TT2 Aguirre, Feliu, Fiol, Sáncehz

PROGRAMA D’EXERCICI FÍSIC ORIENTAT
A LA SALUT DE PERSONES GRANS

A TRAVÉS DE L’EMPRESA
“ELDERLY POWER”
Treball Tutoritzat 1I
800029 – Promoció i Prescripció d’exercici físic per a la salut (PiRxEF)

CURS 2019/2020
Berta Aguirre Noguera

Anna Feliu Catalan
Rosa Fiol Perelló
Gisela Sànchez Marcos
Continguts
5. VALORACIÓ DEL RISC ....................................................................................................... 1

5.1. Factors de risc............................................................................................................... 1
5.2. Determinació d’accions relacionades amb la valoració del risc ..................... 2
6. PROGRAMA D’EXERCICI FÍSIC PER A LA SALUT ..................................................... 4
6.1. Periodització .................................................................................................................. 4
6.2. Continguts, mètodes de treballs i criteris d’èxit per superar les fases ......... 6
6.3. Organització de la sessió ........................................................................................... 7
6.4. Quantificació estimada de l’AF (METs) .................................................................. 8
6.5. Quantificació estimada del treball de força ........................................................... 9
6.6. Aspectes de registre i control del seguiment de l’exercici ............................. 10
6.7. Altres elements vinculats a les capacitats condicionals i l’hàbit actiu ....... 11
6.7.1. Capacitat condicional restant .......................................................................... 11
6.7.2. Hàbit actiu ............................................................................................................. 11
7. EXEMPLE DE SESSIÓ D’UN PEFI. ................................................................................. 12
BIBLIOGRAFIA ........................................................................................................................ 15
ANNEXES ................................................................................................................................. 16
Annex 1. Fitxes de les 5 fonts documentals més rellevants ......................................... 16
Article 1 .................................................................................................................................. 16
Article 2 .................................................................................................................................. 18
Article 3 .................................................................................................................................. 20
Article 4 .................................................................................................................................. 22
Article 5 .................................................................................................................................. 24
Annex 2. Qüestionaris............................................................................................................. 27
Qüestionari ParQ+................................................................................................................ 27
Qüestionari ePARmed-X+ ................................................................................................... 31
Qüestionari capacitats físiques Elderly Power ................................................................. 33
Fullerton Functional Fitness Test ....................................................................................... 37
Qüestionari IPAQ .................................................................................................................. 40
5. VALORACIÓ DEL RISC
5.1. Factors de risc
Per complir amb el nostre objectiu, que és afavorir l’envelliment saludable a

través de l’activitat física, ho farem a partir de la millora de les capacitat físiques.
Plantegem un seguit d’activitats que comporten l’entrenament de cada una de
les tres capacitats escollides, la força, la resistència i la flexibilitat i equilibri.
A continuació, exposem els diferents signes d’alarma de la tercera edat sense

patologia.
• Factors de risc cardiovasculars: com ara la hipertensió, diabetis,

colesterol i tabaquisme, que impliquen un major risc de patir (Díez, 2020):
· Infart de miocardi
· Angina de pit
· Ictus
· Insuficiència cardíaca
· Arteriopatia perifèrica
· Fibril·lació auricular
• Factors de risc per caiguda:

Dins aquest risc de patir una caiguda, hi ha riscos que poden influir en
aquests (Suelves, Martínez, & Medina, 2010):
· Sexe femení
· Caigudes prèvies
· Deficiències motores, cognitives, visuals, entre d’altres.
· Consum de combinacions de diversos medicaments o de
psicofàrmacs.
· Trobar-se sol
Les conseqüències d’aquestes poden ser de diferent gravetat; des de les
més banals com són els hematomes, passant per ferides i fractures, fins
a la conseqüència més greu; la defunció (Lumbreras, Gómez, Donat, &
Hernández, 2008).
Dins les possibles fractures, trobem que les més comuns segons el Pla
de Salut de Catalunya són (Catalunya G. d., 2016):
· Fractura de coll de fèmur
· Fractures osteoporòtiques
• Factors de risc per sobrepès.
1
5.2. Determinació d’accions relacionades amb la valoració del
risc
Un cop exposats els principals signes d’alarma de la població de la tercera edat

sense patologia, ens basarem en els següents qüestionaris per valorar el nostre
grup diana i decidir si poden iniciar les nostres sessions d’activitat física o les
adaptacions corresponents que haurem de realitzar.
o Qüestionari Par-Q+ i ePARmed-X+ (Annex)

o Qüestionari capacitats físiques Elderly Power -elaboració pròpia- (Annex)
Segons els resultats dels qüestionaris haurem de prendre unes decisions o

altres.
Qüestionari ParQ+
Si hi ha un “Si” o més en algunes de les 7 primeres preguntes del qüestionari,
l’usuari haurà de seguir contestant la segona i tercera pàgina d’aquest. d’aquesta
manera hi ha preguntes de seguiment sobre afeccions mèdiques cròniques
específiques per aclarir a l’usuari o bé remitir-lo al ePARmed-X+ en línia. Si en
aquestes dues pàgines respon “No” a totes les preguintes, de li autoritza tornar-
se més actiu físicament. Però si respon un “Si” o més, se’l dervia a un
professional d’exercici qualificat o al ePARmed-X+ per buscar informació
pertinent.
Aquest qüestionari serà vàlid per 12 mesos.
(Bredin, Gledhill, N., Jamnik, V. K., & Warburton, D. E., 2013)
Qüestionari en línia ePARmed-X+

Al finalitzar aquest qüestionari, sabrem si l’usuari podria ser autoritzat per
participar en activitats físiques sense restriccions o activitats físiques amb
restriccions. El participant rep una recepta d’exercici especialment dissenyada
per monitoritzada per un professional d’exercici qualificar o es referit a un metge
per probes o probes mèdiques addicionals.
Aquest qüestionari serà vàlid per 6 mesos, per tal de tenir en compte els
possibles canvis en l’estat de salut de l’usuari.
(Bredin, Gledhill, N., Jamnik, V. K., & Warburton, D. E., 2013)
Qüestionari capacitats físiques Elderly Power

