UNITAT DE TREBALL 3: PLANIFICACIÓ I

ORGANITZACIÓ DE LA UNITAT O GABINET

1.- INTRODUCCIÓ
Entenem com unitat o gabinet el conjunt format per la o les habitacions
habilitades per a aquestes finalitats i els aparells i equips necessaris per realitzar una
funció prèviament establerta, deixant de banda al personal i la seva organització.

En aquesta entitat de servei o en aquesta empresa sanitària s’han de posar en

pràctica les competències generals a tots els tècnics superiors, que han adquirit amb
la formació: què fer, com fer-ho i com valorar allò realitzat. És a dir, que bona part del
treball del tècnic superior consisteix en planificar, organitzar, verificar i avaluar, dins del
seu nivell de competència, distints aspectes del gabinet, de la jornada laboral i del
pressupost disponible.

En la descripció de l’equip professional que ha d’adquirir el tècnic superior durant

la seva formació es destina un ampli apartat a numerar competències professionals
sobre tasques específiques que corresponen a economia i organització d’empresa.
Les tasques del tècnic superior relacionades amb l’organització de la seva unitat o
gabinet són:
− Organitzar, desenvolupar i gestionar un fitxer de pacients, tenint en
compte les distintes necessitats d’atenció i el nivell de documentació que
s’utilitzen.
− Gestionar el pla de manteniment dels equips i maquinària de la unitat o
gabinet.
− Planificar i gestionar, en l’àmbit de competència, l’emmagatzemament,
reposició i adquisició de l’instrumental i del material utilitzat en la unitat o
gabinet.
− Crear, desenvolupar i mantenir unes bones relacions amb els pacients
reals o potencials.
− Obtenir informes i resums d’activitats mitjançant el tractament electrònic
de la informació.
− Interpretar la informació científico-tècnica (processos d’anàlisi, de qualitat,
manuals de procediments i equips) i adaptar procediments, produint
informació oral i escrita que permeti l’execució de l’activitat amb els
nivells de qualitat establerts, optimitzant els recursos assignats.
− Programar el treball de la unitat o gabinet preveient, assignant o
distribuint tasques, equips, recursos o temps d’execució en l’àmbit de
competència.

2.- EL MÓN LABORAL SANITARI

Els professionals de la sanitat poden desenvolupar el treball en centres públics o
en centres i institucions de titularitat privada. Alguns d’aquests ofereixen els seus
serveis a les administracions sanitàries públiques; són els anomenats centres
concertats.

1
 L’Administració Pública s’assegura que els serveis oferts per les empreses
concertades puguin ser d’una qualitat suficient mitjançant l’acreditació, requisit
imprescindible per al concert. L’acreditació garanteix que un hospital o centre d’atenció
sanitària posseeixi l’estructura física, el personal especialitzat, les instal·lacions i els
equips adequats, els mètodes per a l’examen de la qualitat i l’organització necessaris
per aconseguir els nivells de qualitat especificats al projecte.
Aquests centres concertats són, en realitat, empreses privades. Els titulars
poden ser, fundacions, consorcis, persones físiques, etc. El funcionament dels centres
es regeix per les normes de l’empresa, fins i tot quan els béns i serveis que produeixin
tinguin com objectiu la protecció i la millora de la salut i que sovint els beneficis
obtinguts no vagin a satisfer l’ànim de lucre dels inversors, sinó solament estiguin
destinats a cobrir els costos i a remunerar convenientment als treballadors.
Si el centre sanitari privat no té cap tipus de concert amb les Administracions
Públiques, no estarà subjecte a la vigilància directa d’aquestes. No obstant, ha de
complir amb la normativa legal vigent, estar organitzada i gestionada amb els objectius
de produir béns i serveis i protegir i millorar la salut dels pacients.

