ERGONOMIA I

PSICOSOCIOLOGIA
APLICADA

CFGS LA SALLE GRACIA

AFI
M12-UF2

1
DEFINICIONS
L'ergonomia és l'especialitat, dins de la prevenció de riscos laborals, que tracta de l'adaptació del treball
a la persona, a les seves limitacions i necessitats, amb l'objectiu de millorar-ne la seguretat i la salut.
L'ergonomia és una branca de la prevenció de riscos laborals que busca que les persones i la tecnologia
treballin en completa harmonia
L'ergonomia analitza els aspectes que abasten l'entorn artificial construït per les persones.
L'ergonomia és una ciència en si mateixa i conforma el cos de coneixements a partir de l'experiència i
d'una àmplia base d'informació provinent de ciències com la psicologia.
La psicosociologia s'ocupa des factors organitzatius del treball que poden afectar el benestar i la salut
física, psíquica i social dels treballadors i treballadores, així com el desenvolupament mateix del treball.
Ens enfrontem, entre d'altres, a l'estrès, a la insatisfacció laboral i als problemes de relació.

2
Objectius
Els objectius de l'ergonomia, a partir de la definició que acabem de donar, són:
 Preservar la salut dels treballadors.
 Incrementar el benestar i el confort al lloc de treball a través d'unes condicions físiques, ambientals i
organitzacionals òptimes.
 Millorar la productivitat com a conseqüència d'una millor salut i d'un estat de confort que incrementin la
motivació.
Els objectius de la psicosociologia aplicada són:
 Detectar la fatiga mental, l'estrès i altres insatisfaccions inherents al desenvolupament de l'activitat, en
cada lloc de treball.
 Identificar i avaluar els factors psicosocials inherents a un lloc de treball.
 Proposar mesures preventives i/o de control efectiu dels possibles riscos psicosocials.

3
Aspectes que analitzen l'ergonomia i la psicosociologia aplicada
L'ergonomia analitza les característiques i el contingut de les tasques de cada lloc de
treball, les condicions ambientals, les condicions organitzatives i les característiques
individuals de cada treballador

L'avaluació ergonòmica ha d'anar precedida d'una identificació dels riscos potencials

mitjançant l'anàlisi dels factors següents:
 Condicions ambientals: soroll, vibracions, temperatura, humitat.
 Condicions temporals: horari, pauses, torns.
 Condicions socials a l'empresa: organització, distribució del treball, rendiment exigible.
 Condicions d'informació: ordres, instruccions, participació dels treballadors.
 Interaccions persona-màquina.
 Demandes energètiques.
 Positures i moviments enfront de forces aplicades durant el treball.

4
CÀRREGA FÍSICA
Càrrega de treball
L'execució d'un treball implica el desenvolupament d'unes operacions motores i unes operacions
cognitives. El grau de mobilització que l'individu ha de fer per executar la tasca, els mecanismes físics i
mentals que ha de posar en joc, determinen la càrrega de treball.
La càrrega de treball està determinada per la interacció entre:
 el nivell d'exigència de la tasca (esforç requerit, ritme, condicions ambientals, etc.) i
 el grau de mobilització del subjecte, l'esforç que cal fer per dur a terme la tasca, determinat per les
característiques individuals (edat, formació, experiència, fatiga, etc.).

5
Què és la càrrega física?
Tota activitat laboral exigeix als treballadors uns requeriments físics i uns de
mentals. Quan aquests requeriments superen les capacitats de la persona, es
produeix la fatiga.
Per tant, la fatiga és el desequilibri entre els requeriments físics i mentals del
treball i les capacitats de la persona.
Els efectes de la càrrega física depenen de:
 factors individuals
 l'entrenament
 la motivació
 l'entorn de treball.

6
Els factors de risc de càrrega física són:
 La força aplicada a l'execució de la tasca.
 La posició o les posicions adoptades per fer la tasca.
 Els moviments repetitius.
Un exemple de força aplicada al lloc de treball és la manipulació de càrregues. Es considera que hi ha
manipulació de càrrega, d'acord amb la normativa, quan es manipula un objecte amb un pes igual o
superior a 3 kg. A partir d'aquest pes ja pot existir el risc de danys per a la salut en forma de lesions
musculoesquelètiques. Amb caràcter general, el pes màxim que es recomana no sobrepassar és de 25
kg
Les posicions de risc són les que impliquen posicions fixes del cos, sobrecàrrega de músculs i tendons i
càrrega asimètrica de les articulacions.
Els moviments repetitius són moviments continus, mantinguts durant un treball, que impliquen un
mateix conjunt osteomuscular.

