Treball d’intervenció en

Psicologia de l’Esport
Universitat de Lleida (UdL)

Albert Calsina Latorre

Sebastian Man Vasile

Jordi Garrié Amigó

CONTEXTUALITZACIÓ

Definició de la situació o “problemàtica”

Un entrenador d’una parella de germanes bessones de 15 anys (cadets) que juguen a tennis de
forma competitiva ha contactat amb nosaltres per a poder tractar la següent problemàtica:

La família de les dues nenes tenen una sèrie de comportaments inadequats i irrespectuosos en
els partits i, inclús, en alguns entrenaments, sobretot amb les seves filles i l’entrenador i, en
algunes ocasions, amb les seves rivals i jutge de camp.

Per comprendre millor la problemàtica descrita, l’entrenador ens descriu una sèrie de
conductes inadequades que els pares poden mostrar o han arribat a mostrar durant els partits i
entrenaments:

1. Criticar i alçar la veu a les seves filles per errors en la pista, generant un clima d'estrès
i pressió innecessari per a les nenes.
2. Pressionar les seves filles per a guanyar a tota costa, fent que la competició es
converteixi en una prioritat per damunt dels valors esportius o de la salut emocional
de les nenes.
3. Criticar i insultar les rivals i al jutge de camp, generant un clima hostil i violent en el
camp.
4. Intervenir en les decisions tècniques i estratègiques de l'entrenador o entrenadora, i
qüestionar el seu criteri o autoritat.
5. Mostrar un comportament impacient o agressiu, que pot fer que les seves filles i altres
pares es sentin incòmodes o intimidats.

També ens comenta l’entrenador que aquestes conductes, si no es tracten, poden tenir
conseqüències negatives en la salut mental i emocional de les nenes, com ara una baixa
autoestima, una disminució del seu interès per l'esport o l'apatia. Així mateix, també poden
generar un clima de rivalitat entre les nenes i els pares, cosa que pot afectar la cohesió i el
rendiment del grup.

Per superar aquesta problemàtica, volem intervenir a partir de la promoció d’un clima positiu
i saludable en l'entorn esportiu, on els valors esportius com la cooperació, el respecte, la
tolerància i l'autocontrol siguin prioritaris.
Des del club s’ha realitzat a terme una reunió entre la família, tennistes i l’entrenador per tal
d’informar a la família de la problemàtica que han detectat, on les tennistes també expressen
el seu malestar per la situació i es proposa treballar amb un psicòleg de l’esport. Després de la
reunió la família acaba accedint a realitzar la intervenció per insistència de les filles.

RECOLLIDA D ’INFORMACIÓ

Característiques de l’esport

El tennis és un esport que es juga amb raqueta entre dos jugadors (individual) o quatre
jugadors (dobles) que es divideixen en dos equips. En el nostre cas ens centrarem més en el
tennis en parelles. L'objectiu del joc és fer passar la pilota per sobre la xarxa que hi ha al mig
de la pista colpejant-la després d’un rebot o sense rebot amb la raqueta, procurant que entri
dins de les limitacions del tram de pista contrari.

El tennis es pot jugar sobre diferents tipus de superfícies, que poden afectar significativament
el joc. Les superfícies més comunes són la terra batuda, la gespa i el ciment.

Les raquetes de tennis són de diferents mides i pesos, però han de complir amb les normes
establertes pel reglament de l'esport. Són utilitzades per fer passar la pilota per sobre de la
xarxa i controlar el seu moviment.

La xarxa separa els dos camps i està situada al centre del camp. La seva alçada està establerta
per les normes dels tornejos.

El tennis utilitza un sistema de puntuació peculiar, on el primer punt és denomina "15", el

segon "30", el tercer "40" i el quart punt guanyador d’un joc. Si es produeix un empat a 40, es
juga una “deuce” o també conegut com “iguals” i el jugador ha de guanyar dos punts
consecutius per guanyar el joc. Un partit es compon de diversos jocs que posteriorment
s’agrupen en sets i el guanyador del partit és qui guanya el major nombre de sets. Depenent
del torneig es juguen més sets o menys.

