Bloc 3.

Riscos laborals i mesures preventives

Apartat 1. Riscos derivats del treball docent i mesures preventives

3.1.1. Esforç vocal

Riscos
Es considera activitat amb esforç vocal aquella en què es produeix una utilització intensiva
de la veu com a eina i mitjà principal per al desenvolupament de la feina. La veu es produeix
per la vibració de les cordes vocals en passar l’aire espirat pels pulmons. Aquest procés
fonatori dona com a resultat l’emissió d’una veu normal o eufònica que té unes qualitats:
intensitat, to i timbre.
La disfonia es defineix com l'alteració de la veu en qualsevol de les seves qualitats:
intensitat, to, timbre i durada.
Els símptomes que alerten de l’inici d’un problema vocal són: fatiga al parlar, falta de
potència i de resistència de la veu, ronquera, dolor en parlar, necessitat d’aclarir la gola amb
freqüència i picor a la gola.
Mesures preventives

1/16
Més informació a:
https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/Prevencio-riscos/Us-eficient-
veu/Pagines/default.aspx

2/16
3.1.2. Trastorns musculoesquelètics
Riscos
En general, el lloc de treball docent implica la realització de tasques com estar molta estona
dempeus, ajupir-se per revisar tasques de l’alumnat, estar assegut mentre es preparen les
tasques o es corregeixen, treballar davant de l’ordinador, escriure a la pissarra, transportar
material ...
Mantenir postures incorrectes al llarg del dia, pot produir molèsties que, en cas que es facin
cròniques, poden generar danys a la salut. Conèixer i aplicar mesures ergonòmiques ens pot
ajudar a mantenir un bon estat de salut.
Des del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament, s’ha avaluat els riscos
ergonòmics del personal docent. Una de les finalitats de les avaluacions de riscos és donar
a conèixer al personal del Departament d’Educació quins factors de risc hi ha associats al
seu lloc de treball i quines mesures s’han de prendre, per tal que aquest sigui el més segur i
saludable possible.
En concret, els riscos ergonòmics identificats són els següents:
Mestre d’educació infantil:
- Flexions de l’esquena entre 20º i 60º, tant a l’aula com en el rentat de mans
- Flexions de l’esquena superiors a 60º

- Postura forçada per gir del tronc

- Posició de les cames a la gatzoneta de forma prolongada
- Empenyiments
- Desplaçaments d’alumnes
Aquests riscos es troben principalment en el desenvolupament de les tasques següents:
- Tasques de suport a l’alumnat a les taules, a la gatzoneta

3/16
- Tasques de suport a l’alumnat a les taules, dempeus
- Tasques de suport a l’alumnat, dempeus
- Tasques d’ajuda a l’hora de rentar les mans, dempeus
- Tasques d’endreça del material de l’alumnat
- Tasques de col·locació de l’alumnat ben assegut davant la taula
- Desplaçament d’alumnes per rentar les mans
- Desplaçament o suport d’alumnes al vàter, per dormir, etc.
- Tasques de preparació dels llits de P3 del terra
Mestre de primària:
- Riscos ergonòmics posturals generals: postures forçades a causa d’una flexió del
tronc entre 20º i 60º, romandre dempeus i sense suport, mantenir la posició de les cames a
la gatzoneta

- Riscos ergonòmics per manipulació de càrregues

Professor de secundària:
- Postura forçada amb flexió del tronc de més de 60º i/o torsió
- Postura forçada de braç amb flexió de més de 90º i espatlla elevada
- Bipedestació prolongada
- Riscos ergonòmics per desplaçament de càrregues