Considerem que si en general un usuari ha puntuat entre 4 o 5 la majoria de les
capacitats físiques (força, resistència, flexibilitat i equilibri), aquests mostraran un
alt grau de dificultats en la pràctica d’exercici físic. Per tant, optarem per inicial
amb intensitats molt lleugeres per tal d’anar poc a poc augmentant-les sense
patir cap risc. A més a més, d’una individualització molt controlada en cada una
de les sessions.
D’altra banda, si un usuari ha puntuat menys de 3 o al voltant del 3, en la majoria
de les capacitats, considerem que són aptes per seguir el programa amb
intensitats no tant lleugeres i una mica més moderades. Tot i així, amb especial
alerta i una individualització correcta.
2
Per contra, si han puntuat entre 1 o 2 a totes les variables de les diferents
capacitats, seran usuaris que mostraran un bon estat de forma físic general, amb
el qual podran seguir el programa d’activitats amb normalitat. Encara que, creiem
convenient que la individualització hi sigui present en tots els casos.
Ara bé, si un usuari presenta diferències en les diferents capacitats, i per tant, no
té uns valors regulars que es moguin entre l’1 i el 5 com hem vist anteriorment,
haurem d’incidir en cada una d’aquestes capacitats. Ja que es poden donar
casos que tinguin menys dificultats en una capacitat que en un altra. En aquest
cas individualitzarem tenint en compte les seves necessitats, reforçant unes més
que altres.
A part d’aquests dos qüestionaris que ens serviran per una informació prèvia
abans d’iniciar amb el nostre programa, també ens haurem de basar en les seves
sensacions i en el seu estat del dia a dia per poder encaminar la sessió diària.
És per això, que al principi de cada sessió dedicarem uns minuts per saber l’estat
físic i emocional dels nostres usuaris per poder individualitzar en cada exercici
segons la informació que haguem extret.
3
6. PROGRAMA D’EXERCICI FÍSIC PER A LA SALUT
6.1. Periodització
En el nostre programa, hem tingut en compte varis aspectes per tal de seguir
una progressió adequada de cara a les pràctiques encarades a persones de la
tercera edat sense patologies.
Primer de tot, hem dividit l’any segons un macrocicle, el qual consta de 5 etapes:
- Valoració inicial: té una durada de dues setmanes, on es realitzaran 4
PreTests per valorar la condició física individual. Així, es podran adaptar
les sessions a les necessitats dels esportistes.
- Familiarització: té una durada de 6 setmanes, on busquem un
aprenentatge de la tècnica dels exercicis bàsics, per aconseguir una bona
execució per tal d’evitar lesions. Durant aquesta etapa els exercicis
s’efectuaran sense càrrega.
- Adaptació: té una durada de 8 setmanes, l’objectiu és preparar
l’organisme per suportar una intensitat i càrrega determinades
posteriorment. Es treballarà a partir del reforçament dels tendons i
lligaments, ampliar el moviment articular i equilibrar les prestacions
musculars dels agonistes i antagonistes a nivell muscular. En aquesta
etapa, els exercicis seran globals.
- Millora/Manteniment: té una durada de 26 setmanes, és la part principal
de tot el macrocicle. Aquí, busquem la millora o manteniment de les
capacitats físiques bàsiques, a través d’exercicis específics de força,
aeròbics i estiraments i equilibri, on les càrregues van augmentant
progressivament.
- Obtenció dels resultats: per últim, durant les dues darreres setmanes
del programa, es fan 4 PostTests, que són els mateixos que els PreTests.
A partir d’aquestes dades comparades, valorarem la condició física i altres
variables de salut.
Seguidament, trobem el mesocicle. Aquest es tracta de de la divisió temporal
en mesos. Cada mes es veu incorporat en una o dues de les etapes del
macrocicle. El programa té una durada d’11 mesos, de setembre a juliol. L’agost
no el tenim en compte, ja que, com s’exposa en el treball de creació d’una
empresa de gestió, el mes d’agost l’empresa resta tancada.
Per últim, en el microcicle trobem la planificació de les sessions que es portaran
a terme setmana a setmana, durant tot el programa d’exercici físic.
4
A continuació presentem la taula:
Setmana Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Valoració 1 PreTest1 PreTest2
inicial 2 PreTest3 PreTest4
Setembre
3 Tonificació Estiraments Circuit
4 Equilibri Zumba Pilates
5 Ioga Tonificació Dansa
Familiarització
Octubre
9 Ioga Zumba Circuit
10 Tonificació Estiraments Dansa
Novembre
11 Equilibri Tonificació Pilates
Adaptació
Desembre
Gener
MACROCICLE
Equilibri Zumba Pilates

MICROCICLE
MESOCICLE
21
Febrer 22 Ioga Tonificació Dansa
Març
Millora/ 29 Ioga Zumba Circuit
Manteniment 30 Tonificació Estiraments Dansa
Abril
Maig
Juny
Juliol
Obtenció dels 43 PostTest1 PostTest2
resultats 44 PostTest3 PostTest4
Taula 1. Periodització. Elaboració pròpia
5
6.2. Continguts, mètodes de treballs i criteris d’èxit per
superar les fases
En la següent taula es poden observar els continguts i mètodes de treball que
utilitzem en cada una de les fases explicades en l’apartat anterior. A més a més,
a la columna de la dreta hi ha el criteri d’èxit el qual ens basem per poder superar
la fase i passar a la següent.
FASES CONTINGUTS MÈTODES DE TREBALL CRITÈRIS D’EXIT
-Valoració de la
condició física -De la condició física:
Fullerton Functional
-Valoració activitat Fitness Test
física
Realització dels
Valoració -De l’activitat física:
diferents tests
inicial -Valoració altres Qüestionari IPAQ
variables de salut
(Annexos)
-Dificultats i
facilitats del grup
diana
-Adquisició de la -Aprenentatge de la
Correcta execució
tècnica dels tècnica sense càrrega
Familiarització tècnica dels exercicis
exercicis principals
principals
de cada modalitat -Exercicis principals
-Preparació del cos

-Exercicis el més global -Respon correctament
i organisme
possibles a la realització dels
-Reforçar tendons i
exercicis
lligaments
-Començar amb exercicis
Adaptació - Equilibrar
amb càrrega mínima o -No es veu modificada
anatòmica prestacions de
sense càrrega l'execució de la tècnica
grups musculars
agonistes i
-Incrementar lleument la -No mostra dolor
antagonistes
intensitat articular
-No disminueixen les

-Exercicis no tant globals, capacitats físiques
- Millora o
més específics bàsiques
Millora o manteniment de les
manteniment capacitats físiques
-Aplicar alguna càrrega o -Augmenta o manté les
bàsiques
incrementar la intensitat capacitats físiques
bàsiques
-Valoració de la
condició física Finalització del
programa de
Valoració dels -Valoració activitat Aplicació dels mateixos prescripció d’exercici
resultats física test que en la valoració físic per a gent gran
sense patologies a
-Valoració altres primera vista
variables de salut
Taula 2. Continguts, mètodes i criteris d’exit. Elaboració pròpia

6
6.3. Organització de la sessió
Per a l'organització de les sessions ens hem basat en l’horari que tenim dins el
centre Elderly Power, l’empresa que estem emprant (imatge 1). Només tindrem
en compte les activitats de dilluns, dimarts i divendres, ja que les de dimecres i
divendres són en centres externs o activitats externes al nostre centre.
En la taula 1 s’observa que cada microcicle, és a dir, cada setmana, està
composta per tres sessions, combinades de diferents maneres per fer-ho més
amè, però sempre combinant el treball de les tres capacitats físiques bàsiques:
augment de la força muscular, resistència aeròbica, flexibilitat i equilibri.
És important remarcar, que en cada sessió es marca una estructura a seguir: es
comença amb uns minuts per parlar sobre l’estat físic i mental diari de cada
usuari de forma grupal, per acabar d’ajustar la sessió a les demandes d’aquests,
seguidament es realitza un escalfament, per augmentar la temperatura corporal
i preparar músculs i articulacions per a l’activitat. Arriba la part principal de la
sessió. Per últim, dediquem 10 minuts a fer estiraments estàtics i equilibri, per
tornar a la calma.
D’aquesta manera, aconseguim estirar els músculs i guanyar equilibri un mínim
de tres cops per setmana: durant una sessió d’estiraments o ioga, i al final de
cada sessió, durant la tornada a la calma, fet que la OMS i l’ACSM recomanen
fer un mínim de dos/tres cops per setmana.
Entenem que encara que les sessions estiguin enfocades a un grup determinat
de la població, gent de la tercera edat sense patologies, pot existir una diferència
de nivell respecte la condició física. És per això, que oferim un servei d’una
persona extra en la direcció de cada sessió on faci falta, per adaptar la intensitat
o càrrega a aquells o aquelles que ho necessitin. D’aquesta manera tothom pot
seguir una mateixa classe adaptada a l’instant.
Imatge 1. Organització de les sessions. Elaboració pròpia
7
6.4. Quantificació estimada de l’AF (METs)
Per la quantificació de la intensitat de les diferents activitats físiques que tenim