El tennis és un esport que requereix una combinació de tècnica, força, agilitat i habilitat
tàctica. Algunes de les tècniques més importants inclouen el servei, la volea, el drive, el revés
i el smash.
Habilitats psicològiques implicades

El tennis és un esport en el qual es requereix una gran concentració per poder jugar bé. Els
jugadors han de ser capaços de centrar-se en la pilota i en el joc per poder respondre
ràpidament als moviments del rival.

La competitivitat és fonamental, és una font de motivació per esforçar-se al màxim. És molt

important tenir disciplina ja que és un esport molt sacrificat on, per créixer, es necessita de
molts entrenaments i pràctica.

El tennis pot ser un esport emocionalment desafiador, especialment en situacions de pressió.

L’autoconeixement i autopercepció són molt importants per una bona gestió emocional
(tant abans, durant i després de la competició), però també per centrar-se i millorar la tècnica
de colpeig, conèixer els punts forts i punts febles d’un mateix i per no deixar que la frustració
o la ira afectin el seu joc, ja que es tracta de partits llargs on s’ha de saber deixar enrere els
punts perduts. D'aquí la importància de la resiliència del jugador.

La confiança és un element clau en el tennis, ja que els jugadors han de creure en la seva
capacitat per jugar bé. La confiança els permet fer servir les seves habilitats tècniques i
físiques al màxim, i els ajuda a superar els moments difícils.

La visualització és una tècnica important que molts jugadors de tennis utilitzen per preparar-
se per als partits. La visualització els ajuda a visualitzar-se a si mateixos jugant bé, el que els
permet desenvolupar la confiança i la concentració.

El tennis és un esport que requereix una gran capacitat d'adaptació als diferents estils de joc
dels rivals. Els jugadors han de ser capaços de canviar la seva estratègia en funció del que
estigui passant al camp i de les característiques del seu rival.

El tennis és un esport que requereix molta paciència i perseverança. Els jugadors han de ser
capaços de mantenir la motivació i la determinació fins i tot en moments difícils, i de
continuar treballant dur per millorar el seu joc.

La capacitat de concentració i visualització són imprescindibles, tant als entrenaments com

les competicions (sobretot a aquesta última), ja que requereixen una atenció plena i
focalització de l’atenció en el resultat que es vol obtenir.
Entrevista
Realitzarem tres entrevistes semiestructurades: la primera serà amb l’entrenador que és qui fa
la demanda, la segona amb la família ja que són les persones amb les que hem de treballar i
l'última amb les tennistes, per a veure com està afectant aquesta problemàtica en el seu
rendiment, el seu grau de motivació i satisfacció emocional. Totes les entrevistes seran
semiestructurades per obtenir la informació que necessitem, però amb la flexibilitat de que la
persona entrevistada pugui esplaiar-se, preguntar o indagar en allò que creu important.
Aquestes tres entrevistes seran els inicials, a mesura que avança la intervenció s’aniran fent
d’altres segons les necessitats, destacant la importància d’un correcte seguiment per part del
professional que ho porta.

Entrevista entrenador→ Serà una entrevista del tipus semiestructurada en la que es tindran en
compte els objectius següents: comprendre més a fons la dinàmica entre l’entrenador, la
família i les tennistes; la relació que l’entrenador té amb les altres dos posicions; identificar
les principals preocupacions de l’entrenador; demanar opinió sobre la situació i explorar
possibles estratègies per aquest cas.

Per aconseguir aquests objectius se li podria preguntar: “com descriuries la teva relació amb
les bessones? i amb la seva família?; quines conductes específiques dels pares et preocupen
més en relació amb el cas?; quins canvis esperes en la conducta dels pares?; quins
enfocaments consideres que podrien ser eficaços per ajudar als pares a canviar el seu
comportament?”