3.- EL CURRÍCULUM DEL TÈCNIC SUPERIOR

Les competències són el conjunt d’habilitats (saber fer), coneixements (saber) i
actituds i valors (ser) que l’alumne ha de demostrar posseir una vegada superat el
cicle.
Les competències comunes a tots els perfils del tècnic superior en la branca
sanitària són: saber organitzar, desenvolupar i gestionar el fitxer de pacients tenint en
compte les distintes necessitats d’atenció i la documentació que s’utilitza.
No ocorre el mateix respecte a les competències professionals pròpies de
cada tècnic; recollir, registrar, classificar i distribuir mostres biològiques humanes és
específic dels tècnics superiors de Laboratori de Diagnòstic Clínic, mentre que és
específic dels tècnics superiors d’Higiene Bucodental l’avaluar l’estat de salut o
malaltia bucodental de les persones mitjançant l’exploració física de la cavitat oral.
Les competències clau són aquelles, majoritàriament de tipus individual, més
associades a conductes observables de l’individu. Són transversals, és a dir, que
afecten a molts llocs de treball, i, per tant, transferibles a noves situacions: capacitat de
resoldre problemes, d’organitzar el treball, de responsabilitzar-se del mateix,
d’autonomia, de relació interpersonal, d’iniciativa.
El camp professional en el que treballaran els tècnics superiors és el sector
sanitari. Dins d’aquest es distingeixen:
1. L’entorn professional i de treball, que descriu fonamentalment el lloc on
treballaran, és a dir, les unitats i gabinets apropiats en centres i empreses
sanitàries.
2. L’entorn funcional i tecnològic, que descriu les funcions que realitzaran,
fonamentalment en l’organització i gestió de la unitat de treball.
Pot prestar serveis preventius, de vigilància epidemiològica o d’educació
sanitària, generalment formant part d’un equip, per exemple de dietètica i
nutrició o d’higiene bucodental.
Pot exercir també com a tècnic de venda de productes sanitaris
relacionats amb l’especialitat, perquè coneix les característiques
tècniques i d’utilització.

2
 4.- COMPETÈNCIES DEL TÈCNIC SUPERIOR

4.1.- Competències com a membre d’un equip o grup de treball

El tècnic superior que formi part d’un grup de treball ha de tenir entre les seves
competències les següents:
 Saber tots els passos seguits en la organització de l’equip, els objectius,
les funcions dels professionals que el formen i les activitats que cada
professional vagi a desenvolupar, a més de les pròpies.
 Conèixer les normes de funcionament de l’equip i la responsabilitat de
cada membre respecte al seu compliment satisfactori.
 Realitzar les tasques encomanades i coordinar el treball amb la resta de
components de l’equip.
 Supervisar i participar en l’avaluació dels resultats obtinguts amb les
actuacions realitzades.
El tècnic superior ha d’assimilar les característiques del treball en equip i
aprendre a actuar com a membre del mateix. La tasca d’equip no és més fàcil que la
individual: exigeix voluntat de cooperació i major dedicació de temps. Exigeix més
esforç, però és més efectiva per resoldre problemes complexos i, si es fa bé, reporta
major satisfacció i enriquiment professional.

4.2.- Competències com a professional especialista

Com a professional especialista, el tècnic superior ha de saber:
 Planificar les tasques per distribuir-les al llarg de la jornada, de la
setmana o de terminis més llargs: trimestrals, semestrals o anuals. En la
planificació s’ha de preveure uns temps per a les intervencions urgents,
amb la finalitat que aquestes no alterin el ritme de treball diari.
 Organitzar efectivament l’equip de treball per a dur a terme els plans
traçats.
 Utilitzar uns mètodes de seguiment o examen que li permetin esbrinar si
la seva organització ha aconseguit els objectius marcats amb la qualitat
especificada.
 Avaluar la tasca pròpia o la del grup amb la finalitat de millorar els
resultats obtinguts per l’equip o l’eficiència dels mètodes.