7
EL TREBALL AMB PANTALLES DE VISUALITZACIÓ DE DADES
Es consideren usuàries de pantalles de visualització de dades les persones que tenen com a
tasca fonamental el treball amb ordinador, al qual dediquen 4 hores diàries o 20 hores
setmanals
Característiques del treball amb pantalles de visualització de dades
Les característiques del treball que permeten determinar la condició de personal usuari de
pantalles de visualització de dades són les següents:
 La tasca depèn d'un equip informàtic amb pantalla de visualització de dades
 L'usuari no pot decidir voluntàriament si utilitza o no l'equip per fer la seva feina
 La necessitat de formació específica i experiència en l'ús de l'equip
 La utilització habitual d'equips amb pantalles de visualització durant períodes continus d'una hora o
més
 La utilització d'equips amb pantalles de visualització diàriament
 L'obtenció ràpida d'informació a través de la pantalla constitueix un requisit important del treball
 L'exigència d'un alt nivell d'atenció per part de l'usuari

8
Condicions dels equips
Els equips que inclouen pantalles de visualització de dades han de reunir uns requisits per
garantir la salut i el confort de les persones
Els elements més importants són:
 pantalla
 teclat
 taula
 cadira
 ratolí.

9
DIMENSIONS DEL LOCAL DE TREBALL
les dimensions dels locals de treball han de permetre que els treballadors facin
el seu treball sense riscos
 Altura: 3 m, des del terra fins al sostre. Aquesta altura pot reduir-se a 2,5 m
en les oficines i els despatxos.
 Superfície: 2 m2 de superfície lliure per treballador o treballadora.
 Volum: 10 m3 lliures per treballador o treballadora
La separació entre els elements materials existents al lloc de treball ha de ser
suficient perquè els treballadors puguin executar la seva tasca.

10
Altura del pla de treball
Cal que l'altura del pla de treball estigui adaptada a la talla de cada persona i al tipus de feina que s'ha
de fer
Zones d'abast òptimes dels membres superiors
Una bona col·locació dels elements necessaris al lloc de treball permet fer els moviments necessaris
per manipular-los.
Espai per a les cames
El disseny de l'espai per a les cames s'ha de realitzar tenint en compte les dades antropomètriques dels
treballadors de talla més gran
Riscos del treball amb pantalles de visualització de dades
 La fatiga visual
 Els trastorns musculoesquelètics
 La càrrega mental.

11
1-Fatiga visual
L'aparició de fatiga visual depèn de diversos factors:
Els factors derivats de les exigències de la tasca són:
 El temps mitjà d'utilització diària de l'equip.
 El temps d'atenció a la pantalla i el temps d'exigència de la tasca.
 La grandària dels elements a visualitzar.
 La visualització alternativa de pantalla i impresos, amb diferències de llum i de distància entre
aquests elements respecte als ulls de l'usuari
Els factors derivats de les característiques del lloc de treball són:
 La qualitat de la pantalla -els requisits de la pantalla han estat exposats més amunt.
 La il·luminació en l'entorn visual de l'usuari: nivell d'il·luminació, reflexos, enlluernaments, etc

12
2-Trastorns musculoesquelètics
Els trastorns musculoesquelètics són els que afecten els músculs, els tendons, els lligaments, les
articulacions, els ossos i els nervis del cos
En el cas dels usuaris de pantalles de visualització de dades, els trastorns més habituals són:
 cervicàlgies (dolor a la part posterior del coll)
 dorsàlgies (dolor a la part superior de l'esquena)
 lumbàlgies (dolor a la part inferior de l'esquena)
 formigueig
 tendinitis
 síndrome del canal carpià.
3-Càrrega mental i estrès laboral
La càrrega mental és el nivell d'exigència de la tasca, i un excés de càrrega mental pot
conduir a la fatiga mental i a un estrès laboral

13
Les mesures preventives i/o correctores dels riscos derivats del treball amb pantalles de
visualització de dades
Aquestes mesures es poden dividir en tres grups:
 En primer lloc, el disseny ergonòmic del lloc de treball
 En segon lloc, hi ha les mesures destinades a proporcionar als treballadors usuaris de pantalles de
visualització la formació i la informació que requereixi la seva tasca
 En tercer lloc, hi ha les mesures organitzatives, adreçades a fomentar formes correctes
d'organització del treball.

