Fonaments jurídics de la prevenció de

riscos laborals
Curs 2020-21 / 1r semestre

Yolanda Módol del Pozo

Prova d’avaluació continuada 1. La seguretat i salut laboral

Enunciat

Exercici 1: Preguntes curtes

1.- Enumera i defineix el contingut de les disciplines preventives.

Amb la denominació de Especialitats o Disciplines Preventives, el Reglament dels Serveis de Prevenció (RD.
39/97) pel qual es desenvolupa la Llei de PRL, engloba les activitats dirigides a evitar o disminuir els riscos
derivats del treball.
Les principals disciplines de actuació son:

 Seguretat en el treball:
Prevenció dels Riscos que comporten l’activitat laboral, cerca el seu origen i l’intentar eliminar o minimitzar,
amb eines com: anàlisis, normes, dissenys dels llocs de treball, mesures de seguretat i control.
 Higiene Industrial: Intenta prevenir els riscos en el medi ambient físic i els contaminants químics que
puguin haver al lloc de treball. Ho fa identificant-los, fem valoracions d’aquests i modificant-los quests factos
de risc.
 Ergonomía y Psicologica Aplicada:
L’ergonomia es el conjunt de tècniques que tenen com objectiu la adaptació de l’indiviu a les condicions
físiques i psicològiques del lloc de treball. I ho fa amb eines com la distribució de espais de feina, analitza el
temps que costa fer cada treball i esforç fisisic, i el mobiliari més adient al lloc de treball. “ Es molt important
tenir en compte que s’adatapar el lloc de treball a l’individu i no a l’inrevés”
La Psicologia, té l’objectiu de prevenir els danys psicologics, tenint en compte les característiques
organitzatives i estructura de l’empresa.. Per poder disminuir o evitar la insatisfacció del treballador.
Les eines que utilitza poden ser la selecció de personal, la orientació professional..etc.
 Medicina del Treball. : El seu objectiu es la protecció i promoció del benestar fiscic, mental i social
del treballador, actuant de manera preventiva. Per podr prevendindre malalties professionals o disminució de
la salut del treballador: Les eines que s’utilitzen son diverses:
 Examéns periòdics de salut laboral o reconeixement mèdics . Aquestes exàmens son les funcions dels
metges del Servei de Prevenció relacionades en el Reglament dels serveis de Prevenció, art. Nº 37,
apartat 3b i següents.
 Educació sanitariá, Cura i rehabilitació del treballador ( aquesta última es mólt important per que tingui
les menys secueles possibles o cap).

Els principis de acció preventiva els podem trobar: A l’article 15 : Principios de la acción preventiva. LEY
31/1995, de 8 de novembre, de Prevención de Riesgos Laborales. BOE nº 269/10/11/1995

2.- Defineix el concepte d’accident de treball “in itinere” i descriu els seus elements.

L’accident de treball “in tinere” son els accidents que aconteixen al treballador/a, desde el desplaçament de
la seva vivenda habitual al seu lloc de treball i a l’inrevés ( desde el lloc de treball a la vivenda). Aquest
tipus d’accident s’asimila amb les consequencies legals, a un accident de treball, com el que hagués tingut al
propi centre de treball, ja que existeix la necessitat de que el treballador/a es desplaçi per anar o tornar
al seu lloc de treball.

Esta regulat a l’article 156.2a) de la LGSS, on l’inclou dins de la categoria d’accident de treball. Es defineix per
la doctrina i la jurisprudència com l’accident que es produeix en les causes esmentades al punt anterior, ja
que es deu a la necessitat del treballador/a de desplaçarse pel seu treball.
Elements que s’ha de donar per a que es consideri com accident de treball “in itinere”:

Pàgina 1 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
Una de les primeres sentencies que van determinar els requisits i configuració de l’accident “in
itinere” va ser la STS 28 febrer de 2001. La Jurisprudencia ha identificat 4 requisits o elements que han de
concórrer per calificar l’accident com “in itinere”.

 Element teologic: El viatge ha de ser consequencia del treball, el seu objectiu principal i directe del
desplaçament del treballador/a es el d’entrar o sortir del lloc de treball.
 Element geogràfic: El desplaçament de tal ha de ser durant el trancurs del seu intinerari habitual i
normal, que ha de ser desde el seu domicili al seu lloc de treball (ó a l’inrevés). Es requisit indinspensable que
l’accident succeixi en el cami d’ana i volta al treball.
 Element cronológic: També es un requisit indispensable que l’accident transurreixi dins del temps
prudencial que normalment es fa en el trajecte d’anada i volta al treball.
 Element de ideonidad del medi: Aquest element ens indica que el trajecte s’ha de realtizar amb un
medi normal de transport. Fent referencia al vehicle propi del treballador/a o al transport públic.

3.- Defineix l’accident de treball “en missió” i assenyala elements en comú i diferències amb l’accident
de treball “intinere”.

