Professional Documents
Culture Documents
Tècnica Al Rocòdrom
Tècnica Al Rocòdrom
La posició estable en escalada fa referència a la postura que un escalador adopta per mantenir l'equilibri i la seguretat
mentre puja per una ruta. Algunes tècniques per tenir una bona posició estable són:
- Mantenir el centre de gravetat entre els recolzaments dels peus i el pes del cos repartit.
- Tindrem més estabilitat quan la base de sustentació sigui ample o bé tenint el centre de gravetat a prop de la base
de sustentació.
- Els braços intentant mantenir-los estirats i a prop de la paret per evitar sumar forces extres al pes del cos.
2. Posició inestable:
Una posició inestable en escalada és aquella en què un escalador es troba en una situació poc segura, amb risc de
caiguda o pèrdua d'equilibri. Algunes situacions que ens poden passar:
- Peus mal col·locats: si no estan ben col·locats, podries perdre l’equilibri fàcilment i caure.
- Mala postura corporal: una postura incorrecta del nostre cos, com mantenir els braços molt enganxats a la paret pot
dificultar l'equilibri i augmentar el risc de caiguda.
- Agafades poc seguras: si les teves mans estan agafades a preses poc segures, podries perdre el control i caure.
Tècnica de peus
3. Recolzament interior
Es tracta de la part interna del peu. El dit més utilitzat és el dit gros desenvolupant més força d’elevació ja que el dit gros és
més potent que els petits.
4. Recolzament exterior
Es tracta de la part externa del cos. Hi ha més angulació des dels dits petits fins al taló i cal girar el cos.
5. Taló del peu
La part superior del peu es pot fer servir en els mateixos casos que el taló. Si no hi ha preses o poca inclinació, es pot
recolzar tota la planta del peu aprofitant la rugositat de la roca.
7. Grapa
Es un ús combinat de la part dorsal del peu i un recolzament (interior, exterior o taló). S’utilitza en plans molt inclinats o
sostres per descarregar la tensió dels braços.
8. Canvi de peus
Quan hi ha poques possibilitats de recolzament, sobretot en desplaçaments laterals, es pot realitzar un canvi de peus amb
un petit salt, trepitjant el peu o pivotant el peu fins a deixar l’espai per a l’altre peu.
Quan el recolzament només permet la col·locació de 3 dits. Es recomana utilitzar els 3 dits del mig.
11. Bidits
Bidits: Quan la superfície només ens permet utilitzar 2 dits. Normalment en forats petits i és recomanable utilitzar el tercer i
el quart dit per aprofitar l’efecte quadriga*.
12. Monodits
Quan la presa només permet utilitzar 1 dit. És recomanable fer servir el tercer dit. Utilitzar si tenim preses bones de peus.
13. Palmell
Quan no s’utilitzen tots els dits, els que queden lliures es dobleguen com si es volgués tancar el puny i així s’obté més
força.
Segons posició
dels dits
15. Arqueig
En preses amb poca o molt poca superfície que l’espai només permet usar la punta dels dits. Amb aquesta posició, les
articulacions ens fan de “tope” donant seguretat però cal evitar no abusar-ne per no sobrecarregar les articulacions. Si es
col·loca el polze sobre el dit índex, es perfecciona la tècnica.
16. Extensió
En preses amb poca superfície o forats. La força recau a la punta dels dits però el “tope” és muscular. En la iniciació no es
confia gaire en aquesta tècnica perquè no es té força suficient i cal entrenar-la.
17. Semi extensió i semi arqueig:
En preses una mica més grans que hi ha espai fins a la segona falange dels dits. La posició es troba entre l’extensió i
l’arqueig.
Segons posició de
la presa
18. Lateral
El recolzament de la presa és perpendicular al terra. Cal desplaçar el centre de gravetat de costat per aprofitar la presa.
19.Frontal
La superfície és paral·lela al terra. Les mans fan força avall i el cdg es troba per sota de la presa.
20.Invertit
La presa és paral·lela al terra però en aquest cas s’agafa des de dalt (com si es volgués agafar una taula). El cdg s’ha de
desplaçar cap amunt i cal tenir uns bons recolzaments dels peus tot acostant-se al màxim a la paret.
21.Mixtes
https://drive.google.com/file/d/1q1MXZQZVdvrMZWrdRgS681qDxxlYiBNJ/view?u
sp=drive_link
23.Progressiu
A mesura que anem apartant els dits d’una mà, es va col·locant l’altre.
https://drive.google.com/file/d/1IRfrjPNPBalMcX0oQdf4dLh7ET7O3UCn/view?usp=drive_link
Tècnica de cos
24.Diedre o escalada en “X”
Cames separades en dos parets amb el cdg baix i el pes sobre les cames.
25.Oposició o bavaresa
Contraposició de forces que poden crear els braços i cames. Tècnica més utilitzada en fissures i diedres amb fissures.
26.Granota
Es tracta de col·locar el maluc a prop de la paret evitant separar massa el cdg i així carregar menys pes als braços.
27.Cos girat
Poc utilitzada i només per a situacions molt concretes sobretot en sostres per arribar a preses llunyanes. S’utilitza el propi
braç com a recolzament de la cama.
30.Bicicletes
Tècnica útil per acostat el cdg a la paret sobretot en desploms. El cos es troba girat amb un peu en recolzament exterior
bastant elevat.
31.Mà-peu
S’utilitza quan hi ha poques preses i fem servir la mateixa presa per a la mà i el peu.
32.Bloqueig de genoll
Ús del genoll en un espai que permet utilitzar-lo per a fer força i deixar-lo bloquejat, ajudant a descansar els braços.
33. Porta
Moviment involuntari del cos que es produeix quan es perd el peu i la mà del costat del cos. El cos es balanceja,
allunyant-se de la roca (com quan s’obre una porta).També podria passar quan les teves preses estan en línia vertical a un
costat del cos i una mà està més enllà del peu.