en el nostre programa, ens hem basat amb (Catalunya G. d., Guia de prescripció
d'exercici físic per a la salut, 2007). A la següent taula es poden observar els
METs per a cada una d’aquestes activitats.
Activitat INTENSITAT
física (AF)
Ioga 3
Tonificació 3,5
Pilates 3,2
Dansa 3,7
Equilibri 2,9
Zumba 4
Estiraments 2,5
Circuit 4,1
Taula 3. Quantificació estimada dels METS. Elaboració pròpia
8
6.5. Quantificació estimada del treball de força
La quantificació de la força la calcularem de manera indirecta, ja que, el fet de

dirigir-nos a una població d’adults majors, no creiem adequat aplicar tests de
repetició màxima. És per això, que ens basarem en diverses aplicacions i
fórmules.
L’aplicació MyLift, avalua la força del subjecte sense necessitat d’executar un
test d’un RM o un test del màxim número de repeticions a la fallada. Una altra
aplicació pràctica és que prescriu i monitoritza la càrrega d’entrenament basada
en la velocitat.
Tenim com a variable dependent l’estimació de la RM, aquesta aplicació ens
determinarà en quin % de 1RM estem treballant a la primera repetició,
desplaçada a la màxima velocitat. Busquem, que els nostres usuaris no perdin
més d’un 15-20% de velocitat entre sèries, ja que sinó, no es podria optar a una
millora considerable.
A través de la velocitat, podrem dosificar la càrrega que aplicarem als nostres
usuaris. A partir d’aquí, buscarem quin és el grau de fatiga/càrrega/volum
necessari per obtenir millores. Ho farem controlant la càrrega que aplicarem,
mitjançant la pèrdua de velocitat que, com ja hem dit anteriorment, no pot ser
superior al 20%. Finalment, podrem avaluar l’efecte de l’entrenament.
Badillo (2017) realitza aquesta classificació depenent de la pèrdua de velocitat
que pateix l’esportista a mesura que realitza les repeticions:
Caràcter Pèrdua de
de velocitat Repeticions realitzades en la sèrie Exemples
l’esforç en la sèrie
Lleuger 4-6(16-30)
5-10% Menys de la mitat de les possibles
o petit 3-4(10-14)
6-7(12-14)
Mitjà 15-30% La mitat de les possibles
4-5(8-10)
Alguns més de la mitat de les
Alt o 3(5) ; 4(7) ; 8(12)
>25-30% possibles, però sempre deixant de fer
molt alt 5-6(8)
2-4 per sèrie
9-10(10) ; 3-4(4)
Màxim 50-70% Màxim o casi màxim número possible
7-8(8)
Taula 4. Classificació dels esforços en funció de la pèrdua de velocitat. Adaptació de Badillo (2017).
9
6.6. Aspectes de registre i control del seguiment de l’exercici
Realitzarem un registre i control de l’exercici amb aquesta fitxa creada per

l’empresa Elderly Power on els usuaris puntuaran del 1 al 3 diferents aspectes
que nosaltres els hi proposem.
Classe: (Exemple: Pilates, Yoga, Circuit, Tonificació, etc.)
Nom:
Data de la sessió:
(Exemple:
Puntua de l’1 al 3 les diferents afirmacions 12/05/2020)
3
1 2
No he pogut acabar la He acabat la
He acabat la
classe classe fatigat
classe sense
fatiga
2
3
1
He sofert
algunes No he tingut
He tingut molt dolor
molèsties dolors musuclo-
muscular
musculo- articulars
articulars
2 3
1
He seguit la He augmentat la
No he pogut seguir la
intensitat de la intensitat de la
intensitat de la classe
classe classe
3
1
2 He acabat la
Al acabar la classe el
Indiferent classe molt
meu estat d’ànim és
motivat/da
pitjor que abans de
començar-la
1 3
No he notat millora o 2
he empitjorat respecte Indiferent He notat millora
la classe anterior respecte la
classe anterior
Taula 5. Registre i control del seguiment de l’exercici. Elaboració pròpia
10
6.7. Altres elements vinculats a les capacitats condicionals i
l’hàbit actiu
6.7.1. Capacitat condicional restant
En el nostre programa, les capacitats condicionals que treballem són la força i la

resistència. Per altra banda, com a capacitat coordinativa treballem la flexibilitat,
i l’equilibri com a suplementari. Per tant, la única capacitat condicional que no
treballem és la velocitat, ja que és una capacitat que no va lligada a la salut, que
és l’objectiu del nostre programa, sinó que va lligada a l’alt rendiment. Segons
afirma García (1998), és la qualitat que ens permet realitzar accions motrius en
el menor temps possible i amb màxima eficàcia. Per contra, nosaltres en el nostre
grup diana el que busquem és una bona execució per tal d’evitar lesions, i no
eficàcia en el moviment, sense tenir en compte la velocitat ni el temps.
6.7.2. Hàbit actiu
La OMS, en un estudi sobre la inactivitat física, afirma que almenys un 60% de

la població mundial no realitza suficient activitat física per obtenir beneficis per a
la salut. A continuació, afegeix que dins de la població en risc, s’inclou el grup de
població de la tercera edat, entre les dones i els joves (Health, 2020).
És per això, que podem considerar que en el nostre grup diana es troba un major
nombre de casos de sedentarisme que altres possibles grups de població. De
totes maneres, ho podrem corroborar amb els resultats que surtin del qüestionari
que passarem inicialment, l’IPAQ. És per aquest motiu, que proposem el
seguiment del nostre programa d’exercici físic per obtenir beneficis per a la salut
de la població de la tercera edat.
11
7. EXEMPLE DE SESSIÓ D’UN PEFI.
Per a la realització de la següent fitxa d’una sessió d’activitat física dins el nostre
programa de prescripció de l’exercici físic, hem tingut en compte els
coneixements i continguts d’altres assignatures cursades durant quest grau.
Per exemple, el disseny de la taula és a partir de Anàlisi de l’estructura funcional
dels esports i estructura de l’exercici físic; les fases de la sessió a través de
l’assignatura de Programació de l’ensenyament de l’activitat física i l’esport; i
gràcies a Cinesiologia i tecnologia de l’exercici física hem realitzat la descripció
dels exercicis, així com pensar en aquells exercicis que són millor per a gent gran
o fer les possibles adequacions; per últim, per a la quantificació de la càrrega, la
intensitat i altres, ens hem basat en Teoria de l’Entrenament.
Dit això, a continuació es pot observar una sessió de Circuit de força i aeròbic,
que es troba dins la fase de millora i manteniment dels nostres usuaris.
Informació practicants: Apta per a gent de la tercera edat sense patologies
Context sessió: Circuit de força i aeròbic

Data: Setmana 20, dijous, Gener.
Fase: Fase de Millora/Manteniment
Duració: 90’
Objectiu: Executar exercicis enfocats a la millora de la força muscular i de la capacitat

aeròbica lleugera.
Continguts: Temps (minuts)
Fase de benvinguda: 5’
Creació d’expectatives: 5’
Escalfament: 10’
Acondicionament 40’
Tornada a la calma: 10’
Estiraments: 10’
Reflexió: 10’
Grup: 25 adults
Material: 6 steps, 20 manuelles (diferents Kg), 25 pilotes medicinals (3-4-5Kg), cons
Espai: centre Elderly Power
12
DESCRIPCIÓ SESSIÓ
Parts Activitats/Exercicis
de la
sessió
Benvin Donar la benvinguda als usuaris i preguntar com estan, com se senten avui,
guda entre d’altres.
*Per poder disposar d’un diagnosi inicial de cada un dels usuaris.
Creació Explicar en que consisteix la sessió, el plantejament que té i els objectius

expecta d’aquesta.
tives
Escalf Mobilitat articular:

ament Rotacions internes i externes de les principals articulacions: turmells,
genolls, maluc, gleno-humeral, colze, canells i coll.
Estiraments actius:
Amb recolzament a la paret, flexió-extensió de maluc, buscant el major rang
de moviment possible.
Amb les cames separades i els braços en forma de T, fer moviments de
costat a costat, arribant el més lluny possible.
Activació del múscul-esquelètica i activació múscul-articular, exercici lleu:

Passes laterals, alternant les cames. A cada passa realitzar una palmellada
per sobre el cap.
Acondi Volum: 40’ Repeticions: Recuperació: Intensitat:

ciona màximes 20’’ entre exercici Moderada
ment possibles en 2’ entre circuit
40’’ per exercici
PART 1 – Individual – Circuit 1:

Exercici 1: puja-baixa step amb manuelles
Exercici 2: abd-add d’espatlla amb manuelles
Exercici 3: lunges amb desplaçament
Exercici 4: Flexió-extensió d’espatlla amb manuelles

Exercici 1: Rotació tronc, passant-se la pilota medicinal
Exercici 2: Skipping anant passant-se la pilota medicinal
Exercici 3: Squat amb parella
Exercici 4: Planxa alta xocant-se la mà.