L’accident laboral “en missió “es un altra tipologia d’accident laboral, al que hem vist a la pregunta 2, que la
doctrina i la jurisprudència han elaborat a partir de l’article 156.2c de LGSS. Són aquells accidents que
no succeeixen dins del centre de treball, del treballador/a ni al anar o tornar del lloc de treball, que serien los
(intinere), són els que succeeixen en el compliment de les tasques encomanades al treballador per
l’empresari, en l’exercici de les seves facultats i direcció.

Hi han 2 tipus de accidents en missió:

o Accidents de conductors professionals : Es el sofert o provocat per un treballador que fa us del seu
vehicle com a centre de treball per complir una tasca. Ex: transportistes, missatger. En aquesta denominació
també s’inclouen els accidents en els que estan implicat vehicles i que transcorre ixen en els centres de
treballs. Ex: Obres grans , pàrquings.
o Accident sofert pel treballador que fa us del vehicle de forma no continuada, encara que ha de
realitzar desplaçaments puntuals fora de les instal·lacions de la empresa per poder complir amb el seu treball.

El accident “in tinere” i en missió han de ser considerats riscos laborals i l’empresari ha de considerar-
los com a tal, informant a la seva plantilla dels riscos y de les mesures preventives que han de tindre en
compte:
 Per a que un accident es consideri “in tinere”, lo principal es que s’hagi produït en l’itinerari
habitual entre el domicili i el lloc de treball. També ha de ser dins de l’horari habitual de l’empresa de
treball.
 Els accidents de treball o en missió , són els que han transcorregut en el trajecte per fer un servei
que el treballador ha de fer per motius professionals, o menters es compleix una missió o activitat
dins dels àmbit de treball (STS-11-1996).

L’accident en missió te 2 elements que no té el accident “in tinere”, connectats amb prestació de serveis
al treballador.:
 El desplaçament per complir la missió.
 La realització del treball en que consisteix la missió.

El element teològic es molt important per acabar de diferenciar els 2 tipus d’acciden t: Ja que comporta
la finalitat, motiu del desplaçament durant el qual es produeix l’accident. Intinere per anar i tornar de la feina i
en missió per fer una tasca dins de l’horari de feina i encomanada al treballador. El element temporal, també
ens pot ajudar a diferenciar-los, com hem dit abans en el punt teològic, el "intineri" es abans o després i el
en missió es durant la jornada laboral.

4.- Defineix els conceptes d’imprudència temerària i professional del treballador i explica la seva
repercussió en la qualificació d’un accident com a laboral o no.

La imprudència temerària d’un treballador es la execució del seu treball, sense tindre en compte les normes
més elementals de precaució i prudència, lo que comporta que assumeix de manera voluntària riscos greus e
innecessaris ( poden ficar en perill la seva vida o dels bens de l’empresa). Per exemple: quan un treballador
desobeeix les normes pròpies de la activitat que esta fent o l’empresa . Ó també pot ser quan al finalitzar
l’activitat, l’individu sofreix un accident per no complir les regles bàsiques de circulació.

Pàgina 2 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
La imprudència professional, seria la que es comporta del exercici habitual d’una feina, quan un treballador,
tenint experiència i les coneixements necessaris per a la serva execució, fa un error per ometre algun
d’aquests coneixements bàsic o per aplicar de manera equivocada aquests coneixements.

Diferencia entre la imprudència temerària i la professional

La principal diferencia entre aquests dos tipus d’imprudència, es que la imprudència professional està
qualificada com accident de treball i per tant la imprudència temerària s’exclou del concepte d’accident
de treball, ja que s’ha separat la causa en el treball y el accident es qualificarà com accident no laboral o
malaltia comú.

o A l’article 115 de la LGSS,RD 1/1994, de 20 de junio,número 4: s’exclou de la qualificació

d’accident de treball o aquell succés que s’hagi degut a “dolo” o imprudència temerària del treballador
accidentat.( Art. 115.4 b)
o A l’article 115 de la LGSS,RD 1/1994, de 20 de junio, número 5: s’inclou dintre del concepte
d’accident laboral, aquell succés originat per la “imprudència professional que es conseqüència del
exercici habitual d’un treball i es deriva de la confiança que aquest inspira.(Art.115.5ª)

Dins de la imprudència temerària el treballador haurà de responsabilitzar- se per no haver seguit les
mesures preventives suficients..
Per normal general dins de la imprudència professional el treballador està protegit y no es pot
responsabilitzar del succés a la persona que ho ha fet.

El problema d’aquests dos tipus d’accidents radica en la dificultat per poder determinar de quin tipus
d’imprudència es tracta, ja que hi ha diferent jurisprudència al respecte.

5.- La Constitució espanyola recull entre els principis rectors de la política social i econòmica alguns
principis que tenen una clara incidència en la regulació i aplicació de la matèria preventiva. Indica
quins són.

