ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

EL BÀSQUET
1. INTRODUCCIÓ

El bàsquet és un esport col·lectiu jugat entre dos equips de 5

jugadors en joc cadascun, que busquen introduir una pilota dins de
la cistella contrària, amb l’objectiu d’aconseguir fer més punts
que l’adversari, tot respectant les regles del joc.

2. BREU HISTÒRIA

El 1891 James Naismith, professor d’Educació Física de la

Universitat de YMCA a Springfield (Massachusetts) desenvolupà un
nou joc per poder practicar activitat esportiva dins del gimnàs
durant els dies freds i plujosos d’hivern, aquest consistia a
introduir una pilota a dins d’una cistella a una certa alçada per
tal d’evitar els llançaments forts i violents.

Es va difondre ràpidament pels Estats Units gràcies a l’impuls

dels alumnes d’aquesta Universitat, a través dels quals es van
iniciar les primeres lligues.

A Espanya, el bàsquet apareix l’any 1921. L’escolapi Eusebi Millán

Alonso el va introduir a Barcelona i més tard a la resta de
l’Estat Espanyol. En els primers partits els equips eren de set
jugadors i es jugava en un camp de futbol amb cistelles damunt de
les porteries.

L’espectacularitat i popularitat del bàsquet es consoliden quan

als Jocs Olímpics de Berlín de 1936 apareix com a esport oficial
pel que fa a la categoria masculina, i més tard, als Jocs Olímpics
de Montreal de 1976, pel que fa a la femenina.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 1 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

3. REGLAMENT BÀSIC

3.1. QÜESTIONS GENERALS

3.1.1 Objectiu del joc

l’objectiu de cada equip és intentar aconseguir més punts que

l’equip contrari introduint la pilota dins la cistella de
l’adversari i d’impedir que l’equip contrari encistelli.

3.1.2 Terreny de joc

La pista de joc és una superfície rectangular, plana i dura, a on

en el seu interior lliure de qualsevol obstacle (separat com a
mínim 0,5 m) es dibuixa un terreny de joc de 28 m de llargada per
15 m d’amplada amb unes línies de 5 cm i perfectament visibles que
delimiten les diferents zones del camp.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 2 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

3.1.3 La pilota

És esfèrica, amb una cambra de goma coberta de cautxú o d’un altre

material sintètic.

3.1.4 Els jugadors

L’equip està integrat per 12 jugadors (5 de camp i 7 reserves) i

un màxim de 5 components de l’equip tècnic (entrenador, ajudant,
metge...). Tots els jugadors de l’equip aniran uniformats del
mateix color enumerades. L’entrenador pot fer tots els canvis que
vulgui i quan vulgui, sempre que avisi a la taula.

3.1.5 Els àrbitres

Els àrbitres seran un àrbitre principal i 1 o 2 àrbitres

auxiliars. Assistits pels auxiliars de taula (anotador d’acta,
cronometrador i un operador del rellotge de llançament).

3.2. REGLAMENTACIÓ DE JOC

3.2.1 Duració del partit

El partit té una durada de 4 períodes de 10 minuts cadascun (12’ a

la NBA). Entre el primer i el segon període, i entre el tercer i
el quart, hi ha intervals de descans de 2 minuts. Entre el segon i
el tercer hi ha la mitja part amb un interval de 15 minuts. Si el
partit finalitza amb empat, es jugaran tants períodes extres de 5
minuts com siguin necessaris per desfer l’empat.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 3 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

S’ha de tenir en compte que aquesta duració és la que fixa el

reglament, però realment el joc dura més perquè el temps s’atura
quan la pilota no esta en joc, o sigui, en fora de banda, faltes,
qualsevol altra infracció i en els temps morts.

El partit comença amb un salt entre dos jugadors, un de cada

equip, des del cercle central. Amb els altres jugadors fora del
cercle, l’àrbitre llança la pilota cap amunt i comença a jugar
l’equip que aconsegueix la pilota després de ser tocada pels
jugadors saltadors.