4/16
Mesures preventives
POSTURES FORÇADES
Risc que, probablement, existeix
en l’execució de feines
bàsicament estàtiques que
impliquen moviments semblants i
continuats de les mateixes
extremitats, moviments ràpids i
d’amplitud reduïda, processos de
treball repetits amb cicles
d’operació curts i definits, o bé
activitats en què falta temps de
recuperació al llarg de cada hora
de feina efectiva.
BIPEDESTACIÓ
Quan no sigui possible evitar les postures forçades
es procurarà:
 Planifiqueu la tasca abans d´executar-la per
eliminar els desplaçaments.
 Col·loqueu els materials necessaris al més
a prop possible del nostre cos per evitar al màxim
els moviments i posicions forçades dels braços, i
així facilitar el seu abast entre el pla de les
espatlles i els malucs.
 Col·loqueu els estris de treball de forma que
s´evitin els moviments laterals i girs de tronc o de
coll.
 La ubicació i el disseny de l´equipament de
treball ha de permetre adoptar una posició recta,
de front a l´àrea de treball, que permeti tenir tot a
l´abast del pla visual de treball.


Es considera bipedestació  Adapteu a ser possible l´alçada del lloc de
perllongada la postura dempeus treball al tipus d´esforç que s´ha de realitzar.
que es manté durant més de
 Alterneu postures estàtiques amb altres
quatre hores en la jornada
dinàmiques.
laboral. La bipedestació es pot
donar de forma estàtica o  Canvieu periòdicament la posició dels peus
dinàmica. i repartir el pes de la càrrega.
Una postura estàtica de forma
perllongada implica un important
esforç dels grups musculars de
l'esquena i cames que amb la
seva contracció, fan possible el
manteniment de la postura,
podent-se produir lesions en
articulacions de malucs, columna,
genolls i peus i augment de
pressió en membres inferiors.

5/16
MANIPULACIÓ DE CÀRREGUES
Qualsevol operació de transport o Quan no sigui possible evitar la manipulació
subjecció d'una càrrega per part manual es procurarà:
d'un o diversos treballadors, com
 Col·locar-la el més proper al cos flexionant
l'aixecament, la col·locació,
les cames.
l'empenta, la tracció o el
desplaçament, que per les seves  Amb l´esquena recta, sense girs ni
característiques o condicions inclinacions.
ergonòmiques inadequades
 Subjecció ferma de la càrrega.
comporti riscos, en particular
dorsolumbars, per als  Eviteu a ser possible manipular a nivell de
treballadors. terra o per sobre de les espatlles.
 Procureu disposar el material a prop d´on
s´hagi d´utilitzar, evitant desplaçaments.
Disseny/redisseny dels llocs de treball:
 Adapteu l´alçada del pla de treball a les dimensions
del treballador.
Situació de les càrregues:
 El lloc més favorable per la col·locació de la
càrrega és enfront del treballador a prop del cos i a
l´alçada del maluc.
 Utilitzeu en cas necessari, d´ajuts mecànics
per l´aixecament, la tracció o el desplaçament de
les càrregues.
Posicionament de la càrrega respecte al cos:
 Durant la manipulació s´evitarà girar el tronc, ja
que pot augmentar el risc de lesió en la zona
lumbar.
Subjecció de la càrrega:
 Una subjecció o suport de la càrrega
mitjançant nansa o d´altres, amb forma, grandària i
textura que permeti un subjectament confortable
amb tota la mà.
 Les mans i canells hauran de mantenir una
posició de confort i neutral.
 S´ha d´agafar amb les dues mans.