14
Les pauses
Les pauses poden ser discrecionals o planificades. Sempre que la naturalesa de les tasques ho
permeti.
La durada i la freqüència d'aquestes pauses dependrà de les exigències concretes de la tasca.
 Les pauses han de ser introduïdes abans que sobrevingui la fatiga.
 El temps de les pauses no ha de ser recuperat augmentant, per exemple, el ritme.
 Resulten més eficaces les pauses curtes i freqüents que les pauses llargues i escasses. Per
exemple, és preferible fer pauses de 10 minuts cada hora de treball continu amb la pantalla
a fer pauses de 20 minuts cada dues hores de treball.
 Sempre que sigui possible, les pauses s'han de fer lluny de la pantalla.
A títol orientatiu, el que caldria fer de manera més habitual és establir pauses d'uns 10 o 15
minuts per cada 90 minuts de treball amb la pantalla.

15
MANIPULACIÓ MANUAL DE CÀRREGUES
La norma estableix que "qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o més
treballadors, com l’aixecament, la col·locació, el desplaçament, l’empenyiment, la tracció, que per les seves
característiques o condicions ergonòmiques inadequades comporti riscos, en particular dorsolumbars, per
als treballadors".
Es considera que la manipulació manual de tota càrrega que pesi més de 3 kg pot comportar risc
dorsolumbar .
Mesures per evitar la manipulació manual de càrregues:
Automatització i mecanització dels processos.
La utilització de palets
Utilització d'equips mecànics controlats manualment,c om exemples, podem esmentar:
 Carretons
 Taules elevadores
 Carros de plataforma elevadora
 Caixes i prestatgeries rodants

16
CÀRREGA MENTAL
El treball comporta sempre exigències físiques i mentals, però en la teoria diferenciem treball físic de treball
mental segons el tipus d'activitat que predomini.
Si el treball és predominantment muscular, es parla de càrrega física. Quan implica més esforç intel·lectual,
parlem de càrrega mental
Definició
La càrrega mental està determinada per la quantitat i el tipus d'informació que s'ha de tractar en un lloc de
treball.
Un treball intel·lectual implica
 Detectar la informació.
 Identificar-la, descodificar-la i interpretar-la.
 Elaborar possibles respostes i triar la més adient.
 Emetre la resposta

17
Factors
Podem definir dos factors fonamentals que incideixen en la càrrega mental:
-La quantitat i la qualitat de la informació
-El temps. Si el procés estímul-resposta és continu, la capacitat de resposta de l'individu es pot veure
saturada, si és pot descansar la càrrega es menor.
A aquests factors, a més, cal afegir-hi els relatius a les condicions físiques (soroll, temperatura, il·luminació) i
psicosocials (relacions jeràrquiques, sistema de comunicació, etc.)
Les persones tenim una capacitat de resposta limitada, que depèn de:
 l'edat
 el nivell d'aprenentatge
 l'estat de fatiga
 les característiques de personalitat
 les actituds cap a la tasca: motivació, interès, satisfacció, etc.

18
Fatiga mental
Si fer una tasca implica el manteniment prolongat d'un esforç al límit de les nostres capacitats això provoca
Fatiga Mental.
La fatiga dona lloc a una reducció de l'activitat que es produeix com a conseqüència de:
 una disminució de l'atenció
 la lentitud de pensament
 una disminució de la motivació.

Quan la fatiga es prolonga

pot aparèixer la fatiga crònica, que es caracteritza per:
 Inestabilitat emocional: irritabilitat, ansietat, estats depressius.
 Alteracions del son.
 Alteracions psicosomàtiques: marejos, alteracions cardíaques i problemes digestius

19
Fatiga i motivació
La relació entre la sensació de fatiga i la motivació en el treball és de tipus invers, de manera que
la realització d'una tasca amb baixa motivació per part de la persona s'acompanya d'una ràpida
aparició de símptomes de fatiga
Fatiga i absentisme
En general, l'absentisme laboral de curta durada és el que més es relaciona amb la fatiga mental o
nerviosa
Prevenció de la fatiga mental
Els problemes de fatiga mental s'han d'abordar des de l'estudi de totes les condicions del treball,
de les exigències d'aquest sobre la persona

20
a) Intervencions adreçades a prevenir la fatiga des d'un enfocament organitzacional
Se centren en la millora de les condicions de treball i en la reformulació del contingut del lloc de
treball.
S'ha de basar en l'estudi de les condicions ambientals (il·luminació, soroll, qualitat de l'aire,
condicions termohigromètriques) dels elements que configuren l'equipament del lloc (mobiliari,
estris i eines de treball, etc).
La reformulació del contingut del lloc de treball el pot dotar de tasques variades i amb significat per
a qui les fa (procurant que els terminis no siguin massa justos, per evitar "agendes calentes o
atapeïdes").
Una de les recomanacions més universals per prevenir la fatiga consisteix a organitzar el temps de
treball de manera que permeti la realització de pauses.