3.2.2 Temps mort

És una interrupció del partit demanada per l’entrenador durant un

minut per parlar amb els seus jugadors. Cada equip disposarà de:

 2 temps morts durant la primera part,

 3 temps morts durant la segona part, amb un màxim de 2
d’aquests als dos darrers minuts de l’últim període.
 1 temps mort durant cadascun dels períodes extres.

3.2.3 Joc

La pilota ha de ser jugada amb les mans per tal de botar-la,

passar-la, palpant-la o rodant-la. No es pot córrer amb ella a les
mans més d’una passa complerta, ni picar-la amb el puny ni donar-
li intencionalment amb el peu o la cama.

Quan la pilota entra per la part superior de la cistella, l’equip

atacant aconseguirà sumar punts al seu marcador:

 1 punt: s’aconsegueix al tirar un tir lliure.

 2 punts: s’aconsegueixen durant una acció normal del joc,
realitzant el tir des de dins de la línia de 6,75 metres.
 3 punts: s’aconsegueixen durant una acció normal del joc,
realitzant el tir des de fora de la línia de 6,75 metres.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 4 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

3.3. FALTES I SANCIONS

3.3.1 Regles relatives al temps

 Regla dels 3”: cap jugador de l’equip atacant no pot estar

més de 3 segons a la zona restringida de l’equip adversari.

 Regla dels 5”: un jugador no pot tenir més de 5 segons la

pilota a les mans sense passar-la, botar-la o llançar-la.
Val també pels serveis de banda.

 Regla dels 8”: quan un equip recupera la possessió de la

pilota té 8 segons per travessar la línia divisòria de mig
camp i entrar al camp contrari.

 Regla dels 24”: és el temps màxim que té un equip per a

intentar el tir a cistella.

SANCIONS: aquestes infraccions se sancionen amb un servei de banda

per part de l’equip contrari.

3.3.2 Regles relacionades amb el bot de pilota:

 Passes: s’assenyalen quan un jugador es desplaça per l’espai

amb la pilota a les mans sense botar-la.

 Dobles: es produeix quan un jugador, després de fer botar la

pilota, l’agafa i la torna a botar. O quan bota la pilota
amb les dues mans a la vegada.

SANCIONS: se sancionen amb un servei de banda.

3.3.3 Regles relatives a l’espai:

 El camp enrera: es produeix quan l’equip que està en

possessió de la pilota la torna a introduir al seu camp un
cop ha creuat la línia divisòria.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 5 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

 Fora de banda: es produeix quan un jugador en possessió de

la pilota toca ell o la pilota fora del terreny de joc.

 Tir lliure: ningú pot entrar en la zona restringida fins que

la pilota hagi tocat el cèrcol de la cistella.

3.3.4 Retenció

S’assenyala quan 2 jugadors de diferent equip es disputen i

retenen la pilota agafant-la amb les dues mans. L’àrbitre para el
joc i es produeix una alternança de possessió, es realitza un
servei de banda en lloc de fer un salt entre els dos jugadors.

L’alternança vol dir que l’equip que no obtingui el control de la

pilota en el salt entre dos al començament del partit, disposarà
d’un servei de banda, realitzat des del lloc més proper on s’ha
produït la retenció. A la pròxima retenció s’alternarà el servei i
així successivament durant el partit. També es produeix alternança
al començament de la resta de períodes.

3.3.5 Regles relatives a l’equip:

 4 faltes d’equip: un equip esta en situació de penalització

quan entre els seus jugadors han sumat 4 faltes (personals o
tècniques) durant un període. A partir d’aquestes, totes les
faltes personals seran sancionades amb 2 tirs lliures.

 5 faltes jugador: un jugador serà expulsat del partit si fa

més de 5 faltes (personals o tècniques). Pot ser substituït
per un altre jugador.

 Partit perdut: un equip perdrà el partit si durant el joc es

queda amb un sols jugador.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 6 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

3.3.6 Les faltes personals

Es qualsevol contacte amb un jugador contrari que proporcioni

avantatge a l’infractor, o sigui: empènyer-lo, subjectar-lo,
impedint avançar...

Se sancionen amb un servei de banda per l’equip contrari i , si es

produeixen en un llançament a cistella, se sancionen de la manera
següent:

 Si encistella, aquest bàsquet compta i es concedeix un tir

lliure addicional.

