See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

net/publication/233833512

Prevención de lesiones (I). Consideraciones generales

Article · January 2012

CITATIONS READS

0 313

1 author:

Xavi Schelling
San Antonio Spurs
57 PUBLICATIONS   962 CITATIONS   

SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:

STRENGTH AND CONDITIONING AND APPLIED SCIENCES IN BASKETBALL View project

Workload Monitoring in Team Sports View project

All content following this page was uploaded by Xavi Schelling on 26 May 2014.

The user has requested enhancement of the downloaded file.

 Xavier Schelling i del Alcázar
Preparador Físic i Entrenador Assistent de l’Assignia Manresa
Soci número 3594
Preparació Física
Prevenció de lesions
Per millorar com a jugador de bàsquet
s’ha d’entrenar sempre donant el 100%,
concentrat i amb intensitat. Si s’està lesi-
onat, no es pot entrenar -o no al 100%-,
i si no es pot entrenar no es pot millorar.
A més a més, en cas de lesió, el jugador
afectat no és l’únic damnificat, ja que el
nivell de l’entrenament podria veure’s
perjudicat per la falta d’un o diversos
components, afectant així al conjunt de
l’equip. En aquest sentit, considerem de
capital importància fer tot el possible
per tal de reduir al mínim inevitable la
incidència lesiva en els nostres equips:
ja sigui proposant programes específics
per prevenir lesions o gestionant racio-
nalment l’equip i l’entrenament. Aquest
article, és el primer d’una sèrie que pre-
sentarà algunes consideracions a tenir
en compte per reduir les lesions als nos-
tres equips. En aquesta primera entrega,
comentarem aspectes més generals
per centrar-nos en lesions més concre-
tes, en futures publicacions.
Segons Bahr i Krosshaug (2005)1, els
motius que poden desencadenar una
lesió se separen en dos blocs: els fac-
tors de risc (interns i externs) i el me-
canisme lesiu. Els factors de risc, són
variables que condicionen, a priori, que
es produeixi o no una lesió, mentre que
el mecanisme lesiu és, in situ, el que
acaba provocant la lesió. Es consideren
factors de risc: (a) Interns: edat, sexe,
morfotipus, factors psicològics, salut,
preparació física, nivell tècnic, descans,
dieta, hidratació, etc. (b) Externs: carac-
terístiques de l’esport, indumentària,
equipaments i ambient. I el mecanisme
lesiu es dóna pel comportament de
l’esportista i les característiques biome-
càniques del gest.
D’aquesta proposta ja destaquen algunes
intervencions, senzilles i lògiques, que de
vegades es passen per alt tot i ser tant bo-
nes i efectives com qualsevol altra:
Considerar l’edat: Amb equips
de formació l’heterogeneïtat d’edats no
és un problema, tenim un grup que pre-
senta un rang de +/- 1 any. En aquests
casos hem d’atendre a la maduració bi-
ològica dels jugadors que portem i ajus-
tar-nos a les seves necessitats. En cas
10 | Preparació Física
d’estar davant d’un equip sènior on hi ha
jugadors d’entre 18 i 35 anys o més, no
cal dir que la diferència de necessitats
és òbvia i que seria inapropiat tractar i
gestionar les càrregues d’entrenament
d’igual forma.
Considerar les diferèn-
cies entre sexes: El gènere
(home, dona) és un factor diferencial a
nivell morfològic, neuromuscular i hor-
monal, entre d’altres. A nivell hormonal,
hem de tenir en compte les alteracions
periòdiques que presenten les dones
degut al cicle menstrual, on les 3 fases
del mateix (fol·licular, ovulatoria i lutea)
mostren característiques diferenciades.
Aquestes alteracions poden afectar a
nivell de la pressió arterial2, emocional3,
neuromuscular4 o lligamentós5. Tot i
que són necessàries més investigaci-
ons, aquesta particularitat requereix que
es considerin les diferents fases per tal
d’anticipar-se a possibles estats en que la
predisposició a lesionar-se sigui més alta.
Atendre l’estat emocio-
nal (factors psicològics):
l’ansietat, l’estrès o estats d’ànim nega-
tius (depressió, confusió, tensió, etc.)
incrementen el risc de lesió6. En aquest
sentit, hem de considerar que l’estrès
d’un jugador no ve determinat només
per la vessant esportiva (potser sigui el
menor dels seus problemes). L’entorn
familiar o social són també possibles
focus d’estrès i angoixa. L’estrès es de-
fineix com “un desequilibri substancial
entre la capacitat de demanda [física i/o
psicològica] i la capacitat de resposta,
en condicions en les que el fracàs en la
satisfacció de dita demanda te conse-
qüències importants” (McGrath, 1970)7.
En el manual de psicologia de l’esport
de Weinberg i Gould (1996), es descri-
uen dues fonts generals d’estrès7: a)
