UNITAT 2.

LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

1. LEGISLACIÓ SOBRE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS

La normativa sobre prevenció de riscos laborals la podem trobar en quatre tipus de normes:
Normes • Normes de la OIT (Organització Internacional del Treball) són els convenis
internacionals internacionals com el Conveni núm. 155 sobre seguretat i salut dels
treballadors.
• Normes de la UE (Unió Europea) essent la més important la Directiva Marc
89/391/CEE que va donar directrius bàsiques i després va ser traslladada a la
normativa interna d’Espanya.
Constitució L’article 40.2 senyala que els poders públics han de vetllar per la seguretat i
Española higiene dels treballadors i per això va ser aprovada la llei de prevenció de riscos
laborals.
Legislació • La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, Llei 31/1995.
bàsica • El Reglament dels Serveis de Prevenció, Reial Decret 39/1197.
Legislació Existeixen molts de Reials Decrets que desenvolupen cada un dels riscs
específica laborals, així com les seves mesures concretes de prevenció i de protecció. En
són d’exemples:

RD 485/1997 sobre senyalització de seguretat i salut en el treball.

RD 486/1997 sobre seguretat i salut en llocs de treball.
RD 487/1997 sobre manipulació manual de càrregues.
RD 488/1997 sobre treball amb equips de visualització de dades.
RD 665/1997 sobre exposició a agents cancerígens en el treball.
RD 773/1997 sobre utilització d’EPIs
RD 1215/1997 sobre utilització d’equips de treball.
RD 614/2001 sobre protecció front el risc elèctric.
RD 286/2005 sobre protecció de treballadors front al soroll.
RD 1311/2005 sobre protecció de treballadors front a les vibracions.

1.1) OBLIGACIONS DELS EMPRESARIS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ

L’empresari té el deure general de protecció del treballador front als riscos laborals que poden
ocórrer en el treball. Aquest deure es concreta en una sèrie d’obligacions que es detallen a
continuació:
1. Planificar la prevenció:

L’empresari està obligat a elaborar un pla de prevenció de riscos laborals el qual ha

d’integrar-se dins l’organització de l’empresa. Aquest pla significa que se va a definir què fer,
com i amb quins recursos, qui ho va a fer i quan es farà, de manera que la prevenció i la
protecció dels treballadors no quedi a la improvisació.

2. Avaluar els riscos laborals i adoptar mesures preventives:

• Quan no es poden evitar els riscos, s’han d’avaluar quins riscos són els que existeixen.
• Ha d’existir una avaluació inicial de riscos i posteriorment altres periòdiques cada
vegada que es produeixi un canvi en les condicionis de treball o apareguin danys o indicis
de què les mesures que s’estan prenent no són suficients.
• L’avaluació de riscos es fa per cada lloc de treball.
• Els riscos s’avaluen en funció de la probabilitat de què ocorri un dany i en funció de la
severitat del mateix.

1|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

• Pels riscos detectats i avaluats ha de proposar-se mesures preventives (mesures de

prevenció, mesures de protecció col·lectiva i mesures de protecció individual). És el que
s’anomena Planificació preventiva.

3. Elaborar un pla d’autoprotecció que inclou el pla d’actuació davant emergències:

• En el pla d’emergència s’analitzen les possibles situacions d’emergència (un incendi,

una explosió, etc.) i les mesures necessàries en lluita contra incendis, primers auxilis i
evacuació.
• En el pla es designa al personal encarregat d’adoptar aquestes mesures d’emergència,
el qual ha de posseir la formació i els mitjans necessaris.
• El pla estableix la coordinació amb serveis externs: urgències, bombers, protecció civil,
etc.
• El pla ha de revisar-se amb una periodicitat no superior a 3 anys o cada vegada que
hi hagi obres o reformes, nous equips, canvis en la plantilla, detecció de deficiències en
base a la realització dels simulacres...

4. Proporcionar equips de treball:

L’empresari ha de proporcionar equips de treball que siguin segurs (marcat CE), així com
adoptar mesures de protecció col·lectives i individuals per utilitzar aquests equips.