 Si és una cistella de 2 o 3 punts no aconseguida, es

concedeixen 2 o 3 tirs lliures respectivament.

Quan la falta personal és intencionada, se sancionada, se sanciona

amb la possessió de la pilota per part de l’equip contrari, que
servirà de banda, després dels tirs lliures.

La col·locació dels jugadors durant el llançament dels tirs

lliures és la següent: el tirador a la línia de tirs lliures, a
les línies perpendiculars es col·loquen dos jugadors de l’equip
contrari al primer i tercer passadís i un del seu equip al mig.

3.3.7 Les faltes tècniques

Són comportaments antisportius per part tant dels jugadors com

dels entrenadors, normalment per faltes de respecte o discussió de
les decisions dels àrbitres. Se sancionen amb dos tirs lliures i
servei de banda per l’equip contrari a mig camp.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 7 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

4. FONAMENTS TÈCNICS

La tècnica del bàsquet és el conjunt de gestos que serveixen per

atacar, quan un equip té la pilota (botar, passar, rebre, tirar,
pivotar, rebotar, etc.), o per defensar, quan l’equip no està en
possessió de la pilota (fintar, marcar, rebot, etc.).

4.1. LA POSICIÓ BÀSICA DEL JUGADOR

Qualsevol jugador-a durant un partit ha d’estar preparat per

intervenir en el joc. Per tant, es important adoptar una posició
corporal que permeti reaccionar el més ràpidament possible.

 P.B. d’atac: el jugador manté els genolls semidoblegats, els

peus separats a la mateixa distància que les espatlles,
mentre que la pilota se subjecta amb els dits a l’alçada
entre el pit i la cintura.

d’atac de defensa

 P.B. de defensa: el jugador està en alerta amb les mans

preparades per interceptar la trajectòria de la pilota. Les
cames estan doblegades i els peus separats a la mateixa
distància que les espatlles.

4.2. EL BOT O DRIBLATGE

Fer botar la pilota és l’acció de llançar-la repetidament amb una

mà cap a terra perquè reboti. S’utilitza per avançar per l’espai,
apropar-nos a la cistella contrària o facilitar l’execució d’una
passada o buscar una bona posició de tir.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 8 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

4.2.1 Tècnica bàsica:

 Col·locar-se en posició bàsica d’atac.

 Tocar la pilota pels tous dels dits.
 No mirar constantment la pilota, s’ha d’observar el joc.
 Acompanyar la pilota en la seva trajectòria.
 Fer bots a l’alçada dels malucs aproximadament i al costat
de la mà que la fa botar.
 Dominar el bot igual de bé amb una mà que amb l’altra.

4.2.2 Tipus de bot

 El driblatge, és el conjunt d’accions que es fan botant i

s’utilitzen per superar un adversari en defensa.

 De velocitat, no hi ha un contrari a prop, el cos s’ha de

inclinar cap endavant i la pilota es controla una mica més
alta per davant del cos amb una trajectòria diagonal.

de velocitat protecció

 De protecció, s’utilitza quan un defensa està a prop que

impedeix progressar amb la pilota. El cos està més arronsat
i es protegeix el bot amb la cama i el braç contraris. La
pilota es situa lluny del contrari amb un bot baix i ràpid.

 El revers, és el moviment que es realitza botant la pilota,

per superar un adversari. Es fa un pivot cap enrera i un
canvi de mà en el bot de protecció de la pilota.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 9 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

4.3. LA PASSADA

La passada és l’acció d’enviar la pilota a un company amb

seguretat i precisió, per poder seguir la jugada d’atac. La
importància de la passada és fonamental perquè:

 És la forma més ràpida d’avançar amb la pilota,

 Implica un joc d’equip.

4.3.1 Tècnica bàsica::

 El passador ha d’observar la situació del joc i escollir el

moment més adient per passar-li.

 El receptor col·labora donant les millors condicions de

recepció possible, demanant la pilota amb les seves mans a
l’alçada del pit o en una posició allunyada del contrari.

 La trajectòria de la pilota en la passada a de ser el més

recta possible, precisa i forta (no violenta) per evitar la
intercepció de l’adversari.