Exercici 1:Tres en ratlla amb pilotes medicinals + lunge
Exercici 2: Assentat, rotació de tronc passant la pilota medicinal
Exercici 3:Passades amb pilota medicinal de diferents pes + squat
Exercici 4: Estrella portant una pilota medicinal
13
Torna Exercici d’intensitat lleugera: a partir de cançons on va disminuint el tempo,
da a seguir les següents directrius:
la calma Seguir una coreografia on s’inclouen tots els grups musculars i articulacions
que s’han mobilitzat durant l’acondicionament.
Caminar per la classe, a diferents ritmes que marcarà la monitora.
Estira Estiraments dels músculs implicats dempeus:

ments Flexió de genoll per estirar el quàdriceps.
Flexió de maluc per estirar la musculatura posterior de les cames.
Adducció horitzontal gleno-humeral.
Abducció d’espatlla.
Extensió de canell.
Adducció de coll, ambdós costats.
Flexió-extensió de coll.
Cames separades, braços alçats com si agafessin una pilota de fitball,
realitzar una rotació total de tronc: de dalt cap a la dreta, peus, esquerre i
tornar a dalt. Una rotació en cada sentit.
Refle Preguntar com ha anat la sessió

xió Omplir formulari
Comiat
Representació gràfica:
Consideracions: Es tindrà en compte la individualització de cada usuari.
Font d’informació: (ACSM & PhD, ACSM's Exercise for Older Adults, 2013)
Taula 6. Sessió PEFI. Elaboració pròpia
14
BIBLIOGRAFIA
Bredin, S. S., Gledhill, N., Jamnik, V. K., & Warburton, D. E. (2013). PAR-Q+ and
ePARmed-X+: new risk stratification and physical activity clearance strategy for
physicians and patients alike. Canadian Family Physician, 59(3), 273-277.
Catalunya, G. d. (2007). Guia de prescripció d'exercici físic per a la salut. Obtenido de
http://salutpublica.gencat.cat/web/.content/minisite/aspcat/sobre_lagencia/Plans
_estrategics/PAFES/arxius/guia_de_prescripcio_d_exercici_fisic_per_a_la_salu
t__pefs_.pdf
Catalunya, G. d. (2016). Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. Obtenido de
www.salutweb.gencat.cat/url/pladesalut
Díez, J.-M. B. (Maig de 2020). Fundació Salut i Envelliment UAB. Obtenido de
https://envellimentsaludable.com/malalties-i-factors-de-risc-cardiovascular-en-
la-
Health, W. (2020). Organització Mundial de la Salut. Obtenido de
https://www.who.int/dietphysicalactivity/factsheet_inactivity/es/
Lumbreras, B., Gómez, N., Donat, L., & Hernández, I. (2008). Caídas accidentales en
ancianos. Situación actual y medidas de prevención. Dialnet plus, 234-241.
Suelves, J.-M., Martínez, V., & Medina, A. (Gener de 2010). Lesiones por caídas y
factores asociados en personas mayores de Cataluña, España. Revista
Panamericana de Salud Pública, 27. Obtenido de
https://www.researchgate.net/publication/250049347_Lesiones_por_caidas_y_f
actores_asociados_en_personas_mayores_de_Cataluna_Espana
ACSM, & PhD, W. C.-Z. (2013). ACSM's Exercise for Older Adults. Wolters Kluwer.
15
ANNEXES
Annex 1. Fitxes de les 5 fonts documentals més rellevants
Article 1
ASPECTES FORMALS
NOM DEL DOCUMENT
PAR-Q+ y ePARMED-X+: New risk stratification and physical activity clearance strategy
for physicians and patients alike.
AUTORIA
Shannon S.D. Bredin, Norman Gledhill, Veronica K. Jamnik, Darren E.R. Warburton
BREU BIOGRAFIA
Shannon S.D. Bredin és professora associada, co-directora de la Unitat de Promoció
d’Activitats Físiques i Prevenció de Malalties Cròniques i fundadora / directora del
Laboratori d’Aprenentatge Cognitiu i Funcional (APRENENTATGE) i del Laboratori per
a la Mobilització del Coneixement (SABER). Actualment resideix i treballa en el territori
tradicional, ancestral i sense fi de la Primera Nació xʷməθkʷəy̓əm (Musqueam).
Norman Gleghill trabaja en la Universidad York en la Facultad de Kinesiología y Ciencias
de la Salud situada a Toronto, Canadá. Dona suport financer al guanyador d’una
conferencia que ell ha creat per presentar la seva investigació de postgrau.
Veronica K. Jamnik és professora associada a l'School of Kinesiology and Health
Science a la York University, situada a Toronto, Canada. Els estudis en els que ha estat
involucrada són sobre la fisiologia de l'exercici, Fitness, Salut i les ocupacions amb
demandes físiques.
El Dr. Darren ER Warburton és professor de la University of British Columbia, amb dos
campus situats a Vancouver i Kelowna. Els estudis en els que participa són sobre
diabetis, fisiologia cardiovascular, salut indígena i fisiologia de l'exercici clínic.
REVISTA / FONT
Canadian Family Physician • Le Médecin de famille canadien, CFP·MFC
ANY
2013
QUADRES RESUM DEL CONTINGUT DEL DOCUMENT

Objectiu(s) del document
Examinar el suport basat en l'evidència per PAR-Q i PARmed-X i identificar si es

justificaven revisions addicionals.
16
Nivell de comprensió
Ens ha semblat un article fàcil de entendre ja que no utilitzava paraules molt

específiques. Tot i que estigués en angles.
Interès personal del document

Ens ha servit per dur a terme el nostre treball ja que nosaltres només coneixíem el
PAR-Q. Finalment vam optar per utilitzar el PAR-Q+ per les evidències que aquest
estudi explica.
Resum
El Qüestionari de preparació per a l'activitat física (PAR-Q) i l'Avaluació mèdica de
preparació per a l'activitat física (PARmed-X) són eines de detecció pre-participació
de renom internacional. Amb aquest estudi van comprovar que el PAR-Q era molt
conservador i donava resultats positius falsos i revisions mèdiques innecessàries. A
més tenia restriccions d’edat en persones de 15 a 69 anys i suposava un obstacle tant
per a persones que necessiten més activitat física com amb persones amb malalties
cròniques. Per altra bada el PARmed-X és molt llarg, difícil d’utilitzar i no està basat
en proves científiques. És per això que es va crear el nou Qüestionari de Preparació
per l’Activitat Física per a Tots (PAR-Q+) i l’examen Mèdic Electrònic de Preparació
per a l’AF (ePARmed-X+)
Relacions amb altres documents (d’investigació, programes existents,…)
En quant als continguts nous d’aquest document, vam buscar diversos articles que
parlessin dels nous qüestionaris “plus” per evidenciar que realment aquest eren
millors que els anteriors. L’article Validation of the PAR-Q+ and ePARmed-X+
demostra l’efectivitat d’aquestes noves formes per la detecció prèvia a la participació
i l’estratificació de riscos. Aquests nous processos redueixen en gran mesura les
barreres per la participació en l’AF, amb una alta fiabilitat, sensibilitat i especificitat de
mesura.
Per altra banda, l’article Executive Summary: The 2011 Physical Activity Readiness
Questionnaire for Everyone (PAR-Q+) and the Electronic Physical Activity Readiness
Medical Examination (ePARmed-X+) afirma que aquest nous qüestionaris plus han
estat dissenyat per millorar la capacitat dels professionals de la salut i l’estat físic per
proporcionar exàmens de detecció i receptes per individus sans i per persones amb
enfermetats cròniques i/o discapacitats.
Paraules clau
Medicine, Exercise, Physiology, Chronic Disease, Physical Activity, Health