6/16
 Mida, volum i durada de la manipulació
 Eviteu a ser possible que els treballs es realitzin de
forma continuada en una mateixa postura, s´ha de
procurar una alternança de tasques en postures
diferents amb esforços d´intensitat diferents.
UTILITZACIÓ D’EQUIPS INFORMÀTICS
Adequació del lloc de treball
La persona usuària ha de conèixer com adaptar els
elements del lloc de treball a les seves
característiques personals. Seguir un ordre pot
ajudar.
 Asseure’s a la cadira i regular-ne l’alçada
de manera que els avantbraços es trobin al nivell
de la taula i formin un angle de 90º-100º respecte
del braç.
 Deixar un espai entre el teclat i el cantó de
la taula de 10 cm, com a mínim, per recolzar els
canells i mantenir la linealitat del teclat respecte a
la persona i la pantalla.
 Un cop s’ha aconseguit l’anterior, cal:
 Comprovar que la distància des dels ulls a
la pantalla sigui de 45 a 75 cm.
 Comprovar que l’extrem superior de la
pantalla estigui just per sota de la línia horitzontal
dels ulls.
 Comprovar que els peus es recolzin
completament a terra: si no fos així, utilitzar
reposapeus.
 Comprovar que no hi hagi reflexos a la
pantalla; si n’hi ha, s’ha de modificar la seva
inclinació fins que desapareguin.
 Evitar l’estatisme i els moviments repetitius i
canviar la postura sovint, amb petites variacions en
relació amb la postura de referència i realitzar
pauses, que són períodes de recuperació els quals
permeten el repòs dels mecanismes d’acomodació
i de convergència dels ulls i dels grups musculars

7/16
 afectats per la postura; aprofitar les pauses per fer
estiraments, pujar i baixar escales i fer moviments
que afavoreixin la relaxació i la circulació
sanguínia.
 Fer exercici físic al temps de lleure; el
sedentarisme afavoreix l’aparició de múltiples
disfuncions orgàniques.
ALTRES RISCOS ERGONÒMICS
 Formar-se en prevenció de riscos, en
especial sobre el bon ús de l’equip de treball i les
postures més adequades.

 Realitzar una pausa de 10 minuts cada

dues hores, preferiblement de 5 minuts cada hora,
que comporti un canvi d’activitat i, sempre que
sigui possible, lluny de la pantalla de forma que
permeti la relaxació de la vista.

 Distribuir i organitzar la feina per tal que

s’alternin diverses tasques i no siguin repetitives.

3.1.3. Riscos psicosocials

Riscos
Segons l’Agència Europea de Seguretat i Salut en el Treball els riscos psicosocials són
aquells aspectes del disseny, organització i direcció del treball i del seu entorn social que
poden causar danys psíquics, socials o físics a la salut dels treballadors.
Aquesta definició ha tingut diverses revisions, mantenint-se, no obstant això, el concepte
d'interacció entre treball i persona. Així, per exemple, podem citar la revisió de Coix i Griffiths
de l’any 2005 que els defineixen com "aquells aspectes del disseny i l'organització del
treball, i els seus contextos socials i organitzatius, que poden causar dany psicològic o físic".
L’OMS defineix el concepte de salut de manera integral, considerant-lo com un estat de
benestar complet físic, mental i social, i no tan sols l'absència de malaltia o condició
patològica.
Des d’aquesta visió integral del concepte de salut, convé tenir en compte el concepte de
factors psicosocials que són aquells factors de risc per a la salut que s’originen en
l’organització del treball i que poden generar respostes de tipus fisiològic, emocional
(ansietat, depressió, apatia, etc.), cognitiu (restricció de l’habilitat per a la concentració o la
presa de decisions, etc.) i conductual (abús de substàncies, violència, etc.) que són