la importància atribuïda a un succés o
competició i b) la incertesa que rodeja
el resultat de dit esdeveniment. Però
dues persones poden considerar un
mateix succés de forma diferent, i en
aquest sentit, hi ha dues disposicions
de la personalitat que es relacionen de
forma consistent amb l’augment de les
reaccions de l’ansietat estat: a) un alt
nivell d’ansietat tret (factor de la perso-
nalitat que predisposa a una persona a
considerar la competició i l’avaluació
social com més o menys amenaçadora)
i b) una baixa autoestima7. Per tot això,
és important conèixer tant l’entorn es-
portiu com l’extraesportiu (respectant
la intimitat de cadascú), per tal d’actuar
sobre processos/entorns potencialment
estressants, en perjudici del rendiment
esportiu i/o de l’augment del risc de
lesió. La consulta d’un professional,
com és un psicòleg, pot ser de gran aju-
da en aquest apartat.
Controlar l’estat de sa-
lut, dieta, hidratació i
descans: l’alteració del sistema im-
munològic augmenta el risc de lesió8.
En aquest sentit, hem de tenir molt
present que qualsevol procés infecciós,
inflamatori o febril altera aquest sistema
i, per tant, realitzar activitat física d’alta
intensitat en aquestes condicions aug-
menta el risc lesiu. És recurrent recor-
dar que una càries, un procés gripal o
unes angines són focus infecciosos i
per tant potenciadors d’aquest risc. Per
altra banda, uns bons hàbits d’alimen-
tació i hidratació són imprescindibles
per una bona recuperació i assimilació
de l’entrenament. Tot i que és realment
difícil controlar l’alimentació dels juga-
dors, una pràctica habitual que s’ha de
combatre des de ben aviat és la de no
esmorzar, sobretot quan es té un par-
 tit matinal. S’ha d’explicar als jugadors
la importància de disposar de determi-
nats substrats durant l’exercici (hidrats
de carboni, proteïnes, vitamines, etc.), i
que aquests s’obtenen de l’aliment. Pel
que fa a la hidratació, al marge del que
beguin fora dels entrenaments (reco-
manable 2-3 litres d’aigua per dia), no
caldria recordar la importància d’una
bona hidratació durant l’activitat física,
i que les pauses per hidratar-se han de
donar-se de forma repetida al llarg de
tota la sessió. Aquest punt és més im-
portant encara en condicions de tem-
peratures elevades9. Un estat de deshi-
dratació perllongat afecta negativament
el rendiment i pot perjudicar la salut10.
Pel que fa a la son, és el moment on
el cos es regenera físicament i men-
talment mitjançant diferents processos
fisiològics. L’alteració del descans s’as-
socia a un increment en la incidència de
l’obesitat i la diabetis, problemes cardi-
ovasculars, depressió, irritabilitat i/o pèr-
dua de pes11-12. En el cas de les dones,
aquestes afectacions són més accentu-
ades degut al cicle menstrual, observant
una davallada de la qualitat de la son a la
fase lutea12. Un seguiment del descans
pot ajudar a comprendre determinats
comportaments dels nostres jugadors.
Revisar la indumentària
i els equipaments: Un inte-
ressant estudi de McKay i cols. (2001)13,
evidencia que el segon predictor més
important d’esquinç de turmell és que
el calçat porti o no “càmera d’aire sota
el taló”. En aquest estudi, els jugadors
amb calçat amb càmera d’aire es van
lesionar 4.3 vegades més que els que
no en tenien. Per altra banda, no tro-
bem publicacions que estudiïn la relació
entre portar els cordons més o menys
tibants, però sembla lògic pensar que
Bibliografia.
1. Bahr R, Krosshaug T. Understanding in-
jury mechanisms: a key component of pre-
venting injuries in sport. Br J Sports Med
2005;39:324–329.
2. Stamatelopoulos KS, Georgiopoulos
G, Papaioannou T, Lambrinoudaki I,
Kouzoupis A, Vlachopoulos C, Georgiou
SP, Manios E, Alevizaki M, Papamichael
CM, Sfikakis PP. Can premenstrual syndro-
me affect arterial stiffness or blood pressu-
re? Atherosclerosis 2012;224(1):170-176.
3. Dorn L, Negriff S, Huang B, Pabst S,
Hillman J, Braverman P, Susman EJ.
Menstrual symptoms in adolescent gir-
ls: association with smoking, depressive
symptoms, and anxiety. J Adolesc Health
2009;44(3):237-243.
4. Hewett TE. Neuromuscular and hormo-
nal factors associated with knee injuries in
female athletes: strategies for intervention
Sports Med 2000;29(5):313-327.
View publication stats
si el calçat no està ben subjectat serà
més inestable, comportant un augment
de la possibilitat de lesió. Però l’absorció
dels impactes o l’estabilitat, no només
depèn del calçat, també de la superfície
on és juga: parquet flotant, fusta, super-
fície sintètica o ciment, són superfícies
de menys a més lesives per la seva du-