Promotion, Exercise Science, Kinesiolog
17
Article 2
ASPECTES FORMALS
NOM DEL DOCUMENT
Physical Activity and Public Health in Older Adults: Recommendation From the American
College of Sports Medicine and the American Heart Association
AUTORIA
Miriam E. Nelson, W. Jack Rejeski, Steven N. Blair, Pamela W. Duncan, James O.
Judge, Abby C. King, Carol A. Macera, i Carmen Castaneda-Sceppa
BREU BIOGRAFIA
Els autors de l’estudi són professionals investigadors de l’American College of Sports
Medicine i de l’American Heart Association
Miriam E. Nelson és investigadora de la Tufts University, la qual està dedicada a
l’educació de nous líders per canviar el món. Està situada a Somerville, Medford, a prop
de Boston, Massachusetts a Estats Units. L’autora es dedica a estudiar sobre nutrició,
salut, dones, Fitness i sostenibilitat.
W. Jack Rejeski és investigador del Department of Health and Exercise Science.
Steven N. Blair és professor d’Enginyeria Elèctrica i d’Ordinadors, a la Universitat de
Utah. Els seus estudis estan dirigits a la òptica, fotònics, plasmònics i biofònics.
Pamela W. Duncan és professora de neurologia. Va estudiar a la Universitat de
Columbia, a la Universitat del Nord de Carolina, a Charlotte, el 1978 i el 1991 com a
PhD. És professora de neurologia i de medicina geriàtrica i gerontologia.
James O. Judge
Abby C. King és professora de recerca i política de la salut i de medicina (epidemiologia
i Centre de recerca de prevenció d’Standford, respectivament). És la destinatària del
premi Outstanding Scientific Contributions in Health Psychology Award, de l’American
Psychological Association.
Carol A. Macera és graduada per l’Escola de Salut Pública, per la Universitat de l’Estat
de Sant Diego.
Carmen Castaneda-Sceppa ha estudiat a Bachelor’s in Science la Universitat de Valle,
Guatemala, és doctora per la Universitat Francisco Marroquin, Guatemala, té un PhD en
Nutrició i té un Post doctorat sobre Nutrició Clínica, per la Universitat de Tufts, Boston.
Ara per ara està treballant a la Universitat de Northeastern, després del seu pas per
varies escoles. Té un seguit de premis i honors, l’últim sobre Network of Minority Health
Research Investigators Medallion.
REVISTA / FONT
Article de la University of South Carolina, Scholar Commons. Situat a l’apartat sobre
Epidemiologia i bioestadística.
https://scholarcommons.sc.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1361&context=sph_epidemi
ology_biostatistics_facpub
18
ANY
2007

Emetre una recomanació sobre els tipus i les quantitats d’activitat física necessàries
per millorar i mantenir la salut en adults majors.
La comprensió de l’article ha estat correcta, no ha resultat difícil. El fet que sigui en

anglès ens ha portat a dubtar sobre les traduccions d’alguns tecnicismes, però, a trets
generals, està ben estructurat i no ha suposat la constant necessitat d’utilitzar
traductors online o diccionaris.

El fet de tractar sobre un grup diana encarat a la millora de la condició física i salut de
la tercera edat, ja era un fet que ens interessava personalment, ja que no el teníem
gaire per mà. Ens costava, però, trobar informació evidenciada en estudis, i el fet de
trobar aquest article ens va suposar una gran font d’aprenentatge per saber com poder
encarar les nostres propostes per crear un programa d’entrenament dirigit.
Resum
L’article en qüestió tracta de crear un conjunt de recomanacions dirigides a la reducció

del sedentarisme en gent de la tercera edat. Per això, basat en altres estudis de la
American Collage Sports Medicine i l’American Heart Association, que crea unes
taules on té en compte diferents variables com la freqüència, la intensitat, la duració,
el nombre d’exercicis i les series i repeticions recomanades per a cada tipus d’exercici
per obtenir la millora de la salut d’aquest grup diana. Els tipus d’exercicis en qüestió
són la capacitat aeròbica, la força muscular i la flexibilitat i equilibri.
Amb la millora d’aquestes capacitats es busca, també, la reducció del risc de
caigudes.
Conjuntament amb aquest article, vam complementar i contrastar informació i dades

amb l’article anomenat Benefits and Rsks Associated with Physical Activity, de
l’American College of Sports Medicine. Aquest segon, també compta amb taules
específiques proposant la quantificació i freqüència de les capacitats físiques a
treballar: capacitat aeròbica, força muscular i flexibilitat i equilibri, en sessions.
Adjuntem l’enllaç de l’article https://www.acsm.org/docs/default-source/publications-
files/acsm-guidelines-download-10th-
edabf32a97415a400e9b3be594a6cd7fbf.pdf?sfvrsn=aaa6d2b2_0
Paraules clau
Older adults, Phusical activity, Benefits, Risks, Health
19
Article 3
ASPECTES FORMALS
NOM DEL DOCUMENT
La actividad física como elemento de salud en la tercera edad. Razones y beneficios
que justificant su práctica.
AUTORIA
Francisco Salinas Martínez, Armando Cocca, Francisco Javier Ocaña Wilhelmi, Jesús
Ramírez Viciana
BREU BIOGRAFIA
Francisco Salinas Martínez és un nedador paralímpic, el qual es dedica a donar a
conèixer el projecte Magdala, de l’Associació Nacional pel Foment de les Capacitats
Múltiples. Es tracta d’un instrument per la superació esportiva i personal.
Armando Cocca, és professor a la Universidad de Granada el 2012 i a la Universidad
Autónoma de Nuevo León. És expert en l’àrea d’Educació Física i Esportiva. És autor
en altres catàlegs com la Biblioteca Nacional d’Espanya. Va començar a publicar l’any
2007 fins avui en dia. Ha participat en articles de revista, col·laboracions en obres
col·lectives, llibres i tesis.
Francisco Javier Ocaña Wilhelmi, és investigador de la Universidad de Granada. El seu
període de publicació d’estudis va començar el 2003 fisn el 2017. És professor Doctor
en la Facultad de Ciencias del Deporte. Treballa en les àrees de Fundamentos de los
deportes IV: Esquí o vela/ciclismo i Perfeccionamiento Deportivo: Esquí.
Jesús Viciana Ramírez, és investigador a la Universitat de Granada, en el Departamento
de Eduación Física y Deportiva, Facultad de Ciencias del Deporte. És graduat de la
carrera, té un Màster universitari en investigació en activitat física i esport i un programa
de doctorat en ciències de l’educació. Ha estat publicant articles i estudis des de 1993
fins avui en dia. Ha col·laborat en articles de revistes, en obres col·lectives, llibres, tesis,
tesis dirigides i ha coordinat una publicació. En elles parla del seu àmbit, educació física
i esportiva.
REVISTA / FONT
Aquesta revisió d’articles científics, ha estat extreta de la Revista Digital de Educación
Física y Deportes – Buenos Aires.
https://www.efdeportes.com/efd112/la-actividad-fisica-como-elemento-de-salud-en-la-
tercera-edad.htm
ANY
2007

