LA IMPORTÀNCIA DE LA MOTIVACIÓ

DAVANT DE LES LESIONS DURANT

LA CARRERA ESPORTIVA
García.A, Gifreu.M, González.Ó, Pérez.F & Ventura.A

Resum:

Les lesions, el gran enemic dels esportistes. Quines conseqüències

comporta? Com afecten a la motivació? Malauradament, les lesions formen

part de l’esport, però com les podem afrontar. Aquest treball està enfocat en

una relació entre la salut mental i física, arran d'aquestes preguntes l’objectiu

d’aquest estudi és elaborar una revisió sistemàtica amb la finalitat d’explorar la

relació que té la motivació intrínseca sobre la recuperació d’una lesió d’un

esportista, en les diferents etapes d’aprenentatge i formació, transició i elit. Per

dur a terme aquesta anàlisi s’han llegit i analitzat diversos articles per observar

el procés de recuperació d’alguns esportistes amb objectius dispars però, dins

del mateix àmbit de l’esport i tots amb lesions de més o menys magnitud.

Després de llegir i buscar articles per poder fer una anàlisi amb més profunditat.

En general els articles han estat escrits a través de diferents psicòlegs que

seguint i estudiant més de 50 esportistes que han viscut una lesió. Tots ells

han demostrat que cal distingir entre les percepcions del benestar psicològic

“es importante saber qué estresores están afectando al deportista y en qué

contexto se producen. El impacto negativo de la lesión se relaciona

directamente con el tiempo que lleva el atleta practicando su deporte (Santi y

Pietrantoni, 2013)” i la percepció dels problemes relacionats amb la salut en

aquest àmbit, “el estrés protagoniza un círculo vicioso en el cual hace al

deportista más vulnerable para lesionarse y, además, aparece con más

facilidad a raíz de una lesión” (Ortín, Garcés de los Fayos y Olmedilla, 2010)

interessat pel coneixement de les variables psicològiques implicades al

benestar de l'esportista. (Liberal, R., et al. (2014).

Paraules claus: salut mental, revisió sistemàtica, recuperació, benestar psicològic

Abstract:

Injuries, the great enemy of athletes. What are the consequences? How do

they affect motivation? Unfortunately, injuries are part of sport, but how can we

deal with them? This work is focused on a relationship between mental and

physical health, following these questions the objective of this study is to

prepare a systematic review with the purpose of exploring the relationship that

intrinsic motivation has on the recovery of an athlete's injury, in the different

stages of learning and training, transition and elite. To carry out this analysis,

several articles have been read and analyzed to observe the recovery process

of some athletes with disparate goals, but within the same field of sport and all

with injuries of greater or lesser magnitude. After reading and searching for

articles to be able to do a more in-depth analysis. In general, the articles have

been written by different psychologists following and studying more than 50

athletes who have experienced an injury. All of them have shown that it is

necessary to distinguish between perceptions of psychological well-being "it is

important to know which stressors are affecting the athlete and in which context

they occur. The negative impact of the injury is directly related to the time the

athlete spends practicing his sport (Santi y Pietrantoni, 2013)" and the

2
perception of health-related problems in this area, "stress plays a role in a

vicious circle in which it makes the athlete more vulnerable to injury and, in

addition, it appears more easily as a result of an injury" (Ortín, Garcés de los

Fayos y Olmedilla, 2010) interested in the knowledge of the psychological

variables involved in the athlete's well-being. (Liberal, R., et al. (2014).

Keywords: mental health, systematic review, recovery, psychological

well-being

Introducció

Contextualització: En els darrers deu anys, la participació en activitats físiques ha

experimentat un notable creixement. Aquesta tendència, impulsada per l'interès en

l'esport professional i l'atenció creixent en la salut, ha vist un augment de persones

que practiquen exercici per diversió, oci o millora personal. No obstant això, aquest

augment en la pràctica esportiva ha anat de la mà amb un increment en les lesions

associades. Segons estadístiques com les de Palmi del 2001, al voltant del 40% dels

esportistes pateixen lesions durant la temporada, destacant les conseqüències

biopsicosocials d'aquestes.

