ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA FUNCIONAL DE

L’ESPORT I DE L’EXERCICI FÍSIC

Jofre Guixé Bertran - 1r CAFE + Ed. Primària
 ESTRUCTURA DE L’EXERCICI FÍSIC
APUNTS TEÒRCIS – PART GONZALO GIL
APROXIMACIÓ AL CONC EPTE EXERCICI FÍSIC

QUÈ ÉS L’EXERCICI FÍSIC?  terme conceptualitzat de forma molt dispersa ( necessita un acotació terminològica )

 Acció o conjunt d’accions motrius (conjunt de moviments o postures corporals) que suposen un esforç físic-corporal, NO
mental, que estan concebuts i elaborats de forma racional, estan dissenyats en funció d’un cert objectiu de millora (
determinades capacitats, habilitats o estructures corporals ), disposats de forma sistemàtica, ordenada i repetida.
 El concepte de millora fa referència a augmentar, optimitzar, mantenir...
 Existeixen múltiples tipus d’exercicis físics de característiques i formes d’organització molt disperses
 L’exercici físic es l’element bàsic en la configuració de les sessions d’entrenament, classes d’EF.....

CONSIDERACIONS QUE COMPLEMENTEN LA DEFINICIÓ D’EXERCICI FÍSIC

 El terme exercici físic s’utilitza en excés en el llenguatge col·loquial

 S’utilitza com a sinònim de realitzar qualsevol activitat o pràctica física

INTENCIONALITAT DE L’EXERCICI FÍSIC

 Determinar l’exercici per el qual vull aplicar l’exercici físic és clau ( aquest ha de ser concret, ambiciós, però realista )

NECESSITATS

ORGÀNIC
OPERACIONAL
ESTRUCTURAL

OBJECTIU/
MILLORA

FUNCINAL RELACIONAL

EMOCIONAL

BENEFICIS DE L’EXERCICI FÍSIC

 Estan relacionats amb els objectius

 Prevé malalties

 Millora la qualitat física i el funcionament de l’organisme

 Augmenta l’esperança i la qualitat de vida

 Ajuda a dormir

 Afavoreix les relacions socials i fomenta valors polítics

 Millora la salut mental

L’EXERCICI FÍSIC EN LES DIFERENTS ÈPOQUES

 Al llarg de la història el concepte exercici físic ha tingut diferents connotacions

 Durant la història l’exercici físic s’ha desenvolupat en el seu element d’aplicació pràctica però els seus components teòrics han
estat perfeccionats de forma relativament recent

 L’EF ha estat estrictament relacionat amb les concepcions que s’han tingut en les diferents cultures.

La importància de l’aplicació de l’EF incideix en la millora de múltiples aspectes de la persona.

 A l’actualitat l’exercici físic es troba ubicat en diferents àmbits específics ( rendiment, salut, formatiu, oci )

GLOSSARI (ÉS NECESSARI DIFERENCIAR ELS SEGÜENTS ASPECTES)

 MOVIMENT: Canvi de posició, d’estat o evolució d’un cos respecte a un entorn de

referència.
 ACCIÓ MOTRIU: Tot moviment realitzat per l’home per a la consecució d’un
objectiu.
 MOTRICITAT: Tot el repertori d’accions motrius que pot desenvolupar el
ser humà. Conjunt de moviments que pots arribar a desenvolupar.
Herència genètica

La motriu depèn de :
El que hagis aprés, allò ontogenètic.

 ACTIVITAT: Conjunt d’accions motrius (moviments) que s’agrupen

amb una família, amb un sentit unitari.
 HABILITAT MOTRIU: Acció motriu eficaç (amb un grau de
competència). A.M. amb un punt d’eficàcia.
 EXERCIC FÍSIC: Moviment o acció realitzada amb un objectiu
específic de millora.
 ESPORT: Activitat o pràctica realitzada.
CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ DE L’EXERCICI FÍSIC

SEGONS EL SEU ÀMBIT D’APLICACIÓ

EXERCICIS FÍSICS DEL RENDIMENT

Rendiment: Recurs per aconseguir un resultat motriu òptim o de rendiment màxim,

enfront a un compromís motor especialitzat: esportiu o laboral.

- OBJECTIU: Millorar el rendiment esportiu.

- Ha de ser eficient – buscar el mínim desgast amb el màxim rendiment.
- Són estrictes (controlades totes les seves varietats).
- Càrregues variades.
- Individualitzat.
- Utilitzen equipaments i material especialitzat,.
- Sempre plantejat per un tècnic esportiu.

EXERCICIS FÍSICS DE LA SALUT

Salut: Com a teràpia de manteniment o millores de la salut, i de prevenció o rehabilitació

de patologies, malalties o lesions, cap a la consecució d’una bona qualitat de vida.

