Portalliteres Modul3

Mobilització i trasllat
de l’usuari amb ajudes

tècniques
Actualització professional
per a portalliteres i zeladors
Mobilització i trasllat de l’usuari amb ajudes tècniques
Actualització professional per a portalliteres i zeladors 2
Temari
Mobilització amb producte de suport…………………………………………………………………………………………… 3
Introducció…………………………………………………………………………………………………………………………………… 4
L’ergonomia i les càrregues………………………………………………………………………………………………………… 5

Seguretat al treball……………………………………………………………………………………………………………………………………… 9
Preparació física dels professionals………………………………………………………………………………………………………… 11
Espai físic i productes de suport………………………………………………………………………………………………… 12

Espai físic………………………………………………………………………………………………………………………………………………… 12
Productes de suport………………………………………………………………………………………………………………………………… 15
Mobilitzacions de pacients………………………………………………………………………………………………………… 21
Mobilitzacions…………………………………………………………………………………………………………………………………………… 21
Canvis posturals i transferències…………………………………………………………………………………………………………… 22
Desplaçaments………………………………………………………………………………………………………………………………………… 34
Mobilització amb producte de suport

La mobilització de pacients és una de les tasques principals que desenvolupen els portalliteres en la seva
jornada laboral.
Dins de les mobilitzacions podem trobar qualsevol operació de transport o de suport per part d’un o
diversos treballadors, com poden ser els posicionaments al llit, les transferències del llit a la cadira o els
trasllats.
En acabar aquest mòdul seràs capaç de:
·· Identificar com es pot oferir un suport extern a aquelles persones que no es poden moure de
manera autònoma.
·· Saber les precaucions que han d’adoptar els professionals.
·· Conèixer quins són els equipaments que habitualment fem servir per ajudar a la mobilitat de les
persones que ho necessiten.
Introducció
La mobilització és un concepte global que va més enllà de la maniobra específica que es realitza al voltant
d’un pacient, i que abasta aspectes formatius i organitzatius que incideixen en l’atenció que oferim a les
persones.
Aquest concepte global té implicacions físiques, psicològiques i ètiques.
FÍSIQUES
És habitual que centrem moltes vegades els efectes nocius d’aquestes tasques sobre un component físic
en forma de fatiga o lesions del tipus contusions, o sobrecàrregues, per exemple.
PSICOLÒGIQUES
Hem de prendre una perspectiva global i acceptar que la manca de mobilització o una mobilització no
segura té efectes en l’àmbit psicològic i, fins i tot, cognitiu pel pacient, en forma de por, desorientació o
apatia.
ÈTIQUES
La realització d’aquestes maniobres requereix una implicació de les institucions en la formació dels seus
professionals i en la dotació dels recursos humans i materials necessaris.
La bona praxi fomenta la seguretat i el confort dels pacients, una millora en el seu procés assistencial i una
reducció de riscos innecessaris en forma de lesions o desconfiança, tant dels pacients com dels mateixos
treballadors.
L’ergonomia i les càrregues

Al voltant de les tècniques de mobilització de pacients s’han de dissenyar estratègies formatives i
preventives que incrementin la seguretat i el confort, tant dels pacients com dels professionals.
L’ergonomia es defineix com l’aplicació d’informació científica sobre els humans al

disseny d’objectes, sistemes i entorns per a ser usats. Hi ha una part de l’ergonomia,
per tant, que té com a objectiu adaptar l’entorn de treball a la persona, per mitjà de
DEFINICIÓ
diferents conceptes: físics, ambientals o mentals.
És important trobar una adequació i combinació precisa entre factors estructurals (espais i dimensions),
factors ambientals (il·luminació, condicions acústiques, condicions termohigromètriques), i factors
personals (formació, informació i organització de les tasques).
Quan es parla d’un treball predominantment muscular es parla de càrrega física
Càrrega física és el conjunt de requeriments físics a què es veu sotmesa la persona

al llarg de la jornada laboral. Aquests requeriments, alhora, poden suposar un risc
per als treballadors.
DEFINICIÓ
Si tenim una feina davant de l’ordinador, les mans tindran un component molt
dinàmic alhora que la musculatura dorsal o cervical realitza contraccions estàtiques.
Si, en canvi, passem moltes hores empenyent cadires de rodes, les mans tindran i els
EXEMPLE
braços mantindran contraccions estàtiques alhora que les cames fan un treball més
dinàmic.
Gran part de les tasques que habitualment desenvolupen els portalliteres impliquen
càrrega física.
SABIES QUE...
i
Qualsevol professional que desenvolupa les seves activitats en una institució
sanitària o sociosanitària pot dur a terme tasques que estan associades a un
esforç físic durant la mobilització o el trasllat de pacients.
Postura forçada
L’ergonomia ens permet entendre les posicions adients per part dels professionals durant la seva jornada,
les possibilitats dels seus moviments i com s’apliquen en funció de les capacitats de la persona a la qual
s’atén.
Les posicions que adopten els professionals són el resultat de combinar l’acció que han de fer amb una
sèrie de factors que intervenen i que podeu veure a la imatge.
L’espai lliure on han

de practicar aquestes
accions, és a dir, el
volum i la distribució
dels equipaments dels
espais.
La capacitat d’adaptar
els equipaments a les
característiques dels
professionals i els
usuaris
Superfícies de treball
(diferents nivells,
resistència, etc.)
Postures a evitar durant períodes llargs
·· Inclinacions anteriors de tronc
·· Rotacions de tronc, ja sigui a escala cervical, com lumbar
·· Inclinacions laterals de tronc
·· Elevacions de les extremitats superiors per damunt del cap
Sempre que sigui possible hem de compensar o reduir l’exposició a aquestes posicions, per això és
recomanable:
1 Planificar amb anterioritat les tasques a realitzar
2 Preparar els materials que hem de fer servir. La superfície de treball, els materials necessaris, han
de situar-se dintre de l’àrea de treball.
3 Regular les alçades dels equips de treball sempre que sigui possible
4 Utilitzar productes de suport sempre que sigui possible
5 Equilibrar aquestes postures mitjançant el suport, flexió o compensació amb altres parts del cos. Si
la tasca permet alternar posicions de treball, cal fer-ho.
Moviments de repetició
Sovint es dona poca importància a aquells moviments que es fan contra poca resistència.
Ara bé, la utilització d’un teclat, el ratolí d’un ordinador o la utilització de tisores, per exemple, són petits
moviments, de curta durada, però que es repeteixen de manera cíclica i que suposen contraccions molt
repetides sobre les mateixes estructures musculars i tendinoses. Passa especialment en fer servir les
extremitats superiors. La repetició dels moviments pot suposar una sobrecàrrega física pel professional. En
aquest cas es poden estudiar diferents paràmetres:
La repetició dels moviments pot suposar una sobrecàrrega física pel professional. En aquest cas es poden
estudiar diferents paràmetres:
·· La quantitat de moviments que es repeteixen en un període determinat (jornada laboral, hora,