La CE de 1978, al Títol I, Capítol III, recull els Principis Rectors de la política social i econòmica, que regula
els drets i deures fonamentals. Si ens centrem els que tenen relació amb la Regulació i Aplicació de de la
prevenció de Riscos Laborals, són els següents:

o Article 40.2 de la CE: Obligació dels Poders Públics de vetllar pe la Seguretat e higiene en el lloc de
treball i garantir les pautes de descans obligatòries, mitjançant la limitació de la jornada laboral. Així com que
hi hagin les condiciones mínimes per que tothom tingui accés a mesures en matèria laboral, que garanteixin la
integritat i salut dels treballadors y les millores al centre de treball que es derivin.
o Article 43.1 de la CE:: El dret a la protecció de la salut del treballador.
o Article 43.2 de la CE: Per que es compleixi l’apartat anterior 43.1 tenen la competència els poders
públics d’organitzar i tutelar la salut pública, mitjançant mesures preventives i de les prestacions i serveis
necessaris. La Llei establirà els drets i deures de tots aquest poders públics.
o Article 45.1 de la CE: L’article 45 contempla el dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al
desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. “ Una cuestión fundamental que ha
ocupado a la doctrina y jurisprudencia en España ha sido la naturaleza del reconocimiento al derecho a
disfrutar de un medio ambiente adecuado contenido en el artículo 45.1.”

o Article 15 de la CE: Aquest es relaciona d’una manera més indirecta, però també té relació.

6.- Una directiva comunitària en matèria preventiva és d’aplicació directa en un Estat membre de la
UE?
Explica quina és la seva transcendència jurídica en el dret intern de cada Estat membre.

El nostre país forma part des de l’any 1986 de la UE. Així com altres països veïns, amb l’objectiu
d’homogeneïtzar i crear un marc jurídic de drets i llibertats que siguin comuns a tots els estats membres.

La directiva comunitària forma part de la legislació secundaria de la UE. La seva aprovació depèn de les
institucions de la UE amb la conformitat dels tractats constitutius.
Un cop adoptada a nivell comunitari, els països membre l’incorporen de tal manera que tingui rang de Llei al
seus països. Es funció de cada país, formular les seves pròpies lleis per la execució d’aquestes
normes.

Pàgina 3 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
Per lo tat poden definir una directiva comunitària com una norma de la UE, la seva aplicació no es
directa amb els països membres, es de manera indirecta.
Les Directives contemplen directrius, principis i pautes de regulació que han de desenvolupar els Estats
membres al seu país. De tal manera que hi hagi harmonia i siguin similars els drets interns de tots els paios
membres d’ una determinada matèria, en aquest cas la prevenció de Riscos Laborals.

A Espanya aquesta tasca d’implementació de la directiva comunitària correspon al poder legislatiu i facultatiu
estatal o executius autonòmics de qui sigui el titular de la potestat legislativa.
A l’article 153 del TFE, la UE està facultat per adoptar directives en matèria de salut i seguretat en el treball.”
La Directiva marco su amplio ámbito de aplicacion y otras directives que rigen aspectos específios de la
salud y la Seguridad en el trabajo, constituyen las normes bàsicas del Derecho Comunitario en materia de
salut y Seguridad”.

També , cal destacar que en cas de conflicte entre una norma comunitària i un altra nacional, sempre tindra
més rellevància la normativa comunitària.

7.- Emmarca l’àmbit d’aplicació de la LPRL, supòsits d’inclusió i d’exclusió.

Dins de l’article 3 de la LPRL s’estableix el àmbit d’aplicació de la LPRL.

o Article 3.1 LPRL: Dins d’aquest apartat podem veure les relacions que queden incloses:
1.Relacions laborals regulades en l’Estatut dels treballadors.
2.Relacions de caràcter administratiu o estatuari del personal de les Administracions
Públiques.
3.Les Societats Cooperatives constituïdes d’acord amb la legislació que els hi sigui d’aplicació
i en que hi hagi socis en que la seva activitat sigui dins de l’àmbit de la prestació d’un treball
personal amb les peculiaritats derivades de la seva normativa especifica.
4.Centres militars i establiments de la mateixa indole.
5.Establiments penitenciaris.

o Article 3.2 LPRL: Dins d’aquest apart trobem les excepcions o exclusions d’aquesta llei, quan
les activitats impliquin peculiaritats que ho impedeixen en el àmbit de les funcions públiques.
 Policia, seguretat i aduana.
 Serveis operatius de protecció civil i peritatge forense en els casos de alt ric, catàstrofe i
calamitat pública.
 Forces armades i activitats militars de la Guàrdia Civil.
o Article 3.4 LPRL: També queden excloses dins de l’àmbit d’aplicació les relacions laborals de
caràcter especial de la llar familiar, tot i que l’obligació del titular de la llar de tenir cura que el treball dels seus
empleats es realitzi en les condicions de seguretat de higiene adequades.