Planificació → Organització
 
Avaluació ← Seguiment

4.2.1. Planificació
Planificar té com objectiu preveure el treball futur i coordinar la realització i els
medis disponibles per brindar els serveis amb la qualitat especificada, en la quantitat
necessària, en els terminis prevists i amb el menor cost possible.
La planificació ha d’incloure l’anàlisi de la situació, és a dir, dels entorns físic i
funcional.
A. L’entorn físic
3
El tècnic superior ha d’establir si disposa dels medis materials suficients
per desenvolupar el seu treball. Ho sabrà si elabora primer un registre del
material disponible, distingint en ell els materials inventariables dels
fungibles.

El material inventariable no fungible és aquell que no es consumeix en

poc temps: equipament de la unitat, mobiliari, etc. Pel que respecta això,
el tècnic:
 Ha de localitzar els manuals d’utilització de cada un dels aparells.
 Redactarà unes normes d’ús dels equips, tenint en compte
aquests manuals.
 Dissenyarà uns procediments normalitzats de treball sempre que
sigui necessari.
 Arxivarà els textos anteriors de forma que siguin fàcilment
localitzables.
 Registrarà en l’inventari el material o els equips que es vagin
adquirint.
 Planificarà el manteniment dels equips.

Pel que fa al manteniment dels equips, sovint s’estableix un contracte

amb el proveïdor on es concreta el pla de manteniment acordat, els
períodes de revisió de cada component i les dates i hores de revisió, a
confirmar quan s’apropi la realització. És recomanable comprovar que en
tots els aparells figuri una etiqueta amb el número de telèfon de l’equip
tècnic de manteniment.
El material fungible és el que es consumeix en pocs dies: material de
papereria, materials o instruments específics d’un sol ús, etc. El tècnic
superior ha de confeccionar una llista amb el material que utilitzi i
assenyalar en ella quins són els depòsits mínims necessaris de cada
article.
Ubicarà el material en estants de còmoda utilització, preferiblement
accessibles sense ajuda mecànica. Als estants inferiors situarà el material
més pesat. Hi ha d’haver suficient espai entre els productes perquè es
diferenciïn bé. Els estants i els calaixos estaran rotulats indicant el tipus
de producte emmagatzemat. El material estarà disposat de forma que
faciliti la seva localització a qui el necessiti.
Per tal de realitzar el seguiment dels materials no fungible i fungible, és
molt convenient utilitzar una agenda. Aquesta permetrà prendre les
anotacions que seran la base dels registres i organitzar aquelles tasques
que el tècnic superior hagi de realitzar de forma sistemàtica al llarg del dia
o de l’any:
 La reposició de reserves de material. Anotarà el dia que
correspongui la comanda de reposició de cada un i la data
d’entrega acordada.
 Les dates previstes per al manteniment i la posada a punt que ell
hagi de realitzar als equips.
 La data prevista per a les revisions tècniques externes, per
assegurar-se que es duen a terme en el moment apropiat.

4
  La data i hora de les reunions amb la resta dels membres de
l’equip de treball.
En alguns casos es determina que el tècnic superior planifiqui la compra
del material. Si és així, haurà de conèixer quins proveïdors utilitza
normalment el centre i demanar-los un pressupost. Una vegada realitzada
la petició s’ha d’anotar a l’agenda la data d’entrega per efectuar, si és
precís, la reclamació de la comanda.

B. L’entorn funcional
Una vegada dotat amb els medis suficients, el tècnic superior ha de
preveure el treball que haurà de realitzar i també coordinar la seva
execució. El primer pas és combinar l’horari per complir amb el programa.
Per això s’ha de conèixer quant temps li duu en realitat la realització de
cada tasca. Les xifres reals del servei permetran elaborar una llista de
citacions més ajustades i avaluar l’efectivitat del personal i dels equips.
Així mateix ha de saber de quin professional depèn que pugui iniciar la
tasca en el moment correcte i amb la informació adequada, per exemple,
si les mostres que necessita les prenen a un altre lloc o altres
professionals. De la mateixa manera, ha de saber quines persones
depenen de la seva tasca: metges de capçalera amb visites
programades, especialistes de consulta setmanal, etc. Ha d’establir un
flux de comunicació àgil i flexible, entre els components de l’equip, que li
permeti complir amb les normes establertes a la vegada que faciliti el
treball a la resta. És especialment important ser puntual en l’entrega de la
informació, de forma que no entorpeixi la feina de la resta de
professionals, sense disminuir la qualitat de la informació brindada.