tasca específica, etc.)
·· La posició que adopta la persona o una extremitat determinada quan realitza el gest repetit
·· La resistència que s’ha de vèncer durant la realització del moviment repetitiu
·· Els períodes de descans que s’intercalen durant la jornada
·· Si durant les repeticions hi ha factors com les vibracions que poden incrementar la càrrega
Per tant, a l’hora de prevenir lesions per les repeticions de moviment hi ha diferents estratègies que es
poden fer servir:
1 Evitar posicions forçades durant la realització dels moviments, tant pel que fa a l’esquena com de
les mans.
2 Alternar períodes de descans o alternar tasques durant la jornada laboral.
3 Preparar les articulacions amb escalfament i estiraments a l’inici de la jornada i protegir-les amb
dispositius articulars quan sigui possible.
4 Fer servir sempre que estigui a l’abast material amb un disseny ergonòmic adient.
Manipulació de càrregues
Com hem vist en els punts anteriors, la càrrega és només un dels factors a considerar quan mobilitzem un
objecte o una persona.
Alguna de les consideracions que s’han explicat serien pertinents a l’hora de moure determinats volums:
planificar la tasca, preparar materials o utilitzar productes de suport o eines que ajudin en la tasca.
Hi ha, però una sèrie de precaucions pel que respecta a la protecció del cos del professional que s’han de
considerar:
Respecte a la posició
·· Cap i esquena estirada
·· Espatlles relaxades
·· Pelvis basculada, contraient abdominals i glutis
·· Cames lleugerament flexionades
·· Peus separats per incrementar la base de sustentació
Respecte a la càrrega
·· En agafar la càrrega s’ha d’apropar el més a prop possible del cos
·· Sempre que sigui possible, la càrrega s’ha de portar entre les dues extremitats superiors i si cal el
suport del tronc o d’extremitats inferiors.
·· Demanar suport a un company quan la càrrega ho faci necessari
Respecte als moviments
·· La càrrega s’ha de desplaçar de forma progressiva, sense moviments bruscos
·· Fer pauses durant el desplaçament si és necessari
·· Utilitzar el nostre propi cos com a contrapès de la càrrega
·· Buscar espais lliures pel desplaçament

Seguretat al treball
Fins ara hem vist algunes de les variables que incideixen en el dia a dia d’un treballador que atén persones
en serveis socials o sanitaris
Aquests aspectes es conjuguen amb el fet que els éssers humans som diferents i ens movem de manera
singular, per la nostra morfologia única, la nostra història de vida i els nostres hàbits saludables.
És necessari integrar unes pautes fixes per acompanyar el moviment de les persones que atenem.
En aquest sentit, hi ha encara vigent el Reial decret 487/1997 de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les
disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti
riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors.
L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, té l’encàrrec de l’elaboració i

el manteniment actualitzat d’una guia tècnica per a l’avaluació i prevenció dels riscos
SABIES QUE... relatius a la manipulació manual de càrregues.
A partir d’aquestes disposicions s’han elaborat

esquemes, com el de la figura, on s’expliquen
les càrregues màximes que una persona podria
sostenir o traslladar. Es diferencien dues distàncies
preferents: enganxada al cos o a la distància que
marca el braç de la persona estirat. En el cas de les
dones o en treballadors joves aquestes càrregues
s’han de corregir, multiplicant per 0,6 i en el cas de
persones entrenades es podria multiplicar per 1,6.
A diferència de la indústria convencional, els serveis sanitaris i socials generalment

no atenen càrregues inertes, sinó cossos amb vida, que es mouen i que
interfereixen amb les disposicions estàndards. Aquestes consideracions generals
ATENCIÓ!
són una part de l’equació que hem d’elaborar per fomentar la seguretat dels
treballadors.
La postura ideal de treball és aquella en la qual el nostre cos és el més eficient

possible, i s’adapta a les capacitats de la persona que atenem.
RECORDA
En general es requereix que aquestes condicions es facin en una postura de treball adient:
·· Augmentar la nostra base de sustentació

Separant els peus a l’alçada de les espatlles, amb l’objectiu de millorar la nostra estabilitat.
·· Semiflexió de genolls
Per permetre la transferència de càrregues d’una extremitat a l’altra de forma dinàmica.
·· Posició neutra de pelvis

Per donar una base estable per a la nostra columna vertebral i reduir les tensions de la zona lumbar.
·· Apropar-nos al màxim a la persona

Per fusionar el pes de la persona amb el nostre propi.
·· Posició còmoda de braços

Buscant el màxim rendiment i ajuda la persona.
·· Utilització de preses segures i estables

Agafar les persones o les eines de transferències de forma estable, amb la màxima superfície de
contacte possible amb els palmells de les mans. Aquest factor protegeix el professional i també la
persona que es mobilitza.
·· Anticipar moviment amb la mirada

Això permet maximitzar la nostra eficàcia.
La participació de la persona a qui es dona suport a les mobilitzacions és fonamental. La comprensió dels
moviments que es faran i la seva col·laboració activa és un factor que ajuda a augmentar-ne la seguretat.
Sempre que sigui possible, cal que el professional esperi a iniciar l’acció just després que la persona que
acompanya, comenci el moviment acordat.
Preparació física dels professionals

A qualsevol àmbit professional és habitual trobar-se amb components que incideixen en els condicionants
físics, psicològics o cognitius de la persona que desenvolupa una tasca concreta
L’adequació de perfils professionals, la selecció que fan les empreses i la formació continuada estan
destinats a conciliar les exigències del lloc de treball amb la persona que l’ocupa. A més, l’organització
correcta de la feina pot ajudar a reduir l’impacte de les càrregues.
Cada cop és més habitual que les empreses busquin fórmules per incentivar la pràctica d’hàbits
saludables entre els seus treballadors. Categories professionals com la del portalliteres, on
fonamentalment implica un esforç físic continu durant la jornada laboral, fan especialment important
l’adopció de mesures com aquestes.
Sempre que sigui possible, abans de qualsevol mobilització s’ha de fer una
pauta curta de moviments i estiraments suaus, ja que això pot reduir de manera
significativa el risc de lesions en aquests tipus de feina.
IMPORTANT
Una pauta d’aquest tipus contribueix a:
·· Augmentar la temperatura dels músculs. Mitjançant la seva activació incrementem la capacitat

de la musculatura i la protegim de lesions. No cal buscar la fatiga del cos, només la seva activació.
·· La connexió amb el cos. D’aquesta forma puja l’estat d’alerta i prepara la ment per a una execució
correcta dels moviments.
i La rutina d’escalfament ha de dirigir-se, sobretot, als grups musculars més febles.
La musculatura humana més forta es troba a les extremitats inferiors; per contra, a la columna vertebral i a
les extremitats superiors, s’acostuma a trobar una musculatura més sensible i propensa a les lesions dins
de la feina.
Qualsevol pràctica esportiva dirigida a incrementar la força, la resistència o la

flexibilitat de l’aparell musculoesquelètic ha d’ajudar de manera indiscutible les
capacitats de la persona a la seva feina, així com a la reducció dels riscos laborals.
IMPORTANT
Espai físic i productes de suport