Entrevista família→ A la família se li farà una entrevista semiestructurada, donant llibertat de

resposta, aquesta té com a objectiu: comprendre les expectatives dels pares respecte les joves
tennistes; identificar les seves preocupacions i inquietuds; explorar la seva percepció del
clima actual durant els partits; conscienciar-los sobre l’impacte dels seus comportaments;
establir objectius per aconseguir un canvi en la seva conducta amb les noies.

Preguntes que podrien ser útils per aconseguir aquests objectius: “quines són les vostres
expectatives respecte el rendiment de les noies?; quines són les vostres principals
preocupacions respecte elles?; com descriuríeu el clima general durant el partit i
entrenament?; creieu que el vostre comportament pot tenir algun tipus d’influència en les
vostres filles? quin?; creieu que les poden afectar negativament?; esteu disposats a fer petits
canvis en la vostra conducta durant els partits i entrenaments per millorar aquesta
situació?”
Entrevista germanes-tennistes→ Es segueix amb el mateix patró d’entrevista
semiestructurada. Amb els següents objectius: comprendre com se senten a causa del
comportament de la família; identificar les seves necessitats en l’entorn esportiu; explorar el
seu interès i motivació per l’esport; conscienciar-les sobre l’impacte dels comportametns dels
pares; establir objectius per aquesta situació.

Preguntes que podrien resultar profitoses encarades a l’obtenció dels anteriors objectius:
“com us afecten els comentaris per part de la família?; quines són les vostres necessitats tant
emocionals com esportives?; us agrada el tennis? considereu que esteu motivades?; quins
canvis us agradaria veure en el comportament dels pares per a sentir-vos més còmodes en el
joc?”

Aquests són exemples de preguntes, es podrien modificar o fer-ne d’altres mentre s’arribi als
objectius proposats. Seria interessant que els objectius fossin del tipus SMART per
aconseguir unes metes més eficaces.

Observació d’entrenaments i partits (Com serà l’observació?):

Observació sistemàtica
Considerem que realitzar una observació sistemàtica pot ser una eina molt útil per a recopilar
informació objectiva sobre el comportaments de la família, les filles i altres aspectes
rellevants dins de la seva dinàmica. Durant les observacions mantindrem una posició neutral i
objectiva, registrant els comportaments tal com es presenten, sense prejudicis ni
interpretacions anticipades. Es realitzaran observacions durant onze setmanes, intercalant
entrenaments i partits, per tal d’assegurar una mostra representativa de les conductes
observables de la família.

Objectius de l’observació
 Identificar els comportaments inadequats de la família:
o Comentaris negatius o crítics cap a les jugadores.
o Interferència en les decisions tècniques.
o Conductes agressives o irrespectuoses.
o Pressió per a obtenir resultats.
o Conductes disruptives o que puguin distraure a les filles.
 Analitzar la interacció de la família amb les seves filles i l’entrenador: S’observarà la
qualitat de la interacció entre les jugadores i la seva família durant els partits i
entrenaments, amb el propòsit de buscar signes no compatibles amb el suport
 emocional, comunicació positiva i relacions saludables, per tal d’avaluar l’impacte de
la conducta de la família en la relació amb les seves filles.
 Identificar les reaccions emocionals de les filles: A més del comportaments de la
família, s’observarà les reaccions emocionals de les filles en resposta a aquestes
conductes. Això podria incloure la detecció de signes de malestar, ansietat o frustració
durant la pràctica de l’esport.
 Avaluar l'impacte en el rendiment esportiu: També s’observarà si els comportaments
inadequats de la família tenen algun efecte en el rendiment esportiu de les jugadores.
S’analitzaran factors com la concentració, la confiança o la presa de decisions durant
el joc per a identificar possibles influències negatives.
 Analitzar l’ambient general en el grup: S’observarà com els comportaments de la
família influeixen en l’ambient de l’equip (jugadores i staff tècnic), analitzant la
cohesió del grup, la comunicació entre els membres, l’actitud i altres factors que
puguin ser influenciats per les conductes familiars.