4.2.2. Organització
Una vegada realitzada la planificació, el següent pas serà organitzar en quin
ordre es duran a terme les tasques pròpies del tècnic superior.
Han d’utilitzar-se uns protocols de treball pràctics i clars, d’utilització senzilla, que
harmonitzin els processos de forma que se segueixin sempre, independentment de la
persona que els executi. S’han d’acomplir rigorosament.
En el cas d’un gabinet de dietètica es donarà una cita prèvia i es procurarà ser
puntual en cada pacient, per no acumular retards, que els ocasionarà un malestar
comprensible.
El tècnic superior elaborarà els informes corresponents al seu nivell, per al
pacient i per a l’arxiu, si és necessari. Registrarà les activitats realitzades i anotarà les
incidències rellevants, si n’hi ha hagut.
Elaborarà i mantindrà al dia un arxiu de comandes, tenint en un lloc destacat les
pendents; també, mantindrà un fitxer d’empreses proveïdores de material o
instrumental i de les de serveis de manteniment, amb informació detallada dels
productes que subministren o dels instruments que mantenen, amb l’última data de
revisió i les incidències més rellevants, si n’hi ha hagut.
Haurà de donar la conformitat als albarans que acompanyen als enviaments
rebuts i remetre’ls a l’administratiu, perquè es puguin ordenar els pagaments
corresponents.

5
 4.2.3. Seguiment i avaluació
El seguiment es realitza durant la tasca o poc després d’aquesta, mentre que
l’avaluació, més global, consisteix en verificar si la feina realitzada s’aproxima a la
planificada. En aquest aspecte, s’aproxima als estudis de qualitat del servei, en els
quals es valora si allò aconseguit és allò especificat en la planificació.
És imprescindible avaluar també de forma periòdica com són les relacions que
estableix el tècnic amb els pacients.
Amb l’autoavaluació, el tècnic superior esbrinarà els motius pels quals no ha
aconseguit els objectius marcats: falta de preparació per a les tasques assignades,
terminis curts, excessiu volum de treball programat o urgent, massa temps donant
explicacions al pacient, etc.
El moment d’exposar raonadament aquests motius són les sessions d’avaluació
conjunta amb la resta dels membres de l’equip de professionals. A les discussions s’ha
de cercar solucions, no culpables; tal vegada sigui necessari demanar que es reforci
l’equip amb altre tècnic o auxiliar, o canviar d’actitud, una millor planificació o
organització, un seguiment més ajustat, etc.

5.- COMPETÈNCIES DEL TÈCNIC SUPERIOR ALS SERVEIS O UNITATS

HOSPITALÀRIES (o altres gabinets de dietètica)
Els hospitals són institucions sanitàries que presten serveis sanitaris
especialitzats i que utilitzen recursos tècnics complexos.
La direcció de l’hospital ha d’organitzar i coordinar tots els elements de l’hospital,
materials i humans. Per dur-ho a terme, l’hospital s’organitza en àrees i aquestes, en
serveis o unitats.

A causa de l’interès per oferir els millors serveis sanitaris possibles al menor
cost, l’equip directiu de l’hospital s’ha vist en la necessitat d’afegir economistes i
gestors d’empreses als representants dels estaments sanitaris.

L’actuació de qualsevol tasca professional ha de dirigir-se a tres objectius:

 Qualitat, és a dir, exactitud i precisió en els resultats obtinguts.
a) Exactitud: aproximació del resultat obtingut al valor vertader.
b) Precisió: reproductibilitat dels resultats.
La combinació d’ambdues ens indica la fiabilitat del laboratori.
 Rapidesa, és a dir, que es pugui disposar de la informació en el mínim
temps.
 Cost mínim en recursos materials i humans.