Espai físic
L’adequació de l’entorn i la utilització dels productes de suport i el mobiliari adient ajuden a la prevenció
en la praxi professional així com en la qualitat assistencial i la seguretat de la persona en situació de
dependència
Vegem com és d’important l’espai físic on atenem les persones, i la importància de l’ús correcte dels
elements facilitadors que tenim a l’abast.
Adaptació de l’entorn
Respecte de l’adaptació dels espais hi ha una sèrie de conceptes que els darrers anys s’han anat
incorporant en la definició dels espais on accedeixen les persones
Disseny universal
Fa referència a la creació o projecció d’espais i de productes de fàcil accés per al nombre més gran de
persones possible, sense la necessitat d’adaptar-los o de fer un disseny especial. Es fonamenta en el fet
que el nombre més gran de persones puguin ser autònomes. Els seus principis són:
·· Igualtat d’ús
·· Flexibilitat
·· Facilitat per accedir a la informació
·· Senzillesa en la utilització
·· Ergonomia
·· Dimensions apropiades
Accessibilitat universal
Aquest concepte fa referència al fet que qualsevol persona pugui utilitzar les infraestructures i els serveis o
productes en igualtat de condicions, independentment de la seva condició física, psíquica o sensorial.
Perquè això sigui possible i afavorir que un entorn, pugui ser usat pel nombre més gran de persones, en
condicions de confort, seguretat i igualtat, s’han de donar una sèrie de característiques.
Adaptació funcional
L’adaptació funcional és l’adquisició, instal·lació o adaptació de dispositius necessaris que serveixen per
millorar les possibilitats d’interacció de la persona amb l’entorn, incloent-hi adaptacions que serveixen per
eliminar barreres de comunicació.
Els requisits per a un procés d’adaptació adient són:
Seguretat Cal vetllar per la seguretat de l’usuari com del professional, fent una detecció precoç
i eliminant aquells elements potencialment perillosos.
Accessibilitat Vetllar per les alternatives a l’abast de les institucions i dels usuaris, prioritzant les
més simples, properes i conegudes, per afavorir un ús adequat.
Continuïtat Les adaptacions cal integrar-les a les dinàmiques de les institucions, modificant les
rutines només quan sigui necessari.
Progressió Sempre que sigui possible, integrar els canvis de forma progressiva, per assegurar la
correcta integració als hàbits de professionals i usuaris.
Sostenibilitat Cal protegir aquells elements, serveis o espais accesibles, i incorporar adaptacions
eficients i de les que es pugui beneficiar el màxim nombre d’usuaris possible.
Un manteniment fàcil i el seguiment de l’adaptació són prioritaris en centres per on

passa un gran volum d’usuaris.
IMPORTANT
El que passa habitualment als centres socials o sanitaris és que la interacció de la persona es pot veure
alterada per les conseqüències d’una malaltia o del mateix procés d’envelliment.
És fonamental, doncs, intervenir per reduir aquesta divergència el màxim possible, buscant un equilibri
entre l’entorn i la persona, amb l’objectiu principal d’afavorir l’execució segura en la realització de les
activitats de la vida diària.
La seguretat i l’accessibilitat de l’entorn són factors claus en aquells espais on s’atenen persones,
especialment les més vulnerables. La funcionalitat de l’individu i la dimensió del suport que els
professionals de salut han de donar venen determinades per un equilibri entre la tasca que ha de realitzar,
les exigències del medi i les seves pròpies capacitats.
Als centres assistencials s’ha de tenir molt en compte d’adaptar aquests espais:
Bany/Higiene
·· entrada i sortida a la banyera, dutxa.
·· característiques del terra: antilliscant, sec i net; no fer servir productes de netejar que provoquin
lliscaments.
·· accessibilitat, electricitat, aixetes, sortida d’aigua i control de temperatura.
·· il·luminació.
·· amplitud.
·· punts de suport.
·· accés als diferents elements.
·· altura de WC.
·· elements de seguretat.
Menjador/Alimentació
·· mobiliari i la distribució d’aquest a l’espai.
·· superfícies de sedestació (cadires, butaques, sofà).
·· accessibilitat a les taules.
·· característiques del terra.
Dormitori/Vestit
·· mobiliari i distribució d’aquest a l’espai (alçada i característiques del llit i armari).
·· accessibilitat i tancaments d’armaris i tauletes.
·· accessibilitat, electricitat, aixetes, sortida d’aigua i control de temperatura.
·· amplitud.
Deambulació/Desplaçaments
·· espais de desplaçament dins de l’habitatge.
·· amplitud de les zones de pas per minimitzar risc de caigudes i facilitar-ne l’exercici segur.
·· bandes rugoses als esglaons.
·· passamans.
Productes de suport
Tots els productes de suport venen definits en una norma ISO de 2011 que està redefinint-se
Producte de suport és qualsevol producte disponible al mercat i fabricat

especialment o utilitzat per persones amb discapacitat.
DEFINICIÓ
Qualsevol producte de suport té l’objectiu de:
1 Facilitar la participació.
2 Protegir, donar suport, entrenar, mesurar o substituir funcions/estructures corporals i activitats.
3 Prevenir deficiències, limitacions a l’activitat o restriccions en la participació.
i
De productes de suport hi ha de diferents classes, en funció de l’activitat a la qual
donen suport. Vegeu-ne un exemple:
·· per l’alimentació
·· per la higiene
·· per a la comunicació
·· per al vestit
·· per al control de la medicació
A continuació oferim una presentació breu de productes de suport diferents i que tenen a veure,
fonamentalment, amb la mobilització de pacients.
El llit articulat
Les diferents posicions que poden adoptar els llits articulats permeten augmentar el confort adaptant-se
a la morfologia humana per evitar que la persona llisqui cap a baix del llit. També permeten incorporar-
se per dur a terme tasques de la vida diària com menjar, llegir, fer altres activitats o senzillament mirar la
televisió.
1 Estructura del llit articulat