 S’ha de buscar una extensió del braç o braços amb un cop

final del/s canell/s.

 La pressa de la pilota ha de ser amb els

tous dels dits.

4.3.2 Tipus de passades (fonamentals):

 La passada de pit amb dues mans: S’inicia agafant la pilota

amb les dues mans a l’alçada del pit amb els colzes en
posició natural (ni molt oberts ni molt pegats als costats),
es realitza el llançament amb una extensió total dels braços
fent un cop de canells al final, fent que quedin

INSTITUT LO PLA D’URGELL 10 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

mirant cap a fora i els polzes cap al terra.

 La passada de pit amb una mà: S’inicia igual que l’anterior

però a l’hora del llançament la pilota es situa a un dels
costats del tronc per tal que la mà d’aquest empenyi la
pilota endavant provocant l’extensió total del braç.

 Passada picada: és igual que les anteriors però la pilota es

dirigida cap al terra abans de que la rebi el company.

 Passada amb dues mans per damunt del cap: s’inicia amb la
pilota agafada amb dues mans per damunt i enrera del cap. El
llançament es fa empenyent amb les dues mans cap endavant
estirant totalment els braços i fent el cop de canells final

INSTITUT LO PLA D’URGELL 11 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

 Passada de beisbol: s’inicia amb la pilota agafada amb les

dues mans a l’alçada del cap a un dels seus costats. El
llançament es realitza tirant una o les dues mans cap enrera
per tornar empenyent la pilota amb la mà del costat fins a
la seva extensió cap a endavant i cap a dalt. Cal tenir en
compte que el moviment es acompanyat per tot el cos.

 Passada de mà a mà: s’utilitza quan el company receptor esta

molt a prop. La pilota es lliura amb una o les dues mans a
les mans del receptor de forma suau.

4.4. RECEPCIONS

La recepció de la pilota ha d’anar molt coordinada amb la passada,

ja que és la fase final d’aquesta i consisteix a rebre la pilota
d’un company d’equip. La passada que permet fer cistella en la
següent acció del receptor es diu assistència.

4.4.1 Tipus de recepcions:

 Recepcions estàtiques, quan el receptor està quiet. S’ha de

rebre la pilota amb el braços semiestirats i amb les mans
ben obertes i enclotades. Amb una flexió de braços s’intenta
amortir la velocitat que porta la pilota.

 Recepcions dinàmiques, quan el receptor esta en moviment. El

contacte amb la pilota es fa, primerament, amb la mà més
allunyada del costat per on arriba per acabar agafant-la amb
les dues mans.

4.5. EL TIR O LLANÇAMENT A CISTELLA

El tir és el llançament de la pilota a cistella amb l’objectiu que

entri pel mig del cèrcol i així culminar el joc d’atac.

4.5.1 Característiques per a un bon tir:

INSTITUT LO PLA D’URGELL 12 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

 Suavitat: la velocitat de la pilota no ha de ser molt gran.

 Efecte: la pilota es el seu recorregut cap a la cistella ha

de donar voltes cap enrera.

 Alçada: la trajectòria de la pilota ha de ser una paràbola

d’alçada mitja. de forma que l’angle de caiguda sigui
suficient perquè la pilota entri a cistella.

4.5.2 Tipus de tirs:

 Tir estàtic o lliure: partint de la posició bàsica d’atac es

col·loca la mà de llançament davall de la pilota i l’altra
pel lateral, agafant-la amb els tous dels dits. Braç i
avantbraç en angle de 90º. Per llançar realitzem una
extensió de genolls i braç executor al mateix temps i
s’acaba amb una flexió del canell.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 13 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

 Tir en safata: es realitza en carrera i el més a prop

possible del cèrcol. El tir es pot efectuar amb un avanç
previ botant, o bé després de rebre la pilota d’una passada
en carrera.

L’acció comença agafant la pilota amb les dues mans pels

tous dels dits i fent una batuda vertical amb el peu
contrari de la mà de llançament i doblegant el genoll de la
cama de tir, es porta la pilota cap dalt mentre es col·loca
la pilota damunt de la mà de llançament amb els dits mirant
el cèrcol, que, finalment, impulsaran la pilota suaument cap
a cistella en el punt més alt.