- OBJECTIU: Potenciar algun element que ens ajuda en la salut de les persones.
- Utilitzat com a teràpia. Per millorar aspecte de salut i millorar patologia o
prevenir lesions.
- Intensitat moderades.
- Individualitats i adaptats (si està lesionat).

EXERCICIS FÍSICS EDUCATIUS

Educació: com instrument que faciliti la formació integral de la persona i contribueixi a

la millora del desenvolupament físic.

- OBJECTIU: L’aprenentatge i el desenvolupament de capacitats individuals.

- Importància de criteris d’aplicació segons mètodes pedagògics.
- Adequats a les característiques del grup.
- Certa flexibilitat.
- Varietats.
- Preferentment lúdics.

EXERCICIS FÍSICS D’OCI

Oci: com recurs per la optimització i gaudir del temps lliure i la diversió com a element
de relació social.

- Utilitzat com a recurs per a la optimització i la diversió del temps lliure.

- OBJECTIU: Ocupació del temps lliure i la diversió.
 - Importància al criteri de component motivador i de tracte.
- Molt variats.
- Intensitats variades.
- Propostes agradables – divertides – variades.
- Importància del component de relació social.
- Procura qualitat i seguretat en la realització de l’exercici.

 Diferència entre escolar i rendiment  Escolar principalment propostes divertides

i agradables i en el rendiment no te perquè.

SEGONS LA PARTICIPAC IÓ QUANTITATIVA CORPORAL LA QUANTITAT DE SEGM ENTS CORPORALS QUE
PARTICIPEN EL L’EXECUCIÓ DE L’EXERCICI

o ANALÍTICS  són aquells que incideixen en un tant per cent molt reduït dels segments corporal ( menys del 30 %
 Treball específic d’una articulació o grup muscular concret
 Dissecció d’un moviment global en part
 Treballs específics de força, potència, flexibilitat
 S’utilitzen tant en el rendiment com en la rehabilitació
o SINTÈTICS  incideixen en un 30-60% dels segments corporals
 Participació combinada de varies articulacions o músculs ( tren superior, tronc, tren inferior )
Major mobilització dels segments
 S’utilitza en treballs de força, potència o coordinació intermuscular
o GLOBALS  són aquells que incideixen en més del 60% dels segments corporals
 Elevada varietat de moviments
 Moviment natural
 Elevada capacitat d’expressió motiu
S’utilitza en treballs d’entrenament orgànic-funcional ( cardio )

 SEGONS EL GRAU D’ES PECIFICACIÓ DE L’EXE RCICI

o ANALÍTICS  propis d’una modalitat concreta

o GLOBALS  aptes per a múltiples modalitat

 SEGONS L’ORIGEN DE LA FORÇA CAUSANT DE L’ACCIÓ  SEGONS LA PROCEDÈNCIA DE LES FORCES

QUE CAUSEN EL MOVIMENT

o ACTIUS  aquells exercicis la força de l’origen dels quals es produït per forces dels elements del propi subjecte o
per l’acció pròpia de la regió muscular implicada
 EXERCICIS CONDUÏTS O GUIATS  controlo l’acció en tot el seu recorregut ( curl )
 IMPULSATS O DE REBOT  contracció energètica i inèrcia que finalitza l’acció
 ONDULATORIS  transmissió de forces encadenades finalitzant l’acció en un altre segment ( llançament de
javelina )
o PASSIUS  aquell exercicis la força de l’origen dels quals esta produït per forces o elements aliens al propi subjecte
  RELAXATS  mobilització amb amplitud lliure
 FORÇATS  mobilització de màxima amplitud
 MANIPULACIONS mobilització per damunt dels límits articulars
o AUTOPASSIUS  aquells exercicis la força de l’origen dels quals esta produïda per accions externes
o COMBINATS O MIXTES  aquells exercicis en l’acció dels quals es combinen forces internes i externes al grup
muscular implicat del propi subjecte
 AJUDATS
 RESISTITS

PRINCIPIS QUE JUSTIFIQUIN L’APLICACIÓ DE L’EXERCICI

 A l’elaborar i aplicar l’exercici físic, s’han de contemplar una sèrie de lleis i determinats principis d’aplicació que permetin la
consecució d’una millora òptima

LLEIS  normes generals que justifiquen l’aplicació de l’exercici

PRINCIPIS 

LLEIS

LLEI D’ADAPTACIÓ A L’ESFORÇ

 Capacitat orgànica i funcional que té el nostre organisme per a reaccionar davant un esforç i adaptar-se vers l’aplicació d’una
càrrega ( l’organisme reacciona i s’adapta davant un estímul

 Té una relació directa entre la càrrega i recuperació i Contempla els principis de sobre compensació ( té una relació directa entre la
càrrega i recuperació )

PRINCIPI DE SOBRECOMPENSACIÓ  al aplicar una carga a un cos aquest reacciona en un descens del rendiment ( fatiga ). No
obstant, a l’acabar l’esforç i després d’un període de recuperació adequat l’estat supera els valors de rendiment inicials ( es produeix
una millora )

PRINCIPI DE RELACIÓ ENTRE CÀRREGA I RECUPERACIÓ  la recuperació dependrà de la càrrega aplicada anteriorment ( si la relació
no es òptima no hi ha millora i pot donar-se inclús una sobrecompensació negativa ).