21
b) Estratègies individuals per afrontar i prevenir la fatiga
Davant la sensació de fatiga se solen desenvolupar algunes estratègies d'afrontament individuals
que permeten una certa continuïtat de l'activitat laboral, mentre el descans no és possible
La contribució personal a través de factors com els hàbits d'alimentació, de descans i d'exercici.
Alimentació
Descans: totes les persones adultes tenen unes necessitats de descans i necessiten dormir un
nombre d'hores seguides
Exercici físic

22
ERGONOMIA AMBIENTAL
Il·luminació
Al recinte on se situïn els llocs de treball amb pantalles de visualització hi ha d'haver una
il·luminació general. El nivell d'il·luminació ha de ser com a mínim de 500 lux. Les possibles
fonts d'il·luminació individual complementària no poden ser col·locades a prop de la
pantalla, per evitar enlluernaments o reflexos
Soroll
Un soroll de nivell moderat no provoca malalties com ara la sordesa, però pot provocar
altres alteracions i interferències en el desenvolupament de la feina

23
ERGONOMIA AMBIENTAL
Temperatura i humitat relativa
Les condicions de temperatura i d'humitat relativa dels llocs de treball és un factor que influeix
directament en el benestar i l'execució de les tasques
És destacable també l'existència de grans diferències en la percepció que les persones tenen de les
sensacions de calor i fred. A una temperatura de 24ºC, un grup de treballadors es trobarà en situació de
confort, però un altre grup, probablement més reduït, percebrà una sensació de fred.
La temperatura recomanada per la normativa per als llocs de treball amb pantalles és de 23ºC a 26ºC a
l'estiu i de 20ºC a 24ºC a l'hivern.

24
PSICOSOCIOLOGIA APLICADA
La psicosociologia aplicada estudia aspectes del treball capaços d'originar una pèrdua de salut a nivell
mental y psicològic, que poden influir en la salut, el rendiment i la satisfacció en el treball.
Són factors que influeixen en el treball i estan relacionats directament amb el benestar i la
satisfacció laboral, entre d'altres:
 el medi ambient (soroll, il·luminació, disseny del lloc)
 el contingut de la tasca
 el ritme de treball
 la càrrega mental
 l'autonomia per organitzar la pròpia feina
 la monotonia
 l'estil de comandament
 la comunicació
 el temps de treball
 el tipus de jornada

25
 PSICOSOCIOLOGIA APLICADA

La vivència d'una situació laboral com a insatisfactòria o estressant, depèn de cada persona i de:
 la motivació
 la percepció
 la personalitat
 la formació
 els coneixements.
La presència de factors psicosocials nocius en el treball pot originar danys per a la salut, com ara
l'estrès laboral, la síndrome d'esgotament professional (burnout), o l'assetjament psicològic
(mobbing).

26
Mètodes d'avaluació
Tot i conèixer els efectes dels factors psicosocials sobre la salut, una de les dificultats més
importants és "mesurar-los", ja que son percepcions subjectives.
S'han creat molts mètodes per avaluar els riscos psicosocials, però en el nostre medi els més
utilitzats són dos:
 El mètode dels factors psicosocials de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el
Treball.
 El mètode ISTAS21, posteriorment adaptat pel Departament de Treball, Afers Socials i
Famílies al català amb el nom de PSQCAT.

27
Mètode dels factors psicosocials
El mètode dels factors psicosocials estudia els set factors següents:
 càrrega mental
 autonomia temporal
 contingut del treball
 supervisió-participació
 definició del rol
 interès pel treballador o la treballadora
 relacions personals.
L'estudi es fa a través d'un qüestionari de 75 preguntes, amb el qual s'obté informació sobre
els set factors, cadascun dels quals és avaluat en una escala de puntuació del 0 al 10.

28
Prevenció dels riscos psicosocials: s'ha dividit en diversos nivells d'intervenció:
1. mesures sobre l'organització
2. mesures sobre el treballador o la treballadora
3. mesures socials.