L’entrada a cistella s’executa amb la mà del costat més

allunyada del defensor i la del costat de l’entrada. Si el
jugador avança botant, ha d’agafar la pilota quan ambdós
peus estan a l’aire i la cama de tir va cap a endavant. La
pilota s’agafa a prop de la cintura amb les dues mans. Els
braços estan doblegats i protegeixen la pilota, tenint la
pilota a les mans, es realitza dos recolzaments, el primer
més llarg en llargada, amb la cama de la mà de tir i el
segon en alçada amb l’altra, buscant verticalitat i
equilibri.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 14 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

 Tir en suspensió: es realitza quan el jugador llança a

cistella sobre el salt. Conta de 3 fases: Batuda i pujar la
pilota a la posició de tir, llançament de la pilota (igual
que l’estàtic) i caiguda equilibrada al mateix lloc del salt

 Tir de ganxo: en la seva posició inicial per a la seva

execució l’atacant dóna l’esquena a la cistella. Es realitza
el tir saltant, impulsant-se amb el peu contrari a la mà de
tir, al mateix moment que es fa pujar la pilota, agafada amb
les dues mans prop del cos, i fent un gir amb el cos per tal
de donar la cara a la cistella, quan el braç de llançament
agafa la pilota i l’aixeca pel costat llunyà de la cistella
i per sobre el cap llança a cistella amb un cop de canell.

 Esmaixada o mat: es realitza fent un salt vertical a prop de

cistella per tal d’impulsar directament la pilota de dalt a
baix dins de la cistella, amb una o dues mans.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 15 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

4.6. ALTRES GESTOS TÈCNICS

4.6.1 L’aturada

És l’aturada del jugador que porta la pilota. N’hi ha de dos

tipus: D’un temps, quan els dos peus toquen a terra alhora; i la
de 2 temps, que es realitza mitjançant una passa, o sigui, els
peus toquen al terra alternativament, un després de l’altre.

4.6.2 Pivotar

És l’acció en què es fixa un peu a terra (peu pivot) quan tenim la

pilota a les mans, perquè l’altre peu tingui mobilitat en totes
les direccions. En l’aturada d’un temps es pot escollir el peu de
pivot, en canvi en la de 2 temps, el peu de pivot és el primer peu
que recolza amb el terra, i generalment el més endarrerit.

4.6.3 El rebot

És l’acció de recuperar la pilota després d’un tir a cistella que

no entra. Pot ser d’atac quan ho fa el mateix equip qui llança o
defensiu si l’ho fa l’equip defensor.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 16 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

4.6.4 La finta

És l’engany que efectua un jugador per desfer-se d’algun defensor.

Es pot fer amb i sense pilota, per tant aquesta tècnica, la poden
fer els atacant com els defensors.

4.6.5 El marcatge

Es realitza en posició bàsica defensiva entre la cistella i

l’atacant, i amb molta concentració. S’ha d’actuar de forma
diferent en funció del jugador que ataqui, així quan el jugador:

 L’atacant té la pilota a les seves mans i ja l’ha fet

botar, el marcatge és en proximitat i agressiu.

 L’atacant no ha començat a fer botar la pilota o ho esta

fent, el marcatge ha de ser de prop i preparats per
rectificar la posició.

 L’atacant no està en possessió de la pilota, el marcatge ha

de ser a distància i veient el jugador i la pilota.

atacant amb pilota atacant sense pilota

INSTITUT LO PLA D’URGELL 17 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

4.6.6 El bloqueig

És l’acció en que un jugador que no té la pilota s’interposa en la

trajectòria del defensa que marca un company, sense fer falta.

4.6.7 El Tap

És una acció defensiva on un jugador defensor desvia un tir

efectuat anteriorment per un atacant. Perquè sigui legal, el
defensor no pot tocar el jugador atacant ni desviar la pilota en
la seva trajectòria ascendent.