Els llits articulats que habitualment trobem a les institucions socials o sanitàries són elèctrics i
tenen 4 plans (3 mòbils i un de fix).
Els mòbils són:
1 - el respatller: on s’ubica el tronc, les extremitats superiors i el cap.
2 - part proximal de les cames: on se situa el fèmur.
3 - part distal de les cames: on s’ubiquen tèbia-peroné i els peus.
La part fixa és on se situa la pelvis.
Els portalliteres han d’estar familiaritzats amb les prestacions del llit
del centre on treballen, per incorporar-les de manera òptima en el
posicionament i els canvis de posició dels pacients.
IMPORTANT
Accessoris de llit articulat

Carro elevador
Permet elevar el somier respecte del terra amb l’objectiu de manipular la persona a l’alçada adequada per
al professional i també facilitar el passi de sedestació a bipedestació de la persona.
Baranes
Faciliten la mobilitat de la persona usuària i ofereixen seguretat davant del risc de caigudes. Cada cop és
més habitual trobar baranes que es poden segmentar en dues mitges baranes. Aquest tipus de barana
ajuda a la mobilitat de la persona i el pas a sedestació, fent servir la mitja barana més propera al cap.
Trapezi
Facilita la mobilització activa de la persona cap amunt (direcció al capçal del llit). No és adequat per entrar o
sortir del llit.
Matalassos
Tots els matalassos són compatibles amb els llits articulats excepte el matalàs de molls. Segons el nivell de
prevenció de lesions per pressió, s’opta pel més adequat.
1 Tipus
De menys a més prevenció tenim:
1 - Matalàs d’escuma.
2 - Matalàs d’escuma viscoelàstic.
3 - Matalàs de làtex.
4 - Matalàs combinat amb els materials anteriors.
5 - Qualsevol matalàs anterior amb matalàs d’aire antiescaires. estàndard.
6 - Matalassos tubulars d’aire.
7 - Matalassos d’aire de prestacions superiors.
En general cal protegir els matalassos amb fundes impermeables i

transpirables per a una òptima prevenció de la humitat i integritat del
material del matalàs.
IMPORTANT
En el cas de les combinacions que usen matalassos d’aire, cal evitar el

contacte directe del cos de la persona amb ells fent servir un llençol entre el
matalàs i la persona.
Llençols lliscants
Els llençols lliscants o llençols de baixa fricció són dispositius que redueixen la fricció entre la persona i el
matalàs. Aquests llençols permeten mobilitzar la persona al llit amb molt menys esforç i resulten ser de gran ajuda
quan la persona no participa activament en la mobilització o bé aquesta té un pes i un volum considerable.
N’hi ha de molts tipus, però el més habitual són els llençols tubulars.
L’ús dels llençols requereix un coneixement i control dels moviments a realitzar per
part del professional i, com s’ha dit anteriorment, no és adequat per a tots els casos.
IMPORTANT
Grua d’elevació
S’anomena també grua passiva, i és un dispositiu que permet elevar una persona d’una superfície per
recol·locar-la o transferir-la a una altra superfície.
Permet mobilitzar qualsevol persona independentment de la capacitat funcional.

SABIES QUE...
Arnesos
Hi ha diversos tipus d’arnesos segons les capacitats de la persona.
1 Els arnesos més habituals són:
1 - Arnès estàndard: Aquest arnès abasta el tronc i les cames de la persona.
2 - Arnès control cefàlic: Aquest arnès és igual que l’anterior, però a més abasta el suport del cap.
3 - Arnès hamaca: Aquest arnès abasta el cos sencer i està dissenyat per romandre constantment
entre la persona i la superfície on estigui asseguda o estirada la persona.
4 - Arnès amputat: Aquest arnès redueix al màxim l’espai que es crea a la zona de la pelvis per
evitar la caiguda de la persona estant a la grua. És necessari a causa de la poca superfície que té la
persona a les cames.
Segons el material amb què aquest fabricat, permetrà el seu ús al bany i

oferirà més o menys confort en el contacte amb la pell.
PER SABER-NE MÉS
Grua de bipedestació
A causa de les seves característiques, la grua activa o de bipedestació requereix la capacitat de mantenir-se
dret, per part de la persona.
1 Aquesta grua ajuda a mantenir la bipedestació i en cap cas, s’ha d’usar amb persones que no es
poden mantenir dretes, ja que és perillós. La posició que hi adopten les persones i la forma de
l’arnès faciliten el pas de sedestació a sedestació a més del canvi de bolquer.
Hi ha dos tipus d’arnesos per a aquesta grua:
1 - Arnès lumbar: Està dissenyat per col·locar-lo a la zona lumbar.
2 - Arnès dorsal: Està dissenyat per a la seva col·locació a la zona dorsal.
La posició que hi adopten les persones i la forma de l’arnès faciliten el pas de

sedestació a sedestació, a més del canvi de bolquer.
PER SABER-NE MÉS
Taula de transferència i disc giratori

Aquest són sistemes senzills per efectuar la transferència o la mobilització de les persones.
1 Taula de transferència
Les taules de transferències permeten el desplaçament lateral de les persones de forma activa i
assistida. Un extrem de la taula es col·loca sota una hemipelvis de la persona i l’altra banda damunt
la superfície de destinació de la mobilització (cadira, llit, cadira de rodes, butaca, etc.).
La persona recolzarà les mans damunt la taula per ajudar a desplaçar-se d’un extrem a l’altre de la
taula sempre amb els peus a terra.
La persona haurà de tenir capacitat d’estar asseguda de forma autònoma i poder-se desplaçar
lateralment a sobre.
2 Disc giratori
Hi ha dos tipus de disc giratori: el dur i el tou.
El tou està dissenyat per pivotar 90° estant assegut i el dur permet el mateix moviment i fins i tot
180°, ja que, en aquest cas, les persones estan a peu dret damunt del disc.
En tots dos casos cal supervisar constantment la posició i l’equilibri de la