PRINCIPI DE CONTINUÏTAT  l’entrenament ha de ser continu i progressiu per a una millora

LLEI DE L’ESFORÇ ÚTIL

 Capacitat del subjecte de respondre de forma òptima davant esforços específics repetits ( de forma continuada )

 Els estímuls repetits provoquen l’eliminació d’esforços innecessaris ( com més repeticions millor execució ) però amb una aplicació
de l’esforç adequat i suficient

PRINCIPI DE L’ESTÍMUL EFICAÇ  es requereix l’aplicació d’una càrrega suficient per recuperar un mínim d’intensitat i duració que
causi l’efecte de sobrecompensació

PRINCIPI DE REPETICIÓ I CONTINUAT  les càrregues s’han d’aplicar de forma adequada, repetida i continuada per tal que la millora
sigui constat i progressiva

PRINCIPI D’ESPECIALITZACIÓ  pretén adaptar la naturalesa de les cargues als requeriments específics de cada modalitat o disciplina
Deportiva
LLEI DE L’ESFORÇ MÀXIM

 Capacitat orgànica del subjecte de reaccionar amb una màxima adaptació davant un esforç de màxim suportable

 Implica risc de provocar situacions de sobreesforç, sobrecàrrega o lesions

 Aquesta llei està ideada per esportistes d’alt rendiment, no a nivell formatiu o d’oci

PRINCIPI DE PROGRESIÓ  es necessari augmentar les càrregues de forma progressiva

PRINCIPI D’INDIVIDUALITZACIÓ  es requereix adaptar les càrregues a les característiques i a les necessitats físiques pròpies de cada
persona

CONSIDERACIONS

L’exercici pot ser com un medicament, és l’encarregat d’aplicar una càrrega. Destacar els diferents beneficis que
suposen per a la persona, l’aplicació de l’exercici als diferents àmbits:

PREGUNTES FREQÜENTS:

 Que succeeix si a l’aplicar càrregues d’entrenament continuades, la recuperació entre elles és

insuficient?
 No existeix millora de rendiment, inclús es pot provocar un descens.
 Una única càrrega d’entrenament provoca una millora perdurable del rendiment?
 Una millora, però no és perdurable.
 Que succeeix si la intensitat de la càrrega és molt elevada?
 El temps de recuperació té que ser major, la duració de l’exerciciha de
ser més curta i en principi tindria d’haver més supercompensació, però
estarà a la zona de risc on pot haver lesions i sobrecarregues.

EXERCICIS SEGONS LA PARTICIPACIÓ QUANTITATTIVA CORPORAL

Hi ha tres tipus: Analític, sintètic, global.

ANALÍTICS

 <30 % dels grups musculars

 Treball específic d’una articulació o un grup muscular concret. Recorregut del’articulació és
molt localitzat i de baixa varietat.
Dissecció d’un moviment global en parts.
 Carietat de moviments i recorregut.
 En treballs específics.
 Està orientat en la rehabilitació.
 Exemples: Aixecament de peses de braç, Sortida dels 100m
SINTÈTICS

 Participació combinada de regions musculars.

 Major mobilitat de segments que l’anterior.
 En treballs específics.
 30-60% dels grups musculars
 Coordinació intramuscular.
 Exemples: Tronc o tren superior: Un squad.

GLOBALS

 Participació d’un elevat nombre de segments musculars.

 Elevada varietat de moviment i recorregut ampli.
 Moviment més natural. (amb totes les seves parts)
 Contempla l’entrenament orgànic.
 Elevada capacitat d’expressió motriu.
 60-100% dels grups musculars
 Exemples: Llançar una pilota medicinal flexionant tot el tronc, Carrera contínua:general.

 Quins són millors? Depèn de :

L’objectiu a treballa.
 De la zona.
 Del moment de la temporada.
 De l’àmbit d’aplicació.