8.- És competent la negociació col·lectiva per regular qüestions relacionades amb la prevenció de
riscos laborals?

La negociació col·lectiva (Nc), es la millor eina per una empresa per regular les condicions del treball per
als treballadors, per a que siguin dignes i saludables. La NC, es una important font de drets i condicions
de treball, la majoria relacionades amb l’organització del treball.

Els capítols específics de Seguretat i Salut laboral son imprescindibles en els convenis col·lectius. Aquest
últims podem regular molts aspectes en matèria preventiva laboral, d’ aquí podem deduir que la
prevenció de riscos laborals i els convenis col·lectius son font de dret en matèria preventiva i tenen força
vinculant d’acord amb l’art. 37 de la CE i l’article 3 del ET.

o Article 3 ET: Aquí trobem que s’estableix la necessitat que els convenis, respectin els continguts
mínim de dret necessari. Ja que els convenis son font del dret laboral i per lo tant també en matèria
preventiva.
Un conveni col·lectiu sempre podrà integrar, complementar, desenvolupar i millorar allò que disposen en
matèria preventiva de les normes legals, per tal d’adaptar la llei a la realitat i peculiaritat de cada sector
productiu.

Els convenis col·lectius son el resultat de la negociació dels treballadors (representants) i dels
empresaris. Amb aquests convenis col·lectius es regulen les condicions de treball i productivitat.

Pàgina 4 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
El TC ha recalcat que la negociació col·lectiva preval sobre l’autonomia de la voluntat individual. Hi han 3
tipus diferents de legitimació en la NC:

 La que habilita per negociar o legitimació inicial (Article. 87 E.T.).

 La que capacitat per a constituir la Comissió Negociadora o legitimació plena ( Article. 88. E.T.).
 I la que es exigida per a la validesa dels Acords o legitimació decisòria (Article. 89 E.T.)

9.- Busca un exemple de matèria preventiva que hagi estat objecte de negociació col·lectiva i fes un
breu resum de les peculiaritats de la seva regulació.

Centrant-nos en la matèria de formació preventiva, ficarem com exemple per desenvolupar-lo en aquesta
matèria preventiva el VI CONVENI GENERAL DEL SECTOR DE LA CONTRUCCIÓ 2017-2021.

Article 1: Ens trobem les parts signants: Per una part els representants dels Sindicats de CCOO y UGT dins
d’aquesta especialitat i per l’altra part la Confederació Nacional de la Construcció ( quer representa la
part empresarial).

Article 2: Ens diu la Naturalesa Jurídica: Aquest conveni ha estat negociat amb dins de lo que es tipifica del
Títol III del Estatut dels treballadors: articles 83 i 84. Les seves disposicions son normes i tenen eficàcia, amb
lo que comporta a les associacions i entitats dins dels seus àmbits funcionals, personal i territorial.

Article 3: Dins d’aquest article trobem el Àmbit funcional: Per a qui serà obligatori el compliment d’aquest
conveni, totes les activitats pròpies del sector de la construcció.

Al Capítol III, trobem el apartat de formació i recalcarem els punts més importats:

Article 137: Ens parla dels Cicles de Formació. La formació regulada en aquest conveni serà la que
expressa l’article 19 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre de Prevenció de Riscos Laborals.

Els cicles de formació tindran 2 parts:

 1er Cicle: Contindrà la formació inicial sobre els riscos del sector i principis bàsics i conceptes
generals sobre la matèria, així com també haurà de tindre un enfocament en la seguretat i la salut, que
motivi als treballadors (alumnes) per iniciar el 2on cicle més endavant. La formació del 1er cicle no eximeix a
l’empresari de la obligació d’informar als treballadors dels riscos específics del centre i lloc de treball
 2on Cicle: Haurà de transmetre els coneixements del 1er Cicle de Formació inicial i els
coneixements i normes especifiques en relació al lloc de treball o ofici.

Tots el treballadors que prestin serveis dins de les empreses que estan dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest
conveni i que desenvolupin activitats en obres de la Construcció, hauran de disposar, de la formació inicial
com a mínim, que es la del 1er cicle de Formació i que esta tipi cada a l’Article 138 del present
conveni, amb l’objectiu del qual es que els treballadors esmentats anteriors tinguin la capacitat d’adquirir els
coneixements necessaris per identificar, els riscos laborals més freqüents, així com les mesures preventives
que s’han d’implantar per eliminar o disminuir aquests riscos.

Article 139: Aquest article típica a qui estarà dirigit el 2 on cicle de formació per lloc de treball i ofici,
en matèria de prevenció de riscos laborals del sector de la construcció.
D’aquest article es important recalcar el apartat nº 9, que ens diu: Que els treballadors que executin
tasques corresponents a llocs de treballs oficis no especificats en el present conveni, tindran que realitzar una
formació amb concordança dels riscos y mesures preventives a les tasques que estiguin realitzant, agafant
com a referencia l’Article 19 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

10.- Exposa breument què és la Inspecció de Treball i Seguretat social i enumera de forma sintètica les
seves funcions en matèria preventiva.