persona i el seu ús segur es redueix a molt poques situacions.
IMPORTANT
La cadira de rodes
La millor manera d’estar asseguda és aquella on aconseguim el màxim confort. Per aconseguir aquest
confort, el nostre cos ha d’estar ben alineat, en contacte màxim amb la base de sustentació amb la
superfície de la cadira.
1 Cadira de rodes estàndard
Per seure de manera òptima s’hauran de respectar uns angles rectes (a 90°) de turmell, genoll i
maluc conjuntament amb un respatller al més recte possible i fins a l’alçada de les escàpules. Si pot
ser, amb el cap en contacte amb un capçal.
Cal tenir en compte que estar assegut consumeix energia i, quan estem molta estona asseguts, ens
cansem. És per això que les persones amb algun tipus de patologia o deteriorament físic o mental,
que estan molta estona assegudes varien la postura que adopten a la cadira a fi i efecte d’arribar a
trobar una posició en què no consumeixin energia, perquè ja l’han consumida gairebé tota.
2 Cadira de rodes posicionadora
Les cadires de rodes posicionadores són passives i permeten reclinació de respatller, basculació de
seient i tenen reposapeus alçables. Aquestes propietats beneficien la persona per poder canviar la
postura a la mateixa cadira i adoptar postures que no consumeixin tanta energia com a les cadires
estàndard.
La postura a què s’arriba amb una cadira de rodes convencional està

molt allunyada de la postura ideal, per la qual cosa cal recol·locar la
persona constantment. És millor optar per sistemes de sedestació que no
ATENCIÓ!
consumeixin tota l’energia.
La cadira de rodes estàndard està dissenyada per transportar persones en

recorreguts curts, no està dissenyada per estar-hi assegut moltes hores. Per aquest
motiu, s’aconsella canviar la persona de manera freqüent a una butaca o a un llit.
IMPORTANT
Mobilitzacions de pacients
Mobilitzacions
La immobilitat té un impacte sobre els àmbits físic, psicològic i social de la persona.
A les institucions s’ha de fer un abordatge integral mitjançant:
·· Tractament farmacològic quan sigui necessari, per prevenir els efectes negatius de la immobilitat
o tractar la causa que l’origina.
·· Teràpies rehabilitadores fisioteràpia, teràpia ocupacional, psicologia, etc.
·· Pauta de mobilitat global en el pla de cures canvis posturals, mobilització precoç, etc.
i Sota el terme genèric de mobilitzacions de pacients s’engloben en ocasions

diferents procediments que es defineixen a continuació.
Canvi postural Consisteix a desplaçar una persona dins d’un mateix pla o superfície,
(o mobilització) realitzant un canvi de posició total o parcial de la persona.
Transferència Consisteix a desplaçar una persona d’una superfície o pla a un altra superfície,
requerint un major esforç de desplaçament.
Trasllat o Implica el moviment d’una persona entre un punt i un altre, dins de la mateixa
desplaçament habitació, o a diferents espais del centre de l’exterior del recinte.
La realització d’aquests procediments es pot fer de manera:
·· Autònoma per part del pacient.
·· Supervisada pels professionals.
·· Assistida de forma total o parcial pels professionals.
A continuació es descriu de quina manera poden prestar suport els professionals als pacients, en
moviments i accions de forma autònoma.
Canvis posturals i transferències

La mobilització i transferència de pacients implica coneixement del cos humà i també tècnica
Girs al llit
La intensitat de l’ajuda pot ser variable, i prestada habitualment per una o dues persones. El pas a decúbit
lateral precisa en general un suport a la pelvis i espatlles en persones molt dependents, empenyent a la
persona en el sentit que gira.
Seqüència de moviment per passar de decúbit supí a decúbit lateral amb ajuda
A continuació es descriuen les 3 seqüències
1 Ajuda/supervisió guiada
1 - La persona es troba en situació de partida de decúbit supí.
2 - El professional es posa al costat del llit cap on gira la persona.
3 - El professional informa la persona del moviment a fer.
4 - El professional indica a la persona, la flexió del genoll de la banda contrària. Mentrestant, aixeca
la mitja barana.
5 - Sol·licita la mirada de la persona.
6 - Demana o ajuda la persona a completar el gir.
En el moment en què empeny amb la cama flexionada, la persona fa una tracció de la barana i una
rotació de tronc que pot ser assistida pel professional amb una pressa a la cintura escapular.
2 Pas a decúbit lateral assistit dues persones
1 - La persona es troba en situació de partida de decúbit supí.
2 - Se situa un professional a cada costat del llit
3 - Els professionals informen la persona del moviment a realitzar
4 - El professional del costat cap on gira la persona la flexió del genoll de la banda contrària i aixeca
la mitja barana.
5 - Sol·licita la mirada de la persona
6 - Demana o ajuda la persona a completar el gir.
En el moment en què empeny amb la cama flexionada, la persona fa una tracció de la barana i
una rotació de tronc que pot ser assistida pel professional del costat contrari amb una pressa a la
cintura escapular i una altra a la pelvis.
3 Pas a decúbit lateral assistit dues persones amb llençol lliscant
1 - La persona es troba en situació de partida de decúbit supí i té col·locat ja el llençol lliscant

(vegeu col·locació a “Seqüència de moviment de redreçament de la persona en decúbit supí
assistida amb llençol lliscant”).
2 - A cada costat del llit se situa un professional
3 - Els professionals informen la persona del moviment a realitzar
4 - El professional que és al costat on girarà la persona, avança el coixí cap a la vora del llit per
tapar la visió del terra i reduir la por a una caiguda. Alhora, col·loca la mà de la persona vora del
matalàs per donar una informació sobre l’amplitud del moviment.
5 - El professional del costat del gir facilita el moviment desplaçant en direcció a terra la pelvis i la
cintura escapular de la persona.
6 - El professional del costat contrari ajuda el moviment amb un acompanyament des del costat
contrari a escala d’escàpula i pelvis.
7 - S’extreu llençol lliscant agafant el llençol per sota els espais que es creen entre el pacient i la
superfície del llit.
La intensitat de l’ajuda pot ser variable, i prestada habitualment per una o

dues persones.
RECORDA
Redreçaments
Els redreçaments en decúbit supí cap al capçal del llit és una de les maniobres que més habitualment
poden lesionar els professionals per la dificultat de desplaçar un cos completament en contacte amb un
matalàs tou.
També els pacients poden patir lesions, ja que la manera en què els professionals els agafen pot ser
dolorosa, sobretot si han de vèncer una resistència superior a les seves capacitats.
Afavorir el moviment posant el llit completament pla és un factor de gran ajuda. Si la

persona conserva certes actituds, amb indicacions i suport mínims pot fer de manera
autònoma aquest procediment.
IMPORTANT
i En el cas de precisar major suport és recomanable un treball coordinat dels

professionals sanitaris.
Seqüència de moviment de redreçament de la persona en decúbit supí (apropar el cap al capçal