Aquesta situació posa de manifest la importància d'encarar l'activitat física des d'una

òptica integral. És crucial no només promoure la pràctica esportiva, sinó també

implementar estratègies preventives. La planificació d'entrenaments adequats,

l'educació sobre tècniques segures i el suport emocional als esportistes lesionats són

crítics. A través d'una investigació contínua i una comprensió més profunda dels

factors de risc, es poden desenvolupar estratègies efectives per minimitzar les lesions

esportives. Aquest enfocament holístic no només millora la salut física dels

3
esportistes, sinó que també preserva el seu benestar mental, garantint una pràctica

esportiva segura i satisfactòria a llarg termini.

Definició de variables: En aquesta recerca, s'enfocarà en variables clau vinculades

a l'experiència esportiva i les lesions. S'estudiaran aspectes psicològics com l'ansietat

en competició, la percepció d'èxit i l'estrès derivat d'esdeveniments vitals, així com

altres elements psicològics rellevants en el context esportiu. A més, s'analitzarà la

interrelació entre aquests factors i diferents etapes de lesions esportives: la seva

incidència, prevenció, tractament i la posterior readaptació a l'activitat esportiva.

Aquest enfocament integral pretén entendre millor com la dimensió psicològica

impacta no només la freqüència i gravetat de les lesions, sinó també com influeix en

la recuperació i el retorn exitós dels esportistes a la seva pràctica esportiva.

Marc teòric: Aquesta investigació es basa en diverses teories i models de la

psicologia esportiva. Es mencionaran estudis anteriors com els d'Olmedilla Zafra,

Andreu Álvarez, Ortín Montero i Blas Redondo (2009) sobre l'ansietat en competició i

la percepció d'èxit en futbolistes, les recerques de Rogers i Landers (2005) sobre la

visió perifèrica com a intermediari entre l'estrès per esdeveniments vitals i lesions

esportives, així com el treball de Liberal, Escudero, Cantallops i Ponseti (2014) que

explora l'impacte psicològic de les lesions esportives en el benestar i l'ansietat

relacionada amb l'esport de competició.

Objectiu de l’estudi i aportació respecte a la literatura prèvia: L'objectiu principal

d'aquesta recerca és analitzar de forma sistemàtica i profunda la relació entre els

factors psicològics i les lesions esportives, i el seu impacte en la recuperació i

4
reintegració dels esportistes en els diferents escenaris. Es busca proporcionar una

visió més completa i detallada d'aquests aspectes, posant de relleu la importància de

la psicologia en la prevenció, tractament i rehabilitació de les lesions, superant

l'enfocament estrictament físic per optimitzar el benestar i el rendiment esportiu dels

afectats.

Mètode:

Estrategia per la recerca

L'estratègia de cerca dels articles va incloure l'ús de les següents bases de dades:

Web of Science, Scopus, Pubmed, SciElo i Psicodoc. Les paraules claus utilitzades

per la busqueda han set: lesiones deportivas, psicologia deportiva, motivacion,

sensación pèrdida de control. Amb la finalitat d'assegurar que la metodologia de cerca

fos sòlida i vàlida, es van seguir els passos del mètode CHIP (Figura 1): Context, How,

Issue, Population (Shaw, 2010). La fórmula plantejada pel CHIP s'ha buscat en català,

castellà i anglès, sense tenir en compte les dates dels articles.

Els criteris d'inclusió de publicacions per a aquesta RSEC van ser: ús de metodologia

qualitativa, centrades en activitats físiques de rendiment i redactades en català,

anglès i espanyol.

Procediment de selecció

En aquest procés s’ha utilitzat la tècnica PRISMA de la següent manera.

En la recerca realitzada a Web of Science vam trobar 427 articles. Es va excloure tots

els títols que no tenen relació amb la revisió excloint més de 200 articles . Vam aplicar

una limitació de l'any de publicació a 200, reduint-ho a uns 100 articles

5
aproximadament. Després, vam filtrar la cerca pels idiomes espanyol, anglès i català,

descartant els articles en francès, portuguès, turc i alemany. Finalment, es van

seleccionar 7 articles pel seu títol relacionat amb la temàtica de la revisió.

En la recerca feta a Scopus, es van trobar 533 articles. Es va aplicar una limitació de

l'any de publicació a 2000, reduint-los a 235 articles. Posteriorment, es van descartar

els idiomes que no fossin català, castellà i anglès. Finalment, es van excloure tots els

articles que no tenien temàtica relacionada, quedant en 4 articles.