5. Proporcionar EPIs:

• Els EPIs han de ser entregats de forma gratuïta per l’empresa.

• S’avaluaran quins llocs de treball necessiten EPIs i se seleccionaran aquells que siguin
adequats al dany de què protegeixen.
• Tots els EPIs han de dur el marcat CE com garantia de qualitat en la seva fabricació.
A més aquells que protegeixen de riscos molt greus han de disposar d’un codi numèric
de 4 dígits (CE-xxxx) que mostra el control realitzat per una entitat certificadora.
• Qualsevol EPI ha de comptar amb les instruccions que permetin un ús correcte.
• Han d’estar adaptats i ser ergonòmics per a cada treballador. Són d’ús personal.
• L’empresa ha de formar i informar els treballadors sobre com usar els EPIs, així com
vigilar que els utilitzin.

6. Adoptar mesures en cas de risc greu i imminent:

• Un risc greu i imminent és aquell risc que és probable que ocorri en un futur immediat
i suposi un dany greu per als treballadors.
• L’empresari està obligat a:
- Incloure mesures en el pla d’emergència front a aquest risc i informar als
treballadors i als seus representants de què existeix aquest risc en el treball.
- Adoptar mesures i donar instruccions perquè els treballadors que no puguin posar-
se en contacte amb el superior jeràrquic puguin interrompre l’activitat i abandonar
immediatament el lloc de treball (polsar el botó d’aturada d’emergència, abandonar el
taller, etc).
• Qui pot paralitzar totalment el treball? En principi, és l’empresari l’autoritzat a aturar a
paralitzar el treball, però si aquest no ho fa, també estan facultats els representants dels
treballadors, els quals han de comunicar-ho immediatament a l’empresari i a l’autoritat
laboral en un termini de 24 hores perquè aquesta decideixi si continua o no la paralització.
2|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

• Un exemple de risc greu i imminent seria que un instal·lador de plaques solars realitzés
la seva feina en una coberta inclinada, sense cap tipus de protecció col·lectiva o
individual.

7. Donar informació i formació:

• L’empresari ha de donar INFORMACIÓ al treballador dels riscos generals de l’empresa

i dels específics del seu lloc de treball, així com de les mesures de prevenció i de
protecció i de com actuar en cas d’emergència. Això es concreta en el manual
d’entrega d’informació al treballador.
• A més d’informar amb el manual, l’empresari ha d’oferir FORMACIÓ teòrica i pràctica
que sigui suficient i estigui adaptada als riscos del seu lloc de treball.
• Quan formar i informar al treballador? En el moment de la contractació, en el cas de
modificació del lloc de treball, després de la introducció de noves tecnologies o si es
produeixen canvis en els equips de treball.
• La formació es realitza, si és possible, dins de la jornada de treball i es computa com
a temps de treball, i és gratuïta. Si es realitza fora de l’horari de treball, es descompta
el temps invertit en la mateixa.
• El treballador està obligat a participar en la mateixa.
• No s’ha de confondre amb el curs per obtenir el nivell bàsic de 30 hores o de 50 si hi
ha riscos especials.

8. Consulta i participació dels treballadors:

• Els representants dels treballadors tenen dret a ser consultats i a participar en les
decisions que prengui l’empresa en prevenció de riscos.
• La consultat i participació dels treballadors es realitza mitjançant els delegats de
prevenció i del comitè d’empresa. (Explicació en el punt 3 de la unitat)

9. Vigilància de la salut:

• L’empresa està obligada a realitzar periòdicament controls mèdics als seus

treballadors a través dels serveis de prevenció.
• Aquests reconeixements mèdics es realitzaran quan s’inicia l’activitat laboral, en
reincorporar-se al treball després d’una absència perllongada per motius de salut, i en
finalitzar l’activitat laboral quan puguin aparèixer seqüeles a llarg termini.
• Només es realitzen les proves necessàries i imprescindibles, respectant la dignitat,
intimitat i la confidencialitat de les dades mèdiques, per això només es comunica a
l’empresari i als representants dels treballadors la condició d’apte, no apte o apte
amb restriccions. Els resultats complets es comuniquen al treballador.
• El treballador pot firmar que no vol realitzar-la, tret que sigui obligatori per llei i la seva
no realització dugui greus riscos per a la seva salut.