del llit) assistida amb llençol lliscant.
A continuació es descriu la seqüència
1 Seqüència
1 - La persona es troba en decúbit supí amb un lliscament global cap als peus del llit.
2 - Els professionals informen la persona del procediment a realitzar.
3 - Se situa un professional a cada costat del llit.
4 - Es plega el llençol lliscant per la meitat, s’introdueix el llençol entre el coixí i el matalàs i es
desplaça per sota del cos de la persona fins que el llençol (doblegat per la meitat encara) arriba a
l’alçada de les espatlles sense cobrir-les.
5 - Seguidament, agafen la part inferior del llençol i desplacen el llençol en direcció als peus de la
persona. Es desplegarà totalment des de les espatlles del pacient fins a la meitat de les cames del
pacient (segons mida del llençol pot variar la llargada).
6 - S’eleva el pla articulat del llit en la part de les cames de la persona.
7 - Els dos professionals empenyen els ísquiums del pacient i es produeix el desplaçament al
capçal del llit.
8 - S’extreu el llençol lliscant passant la mà entre l’espai que es crea sota els genolls del pacient.
Es posiciona la persona, aixecant uns 10-15° el pla articulat del llit de la part del cap i tronc, per
acomodar-la sense baixar la part aixecada de les cames a fi i efecte d’evitar el desplaçament i
millorar-ne el confort.
Habitualment s’han fet servir els travessers del llit com a superfícies de
lliscament dels pacients. Els darrers anys, però, s’ha generalitzat la utilització
SABIES QUE... del llençol lliscant
Aixecaments
Els aixecaments del llit es poden fer amb diferents nivells de suport, en funció de les capacitats que
conserva la persona.
Seqüència de moviment per passar de decúbit supí a sedestació amb ajuda d’una persona
A continuació es descriuen les dues seqüències
1 - La persona es troba en decúbit supí
2 - El professional informa la persona del procediment a realitzar
3 - Se situa un professional al costat del llit per on s’aixeca la persona
4 - Es facilita el gir cap a decúbit lateral a través de l’ús de la mitja barana del llit, on el pacient
s’agafa per fer el moviment.
5 - S’indica o s’ajuda la persona a treure les cames del llit al mateix temps que s’ajuda amb la mitja
barana.
6 - La persona posa els peus a terra per garantir la seva estabilitat
2 Pas a sedestació assistida
1 - La persona es troba en decúbit supí
3 - Se situa un professional al costat del llit per on s’aixeca la persona

4 - El professional fa pujar el carro elevador fins a la seva pelvis per afavorir el seu suport
5 - Es facilita el moviment aixecant el pla superior del llit fins a 50-60°
6 - S’ajuda la persona a treure les cames del llit. Per afavorir el moviment es pot posar una cama
sobre l’altra, reduint d’aquesta manera la superfície de fricció sobre el matalàs.
7 - Se sol·licita la mirada del pacient cap al costat on ha de sortir del llit
8 - Es demana la mà contrària al costat del moviment per ajudar el gir del tronc
9 - La persona queda asseguda a la vora del llit. Se’l pot estabilitzar des de la pelvis o des de les
espatlles
10 - Finalment, es baixa el llit fins que la persona toqui amb els peus a terra.
Si la persona està en decúbit supí, passa primer a decúbit lateral cap al

costat on s’ha d’aixecar.
RECORDA
Seqüència de moviment per passar de decúbit supí a sedestació amb grua d’elevació
1 - La persona es troba en decúbit supí.
2 - El professional informa la persona del procediment a realitzar després d’haver preparat

l’equipament per la realització del procediment d’aixecament.
3 - Se situa un professional a cada costat del llit.
4 - Un dels professionals fa pujar el carro elevador fins a la seva pelvis per afavorir el seu suport.
5 - Es facilita o s’ajuda el pas de decúbit supí a decúbit lateral de la persona.
6 - A continuació es col·loca la meitat de l’arnès en la meitat del cos del pacient. La part inferior
de l’arnès ha d’estar ubicada a l’altura del còccix per evitar caigudes un cop elevada la persona. La
resta de l’arnès es plega sota el cos de la persona per poder accedir-hi un cop la persona estigui
girada en l’altre cantó del seu cos i es desplega per cobrir tot el tronc del pacient.
7 - Un cop desplegat l’arnès entre la persona i el llit, es procedeix a passar per sota de les cuixes de
la persona els camals de l’arnès.
8 - S’aproxima la perxa de la grua al pacient.
9 - S’enganxaren els dos tirants de l’arnès de la part de les espatlles a la perxa (amb la perxa
col·locada perpendicular respecte la llargada del cos del pacient).
10 - A continuació s’enganxen els camals de l’arnès, creuant les tires per contenir millor a la persona.
11 - Es pot iniciar l’elevació de la persona des de l’horitzontal o aixecar primer el pla superior del llit
per ajudar la persona a adaptar-se millor al canvi de posició.
12 - Un dels professionals acompanya les cames en direcció a fora del llit.
134 - Quan el cos de la persona no toqui la superfície del llit, s’agafa l’arnès per la part on es creuen
els tirants i la grua, per evitar un balanceig innecessari i s’inicia la sortida del llit en direcció a la
cadira de rodes.
14 - Abans d’acostar la cadira de rodes al pacient, s’obren les potes de la grua per tenir un accés
més fàcil a la cadira de rodes.
15 - Procurant posicionar el pacient en la màxima verticalitat mitjançant una tracció posterior de

l’arnès, es realitza el descens de la persona a la cadira de rodes.
16 - Es desenganxa l’arnès de la perxa de la grua
17 - Es treu l’arnès, primerament per la part de les cames i per últim la part que està en contacte
amb el tronc.
18 - Es pot veure un descens alternatiu de la persona amb el botó de seguretat per si falla la
bateria.
Existeixen ajudes tècniques, com la grua d’elevació, que ajuda a la

transferència d’una persona amb problemes de mobilitat o amb to muscular
deteriorat.
RECORDA
Sedestació-bipedestació
La transició de la persona de sedestació a bipedestació actua en la frontera entre els canvis posturals,
les transferències i els trasllats.
És un procediment de màxima cura possible, sobretot amb la persona fràgil. Si les capacitats de la
persona, l’acció sol·licitada i el suport dels professionals no es combinen correctament, es poden produir
conseqüències no desitjades.
Hem d’evitar:
·· accidents en forma de caigudes o cops
·· generar inseguretat o por en la persona
La inseguretat esdevé pel canvi que es produeix en la base de sustentació o bé pel desplaçament sobtat
del centre de gravetat.
La intervenció dels professionals quan una persona ha de passar de sedestació a