Categorització de conductes
LLISTA DE CONTROL SI NO OBSERVACIONS
Comentaris negatius cap a les jugadores:
Critiquen el rendiment individual de les seves
filles.
Realitzen comparacions negatives amb altres
jugadores.
Fan comentaris despectius sobre l’habilitat o
l’aparença de les seves filles.
Interferència en les decisions tècniques
Intenten influir en les decisions de
l’entrenador.
Qüestionen les estratègies de joc.
Volen canviar la forma de joc de les seves
filles durant els partits o entrenaments.
Comportament agressiu o irrespectuós
Utilitzen llenguatge ofensiu cap a les
jugadores, entrenador o jutge de camp.
Mostren gestos amenaçadors o violents.
 Realitzen crítiques desproporcionades cap als
membres de l’equip
Pressió per obtenir resultats
Exerceixen pressió excessiva per aconseguir la
victòria.
Desvaloritzen altres aspectes que no siguin els
resultats.
Manifesten frustració o desaprovació davant
resultats negatius.
Conducta disruptiva
Criden constantment o realitzen comentaris
que distrauen a les jugadores.
Caminen pels voltants de la pista i realitzen
interaccions innecessàries.
Generen un ambient caòtic durant les sessions.

A mesura que es vagi observant els entrenaments i partits, es registrarà de forma sistemàtica
els comportaments de la família en cada categoria, fet que ens ajudarà a recopilar més dades.

Tanmateix, un cop finalitzades les observacions, s’analitzaran les dades recopilades, on

s’examinarà les tendències, els patrons i les relacions entre les conductes de la família i altres
variables, com l’impacte en les seves filles. Això ens proporcionarà ina base per a
comprendre millor la problemàtica i a com desenvolupar de forma més òptima les estratègies
d’intervenció.

Establiment d’objectius:
Els objectius d’aquesta intervenció són: poder aconseguir que la família sigui conscient de les
seves actuacions i donar eines per poder gestionar les emocions en els moments de
competició, comunicant-se de forma assertiva amb les filles; crear vincle amb les esportistes
per tal de fer un bon rapport i poder treballar positivament amb elles, assolint una millora de
la gestió de l’estrès i ansietat, a més d’una comunicació assertiva amb la família.

Per tal de poder assolir aquests objectius, primerament és molt important que fem una molt
bona observació i investigació de les parts a voler treballar: emocions, actuacions en
competicions i en entrenaments per part de la família i les tennistes, i fer un bon establiment
d’objectius SMART.

I, finalment, l’altre objectiu que es vol aconseguir és la millora de compromís per part de les
parts a l’hora de fer aquest procés d’intervenció, de tal forma que la cohesió entre família i
tennistes augmenti i puguin anar cap a la mateixa direcció.

PROPOSTA D’INTERVENCIÓ INSTRUMENTS

Instruments d’avaluació
Administrarem el test COPAM (Coneixement de Pautes d’Actuació Motivadores) i CMF
(Clima Motivacional de Família) per a la família i a les esportistes. Canviant algunes de les
preguntes per tal de que s’enfoquin en l’àmbit esportiu, ja que aquest test és per avaluar el
clima motivacional de la família. La prova de CMF conté una sèrie d’afirmacions que es
refereixen a com perceps la forma en que la família et recolza en l’àmbit escolar, però
nosaltres adaptem les preguntes per tal de veure com la família recolza en l’àmbit esportiu.
En el test COPAM s’exposa varies situacions quotidianes relacionades amb el rendiment
escolar, que, de nou, adaptem al rendiment esportiu.