En la darrera cerca realitzada a PubMed, es van trobar 278 articles aplicant una

limitació de publicació des de l'any 2005 fins al 2023. Després, es van reduir per la

seva relació amb la temàtica i només es van seleccionar articles en català, castellà i

anglès. D'aquesta web es van treure 5 documents.

Taula Chip:

En la Contextualització, es posa de manifest la rellevància de la motivació en el procés

de recuperació, amb un enfocament en estudis de casos i informes mèdics.

Pel que fa al Mètode, es destaca la disponibilitat de recursos i programes de suport

psicològic, accessibles mitjançant recerca acadèmica i bases de dades científiques.

Quant als Problemes, es posa l'accent en el retorn dels esportistes a la competició

després d'una lesió, fent servir bases de dades de recerca mèdica i articles de revistes

especialitzades.

6
L'objectiu de la Població és esportistes amb antecedents de lesions, i es proporciona

accés a informació mitjançant entrevistes amb psicòlegs esportius i estudis de casos.

En resum, la taula ofereix orientació sobre com abordar la recuperació d'atletes

després de lesions, destacant l'impacte de la motivació i on trobar recursos, informació

i estudis rellevants per a aquesta àrea.

Annex 1:

Taula:

Paraules clau Lloc de la

cerca

CONTEXT Influència de la motivació en el procés de Estudis de casos,

recuperació informes mèdics

HOW Recursos i programes de suport psicològic Recerca

acadèmica, bases
de dades
científiques.

ISSUES Retorn a la competició després d'una lesió Bases de dades de

recerca mèdica,
articles de revistes
mèdiques
especialitzades.

POPULATION Població esportiva amb antecedents de Entrevistes amb

lesions psicòlegs
esportius, estudis
de casos.

7
Annex 2:

8
Diagrama flow Prisma:

En aquesta revisió sistemàtica s'ha utilitzat la tècnica PRISMA, una metodologia

reconeguda per a la recopilació i anàlisi rigorosa d'articles científics. Aquesta tècnica

consta de diverses fases, incloent la identificació, selecció i inclusió dels articles

pertinents.

En cada etapa, s'han aplicat criteris específics de selecció basats en l'any de

publicació, l'idioma i la rellevància temàtica per assegurar la inclusió dels articles més

pertinents a la revisió. Aquest procés meticulós de triatge i selecció ha permès obtenir

una mostra específica i rellevant d'articles per a l'anàlisi i avaluació en profunditat de

la temàtica de la influència de la motivació en el procés de recuperació d'atletes

després de lesions.

Resposta a la pregunta de recerca:

Troballes dels articles científics revisats que ens aporten informació per
respondre la pregunta de recerca formulada

Factors Psicològics Predictius: Diferents estudis mostren que els factors

psicològics poden predir lesions, com indique en l’article de Brewer i Andersen (2002).

Intervenció Psicològica en la Rehabilitació: La intervenció psicològica en la

recuperació de lesions és crítica, com s’apunta en l’article d’Abenza (2010)

Efectes de l’Estrès i la identitat Atlètica: En els estudis d’Nippert i Smith (2008)

destaquen la relació entre factors psicosocials en les lesions esportives, com l’estrès
i la identitat atlètica.

9
Factors Psicològics i Risc de Lesions en Futbolistes: Altres estudis assenyalen la
relació entre factors psicològics i socioesportius com a indicadors de risc de lesions,
com menciona a la investigació Ortín (2009)

Visió Perifèrica i Relació Estrès-Lesions: L'article de Rogers i Landers (2005) posa

de relleu la importància de la visió perifèrica en la connexió entre l'estrès i les lesions
esportives

Efecte de la Psicologia i Sociocultura en Recuperació de Lesions: La investigació

de Wiese-Bjornstal (2010) ressalta com la psicologia i els aspectes culturals afecten
la prevenció i recuperació de lesions en atletes que practiquen esport d'alta intensitat.

Fortalesa Mental en Esportistes d'Elit: El treball de Gledhill i Harwood (2012) posa

de manifest com el desenvolupament de la fortalesa mental en esportistes d'elit pot
actuar com a escut protector davant les lesions

Rehabilitació post-lesió i Factors Psicològics: Els sentiments de confiança i

fortalesa són crucials durant la recuperació d'una lesió. Aquests aspectes psicològics
poden tenir un paper clau, ja que poden actuar com a motor per accelerar o retardar
el retorn a l’esport.