5.2.- Competències respecte a l’àrea de treball assignada

Les competències del tècnic superior s’exerceixen bàsicament en tres camps: el
manteniment dels equips, la gestió del magatzem i la documentació sobre el treball
quotidià.
5.2.1. El manteniment dels equips
Per complir el manteniment dels equips, el tècnic superior haurà de seguir les

6
instruccions dels fabricants, amb l’objectiu de garantir la utilització dels aparells i dels
sistemes en les millors condicions.
Confeccionarà distints fitxers:
 Registre de material. Amb la descripció de l’aparell, el número de
registre, la data de compra, el proveïdor, l’empresa que realitza el
manteniment, les indicacions sobre el pla de manteniment, les revisions
efectuades, la data de la visita següent i la referència d’arxivat de les
instruccions tècniques.
 Fitxer de proveïdors. En cada fitxa figurarà el nom del proveïdor i la
direcció completa, la data d’adquisició de l’equip tècnic o del material i el
número de registre.
 Expedient amb els Procediments Normalitzats de Treball (PNT). El
tècnic superior haurà de redactar, copiar o mantenir actualitzats i en
condicions d’ús els procediments estandarditzats. Cada un ha de
finalitzar amb el nom, el càrrec, la data i la firma de la persona que ha
preparat el procediment, de qui l’ha aprovat i de qui l’ha autoritzat. També
s’indicarà amb quins altres PNT està relacionat i les modificacions i
revisions efectuades, amb la data i el motiu d’aquestes.
Tots ells tindran assignat un codi per facilitar la recerca. Els procediments
d’ús dels instruments hauran d’arxivar-se separats dels referits a les
tècniques analítiques o de la resta de procediments generals.

5.2.2. La gestió del magatzem

Les funcions del tècnic superior al magatzem seran:
 Inventariar el material emmagatzemat.
 Anotar les entrades i sortides del material.
 Confeccionar una llista amb el material d’utilització, assenyalant les
existències mínimes i màximes que s’han de mantenir al magatzem. El
depòsit òptim de cada article ha de ser aprovat pel cap del servei.
 Sol·licitar al magatzem general del centre o directament al proveïdor les
quantitats suficients per cobrir les demandes del servei.
 Esbrinar per què es disposa de productes que no s’utilitzen quasi. El
material immobilitzat encareix el magatzem i complica la seva vigilància.
Segons la utilitat de l’article, es conservarà, es rebutjarà o s’enviarà a
altre servei.

5.2.3. La documentació relativa al treball diari

El tècnic superior ha de:
 Rebre, gestionar, ordenar i arxivar els documents relatius a la sol·licitud
de proves.
 Realitzar els informes acordats i tramitar-los per a la conformitat pel seu
superior.
 Mantenir actualitzada i a disposició per a consulta, la documentació
relativa al pla d’emergències en accidents de treball.
 Redactar els procediments normalitzats de treball utilitzats al servei.
 Col·laborar en la millora, si és possible de la protecció de les dades i del
7
 respecte a la intimitat dels pacients.
A més de tenir el seu paper en l’assistència sanitària, el tècnic superior ha de
participar en les activitats de docència i en els projectes d’investigació que s’organitzen
en la unitat.

6.- COMPETÈNCIES DEL TÈCNIC SUPERIOR EN UN CENTRE SANITARI

PRIVAT
Entre els objectius de l’empresa privada sanitària es contempla l’obtenció de
beneficis econòmics. Però això no ha de canviar el mode d’actuar del tècnic superior
en l’àmbit de treball ni els criteris ètics de la professió, sinó que s’ha de ser encara més
exigent amb l’augment de l’eficiència a les tasques.
Per a millorar la qualitat dels serveis brindats i l’eficiència dels recursos són
imprescindibles la planificació i l’organització del treball, els mètodes d’examen de les
actuacions i l’avaluació global del treball realitzat, ja sigui pel propi tècnic superior o pel
responsable del servei.