1-Mesures sobre l'organització

Dotar els treballadors de la formació i la informació necessàries
Promoure la comunicació i la participació dels treballadors en l'organització del treball
Proporcionar autonomia temporal i iniciativa
Proporcionar als treballadors informació anticipada dels canvis tecnològics
 Establir procediments formals de negociació, arbitratge i mediació.
 Formar en la direcció i la gestió de recursos humans.
Fomentar el suport social entre els companys

29
2-Mesures sobre el treballador o la treballadora
La intervenció sobre el treballador o la treballadora té com a objectiu aconseguir que conegui els
riscos i adquireixi noves actituds envers el treball, i prevenir, analitzar i afrontar les situacions de
risc en el treball
3-Mesures socials
El suport social serveix per millorar l'adaptació als desafiaments i als problemes immediats; els
treballadors adquireixen noves habilitats o milloren les que ja posseeixen.

30
L'ESTRÈS LABORAL
Concepte
l'estrès en el treball apareix quan les exigències de l'entorn laboral superen la capacitat de les persones per fer-los
front o mantenir-les sota control.
No és una malaltia, però si es manté de manera intensa i continuada pot provocar problemes de salut física i
mental: ansietat, depressió, malalties cardíaques
Molts d'aquests treballs coincideixen que l'estrès és degut a un desajustament entre els individus i les condicions
de treball (inseguretat laboral, tipus de contractació, horaris, etc.), la tasca (treball escàs o excessiu, monotonia,
cicles de treball breus o sense sentit, terminis de lliurament ajustats, pressió en el temps d'execució, etc.) i
l'organització de l'empresa (ambigüitat en la definició de funcions, poc suport en la resolució de problemes...)

31
Símptomes d'estrès
- Símptomes psicosomàtics:
 cansament
 insomni
 taquicàrdia, palpitacions, hipertensió
 mal de cap
 dolors musculars.

- Símptomes emocionals:
 manca de concentració i de memòria
 irritabilitat, recels, crítiques als altres
 baixa autoestima.

- Símptomes conductuals:
 absentisme laboral: períodes de baixa per malaltia, abús de substàncies com el cafè, el tabac, l'alcohol, els
ansiolítics, etc

32
Mesures preventives de l'estrès
La millor tècnica per evitar caure en situacions estressants és evitar de manera eficaç tot
allò que ens porta a desequilibris emocionals.
El tractament de les malalties per estrès laboral ha de ser preventiu.
Algunes propostes preventives sobre l'estrès laboral són les següents:
 Facilitar una descripció clara del treball que cal fer (informació)
 Assegurar-se que les tasques siguin compatibles amb les capacitats i els recursos dels individus i
proporcionar la formació necessària per fer-les
 Controlar la càrrega de treball
 Establir rotació de tasques i funcions en activitats monòtones
 Proporcionar el temps que sigui necessari per fer la tasca satisfactòriament
 Afavorir iniciatives dels individus quant al control i la manera d'exercir la seva activitat
 Explicar la funció que té el treball de cada individu en relació amb tota l'organització
 Dissenyar horaris laborals que no entrin en conflicte amb les responsabilitats no relacionades
amb el treball (vida social).
 Evitar ambigüitats en qüestions com la durada del contracte de treball i el desenvolupament de
la promoció professional
 Fomentar la participació i la comunicació en l'empresa

33
LA SÍNDROME D'ESGOTAMENT PROFESSIONAL
La síndrome d'esgotament professional (també anomenada síndrome de desgast ocupacional
(SDO) o síndrome del cremat, en anglès, burnout), és un patiment que consisteix en la presència
d'una resposta prolongada d'estrès en l'organisme davant dels factors estressants emocionals i
interpersonals que es presenten en el treball, i inclou fatiga crònica, ineficàcia i negació.
Habitualment es presenta en les situacions laborals en les quals els nivells d'exigència excessius
ja s'han tornat un hàbit inconscient i fins i tot socialment valorat.
Les professions relacionades amb el món sanitari, l'educació o l'Administració pública
proporcionen els col·lectius que presenten més incidència d'aquesta síndrome.

34
L'ASSETJAMENT LABORAL
L'assetjament laboral o assetjament moral en el lloc del treball, conegut freqüentment a través del
terme anglès mobbing ('assetjar', 'acorralar en grup'), és l'acció d'un assetjador o més assetjadors que
condueix a produir por o terror en el treballador o la treballadora afectat envers el seu lloc de treball
Els afectats reben una violència psicològica injustificada a través d'actes negatius i hostils en el treball
per part dels seus companys (entre iguals), dels seus subalterns (en sentit vertical ascendent) o dels
seus superiors.
El que es pretén en últim terme amb aquesta fustigació, intimidació o pertorbació (o, normalment, la
conjugació de totes aquestes), és l'expulsió de l'organització de la víctima
La incidència poblacional de l'assetjament laboral es calcula que es troba entre el 10% i el 15% del
total dels treballadors en actiu.

35