Donar a conèixer la importància de l’AF en les persones majors, així com els objectius
que han de perseguir els programes d’AF dirigits a la tercera edat i les raons que
porten a aquest grup de població a fer ús de l’exercici físic.
D’altra banda, tenen com a objectiu indicar els objectius de l’AF en aquest grup.
20
La comprensió d’aquest article ha estat de gran facilitat degut a la poca extensió i

bona diferenciació dels diferents apartats. A part, a l’estar bastant familiaritzades amb
aquests tecnicismes respecte l’activitat física i exercici física, no ha comportant gran
complicació per a la comprensió, ja que no hem hagut de buscar externament.
Aquest document en concret ens va captivar, ja que pel fet de tractar-se d’una revisió
de diversos articles científics que parlen sobre el tema, ens va aclarir la base de
coneixements que necessitàvem per dur a terme el nostre treball. Així doncs, ens va
servir per tenir una primera presa de contacte amb els elements més importants, com
són: els objectius, les raons i els beneficis de l’activitat física i l’esport, encarat a un
públic de la tercera edat.
Resum
El present article és una revisió d’articles científics publicats des del 2000 fins el 2007
sobre la importància de realitzar activitat física en gent adulta, els objectius que
comporta, beneficis i raons. El sedentarisme arriba com a amenaça, sobre tot, en
grups de població de la tercera edat. És per això que cada vegada més es promociona
l’activitat física en general, però en concret més en les persones majors ja que aquest
grup està augmentat durant els últims anys. Realitzar activitat física augmenta
l’esperança de vida de les persones ja que proporciona salut en elles i pot arribar a
retardar l’envelliment. Un dels principals objectius de realitzar AF en la tercera edat
és proporcionar independència i autonomia, evitant l’envelliment. Els beneficis que
comporta aquesta pràctica són principalment prevenir, millorar o retardar certes
malalties comuns en els adults. També, proporciona millores en l’organisme per crear
un benestar físic, mental i social en ells. La principal raó per a realitzar activitat física
en la tercera edat és el manteniment de la salut. S’ha demostrat també, que la nutrició
és un element clau que va lligada amb l’activitat física.
En l’article Actividad física y envejecimiento, de Pedro Alcántara Sánchez i Mariano

Romero (2001), corroborem en l’apartat 3 els efectes d’un programa d’exercici físic,
anomenats en el Treball Tutoritzat 1 de l’assignatura. Aquest, té relació amb els
beneficis nombrats en l’article en qüestió.
En l’estudi Health-Related Quality of Life Measures for Physically Active Elderly in

Community Exercise Programs in Catalonia: Comparative Analysis with Sedentary
People, de Jesús Fotuño-Godes, Myriam Guerra-Balic i Josep Cabedo-Sanromà
(2013), afirma que les persones majors que no són sedentàries, obtenen millors
resultats en l’enquesta de salut de Catalunya 2006, tenen millors resultats que les
persones sedentàries. Per tant, afirma que si es realitza activitat física s’obté major
qualitat de vida i estat de salut.
Paraules clau
Activitat física, ancians, persones majors, tercera edat i envelliment.
21
Article 4
ASPECTES FORMALS
NOM DEL DOCUMENT
ACSM’s Exercise for Older Adults
AUTORIA
American College of Sports Medicine i Wojtek Chodsko-Zajko
BREU BIOGRAFIA
American College of Sports Medicine , fundat el 1954, és la organització de medicina
esportiva i ciències de l’exercici més gran del món. Ofereix una visió de 360º de la
medicina esportiva i la ciència de l’exercici, des d’acadèmics fins a estudiants i des
d’entrenadors personals fins a metges, l’associació de professionals de salut pública,
salut/estat físic, exercici clínic i atenció mèdica que es dediquen a ajudar a les persones
en tot el món a viure vides més llargues i saludables a través de la ciència, l’educació,
la medicina i les polítiques.
Wojtek Chodsko-Zajko és un professor de ciències de l’exercici a l’School of Exercise,
Leisure and Sport a la University de Kent State. És l’editor de la revista Journal of Aging
and Physical Activity i president de la International Society on Aging and Physical
Activity. És una persona clau per la OMS, ja que és la que ha aportat els coneixements
en les guies d’activitat física per gent de la tercera edat i gent amb necessitat de cadira
de rodes.
REVISTA / FONT
Llibre de l’American College of Sports Medicine.
ANY
2013

Presentar arguments convincents aportats per diferents professionals, perquè els

adults majors realitzin activitat física. En ell, destacar els beneficis fisiològics,
psicològics i socials d’un estil de vida físicament actiu.
També pren com a objectiu la motivació cap a l’inici d’aquesta pràctica i el
manteniment de l’exercici en persones majors.
Aquest ha sigut el document més complex d’entendre, ja que és el més llarg i ens ha
costat diferenciar les parts més importants a destacar pel nostre treball.
Afegir, que el nivell de comprensió de la llengua anglesa en aquest escrit és de major
demanda.
22
En aquest llibre s’hi troben capítols de gran interès, on es trobaven taules amb dades
específiques molt útils per la dosificació i planificació de les sessions dedicades al
grup diana en concret.
Resum
En el llibre ACSM’s Exercise for Older Adults, parla sobre els aspectes fisiològics que
afecten a la gent adulta, degut a l’envelliment. Aquests són: les caigudes, les malalties
cardiovasculars, entre d’altres.
Per tant, en aquest, es proposen programes, amb les seves respectives
recomanacions sobre la intensitat, freqüència i càrrega de les activitats per tal
d’aportar beneficis fisiològics i musculars, i una motivació cap a l’inici de la pràctica
esportiva al grup diana.
En el capítol 1 del llibre Benefits and Risks Associated with Physical Activity, també
es proposen programes i recomanacions d’activitat física per a persones adultes
majors, incidint en la freqüència, la intensitat, càrrega, etc., de cada capacitat a
treballar.
El seu enllaç és https://www.acsm.org/docs/default-source/publications-files/acsm-
guidelines-download-10th-
edabf32a97415a400e9b3be594a6cd7fbf.pdf?sfvrsn=aaa6d2b2_0.
Paraules clau
Envelliment, activitat física, salut, programes d’exercici físic.
23
Article 5
ASPECTES FORMALS
NOM DEL DOCUMENT
Lesiones por caídas y factores asociados en personas mayores de Cataluña, España
AUTORIA
JOSEP M. SUELVES; VICENÇ MARTÍNEZ; ANTONIA MEDINA
BREU BIOGRAFIA
Josep M. Suelves: Direcció General de Salud Pública, Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya, Barcelona. Actualment es troba en dirección de Promoció de
la Salut, i en tabac i prevenció i control de lesions.
Vicenç Martínez: Dirección General de Planificació y Evaluació, Departament de Salut
de la Generalitat de Catalunya.
Antonia Medina: Dirección General de Planificació y Evaluació, Departament de Salut
de la Generalitat de Catalunya.
REVISTA / FONT
Revista Panamericana de Salud Pública (Rev Panam Salud Publica)
ANY
2010
EN CAS DE SER UN INFORME DE RESULTATS D’INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA
OBJECTE D’ESTUDI
3247 persones de 65 anys i mes edat.
HIPÒTESI
No les comenta
OBJECTIU DE LA INVESTIGACIÓ
Avaluar, a partir d'una enquesta de salut poblacional, la proporció de persones que han
patit lesions per caigudes no intencionades en una mostra de persones d'edat no
institucionalitzades, i valorar els factors demogràfics i condicionants metges associats.
DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ
És una investigació de caire observacional. Es va realitzar i es va seguir en tot moment
el mateix grup diana.
COL·LECTIU OBJECTE D’ESTUDI