També s’administra l’APiRD (Autoinforme de problema que influyen en el rendimiento

deportivo) per tal de conèixer com afecta les diferents conductes de la família en el rendiment
de les tennistes, aquest l’aplicarem pre i post intervenció.

Per altra banda, a les tennistes els hi administrarem, també, el test STAI-E (State Anxiety
Inventory-Estat) per avaluar el grau d’ansietat i estrès en un moment concret a nivell
temporal i situacional. Ja que ens interessa el nivell d'ansietat de les tennistes durant la
pràctica d’aquest esport. Consisteixen en una sèrie de preguntes en que les seves respostes
podran indicar el nivell d'ansietat del participant.

Tècniques d’intervenció utilitzades

Les tècniques que s’utilitzen en aquesta intervenció seran un seguit d’eines per ajudar al
control cognitiu, conductual i emocional, ja que considerem que van lligats en aquest cas.
Principalment a la família els hi fem varies sessions informatives per tal de que siguin
conscients de les diferents conductes que adopten per poder prestar atenció i enfocar a
canviar aquestes, entrenant varies eines de control conductual, com ara l’ajustament de
l’activació, fent autoregistre i autoobservació, seguidament d’eines de relaxació i meditació; a
continuació en les mateixes sessions informatives ens enfoquem a ajudar a identificar les
 emocions i pensaments que senten al llarg de les competicions i enfocant llavors als hàbits,
conductes i pensaments que han de seguir. Gràcies a aquestes intervencions volem passar pels
següents passos: acceptar, poder fer, voler fer i saber fer.

En quant a les esportistes, també utilitzarem tècniques de la gestió emocional, cognitiva i

conductual, per sobretot farem èmfasi al roleplaying per així entrenar la comunicació
assertiva que hauran de fer a la seva família, sempre i quan aquests tornin als mals hàbits, o
no estiguin fent una bona gestió de la situació en les competicions. A part de fer servir una
llibreta de les emocions on aniran apuntant com es senten durant tot el procés, i quines
emocions i pensaments viuen durant la competició.

Tant per a la família com per les esportistes, s’establiran objectius SMART que s’aniran
actualitzant cada cop que s’assoleixin.

Cronograma (quantes setmanes, quins dies, …):

Sm. Sm. Sm.

Sm. 1 Sm. 2 Sm. 3 Sm. 4 Sm. 5 Sm. 6 Sm. 7 Sm. 8 Sm. 9
10 11 12

Entrevista
X
entrenador

Entrevista
X
família

Entrevista
X
Tennistes

Observació X X X X X X X X X X X

COPAM X X

CMF X X

STAI X X
 APiRD X X

Sessions
X X X
informatives

Tècniques
X X X X
conductuals

Tècniques
X X X
cognitives

Tècniques
X X X X
emocionals

Avaluació de la proposta
Es durà a terme un seguiment del cas per establir l’evolució dels objectius establerts.
S’utilitzarà el test “STAI-E” abans i després de la intervenció i se li administrarà a les
jugadores per veure si hi ha hagut una millora en el nivell d’estrès d’aquestes. D’altra banda,
per a la família s’utilitzarà el test “CMF” de igual manera, pre-post test de la intervenció, i
per les noies es farà servir únicament a l’inici de la intervenció. L’avaluació també es durà a
terme a partir de les observacions en la competició i entrenaments, ja que ens donarà molta
informació sobre la millora del procés.

També es farà un enquesta de satisfacció tant a les jugadores com a la família (per separat)
per veure com se senten actualment i si creuen que aquesta intervenció ha aconseguit els seus
objectius, en quina mesura i aportacions que podrien tenir respecte aquesta. Caldria una
última entrevista amb l’entrenador per conèixer la seva opinió respecte l’evolució del cas i si
ha hagut una correcta intervenció. Finalment s’administrarà a les jugadores l’autoinforme de
problemes que influeixen en el rendiment esportiu o APiRD, per poder veure la diferència
entre la pre-post intervenció.