MODEL DE FITXA TÈCNI CA

 s’ha de tenir en compte l’objectiu, la incidència o activació, el procediment i els recursos

 a la fitxa tècnica sol s’han de mostrar els elements que siguin rellevants per a reflectir les característiques de l’exercici concret

1. Títol / descripció de l’exercici

2. Objectiu
3. Caràcter
3.1 Càrrega ( volum, intensitat, duració, freqüència, recuperació, densitat i volum )
3.2 Grup ( participant )  nombre de participants i característiques, rols i forma d’agrupació
3.3 Material  nom, quantitat i criteris d’utilització
3.4 Espai  tipus, dimensions i criteris d’utilització
4. Descripció escrita  explicar les accions a executar però amb paraules ( posició inicial-desenvolupament-posició final )
5. Representació gràfica  explicar l’exercici amb dibuix ( complet i ordenat, precís i sintètic )
6. Consideracions  consells, criteris de seguretat, errors i valoracions
 7. Variants  element de posició, execució, càrrega ( petits canvis però mateixa essència i mateix objectiu )
8. Referències

o DESCRIPCIÓ ESCRITA  explicar amb paraules

 Ha de ser completa i ordenada ( ha de contenir l’explicació completa del moviment )

 Ha de ser precisa ( definir adequadament les accions utilitzant la terminologia tècnica )

 Ha de ser sintètica ( descriure les accions de forma correcta i breu explicant tant sols l’essencial )

 Les consignes d’execució han d’anar escrites entre cometes

 Partint de la postura...amb els segments corporals...disposats de forma.....utilitzant el material....situats en l’espai..... ( POSICIÓ

INICIAL )

 Realitzar l’acció de......mitjançant l’acció dels segments corporals..... ( DESENVOLUPAMENT )

 Finalitzant amb la posició de...... ( POSICIÓ FINAL )

 ESTRUCTURA DE L’ESPORT
APUNTS TEÒRCIS – PART GERARD LASIERRA
FACTORS D’ESTUDI DE L’ESPORT

EL JUGADOR  Els seus moviments, personalitat, aprenentatge, desgastenergètic.

L’IMPACTE I APLICACIONS DE L’ESPORT Moviment social, repercussionseconòmiques,

evolució i història, normes i lleis.

LES CARACTERÍSTIQUES DE L’ESPORT

 Són manifestacions que existeixen per si mateixes, tot i estar creades per l’ésser humà (realitat
òntica = empirisme).
 Tenen una lògica interna.
 Tenen unes lleis pròpies que s’han de complir. El jugador pot escollir comvulgui, però sempre
ha de seguir unes normes.

LA CIÈNCIA DE L’ESPORT

 L’esport va sorgir com a fenomen social molt després de la implantació de les ciències
tradicionals.

 Moltes ciències de l’esport no tenen un mateix centre d’interès, defensen un mètodecientífic

i l’apliquen al sol.

 Hi ha molta confusió a l’hora de definir les ciències esportives:

o Els tècnics esportiu parteixen de les seves experiències pròpies, el que comporta
un buit de conceptes i termes.
o Les ciències aplicades plantegen diferents perspectives i mètodes, i a la vegada
valoren més el mètode científic que l’objecte d’estudi.

PRAXEOLOGÍA COM A DISCIPLINA CIENTÍFICA

L’esport es un fenomen complex i divers que impedeix l’existència d’un camp específic de les Ciències de l’Esport. Existeix la pràctica
deportiva, no la ciència esportiva.

 Cap ciència pot explicar totalment l’esport, però les ciències aplicades SI poden explicar l’imprescindible de l’esport

OBJECTE D’ESTUDI  tracta d’analitzar el joc i l’esport com una realitat òntica

 es centra en l’anàlisi de la lògica interna del joc ( estructura-funcional )

 a partir dels criteris de la lògica externa desenvolupa una dimensió decisional, emocional, biològica, social i
expressiva

MÈTODE D’INVESTIGACIÓ  adopta mètodes d’investigació ja acceptats per la comunitat científica ( teoria de sistemes,
estructuralisme, funcionalisme, teoria de la acció, teoria del joc )
LES APORTACIONS DE PIERRE PARLEBAS

 “No hi ha cap disciplina científica que pugui explicar l’esport.”

 Té com a objecte d’estudi el que poden i el que no poden fer els jugadors.

L’OBJECTE D’ESTUDI DE LA PRAXEOLOGIA

o Estudia les accions motrius que sorgeixen de qualsevol situació esportiva olúdica.
o Analitza l’esport en estat pur, amb independència dels seus participants.
o Construir una gramàtica del joc i l’esport.
o Crear un àmbit original d’estudi.

L’OBJECTE D’ESTUDI: LES ACCIONS DE JOC

 Són la conseqüència d’una determinada relació.

o La ciència ha de tenir un objecte d’estudi; és a dir, que ningú més la estudiï.

o L’objecte d’estudi siguin les accions de joc és el que demana “INEF”. Ja que, coma ciència sola no
val. Perquè diferents ciències ja la estudien: psicologia, anatomia, fisiologia...
o Les accions (les quals són limitades; regulades x reglament) no es veuen, el que més es veu és la
conducta (la qual és infinita; cada subjecte realitza l’acció a la
seva manera).  Es creen a partir d’accions de joc i condicionades x reglament.
 Ex: Una acció és la de regat. En canvi, una conducta seria la forma de regatejarde cada
subjecte
 Anàlisis de les regles del joc

