: recuperar o canviar (relleu)
7. Rebot defensiu
a. Bloqueig de rebot al costat fort
b. Bloqueig de rebot al costat dèbil
8. Ensenyament i aprenentatge de les habilitats tècniques defensives
49