Unitat d’observació: una persona adulta
Mostra : 3247 persones de 65 i mes anys
Població accessible: Totes les persones de Catalunya de 65 o mes anys
Univers: Persones de Catalunya de 65 anys o mes autosuficients per contestar
l’enquesta ell/a mateix/a
Criteri de selecció: inclusió: es van descartar 319 persones en els quals les respostes
havien estat obtingudes a traves d’un cuidador.
Tècnica de mostreig: probabilístic aleatori simple
24
Marge d’error: Es va efectuar una anàlisi descriptiva de les característiques de les
persones en- entrevistades segons hagin patit lesions per caigudes o no durant els 12
mesos previs, calculant els percentatges de cada variable o, en el cas de l'edat, la seva
mitjana i desviació estàndard .
METODOLOGIA BÀSICA DE LA INVESTIGACIÓ

Dins de l’estudi es van diferenciar diversos resultats segons les variables anomenades
més a baix però tot forma part dels mateix grup.
El qüestionari consta de 197 preguntes sobre lesiones por caigudes en els 12 mesos
previs aquesta i altres factors rellevants associats.
L’estudi es va realitzar entre el desembre de 2005 i juliol de 2006
En quant a l’aletorització de la mostra va ser tal que així: La selecció de la mostra es va

efectuar en dues etapes, una per triar els municipis de cada GTS i una altra per escollir
els participants a partir de l'Registre de Població de Catalunya, assignant-se a cada un
cinc possibles substituts.
CARACTERÍSTIQUES DE LES VARIABLES

Independent: qüestionari
Variables dependents estudiades en aquest article: Caigudes, viure sol, malaltia
cardiovascular , trastorns múscul-esquelètic crònic, cataractes, diabetis, discapacitat
sensorial, de comunicació, motora, us de cinc o més medicaments, consum d’alcohol.

Avaluar, a partir d'una enquesta de salut poblacional, la proporció de persones que
han patit lesions per caigudes no intencionades en una mostra de persones d'edat no
institucionalitzades, i valorar els factors demogràfics i condicionants metges associats.
El nivell de comprensió d’aquest article ha estat senzill ja que estava en el nostre

idioma matern , no hi havia paraules tècniques.
Hem trobat interessant aquest article ja que creiem que les caigudes en la gent gran
es un factor de risc bastant elevat i que provoca complicacions per un estil de vida de
qualitat. A més, les caigudes és un dels factors que volem evitar o reduir en l’aplicació
del nostre programa de prescripció d’exercici físic.
25
Resum
Aquest estudi tracta sobre una avaluació a partir d’una enquesta de els accident per
caigudes en gent de 65 anys o més. En aquest estudi van participar un total de 3 247
persones de 65 i més anys d'edat en l'Enquesta de Salut de Catalunya (es- 2006),
responent un qüestionari administrat per un entrevistador que incloïa preguntes sobre
lesions per caigudes en els 12 mesos previs a l'enquesta i altres factors rellevants
associats.
En l'anàlisi multivariada, el sexe, l'edat, viure sol, estar prenent cinc o més
medicaments i patir problemes de mobilitat, diabetis o trastorns musculoesquelètics
es van associar a un major risc de lesions per caigudes. No es va observar, en canvi,
un efecte estadísticament significatiu de les discapacitats sensorials i de la
comunicació, les malalties cardiovasculars, les cataractes o el consum d'alcohol.
Les caigudes son un factor de risc notable en persones adultes ja sigui per alguna
malaltia crònica, alguna deficiència o discapacitat o falta d’un bon estat físic. Tal i com
també ho afirma l’article els grups que més pateixen caigudes son les dones i les
persones entre 75-85 anys. Per tant, hi ha una relació directa entre les caigudes, sexe
i edat. Ho podem corroborar amb l’article Caídas accidentales en ancianos: situación
actual y medidas de prevención que afirma 50,9% de les persones amb edat
compresa entre 65 i 75 anys i el
67% de les majors de 75 anys van declarar haver patit alguna durant aquest any. Les
dones majors de 75 anys van presentar la freqüència més alta de caigudes a terra,
amb un 67,3%, mentre que en els homes la freqüència va ser del 53,7%. Els homes
van caure més freqüentment a diferent nivell, amb edats menors de 65 anys, 20,9%
enfront de l'18,4% dels majors de 75 anys.
Paraules clau
Accidents per caigudes; ancià; envelliment
26
Annex 2. Qüestionaris
Qüestionari ParQ+
http://eparmedx.com/
http://eparmedx.com/wp-content/uploads/2013/03/January2020PARQPlus_Image.pdf
27
28
29
30
Qüestionari ePARmed-X+
http://eparmedx.com/
31
32
Qüestionari capacitats físiques Elderly Power
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSc54GNrl3pUwpAzIKXoIogschXLIVyt6UzT
_bDZjsiqzngP_A/viewform?usp=sf_link
33
34
35
36
Fullerton Functional Fitness Test
o Arm curl test – upper body strength test.

El participant es troba assegut a una cadira i ha de realitzar una flexió de colze
amb supinació de canell per elevar el pes. El nombre total de flexions
aconseguides duran 30 segons constitueix el resultat de la prova.
MEN’S RESULTS WOMEN’S RESULTS
AGE
Below Adove Below Adove
Average Average
average average average average
<16 16 to 22 >22 60-64 <13 13 to 19 >19
<15 15 to 21 >21 65-69 <12 12 to 18 >18
<14 14 to 21 >21 70-74 <12 12 to 17 >17
<13 13 to 19 >19 75-79 <11 11 to 17 >17
<13 13 to 19 >19 80-84 <10 10 to 16 >16
<11 11 to 17 >17 85-89 <10 10 to 15 >15
<10 10 to 14 >14 90-94 <8 8 to 13 >13
o Chair Stand Test – lower body strength test.

Consisteix en aixecar-se i asseure’s a la cadira d’una alçada de 44cm. El procés
s’inicia assegut i els braços es troben creuats i recolzats sobre el pit. El nombre
de cicles aconseguits durant 30 segons és el resultat de la prova.

AGE
Average Average
<14 14 to 19 >19 60-64 <12 12 to 17 >17
<12 12 to 18 >18 65-69 <11 11 to 16 >16
<12 12 to 17 >17 70-74 <10 10 to 15 >15
<11 11 to 17 >17 75-79 <10 10 to 15 >15
<10 10 to 15 >15 80-84 <9 9 to 14 >14
<8 8 to 14 >14 85-89 <8 8 to 13 >13
<7 7 to 12 >12 90-94 <4 4 to 11 >11
o Back Scratch Test - upper body flexibility test.

Des de la posició dret, la mà dominant es col·loca sobre l’espatlla amb els dits
estirats cap avall, mentre l’altra mà es col·loca a darrera intentant aferrar-se als
dits de l’altra mà. La distància mesurada entre els dits de les dues mans, és el
resultat, que aquest pot ser positiu o negatiu.

AGE
Average Average
< -6,5 -6,5 to 0 >0 60-64 < -3 -3 to -1,5 > -1,5
< - 7,5 -7,5 to -1 > -1 65-69 < - 3,5 -3,5 to -1,5 > -1,5
<-8 - 8 to -1 > -1 70-74 <-4 -4 to -1 > -1
<-9 -9 to -2 > -2 75-79 <-5 -5 to -0,5 > -0,5
< -9,5 - 9,5 to -2 > -2 80-84 < -5,5 -5,5 to 0 >0
< -10 -10 to -3 > -2 85-89 < -7 -7 to -1 > -1
< - 10,5 -10,5 to -4 > -4 90-94 < -8 -8 to -1 > -1
37
o Chair Sit and Reach Test - lower body flexibility test.
El participant es troba assegut a la vora d’una cadira, una cama recolzada amb
tot el peu a terra mentre l’altra estirada i recolzada només pel taló. Es realitza
una flexió de tronc amb l’esquena el més recte possible, amb els braços i mans
estriades, s’intenta arribar el més avall possible. Es mesura la distància entre els
dits dels peus i el de les mans, essent aquest un valor negatiu o positiu.