10
Annex 3:

Autor(s) Any Títol Publicació Objectiu

Abenza 2010 Psicología y Lesiones Deportivas: un Anàlisi de factors de prevenció, rehabilitació i

análisis de factores de prevención, intervenció psicològica en lesions esportives
rehabilitación e intervención psicológica

Gómez-Espejo, 2020 Influencia de los factores psicológicos en el Influència dels factors psicològics en la recuperació de
Olmedilla Zafra, proceso de rehabilitación de lesiones lesions esportives i el retorn a la pràctica
Ortega Toro deportivas: Intervención psicológica y vuelta
a la práctica (Rtp)

Gómez-Espejo 2021 Programas de intervención psicológica en Programari de teràpia psicològica en la recuperació de

procesos de rehabilitación de lesiones lesions esportives
deportivas

Ivarsson, 2010 Psychological factors as predictors of Factors psicològics com a predictors d'lesions en
Johnson injuries among senior soccer players. A jugadors de futbol sènior
prospective study

Joan, Silvia 2014 Psychology and Sports Injury: Current State Estat de l'art sobre la psicologia i lesions esportives
of the Art

11
Masten, Tušak, 2014 Psychological factors of rehabilitation of Factors psicològics en la rehabilitació d'atletes després
Stražar, Zupanc, athletes after knee injury de lesions al genoll
Drobnič,
Marinšek,
Kandare

Nippert, Smith 2008 Psychosocial stressors, athletic identity, and Estudi sobre els factors de l'estrès psicosocial i
injuries in NCAA collegiate athletes identitat atlètica en lesions esportives a atletes
universitaris

Ortín Montero, 2010 Influencia de los factores psicológicos en las Influència de factors psicològics en lesions esportives
Garcés de los lesiones deportivas
Fayos Ruiz,
Olmedilla Zafra

Rogers, Landers 2005 Mediating effects of peripheral vision in the Efectes mediadors de la visió perifèrica en la relació
life event stress / athletic injury relationship entre l'estrès vital i les lesions esportives

12
Conclusions:

Aquesta revisió sistemàtica ha aportat una comprensió més profunda sobre la relació

entre la motivació intrínseca i la recuperació de lesions en esportistes. Mitjançant

l'anàlisi exhaustiu d'un conjunt variat d'articles científics, s'han destacat algunes

tendències rellevants.

En primer lloc, s'evidencia la importància de la motivació intrínseca com a factor

crucial en el procés de recuperació. Els esportistes que mostren una motivació interna

elevada semblen estar millor equipats per enfrontar-se als reptes associats amb la

rehabilitació després d'una lesió. Aquesta motivació actua com un motor per mantenir

la perseverança i la concentració durant el procés de recuperació, augmentant les

probabilitats d'una recuperació exitosa.

En segon lloc, s'ha confirmat la importància de la psicologia esportiva en el tractament

de les lesions. L'abordatge psicològic durant les etapes de recuperació pot tenir un

impacte significatiu en la millora del benestar emocional dels esportistes. Les teràpies

i estratègies psicològiques poden ajudar a reduir l'ansietat i millorar la resiliència i la

confiança durant el procés de recuperació.

També cal destacar la necessitat de futurs estudis per aprofundir en la aplicació

pràctica d'aquests coneixements. Investigacions centrades en programes de

rehabilitació específics, orientats a reforçar la motivació intrínseca i a integrar

aspectes psicològics, podrien proporcionar eines més precises i efectives per als

professionals de la salut esportiva.

Finalment, es reafirma la importància de tenir en compte l'aspecte psicològic en els

programes de rehabilitació per assegurar una recuperació holística dels esportistes.

13
Aquesta revisió posa de manifest la necessitat de tractar les lesions no només des

d'una perspectiva física, sinó també des d'una òptica emocional i psicològica, enfortint

així els programes de recuperació i millorant els resultats globals dels esportistes

lesionats.

Referències científiques:

Abenza, L. (2010). Psicología y Lesiones Deportivas: un análisis de factores de

prevención, rehabilitación e intervención psicológica. Tesis de doctorado,

Universidad Católica San Antonio de Murcia, Murcia, España.

Andersen MB, Williams JM. A model of stress and athletic injury: prediction and

prevention. J Sport Exerc Psychol. 1988;10(3):294-306.