10. Protecció de grups especials de risc:

• Protecció de la maternitat i la lactància.

En primer lloc, quan es faci l’avaluació dels llocs de treball, s’ha de determinar a quins
riscos específics estarà sotmesa la treballadora i aquells llocs de treball exempts de
riscos als quals es pot destinar la treballadora.
3|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

En els annexos VII i VIII del RD 39/1997 ve recollit un “Llistat no exhaustiu d’agents i
condicions de treball que poden ocasionar un risc per a les treballadores
embarassades i en període de lactància (vibracions, soroll, manipulació de càrregues
feixugues, fred i calor extrem, radiacions no ionitzants, agents químics del grup 2, 3 i 4, la
manipulació de determinats agents químics...) , així com un llistat de riscos als quals
mai poden estar exposades (radiacions ionitzants, treballs sota pressió com el
submarinisme, virus de la rubèola, plom i derivats, la mineria...)

En segon lloc, l’empresari ha de seguir el següent procediment per evitar l’exposició

de la treballadora embarassada o en període de lactància a aquests riscos:
1. Ha d’adaptar les condicions de treball del seu lloc. S’ha de tenir en compte que
està prohibit el treball nocturn i que el treball a torns només es realitzarà quan sigui
necessari.
2. Quan no sigui possible adaptar el lloc de treball, en segon lloc s’intentarà canviar a
la treballadora a un lloc compatible amb el seu estat, conservant el seu sou.
3. Si cap de les dues mesures anteriors és possible, queda en suspensió el seu
contracte de treball per risc durant l’embaràs o la lactància cobrant el 100% de la
base regulador.

• Protecció de menors i treballadors especialment sensibles:

S’ha d’avaluar els riscos del treball que poden afectar a menors o a treballadors
especialment sensibles (per exemple degut a una discapacitat), així com prendre les
mesures específiques de prevenció.
Els menors no poden treballar en treballs perillosos, nocius tòxics, insalubres ni en
horari nocturn.

• Protecció dels treballadors contractats per Empreses de Treball Temporal (ETTs):

L’ETT està obligada a:

- Informar dels riscos concrets i de les mesures de prevenció i de protecció en el moment
de la contractació.
- La vigilància de la salut i l’entrega d’EPIs abans de la contractació.

L’empresa usuària és la responsable de:

Formar els treballadors de manera adequada i suficient tant teòrica com pràctica.

Fins aquí hem explicat una sèrie d’obligacions de l’empresari en matèria de prevenció que
des del punt de vista dels treballadors suposen uns DRETS en matèria de prevenció.

1.2) OBLIGACIONS I RESPONSABILITATS DELS TREBALLADORS EN MATÈRIA

DE PREVENCIÓ

➢ Els treballadors seguint les instruccions de l’empresari tenen les següents obligacions:

- Usar adequadament els equips de treball (màquines, eines,...) i els EPIs facilitats per
l’empresari, així com no posar fora de funcionament els dispositius de seguretat.
- Informar d’immediat als seus superiors o delegats de prevenció de qualsevol situació
que, al seu judici, suposi un risc per als treballadors.
4|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

- Cooperar amb l’empresari amb matèria de prevenció.

➢ Quines responsabilitats tenen els treballadors per incomplir les seves obligacions en
prevenció de riscos laborals?

Si un treballador incompleix les seves obligacions en matèria preventiva pot ser sancionat
per l’empresari en funció de si és una falta lleu, greu o molt greu que assenyala el
conveni col·lectiu. La sanció pot variar des d’una amonestació verbal fins a un
acomiadament disciplinari.
A més, el treballador pot tenir una responsabilitat civil o fins i tot penal, pels danys que
causi per les seves accions o omissions a altres persones o béns.