AGE
Average Average
< -2,5 -2,5 to 0 >4 60-64 < -0,5 -0,5 to 5 >5
<-3 -3 to -1 >3 65-69 < -0,5 -0,5 to 4,5 > 4,5
< - 3,5 - 3,5 to -1 > 2,5 70-74 <-1 -1 to 4 >4
<-4 -4 to -2 >2 75-79 < - 1,5 -1,5 to 3,5 > 3,5
< -5,5 - 5,5 to -2 > 1,5 80-84 < -2 -2 to 3 >3
< -5,5 -5,5 to -3 > 0,5 85-89 < -2,5 -2,5to 2,5 > 2,5
< -6,5 -6,5 to -4 > -0,5 90-94 < -4,5 -4,5 to 1 >1
o 6 minute Walk Test.

Aquest test consisteix en caminr durant 6’ el més ràpid possible. Per a saber el
resultat s’utilitza la següent fórmula:
Men’s results: Walk Distance (meters) = 867 – (5.71 age, yrs) + (1.03 height, cm)
Women’s results: Walk Distance (meters) = 525 – (2.86 age, yrs) + (2.71 height,
cm) – (6.22 BMI)
o 2 minute Step in place Test.

En cas de no poder realitzar el 6 minute Wlak Test, s’opta per realitzar-ne aquest.
Consisteix en elevar el genoll fins la mitat de la distància entre la ròtula i la cresta
ilíaca. Aquest punt de la mitat ha de ser visible i s’aixeca alternant els dos genolls
durant els dos minuts.
El nivell de fitness, segons les vegades que han aconseguit pujar el genoll fins a
la marca, tenint en compte el sexe i edat, són:

AGE
Average Average
<87 87 to 115 >115 60-64 <75 75 to 107 >107
<87 86 to 116 >116 65-69 <73 73 to 107 >107
<80 80 to 110 >110 70-74 <68 68 to 101 >101
<73 73 to 109 >109 75-79 <68 68 to 100 >100
<71 71 to 103 >103 80-84 <60 60 to 91 >91
<59 59 to 91 >91 85-89 <55 55 to 85 >85
<52 52 to 86 >86 90-94 <44 44 to 72 >72
38
o 8-Foot Up and Go Test.
Aquest test mesura l’agilitat, coordinació i equilibri del participant. Es tracta de
caminar el més ràpid possible rodejant el con que està situat a 8 peus de la cadira
i tornar-se a assentar. El temps que tardi en realitzar-ho és el resultat:

AGE
Average Average
<5,6 5,6 to 3,8 >3,8 60-64 <6 6 to 4,4 >4,4
<5,7 5,7 to 4,3 >4,3 65-69 <6,4 6,4 to 4,8 >4,8
<6 6 to 4,2 >4,2 70-74 <7,1 7,1 to 4,9 >4,9
<7,2 7,2 to 4,6 >4,6 75-79 <7,4 7,4 to 5,2 >5,2
<7,6 7,6 to 5,2 >5,2 80-84 <8,7 8,7 to 5,7 >5,7
<8,9 8,9 to 5,3 >5,3 85-89 <9,6 9,6 to 6,2 >6,2
<10 10 to 6,2 >6,2 90-94 <11,5 11,5 to 7,3 >7,3
39
Qüestionari IPAQ
40
41
42

TT2 Aguirre, Feliu, Fiol, Sáncehz

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TT2 Aguirre, Feliu, Fiol, Sáncehz

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PROGRAMA D’EXERCICI FÍSIC ORIENTAT

A LA SALUT DE PERSONES GRANS

800029 – Promoció i Prescripció d’exercici físic per a la salut (PiRxEF)

Berta Aguirre Noguera

5. VALORACIÓ DEL RISC ....................................................................................................... 1

5.1. Factors de risc

Per complir amb el nostre objectiu, que és afavorir l’envelliment saludable a

A continuació, exposem els diferents signes d’alarma de la tercera edat sense

• Factors de risc cardiovasculars: com ara la hipertensió, diabetis,

• Factors de risc per caiguda:

• Factors de risc per sobrepès.

Un cop exposats els principals signes d’alarma de la població de la tercera edat

o Qüestionari Par-Q+ i ePARmed-X+ (Annex)

Segons els resultats dels qüestionaris haurem de prendre unes decisions o

Qüestionari en línia ePARmed-X+

Qüestionari capacitats físiques Elderly Power

Setmana Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

Equilibri Zumba Pilates

FASES CONTINGUTS MÈTODES DE TREBALL CRITÈRIS D’EXIT

-Preparació del cos

-No disminueixen les

Taula 2. Continguts, mètodes i criteris d’exit. Elaboració pròpia

Imatge 1. Organització de les sessions. Elaboració pròpia

Per la quantificació de la intensitat de les diferents activitats físiques que tenim

La quantificació de la força la calcularem de manera indirecta, ja que, el fet de

Realitzarem un registre i control de l’exercici amb aquesta fitxa creada per

Classe: (Exemple: Pilates, Yoga, Circuit, Tonificació, etc.)

Taula 5. Registre i control del seguiment de l’exercici. Elaboració pròpia

En el nostre programa, les capacitats condicionals que treballem són la força i la

6.7.2. Hàbit actiu

La OMS, en un estudi sobre la inactivitat física, afirma que almenys un 60% de

Informació practicants: Apta per a gent de la tercera edat sense patologies

Context sessió: Circuit de força i aeròbic

Objectiu: Executar exercicis enfocats a la millora de la força muscular i de la capacitat

Continguts: Temps (minuts)

Tornada a la calma: 10’

Material: 6 steps, 20 manuelles (diferents Kg), 25 pilotes medicinals (3-4-5Kg), cons

Espai: centre Elderly Power

Creació Explicar en que consisteix la sessió, el plantejament que té i els objectius

Escalf Mobilitat articular:

Activació del múscul-esquelètica i activació múscul-articular, exercici lleu:

Acondi Volum: 40’ Repeticions: Recuperació: Intensitat:

PART 1 – Individual – Circuit 1:

PART 2 – Individual – Circuit 2:

PART 3 – Individual – Circuit 3:

Estira Estiraments dels músculs implicats dempeus:

Refle Preguntar com ha anat la sessió

Consideracions: Es tindrà en compte la individualització de cada usuari.

Taula 6. Sessió PEFI. Elaboració pròpia

QUADRES RESUM DEL CONTINGUT DEL DOCUMENT

Examinar el suport basat en l'evidència per PAR-Q i PARmed-X i identificar si es

Ens ha semblat un article fàcil de entendre ja que no utilitzava paraules molt

Interès personal del document

Relacions amb altres documents (d’investigació, programes existents,…)

Medicine, Exercise, Physiology, Chronic Disease, Physical Activity, Health

QUADRES RESUM DEL CONTINGUT DEL DOCUMENT

La comprensió de l’article ha estat correcta, no ha resultat difícil. El fet que sigui en

Interès personal del document

L’article en qüestió tracta de crear un conjunt de recomanacions dirigides a la reducció

Relacions amb altres documents (d’investigació, programes existents,…)

Conjuntament amb aquest article, vam complementar i contrastar informació i dades

QUADRES RESUM DEL CONTINGUT DEL DOCUMENT

La comprensió d’aquest article ha estat de gran facilitat degut a la poca extensió i