Berengüí, Brewer & Garcés de Los Fayos, 2013; Meeuwisse, Tyreman,

Hagel & Emery, 2007; Wiese-Bjornstal, (2009). Psychological Predictors

of Injury in Young Athletes

Brewer, B. W., & Andersen, M. B. (2002). Injury prevention and psychological

predictors of sport injuries: A meta-analysis. Journal of Sport and Exercise

Psychology, 24(2), 358-362.

Cebrián, L., Guerra, N. (2019). El proceso de recuperación de las lesiones

deportivas en el Béisbol. Un abordaje teórico. Revista OLIMPIA, 16(56), 87-

108. ISSN: 1817-9088.

Esteve, E. (2015). La influencia de la motivación en la prevención de lesiones

deportivas. Apunts: Educació Física i Esports, 3(121), 38-46.

14
Gledhill, A., & Harwood, C. (2012). Development and maintenance of mental

toughness: Perceptions of elite performers. Journal of Sports Sciences, 30(2), 147-

157.

Gómez Espejo, V., Olmedilla Zafra, A., & Ortega Toro, E. (2020). Influencia de

los factores psicológicos en el proceso de rehabilitación de lesiones deportivas:

Intervención psicológica y vuelta a la práctica (Rtp). Universidad de Murcia.

Gómez-Espejo, V. (2021). Programas de intervención psicológica en procesos

de rehabilitación de lesiones deportivas. 33.

Ivarsson, A., & Johnson, U. (2010). Psychological factors as predictors of injuries

among senior soccer players. A prospective study. Journal of Sports Science &

Medicine, 9(2), 347–352.

Joan PG, Silvia SC Psychology and Sports Injury: Current State of the Art

Apunts. Educació Fisica i Esports 2014 No.118 pp.23-29 ref.28

Knapik, J. J., & Sharp, M. A. (1998). Risk factors for training-related injuries among

men and women in basic combat training. Medicine & Science in Sports & Exercise,

30(8), 1148-1154.

Levitt, R., Deisinger, J. A., Wall, J. R., Ford, I. y Cassisi, J. E. (1995). EMG

feedback assisted postoperative rehabilitation of minor arthroscopic knee

surgeries. Journal of Sports Medicine and Physical Fitness, 35, 218-223.

15
Liberal, R., Escudero, J. T., Cantallops, J., & Ponseti, J. (2014). Impacto

psicológico de las lesiones deportivas en relación al bienestar psicológico y la

ansiedad asociada a deportes de competición. Revista de Psicología del

Deporte, 23(2), 451–456.

Masten, R., Tušak, M., Stražar, K., Zupanc, O., Drobnič, M., Marinšek, M., &

Kandare, M. (2014). Psychological factors of rehabilitation of athletes after knee

injury. Slovenian Journal of Public Health, 53(3), 226-236

Nippert, A. H., & Smith, A. M. (2008). Psychosocial stressors, athletic identity, and

injuries in NCAA collegiate athletes. Journal of Athletic Training, 43(2), 185-193.

Olmedilla Zafra, A.; Andreu Álvarez, M.D.; Ortín Montero, Francisco J. y Blas

Redondo, A. (2009). Ansiedad competitiva, percepción de éxito y lesiones: un

estudio en futbolistas. Revista Internacional de Medicina y Ciencias de la

Actividad Física y el Deporte vol. 9 (33) pp. 51-66

Ortín, F.J. (2009). Factores psicológicos y socio-deportivos y lesiones en jugadores

de fútbol semiprofesionales y profesionales. Disertación doctoral no publicada.

Universidad de Murcia, Murcia, España.

Ortín Montero, F. J., Garcés de los Fayos Ruiz, E. J., & Olmedilla Zafra, A.

(2010). Influencia de los factores psicológicos en las lesiones deportivas.

Papeles del Psicólogo,31(3),281-288

16
Rogers, T.J. & Landers, D.M. (2005). Mediating effects of peripheral vision in

the life event stress / athletic injury relationship. Journal of Sport and Exercise

Psychology, 27, 271-288.

Spano JL.Impact of life stressors on athletes. Athl Ther Today. , 13 (2008), pp.

42-3

Wiese-Bjornstal, D. M. (2010). Psychology and socioculture affect injury risk,

response, and recovery in high-intensity athletes: A consensus statement.

Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports, 20(s2), 103-111.

17