Centre Educatiu Cor de Maria - Sant Josep

Educació Infantil, Primària i Secundària

UNITAT DIDÀCTICA 9. EL BÀSQUET, ESMAIXA-LA

QUÈ s’entén per bàsquet?

És un esport d’equip (col·lectiu) practicat en pista coberta entre 2 equips. Guanya l’equip que
anota un major nombre de cistelles.

QUINS són els seus orígens?

El bàsquet va ser inventat per James Naismith a Springfield (Massachussets) a l’any 1891.
Naismith va elaborar un reglament per a un esport que es jugués dintre d’una pista coberta
degut al fred i les condicions climàtiques pròpies d’aquella zona que es resumeix en els
següents principis:
1. Pilota lleugera que es controla amb les mans.
2. Cal botar la pilota per a poder desplaçar-se.
3. No ha d’haver-hi contacte personal.
4. S’assoleixen punts a l'introduir la pilota en una cistella col·locada horitzontalment i
elevada.
5. No hi ha restriccions de possessió a un jugador.

La seva expansió va ser deguda a la difusió que en van fer els alumnes d’aquesta universitat i
als nombrosos partits que els soldats de l’exèrcit nord-americà van jugar a Europa durant la 1ª
Guerra Mundial.

El pare Eusebi Millán va introduir el bàsquet a Espanya, primer a l’Escola Pia de Sant Antoni de
Barcelona , el 1921, i més tard, a altres zones de Catalunya. L’any 1922 es va jugar el primer
partit oficial a Espanya.

Va ser un esport d’exhibició als Jocs Olímpics de Saint Louis l’any 1904 i va assolir la categoria
olímpica el 1936 als JJOO de Berlín en homes. Les seleccions femenines van debutar 40 anys
més tard, als JJOO de Montreal.

A Espanya la lliga de bàsquet s’anomena ACB i és considerada una de les lligues més fortes
del món juntament amb la lliga de bàsquet americana que s’anomena NBA.

Des dels seus orígens, el bàsquet ha evolucionat en tots els sentits, tant pel que fa al reglament
com pel que fa a tots els avanços tecnològics que ja formen part de l’espectacle del propi
esport.
QUINES característiques té?
 Pilota rodona que bota.
 Posicions segons característiques físiques i tècniques.
 Diferents puntuacions segons tipus de llançament.

QUINS elements tècnics tenen lloc?

1. La passada.
2. El bot.
3. El llançament.

QUINES són les accions permeses?

 Interceptar la pilota.
 Llançar-se a terra per agafar la pilota.
 Saltar des de dins del camp per salvar una pilota i retornar-la abans de tocar a terra.
 Bloquejar un llançament quan la pilota està pujant. S’anomena “fer un tap”.
 Treure la pilota d’un atacant que està botant.

QUINES són les accions prohibides?

 PASSES: Fer més de dues passes sense botar la pilota. També es produeixen quan el
jugador aixeca del terra el peu pivot abans de fer botar la pilota o de passar- la. Només
es pot aixecar el peu per saltar i quan ho fa ha de passar o llançar la pilota abans de
tornar a tocar a terra. Es penalitza amb passes i pilota per l’equip rival.

 PEUS: Tocar la pilota amb els peus voluntàriament. Es penalitza amb peus i pilota per
l’equip rival.

 DOBLES. Es penalitzen amb dobles i pilota per l’equip rival les següents accions:
o Botar la pilota, agafar-la i tornar-la a botar.
o Botar la pilota amb les dues mans.
o Saltar amb la pilota a les mans i caure sense haver-la passat o haver llançat.
o Botar sense tenir el control de la pilota o bé agafant-la.

 CAMP ENRERA: Tornar al camp propi (retrocedir o trepitjant la línia central del camp)
botant o passant la pilota des del camp contrari serà penalitzat amb camp enrere.
 Centre Educatiu Cor de Maria - Sant Josep
Educació Infantil, Primària i Secundària

 FALTES/VIOLACIONS DE POSSESSIONS:
o Cada equip té 24” per fer un llançament. Trigar més de 24 segons a llançar a
cistella.
o Quan la pilota surt de la pista o a un equip li fan cistella, l'equip que saca té 8”
per passar al camp contrari. Trigar més de 8 segons a passar al camp contrari.
o Un jugador amb pilota si està aturat, té 5” per passar, botar o llançar. Trigar més
de 5 segons a passar la pilota quan s’ha deixat de botar o quan es treu de fora.
o Estar més de 3 segons dins la pintura en atac.

QUIN és el reglament?
- TERRENY DE JOC: 28 x 15 metres dividit en dues meitats. La cistella té una alçada de 3,05
metres fins al terra.