Les accions que permet el

regles son finites i
LÒGICA INTERNA
limitades. No s'observen,
son teòriques

L'objecte d'estudi de la
praxologia es l'ACCIÓ
MOTRIU

OBJECTE D'ESTUDI

Anàlisis de les capacitats

dels jugadors i dels equips

Les conductes que

depenen de les
LÒGICA EXTERNA
característiques personals.
S'observen a la pràctica

L'objecte d'estudi d'altres

ciències es LA CONDUCTA
MOTRIU

La praxeologia doncs, estudia les accions de l’esport sense considerar el nom ni els cognoms del jugador. No considera les conductes
d’un jugador. No considera accions no Deportiva i no considera els contextos virtuals, és a dir aquells en els que l’estructura espai-
temporal no es pertinent

LÒGICA INTERNA

L’esport com a sistema:

 Lògica interna: allò que es imprescindible.

 Criteris que pertanyen a la lògica interna:
o Informació de l’entorn:
 Espai
 Mòbil/ implement
o Informació de persones:
 Interacció amb companys.
 Interacció amb adversaris.
o Reglament ( tot allò que està sota el mart regulador del reglament )
SISTEMES RESULTANTS: TAXONOMIES – PARLEBAS (1980)

o Sociomotriu amb companys.

o Psicomotors sense companys.

QUADRE RESUM APORTACIÓ PARLEBAS

 Lògica interna  parlem d’aspectes situcionals, i altres d’interacció (companys,adversaris, espai). És la

praxeologia. Són prescindibles per analitzar l’esport.

 Lògica externa  Condiciona a l’esport, però no és imprescindible. Conducta del jugadorfora l’esport, entrenador,
graderia, àrbitre.

QUADRE RESUM. APORTACIONS PARLEBAS (2001)

 Objecte d’estudi: Acció motriu.

 Metodologia: Teoria sistèmica.

DEFINICIÓ DE L’ESPORT

Existeixen multitud de possibilitats. Utilitzar tots els arguments possibles provoca reaccions positives o negatives al fenomen esport.

 Es necessari partir d’uns criteris que determinen la inclusió o exclusió d’una determinada pràctica com a esport, de manera
que hem d’aclarir que és i que no és esport

Per que sigui esport ha d’haver-hi una tasca motriu el resultat de la qual impliqui victòria o fracàs

Per a que sigui esport han d’existir unes regles i ha d’estar institucionalitzat

Ha de tenir un caràcter lúdic

Ha d’implicar competitivitat

1. SITUACIÓ MOTRIU

Conjunt d’elements que condicionen l’acció motiu de una o més persones que en un medi físic determinat realitzen una tasca motriu

La situació motriu es realitza en un context amb significació pràxica descartant-se contextos virtuals

TIPUS DE INTERACCIÓ MOTRIU

 Essencial

 Participants en un mateix temps i espai ( atletisme NO perquè cadascú té un carril )

 Inessencial

Participants NO en un mateix espai o temps ( trampolí, primer salta un després l’altre )

 NO participants ( públic, àrbitre, entrenador )

TIPUS DE SITUACIÓ MOTRIU

 Situació Psicomotriu  interacció inescencial ( records, no competeixen contra ningú físicament )

 Situació Comotriu  interació inescencial ( gimnàstica rítima de grups )

 Situació Sociomotriu  presència d’interacció essencial ( handball )

2. CARÀCTER LÚDIC

L’esport es va iniciar com a jocs esportius amb una finalitat lúdica. No obstant però, existeix una progressiva desludificació en el
procés d’evolució del joc esportiu a l’esport
 3. REGLAMENT O INSTITUCIÓ

 El reglament intenta que un esport es jugui a un major nombre de llocs i de la mateixa manera ja que sinó no són comparables els
diferents resultats ( es creen unes regles estipulades )

4. COMPETICIÓ

 Saber fer alguna cosa

 Saber fer alguna cosa millor. COMPETICIÓ ( Competidors )
 Saber fer alguna cosa millor que els altres
 Saber fer alguna cosa millor contra els altres. OPOSICIÓ ( Oponents )

TRETS PERTINENTS DE L’ESTRUCTURA FUNCIONAL DE L’ESPORT = LÒGICA INTERNA

O EL REGLAMENT

 És el paràmetre estructural superior

 Per ordre de jerarquia condiciona els altres paràmetres

 L’esport esta delimitat per un sistema de regles

 Existeixen regles essencials i no essencials

 Part més important de la lògica interna

REGLES FORMALS  QUINS ELEMENTS HI HA

Dimensions, puntuació, material, nombre de jugadors, temps de joc

REGLES FUNCIONALS  COM ES JUGA

 regles del desenvolupament de l’esport, accions permeses i prohibides

REGLES DE CONDUCTA  COM CUMPLIR ELS ESTÁNDARDS DEL JOC NET

regles de conducta a complir a part de les establertes en el joc

 O L’ESPAI DE JOC

 GRAU D’ESTABILITZACIÓ

 POLO DOMÈSTIC  mig estable i estandarditzat. NO INCERTESA

 POLO DOMÈSTIC  mig semiestandaritzat
 POLO SALVATGE  mig inestable i no estandarditzat. INCERTESA
 ZONES FIXES  delimitades, prohibides ( pintades )
 ZONES VARIABLES  no delimitades