Es un organisme públic estatal, la Inspecció de Treball i Seguretat Social, d’acord amb lo previst a la Llei
23/2015, del 21 de juliol. Ordenant del Sistema de Inspecció de Treball i Seguretat Social, el RD192/2018,
dins el que s’aproven els seus Estatuts.
Té personalitat jurídica publica, patrimoni i tresoreria propis, així com autonomia de gestió i plena
capacitat jurídica d’obrar. Dins de la matèria de Prevenció de Riscos Laborals, li correspon la vigilància i
control de la normativa.

Pàgina 5 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
Té capacitat preventiva, correctora i sancionadora de les seves funcions, en les que destaquem:

 Vetllar pel compliment de les normes jurídiques i tècniques que tinguin incidència en les condicions de
treball.
 Realitzar propostes sancionadores.
 Assessorar e informar a les empreses i al treballadors.
 Elaboració d’informes, a petició dels Jutjats Socials, sobre accidents de treball i malalties
professionals.
 Informar l’autoritat laboral sobre els accidents i les malalties professionals mortals, greus i molt greus.
 Comprovar i afavorir el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció de riscos
laborals.
 Paralitzar si escau, immediatament els treballs en els quals s’adverteixi que hi ha risc greu i imminent
per al treballador o les persones.
 Fa la funció de col·laboració pericial.

La Inspecció de Treball de la SS, pot actuar d’ofici o bé a instància de tercers.

Exercici 2: Cas pràctic

Supòsit de fet:

1.- A quina mena de risc derivat de la seva activitat laboral s'ha exposat principalment a aquest
treballador? Què és un risc laboral?

S’ha exposat a un risc ergonòmic que provoca lesions muscluoesquelétiques en aquest sector.
Segons un informe realitzat per ISTAS, les malalties més freqüents en el sector de l’automoció amb baixa
laboral, afecten al colze i l’avantbraç, que tenen el diagnòstic de epicondilitis y epitrocleitis, que es el que
pateix el Pere.

Aquestes patologies, es deriven moviments repetitius que es fan amb el colze i el canell o la rotació de
l’avantbraç amb la palma de la mà cap amunt o avall. Aquests moviments son molt comuns dins del sector
de la fabricació d’automòbils.

Un risc laboral bàsicament el podríem definir com un perill. La definició més concreta de risc laboral la
podem veure tipificada a l’article 4 de la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals, que descriu el terme
com “ la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany derivat del treball”. A partir d’aquí
entenem que son les malalties, patologies o lesions patides amb motiu de la realització d’una feina dins el lloc
de treball.

També a l’article 4 de l’esmentada llei al punt anterior, ens diu que per a qualificar de quin tipus de risc es
tracta des del punt de vista de la seua gravetat , es valorarà conjuntament la probabilitat i la severitat
d’aquest, per a tindre en compte en el procediment d’avaluació de riscos laborals.

2.- En quina disciplina preventiva s'englobaria?

En la disciplina d’Ergonomia i Psicologia aplicada en la Medicina del treball. L’ergonomia ja que es la
disciplina , orientada a aconseguir una òptima adaptació física mental i funcional entre els treballadors i els
bens (maquinària) o serveis que aquests utilitzen. Per optimitzar-ne l’eficàcia, seguretat i confort.

 En el cas del Pere, la seva feina l’obliga a fer uns moviments repetitius a certes parts, exactament
al colze i al canell, al principi feia rotacions, per fer no tindre que fer la mateixa feina, però no va servir
de gaire. Ja que fer rotacions no es la panacea per ali viar les patologies que pateix aquest treballador
en aquest cas en concret.

La Psicologia aplicada en la Medicina del treball tracta els temes de caràcter organitzatiu d i de relacions
amb les persones, que poden donar lloc a factors de risc psicosocial. La Medicina del Treball, es la tècnica
que estudia les malalties i accidents de treball que es deriven de la feina que està realitzant el treballador.

 En el cas d’aquest treballador s’han aplicat les dos, ja que un metge li va diagnosticar les
patologies “d’epicondilitis· i “epitrocleitis”, degudes a la feina que feia al Pere al seu lloc de
treball, va estar de baixa varies vegades, però al tornar a la feina se li tornaven a inflamar més

Pàgina 6 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
aquestes parts amb dolors, el van deixa fixe a la línia de muntatge, sense fer rotacions, lo que no va
servir de res.
 També encara que no ho expressa al cas, això psicològicament afecta al Pere i als seus
companys, ja que els seus companys segurament no trobaríem just que no fes rotacions i l’ambient,
el clima de treball no devia ser gaire bo. I psicològicament el Pere, ha tingut que lluitar molt per què
finalment l’INSS li declares en situació d’incapacitat permanent total, derivada de malaltia
professional, o sigui del seu treball, de la feina que realitzava.