8/16
conegudes popularment com a estrès i que poden ser precursores de malaltia en certes
circumstàncies d’intensitat, freqüència i durada.
Ateses les variables que comprenen, (disseny i contingut de les tasques, funcions
desenvolupades, relacions interpersonals en el treball, etc.) és comú utilitzar les expressions
"organització del treball" i "factors organitzatius" com a equivalents de l'expressió "factors
psicosocials" per fer referència a les condicions de treball que poden influir en l'estat de
salut.
Des d’aquesta visió integral del concepte de "salut", convé tenir en compte el concepte de
factors psicosocials, definit com el 'conjunt de condicions presents en una situació laboral i
que estan directament relacionades amb l’organització, el contingut de la feina i la realització
de la tasca, i que es presenten amb capacitat per afectar tant el desenvolupament del treball
com la salut (física, psíquica i/o social) del treballador o de la treballadora'.
L'impacte sobre la salut a causa d’una situació psicosocial inadequada pot comportar
alteracions fisiològiques (malalties cardiovasculars, alteracions gastrointestinals, afeccions
cutànies…) o psicològiques tant en l’àmbit conductual (conductes de risc, addiccions,
agressivitat, augment d'errors, etc.), cognitiu (dificultat de concentració, pèrdua de memòria,
disminució de la discriminació de senyals, etc.), com emocional (depressió, ansietat, por, ira,
etc.). Aquests efectes poden obeir a una inadequació dels factors psicosocials directament o
a la interacció d'aquests amb altres factors (per exemple, l'entorn físic).
Per a l'estudi dels factors psicosocials i l'estrès laboral existeixen diferents enfocaments
teòrics, sent un element comú la relació mútua entre el context laboral i la persona. "Els
problemes sobre la salut apareixen quan les exigències del treball no s'adapten a les
necessitats, expectatives o capacitats del treballador".
Les conseqüències perjudicials, d'altra banda, no es donen només sobre les persones sinó
sobre l'organització, reflectint-se en un augment de l'absentisme o la conflictivitat laboral,
abandonaments voluntaris de l'empresa per part dels treballadors, baixa productivitat, etc.
D'altra banda, cal destacar que els resultats de la interacció entre treball i persona poden ser
positius si la persona té ocasió de desenvolupar les seves capacitats. D'això, es desprèn
que una característica que diferencia els factors psicosocials d'altres condicions de treball és
que, si bé són potencialment factors de risc, un objectiu preventiu ha de ser no la seva
eliminació o reducció sinó la seva optimització a fi d'evitar els efectes adversos i promoure
els seus efectes beneficiosos.
Les reaccions enfront d’una determinada situació psicosocial no són les mateixes per a tots
els treballadors, ja que certes característiques pròpies de cada treballador (personalitat,
necessitats, expectatives, vulnerabilitat, capacitat d'adaptació, etc.) determinaran la
magnitud i la naturalesa, tant de les seves reaccions, com de les conseqüències.

9/16
 Així doncs, els factors psicosocials poden afectar la motivació i la satisfacció en el treball i
generar estrès depenent de la percepció que el treballador tingui d'ells i de les seves
capacitats per fer-los front o donar-los resposta.
La prevenció dels riscos psicosocials es basa principalment a modificar aquells aspectes de
l’organització del treball que els generen. També poden actuar de forma individual a través
de l’enfortiment personal i l’adquisició d’habilitats i tècniques adients per afrontar-ho.

1. Estrès
L’estrès en el treball és un conjunt de reaccions
emocionals, cognitives, fisiològiques i del
comportament a determinats aspectes adversos o
nocius del contingut, l'organització o l’entorn del treball.
És un estat que es caracteritza per alts nivells
d’excitació i d’angoixa, amb la sensació freqüent de no
poder fer front a la situació.
Així, l’organització del treball és l’origen de l’exposició i
l’estrès és el detonant de l’efecte, de la malaltia o de
l’alteració de la salut que es pugui produir. En funció de
com organitzem el treball, afavorim més o menys els
factors de risc psicosocials.
La intervenció preventiva sobre els factors estressants i
l’estrès esdevé un benefici, no només per a la salut
individual de les persones, la qual cosa és primordial,
sinó, també, la millora de la qualitat del treball i de la
salut de l’organització.
2. Síndrome de burnout, o d’estar cremat
Un concepte relacionat amb l’estrès és el burnout. La
síndrome de burnout, o d'estar cremat, fa referència a
un fenomen que apareix generalment en feines de
tipus assistencial o educatiu (sanitat, serveis socials,
educació), que són exigents des del punt de vista
tècnic, que comporten una important exposició
emocional i que freqüentment representen una
important implicació personal.