bipedestació requereix un coneixement detallat de les capacitats de la persona.
IMPORTANT
Punts claus de la maniobra
1 Espai visual
La persona precisa sempre d’un espai visual davant lliure d’obstacles per tal de facilitar-ne el moviment.
2 Cames
Les cames han de flexionar-se per afavorir la pulsió vertical
3 Desplaçament anterior del tronc
Ha de produir-se un desplaçament anterior del tronc endavant per ajudar a elevar el centre de gravetat
de la posició de sedestació, afavorit per la intervenció de la mirada, primer a terra i després endavant.
4 Mans
Les mans poden ajudar amb pulsió sobre reposabraços o genolls
Els centres on s’atenen persones fràgils han de fer una acurada valoració
multidisciplinària i activar els mecanismes de comunicació per afavorir que els
professionals que donen suport, tinguin tota la informació necessària per prestar
ATENCIÓ!
una atenció satisfactòria en aquesta maniobra.
Seqüència de moviment per passar de sedestació a bipedestació amb suport d’una persona
1 Seqüència
1 - La persona es troba en sedestació en una cadira o en el llit
2 - El professional informa la persona del procediment a realitzar.
3 - Se situa el professional al costat de la cadira
4 - Se situa la persona mitjançant d’indicacions verbals o tàctils en una posició facilitadora de la

mobilització (peus per darrere els genolls, i suport de les mans en diferents nivells).
5 - Es pot indicar que segui cap al fons de la cadira si una posició més posterior ajuda a fer una
major pulsió contra el reposabraços de la cadira.
6 - S’indica que comenci el moviment, podent demanar el professional que avanci la persona una
de les mans en direcció a la del professional per afavorir el moviment del tronc.
7 - Quan la persona desenganxa les natges de la cadira, el professional fa una empenta progressiva
de la pelvis de la persona endavant per afavorir la verticalització i donar un punt d’estabilitat
posterior quan finalitza la maniobra.
És un procediment amb el qual s’ha de tenir la màxima cura possible amb la

persona fràgil,
RECORDA
Seqüència de moviment per passar de sedestació a bipedestació amb suport de grua
1 Seqüència
1 - La persona està en sedestació en una cadira o al llit.
2 - El professional (1 o 2) informa la persona del procediment a fer després d’haver preparat

l’equipament per a l’execució del procediment de bipedestació.
3 - El professional se situa al costat de la cadira
4 - Es posa l’arnès a la persona, per la part posterior del tronc (a l’alçada de la part inferior de les
espatlles) i es desplaça el tronc cap endavant.
5 - S’acosta la grua a la persona i se li demana que posi els peus a sobre de la plataforma de la grua.
6 - S’ajusta la part de la grua que està en contacte amb els genolls (per sota de les ròtules del
pacient).
7 - Es frena la grua per mantenir aquesta posició.
8 - S’enganxen els tirants de l’arnès en la posició que faciliti la màxima verticalitat del tronc de la
persona.
9 - Es busca la col·laboració màxima de la persona i se li donen indicacions tàctils cap endavant,

per facilitar l’activació muscular de les cames.
10 - La persona participa i s’agafa amb els braços a la superfície rígida de la grua
11 - Un cop la persona està a peu dret, evitant que perdi el contacte dels genolls amb la grua, es
desfrena l’aparell.
12 - S’efectua el desplaçament cap a la cadira de rodes.
13 - S’abaixa el pacient buscant que la pelvis del pacient es recolzi al fons de la cadira de rodes.
14 - Es desenganxa i s’enretira l’arnès.
15 - S’acomoda la persona a la cadira.
Al vídeo es pot veure un descens alternatiu de la persona amb el botó de seguretat per si fallés la
bateria.
La transició de la persona de sedestació a bipedestació actua en la frontera

entre els canvis posturals, les transferències i els trasllats.
RECORDA
Bipedestació-sedestació
Aquest és el moviment contrari al que hem descrit i en la persona fràgil requereix les mateixes
consideracions, ja que és una maniobra amb probabilitat alta de possibles accidents.
Punts claus de la maniobra
1 Posició
Que la persona s’apropi el màxim possible a la cadira.
2 Cames
Abans de començar el descens, que busqui el contacte del seient amb la part posterior de les
cames.
3 Flexió anterior del tronc
Fer una flexió anterior de tronc per fer un descens progressiu del centre de gravetat.
4 Mans
Ajudar-se de les mans, sempre que sigui possible, bé amb el reposabraços, bé contra els genolls.
Aquesta també és una maniobra delicada i susceptible d’accidents.
ATENCIÓ!
Seqüència de moviment per passar de bipedestació a sedestació amb suport d’una persona
1 Seqüència
1 - La persona està en bipedestació i acompanyada per un professional.
3 - S’acosten a la cadira.
4 - Duen a terme el gir un cop la cadira estigui just a l’altura de la persona, fins que la cadira quedi
tot just a tocar de la part posterior de les extremitats inferiors.
5 - A continuació es facilita que el pacient doblegui el cos cap endavant i flexioni els malucs, amb
dues presses de mans, una que empeny suaument el tronc endavant i l’altra que pressiona el
maluc en direcció posterior.
6 - La persona inicia un descens controlat i queda asseguda al fons de la cadira.
7 - S’acomoda la persona a la cadira.
El pas de bipedestació a sedestació és tan important com el moviment

invers, cal ser molt curosos i prevenir possibles accidents.
RECORDA
Desplaçaments
L’activació de la marxa o deambulació als centres sanitaris o de serveis socials és un eix fonamental de
l’atenció a les persones
La marxa assistida
La rehabilitació de les capacitats de les persones, la promoció de l’autonomia i la prevenció de
complicacions són part important de l’activitat de la persona
Els portalliteres acompanyen, en moltes ocasions, les persones que es desplacen de forma autònoma o
supervisada. Per això, és fonamental que coneguin les capacitats de la persona, les seves limitacions, així
com les prestacions dels productes de suport que poden fer servir.
Seqüència de moviment per realitzar deambulació supervisada amb ajuda de crosses
1 Seqüència
1 - La persona està en sedestació en una cadira o en el llit
2 - El professional informa la persona del procediment a realitzar, després d’haver preparat les
crosses per donar suport a la deambulació.
3 - El professional se situa al costat de la persona.
4 - S’ajusta la llargada de les crosses, procurant que les mans de l’usuari estiguin a l’altura dels
malucs (trocànters del fèmur).
5 - Per ajustar la llargada de les crosses extraieu el piu de fixació i busqueu la llargada desitjada i es
torna a fixar el piu.
6 - Es donen les crosses a la persona i les indicacions per aixecar-se i iniciar la marxa.
Seqüència de moviment per realitzar deambulació supervisada amb ajuda de caminador
1 Seqüència
1 - La persona es troba en sedestació en una cadira o en el llit
2 - El professional informa la persona del procediment a realitzar després d’haver preparat el