3.- Es parla en el cas pràctic de malaltia professional. En què consisteix una malaltia professional?
Busca una sentència d’un tribunal espanyol de la jurisdicció social en la qual s’analitzi la problemàtica
d’una malaltia professional i fes un beu resum del seu contingut fàctic com a exemple.

La Llei 31/1995 de 8 novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, al seu article 4.2 defineix com les malalties
professionals, patologies o lesions patides amb motiu de la feina que es realitza. El marc normatiu que
regula el danys derivats del treball es dins LGSS. En aquest cas la definició es molt clara amb el cas
pràctic que tractem, ja que el Pere pateix patologies derivades del seu lloc de treball, en concret de la
feina que fa, que li comporta fer moviments repetitius. Aquestes patologies alteren la salut del treballador i
son degudes a unes condicions deficients en el seu lloc de treball.

STS 1070/2020 Es un Procediment de Cassació per la Unificació de Doctrina.

La sentencia tracta el cas d’una malaltia professional d’una estibadora portuària.

La feina d’un estibador/a portuària:
Un dels efectes negatius d’aquesta feina la de estibador/a es la pressió als treballadors per augmentar la
seva productivitat, la seva funció principal es la carrega i descarrega de vaixells. Avui en dia el estibador/es
estan administrats en “Sociedades Gestión de Estibadores Portuarios” (Sagep). Aquest tipus de treball
comporta que hagi d’estar disponible el treballador 360 dies als any i les 24 hores al dia, amb
independència de les condicions climàtiques, si la estiba així ho requereix.

Resum de la sentencia i resolució:

1.La treballadora, ha treballat com a estibadora des de l’any 1982, al 2012 va començar a treballar per una
ETT., fent la mateixa feina fins al octubre de l 2015.

2. Acudeix el 21 de gener del 2015 al Servei d’Urgències, ja que té dolors en el braç i espatlla esquerre.
Posteriorment es diagnosticada de tal manera: “tendinitis calcificantehombro Izquierdo más cervicalgia ”també
presentant “dolor en cara anterolateral de hombro Izquierdo i limitaciónabducción y antepulsión a 90º ”.

3. El 23 de gener li comunica la Mutua Mc Mutual, la que li ha assistit y diagnosticat, que no es fa

responsable de les patologies que sofreix la treballadora i l’informa que ha d’anar als serveis públics de la
salut, ja que no es considera una malaltia professional.

4. La treballadora va sol·licitar , la determinació d’Incapacitat Temporal iniciada el 21 de gener de

2015. Amb la resolució de “malaltia comú”, així mateix la Direcció Provincial de A Coruña del INSS, va
resoldre de manera reiterativa resposta desfavorable. Presentant el quadre clínic de “tendinopatía del
manguito rotador, cervicalgia y tendinitis calcificante de hombro Izquierdo”

5. La treballadora va recórrer la sentencia del 12 de Juliol de 2017, en que es desestimava el recurs de

suplicació. Ja que no era possible enquadrar la seva malaltia, dins el quadre de malalties del treball, a
més per que a l’àmbit de la seva feina s’auxilia de medis mecànics i per tant els moviments forçats no son
continus.
6. La treballadora després d’esgotar la “via administrativa prèvia”. Presenta recurs de casació per uificació
de doctrina, que es va admetre a tràmit el 19 de febrer de 2018 a través de Providència.
7. El TS revoca la sentencia recorreguda i estima la demanda de la treballadora, i considera que es
tracta de una Malaita Professional, ja que s’acredita que la treballadora realitza “moviments repetitius en el
seu treball”, encara que no siguin de manera continuada, ja que la norma no exigeix que els moviments siguin
continus, sinó repetitius.

Així s’entén que la seva situació encaixa a l’apartat en aquest apartat , del quadre (Anexo I, Grupo 2,
Agente D, Sub-agente 01, actividad 01 y Código 2D0101) de malalties 63 professionals dins del Real
Decret 1299/2006.
Dins la que es reitera la Doctrina de les següents sentencies:

Pàgina 7 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
STS 5 de novembre 2014 (1515/2013), en la qual es considera malaltia professional el síndrome de túnel
carpiano lateral.
STS 18 de maig de 2015 (1643/2014), en la qual així mateix es considera malaltia professional el síndrome
subacromial.
STS 777/2019 de 13 de novembre ( 3482/2017), s’entén que es considera malaltia professional la
epicondilitis.

4.- En què es diferencia una malaltia professional d’un accident de treball?

La diferencia principal entre una malaltia professional i accident de treball, és el temps que passa entre la
causa que genera el dany i l’aparició efectiva del dany. En el cas de l’accident de treball normalment es
al moment o poc temps i al contrari en les malalties professionals el dany apareix en el temps, no el mateix
dia, poden passar mesos i fins tot anys).