1.3) RESPONSABILITATS DELS EMPRESARIS EN MATÈRIA DE PREVENCIÓ

Els tipus de responsabilitats que tenen les empreses per incompliment de les normes de
PRL són quatre:

Responsabilitat administrativa:
o Les sancions de la Inspecció de Treball varien segons la gravetat de la infracció, la
qual pot ser lleu, greu o molt greu. Aquestes sancions poden oscil·lar entre 40 i 405
euros (per sanció lleu) i entre 409.891 i 819.780 euros (per sanció molt greu).
o Les possibles sancions van des de la multa econòmica o la suspensió temporal de
les activitats, fins la paralització del treball o fins i tot del tancament del centre de treball.

Responsabilitat civil:
o Quan dels actes i omissions de l’empresari es derivin danys als treballadors, se’ls
ha d’indemnitzar econòmicament a ells o als seus familiars per danys causats (es
demanen danys i perjudicis).
o Per exemple una indemnització de 150.000 euros per la caiguda d’una bastida que no
tenia mesures de seguretat.

Responsabilitat penal:
o Quan per culpa de l’empresari es posi en perill greu la vida, salut o integritat física
dels treballadors. No és necessari que es produeixi dany, en posar en risc i perill la
integritat física ja existeix responsabilitat penal.
o La sanció pot oscil·lar entre una multa, la inhabilitació de l’empresari o fins i tot la
privació de llibertat amb presó (tret que la pena sigui menor a 2 anys i no es tinguin
antecedents).

Recàrrec en les prestacions a la Seguretat Social:

o Quan l’accident de treball és conseqüència directa de la falta de mesures
preventives, l’empresari ha de pagar un recàrrec que pot variar del 30% al 50% en
la prestació que rep el treballador per incapacitat temporal (baixa laboral) o per altres
prestacions (incapacitat permanent, viduïtat o orfandat).
o Per exemple si el treballador ha de cobrar 1.000 euros de baixa, amb la sanció màxima
passaria a cobrar 1.500 euros, essent 500 euros a càrrec de l’empresa degut a una
falta de mesures que ha ocasionat un accident.

5|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

1.4) EL PAPER DE LA INSPECCIÓ DE TREBALL

És l’organisme que vigila que es compleixi la normativa laboral i de prevenció de riscos

laborals. Per això realitza les següents funcions:

o Visita empreses per vigilar que es compleixi la normativa vigent.

o Aixeca actes d’infracció i proposa sancions en cas de què detecti incompliment de
la normativa de prevenció. La seva proposta ha d’aprovar-se per la Conselleria de
Treball.
o Si considera que una sanció no és suficientment greu, pot realitzar advertències o
requeriments. Un requeriment consisteix en un escrit perquè l’empresa modifiqui
certes condicions de treball, les quals, si no són modificades en un termini de temps,
condueixen a una sanció.
o Si detecta un risc greu i imminent pot ordenar la paralització immediata de l’activitat
i el tancament temporal de l’empresa.
o Elabora informes en cas d’accidents mortals, greus o molt greus.

2. L’ORGANITZACIÓ DE LA PRL EN L’EMPRESA

Les empreses tenen l’obligació de planificar i organitzar la PRL. Per això han de triar una o
vàries modalitats de com organitzar la prevenció i disposen de 4 opcions:

1) Assignació del propi empresari:

• L’empresa ha de complir a la vegada amb els següents requisits per optar per
aquesta modalitat:
- Que l’empresa tengui menys de 25 treballadors.
- Que tengui un únic centre de treball.
- Que l’empresari sigui treballador habitual de l’empresa.
- Que l’empresari estigui capacitat per realitzar la funció preventiva (nivell
bàsic, nivell intermedi o nivell superior).
• Per les funcions de vigilància de la salut (reconeixements mèdics), així com aquelles
que no assumeix l’empresari personalment, ha d’acudir a altres modalitats
d’organització (per exemple a un Servei de Prevenció Aliè).
• Els empresaris que desenvolupen alguna activitat de risc especial no poden
assumir la prevenció perquè suposa un risc important (radiacions ionitzants, agents
químics d’alt risc, risc elèctric d’alta tensió, explosius i mineria, construcció,
excavació de terra, activitats d’immersió, etc).