 SUB ESPAI

 ZONES FIXES  àrea de f11

 ZONES VARIABLES  fora de joc

O EL TEMPS DE JOC

 TEMPS EXTERN  es el temps reglamentari ( partit de 90’ + possible afegit )

 TEMPS INTERN  utilització del temps per part de l’esportista ( guanyo  perdo temps )

O EL MATERIAL ESPORTIU

 Aparell fixos  anells, barres

 Aparells mòbils  vehicles
 Material mòbil  tanques d’atletisme, potro gimnàstica
 Mòbil  pilota, volant, disc, martell
 Implement  raqueta, bat, arc
 Altres materials  música
 Equipament  guants, botes

O TÈCNICA I TÀCTICA

LA TÈCNICA COM A RELACIÓ AMB EL CONTEXT

 La tècnica es adaptativa i s’utilitza per tal d’adaptar-se a les circumstàncies

 La tècnica es la coordinació individual i col·lectiva i l’adaptació al context

 La tècnica es un sinònim d’aprenentatge ja que sempre es pot seguir millorant una tècnica ( hi ha una evolució, és un procés
constant )

La tàctica es restringeix a les situacions d’oposició de jugadors ( 1x1 ) o d’equips

DEFINICIÓ PRÒPIA

 Tàctica: Tot allò que te relació amb la presa de decisions, el raonament per elqual decidir una acció o una altra.
 Tècnica: Com és l’acció, element bàsic
MANIFESTACIONS DE LA TÈCNICA EN DIFERENTS ESPORTS

COL·LABORACIÓ NO COL·LABORACIÓ

OPOSICIÓ TÈCNICA INDIVIDUAL TÈCNICA INDIVIDUAL

TÈCNICA COL·LECTIVA TÀCTIVA INDIVIDUAL
TÀCTICA INDIVIDUAL
TÀCTICA COL·LECTIVA

NO OPOSICIÓ TÈCNICA INDIVIDUAL TÈCNICA INDIVIDUAL

TÈCNICA COL·LECTIVA

 La tècnica és la coordinació individual i col·lectiva per obtenir la eficiència mecànica( autoperfeccionament del gest )

 La tàctica es l’adaptació i modificació de patrons tècnics en funció de la variabilitat del context per obtenir eficàcia

CONCEPCIONS DE PROFESSIONALS SOBRE EL CONCEPTE TÈCNICA

SEIRUL.LO (2003) "Element automatitzat sense presa de decisions".

Lasierra (1990)  "Moviment automatitzat que s'elimina inconscientment". "Conjunt de gestos d'un esport que s'entrenen amb
repeticions per obtenir una autosuperació"

CONCEPCIONS DE PROFESSIONALS SOBRE EL CONCEPTE TÀCTICA

WEINECK (1988)  "Comportament racional segons la pròpia capacitat de rendiment i l'adversari".

SHOCK (1987) "Ús de paràmetres conscients basats en l'automatització de les execucions més simples"

DIFERENCIACIÓ TÈCNICA/TÀCTICA ( LASIERRA A CLASSE )

 No existeix. Perquè, ni la tàctica ni la tècnica es perceben. És a dir, no es veuen per separat. Les accions tècniques i tàctiques són el
mateix element però s’entrena de diferents maneres.

O ESTRATÈGIA

L’ESTRATÈGIA COM A SITUACIÓ NO PRÀXICA

 L’estratègia és la previsió del futur, la preparació d’un pla teòric d’acció, que desenvolupem en la situació motriu a través de
recursps tècnics i tàctics

 APLICACIÓ DE LA TÀCTICA I L’ESTRATÈGIA A L’ESPORT

ESTRATÈGIA  Objectiu principal ( guanyar ), planificació, globalitat, elaborada per dirigents, en qualsevol esport

TÀCTICA  Objectiu parcial ( marcar un gol ), improvització, centrada en l’adversari, desenvolupada per jugadors, en esports amb
oposició
L’ESTRATÈGIA COM A SITUACIÓ PRÀXICA

 Descarta la visió dualista de que el general/entrenador prenen les decisions i que els jugadors sol apliquen o executen l’estratègia

 ESTRATÈGIA MOTRIU  La decisió implícita en l’acció

 ESTRATÈGIA MOTRIU ESPORTIVA  Estratègia motriu aplicada en una situació motriu i context esportiu

L’ESTRATÈGIA ACABA QUAN LA PILOTA ESTÀ EN JOC, LLAVORS JA ES TÀCTICA

TÀCTICA VS ESTRATÈGIA

ESTRATÈGIA TÀCTICA

1.- Objectiu principal. 1.- Objectiu parcial.