- DURACIÓ: 40 minuts de joc, dividits en 4 parts de 10 minuts a rellotge aturat i 1 minut de

descans entre la 1ª i 2ª part i la 3ª i la 4ª part i 10/15 minuts (segons categoria i
reglament) entre la 2ª i la 3ª part (mitja part). Si el partit finalitza amb un empat, ha de
jugar-se una pròrroga de 5 minuts fins que es desfaci l'empat (pot jugar-se més d'una
pròrroga).

- NÚMERO DE JUGADORS PER EQUIP: 12 jugadors com a màxim i l'entrenador/a fa els

canvis que vol (reglament FIBA), però només en juguen 5, que es diferencien en: Base,
Alers (escolta i aler) i Pivots (ala pivot i pivot).

- SERVEI INICIAL: el joc s’inicia amb un salt entre dos jugadors en el cercle central de la
pista.

- FALTA PERSONAL: infracció que es produeix quan un jugador empeny, carrega,

impedeix el desplaçament o dona cops al rival. La sanció consisteix en un servei de
banda o fons:

o Jugador eliminat a les 5 faltes personals. Quan un jugador n’ha acumulat cinc, és
substituït obligatòriament (abandona el camp i no pot tornar a jugar).
o Falta Antiesportiva: Agafar o donar cops de manera intencionada de forma
desmesurada. En aquest cas la sanció és de 2 tirs lliures més possessió de pilota.
 - FALTA TÈCNICA:
o Llançament de tirs lliures (línia de 4,60 m.):
 Si el conjunt de l’equip comet 5 faltes en el mateix quart, es sanciona amb
2 tirs lliures cada falta.
 Qualsevol falta que es comet quan l’atacant està llançant, també es
sanciona amb 2 tirs lliures. En cas de fer el llançament en el moment de
rebre la falta, es sanciona amb un tir lliure
addicional.
o Anotació: segons la tipologia del llançament tenen una puntuació diferent:
 Tir lliure: 1 punt. El temps està aturat i es llancen després de falta personal.
 Llançament en joc dins de la línia de 6,75: 2 punts.
 Llançament en joc fora de la línia de 6,75: 3 punts.
 Esmaixada: 2 punts.

QUIN és el terreny de joc?

- CARACTERÍSTIQUES TÈCNIC – TÀCTIQUES DEL JOC I DELS JUGADORS:

Totes les estratègies que els jugadors practiquen tenen un objectiu. El conjunt
d’aquestes accions es reconeix com a tàctica.

Posicions i característiques tècnic – tàctiques dels jugadors atacants:

1. BASE: normalment el jugador més baix de l’equip i el més hàbil en el bot, domini
de la pilota i en la passada. La seva funció és la d’acostar la pilota des del seu
camp contrari i iniciar i organitzar les jugades d’atac. Acostuma a ser bon
 Centre Educatiu Cor de Maria - Sant Josep
Educació Infantil, Primària i Secundària

llançador.
2. ESCOLTA: ajuda al base a pujar la pilota (semblants característiques). Bon
penetrador a cistella. De perfil entre el base i l’aler.
3. ALERS: normalment es juga amb 2 alers. Són els que tenen més bon tir de l’equip i
una bona penetració cap a cistella. Tenen un bon contraatac.
4. ALER – PIVOT: Barreja les característiques de l'aler i el pivot. Bon llançament de
llarga distància i major mobilitat que el pivot.
5. PIVOTS: normalment es juga amb 2 pivots. Són els jugadors més alts i forts de
l’equip i els millors rebotadors. Juguen a prop de la cistella, són hàbils en el
llançament proper i amb gran habilitat de peus.

- ATAC
L’atac en el bàsquet ha evolucionat en el temps fins a fabricar sistemes que ajuden als
jugadors a superar la defensa de l’adversari. Aquests sistemes només són pràctics si
dominem la tècnica individual. Podem trobar-nos diferents situacions com: 1 contra 1,
tallar la zona, bloqueig, contraatac, etc.
o 1vs1: Cada jugador ha de saber emprar tos els recursos tècnics per superar un
oponent.
o Tallar zona: Moviment d’atac que es fa entre jugadors, el que té la pilota tallant
la zona demanant la pilota.
o Bloqueig: S’usa el cos d’un jugador per obstaculitzar el pas d’un defensor en
benefici d’un company del meu equip.
o Contraatac: Arriben més atacants que defensors. Es realitza quan és possible
sorprendre l’equip contrari, després de recuperar pilota.

- DEFENSA
Un bon defensor ha d’adoptar la posició defensiva bàsica, mantenir les cames
flexionades, és quan recta, braços oberts i ocupar el màxim espai possible:
o Defensa individual: Cada jugador defensa el seu atacant i l’ha de seguir on vagi.
o Defensa en zona: Consisteix a repartir entre els defensors la zona del camp a
defensar, on cadascun d’ells haurà de marcar qualsevol atacant que ocupi o
passi per la zona assignada. 3-2, 2-3, 1-3-1.
o Defensa mixta: S’anomena així una defensa individual i una defensa en zona.