Diferencies entre Accident de Treball i Malaltia Professional

ACCIDENT DE TREBALL MALALTIA PROFESSIONAL
De forma inesperada MOMENT D’INICI De forma lenta i progressiva
Causes externes, lesió directa al CAUSA QUE HO PROVOCA Causes externes, penetren dins el
treballador/a. treballador/a.
Ràpid i de manera agressiva. QUAN ES MANIFESTA De manera lenta i progressiva.
Fàcil COM S’IDENTIFICA Es difícil d’identificar.
Immediat TRACTAMENT Progressiu, no es immediat.
Es difícil de preveure, normalment, PREVISIÓ Es pot preveure amb avaluacions
es al moment. mèdiques.

Taula 1 Realitzada a partir del document de l’enllaç.

5.- Quina conseqüència té aquesta distinció en relació amb les malalties relacionades amb el treball o
amb aquelles patides amb anterioritat pel treballador i que s'agreugen a conseqüència de la lesió
constitutiva d'un accident?

La conseqüència principal amb les malalties professionals que té amb anterioritat el treballador/a, es què les
seves dolències augmentin a causa de l’accident de treball (posterior a la malaltia professional). Es a
dir tota malaltia prèvia que tingui el treballador/a, però que es vegi empitjorada amb el treball i disminueixi la
capacitat del treballador laboral, es considera per la Jurisprudència com accident de treball.
Ex: Treballador sofreix un ictus al treball, patint una malaltia professional prèvia. TS de 29 d’abril del 2014
(1521/2013)

Hi ha 2 excepcions en que no es consideraran accident laboral:

 Per força major: Que no tingui el fet causat cap relació amb el treball que s’executava a l’hora de
passar l’accident.
 Comportament dolos del treballador: Aquí englobaríem la imprudència professional temerària o dolo
per part del treballador/a accidentat/da. Principalment.

Busca una sentència d’un tribunal espanyol de la jurisdicció social en la qual s’analitzi la problemàtica
d’una malaltia relacionada amb el treball i fes una breu exposició del seu contingut fàctic com a
exemple.

STSJ AND 5760/2017 de 29 juny de 2017 Aquesta sentència tracta sobre el síndrome del treball cremat
(Bornout), que la OMS, ha inclòs recentment e n la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11), la qual
entrarà en vigor l’any 2022, com a patologia associada a l’àmbit laboral.

A Espanya encara no està reconegut aquest Síndrome per la Llei com a malaltia professional, però els
Tribunals, si el contemplen com a tal des de fa anys, com podem veure en aquesta sentencia. Aquesta
sentencia va atorgar la Incapacitat Permanent Total a una directora d’una fabrica que estava sotmesa dia a
dia a una situació d’estrès i llargues jornades de treball, lo que li va provocar un trastorn depressiu.

Resum de la sentència:

1er. El comunicat inicial d’aquesta sentencia senyala que era un accident de treball ( baixa laboral), amb
diagnòstic de ansietat i depressió per malaltia professional.

Pàgina 8 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
2on. Posteriorment la diligencia anterior va ser rectificar per la Inspecció de Serveis Sanitaris UVMI. En la qual
es reconeix que per part d’aquesta ultima no s’ha reconegut la malaltia professional com a tal . I es passa a
baixa per (malaltia comú) i es rectifiquen els parts de baixa de la treballadora de malaltia professional a
malaltia comú.
3er. La Treballadora des de l’any 2012 s’havia queixat de rebre dins de la seva empresa i lloc de treball un
tracte d’humiliació, discriminació, vexatori, demanant mesures per aclarir si havia assetjament laboral cap a la
seva persona.
El Servei de Vigilància de la Salut del Servicio de Medicina Preventiva del Hospital SAS con fitxa 20-06-13, va
detectar 39 situacions d’assetjament psicològic en un test que se li va realitzar a la treballadora.
4. El Jutjat d’instància, a partir de l’informe realitzat al Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital SAS, va
estimar el recurs de forma favorable per la treballadora y va declarar que la baixa era laboral.

BIBLIOGRAFÍA

ABBO.ES. (2019, 1 octubre). ¿Qué es la Imprudencia Temeraria? Esto es lo que debes conocer. Conceptos
Jurídicos. https://www.conceptosjuridicos.com/imprudencia-temeraria/

Alegre Nueno, M. (2006, enero). La funciónde la negociación colectivaen la Prevención de Riesgos Laborales
(N.o 46). http://pdfs.wke.es/8/3/4/9/pd0000018349.pdf

Berenguer, J. M. (2016, 18 enero). ¿Cuando un accidente en el trabajo deja de ser accidente de trabajo? –
PrevenBlog. Preven Control. https://prevenblog.com/cuando-un-accidente-en-el-trabajo-deja-de-ser-
accidente-de-trabajo/