2) Servei de Prevenció Propi (SPP):

• És com si fos un departament de l’empresa.
• Les empreses han de crear un SPP en els següents casos:
• Quan l’empresa sigui major de 500 treballadors.
• Quan tingui entre 250 i 500 treballadors i desenvolupi una activitat de risc
especial
• Quan degut a la perillositat de l’activitat o a les estadístiques dels
accidents ocorreguts, la Conselleria de Treball decideix que ha de crear un
SPP o bé acudir a un Servei de Prevenció Aliè (SPA).
• El Servei de Prevenció Mancomunat és una variant del SPP. És un SPP compartit
per diferents empreses. És aquell que es pot crear quan diferents empreses
6|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

comparteixen espais de treball o edifici, així com el cas de polígons industrials o

centres comercials.

3) Designació de treballadors:
• L’empresa pot decidir que un o diferents treballadors gestionen la prevenció de
riscos.
• Aquests treballadors han de tenir la capacitat i formació suficient, així com
disposar el temps i els mitjans necessaris per dur-la a terme.
• Així mateix, han de tenir les garanties que tenen els representants dels treballadors
(veure punt 3)

4) Servei de Prevenció Aliè (SPA):

• Es tracta d’empreses especialitzades en gestionar la PRL, les quals són
contractades per les empreses perquè realitzin aquestes funcions. És una de les
opcions més utilitzades.
• Les empreses han d’acudir a un SPA quan sigui obligatori o no utilitzen cap de les
altres modalitats.

3. PARTICIPACIÓ DLES TREBALLADORS EN LA PREVENCIÓ DE RISCOS

LABORALS
Els treballadors poden participar en la PRL de la seva empresa a través dels delegats de
prevenció i del comitè de seguretat i salut:

Són els representants dels treballadors que tenen

funcions específiques en PRL.
Són designats pels propis representants entre ells,
de manera que qui han estat votats pels treballadors
per ser delegats de personal o formar part del comitè
d’empresa són els qui designen qui s’encarreguen de
dur a terme les tasques de PRL.
El seu número varia segons aquesta taula:
Delegats de
prevenció Fins 50 treballadors: 1 delegat de prevenció
Fins 100: 2
Fins 500: 3
Fins 1.000: 4
Fins 2.000: 5
Fins 3.000: 6
Fins 4.000: 7
Més de 4.000: 8

7|8
BLOC PRL. UNITAT 2
 UNITAT 2. LA PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: LEGISLACIÓ I ORGANITZACIÓ

En els centres de treball d’almenys 50 treballadors, i

per tant quan hagi comitè d’empresa, ha d’existir un
comitè de seguretat i salut format tant pels delegats de
prevenció com per igual número de representants de
l’empresa.
Comitè de
Per exemple, si una empresa té dos delegats de
seguretat i
prevenció, en el comitè de seguretat i salut han d’estar
salut
aquests dos delegats més altres dos representants de
l’empresa, un total de 4 membres.
Els delegats de prevenció i els membres del comitè de
seguretat i salut han de tenir una formació mínima en
prevenció de nivell bàsic.

Podem dir que de forma genèrica les seves funcions són:

▪ Ser consultats en les decisions sobre les mesures de prevenció i de protecció, la

formació, la introducció de noves tecnologies, etc.
▪ Participar en la planificació de la prevenció de riscos.
▪ Efectuar propostes en matèria de prevenció i de protecció. L’empresari ha de
justificar la seva decisió negativa en cas de no adoptar aquestes mesures.
▪ Ser informats sobre els accidents de treball, així com personar-se en el lloc de
l’accident.
▪ Conèixer tota la documentació sobre la prevenció de riscos en l’empresa.
▪ Acompanyar a la inspecció en les visites que realitzi, podent realitzar observacions.
▪ Proposar la paralització de les activitats en cas de risc greu i imminent.

8|8
BLOC PRL. UNITAT 2