5. FONAMENTS TÀCTICS

La tàctica al bàsquet, com a tot es esports d’equip, és el conjunt

de decisions que es prenen en posar en pràctica un sistema de joc
d’atac o de defensa per aconseguir els objectius respectius
(aconseguir punts o que no te’n facin). Aquests sistemes de joc
els posen en practica els jugadors de l’equip, especialitzats en
diferents funcions i situació en el camp, segons les seves
característiques tècniques, físiques i l’evolució del joc.

5.1. POSICIÓ DELS JUGADORS SOBRE LA PISTA

a) Base: és el director del joc; té un gran domini de la pilota i

capacitat d’organitzar i comunicar-se amb els companys. Solen
ser jugadors de menys estatura i més ràpids.

b) Aler: té la responsabilitat d’anotar punts a la cistella des

d’una distància llarga o mitja, o amb entrades. Es mou pel
perímetre de l’àrea i és un gran llançador.

c) Escorta: és qui ajuda al base a pujar la pilota per efectuar

accions ofensives. Les seves característiques tècniques i
físiques combinen de base i les de l’aler.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 18 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

d) Pivot: és l’encarregat dels rebots i de buscar bons llocs per

llançar des de sota la cistella i de tapar les entrades dels
pivots contraris. És un jugador alt i fort.

e) Pivot alt: és un jugador alt, que juga d’esquena a la cistella,

igual que el pivot, però que té més mobilitat per entrar i
sortir de la zona i participar en el joc exterior de l’equip.

5.2. SISTEMES DE JOC

5.2.1 Els sistemes de joc de defensa

La defensa és el conjunt d’accions d’un equip per impedir la

progressió dels contraris cap a la pròpia cistella, evitar que
facin bàsquet, recuperar la pilota i passar a l’atac. Tipus:

 Defensa individual: cada jugador de l’equip fa un marcatge a

un atacant concret de l’altre equip.

 Defensa en zona: cada jugador defensa una zona específica

del camp, normalment la zona al voltant de la cistella,
independentment del jugador atacant que s’hi trobi. Algunes
modalitats són les següents:

 2/3: Dos jugadors avançats i tres prop de la cistella.

Pretén provocar el llançament exterior i assegurar el
rebot defensiu.

 2/1/2: Dos jugadors avançats, un al mig de la zona i

dos prop de la cistella. Permet fer el contraatac.

 1/2/2: Un jugador avançat, dos al límit de la zona i

dos prop de la cistella. És un sistema de joc més
pressionant i més agressiu.

 Defensa mixta: utilitza tots dos tipus de defensa. Alguns

jugadors defensen en zona i altres fan el marcatge
INSTITUT LO PLA D’URGELL 19 JAUME CAPDEVILA SECANELL
ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

d’algun atacant. S’utilitza quan algun jugador de l’equip

contrari destaca especialment.

5.2.2 Els sistemes de joc d’atac.

L’atac és un conjunt d’accions d’un equip quan té la possessió de

la pilota i es caracteritza per la necessitat de progressar cap a
la cistella contrària, amb l’objectiu de marcar punts. Els
sistemes d’atac més comuns són els següents:

 Contraatac: És una acció ràpida d’atac que consisteix a

arribar a la cistella contrària amb avantatge numèric de
jugadors abans que l’altre equip organitzi la seva defensa.

 Contra una defensa individual: Les tècniques a utilitzar són

el treball d’un contra un amb varietat de fintes, maneig de
la pilota i altres gestos tècnics per desfer-se del marcatge

 Contra sistemes zonals: Es refereix a la situació inicial

dels jugadors davant de cada tipus de defensa de zona.
L’objectiu és superar l’equip contrari, per la qual cosa cal
col·locació, iniciativa, ajudes, tenir l’adversari ocupat,
etc. Els sistemes més utilitzats són:

 2/1/2: Dos jugadors al fons al costat de la zona, un al

mig a la zona del tir lliure i dos davant de triple.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 20 JAUME CAPDEVILA SECANELL

ELS ESPORTS COL·LECTIUS : EL BÀSQUET

 1/3/1: Un jugador al fons a un costat de la zona, tres

al mig a la mateixa alçada de la zona tir lliure i un
al davant fora la línia de triple.

INSTITUT LO PLA D’URGELL 21 JAUME CAPDEVILA SECANELL