Congreso de los Diputados. (2003). Título I. De los derechos y deberes fundamentales. Constitución Española
1978. https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=45&tipo=2

FESP. (s. f.). Disciplinas preventivas. Fundación Estatal para la Prevención de Riesgos Laborales UGT.
Recuperado 4 de octubre de 2020, de https://saludlaboralydiscapacidad.org/disciplinas-preventivas/seguridad/

FEST. (2019, diciembre). Salut laboral, organització del treball i negociació col·lectiva. FEST UGT.
https://www.ccoo.cat/salutlaboral/documents/full_salut_laboral_organitzacio_treball.pdf

Prado, J. (2020, 22 junio). LOS PRINCIPIOS DE PREVENCIÓN. Blog de PRL - IMF BS. https://blogs.imf-
formacion.com/blog/prevencion-riesgos-laborales/sin-categoria/los-principios-de-prevencion/

Eur-LEX. (2018, 11 julio). DIRECTIVAS DE LA UNIÓN EUROPEA.

https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=LEGISSUM%3Al14527

https://www.studocu.com/es/document/universidad-de-valladolid/prevencion-de-riesgos-laborales-i/apuntes/prevencion-
de-riesgos-laborales-i-apuntes-prl-tema5-2014/388230/view

https://madrid.ugt.org/sites/madrid.ugt.org/files/node_gallery/Galer-a%20Publicaciones/CUADERNO
%20NEGOCIACION%20COLECTIVA.pdf

Jurisprudencia: Ámbito de aplicación (art. 3 LPRL). (2015, 2 marzo). UGT- BAIX RISC.
https://ugtbaixrisc.wordpress.com/2015/03/02/jurisprudencia-ambito-de-aplicacion-art-3-lprl/

Pàgina 9 de 10
 PAC1. La seguretat i salut laboral
AGENCIA EUROPEA PARA LA SEGURIDAD Y LA SALUD EN EL TRABAJO. (s. f.). Directivas europeas sobre salud y seguridad en el
trabajo - Salud y seguridad en el trabajo - EU-OSHA. Recuperado 1 de octubre de 2020, de https://osha.europa.eu/es/safety-and-health-
legislation/european-directives

CENDOJ CENTRO DE DOCUMENTACIÓN JUDICIAL. (2013, 26 diciembre). Consejo General del Poder Judicial: Buscador de
contenidos. http://www.poderjudicial.es/search/openCDocument/e5e0cf323aea82ebfadcefafce9bcf4322f5c048df217e7d

Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social. (1994,
29 junio). BOE. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1994-14960

SEGUÍ MONLLOR, O. (2017, 10 julio). Los elementos configuradores del accidente de trabajo in itinere. Primera parte. Europreven - Servicios de
Prevención de Riesgos Laborales. https://www.europreven.es/noticia.php?noticia=201-los-elementos-configuradores-del-accidente-trabajo-itinere-
primera-parte-

MarquÉS, J. S. I. N. F. D. N. A. (2018, 15 octubre). El Derecho Comunitario: en qué nos afecta, qué sabemos y qué deberíamos saber como empresa.
La Razón. https://www.larazon.es/economia/el-derecho-comunitario-en-que-nos-afecta-que-sabemos-y-que-deberiamos-saber-como-empresa-
BL20183772/

https://construccionyservicios.ccoo.es/9ca9cbc18cd532c6d7603a2c7d3bbc51000072.pdf

http://www.confebask.es/sites/default/files/informes/ClausulasPRLEnLos%20ConveniosColectivos.pdf
https://www.uab.cat/web/riscos-laborals-1345688587179.html

http://www.juecesdemocracia.es/wp-content/uploads/2020/07/Revista-Social-JUNIO-2020-1.pdf

https://www.naucher.com/actualidad/tribuna/el-valor-del-estibador/

http://www.poderjudicial.es/search/AN/openCDocument/
e5e0cf323aea82eb10b129baa45c19bfb073aebab0de7111

Universidad de Valladolid. (2014). Ámbitos de aplicación de la normativa en prevención de riesgos

laborales. https://www.studocu.com/es/document/universidad-de-valladolid/prevencion-de-riesgos-
laborales-i/apuntes/prevencion-de-riesgos-laborales-i-apuntes-prl-tema5-2014/388230/view

FEST. (2018). NEGOCIACIÓN COLECTIVA EN PREVENCIÓNDE RIESGOS LABORALES. UGT-

MADRID. https://madrid.ugt.org/sites/madrid.ugt.org/files/node_gallery/Galer-a%20Publicaciones/
CUADERNO%20NEGOCIACION%20COLECTIVA.pdf

CCOO. (2017). CONVENIO GENERAL DE LA CONSTRUCCIÓN 2017-2021 (VI). Gráficas

Sabiñago, S.L.
https://construccionyservicios.ccoo.es/9ca9cbc18cd532c6d7603a2c7d3bbc51000072.pdf

Pàgina 10 de 10