2.- Planificació. 2.- Combat. Improvisació.
3.- Globalitat 3.- Oponent. Adversari.
4.- Elaborada per dirigents. 4.- Desenvolupada per jugador.
5.- Existeix en qualsevol esport. 5.- En esports d’adversari.
Tàctica  Té un objectiu parcial, ara bé tens uns adversaris que fan que hagis d’improvisar, perquè segons el que
farà un defensor o un altre hauràs de prendre una decisió o una altra per veure quina acció motriu fer, per tal de
superar l’objectiu.

jj

INTERACCIÓ MOTRIU

Intercanvi d'informació que

COMUNICACIÓ O
requereix d'emisor,
INTERACCIÓ
receptor, missatge i canal

CONCEPTES

Comportament d'un
COMUNICACIÓ O
participan influeix en un o
INTERACCIÓ MOTRIU
altres comportaments

Efectuada pels participants

INTERACCIÓ MOTRIU
en un espai i temps
ESSENCIAL DIRECTA
concordats

Comportament de tipus
informatiu per afavorir
INTERACCIÓ MOTRIU
TIPUS aquella interacció motriu
ESENCIAL INDIRECTA
essencial directa ( marcar
una jugada a futbol )

Relacions entre individus no

INTERACCIÓ MOTRIU participants i participants en
INESENCIAL un espai no simultàni o en el
temps no simultàni
INTERACCIÓ MOTRIU ESENCIAL INDIRECTA  GESTEMES ( GESTOS )

 Classe d’actituds, mímiques, gestos i comportaments motors posats en pràctica per transmetre una informació

 Són substitutius de les indicacions verbals

 No son accions esportives específiques sinó gestos o còdigs que poden utilitzar-se en contextos no esportius

 Representen un nivell d’elaboració superior al llenguatge

 Representen un nivell d’elaboració inferior al praxema

INTERACCIÓ MOTRIU ESSENCIAL INDIRECTA  PRAXEMES ( ACCIONS PREPARATÒRIES )

 Conducta motriu d’un jugador, específica del del seu esport que té com objectius

 Preparar o afavorir coordinacions de joc complexes entre companys en col·laboracions

 Donar informació falsa o enganyar a l’adversari mitjançant una senyal errònia del seu projecte de joc

 Com a conseqüència, el praxema, encara i ser una acció del joc, no es utilitzada per al seu objectiu de joc sinó com una transmissió
d’informació que pot ser codificada per companys i/o no pugui ser codificada per adversaris

ÉS TOCAR-SE EL CAP PER MARCAR UNA JUGADA D’ESTRATÈGIA EN UN CORNER

INTERACCIÓ MOTRIU INESSENCIAL

 Totes les relacions que puguin desenvolupar els jugadors que no estan contemplades en el reglament del joc

 Totes les relacions que puguin desenvolupar els jugadors amb els no participants

 Àrbitre
 Públic
 Entrenador
 Diferent espai o temps
 Jugadors no participants

INEXISTÈNCIA DE INTERACCIÓ MOTRIU

 Son totes les relacions que poden desenvolupar els jugadors amb qualsevol NO-HUMÀ

 S’exclou la interacció genet-cavall en proves de equitació o altres ja que es consideren una sola unitat

L’ESPORT COM A SISTEMA COMPLEXE

SISTEMA  conjunt de coses que treballen per un mateix objectiu

- Ex: sistema esquelètic ( té varies propietats i es poden veure alterades segons la interacció )

o SISTEMA SIMPLE  ordre, regularitat, conductes determinades, estabilitat. NO estan motivats. NO pensen x ells mateixos
o SISTEMA COMPLEXE  desordre, irregularitat, conducta alterada, variabilitat. NO depèn d’un control extern.+ nº d’elements
= més complexitat ( més complexitat al futbol que al futbol sala )
- EQUIFINALITAT  capacitat del sistema per obtenir un objectiu de diferents maneres
- AUTOORGANITZACIÓ  adaptació segons els interessos i objectius propis
PERSPECTIVA SISTÈMICA:

CAPACTATS I COMPETÈNCIES
 Les Capacitats Condicionals, Coordinatives i Cognitives, s’expressen en unamateixa Acció de Joc. Són indivisibles.
o En situacions d’entrenament, podem incidir especialment en el desenvolupament d’una d’elles, com a mesura
per obtenir un equilibri corrector en la seva aplicació conjunta en competició. Permeten detectar perfils
determinats d’esportistes, i adaptar aquest perfil a un determinat grup de Disciplines esportives. Permeten
especialitzar funcions dins d’una mateixa disciplina esportiva.
o En situació de joc real, cada subjecte integra i coordina les seves capacitats pròpies, per ser competents i
solucionar els problemes. Les competències són l’adaptació de capacitats situades en un context de joc.