resa. Entrenar en superfícies més lesives
requereix d’una millor gestió del volum
d’entrenament: entrenar matí i tarda o
molts dies seguits pot provocar sobre-
càrregues articulars de tot tipus. Per úl-
tim, i de calaix, comentar el fet de que,
no tenir endreçat l’entorn on s’entrena,
pot també comportar riscos: un cop
contra una cistella de minibàsquet que
no s’ha guardat bé, una torçada de tur-
mell amb unes màrfegues que no s’han
recollit, etc.
Atendre l’ambient/clima-
tologia: Els éssers humans som ani-
mals homeoterms, és dir, que al marge
de la temperatura de l’entorn, mantenim
de forma gairebé estable una tempera-
tura interna En condicions normals de
repòs, aquesta temperatura és de 37ºC
(aprox.). Quan iniciem un exercici físic,
el metabolisme incrementa la seva acti-
vitat per produir l’energia suplementària
que aquell esforç requereix. El procés
de producció i utilització de l’energia
per realitzar l’exercici físic no és perfec-
te, no tot es tradueix en rendiment me-
cànic, sinó que una gran part es trans-
forma en calor (gairebé el 75%). Aquest
augment de temperatura incrementa
la velocitat a la que es donen algunes
reaccions metabòliques, que facilita la
producció d’energia; provoca una vaso-
dilatació que fa que estructures com els
tendons i els lligaments siguin menys
rígids i, per tant, més eficients mecàni-
cament. D’igual manera, els líquids pre-
5. Karageanes S, Blackburn K, Vangelos
Z. The association of the menstrual cycle
with the laxity of the anterior cruciate liga-
ment in adolescent female athletes. Clin J
Sport Med 2000;10(3):162-8.
6. Ivarsson A, Johnson U, Podlog L. Psyc-
hological predictors of injury occurrence:
A prospective investigation of professional
Swedish soccer players. J Sport Rehabil 2012.
7. Weinberg RS, Gould D. Fundamentos de
psicología del deporte y el ejercicio físico.
Barcelona: Ariel, 1996.
8. Anderson L, Triplett-McBride T, Foster
C, Doberstein S, Brice G. Impact of
training patterns on incidence of illness
and injury during a women’s collegiate
basketball season. J Strenght Cond Res
2003;17(4):734-738.
9. Sawka MN, Burke LM, Eichner ER,
Maughan RJ, Montain SJ, Stachenfeld
NS. Exercise and fluid replacement. Med
Sci Sports Exerc 2007;39(2):377-90.
sents a les articulacions o a les baines
tendinoses es tornen més fluids (menys
densos) i milloren el lliscament. Tot això
és beneficiós pel rendiment, i redueix
el risc de lesió, per això la importància
de l’escalfament, però s’ha suposat un
entorn ambiental “normal”. Un excés de
temperatura corporal (sobretot en situa-
cions de molta calor i a l’aire lliure), pot
comportar alteracions a nivell bioquí-
mic i provocar un mal funcionament de
l’organisme, comportant un davallada
del rendiment i fins i tot risc per a la sa-
lut 14. Com ja s’ha comentat, en aquestes
condicions hem d’extremar les mesures
d’hidratació pre-, per- i post- entrena-
ment/competició. Per altra banda, en
entorns molt freds, és probable que
haguem d’allargar l’escalfament per
tal d’aconseguir augmentar realment
la temperatura interna de l’organisme i
aconseguir així els beneficis fisiològics
que aquesta comporta.
Fins aquí s’han comentat molts aspec-
tes a tenir en compte per tal de prevenir
lesions, aspectes que no requereixen
de cap protocol de prevenció ni cap
escalfament específic, factors que, de
ser controlats, reduiran de ben segur
moltes lesions que després s’atribueixen
a factors que, potser, no han estat real-
ment els causants. No passar per alt cap
d’aquests factors, i saber gestionar-los
tots, és el gran repte d’un bon equip tèc-
nic (entrenador, ajudants, preparador fí-
sic, fisioterapeuta, delegat...).
En el proper article, tractarem les carac-
terístiques del basquetbol com a factor
de risc, els diferents tipus de lesió que
podem trobar i parlarem del procés de
readaptació esportiva.
10. Baker LB, Dougherty KA, Chow M,
Kenney WL. Progressive dehydration
causes a progressive decline in basketball
skill performance. Med Sci Sports Exerc
2007;39(7):1114-1123.
11. Atkinson G, Davenne D. Relationships
between sleep, physical activity and hu-
man health. Physiol Behav 2007;90:229–
235.
12. Manber R, Bootzin RR. Sleep and
the menstrual cycle. Health Psychol
1997;16(3):209–214.
13. McKay GD, Goldie PA, Payne WR, Oakes
BW. Ankle injuries in basketball: injury
rate and risk factors. Br J Sports Med
2001;35:103–108.
14. Terrados N, Maughan R. Exercise in the
heat - strategies to minimize the adver-
se effects on performance. J Sports Sci
1995;13:S55-S62.
Preparació Física | 11