caminador per donar suport a la deambulació.
3 - El professional se situa al costat de la persona.
4 - Es desplega totalment el caminador i s’ajusten manualment les frontisses de seguretat.
5 - S’ajusta l’alçada dels punys del caminador a una posició que faciliti la màxima verticalitat del cos
de l’usuari, normalment a l’alçada de l’articulació del maluc.
6 - Es donen les crosses a la persona i les indicacions per aixecar-se i iniciar la marxa.
Els trasllats amb cadira de rodes
Aquesta és una de les maniobres més repetides pels portalliteres a la seva jornada
habitual.
SABIES QUE...
Tot i que els trasllats amb llitera o amb llits també són una tasca habitual, les particularitats tècniques i en
el trasllat amb cadira fan que s’hagi de repassar amb major detall.
Maneig i trasllat de la cadira de rodes
1 Maneig i trasllat de la cadira de rodes
1 - Es desplaça la cadira de rodes plegada aixecant les rodes davanteres del terra.
2 - Per obrir la cadira es posen les dues mans per la part interior dels extrems del seient de la
cadira per no atrapar-nos els dits i s’empeny en direcció a terra.
3 - S’accionen els frens desplaçant la palanca en direcció a terra.
4 - Es reclinen els reposabraços accionant el mecanisme de fixació al xassís de la cadira.
5 - S’acciona el mecanisme de fixació dels reposapeus i s’extreuen desplaçant-los en direcció cap

enfora.
6 - Baixen o pugen les pales de suport dels peus segons interessi (baixar per posicionar la persona,
pujar per ajudar a la sortida de la cadira).
7 - Per plegar la cadira de rodes, s’agafa la lona del seient per la meitat i es desplaça cap amunt.
2 Pujar un esglaó amb cadira de rodes
1 - La persona es troba en sedestació en una cadira de rodes que empeny un professional
3 - S’acosta la cadira a l’esglaó amb les rodes davanteres
4 - Es pressiona una palanca del xassís de la part posterior cadira amb un peu del professional en
direcció a terra, per aconseguir una inclinació posterior de la cadira, a l’hora que es controla amb
els braços aquesta inclinació.
5 - Un cop les rodes davanteres estan a sobre l’esglaó, el professional utilitza la força de les cames i
els braços per elevar les rodes posteriors de la cadira de rodes i superar l’esglaó.
3 Baixar un esglaó amb cadira de rodes
3 - Es col·loca la cadira donant l’esquena a l’esglaó
4 - El professional baixa l’esglaó i baixa les rodes posteriors, fent un control del descens amb els
braços i les extremitats inferiors.
5 - Es repeteix l’operació per les rodes davanteres
4 Pujar una rampa amb cadira de rodes
2 - Davant una pujada el professional acosta el màxim el seu cos al conjunt cadira-pacient per
treure el màxim profit de la força de les seves cames i protegir l’esquena.
3 - Fa la pujada de forma suau i sense sotracs
5 Baixar una rampa amb cadira de rodes
2 - En cas de baixar pendents pronunciades, per seguretat, es realitza aquest desplaçament, marxa
enrere. Per tant, davant el pendent es fa un gir de la cadira de rodes i s’inicia el descens d’esquena
a la baixada.

Portalliteres Modul3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Portalliteres Modul3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mobilització i trasllat

de l’usuari amb ajudes

Mobilització amb producte de suport…………………………………………………………………………………………… 3

L’ergonomia i les càrregues………………………………………………………………………………………………………… 5

Espai físic i productes de suport………………………………………………………………………………………………… 12

Mobilització amb producte de suport

En acabar aquest mòdul seràs capaç de:

·· Saber les precaucions que han d’adoptar els professionals.

Aquest concepte global té implicacions físiques, psicològiques i ètiques.

L’ergonomia i les càrregues

L’ergonomia es defineix com l’aplicació d’informació científica sobre els humans al

Quan es parla d’un treball predominantment muscular es parla de càrrega física

Càrrega física és el conjunt de requeriments físics a què es veu sotmesa la persona

L’espai lliure on han

Postures a evitar durant períodes llargs

·· Inclinacions anteriors de tronc

·· Rotacions de tronc, ja sigui a escala cervical, com lumbar

·· Inclinacions laterals de tronc

·· Elevacions de les extremitats superiors per damunt del cap

1 Planificar amb anterioritat les tasques a realitzar

4 Utilitzar productes de suport sempre que sigui possible

·· La quantitat de moviments que es repeteixen en un període determinat (jornada laboral, hora,

·· La resistència que s’ha de vèncer durant la realització del moviment repetitiu

·· Els períodes de descans que s’intercalen durant la jornada

2 Alternar períodes de descans o alternar tasques durant la jornada laboral.

·· Cap i esquena estirada

·· Pelvis basculada, contraient abdominals i glutis

·· Cames lleugerament flexionades

·· Peus separats per incrementar la base de sustentació

·· En agafar la càrrega s’ha d’apropar el més a prop possible del cos

·· Demanar suport a un company quan la càrrega ho faci necessari

Respecte als moviments

·· La càrrega s’ha de desplaçar de forma progressiva, sense moviments bruscos

·· Fer pauses durant el desplaçament si és necessari

·· Utilitzar el nostre propi cos com a contrapès de la càrrega

·· Buscar espais lliures pel desplaçament

L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, té l’encàrrec de l’elaboració i

A partir d’aquestes disposicions s’han elaborat

A diferència de la indústria convencional, els serveis sanitaris i socials generalment

La postura ideal de treball és aquella en la qual el nostre cos és el més eficient

·· Augmentar la nostra base de sustentació

·· Posició neutra de pelvis

·· Apropar-nos al màxim a la persona

·· Posició còmoda de braços

·· Utilització de preses segures i estables

·· Anticipar moviment amb la mirada

Preparació física dels professionals

Una pauta d’aquest tipus contribueix a:

·· Augmentar la temperatura dels músculs. Mitjançant la seva activació incrementem la capacitat

i La rutina d’escalfament ha de dirigir-se, sobretot, als grups musculars més febles.

Qualsevol pràctica esportiva dirigida a incrementar la força, la resistència o la

Espai físic i productes de suport

·· Facilitat per accedir a la informació

Els requisits per a un procés d’adaptació adient són:

Un manteniment fàcil i el seguiment de l’adaptació són prioritaris en centres per on

·· entrada i sortida a la banyera, dutxa.

·· accessibilitat, electricitat, aixetes, sortida d’aigua i control de temperatura.

·· accés als diferents elements.

·· mobiliari i la distribució d’aquest a l’espai.

·· superfícies de sedestació (cadires, butaques, sofà).

·· accessibilitat a les taules.

·· característiques del terra.

·· mobiliari i distribució d’aquest a l’espai (alçada i característiques del llit i armari).