FACTORS DE RELACIÓ.
 Són aquells elements del context d’una situació de joc, que per ser variables, obliguen a l’adaptació constant del
jugador. Provenen de l’estructura de l’esport.
 Espai, Temps, Mòvil, Implement , Música,... són factors de relació, als que el subjecte practicant ha d’adaptar-se
simultàniament.
 No existeix un tractament exclusivament interoceptiu, de l’Espai de pràctica. Elmaterial, les condicions climàtiques,
les dimensions, són factors d’adaptació permanent.
 El nivell d’experiència del subjecte, es clau per entendre el tipo de tractament de la informació provinent del context.
 Tot Càlcul de distàncies, trajectòries i velocitats, respecte els factors relacionals,ha d’integrar.se simultàniament. Per
tant , no es només un problema tècnica

MODEL SISTEMÀTIC DE L’ESPORT

Els factors individuals, formen part de la lògica externa. Del sistema de relacions entre les capacitats coordinatives,
cognitives i condicionals, d’un subjecte, apareixen les seves conductes, és a dir, l’expressió observable del seu
comportament en situació de joc.

No existeix cap esport en el que només existeixin factors individuals.

 Quan el subjecte s’adapta a factors relacionals, apareixen les pràctiquespsicomotrius.

 Quan el subjecte, s’adapta a factors interactius, apareixen les pràctiquesSociomotrius.

 SITUACIONS DE JOC: podem definir-les com la conseqüència d’un anàlisis de la Lògica Interna, (teòric), que en funció
del Reglament del joc combina els FACTORS RELACIONS I ELS INTERACTIUS.
 ACCIONS DE JOC: són el llistat teòric de possibilitats d’actuació, de qualsevol subjecte en situació de joc. És un llistat
d possibilitats finit.
 CONDUCTES DE JOC: representen la utilització del model teòric de les ACCIONS DE JOC, permeses
reglamentàriament per part de cada subjecte analitzat com individu,amb CAPACITATS INDIVIDUALS pròpies.
 CAPACITATS INDIVIDUALS: Considerades com de valor neutre, donat que tot anàlisiPraxeològic es basa en l’estudi
d’un jugador, no com individu amb capacitats pròpies.
 FACTORS REALCIONALS: Analitzem únicament la possessió o no del mòvil per part del jugador. L’anàlisi de la situació
espacial o del temps implicaria abraçar excessivescategories per definir les situacions de joc.
FACTORS INTERACTIUS: Considerem l’existència o no de col·laboració´, la existènciao no d’oposició i la situació del
jugador, en defensa o atac. Obviarem l’anàlisi dels esports en els que existeixi la figura del porter, per realitzar un
anàlisi genèric respecte la pràctica de col·laboració oposició. (Lasierra,2008).
EL SISTEMA DE ROLS

 SISTEMA DE ROLS: Funcions que desenvolupen els jugadors en situació de joc.(Parlebas, 2001)
 Depèn de 3 sectors de joc

o INTERACCIÓ AMB ELS ALTRES  puc tocar ? em poden tocar ? ( porter dins l’àrea petita )

o INTERACCIÓ AMB L’ESPAI  puc entrar ? ( a l’àrea de 3 segons del bàsquet )

o INTERACCIÓ AMB EL MÒBIL  tinc la pilota ?

CONCEPTE DE ROL

Conjunt de drets i prohibicions associades als jugadors.

SI les normes permet fer el mateix als jugadors  1 ROL

Si les normes permeten fer coes diferents  X ROLS

EL SISTEMA DE SUBROLS

 El Subrol representa la seqüencia motriu d’un jugador considerat com una unitatbàsica de
comportament.
 Serien aquelles accions que un jugador pot desenvolupar dins del marc d’un Rol.No la seva
forma d’execució.
 Tot i això el nivell de concentració del Subrol, pot dependre del nivell al quevulgui situar-se
l’investigador.
 L’objectiu serà identifica les seqüències de comportament.
 Es manifesta un estudi, el desig en aquest model operatiu de la Praxeologia, de considerar el
protagonista de les pràctiques motrius. El Subrol representa les decisions estratègiques a prendre
per el jugador (Lagardera & Lavega, 2004).
 SUBROLS: 1 ESPORT / 1 ROL: JUGADOR AMB PILOTA ... DIFERENTS SUBROLS (LASIERRA, 2008)

SUBROLS: 1 ESPORT / 1 ROL: JUGADOR AMB PILOTA ... MATEIX SUBROLS: FINALITZAR

SUBROLS: VARIS ESPORTS/ 1 ROL: JUGADOR AMB PILOTA... MATEIX SUBROL:FINALITZAR

ANÀLISI DE L’ESTRUCTURA FUNCIONAL DE L’ESPORT

Jofre Guixé Bertran - 1r CAFE + Ed. Primària

26