10/16
3. Assetjament psicològic
És l’exposició a conductes de violència psicològica
intensa dirigides, de forma reiterada i prolongada en el
temps, cap a una o més persones, per part d’altres
persones que actuen des d’una posició de poder no
necessàriament jeràrquica amb el propòsit o l’efecte de
crear un entorn intimidador que pertorbi la vida laboral
de la víctima. Aquesta violència, emmarcada en una
relació laboral, no respon a les necessitats de
l’organització del treball i implica tant un atemptat
contra la dignitat de la persona com un risc per a la
seva salut.

Mesures preventives
1. Mesures individuals
 Determinar objectius i prioritats, sent realista a
l’hora de calcular els temps de les activitats.
 Dedicar uns minuts a la programació del dia. A
l’hora de planificar les activitats, deixar espais
de temps per a imprevistos i programar temps
per a aquelles activitats que no són essencials,
però sí necessàries.
 Anticipar la realització de tasques per tal
d’evitar possibles acumulacions a posteriori.
 Preveure el temps per recuperar-se de la fatiga
física, cognitiva i/o emocional que exigeix la
feina.
 Conèixer la pròpia capacitat de treball i aprofitar
les hores de màxim rendiment. Determinar
possibles blocs de temps productiu i temps
d’oci.

11/16
2. Mesures organitzatives
 Incorporar als projectes educatius i a la cultura
del centre la prevenció de riscos laborals.
 Promoure i participar activament en el treball en
equip.
 Fomentar la claredat i la transparència.
 Elaborar i implantar protocols d’actuació davant
situacions de conflicte: queixes, assetjament,
violència, etc.
 Buscar un equilibri entre la planificació i la
coordinació de les tasques i les demandes dels
centres educatius.
 Facilitar la comunicació i participació de tot el
personal del centre de manera que permeti
recollir, analitzar i donar resposta a
suggeriments, propostes o reclamacions
adreçades a millorar l’organització del centre.
 Fomentar la participació dels professionals i
dels equips directius en accions formatives en
matèria de prevenció de riscos laborals. Així
com en formacions en comunicació, habilitats
socials, desenvolupament emocional, resolució
de conflictes i prevenció de l’estrès.

12/16
Apartat 2. Promoció de la salut

3.2.1. Hàbits saludables

1. Hàbits de vida saludables

 Practicar exercici físic de manera

habitual, una alimentació saludable i un
descans suficient, són hàbits que ajuden a
afrontar de manera adequada els reptes de la
vida diària.

Estira't!
De tant en tant, fes rodar les espatlles i estira el
coll.
Exercita!
Contrau els músculs de l'esquena i de
l'abdomen mentre estiguis assegut/da a l'oficina
o al transport públic.
Respira!
Repeteix fins a 3 vegades a fons: inspiració de
5 segons i espiració llarga de 8 segons.
Puja escales!
Si n'hi ha moltes, combina-les amb l'ascensor.
Camina!
Si vas a treballar amb vehicle propi, aparca una
mica més lluny del que és habitual; si hi vas
amb transport públic, baixa una o dues parades
abans.
Activa't!
Combina diferents tipus d'activitat física que
t'agradin i busca amb qui compartir-la; és més
difícil renunciar-hi.
Mou-te!
Aprofita per caminar o estar dret o dreta i
respirar millor quan parlis per telèfon.

13/16
Trenca amb la rutina!
Tan sols 10 minuts seguits d'exercici ja
proporcionen un benefici.

COMENÇA ARA: mai és massa tard!!

2. Tècniques de relaxació i respiració i control

corporal
 Ens ajuden a fomentar l’autoregulació i
l’autocontrol emocional en situacions de tensió.

 Ens faciliten la recuperació de la

capacitat cognitiva i la presa de decisions en
situacions de tensió.
Per veure més recomanacions:
https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/P
revencio-riscos/Us-eficient-
veu/Pagines/Exercicis.aspx

3. Formació
 Millorar la formació per al
desenvolupament de la feina que realitzes
ajuda a gestionar de forma eficient el temps.

 Tècniques de solució de problemes.

 Mindfulness.
Per veure més informació consulta el Pla de
formació de zona o l’apartat Forma’t de la
intranet
http://xtec.gencat.cat/ca/formacio/

14/16
3.2.2. Salut laboral
L’objectiu principal de la prevenció de riscos laborals és protegir els treballadors i
treballadores de les exposicions a condicions de treball lesives per a la salut, amb la
participació del conjunt dels agents implicats: empresaris, treballadors i els seus
representants, i tècnics de prevenció.
La vigilància de la salut (VS) és una tècnica de prevenció que utilitza la medicina del treball
per conèixer l'estat de salut dels treballadors i detectar-ne els canvis.
Amb el coneixement de l'estat de salut i dels seus canvis es pot saber com els riscos
associats al lloc de treball influeixen en la salut de les persones i establir així mesures de
prevenció per disminuir-ne els efectes o fins i tot eliminar-los.
Les actuacions de vigilància de la salut, ja es tracti de reconeixements mèdics o altres
actuacions preventives, que són voluntàries per als treballadors, només es poden dur a
terme amb el seu consentiment i es fan respectant el dret a la intimitat, la dignitat i la
confidencialitat de tota la informació relacionada amb la salut del treballador. La normativa
preveu alguna excepció d'aquesta voluntarietat.
Les seccions de prevenció de riscos laborals contacten amb el director o directora del centre
per planificar els exàmens de salut o altres actuacions preventives. El director o directora del
centre ha de facilitar al personal a càrrec seu la realització i la participació en qualsevol
activitat preventiva amb relació a la salut, per complir amb el deure empresarial en prevenció
de riscos laborals.
Adaptació al lloc de treball
L’adaptació del lloc de treball garanteix de manera específica la protecció del personal
treballador que, per les característiques personals o estat biològic conegut, siguin
especialment sensibles als riscos derivats del treball. Està regulada a l’article 25 de la Llei
31/1995 de prevenció de riscos laborals.
A la intranet trobareu el procediment general que estableix el procés per tramitar l’adaptació
del lloc de treball contextualitzat en el Departament d’Educació i la sol·licitud corresponent
(https://espai.educacio.gencat.cat/Personal/Prevencio-riscos/Salut-
laboral/Pagines/default.aspx#!#h22).
Contacteu amb la unitat de prevenció de riscos laborals del vostre àmbit territorial abans de
fer una sol·licitud d’adaptació de lloc de treball, per rebre la informació complementària
adequada a la vostra situació.
Protecció de la treballadora embarassada o en període de lactància natural
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, estableix que la
protecció de la salut reproductiva dels treballadors i treballadores forma part del dret a la
salut. L'article 26 garanteix la prevenció a les exposicions que poden ser nocives per a la
maternitat.
La protecció de les treballadores embarassades, o en període de lactància natural del
Departament d'Educació, es fa a través del Servei de Prevenció de Riscos Laborals que
determina, per a cada cas, quin és el conjunt de mesures preventives que s'han d'aplicar per
a la protecció efectiva de les treballadores en el cas que estiguin en situació de risc per a
l'embaràs i/o la lactància natural. Es considera lactància natural o materna quan és la
treballadora la que alleta o dona el pit al nadó.

15/16
Alguns agents químics, biològics o físics o algunes condicions de treball poden ser negatives
per la salut de la treballadora en situació d'embaràs o lactància natural.
La comunicació de la situació d'embaràs per part de la treballadora és voluntària i les
actuacions només es poden iniciar a partir de la comunicació a l'empresa. En el cas del
personal del Departament d'Educació, la treballadora ho pot comunicar posant-se en
contacte amb la Secció/Servei de Prevenció de Riscos Laborals del seu territori, via
telefònica o per correu electrònic (consulteu la relació de Contactes dels serveis centrals i de
les àrees territorials).
Trobareu més informació sobre embaràs, part i postpart al Canal Salut:
https://canalsalut.gencat.cat/ca/salut-a-z/e/embaras-part-i-postpart/

16/16